dead girl in the pool. - four
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 26/04/2022 a les 13:15:08
Última modificació 26/04/2022 a les 13:15:08
Tots els capítols de dead girl in the pool.
< Anterior capítol ||


four

Un equip de sanadors de Sant Mungo pren en Derek en una camilla, amb la supervisió d’un auror del grup que ha vingut abans a casa d’en Colm per prendre nota del lloc dels fets. El fiquen dins d’un vehicle blanc, que tanquen quan són tots dins, i s’allunyen tot volant al cel que ja és totalment fosc. Els dos últims aurors que queden entren a la Conselleria, deixant-nos fora, no sense saludar-nos amb un cop de cap. Trigaran uns dies, a registrar-nos i, per tant, a agafar-nos les declaracions oficials, però ara per ara, ens han escoltat i tingut en compte. De moment, en tinc prou.

En Colm estira els braços al meu costat, posant a prova la seva nova forma contra la gravetat mentre intenta asseure’s a mig aire.

―No sé què vols desentumir ―li deixo anar―. Em sap greu recordar-te que ja no tens cos.

Es gira cap a mi i em regala un somriure enorme. Durant un moment, recordo com l’he odiat fa unes hores, el que fa temps que considero família, i m’alegro, almenys, de saber la veritat. Una veritat que em fa mal, un dolor que potser no s’acabarà de fondre mai del tot, però la certesa de saber que no queden més preguntes a l’aire i que la meva roca segueix sent sòlida em dona una certa calma. M’adono llavors que no m’he permès relaxar-me des de fa hores. No sé com és possible, però em noto esgotada.

―No recordo que et queixessis, quan t’he tret d’aquell mirall.

―Això és perquè no havia vist com t’havia quedat la cara.

Em dedica una mirada de costat intel·ligent i hi veig una brillantor tot i que hagi perdut el color, una confirmació que segueix sent el mateix Slytherin observador que vaig conèixer fa gairebé una dècada.

―Jo i la gravetat no hem estat mai gaire amics ―diu com qui no vol la cosa mentre segueix experimentant amb la seva nova forma―. Em sembla que m’hi acostumaré, a flotar pel món.

―No tens més remei. En tenim per una temporada.

―Una temporada, diu… ―fa, deixant anar una rialla seca―. Perdó, suposo que has tingut més temps que jo per pensar-hi. Em costa, fer-me’n a la idea.

―No aconseguiràs que t’entri al cap en un sol dia, t’ho garanteixo ―li responc, però la meva veu surt més fluixa del que tenia intenció, gairebé com un murmuri.

Què he de fer, ara? El cas m’ocuparà unes setmanes, però i després? Se m’ha acabat estudiar Art Dramàtic, i a en Colm la carrera de guionista, que no pot ni tan sols agafar un paper i una ploma. Tota la vida planejant-ho, pensant com ell m’escriuria històries increïbles, com jo les faria reals, i una cosa que estàvem aconseguint, amb tots dos acceptats a l’Escola Màgica d’Art Dramàtic sense cap problema i passant els cursos com si res… S’ha esfumat, així, en un dia. Ara deu fer vint-i-quatre hores que vaig sortir de casa per anar a la festa de la Laura, sense sospitar res, sense saber res. Il·lusa i despreocupada. Em pregunto si aquella calma tornarà mai.

―En què penses? En el teu mal gust amb els nois? Has trobat bastantes perles, a la teva vida, però he de dir que aquest últim s’emporta la palma.

Em giro cap a en Colm, i li reconec una mirada sincera darrere del repte que tenyeix les seves paraules. Està preocupat, tot i que en Derek també era el seu amic. Tot i que el perill damunt meu ja s’hagi acabat fa estona, segueix protegint-me.

―Només em preguntava què farem, a partir d’ara. On se suposa que viuen, els fantasmes? No crec que els de Hogwarts siguin tots els que existeixen, oi? A més a més, eren tots tan vells…

―Podem buscar-los, si vols ―diu, allargant-me la mà perquè li agafi―. Anar a conèixer tots els fantasmes de la Gran Bretanya, i després, els de més enllà. Quan estiguem registrats, podrem anar on vulguem i ningú no ens podrà dir res.

Faig una petita rialla, recordant la meva experiència a la Conselleria aquest matí i el peresós de les ulleres.

―Després, recorda’m que t’expliqui una cosa, que riuràs.

―M’ho vols dir ara? ―em pregunta.

Faig que no.

―No, segueix. M’agrada, aquest pla. Vull saber com continua. Què passa, quan haguem conegut tots els fantasmes?

En Colm encreua els braços i mira amunt, com si pensés, cosa que aprofito per enllaçar el meu braç amb el seu i arrepenjar el meu cap a la seva espatlla.

―Que haurem parlat amb tots i recollit les seves històries. Ens les podem quedar per nosaltres, com un tresor, o convertir-les en una rondalla per explicar al món. Pots tornar a estudiar Art Dramàtic, perquè ningú no diu que un fantasma amb tot el talent del món no pugui ser una actriu de categoria, i pel que fa a mi, hauré acumulat tanta experiència i coneixement que els meus guions superaran els de qualsevol mindundi de menys de cent anys que no ha viscut res. Ens convertirem en els fantasmes més poderosos del món.

Tanco els ulls, permetent-me imaginar-ho, adonant-me de cop que, realment, tinc tot el temps del món, i qualsevol sensació d’urgència i pressió que m’hagi pogut autoimposar en el passat o m’hagin inculcat des de fora s’esvaeix.

―I si no, podem tornar a casa meva, o buscar-ne una altra, i convertir-la en la millor casa encantada que s’hagi vist mai. Escriuré narratives que tu actuaràs, i bruixots de tot el món vindran a gaudir d’una estona terrorífica entre aquelles parets. Fins i tot els muggles intuiran que allà hi passa alguna cosa, i ens vindran a visitar adolescents que han perdut una aposta contra els seus amics. Amb l’escola o sense, triomfarem, ho sé. I podrem fer el que ens plagui.

Sense obrir els ulls, deixo que totes aquestes idees de futur s’instal·lin al meu cap, brillants i incertes i meravelloses, i l’eternitat deixa de provocar-me vertigen. El millor del cas, el millor de tot plegat, és que sé que ho podem fer, que les possibilitats, per a nosaltres, ara mateix, són infinites. Que els dos nens orfes que van decidir convertir-se en família i adoptar-se mútuament estaran junts per sempre, perquè no podria ser de cap altra manera.

Obro els ulls i la nit de Londres brilla sobre els nostres caps, tan eterna com nosaltres. Tot incorporant-me, em giro cap a en Colm i el trobo expectant, sabent que espera que li digui alguna cosa. Per això, obro la boca i li faig l’única pregunta possible ara mateix.

―Per on comencem?

 


Llegit 122 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 26/04/2022 a les 13:36:53
    #28003He escrit 13 fanfics amb un total de 175 capítols

    Tatxaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!

    Aquí teniu la meva fic del concurs, basada en la cançó dead girl in the pool de girl in red, proposada per la frubbsulce :) No l’havia sentida mai, però quan vaig llegir la lletra el meu cap va dir “fantasma” i a partir d’aquí tot va anar sortint.

    Vaig tenir els meus dubtes sobre com fer anar la trama, perquè veure que ella és la noia morta és un bon cop d’efecte, però diguem que si heu sentit la cançó ja no serveix de gaire perquè ho sabrà tothom hahaha per això vaig derivar-ho a descobrir qui havia estat, que després es va convertir en un “ho sap i l’ha de desemmascarar”, i al final vaig ajuntar les dues idees, perquè es pensava que ho sabia i després s’enduu una sorpresa.

    Els títols dels capítols també estan relacionats amb la cançó, que comença dient “one, two, three, four”. Vaig mirar si em servien frases de la lletra o altres cançons de la mateixa cantant, però no va ser el cas, i vaig passar de 3 a 4 capítols perquè em quadrés hahaha A veure, més explicacions.

    Quan?

    26 de setembre de 2003. Vaig decidir que feria gent post-Hogwarts ja que hi havia d’haver party loca i morts i tal, i hi havia bastanta gent canon que tindria 19-21 anys per aquestes èpoques, per tant, va quedar així. Setembre, per la lletra de la cançó, “My Summer tan has begun to fade”.

    Qui?

    No sé si recordeu la meva fic “A l’altra banda”, la del quadre. Hi sortien cinc alumnes de primer el curs 1994-95, i vaig pensar que seria bonic recuperar-ne algun. Va passar que em va fer pena matar ningú, però, i per això vaig acabar rescatant altres personatges de la seva generació hahaha I aquí els teniu:

    • Emma Dobbs (comença a Hogwarts el 1994): residència desconeguda, jo l’he posada a Gryffindor (vaig decidir que volia que la protagonista fos Gry i les noies Gry d’aquesta generació no em servien per diverses raons, o sigui que vaig agafar la que no se sabia on anava). Només el nom, cognom i l’edat és canon.

    • Malcolm Baddock (comença a Hogwarts el 1994): Slytherin, canon. Quan el posen a Slytherin, el Harry es pregunta si és conscient de la reputació de la seva residència i vaig decidir que no, que no ho seria, perquè era orfe i no sabia on s’estava ficant.

    • Derek Fancourt (comença a Hogwarts el 1993): només el nom i l’edat és canon, jo li vaig posar el cognom i el vaig col·locar a Ravenclaw. Al tercer llibre, es queda a Hogwarts durant les vacances de Nadal, i es posa vermell quan el Dumby li pregunta sobre què ha menjat al sopar de Nadal hahaha

    La Laura que es menciona també és canon i del curs de l’Emma i el Colm, el seu nom complet és Laura Madley i va a Hufflepuff.

    Diria que això és tot! Trobareu els moodboards dels personatges (i, si no em surto de penjar-lo, el de portada) a l’apartat de FanArts de la web. Espero que us hagi agradat! Ens llegim! ^^

     



  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 29/05/2022 a les 18:01:49
    #28020He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    Ai, que maco! Trobo que en Colm s'ha empescat un Forever And Ever molt bonic en només unes hores! Hahaha, no crec que tots els dies siguin iguals, però és realment una bona manera d'aixecar els ànims. Seran artistes i dedicaran l'eternitat a això. De fet, quan l'Emma ha dit que el Colm ja no podia escriure perquè no podia agafar una ploma, he pensat que encara tenia veu, i que podria perfectament dicar-li els escrits a algú altre; no seria el primer escriptor que escriu amb l'ajuda d'algú!

    Per cert, no ho he comentat abans, però la idea del mirall m'ha encantat! Se t'ha acudit a tu o has tret la idea d'algun lloc? M'ha semblat genial, i una bona explicació per molt de folklore que hi ha sobre els miralls... Per exemple, els anys de mala sort quan els trenques... de cop i volta deixes sortir un fantasma de la presó que l'ha tingut retingut durant anys... o el "mirror mirror on the wall" de la reina de la Blancaneus, que sembla posseït per alguna mena d'esperit... està molt bé, trobo que has trobat una idea molt bona!

    Bé, I ara vaig pel comentari general:

    M'ha agradat força. Tenint en compte que és la història d'una mort (de dues) segueixo pensant que no és GENS tràgica. El primer capítol té textura de Dark Comedy, i la resta de thriller, i totes dues coses m'encanten, així que ha estat un plaer llegir-la. Has fet una història molt curta (has recuperat l'habilitat! quina sort! XD) i bonica, interessant, i trepidant. Has resolt un misteri en unes poques paraules, i trobo que ho has fet amb un bon ritme, i posant tensió en els moments adequats, així que, en general, felicitats!

    Sí que trobo que hi ha un parell de cosetes, però, que han quedat una mica agafades pels pèls i que potser haurien requerit alguna mena d'explicació, encara que fos en una línia. Per exemple: com han arribat els aurors al castell i han trobat en Derek i els dos fantasmes? Com els han avisat? Per mi això hauria suposat una bona estona de pensar - Els van a buscar tots dos al Ministeri? Trigaran unes hores... en Derek podria despertar i fugir, o empescar-se alguna coartada (ja hem vist que és intel·ligent; de fet, el pla que tenia per desempallegar-se tant de l'Emma com del Colm era molt bo, i l'havia muntat en uns segons). Podria haver anat a buscar els aurors un de sol, deixant a l'altre vigilant en Derek, però de nou, si despertés, el podria tancar al mirall i el fantasma no podria fer res contra ell...  També em queda el dubte de com és que el Derek tenia els ulls envermellits de plorar quan l'Emma el troba. Sembla una persona ben freda i amb 0 remordiments. Un pensaria que estaria celebrant-ho... 

    Però bé, a benda d'aquestes dues cosetes (que segur que tenen explicació, i que l'has pensada, però m'hagués agradat llegir-la; com dic amb un parell de frases les hauries pogut incloure) la història en general és molt bona. I l'has pensat superràpidament! Vas ser la primera no només en tenir una idea, sino en escriure-ho tot en um pim-pam! A més a més, trobo que has fet una història que és diferent del que sols fer (la trama ara no tant, que últimament t'ha agafat el gustet amb els crims ;) però sí pel que fa al to, que és molt més d'acció del que sols fer, i repeteixo que l'escena absurda del primer capítol és per emmarcar-la) així que et felicito per partida triple!

    He llegit també el teu comentari sobre els personatges més a baix, i m'encanta que no només sigui cànon sinó que fossin dl teu microrrelat d'hivern! Molt guai! ;) 

    Doncs apa, a veure quines més sorpreses ens deparen la resta de concursants! Molta sort! 

     




  • AvatarfrubbsulceEnviat el 01/08/2022 a les 18:17:46
    #28078He escrit 1 fanfics amb un total de 6 capítols

    Aiiii que cute!! M'ha encantat el final! 

    "En que penses? En el teu mal gust amb els nois? Has trobat bastantes perles, a la teva vida, però he de dir que aquest últim s'emporta la palma." Hahaha m'ha agradat molt aquest tros.

    M'ha encantat la fic, trobo que has sabut mantenir molt bé l'intriga i de veritat que no m'esperava gens que el culpable fos el Derek. El primer capítol és divertidíssim, i espero que quan vagin tots dos a registrar-se es tornin a trobar el mateix funcionari haha. A mi també m'estranya que el Derek estigues plorant quan va entrar l'Emma a casa, però potser la va veure arribar i va intentar dissimular? O esperava visites més tard i volia que es veies que estava realment afectat? No ho sé, és el que se m'acudeix.

    En fi, moltes felicitats perquè la fic és meravellosa. Molta sort!




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 05/08/2022 a les 00:18:10
    #28081He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

    Omg. Marta. Això és una obra d'art. Estic F-L-I-P-A-N-T. M'ha agradat moltíssim, perquè la història anava cada vegada cap allà on era més interessant que anés. Els capítols, super ben dividits, i m'ha agradat molt saber que ho vas fer pel one, two, three, four de la cançó. (I m'alegro molt que hi acabessis posant aquest quart, perquè el necessitava molt per calmar la meva ansietat de omg ara què faran.) I m'encanta que en Colm sigui slytherin, i no en Derek ♡. Quan el Colm es tira daltabaix, per un moment he pensat que el Derek estava fent servir la vareta de'n Colm i aquest es matava perquè deixés d'absorbir-la al mirall. Però no, després he entès que ho feia per la hipotèrmia. També m'agrada com no hi ha escrit un final explícitament romàntic però s'intueix que la possibilitat està oberta, si ells volguessin, amb el temps (que en tenen xD). I també m'ha agradat molt com has sabut aprofitar la situació que has creat per colar-hi frases divertides i que queden bé únicament en aquesta història (em refereixo a totes les frases rotllo, quan està a la cua de la Conselleria que diu que els altres "estan vius. Tenen temps. Que s'esperin" i altres d'aquest tipus, fent referència a que ara són fantasmes. També vull fer menció a aquesta escena de la Conselleria del primer capítol que ha estat molt bona xD (però jo pensava, no pot entrar igualment i anar a parlar amb els aurors directament? Què li farien, total és un fantasma, no la poden aturar, oi? Però també en part m'agrada com ha canviat d'estratègia i s'ha adaptat a la situació i ha decidit anar a veure en Derek directament.) I tot encaixa i... i... no sé com més expressar lo molt que m'ha encantat aquesta història. I que a sobre els noms són cànon, com expliques en el comentari. Genial. He començat per ordre, així que, comencem molt, molt forts! PD: sobre el que comenteu que el Derek estava plorant, jo només recordo haver llegit que estava adormit? Bé, ja ho acabarà d'aclarir la Marta :)



  • AvatarUnapersonaEnviat el 07/08/2022 a les 11:52:10
    #28086He escrit 9 fanfics amb un total de 45 capítols

    Holaaa! Doncs et poso aquí el comentari global de tota la fic!

    La descripció inicial em va captar molt, i després rellegint-la veus els símptomes fantasmals (no li costa posar-se dempeus, per exemple) i encara està millor. Em va sorprendre (no negativament) el canvi de to sobtat quan diu que hi ha una noia morta a la piscina. Tampoc sé per què, és el títol, però sigui com sigui és efectiu per estirar-te a que llegeixis tota la història de cop haha

    El que sí que no m'esperava era el plot twist de tenir una protagonista fantasma, però m'ha agradat molt! És un element molt típic del món d'HP i trobo que has sabut utilitzar-lo molt bé i mantenir també el to/atmosfera del món. M'ha semblat molt interessant que és com una història policíaca però des del punt de vista de al víctima morta!

    He de dir que els motius del Derek per matar-la m'han semblat una mica fluixos. O sigui, divorciar-se, manipular coses de la Conselleria per empresonar-la, etc. Però matar-la... Tot i que, de fet, algú que assassina una altra persona pel motiu que sigui tampoc hi acaba de tocar, o sigui que suposo que ja en podria tenir, de sentit.

    El final m'ha encantat. El sacrifici del Colm, sí, però després la manera com planifiquen el futur i tot això. Amb aquest títol i inici, no m'esperava acabar la fic pensant "mira quina història més mona", però m'agrada molt com has anat fent avançar la història perquè sigui així i sembli perfectament natural. M'ha agradat molt!

    Ens llegim!




  • AvatarAntares_BlackEnviat el 09/08/2022 a les 11:46:36
    #28096He escrit 10 fanfics amb un total de 51 capítols

    Aquest vehicle blanc que vola pel cel és una ambulància màgica?? Mola.

    «Ens convertirem en els fantasmes més poderosos del món» Sóc fan d'en Colm.

    «ens vindran a visitar adolescents que han perdut una aposta contra els seus amics. Amb l’escola o sense, triomfarem, ho sé. I podrem fer el que ens plagui»

    M'agrada això que els fantasmes puguin seguir estudiant i que hi hagi guionistes que escriguin (té raó que poden agafar molta experiència) o que actuïn (bé hi ha d'haver personatges fantasma, està bé que puguin ser fantasmes, s’estalvien els efectes especials). Sempre he pensat que si fos un fantasma em quedaria a Hogwarts a servir estudiant (també s'hi pot demanar feina, però em pregunto què es faria dels diners que cobren, a beneficència?; Potser en Colm i l'Emma els agradaria anar donant tot als orfes i gaudir els del prestigi, perquè què n'han de fer els dels diners?), Però amb tot això que no pots tocar res de res, la vida és complica... Però segur que hi ha alguna manera. Veiem com la Gemma Gemec fa rajar les aixetes o com alguns fantasmes arrosseguen cadenes i fan tots mena de sorolls... Potser és una cosa que es pot aprendre... Podríem fer màgia sense vareta... també es una possibilitat. Ara tenen tota l'eternitat per esbrinar-ho.

    Idees brillants, incertes i meravelloses.

    M'encanta!

     

    M'encanta que acabis dient «Per on comencem?» Genial

    -------

     

    M'agrada molt llegir el procés creatiu que has tingut per teixir la història a partir de la cançó.

    Jo això no us ho he explicat i també podria ser interessant. A mi m'ha agradat saber el teu.

    Haha gent post-hogwarts xD

    Ja m'imaginava que havia acabat l'estiu, perquè quan el peresós li dóna hora és pel novembre. Però això de «My Summer tan has begun to fade» no ho havia pensat així. Sinó què és més com que de morta és pàl·lida i de fantasma encara més, fora color.

    Si en va agradar molt la teva fic de A l'altra banda. Entenc que et fes pena matar algú dels teus personatges. Jo vaig crear en Luke Sullivan ja amb la intenció de matar-lo, però mira que ara em fa peneta, i penso que potser estaria bé fer una fic de la fic a un temps previ, quan encara és viu.

    L'Emma Dobbs!! La tinc molt controlada, li tinc molt d'afecte perquè és la millor amiga de l'Éothen a El Senyor dels Horricreus. Jo la vaig posar a Ravenclaw. Cadascú ha creat un personatge del tot diferent a partir d’un mateix nom i això m'agrada. És com quan escrivim coses de la next generation.

    Malcolm Baddock aaah no hi havia caigut!! Vaig repassar la tria que surt al cinquè llibre pel SdH però d'aquest no me'n recordava ara. La reputació... No coneixia la reputació d’Slytherin perquè era orfe... Està bé que es vegi que és una qüestió de tradició, no pas de caràcter.

    Fan de l'anècdota de Nadal d'en Derek.

    Tornant a això dels fantasmes, això que diu la Gee que en Colm encara té veu i li pot dictar els escrits a algú altre em remet a una cosa que havia estat pensant sobre els fantasmes. De la mateixa manera que darrerament hem obert debats sobre els llufa i de com se'ls pot integrar a la societat màgica (tenen tot el dret a quedar-se al món màgic perquè és d'on vénen) i d'acabar amb la discriminació i els forats legals... Potser es podrien fer coses també pels fantasmes. Sí que poden treure profit dels diners. No per menjar, que no els cal, sinó per tenir algun assistent. Els seus sous podrien anar a beneficència i la resta a pagar gent que els assisteixi. Tant homes com elfs. No podrien tocar les coses, però tindrien algú que ho fes per ells i tots dos tindrien algun benefici.

    Ah, el tema dels miralls. Si que es cert que els espills són objectes màgics. Són portals. Hi ha molts contes que parlen de tancar-hi gent a dins.

    També em demano si hi ha alguna manera de morir, després de ser fantasmes. Per exemple, quan trobin la pau en el motiu pel qual els fa quedar-se a aquest món. En Nick podria morir quan acceptin la seva petició de pertànyer al Club dels caçadors decapitats. En el cas de l'Emma, fer justícia perquè l’han assassinada... Potser en aquests casos els fantasmes tindrien una oportunitat per tornar decidir si es queden o se'n van. En les rondalles hi ha molts fantasmes que els passa això. Que porten dècades cridant l'atenció o demanant ajuda i no és fins que arreglen allò que els ha fet quedar-se i haver estat maleïts que poden descansar en pau.

    El fantasma de Canterville, el de la rondalla Porteu-me-un-llum (que ha d’acabar un llibre), o també els morts del Senyor dels Anells que estan maleïts perquè no van lluitar a una batalla fins que l'hereu d’Ísildur els promet alliberar-los si acompleixen ara la promesa que van fer i fan trencar.

    Estic d'acord que el primer capítol és Dark Comedy, però la resta ja anat perdent aquest to (ja no hi ha tants comentaris d'humor negre o per treure ferro a l'assumpte) per agafar-ne un de més sentimental. No diria que són de thriller la resta, ni de terror. És més de misteri i d’investigació.

    És un drama tot plegat (la Dark Comedy ho suavitza), però l'últim capítol fa que tot agafi un color diferent i no ens quedem amb mal gust. Tots els comentaris animats d’en Colm que ens presenta perspectives de futur interessants i engrescadores.

    Segurament una de les mesures que es podria fer pels fantasmes també seria posar-los companyia, animadors, psicòlegs... animals (és poden fer fantasmes?). Deuen pensar molt en la mort (com la Gemma Gemec) i en la seva "vida" actual, i tenen una melancolia que no se la treuen de sobre. Si els vius en tenen, imagina't els fantasmes!!! Sobretot estan faltats d'afecte, per això és molt important que l'Emma i en Colm es tinguin l'un a l'altre. I que es puguin tocar.

    Suposo que per això hi ha cases encantades. Per una banda s'avorreixen i s'entretenen espantant els vius. Per altra deuen cercar un lloc per trobar-se entre ells i fer associacions. Ai... QUE NO VULL FER SPOILERS, però m’estàs fent pensar força en el SdH...

    Sí que ha estat un plaer llegir-la. Un drama, com és la teva especialitat, però molt amè en conjunt. A mi m'ha agradat moltíssim!! És molt rodó! Pocs personatges, ben definits i cap detall a la deriva. La tensió va in crescendo i l'últim capítol fa rebaixar l'atenció. Molt equilibrat.

    Ara, estic d'acord que falta una explicació de com els han trobat els aurors. Però és un detall, i estarem encantats de llegir en les teves respostes.

    L’Enorabona, una gran fic!!!

    Antares




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 17/08/2022 a les 22:47:43
    #28118He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols

    I arribem al final! Ja al capítol anterior almenys havien quedat fora de perill i amb la mala peça neutralitzada, però no pot acabar així! Que s'ha de fer justícia!

    El que més m'agrada de com comença és la relació Colm-Emma, que no hem pogut veure gaire abans, tot i que ja veiem com s'apreciaven, però com interactuen els dos és genial! <3 AI mira, ja els hi tinc molt afecte amb aquesta mini fic hahaha Són genials <3 I el pla, m'encanta m'encanta m'encanta. Per ser fantasmes, la vida que volen dur no és pas tan terrible hahahaha És el final perfecte, gens dramàtic, m'encanta com una història de morts l'has feta amb aquest to <3

    És que m'ha encantat la història... és super àgil, amb misteri, super bon diàlegs i personatges, detalls super bonics com la relació entre els dos, el final... També té momentazo com el de la Conselleria. A sobre, t'has currat moltíssim que tot sigui cànon però a més original. I amb poques paraules a sobre... és que està tot tant rodó i quadrat. Hahahaha es que segur que me la torno a rellegir en algún moment. Enhorabona per la història, de debò <3333