dead girl in the pool. - four
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 26/04/2022 a les 13:15:08
Última modificació 26/04/2022 a les 13:15:08
Tots els capítols de dead girl in the pool.
< Anterior capítol ||


four

Un equip de sanadors de Sant Mungo pren en Derek en una camilla, amb la supervisió d’un auror del grup que ha vingut abans a casa d’en Colm per prendre nota del lloc dels fets. El fiquen dins d’un vehicle blanc, que tanquen quan són tots dins, i s’allunyen tot volant al cel que ja és totalment fosc. Els dos últims aurors que queden entren a la Conselleria, deixant-nos fora, no sense saludar-nos amb un cop de cap. Trigaran uns dies, a registrar-nos i, per tant, a agafar-nos les declaracions oficials, però ara per ara, ens han escoltat i tingut en compte. De moment, en tinc prou.

En Colm estira els braços al meu costat, posant a prova la seva nova forma contra la gravetat mentre intenta asseure’s a mig aire.

―No sé què vols desentumir ―li deixo anar―. Em sap greu recordar-te que ja no tens cos.

Es gira cap a mi i em regala un somriure enorme. Durant un moment, recordo com l’he odiat fa unes hores, el que fa temps que considero família, i m’alegro, almenys, de saber la veritat. Una veritat que em fa mal, un dolor que potser no s’acabarà de fondre mai del tot, però la certesa de saber que no queden més preguntes a l’aire i que la meva roca segueix sent sòlida em dona una certa calma. M’adono llavors que no m’he permès relaxar-me des de fa hores. No sé com és possible, però em noto esgotada.

―No recordo que et queixessis, quan t’he tret d’aquell mirall.

―Això és perquè no havia vist com t’havia quedat la cara.

Em dedica una mirada de costat intel·ligent i hi veig una brillantor tot i que hagi perdut el color, una confirmació que segueix sent el mateix Slytherin observador que vaig conèixer fa gairebé una dècada.

―Jo i la gravetat no hem estat mai gaire amics ―diu com qui no vol la cosa mentre segueix experimentant amb la seva nova forma―. Em sembla que m’hi acostumaré, a flotar pel món.

―No tens més remei. En tenim per una temporada.

―Una temporada, diu… ―fa, deixant anar una rialla seca―. Perdó, suposo que has tingut més temps que jo per pensar-hi. Em costa, fer-me’n a la idea.

―No aconseguiràs que t’entri al cap en un sol dia, t’ho garanteixo ―li responc, però la meva veu surt més fluixa del que tenia intenció, gairebé com un murmuri.

Què he de fer, ara? El cas m’ocuparà unes setmanes, però i després? Se m’ha acabat estudiar Art Dramàtic, i a en Colm la carrera de guionista, que no pot ni tan sols agafar un paper i una ploma. Tota la vida planejant-ho, pensant com ell m’escriuria històries increïbles, com jo les faria reals, i una cosa que estàvem aconseguint, amb tots dos acceptats a l’Escola Màgica d’Art Dramàtic sense cap problema i passant els cursos com si res… S’ha esfumat, així, en un dia. Ara deu fer vint-i-quatre hores que vaig sortir de casa per anar a la festa de la Laura, sense sospitar res, sense saber res. Il·lusa i despreocupada. Em pregunto si aquella calma tornarà mai.

―En què penses? En el teu mal gust amb els nois? Has trobat bastantes perles, a la teva vida, però he de dir que aquest últim s’emporta la palma.

Em giro cap a en Colm, i li reconec una mirada sincera darrere del repte que tenyeix les seves paraules. Està preocupat, tot i que en Derek també era el seu amic. Tot i que el perill damunt meu ja s’hagi acabat fa estona, segueix protegint-me.

―Només em preguntava què farem, a partir d’ara. On se suposa que viuen, els fantasmes? No crec que els de Hogwarts siguin tots els que existeixen, oi? A més a més, eren tots tan vells…

―Podem buscar-los, si vols ―diu, allargant-me la mà perquè li agafi―. Anar a conèixer tots els fantasmes de la Gran Bretanya, i després, els de més enllà. Quan estiguem registrats, podrem anar on vulguem i ningú no ens podrà dir res.

Faig una petita rialla, recordant la meva experiència a la Conselleria aquest matí i el peresós de les ulleres.

―Després, recorda’m que t’expliqui una cosa, que riuràs.

―M’ho vols dir ara? ―em pregunta.

Faig que no.

―No, segueix. M’agrada, aquest pla. Vull saber com continua. Què passa, quan haguem conegut tots els fantasmes?

En Colm encreua els braços i mira amunt, com si pensés, cosa que aprofito per enllaçar el meu braç amb el seu i arrepenjar el meu cap a la seva espatlla.

―Que haurem parlat amb tots i recollit les seves històries. Ens les podem quedar per nosaltres, com un tresor, o convertir-les en una rondalla per explicar al món. Pots tornar a estudiar Art Dramàtic, perquè ningú no diu que un fantasma amb tot el talent del món no pugui ser una actriu de categoria, i pel que fa a mi, hauré acumulat tanta experiència i coneixement que els meus guions superaran els de qualsevol mindundi de menys de cent anys que no ha viscut res. Ens convertirem en els fantasmes més poderosos del món.

Tanco els ulls, permetent-me imaginar-ho, adonant-me de cop que, realment, tinc tot el temps del món, i qualsevol sensació d’urgència i pressió que m’hagi pogut autoimposar en el passat o m’hagin inculcat des de fora s’esvaeix.

―I si no, podem tornar a casa meva, o buscar-ne una altra, i convertir-la en la millor casa encantada que s’hagi vist mai. Escriuré narratives que tu actuaràs, i bruixots de tot el món vindran a gaudir d’una estona terrorífica entre aquelles parets. Fins i tot els muggles intuiran que allà hi passa alguna cosa, i ens vindran a visitar adolescents que han perdut una aposta contra els seus amics. Amb l’escola o sense, triomfarem, ho sé. I podrem fer el que ens plagui.

Sense obrir els ulls, deixo que totes aquestes idees de futur s’instal·lin al meu cap, brillants i incertes i meravelloses, i l’eternitat deixa de provocar-me vertigen. El millor del cas, el millor de tot plegat, és que sé que ho podem fer, que les possibilitats, per a nosaltres, ara mateix, són infinites. Que els dos nens orfes que van decidir convertir-se en família i adoptar-se mútuament estaran junts per sempre, perquè no podria ser de cap altra manera.

Obro els ulls i la nit de Londres brilla sobre els nostres caps, tan eterna com nosaltres. Tot incorporant-me, em giro cap a en Colm i el trobo expectant, sabent que espera que li digui alguna cosa. Per això, obro la boca i li faig l’única pregunta possible ara mateix.

―Per on comencem?

 


Llegit 35 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 26/04/2022 a les 13:36:53
    #28003He escrit 13 fanfics amb un total de 175 capítols

    Tatxaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!

    Aquí teniu la meva fic del concurs, basada en la cançó dead girl in the pool de girl in red, proposada per la frubbsulce :) No l’havia sentida mai, però quan vaig llegir la lletra el meu cap va dir “fantasma” i a partir d’aquí tot va anar sortint.

    Vaig tenir els meus dubtes sobre com fer anar la trama, perquè veure que ella és la noia morta és un bon cop d’efecte, però diguem que si heu sentit la cançó ja no serveix de gaire perquè ho sabrà tothom hahaha per això vaig derivar-ho a descobrir qui havia estat, que després es va convertir en un “ho sap i l’ha de desemmascarar”, i al final vaig ajuntar les dues idees, perquè es pensava que ho sabia i després s’enduu una sorpresa.

    Els títols dels capítols també estan relacionats amb la cançó, que comença dient “one, two, three, four”. Vaig mirar si em servien frases de la lletra o altres cançons de la mateixa cantant, però no va ser el cas, i vaig passar de 3 a 4 capítols perquè em quadrés hahaha A veure, més explicacions.

    Quan?

    26 de setembre de 2003. Vaig decidir que feria gent post-Hogwarts ja que hi havia d’haver party loca i morts i tal, i hi havia bastanta gent canon que tindria 19-21 anys per aquestes èpoques, per tant, va quedar així. Setembre, per la lletra de la cançó, “My Summer tan has begun to fade”.

    Qui?

    No sé si recordeu la meva fic “A l’altra banda”, la del quadre. Hi sortien cinc alumnes de primer el curs 1994-95, i vaig pensar que seria bonic recuperar-ne algun. Va passar que em va fer pena matar ningú, però, i per això vaig acabar rescatant altres personatges de la seva generació hahaha I aquí els teniu:

    • Emma Dobbs (comença a Hogwarts el 1994): residència desconeguda, jo l’he posada a Gryffindor (vaig decidir que volia que la protagonista fos Gry i les noies Gry d’aquesta generació no em servien per diverses raons, o sigui que vaig agafar la que no se sabia on anava). Només el nom, cognom i l’edat és canon.

    • Malcolm Baddock (comença a Hogwarts el 1994): Slytherin, canon. Quan el posen a Slytherin, el Harry es pregunta si és conscient de la reputació de la seva residència i vaig decidir que no, que no ho seria, perquè era orfe i no sabia on s’estava ficant.

    • Derek Fancourt (comença a Hogwarts el 1993): només el nom i l’edat és canon, jo li vaig posar el cognom i el vaig col·locar a Ravenclaw. Al tercer llibre, es queda a Hogwarts durant les vacances de Nadal, i es posa vermell quan el Dumby li pregunta sobre què ha menjat al sopar de Nadal hahaha

    La Laura que es menciona també és canon i del curs de l’Emma i el Colm, el seu nom complet és Laura Madley i va a Hufflepuff.

    Diria que això és tot! Trobareu els moodboards dels personatges (i, si no em surto de penjar-lo, el de portada) a l’apartat de FanArts de la web. Espero que us hagi agradat! Ens llegim! ^^