No podia ser.

—Mon dieu, és ma mare. —No va saber què més dir i, per uns segons, es va oblidar de respirar.

Una cosa era sentir la veu de la seva mare en els seus malsons, distorsionada pel pas del temps. Es podia enganyar i dir que no era tan gèlida, tan dura, tan cruel. Però ara l’engany s’havia acabat. Se’n havia anat a Europa i havia deixat enrere la casa de Montreal per no sentir-la mai més, i ara tan sols els separava uns pocs metres i una paret. No sap que sóc aquí, no sap que sóc aquí, es va anar repetint Kai una vegada i una altra, com un mantra. Les orelles li xiulaven. Va mirar el seu voltant i va veure la V murmurar el seu nom. Es va adonar que ille s’estava agafant al seu braç com si fos l’única cosa que il sostingués al món, i la va deixar anar.

—Kai, em sents? —Ille va assentir.— Vols l’espargíric de lavanda?

—No, no, estic bé. —Va empassar saliva. El cap li donava voltes.— Centrem-nos en la missió. Estic bé.

Evidentment, la V no il creia, però no va dir res més. Ille va evitar mirar al Jared perquè amb l’atenció de la V ja en tenia prou. No volia l’atenció dels seus amics sobre seu quan tenia la sensació que estava caient en un pou. Ille era l’alegria de la festa, oi? Ho havia de ser. Tenia ganes de ser ben lluny d’allà però, com havia dit, hi havia la missió. Necessitava una distracció. Va recolzar el cap contra la paret freda. No podia pensar en res més.

—… no està del tot sota control al departament a nivell de les seccions internacionals, com ha comunicat la senyoreta MacDuff, tenim més bones notícies pel que fa a l’Oficina de Justícia Federal. Com saben tinc accés directe al Jutge Suprem, així que arribada la situació podrem aconseguir que es dicti sentència com ens interessa. —La veu gèlida parlava ràpid, amb la seguretat de qui sap que es farà el que ella diu perquè és l’ordre natural del món. Com ens interessa, és clar, perquè la corrupció havia arribat al nivell que impartirien justícia segons els fos convenient un cop la màgia negra ho hagués controlat tot. Un calfred li va recórrer l’espinada.

—Com està la situació als tribunals estatals? —Kai va agrair que ella hagués deixat de parlar, però la pausa no va durar gaire estona.

—Tenim sota control els de Massachussets, Nova York i Califòrnia. Així, podrem encarregar-nos de qualsevol veu dissident que provingui del Woolworth Building i d’Ilvermorny, i podrem prendre les mesures que considerem necessàries. Després de Califòrnia, el següent pas és…

La veu autoritària de la seva mare se li va ficar dins del cos. Va deixar de sentir les seves paraules a l’altra banda de la paret, sinó que la tenia al davant, la taula del menjador entre ells dos. La seva cara enrabiada, les seves paraules plenes d’odi. Aquella veu que creia que s’havia de fer el que ella deia. Va notar com li costava respirar, perquè les seves paraules l’ofegaven. Kai va intentar aixecar-se per sortir del quarto d’escombres on eren, però la V il va aturar agafant-le pel braç.

—He de sortir, he de sortir que aquí m’ofego. Saps les queens de Drag Race, eh? Que encara que estiguin a plató poden sortir a fumar? Necessito això ara mateix.

—Però, Kai, que ens sentiran —va dir amb murmuris preocupats.

Kai va tensar la mandíbula, i la V il va fer seure un altre cop.

—Tens l’espargíric de lavanda? —La V n’hi va donar. En prendre-se’l, Kai va agrair la tranquil·litat que il va invair de mica en mica, però no era suficient.— V, puc parlar amb tu?

—Un moment. —Es va girar cap al Jared i va intercanviar-hi unes quantes paraules. Kai es va sentir culpable de no haver-hi parat més atenció. Després, ella va fer un encanteri silenciador i, en aquella bombolla allunyada de l’exterior, va preguntar.— Què passa?

—Tinc la sensació que m’estic tornant boig, sentint-la… —va dir Kai, apartant la mirada cap a la paret.

Tot seguit, sense poder aturar-se, li va explicar tot allò que no li havia estat explicant durant anys, per no preocupar-la, perquè ho havia amagat en un lloc molt recòndit del seu cor i preferia fer veure que no existia. Coses que només l’Alexis en sabia els detalls. Coses sobre la seva mare, sobre com ella il feia sentir, com mai no l’havia valorat prou, com sempre li havia retret (i sobretot des de la desaparició del pare) que no era mai la persona que ella havia esperat que fos. Que almenys durant anys hi havia hagut el seu pare per contrarrestar el seu mal caràcter, però que després tot es va torçar. Aquells estius llargs, i aquells Nadals interminables, com l’últim sopar de Nadal quan tenia disset anys, amb els seus comentaris sobre la roba que escollia, sobre sobre la manera com es presentava, sobre l’actitud que tenia. Com se sentia decebuda amb ille, i que no il reconeixia com el fill que hauria volgut tenir. Com havia dubtat d’agafar la porta i anar-se'n, esperant que el seu pare es presentaria a l’últim moment per salvar-le com havia fet tantes altres vegades. Com no havia estat el cas, i aquell estiu en graduar-se havia decidit anar-se’n a Europa i (procurar) no mirar enrere.

En pronunciar les últimes paraules, va sentir com s’havia tret un pes de sobre. La V il va abraçar, i en aquells segons Kai es va acabar de tranquil·litzar. Després, va respirar profundament i va ser ille qui va desfer l’encanteri. La V va centrar-se en el Jared, i Kai es va adonar que tenia el cap més clar per tornar-se a centrar en la reunió. Amb sort, s’havien saltat la resta del reportatge del departament de Justícia i Kai esperava que ella ja no tornés a parlar. La reunió havia derivat cap al tema estrella:

—Com avança, la cerca de la profecia?

Algú va sospirar.

—Encara no la tenim completa —va dir la coneguda veu del director Fontaine—. Vam enviar uns mindundis a trobar-la a Schenectady, però van tornar amb les mans buides.

—Realment no hi ha res, o no ho van saber trobar? —va preguntar algú encuriosit.

—No descarto incompetència per part seva —va dir el director. En Jared va murmurar «maleït vejestorio» amb ràbia, i la V li va haver de recordar que guardés silenci—. Les noves generacions d’avui en dia ja no són el que eren.

—S’han de prendre mesures al respecte. Revisar la informació. Qui podria anar-hi? —va dir la Dahlia. Kai va mirar de cua d’ull com en Jared arrufava les celles. Les persones disponibles devien indicar-ho amb gestos, perquè ella va continuar—. Perfecte. Facin-ho quan abans millor. Que ja estem a 2027.

—Quin dia creieu que serà la missió?

—Mentre no sigui demà…

—Au, no digui tonteries —va dir la Dahlia—. Segurament serà per la fundació, que aquest any fa quatre-cents anys, Ilvermorny. Seria una bona data. Ho posa literalment a la profecia.

—Seria una bona ocasió per fer una festa, no creuen? —va dir el director amb un to satisfet—. Un sopar de gala on tinguem reunides totes les persones importants.

És clar. Era l’ocasió ideal per tenir a tothom controlat si s’activava la profecia aquella nit, perquè d’aquella manera podrien usurpar el poder més fàcilment amb la màgia negra si els mandataris que havien de suplantar estaven davant seu. A més, el director no perdria mai una ocasió de ser l’amfitrió i demostrar, ni que fos a ell mateix, que encara era algú important amb influència i poder.

La resta de la reunió va ser una barreja de discussions sobre els preparatius d’aquesta festa, un tema que el director no deixava de treure un cop i altre mentre en Ricky i la seva vena li feien de corista, i la proposta d’altres possibles dates de l’any que començaven en què hi podia passar la profecia. Kai va lamentar adonar-se que la proposta de la Dahlia era la més realista de totes les que sentia.

Clar que els reunits no tenien la informació que la V, en Jared i ille tenien: la profecia completa, on deia que «la filla de Greylock i Sayre decidirà en fer disset anys». És a dir, la Chepi activaria la profecia el dia del seu aniversari. Se’ls havia girat feina, ara. No només havien d’impedir que la noia activés la profecia, sinó que també havien d’impedir que els corruptes descobrissin que la protagonista era era ella.

I, amb tot plegat, hi havia el fil solt que era en Darius, l’ex de la V.

*

No va ser fins que van sortir del Woolworth Building, que Kai no va poder respirar tranquil. Ara sí que la seva mare era ben lluny, s’anava repetint un cop i un altre com un mantra. Intentava ignorar la seva veu dins del seu cap. No la tornaria a veure mai més. No tornaria a la seva vida. Vist en perspectiva, hi hauria d’haver caigut que se la trobaria. Feia anys que treballava al Departament de Justícia. I no li sorprenia que estigués implicada en la corrupció, però això li deixava un gust amarg a la llengua. No, no hi volia pensar més. Encara que l’havia ajudat poder parlar amb la V, no sabia com acabar-ho de gestionar. Havia de fer veure que no passava res. S’havia de centrar en el present.

Era vagament conscient que havien quedat prop d’un pont o un lloc així amb en Darius, l’ex de la V. La V havia parlat amb ille una estona, però Kai l’havia convençut que parlés amb en Jared. No tenia gaires ganes de parlar. Mirant els seus amics, Kai es va sentir malament. No havia pensat en com es devia haver sentit en Jared al veure una altra vegada la Dahlia, tot i que se’n podia fer una idea. I pel que fa a en Darius… Pel que en sabia, la V i ell havien tallat de bones maneres, i ja feia anys d’això. Què feia algú com ell, algú del nivell de sortir amb la V, embolicat amb la corrupció? Kai no sabia si fiar-se’n, però també sabia que no en sabia res. Tenia curiositat, perquè almenys de vestir bé, en Darius en sabia.

Davant seu, la V i en Jared xerraven i reien a estones. Anaven ben junts, amb la V agafada de bracet del Jared, i els seus caps ben junts d’aquella manera que a Kai li va fer pensar en el viatge en autobús per Acció de Gràcies, quan reien mirant Drag Race. Finalment, van trencar el carrer cap a on havien quedat amb en Darius, i ell ja els esperava. La V el va veure de seguida i es va deixar anar del braç d’en Jared. En Jared la va mirar ferit, mentre la V no treia la vista de damunt del Darius, amb una cara sorpresa després de veure’l per primera vegada en anys.

En Darius, amb un posat seriós, es va creuar de braços i va dir:

—Com us heu ficat en aquest merder?

Oh, no.

Abans que la V tingués temps d’obrir la boca per replicar, el Darius va somriure i va canviar de postura cap a una amb els braços oberts. La V va córrer cap a ell i s’hi va tirar a sobre, pensant-se a ell com un coala, mentre ell li retornava l’abraçada. Reien.

—Darius, quant de temps! —va exclamar ella, quan es van deixar anar. Ja no se la veia preocupada; tenia un somriure d’orella a orella. En girar-se, va veure a Kai i en Jared—. Darius, et presento a Kai i en Jared. Són amics meus, i professors d’Ilvermorny, també. Gent, aquest és en Darius… uhm, el meu ex.

En Jared va fer un grunyit després de repassar-lo de dalt a baix amb aire desconfiat. Kai va saludar-lo més entusiàsticament, no fos cas que ara en Darius es pensés que els amics de la V eren antisocials, però la seva veu li va sonar estranya, sense l’energia de sempre.

—I doncs, què et porta per aquí? —va preguntar la V un cop s’hagueren acabat les presentacions, una pregunta que clarament feia estona que tenia ganes de fer.

—Estic treballant a l’ambaixada. Hi vaig arribar fa uns mesos. Ha sigut un no parar de reunions i burocràcia, i aquesta ciutat que sembla que no dorm mai —va afegir, quan un cotxe no màgic els va passar a la vora.

—Vaig enviar una postal de Nadal —va dir la V en una veu tranquil·la, però Kai va notar-hi tot el retret.

En Darius va sospirar abans de respondre.

—Et volia avisar, de debò —la seva veu era càlida i honesta, i Kai gairebé se’l cregué, encara que no en sabia res, d’ell—. Però els motius per venir a l’ambaixada eren… confidencials. I anunciar la meva estada aquí podria ser perillosa per les persones del meu voltant, d’una manera o una altra.

La vacil·lació al parlar. El voler una cosa però haver de fer una altra. I si no havia anat a parar a mans dels corrupte per accident?

—Tan confidencial com la reunió on ens hem trobat? —va preguntar Kai.

—Com sabíeu, vosaltres, de l’existència de la reunió? —va preguntar en Darius com a resposta.

—Les parets poden arribar a ser de paper, a Ilvermorny. Els encanteris ho fan fàcil, això —va intentar bromejar Kai, tot i que potser recordar aquest fet concret no era bona idea. En Jared no deia res, i restava en una actitud compugnida i absent. Merda. Kai se’l va mirar una mica preocupat, però no sabia què dir per distreure’l.

—Sabíem sobre la corrupció, i ho havíem d’investigar pel nostre compte —va afegir la V.

En Darius els va mirar d’un en un abans de parlar.

—Jo també ho sabia, sobre la corrupció. No vull que us penseu que estic del seu costat. No. Des de la comunitat internacional se’n té sospites, i jo estic aquí per investigar. La feina oficial és una tapadora.

Hi va haver uns segons de silenci, en els quals ni la V ni Kai van dir res, assimilant les paraules d’en Darius.

—Oh! —va fer la V, alleugerida. Kai va pensar que, si no estaven sols, seria més fàcil salvar l’arbre, protegir la Chepi i aturar els corruptes… i la seva mare.

—Ja que sabeu sobre el tema —va afegir en Darius—, si voleu podríem col·laborar i treballar en equip.

—Has descobert res interessant?

—No, no gaire. De fet, fa poc que em conviden a les reunions, o sigui que tinc un contacte directe però no m’expliquen gaire res. Espero tenir més èxit en els pròxims mesos, quan em tinguin més confiança. Tot i que és complicat infiltrar-me només des d’una banda, quan Ilvermorny hi juga un paper tan important.

—Ho podria fer jo —va afegir Kai. Després va mirar la V i en Jared—. De tots tres, sabem que el Fontaine es fia més de mi i la meva fabulosa personalitat. Al cap i a la fi, així vam tenir la data de la reunió.

—Exacte, nosaltres podem seguir investigant des d’Ilvermorny. Mantenir un ull sobre el director i el subdirector Martin. —Adreçar-se al Ricky per qualsevol altra cosa que no fos Ricky, quan no estaven davant seu, semblava antinatural.— Llavors, podríem anar-nos coordinant tota aquesta informació, i…

—Sí, millor en seguim parlant en un altre moment i un altre lloc, gent —va dir en Jared, en el primer cop que obria la boca des que s’havien trobat en Darius—. Estem enmig del no-res, ens podria sentir qualsevol. Fins i tot la vena del Ricky ens reconeixeria.

*

L’endemà al matí, quan Kai es va despertar, va donar les gràcies als déus de la moda que era dissabte. S’havia despertat més tard de l’habitual i en dirigir-se al Menjador, no hi havia gaire professors. La V se’n havia anat el dia anterior a casa els seus pares, i al Jared no se’l veia per enlloc. Va coincidir breument amb el Ricky, tot i que per sort no van intercanviar paraules, però va ser una situació incòmoda. Kai s'anava repetint una vegada i una altra que era un nou dia a la werk room i que el passat, passat estava. No tenia exàmens a corregir, els seus amics encara no li havien respost les cartes que havia enviat feia uns dies en tornar d'Europa, i l'Alexis estava ocupat amb un congrés internacional, així que sense més a fer va dirigir-se tranquil·lament cap al club de moda. Així arribaria estratègicament tard i causaria més efecte, especialment perquè cap dels seus alumnes no l'esperaven.

Per molt que li agradava assistir i dirigir les sessions del club de moda, sabia que de tant en tant en convocaven pel seu compte, de les quals il mantenien informat més endavant sobre què s'hi havia fet, o en tornaven a parlar a la següent sessió on hi era ille. Amb tot el tema de la missió de la profecia, tota la temporada d'exàmens i el viatge a Alemanya durant les vacances de Nadal, no els havia parat gaire atenció i els trobava a faltar. Esperava que no haguessin convertit el club de moda en una secta satànica. Tot i que, ben vist, segurament que a l'inframón els aniria bé una sessió de moda, als dimonis... Vés a saber què vestien.

—Hola, hola, hola! —va dir quan va entrar a l'aula. Estaven asseguts en cercle, i anaven xerrant animadament. Per sort no es veien estrelles de cinc puntes per enlloc.

Es van girar tots a mirar-lo amb cares d'entre sorpresa i alegria així que Kai va entrar i il van saludar efusivament. Era interessant viure el punt de vista de la Ru quan entrava a la werk room per parlar amb les concursants de cada temporada i dir-los quins reptes hi havia en aquell episodi. Augmentava l’ego. Aquell dia, però, seria diferent perquè Kai no volia agafar el paper d’anfitrió. S’havia despertat tard però no havia dormit gaire, i estava cansat. Sort que el maquillatge tapava les ulleres i mantenia la reputació d’une dempeus, eh?

—Ai, feu, feu, no em feu cas! —va exclamar dramàticament, assaborint l’atenció que fingia no voler—. Continueu, que només estic aquí d'espectadora.

Va asseure's a la seva cadira, que havia quedat relegada en un racó i l'havia acostat al cercle, i els alumnes il van mirar una estona ben expectants, però sense que ningú trenqués el silenci. El que hauria de fer ille era trencar aquelles dinàmiques, perquè no tot sigui sempre igual, que sinó llavors es fa avorrit, i les coses avorrides les carrega el diable.

—Semblava un debat molt animat. Sobre què era? —Va fer una excalamació.— Si us plau, digueu-me que no és del nou episodi de la premiere d’aquesta nit passada, perquè encara no l’he vist.

—Ostres, Kai. Encara no l’has vist!? —La Pearl va reaccionar amb el mateix esbalaïment com si Kai hagués anunciat que a partir d’ara havia perdut el bon gust i utilitzaria roba de l’armari d’en Jared.

—Cap comentari! —Kai sabia que el curs passat, alumnes del club que llavors feien setè havien aconseguit encantar una televisió de l’aula d’Estudis No Màgics perquè sintonitzés amb Drag Race les nits que hi havia el programa; esperava que el coneixament hagués passat a les noves generacions i que, per tant, almenys algú d’aquella sala havia vist l’episodi, ja—. Només una cosa: fa tan bona pinta com les queens que participen?

—Sí, sí. I tant! L’entrada de la…

—No espòilers! —va picar de mans per interrrompre el nom de la queen que sortia de la boca de la Pearl abans no arribés a les seves orelles (com si no hagués vist la prèvia de les entrades de les queens, que sempre ho penjaven uns dies abans de l’episodi sencer). No volia descarrilar la sessió del club de moda, exacte, això mateix.— Per on anaveu?

—Estàvem fent una pluja d’idees sobre els projectes que podem fer aquest any —va dir en Ross amb una llibreta a les mans.

—I tornant al tema, com vols que discutim les regles de la moda si la moda no hauria de tenir regles? —va dir la Tracy, anant directa al gra i tornant a la discussió.

—Perquè en té! Per Morrigan, no siguis idealista —va dir la Barbara, mentre es pujava la muntura de les ulleres—. Només deia que cadascú esculli una regla de la moda i expliqui perquè no li agrada.

Pels déus de la moda, els deixava sols i els seus alumnes se li tornaven uns intel·lectuals avorrits que discutirien fins la fi del món.

—Pot ser una idea interessant, Barbara. Quines altres propostes teniu?

—Un intercanvi de roba. No pas els uniformes, sinó d’establir una mena de mercat, sí? I els altres alumnes podrien intercanviar roba que ja no volen per roba que sí.

—Així també podríem conscienciar sobre el medi ambient, i com la indústria de la moda contamina —va afegir en Ross.

Kai va pensar que segurament en Jared estaria interessat en participar en una idea d’aquest tipus. Li havia agradat fer el makeover amb ell, encara que s’ho passava més bé amb la V, perquè ella tenia la decència de posar-hi més interès. Potser un challange més conscient ambientalment seria del seu interès, o hi podria donar el seu punt de vista. Hauria de parlar amb el Jared, a veure com estava.

—I hauríem de fer més nits de pel·lícules sobre moda! —va exclamar la Pearl—. Vull tornar a veure Legally Blonde.

—I per què no mirem House of Gucci, que almenys hi haurà més cosa a comentar? —va rebatre la Barbara.

—Com t’atraveixes a criticar l’Elle Woods? Podríem parlar de l’horrible moda de la dècada del dos-mil! —va dir la Tracy.

—Jo vaig apuntant idees —va dir en Ross, que estava escrivint els noms de les pel·lícules a la llibreta.

—Has apuntat la revista? —va preguntar la Pearl, asseguda al seu costat, llegint per sobre la seva espatlla.

—La revista? Quina revista? —va preguntar Kai, encuriosit.

—Podríem fer una revista de moda.

Kai va pensar en els seus intents de crear una revista de moda quan era estudiant que va tenir tant d’èxit com Drag U. És a dir, ningú se’n recordava. Li agrada molt reprendre la idea, és clar que sí, però en aquella escola de gent amb aversió a la moda (malgrat els seus cinc anys de dedicació) ningú acceptaria aquell projecte.

—Una idea molt interessant. Perquè arribi a més públic podríem plantejar la idea de fer una revista a altres clubs, i que tingui una secció de moda. —Que evidentment tindria un lloc destacat.— Així hi hauria el suport per fer-la possible.

—Podríem parlar amb l’Scarlett, que potser les animadores també hi estant interessades —va dir la Pearl.

—I els equips de Quidditch. I els de teatre, també —va dir en Ross—. Jo puc parlar amb ells.

Els membres del club van anar dient el nom dels seus amics i companys de classe que potser hi voldrien participar i no van tardar gaire estona en reunir un grup prou gran per muntar una petita editorial i sostenir el funcionament de la revista. Kai no va intervenir-hi gaire més, només redirigint la conversa quan es tornava avorrida o els ànims s’escalfaven una mica. 

No podia evitar somriure orgullós. Era per coses com aquesta que li agradava el club. La capacitat de crear a partir del no-res, d’establir enllaços i relacions. I tot això ho havia fet ille, volent-se apartar de la seva mare, tot establint un lloc on pogués, simplement, ser. I res del món li ho treuria.

*

Kai es va meravellava que, després de tants anys, l’escola tingués racons incògnits que quan s’hi passejava li sembléssin nous com si fos el primer cop que hi passava. Perquè pràcticament ho era. Com que el camí fins als estables dels animals del professor de Criança era el camí menys fashionable de tota l’escola, a Kai normalment no se li perdia res per allà. Aquella vegada, però, havia d’anar a buscar en Jared. No havien coincidit per esmorzar, ni per dinar, i Kai no estava disposat a arribar al sopar sense veure’l. A més, tenia idees millors que sopar a Ilvermorny. Total, era cap de setmana i hi havia certa flexibilitat sobre quants seients buits hi havia a la taula de professors.

Agafant-se les vores de la túnica, que per damunt del seu cadàver s’embrutarien amb el terra enfangat d’aquell tros de camí a causa de les pluges de feia uns dies, va dirigir-se cap a les gàbies. En aquell moment, es va trobar en Jared que estava donant d’alimentar a uns cucs lletgíssims que Kai no en sabia el nom ni tenia interès per aprendre’l.

—Em desvio tot aquest tros de camí per veure’t, i esperava que estiguessis fent coses més interessants —va saludar.

—Oh, lamento que l’espectacle no ha sigut del gust del senyoret.

Kai va riure. Tot seguit, va dubtar de si preguntar «Què tal?». No volia parlar de sentiments negatius, així que es va agafar al pla B.

—Parlant d’espectacles, tinc una idea fabulosa.

—Ai, no. No tornaré a participar al club de moda. Amb una vegada ja en vaig tenir prou.

Kai va sospirar dramàticament.

—Sap greu, retornar sempre té beneficis. De fet —va dir, anant al tema que li interessava—, estava pensant en anar a un altre club, al Club 96. És la premiere de Drag Race i no t’ho pots perdre, diria jo, ara que ja saps de què va tot. Mira, fins i tot pots dur el mateix outfit que l’última vegada. Què hi dius?

Kai no va saber si és que en Jared sabia que si no deia que sí a la primera, ille hi insistiria una mica més, o que tots dos tenien al cap la mateixa idea que després dels fets de les últimes vint-i-quatre hores necessitaven una distracció, però unes hores més tard estava Kai esperant que en Jared sortís del seu despatx per anar al Club 96. Però no va ser fins que estaven tots dos al club, amb una beguda a la mà, i la sintonia del programa començava, que Kai no va poder deixar de pensar en tot el que havia passat en les últimes hores i va poder gaudir de l’episodi.

• 	Cass Ross	Enviat el 23/04/2022 a les 15:36:51
  	#28002	He escrit 15 fanfics amb un total de 72 capítols

  
  

  Em pensava que avui ja tindria penjats tant la fanfiction del concurs de la cançó com aquest capítol, però m'alegro que almenys aquest capítol sí que s'hagi penjat per Sant Jordi.

  La veritat és que no m'agrada gaire, i sé que té molts errors que no he pogut arreglar, així que us demanaria que d'aquest capítol puntualment no me'n feu crítiques. Perquè sé què em criticareu i no cal que m'ho repetiu. Coses d'ortografia i tal si voleu sí, però de contingut, res. Merci.

  No he aprofundit gaire amb la mare de Kai perquè ja m'ha costat prou escriure tot això d'aquí. La veritat és que em sap greu, però en fi. És el punt més fluix del capítol i em fot, però bueno. També apareix en Darius, que és molt més bona persona del que podia semblar al principi, eh? Gee, veuràs que l'escena del club de moda respon una mica la pregunta que vas fer en un comentari anterior sobre si tot el que tracten al club de moda esta tan relacionat amb Drag Race, i ja veus que no. Només que és lo que m'agrada més escriure, i tampoc és que hagi fet tantes escenes. TBH faig trobar a faltar que en el capítol anterior no hi vaig poder escriure res.

  Pel que fa a referències de Drag Race, crec que la majoria són prou auto-explicatives dins del capítol, però si dubteu d'alguna que no hagi comentat per aquí digueu-ho. El títol del capítol: quan entren a la werkroom, normalment el dia de l'eliminació, sempre hi ha alguna queen que diu aquesta catchphrase. Us deixo la Katya sent rara entrant a la werk room.

  

  Drag U (o Drag University) és un spin-off de Drag Race en què diverses drag queens feien de professores per ensenyar a les participants una mica del món del drag. O una cosa així. La veritat és que el programa no va tenir gaire èxit, i pràcticament tothom fa que no existeix quan fa una llista dels spin offs de Drag Race. (Ja diran la Marta i la Mercè si la meva explicació és prou bona o m'he deixat res.)

  Diria que tota la resta és bastant self-explanatory i no m'he deixat res.

  Cass

  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 01/05/2022 a les 23:54:07
  	#28005	He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols

  
  

  Apa, llegit, ja puc tatxar alguna cosa de la llista, que quina feina ens heu donat a tots aquesta setmana! 

  Havies dit que el capítol era "Meh", però m'he entretingut molt llegint-lo i se m'ha passat molt de pressa. Cert que no ha passat gran cosa pel que fa a la trama principal, però sí que ens hem assabentat de coses relacionades amb Kai, que és qui té el passat més misteriós del tres. Sabíem coses sobre el seu pare (tot i que encara no no sabem gaire bé què és el que va passar o com va desaparèixer) i tot i que s'havia mencionat la mare de passada en el tema nadalenc, ara sabem molt més. Pel que sembla tot està relacionat amb el fet que Kai és no-binari i aquesta dona sembla ser l'única so far a qui això li importa e més mínim (Kai és fabulós i n'hauria d'estar orgullosa, de ser la seva mare, més voldrien altres!) 

  No sé per què dius que no et critiquen el contingut, no està pas malament! M'ha agradat veure en Persian Nights aquest, tot i que trobo que hi han confiat cegament molt ràpidament... entenc que la V el coneix i que és el seu ex, però a veure, la Dahlia també és ex del Jared i és molt mala pècora, i ell no en va sospitar mai fins que ho va descobrir. Tot podria haver estat un muntatge per part d'ell, fer que no els descobrissin per poder treure'ls informació sobre el que saben i tal. Si és així, hi han caigut de quatre potes. Trobo que han estat força innocents de confiar-hi 100% només amb la credencial que la V el coneix. Que tots hi tenen persones conegudes, allà dins! Espero que no, però... 

  Tampoc no estic del tot convençuda que sigui la Chepi, l'elegida. Entenc que tot apunta a ella, perquè em sembla que és l'única del curs que és nativa Americana, però tot i així em va donar la sensació que era com molt fàcil, única candidata que recull els requisits. Trobo faltar alguna "Neville" a la profecia, algú amb qui es pogués dubtar i que és les coses més difícils... per això penso que potser es tracta d'una altra persona, i que s'han equivocat de persona i la Chepi no és? Bé, no ho sé, cabòries, ja ho veurem!

  Pel que fa a correccions ortogràfies, sí que n'hi ha una que et veig sovint (un parell de cops en aquest capítol), que és de l'apostrofació de pronoms neutres. Un l'he perdut, però l'altre l'he apuntat: Formes com "Se'n havia anat" haurien de ser "Se n'havia anat", amb l'apòstrof sempre el més a la dreta possible! ;) No sé si et servirà, a mi el que em dieu em serveix molt, però trigo a costumar-m'hi! Però n'he après un parell gràcies a les correccions d'aquí, com els maleïts cabells en plural, i les formes de probabilitat amb el "deure". XD

  Doncs res, que el capítol m'ha agradat, no t'hi capfiquis, que està molt bé! I merci per l'aclariment sobre les sessions de moda, ja veig que són de moa en general :) 

  Un petonet!

   

   

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 12/05/2022 a les 16:03:51
  	#28012	He escrit 16 fanfics amb un total de 183 capítols

  
  

  Però quin caos, QUIN CAOS! No sé en quin moment se'ns va acudir entrar el Darius i la mare de Kai al mateix moment, això és too much! I la festa, que amb tot el tema de la corrupció i els nous personatges i tal ha passat allà desapercebuda, però mereix que se la mencioni. Festa d'aniversari d'Ilvermorny, amb tota la corruptel·la passejant per allà, yay!

  I tenim un nou afegit al team anti-corrupció hihihihi Welcome, Darius! És que l'adoro, es mereix una fic per ell (és broma, Jared, és broma). Tenia moltes ganes de fer-lo sortir, que hi ha bastant pocs secundaris així més meus (el George de profe, i entre els alumnes, el Ross - i siguem sincers, m'he apropiat una mica de la Nicky també). O sigui que encantada que el conegueu, i que veiem com va avançant la situació amb ell per allà.

  El moment de Kai al club de moda picant de mans perquè calli tothom a lo Ru HAHAHAHA em pixo! I ara que he vist la 7, cada vegada que apareix la Pearl és com aaaaaah I see you I see you. A veure si finalment tirem amb això de la revista, que té potencial! Em pregunto com veuen dr els alumnes d'Ilvermorny, hm. S'escapen? Segur que Kai els aconsegueix algun permís hahaha

  Res doncs, que teniu aquesta mania de dir que feu capítols que no estan bé, cosa que no entenc perquè què voleu que us digui, a mi m'agraden hahaha

  Fins aquí, per avui! Ens llegim! ^^

  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 16/05/2022 a les 00:31:00
  	#28013	He escrit 3 fanfics amb un total de 6 capítols

  
  
  Això de la revista sembla molt guai. I el Dàrius sembla molt guai també. Hihihi sabia que seria un infiltrat (a no ser que la Gee tingui raó i sigui dolent, en realitat). / Potser ha sigut mala idea llegir el capítol tan tard perquè ara se'm tanquen els ulls i no puc fer un comentari com Déu mana... ^^" però faré un esforç / M'agrada el capítol perquè també mola veure dies més tranquils i com els personatges fan vida diària. / Sobre la mare de Kai, ai ai... sembla que tenim un nou personatge a qui odiar, mira que dir-li aquestes coses a Kai... hm :( amb ille menys. / I el Jareeeed que es comença a posar gelós hehe. M'ha agradat el capítol :) fins al pròxiiiiiiim :D
  
  
  
  

• 	Mercè Granger	Enviat el 26/08/2022 a les 12:20:09
  	#28140	He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols

  
  

  Hahahaha family issues, my call XD Com diu la Marta, aquest capítol és CAOS. Ens vam lluir amb la reunió, de veritat. Però pobre Kai, no mereix la mare que li ha tocat, fa moltíssima pena l'escena del principi. Que a sobre s'hi suma tota la situació amb el pare... buff és que pobre. Almenys trobo que ha sabut reaccionar prou aviat, tenint-ho en compte tot.

  Hahahaha m'encanta veure el Fontaine, el Ricky i la vena fora del seu hàbitat natural. Però tota la reunió és una escena molt tensa és que uf en quina s'han ficat, pobrets. I a sobre encara han de solucionar el tema el Darius (per desgràcia del Jared hahaha). Ai que ja apareix i veus el drama que causarà en els nens, oops. Ai però tot i així m'encanta que ara puguin comptar amb el Darius i tinguin algun contacte dins, que era el que necessitaven. 

  I L'ESCENA DEL CLUB DE MOLA. Hahahahahahah és que son tan guais, et queden tan bé! I la Pearl que sempre es roba l'escena, en soc tan fan hahaha (i li agrada Legally Blonde, és de fiar <3). Pobre Kai que encara no ha vist el capítol, el que es fa per salvar el món...

  Hahahaha m'encanta veure el Jared des de la perspectiva de Kai xD Son super diferents en interessos, però que bé s'han arribat a entendre ^^ És que lo dels cucs i la conversa els defineix tan bé. I mira, que el Jared s'està fent fan de DRag Race! El veritable plot twist, estem tots orgullosos d'ell. Enhorabona pel capítol <3