Good luck... and don't fuck it up! - 05: Water off a duck's back (V)
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 11/09/2021 a les 00:10:12
Última modificació 11/09/2021 a les 00:10:12
Tots els capítols de Good luck... and don't fuck it up!
< Anterior capítol ||


05: Water off a duck's back (V)

Un és el serpent que conté verí de dues composicions diferents; Un és Tot, per ell és Tot i vers ell es dirigeix Tot; i si no ho contingués Tot, Tot no seria res.

La frase va quedar escrita a la pissarra fosca de l’aula d’Alquímia mentre els alumnes de sisè, que acabaven d’entrar, treien els llibres de les bosses i participaven de la xerrameca habitual, mig murmurada, d’abans de començar la classe. Quan la V es va girar a mirar-los, però, va poder comprovar que alguns ja començaven a escrutar la pissarra amb més desconcert que si hagués fet servir l’alfabet dels Mags per escriure la data. Al cap de pocs segons, ja tenia la majoria dels adolescents observant-la com si per mirar-la més l’haguessin d’entendre millor.

―V, estàs segura que no t’has equivocat? Pensava que érem a classe d’Alquímia i no de rus! ―va fer una veu d’espinguet que venia del mig de l’aula.

―El rus no s’escriu amb aquest alfabet, idiota, si vols fer una broma almenys parla amb propietat ―va rebatre la noia de cabells foscos que s’asseia al costat de la primera que havia parlat.

―Gràcies per les observacions, noies, però recordeu el respecte a classe; sí, Chepi, fins i tot amb els teus amics. Bon divendres a tots i benvinguts a l’última hora abans de dinar! Ja ho sé, Nicky, tens gana, un últim esforç i ja estarem. No obriu els llibres, encara. Veig que ja us heu fixat en la frase de la pissarra. Us sona d’haver-la llegit o us diu res?

Va deixar-los temps perquè pensessin, amb ganes de veure si en treien alguna cosa, tot i que recordava perfectament el primer dia que l’havia llegit ella, en aquella mateixa aula, anys enrere, i les nits en vetlla que havia passat per intentar formular-ne una interpretació decent tot i que li semblava totalment incomprensible. Ara, però, tenia tot el sentit del món.

Havia canviat ben poques coses de l’aula, quan havia començat a ensenyar a Ilvermorny; en part per la nostàlgia de les hores que hi havia passat, i en part perquè estava perfectament organitzada i equipada i, en la seva opinió, no tenia gaire espai de millora. Les parets no podien ser d’un altre color que el crema que feia anys que modelaven, que donava alhora la sensació de claredat necessària en un lloc on es feien elixirs i experiments i la calidesa que no tenia el blanc nuclear de la infermeria. Estaven decorades amb diferents pòsters i quadres, en què destacaven la imatge de Paracels i l’enorme còpia de la Porta Alquímica. Les desenes de mobles de fusta fosca, equipats amb tot tipus de materials, pots, potingues, fogonets, guants de pell de drac i ulleres de protecció, eren els que havien patit una transformació més gran gràcies a una neteja profunda que hauria tingut la seva mare orgullosa. Les taules allargades que dominaven el final de la classe havien d’estar sempre ocupades per alguna tintura, alguna destil·lació o algun procés de transmutació elemental; en aquell moment, els elixirs dels alumnes de setè, que avançaven a bon pas. Racons que no es veien a primer cop d’ull amagaven bastonets d’encens que deixaven anar un fil de fum; l’olor de la classe d’Alquímia, sempre lleugerament diferent, però sempre clarament identificable.

―No? ―va preguntar finalment―. I si us dibuixo això?

Es va tornar a girar de cara a la pissarra i hi va dibuixar una serp que es mossega la cua en forma de cercle, amb la meitat superior de color fosc i la meitat inferior de color clar. Immediatament va notar moviment darrere seu.

―Sí, Scarlett? ―va preguntar a la noia pèl-roja de primera fila, que tenia el braç alçat.

―L’ouroboros?

―Exacte, deu punts per Pukwudgie! Què ens en saps dir?

―És un símbol egipci, oi? Que representa la naturalesa cíclica de la vida.

―Bona memòria! ―va fer la V, mentre sentia algú que murmurava la tornada de The Circle of Life en algun racó de la classe―. Com veieu, l’ouroboros és una serp que es mossega la cua. Com ha dit molt bé la Scarlett, representa un cicle, el pas del temps, i la idea que viure és un renéixer constant. No és pas casualitat, que sigui una serp: les serps van canviant la pell regularment al llarg de la seva vida.

―Però, V ―va fer la Chepi sense demanar la paraula―, no se suposa que el que vol l’Alquímia és trencar el cicle i buscar la manera de viure per sempre?

―Totalment d’acord, bona observació! Cinc punts per Wampus. És curiós, no? Però en l’Alquímia, el cicle de la vida no implica només la vida i la mort. També parla de com, quan vivim, moltes vegades tenim la sensació que tornem al punt de partida. Tot retorna. A més a més, això no és l’únic que vol dir aquest ouroboros. No és només una serp que es mossega la cua, oi? Quina particularitat més té?

―És de dos colors!

―Això mateix! Aquesta representació de l’ouroboros ens parla del que potser és el concepte més important de l’Alquímia. Algú me’l sap dir?

La Scarlett West va tornar a alçar el braç ràpidament i la V li va donar la paraula.

―L’equilibri.

―Molt bé, Scarlett, l’equilibri. És un concepte que els alquimistes xinesos representaven amb el yin i el yang. Si heu de recordar alguna cosa de la meva assignatura, que sigui aquesta: sempre hi ha d’haver un equilibri de forces oposades per constituir un Tot perfecte. Això és el que proporciona unitat i plenitud. En l’hermetisme, corrent que va sortir a Egipte a l’Edat Antiga, també representa la unitat entre un pla superior i un d’inferior. Bé, aquest dibuix de l’ouroboros de dos colors, juntament amb la inscripció de la pissarra, van aparèixer en un papir que va escriure Cleòpatra l’Alquimista anomenat Crisopea, que vol dir…

El seu fil de pensament es va veure interromput per un sospir que venia de l’extrem de l’aula, on una noia de pell bruna com la seva sospirava mirant per la finestra.

―Què passa, Nicky? La boira ha canviat de color?

La noia va mirar a tots costats com si s’acabés de despertar, cosa que va arrencar diverses rialles per la classe perquè les celles no li havien acabat de créixer del tot i encara semblava que estigués més sorpresa. 

―Què? Què m’he perdut?

―Doncs no et vull agobiar, però la base de l’Alquímia.

―Ai, no, perdó! És que estic molt nerviosa pel partit de diumenge, tot el dia que no penso en res més! Abans, a classe de Transfiguració, he convertit les sabates del professor Gorg en pilotes de Quodpot, i li han explotat!

La gran majoria de la classe es va posar a riure, però en un racó del final de la classe es va sentir un “ugh, esports”. Venia d’un noi de cabells foscos i ulls negres vius com dues bestioles, que normalment tenia una cara d’intensitat permanent però ara semblava l’avorriment personificat.

―Què et passa amb els esports, Mantione? ―va saltar un altre noi musculat d’ulls clars, capità de l’equip de Horned Serpent―. Tan limitat ets, que només saps fer una cosa? Mira’m a mi, almenys a l’escola jo vaig fer teatre, no ets l’únic que en sap.

―Ah, sí? De què vas fer, d’arbre número 3?

―Uh, sí, el Ross Mantione és conegut pel seu talent en l’actuació, el ball, el cant… i per anar sempre necessitat!

―M’encanta ser perfecte.

―Prou, prou, prou ―va fer la V―. O us comporteu o trec cinc punts a Wampus i a Horned Serpent. També va per tu, Nicky. Estic segura que pots parar atenció una estoneta.

―Però, V, vindràs a veure’ns al partit, oi?

―Nicky…

―Només digues que sí i ja em concentro!

La V va titubejar un moment. Era diumenge, i havia de ser a casa. No podia dir a en Matt que hi anés més hores, que ja hi era la resta de la setmana, ell.

―No, em sap greu, tinc feina.

―Però V! Sortiré de titular, i la Scarlett s’estrena com a cap d’animadores de Pukwudgie! Ens has de venir a veure!

Les cares suplicants de totes dues noies la destrossaven. No li podien fer, això, a ella! Tothom sabia que no s’hi podia resistir!

―Suposo que podria fer un forat…

―Visca!

―Però ara puc continuar? Cleòpatra s’està avorrint d’esperar-vos!

―Sí, sí, Cleòpatra, i tant. Aquesta no va ser una faraona?

La V va respirar profundament, tant per la pregunta com per l’embolic en què s’havia posat. Si deia als seus pares que havia de marxar una estona segur que no li posarien pegues, però… i si passava res mentre no hi era? I si en Matt o algun altre dels seus germans després li retreia que no complís les seves obligacions?

S’havia de començar a preparar immediatament per poder tenir la conversa. I si li deien res que feia mal, ja feia temps que havia après què fer.

Deixar relliscar les paraules com si fossin aigua per l’esquena d’un ànec.

*

Quan la V va arribar a Ilvermorny el diumenge 11 d’octubre, faltaven vint minuts perquè comencés el primer partit de la temporada de Quodpot d’aquell curs. Era un dia d’aquells en què la boira era més espessa del normal, i semblava que pogués sortir un exèrcit de clons del no-res al mig de la muntanya. En resum, un mal dia per seguir un partit de Quodpot. Tot i que tampoc no era que li sabés un greu enorme. Ara hi anava per donar suport als alumnes, però durant la seva època d’estudiant, diria que no havia vist més d’una dotzena de partits.

Cosa que volia dir, evidentment, que no tenia ni idea de com funcionava. Sabia que els alumnes jugaven en equips d’onze persones i que anaven amunt i avall sobre les escombres intentant fer arribar la pilota a un extrem del camp, i que de tant en tant, la pilota explotava, però res més. Ara, que ella s’havia vestit igualment per l’ocasió amb el color platejat de Pukwudgie, per donar suport a la seva residència. Calia tenir les prioritats clares.

Va afanyar-se per arribar al camp, que era a l’extrem oposat dels terrenys, i quan hi va entrar va anar directa a la llotja dels professors. Les grades ja estaven plenes a vessar.

―Aquí, V!

Una figura vestida com si fos l’home de llauna movia el braç a dreta i esquerra, i la V va esmunyir-se entre la resta del professorat per anar-se a asseure al lloc que li havia guardat. Era en George Zhou, un dels seus millors amics a Ilvermorny. Quan hi va ser al costat, va adonar-se que tenia la cara de faccions orientals plena de purpurina platejada, i va fer una bona rialla.

―George! Que t’has trobat a Kai, venint cap aquí?

―No, i ara! S’ha de donar suport a l’equip, no? Han treballat molt aquestes setmanes, es mereixen això i més!

En dir “això”, es va senyalar a si mateix de dalt a baix, amb un somriure satisfet.

―Bé, llavors m’alegro d’haver-me decorat, jo també, així sabran que tenen tot el nostre afecte.

―Això serà si ens veuen… No crec que distingeixin res més enllà dels seus nassos, tal com està la cosa.

―Bestieses. És més, si en algun moment ens toca algun raig de sol, podem enlluernar els de Thunderbird, i així els despistem.

―V! Això ha estat molt poc Pukwudgie per part teva! ―va respondre ell, rient.

―És que també em volia Horned Serpent, saps? En realitat, porto la serpota dins. Vigila amb mi que no se sap mai què pot passar...

―Això no s’ho creu ningú, que si veiessis que enlluernes algú et posaries darrere d’en Jared Graves perquè el negre bloquegés el reflex.

Touché.

De cop, va començar a sonar una música èpica pels altaveus que hi havia repartits per les grades. La V i en George es van mirar amb cara d’estranyats, i no eren els únics. El subdirector Martin, assegut dalt de tot de la llotja, mirava a tots costats amb les celles arrufades, i fins i tot semblava que el director Fontaine s’havia despertat del somieig que solia portar a sobre quan l’obligaven a assistir a esdeveniments no estrictament acadèmics. Hi havia alguna cosa que sonava familiar, però, en aquella música. Era…

Wicked! ―va exclamar en George, emocionat.

―Humans, pukwudgies, vampirs i capitans de Quodpot de Horned Serpent… ―va ressonar una veu que parlava per un micro clarament modificat perquè tingués més eco del normal―.  Benvinguts a la nova temporada del curs 2026-27! I que la sort us acompanyi sempre!

La V va trigar un moment a reconèixer la veu del nou comentarista esportiu d’Ilvermorny, potser perquè mai no l’hauria situat en una posició així.

―Què fa en Ross Mantione comentant esports?

―En Ross? ―va fer en George, que el coneixia molt bé perquè cantava al cor des de primer i n’era un dels solistes principals―. Però si en Ross en sap molt, d’esports!

―Parlem del mateix Ross? El que posa cara de fàstic cada vegada que es menciona el Quodpot?

―Bé, és que odia tota la cultura que hi ha al voltant, però ell és molt bo. No l’has vist jugar mai? ―la V va negar amb el cap―. Doncs és tot un espectacle. Ai, que bé que hagi accedit a comentar, perquè fa anys que l’hi demanen. No hi ha ningú més adequat.

La V es va haver d’empassar la seva sorpresa. Cinc anys ensenyant en aquella escola i els alumnes encara aconseguien deixar-la amb un pam de nas. De fet, no creia que paressin mai de sorprendre-la. Per bé o per mal, tots tenien cops amagats.

―I donem la benvinguda a la mascota de l’equip de Thunderbird! Vingut directament dels deserts d’Arizona… l’inimitable, l’inigualable, Taima, el Thunderbird, acompanyat de l’equip d’animadors i animadores!

El que devia ser un alumne portant una disfressa molt realista de thunderbird va tallar la boira del camp per enlairar-se cap al centre, on llamps de tons daurats van sortir de les seves ales i es van allunyar un parell de metres. La V es va trobar cridant i animant el majestuós ocell juntament amb la resta d’espectadors, ja fossin els de la seva banda, que podia veure, o els de l’altra, que eren taques borroses de moviment darrere l’espessor. A peu de terra, a l’altre costat del camp, podia distingir figures que saltaven, que devien ser els animadors i animadores de l’equip de Thunderbird.

―Però no us deveu pensar pas que això és tot… des de Pukwudgie també tenim visita! Allibereu la bèstia, BIMINI!

La V no tenia ni idea de com devia ser la mascota de la seva residència, però va trobar que es moria de ganes de veure-la i animar-la encara més del que havia animat la de Thunderbird. Inesperadament, s’ho estava passant bé. El rugit dels espectadors va pujar de volum, esperant que sortís la bèstia, i llavors…

Una bola de pèl que desprenia llum platejada va sortir rodolant al camp d’una manera que segur que feia que la persona que hi havia a dins prengués mal. La reacció de les grades va ser immediata. La meitat es va posar a riure, però l’altra, com en George al seu costat, es va posar a xisclar “Bimini! Bimini!”.

―Es pot saber per què la nostra mascota és una bola de pèl de discoteca?

―Què dius! ―va exclamar en George, ofès―. És la Bimini, una puffskein! I l’adorem!

―Però...

La V va mirar a tot arreu i es va adonar que tenia raó. Tant els que reien com els que no, tots semblaven encoratjar la mascota de Pukwudgie, i els animadors i animadores, dirigits suposadament per la Scarlett (sí, podia distingir la seva cabellera enmig de la boira), desprenien una energia fantàstica.

―Els pukwudgies de l’escola, comprensiblement, es van negar a convertir-se en una disfressa que es posaria un adolescent, i vam haver de buscar una alternativa. No està gens malament, saps?

No n’estava convençuda, però va decidir deixar-ho estar. Al capdavall, en George tenia raó: era una mascota adorable.

Al cap de pocs segons, el canvi en el vent va anunciar l’entrada dels jugadors abans que pogués veure o sentir res. No sabia si s’ho havia imaginat o si era perquè li quedaven a la línia de la vista, però hauria jurat que havien dispersat una mica la boira. 

―Avui, jugant per Thunderbird… Barry! Candelario! Fleming!

Mentre en Ross anava recitant els diferents noms dels jugadors titulars, ells donaven el tomb al camp passant per davant de les graderies. Quan la Nicky va volar a prop de la dels professors, la V es va posar dreta i va saludar amb l’esperança que la veiés, però tot i que tenia la sensació que havia mirat cap allà, no en podia estar segura.

Quan tots els jugadors van ser fora, es van col·locar a punta i punta del camp, en files. Al mig, es va enlairar el professor de vol, en Cody Mundt, amb la seva indumentària verda habitual, per fer d’àrbitre.

―Tens idea de com funciona, això? ―va preguntar la V a en George quan tots els jugadors es van acostar al centre del camp i van quedar pressionats els uns contra els altres.

―Una mica. Tu?

―Pràcticament gens.

―Observa i aviat ho sabràs.

I la V va observar. Va observar com es barallaven (massa efusivament pel seu gust) per aconseguir la pilota, i la primera vegada que va explotar (a la cara d’un noi de Thunderbird, val a dir) es va adonar que si esclatava quan la tenies tu, t’eliminaven. Quan això va passar, tots els professors de Thunderbird es van posar drets d’un impuls inconscient, fins i tot en Jared Graves, a qui mai no havia vist expressar gaire.

Ara que hi pensava… Hi havia el professor Cullen, per allà? A ella no li semblava haver-lo vist pas, però dubtava que en Jared hagués anat al partit i hagués deixat els jackalopes sols. Esperava que estiguessin bé, tot i que estava convençuda que en Desmond no els tocaria ni un pèl.

―Candelario té la pilota i vola molt enèrgicament cap al seu extrem del camp! Ningú no la pot aturar! Sembla que l’ha afectat, l’expulsió del seu company…

I era veritat. Des del moment que s’havien quedat amb deu jugadors, la Nicky havia començat a moure’s de manera més agressiva, donant empentes a qualsevol Pukwudgie que s’atrevís a acostar-s’hi, i el professor Mundt anava massa fumat per dir-ne res. Llavors, un noi de cinquè de l’equip platejat es va acostar a ella per l’esquerra pensant-se que no el veuria, però ella va acabar clavant-li un cop de colze amb tanta mala bava que el va fer caure de l’escombra.

El xiulet va sonar immediatament i la Nicky va deixar anar la pilota per volar amb rapidesa cap al noi que era a terra. Podia sentir les seves disculpes des de la graderia. El professor Mundt va fer un senyal amb els braços a la banqueta de Pukwudgie perquè posessin el jugador de reserva, mentre en Trevor Barry s’emportava la Nicky, que no parava de demanar perdó, de terra.

―Canvi a l’equip de Pukwudgie! Surt Ryan, i entra ni més ni menys que un cognom molt conegut per tots nosaltres! Doneu-li la benvinguda que es mereix en el seu debut! DE LA CASA DE HAAAAAAAAAAAAALL!

La graderia es va posar a cridar immediatament mentre un noi de quart va sortir volant mig espantat amb l’escombra.

―Germà d’una llegenda del Quodpot―va murmurar en George―. Diuen que l’han agafat més pel nom que una altra cosa… Això del Quodpot no és el seu fort.

―Ai, pobre! Espero que ho faci molt bé!

Quan la V va tornar a mirar endavant, la va despistar un moviment a les grades més avall, i va ser llavors que es va adonar que, davant d’en Jared, a terra, hi havia una cistella on es movien uns éssers peluts amb banyes. Els havia portat amb ell al partit!

―Realment està molt paranoic, eh?

―Com?

―En Jared! Està tan obsessionat que el professor Cullen es menjarà les seves mascotes, que les porta al partit de Quodpot!

―Ah, en Jared té mascotes?

La V es va quedar un moment parada. Però… però si quan li havia demanat que es quedés els jackalopes una tarda, li havia dit que era perquè en George aquell dia no podia!

―Sí, clar… em va dir que tu n’havies tingut cura alguns dies, no?

―Jo? No, i ara! Vols dir que no es devia confondre de nom?

―No ho crec, que quan estudiàvem tu ja eres a Ilvermorny i l’he vist esmentar-te altres vegades…

Allò era molt estrany. Per què hauria de mentir-li, en Jared, per una cosa així? Només que li hagués dit que necessitava ajuda, ella li hauria dit que sí, això ho sabia ell i ho sabia el Papa a Roma. Potser en realitat no necessitava ajuda, i li havia demanat per alguna altra raó?

No tenia sentit. Va intentar recordar el dia que havia passat. Era a la biblioteca, buscant informació sobre l’arbre de saire amb Kai, i en Jared havia aparegut de sobte d’un passadís dient que la buscava. No hi havia cap raó per pensar que no fos veritat, a banda del fet que part del que li havia dit era mentida. Si li havia mentit en una cosa, per què no hauria d’haver-ho fet amb la resta? Però si s’havia inventat allò de l’ajuda, per quina raó devia ser?

La idea es va anar instal·lant al seu cap. Fos per la raó que fos, era clar que no li havia costat gaire trobar la mentida, perquè sabia que es moria de ganes d’ajudar, i això li va fer mal. Era conscient que amb en Jared no acabaven d’encaixar, però… tant per aprofitar-se de com era ella d’aquella manera? Una veu al cap li deia que s’ho havia buscat, per voler estar tan disponible i oferir-li insistentment una ajuda que havia rebutjat. Però… tot i això, sabia que no mereixia que se n’aprofités, i menys quan l’únic que se li podia retreure era haver estat massa insistent.

Tot el que tenia ganes de fer era marxar d’allà i anar-se’n a un forat, ella i els seus pensaments. El partit sonava com si fos un eco, i li va semblar que en Ross anunciava que en Trevor Barry havia fet un punt per Thunderbird, cosa que va fer que en Jared ho celebrés. Com podia haver-li parlat tan tranquil, els dies de després? Tan irrellevant la trobava?

―V. V! ―va cridar finalment en George mentre la sacsejava pel braç―. Som a la mitja part!

Parpallejant, la V va intentar sortir del seu cap. Tanta… tanta estona havia passat?

―Qui guanya?

―Però que no has estat escoltant res? Anem empatats, el partit és interessantíssim!

―Segur que sí… Perdona, però crec que m’he marejat. Sortiré a respirar una mica, que aquí hi ha molta gent.

La V va girar cua i va anar cap a la sortida tan ràpidament com va poder. Abans que aconseguís arribar-hi, però, una veu la va fer aturar.

―Ei, V!

Merda.

―Hola, Jared! ―aigua per l’esquena d’un ànec, aigua per l’esquena d’un ànec―. T’ho estàs passant bé?

―Sí, sí… Mira, he pensat que t’agradaria saludar-los.

En Jared va alçar els braços i la V es va adonar que portava la cistella dels jackalopes. Hi va acostar la mà i tots cinc es van posar a ensumar-la abans d’acostar-hi el cap perquè els fes una frega. Pobres bèsties, no en tenien cap culpa.

―Escolta, em preguntava si aniries a la biblioteca, demà. És que jo hi seré. Pel càstig, ja saps.

Si aniria a la biblioteca? Per què necessitava saber si aniria a la biblioteca? Si el que volia era que tornés a tenir cura dels jackalopes, el que hauria fet hauria estat preguntar-li si estava lliure, no si aniria concretament a…

Oh. Només se li acudia una raó per la qual volgués saber-ho. I si havia estat…?

―Doncs no ho sé. Per què ho vols saber?

―Ah, per si podies tenir cura dels jackalopes altre cop, però si no pots… ―va fer posant-se nerviós.

―Però per això no necessites saber si seré a la biblioteca, no?

La V el va mirar fixament per veure què responia, i va poder observar com la cara se li anava desencaixant. Si fos un personatge de còmic, els engranatges del seu cervell haurien anat a tal velocitat que li hauria sortit fum per les orelles. De cop, però, una música va sortir d’alguna butxaca de la gavardina de la V i el va alliberar d’haver de respondre. Ella va treure el mòbil ràpidament i va veure que era de casa.

―He de respondre. Adéu.

―Però…

La V li va donar l’esquena i va marxar per la sortida. No tenia per què donar-li explicacions ni ganes de parlar amb ell. Decidida a no pensar-hi més, va tocar la icona verda que apareixia a la pantalla i es va posar el mòbil a l’orella.

―Sí, papa?

*

―Segur que avui ho trobarem!

La V va girar la clau de la biblioteca animada. El dilluns a última hora Kai i ella tenien lliure tots dos, o sigui que havien decidit fer servir aquella estona per remenar llibres de les seccions de cultura i història. La biblioteca estava tancada, però igual que passava amb la piscina, els professors hi podien accedir en tot moment sempre que fossin com a mínim dos.

―Espero que tinguis raó… ja no sé què fer amb aquest arbre, si segueix així acabarà amb l’energia més baixa que la Charlie Hides fent un lipsync!

―Ho trobarem, no pateixis. L’altre dia vaig mirar el registre de llibres que hi ha a la biblioteca, i n’hi havia un de llegendes que em va semblar interessant.

―Ja sabia jo que tanta metodologia per buscar qui eliminen de Drag Race abans que surti la temporada ens havia d'anar bé per alguna banda. A quina secció és, el llibre?

―Cultura. Mira, hauria de ser aquí. Mites i llegendes d’Ilvermorny, de Beatrice del Río. A veure… del Río, del Río…

Els lloms de llibres de la prestatgeria de cultura eren una barreja d’enquadernacions noves de trinca i algunes que semblava que si les tocaves havien de caure a trossos. Els va seguir un per un amb atenció, però al cap de poc, els cognoms li van fer veure que ja s’havia passat de llarg. Va tornar enrere i li va passar el mateix; llavors es va adonar que hi havia un petit espai entre dos llibres on s’hauria hagut de trobar el que buscava.

―No hi és, el deuen haver agafat...

―Potser algú més s’ha adonat que l’arbre està moribund!

―Se m’acudeix una altra idea ―va murmurar la V.

Des del partit de Quodpot de diumenge que havia estat repassant mentalment els dies anteriors, i hi veia un patró que no li feia gràcia. Quan en Jared li havia proposat de tenir cura dels seus jackalopes, era a la biblioteca amb Kai buscant informació. Els altres dies que havien remenat llibres, sempre l’havia vist rondant per allà prop, i pensant-hi bé, havia caigut que a les hores de menjar s’asseia més a prop d’ells del que ho havia fet abans, prou a prop per escoltar les seves converses. En part, per això havia decidit venir en hores de classe. Així no hi era ell complint el seu càstig.

No era que tinguessin res a amagar, tampoc. Si es volia afegir a la seva cerca, seria benvingut (o almenys ho hauria estat abans de saber tot allò). Però a la V no li agradava la possibilitat que els hagués estat escoltant d’amagatotis. Era… deshonest.

―Quina idea? ―va preguntar Kai.

―Res, deixa-ho estar.

―No pateixis pel llibre, segur que en trobarem algun altre. Juro per Gigi Goode que descobriré què li passa a aquest arbre.

―Grans paraules.

―L’ocasió és important. Som-hi?

―Vinga.

Era una sensació molt especial, tenir la biblioteca a disposició quan no hi havia ningú més; com si tinguessis el poder, tota la informació a les teves mans. I més a aquella hora, que el sol tallava perfectament la boira que s’havia instal·lat amb la tardor als terrenys de l’escola i podies buscar amb tota la llibertat del món. No era una llibertat indefinida, és clar. A les quatre s’obria la biblioteca pels alumnes. Però fins llavors, n’eren els amos, i podien caminar amunt i avall, enfilar-se en escales per veure els llibres del nivell superior, treure els que podien ser útils i llegir sense cap més molèstia que el soroll de la seva pròpia respiració.

Per això, quan es va sentir un petit cop darrere les prestatgeries, a la V li va semblar que ressonava com si algú hagués tocat un gong.

Va mirar Kai, que semblava absort en el que llegia i no donava senyal d’haver sentit res, i es va esperar un moment per veure si hi havia algun altre soroll que vingués de la mateixa zona. Estava exagerant? S’ho havia imaginat?

―Kai? Ho has sentit?

―No, no he sentit res, però mira. Tu sabies que hi ha una llegenda sobre un fantasma que viu al camp de Quodpot? Encara aconseguiran que m’hi acosti...

Va tornar a tenir el cap entre les pàgines abans que la V li pogués respondre. No se sentia res més, o sigui que va deixar-ho estar. Devien ser imaginacions seves, potser s’estava tornant paranoica.

No portava ni mig minut rellegint la pàgina que li havia quedat a mitges que un soroll fort, com si caigués alguna cosa a terra, es va sentir exactament al mateix lloc. Es va aixecar de cop, picant el braç de Kai perquè li fes cas, però ille va fer un moviment amb la mà perquè il deixés estar, sense apartar la mirada ni un segon de les pàgines. La V va caminar cap allà ràpidament i tot just girar la cantonada va veure en Jared Graves atabalat recollint un llibre de terra.

―O sigui que sí que ens estaves espiant!

―Escolta, no tenim temps per això.

―Com que no tenim temps? Tenim tot el temps del món!

―Sí, sí, d’acord, perdó, però ja en parlarem més tard. Mira què diu aquí…

La V va veure la portada del llibre un segon abans que ell l’obrís per passar les pàgines fins a trobar el que fos que buscava. Era Mites i llegendes d’Ilvermorny, el que ella necessitava!

―V? ―es va sentir la veu de Kai―. No sé què estàs fent, però hauries de venir un moment.

―Aquí! ―va fer en Jared―. “Arribarà el dia que una ombra de màgia negra tornarà a cobrir l’escola com va passar poc després de la seva fundació, una amenaça que pot canviar el món tal com el coneixem per sempre. Es diu que, quan arribi, l’arbre de saire dels jardins es començarà a marcir a poc a poc, i que tot això passarà quan es compleixin quatre segles des de la fundació d’aquesta institució”. Quatre segles, V! Tu saps quan es va fundar Ilvermorny?

La V ho sabia.

―El 1627…

―V, on t’has ficat?

Kai va emergir per la mateixa cantonada del passadís que ho havia fet ella segons abans. La V es va adonar que estava atabalat perquè no s’havia adonat que portava la màniga de la túnica tacada de tinta.

―Jared? ―va preguntar quan el va veure―. Bé, és igual. V, aquí parla d’una llegenda que diu que l’arbre de saire es marcirà per avisar de l’arribada de la màgia negra a Ilvermorny! Màgia negra, V! I espera que encara no ho saps tot... Aparentment, els esdeveniments foscos de què parla el llibre tenen data d’arribada, i és quan l’escola faci exactament…

―Quatre-cents anys ―van fer en Jared i la V alhora.

―Eh? Sí, quatre-cents anys, com ho sabíeu?

La V va mirar Kai, que els observava amb desconcert, i llavors es va girar cap a en Jared i va veure la preocupació instal·lada en els seus ulls blaus. Ell tenia raó. Potser tenien algunes explicacions pendents, però per molt dolguda que estigués, el seu orgull ferit hauria d’esperar.

Hi havia coses més importants.


Llegit 30 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 11/09/2021 a les 18:50:29
    #27900He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    HOLA HOLAAAAAAAAAAAAAAAAA I'M BACK!

    I comença tot AH màgia negra a Ilvermorny! Llegendes! L'arbre de gairebé 400 anys que s'està morint! DARK SHIT IS HAPPENING PEOPLE! Estic emocionadíssima amb aquesta trama i em fa molta il·lusió que ara ja vagi començant a teixir-se i l'aneu descobrint de mica en mica. Espero que us agradi tant com a mi!

    Hi ha les mil i una referències a comentar, o sigui que no m'allargaré gaire amb la resta. Per començar, però, vull parlar de l'escena de la classe. Ja sabeu que vaig fer un màster ràpid d'alquímia hahaha i m'ha agradat molt poder posar un tast del que vaig aprendre a aquest capítol. L'ouroboros també apareix en art (de fet, la Mercè el coneixia), però és originari de Cleòpatra l'Alquimista (que no la faraona). I és totalment real, el pergamí! Es diu Crisopea, que vol dir "L'art de fer or". Aquí el teniu, si el voleu veure: https://www.alchemydiscussion.com/attachment.php?id=550 . A part, volia comentar que l'Alfabet dels Mags també és real i el va inventar Paracels! I la porta alquímica, que tenen en pòster, és una porta de pedra que hi ha a Itàlia amb inscripcions d'alquímia.

    També m'ha agradat molt com es van veient les maneres de fer dels alumnes. La Nicky, la Chepi, la Scarlett, EL ROSS (més sobre ell a les referències haha). Cada vegada estic més convençuda que la decisió de centrar-nos en un curs ha estat la correcta, així no anem afegint alumnes en diferents cursos que seria caos 101. Diria que no en sortiran gaires més, ja, però prometem que si n'inventem algun més serà un Horned Serpent guai, que a sisè de moment estan molt mal representats hahaha I evidentment, que no falti dir que soc súper fan de la Nicky, ara i sempre.

    El partit de Quodpot! M'encanten la V i el George allà vestits com l'home de llauna tots dos HAHAHA el George probablement és el millor amic de la V al claustre a part de Kai, per tant, havia de sortir en algun moment (ja el vaig mencionar a l'anterior). Però el partit també ens porta el drama del Jared! Que sincerament, visca el drama, massa tranquils estaven tots. Drama que s'allarga a l'escena següent, QUE ELS ESTAVA ESPIANT! Però no hi ha temps per això, perquè MÀGIA NEGRA PEOPLE. No puc reiterar prou com mola la trama. Kai tenia tota la raó amb l'arbre!

    He dit que no m'allargaria i aquí estem uf... Paro de xerrar i aquí teniu les referències!

    1- El títol: "Water off a duck's back" és, en la meva opinió, una de les frases més icòniques de tota la franquícia. La Jinkx Monsoon (guanyadora de la temporada 5) la deia sovint quan li feien crítiques, o la tractaven malament (cosa que passava sovint a la temporada perquè hi havia un grupet de mean girls bff bastant bèstia), perquè les coses no l'afectessin massa. Sincerament, tot un mood. La Jinkx és una de les queens que inspiren més el personatge de la V (igual que la Jackie) i de les meves preferides també. Va tenir un track record espectacular a la seva temporada, sent de les millors en pràcticament cada repte (tot i tenir uns looks qüestionables hahaha és que és talent pur i performance ella). JINKX A GUANYAR ALL STARS.

     

    2- El Ross com a personatge: hi ha una família de queens de NY que són les queens de Broadway. Totes canten, actuen, i són INTENSES. Però intenses intenses que em fan semblar tranquil·leta a mi. Físicament i pel cognom (Mantione), el Ross s'inspira en una d'elles, la Jan:

    A la Jan també li agrada molt l'esport, cosa que he incorporat al personatge! El nom és d'una de les altres (la Rosé, aka Ross), i la conversa que té amb el capítà de Horned Serpent es basa exclusivament en frases de gent d'aquesta família: "What were you? Like, apple tree #3?" (Jan), "...is known for her theatricality, her lip-sync talent, her live vocals, and uhm... being pretty thirsty" (Alexis Michelle), "I love being perfect" (Rosé). Des d'aquí demano disculpes oficialment a la Brita per haver-la exclòs de la selecció HAHAHA

     

    3- La Bimini és la guanyadora real (sorry) de la segona temporada d'UK, i en una actuació ICÒNICA (google it, UK hun) en què cadascuna d'elles havia de fer una estrofa presentant-se, la seva començava amb "release the beast, Bimini!". La broma de la mascota miniatura i ridícula que sortia després d'aquesta frase la vam tenir abans de tenir els personatges crec hahaha s'havia de colar a algun lloc i ha tocat aquí!

     

    4- House of Hall: en un challenge semblant de la temporada 13 de US, hi va haver una actuació icònica de tan dolenta que era (sorry Kahmora) que començava amb ella cridant FROM THE HOUSE OF HAAAAAAAAAALL! La queen en qüestió (Kahmora Hall) és germana drag d'una queen espectacular de la temporada anterior, però la pobra no només no va estar a l'alçada de la seva germana Hall, sinó que va marxar la primera hahahaha i d'aquí la família legacy del quodpot que el germà petit no és gaire bo i està a l'ombra del gran.

     

    5- Charlie Hides: per fer referència a la manca d'energia, poques coses ho il·lustren millor que el lipsync que va fer la Charlie Hides a la temporada 9. El lipsync el fan les dues pitjors de l'episodi per aconseguir salvar-se i bàsicament va regalar el win a l'altra haha Aquí teniu la prova de la diferència d'energia entre les dues:

     

    6- Beatrice del Río: el cognom "del Río" és el de la queen guanyadora de la temporada 6 (que encara no he vist oops) Bianca del Río. Tothom diu que mola molt o sigui que m'ho crec hahaha

     

    Diria que no m'he deixat res(?). Ja completaran Cass i la Mercè si no hahaha Espero que us hagi agradat el capítol! Una abraçada virtual a tots i ens llegim!




  • AvatarCass RossEnviat el 11/09/2021 a les 19:28:29
    #27901He escrit 12 fanfics amb un total de 28 capítols

    Cada cop que llegeixo l'escena de la classe d'alquímia em flipa com de detallada és l'explicació que fa la V! Es nota moltíssim la recerca que vas fer, i m'agrada molt el resultat final. I els alumnes nous que coneixem més en aquest capítol. In love <3 El dinamisme de la classe, i els petits detalls com «―És un símbol egipci, oi? Que representa la naturalesa cíclica de la vida. (...) algú que murmurava la tornada de The Circle of Life en algun racó de la classe». El tros de la Cleòpatra també em va matar.

    I un partit de Quodpot!!! M'encanta que ni dissimulem que hi ha professors del claustre que van fumats! (Tot i que, clar, què esperar-nos si és el cognom out of drag de l’Utica hahahhahaha). M'agrada molt l'amistat de la V i en George <3 I tota la conversa que tenen, i com parlen sobre el Quodpot i tal. «Això no s’ho creu ningú, que si veiessis que enlluernes algú et posaries darrere d’en Jared Graves perquè el negre bloquegés el reflex.» HAAHAHAHHAHAHA I en Ross <3 I que en el fons, molt en el fons, l'únic motiu pel qual surt un partit de Quodpot sigui per la Bimini i la seva icònica entrada... We stan. I ai ai ai, com anirà la relació entre la V i en Jared! No s'ha tardat gaire a destapar el pastís i que hi hagi una mica de, guess what, drama. I el mòbil, i com vas intercalant la frase del títol (gràcies per tant, Jinkx), són detalls que m'han agradat molt, molt.

    I la biblioteca, HUH. Que fent recerca no sempre es troba tot en un dia! Evidentment la conversa entre Kai i la V havia d'anar sobre Drag Race hehhehe. Trobo molt interessant tota la reflexió que fa la V sobre si en Jared els ha estat espiant: «Era... deshonest». Has sabut retratar molt bé a la pròpia V, també. M'agrada que vagis aprofundint en ella, en el voler ajudar, en el ser allà sempre amb els altres (com ho transmets amb detalls com els pares, el mòbil i tal, etc.), i com ho viu ella mateixa.

    I al final... Kai tenia raó (com sempre) amb l’arbre (pobre arbre!), però és que és més gros que això. MÀGIA NEGRA, BITCHES. Go big or go home! Com que ara ja us hem introduït els personatges, heus aquí la trama!! Però no patiu, que no deixarem de banda les referències a DR haahahhaahha I què passarà? *inserir l'emoiji dels ulls* Més al pròxim capítol MUAHAHAHAHA

    I sobre el comentari de la Marta: «La Bimini és la guanyadora real (sorry) de la segona temporada d'UK» Marta, el shade OMG. (Però tens raó.) I a tota la resta, us vaig enllaçar UK Hun al comentari del capítol anterior!! Espero que el miréssiu!! Que una mica era perquè estiguéssiu preparats per la Bimini!

    Cass




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 15/09/2021 a les 22:40:52
    #27902He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Així que els contraris s'atreuen... ehemvijaredejem Uhhhh la cosa comença a tenir un toc fosc, amb aquesta llegenda... espera, llegenda o profecia? Tot està súper ben redactat com sempre, ha estat molt interessant i dinàmic anar llegint. LA CLASSE, M'HA ENCANTAT. I això d'algú cantant The circle of life HAHAHAHA molt bo. Vaig a mirar això de Crisopea! Fins al pròxim!!