El club de les històries secretes - Us anirà molt bé
AvatarEscrit per frubbsulce
Enviat el dia 25/06/2021 a les 14:48:18
Última modificació 25/06/2021 a les 14:48:18
Tots els capítols de El club de les històries secretes
< Anterior capítol ||


Us anirà molt bé

Hola a tothom!

Per fi! Portava més de dos mesos escrivint aquest capítol, i ja està acabat! Normalment tenen entre 2000 i 4000 paraules, i aquest en té gairebé 6000, però hi havia moltes coses que hi volia posar.

Moltíssimes gràcies a tots els que m’heu ajudat amb aquest capítol, que ho he necessitat moltes vegades.

No crec que faci falta dir-ho, però és igual. Finals de maig de 1997, el Misteri del Príncep. Espero que us agradi!

*   *   *

La Ginny i la Luna estaven repassant pels exàmens a l'ombra d'un arbre al costat del Llac Negre. Començava a fer calor i s'havien emportat una gerra de suc de carabassa ben fresquet. La veritat, la Ginny ja feia estona que havia apartat la vista dels apunts i que només bevia suc, així que quan van passar el Harry, el Ron i l'Hermione els va veure des d'un bon tros i els va cridar.
—Ei! Que tal?
Els tres es van acostar a l'ombra de l'arbre i van seure al costat de les noies.
—Què, comencen els GNOM, eh? —va preguntar el Ron, amb un somriure burleta als llavis.
—Sí, ho porto fatal...
—I tu, Luna? —es va interessar l'Hermione.—Com ho portes?
La Luna va somriure i va treure l'últim número del Tafaner del llibre d'Història de la màgia que estava llegint.
—Vaja, que aquí no estudia ningú... —va dir el Harry—Ja m'estranyava que t'interessés tant el llibre d'Història!
—Harry, vens amb mi un moment? —Va dir la Ginny, aixecant-se del terra
El Harry va assentir amb el cap i els dos van allunyar-se dels altres.
—Tens alguna cosa a fer, aquest divendres a la tarda? —va preguntar-li la Ginny.
—No, per què?
—Vols quedar per fer una volta pel jardí, o alguna cosa així?
—Sí, a quina hora et va bé?
—Cap a les sis?
—Perfecte. Potser hauries de tornar a estudiar, no?
—Ai, no m'ho recordis...
La Ginny va tornar a seure amb la Luna i el Harry se'n va anar amb el Ron i l'Hermione.
—Com ha anat? —li va preguntar la Luna
—Tens plans pel divendres a les sis?

—Hermione? —va xiuxiuejar-li el Harry a l'Hermione, enmig d'una classe d'Història avorridíssima.
—Sí?
—Escolta, el divendres he quedat amb la Ginny.
—I?
—Doncs...
—Que passa, Harry?
—Tinc por de cagar-la.
—Per què?
—Perquè ja ho vaig fer amb la Xo.
—Però no és igual, la Ginny la coneixes des de fa molt temps...
—Doncs encara pitjor! —el Harry va aixecar una mica la veu
—De què esteu parlant? —va dir el Ron
—De res—va respondre-li el Harry, visiblement nerviós
—No m'ho crec, però és igual... —va dir el Ron, que va tornar a posar el cap damunt del llibre per dormir
—I que vols que hi faci? —va dir l'Hermione tornant al tema original.
—Acompanya'm.
—A on?
—A la cita, on si no?
—Ai, jo què sé... Com vols que t'acompanyi?
—No sé, posa't darrere un arbust o el que sigui i em vas guiant una mica... Tu en saps de noies...
—Ja veus, la Ginny i jo som clavades...
—Però la coneixes molt bé!
—Està bé, t'ajudaré.
—Gràcies. T'estaré molt agraït.
—De res. Ara em deixaràs escoltar la classe del professor Binns?—el Harry se la va mirar com si estigués boja, però va assentir amb el cap i es va girar cap al Ron—. Gràcies—i va seguir prenent apunts.

—Luna! —la Luna es va aturar al mig del passadís i es va girar per veure qui la cridava.
—Hola, Ginny. Com va el dia?
—Bé, m'has dit que em volies dir una cosa, aquest matí. Què passa?
—Oh, ja he acabat l'invent que et vaig dir.
—Per la cita de demà?
—Sí—va dir la Luna, buscant alguna cosa a la seva bossa—. Aquí està.
—Què és això? —va preguntar-li la Ginny mentre agafava la caixeta que li havia donat.
—Obre-la.
—Eeeeh, Luna, et vaig dir que res de coses rares—va dir, mirant-se les arracades de raves—. Sense ofendre, però creus que això és del meu estil?
—Ai! —va tornar a regirar la bossa—. Aquestes són les meves, té aquestes altres.
—Em fas una mica de por... —va obrir la caixa i es va trobar unes altres arracades, però aquestes eren dues papallones daurades petites, que aletejaven de tant en tant—. Oh, són precioses. Però què fan, exactament?
—Saps les orelles extensibles del Fred i el George?
—Evidentment.
—Doncs és una cosa semblant, però totes dues persones poden parlar.
—Quina bona idea! Les has fet tu?
—Sí, allunya't una mica i les provem—va dir la Luna, posant-se les seves.
La Ginny es va posar les arracades i va caminar fins al següent passadís.
—Em sents? —va preguntar la Ginny.
—Sí! —Va exclamar la Luna des de la porta del Gran Menjador
—Ets una crac, Luna!
—Gràcies! Vens cap aquí, que estan a punt de servir el dinar?
—Ara vinc, abans he d'anar a deixar els llibres—va dir mentre avançava pel passadís gairebé desèrtic, ja que la majoria dels alumnes encara eren a classe, i els que no ja eren a taula.
Cinc minuts després, la Ginny va arribar a la porta del Gran Menjador, on l'esperava la Luna.
—Moltíssimes gràcies, em salves la vida—li va dir, abraçant-la.
—Ginny, t'anirà súper bé.
—Vols dir?
—Que et dic que t'anirà molt bé! Va, anem a dinar.
—Hola, noies! —el Harry, el Ron i l'Hermione acabaven d'arribar pel passadís, que amb el final de l'última hora abans de dinar ja s'havia començat a omplir de gent fent el burro i corrent per dinar ràpid i tenir temps d'estudiar abans de la següent classe. I és que elles no eren les úniques que tenien exàmens, els de setè tenien els MAG els mateixos dies que elles, i encara s'hi jugaven més.
—Buf, avui l'Snape estava d'una mala lluna... —va dir l'Hermione esquivant un mussol que buscava algun alumne despistat. — Per sort aquesta tarda sembla que serà tranquil·la.
—Ja ho pots ben dir—va rebufar la Ginny—, l'hem tingut una hora abans que vosaltres, ja estava de prou mal humor abans que els idiotes del nostre curs de poc no el llencen finestra avall—va deixar anar una rialla, recordant la cara que se'ls havia quedat a tots, tant a l'Snape com als alumnes que havien intentat atacar un dels seus companys.
—Ens veiem després!—va acomiadar-se la Luna, anant a seure a la taula de Ravenclaw.
—Fins després! —van respondre-li els altres quatre.
—Va, anem a seure que m'estic morint de gana—va dir el Ron.
—I quan no ho fas, eh germanet? —va dir-li la Ginny llençant-se sobre seu i remenant-li els cabells—. Però anem, sí, que jo també tinc gana.

—Hermione?
—Que passa, Harry? —li va respondre ella, sense aixecar la vista del llibre que tenia sobre la taula, que corria perill al costat de la gerra.
—Ja has pensat que farem aquesta tarda?
—Sí—va dir, tancant el llibre.
—I doncs?
—Saps que la professora Burbage, de Muggleologia, té encanteris per fer funcionar aparells electrònics a Hogwarts?—el Harry va fer que no amb el cap— M'ho imaginava. Doncs bé, quan vaig deixar l'assignatura a finals de tercer vaig decidir no llençar els apunts, ja que ens podrien ser útils en algun moment. El dia que em vas dir que havies quedat amb la Ginny vaig començar a donar-hi voltes i em vaig recordar de l'encanteri, així que el vaig buscar en el dossier de Muggleologia. Després vaig escriure als meus pares perquè m'enviessin uns auriculars que tinc a casa (n'hauria pogut agafar prestats uns de la classe, però ja m'arriscava prou fent l'encanteri), i amb màgia, els he retocat una mica i els he fet més petits. També he aconseguit que funcionin per separat.
—Hermione, ets la reina dels encanteris.
—Gràcies. A quina hora heu quedat?
—Les cinc, crec.
—Només ho creus?
—Espera, que ho miro... —el Harry va buscar dins la seva bossa la seva agenda—. Aquí! Ah, no. Hem quedat a les sis.
—Doncs quedem on hagueu quedat deu minuts abans de les sis. —va dir mentre s'aixecava de la taula i es posava la bossa a l'espatlla—. Hauries d'anar tirant cap a Pocions, ens veiem allí!
—On vas?—Va preguntar el Harry, però l'Hermione ja havia desaparegut.
L'Hermione va arribar a la classe de Pocions un parell de minuts més tard que el Harry, però abans que el Ron, que encara no havia arribat quan va començar la classe.
—Es pot saber on has anat? —li va preguntar el Harry a l'Hermione mentre el professor Llagot explicava el que havien de fer.
—M'havia deixat el llibre a l'habitació—va admetre l'Hermione, posant-se una mica vermella.
—Oh, per Merlí, quin crim més terrible...—va dir el Harry, fent broma.
—Au, para, que no fa gràcia—li va dir ella.
En aquell moment, es va obrir la porta i va entrar el Ron.
—Perdoni, professor, em pensava que encara faltava una hora, i quan me n'he adonat he vingut corrents, però les escales...
—És igual, Weasley, encara no hem començat la classe de debò. Passi, passi, algun dels seus companys ja li deixarà copiar el que diu a la pissarra, si no té prou temps.
—Gràcies, professor—va respondre-li el Ron, i es va asseure al costat del Harry.
—I tu on eres? —li va preguntar el Harry.
—Intentava posar-me al dia amb Defensa... I la resta ja ho has sentit.
—Té—va dir l'Hermione passant-li el pergamí al Ron—. Jo ja he acabat, copia-ho d'aquí.
—Moltes gràcies— va dir, i va començar a copiar del pergamí escrit amb la lletra perfecta de l'Hermione.
La classe va passar sense cap incident important. El professor Llagot es va passar tota la classe vigilant el Seamus, que estrenava marmita nova després d'haver-se carregat la vella a l'anterior classe, i la resta de la classe va aconseguir fer la poció sense problemes. Per al Harry, aquella ja era l'última classe, però a l'Hermione encara n'hi quedava una.
—Quan surti de classe vinc corrents cap a... On has dit que havíeu quedat?
—Oh, de fet, no he dit, al final. Suposo que a l'arbre on estudiem sempre.
—Doncs allí ens veiem d'aquí a una horeta, ves preparant-te!
—Fins després!—Va dir, i se'n va anar cap a la torre de Gryffindor.

La Ginny sortia corrents de classe d'Encanteris quan es va trobar a la Luna entrant-hi.
—Ei!
—Ai, hola! Heu quedat d'aquí a una hora, no?
—Sí, a l'arbre de sempre. Me'n vaig corrents, que tinc Criança de Criatures Màgiques!
Quan la classe es va acabar, la Ginny va sortir corrents cap a la torre de Gryffindor, esperant tenir temps per dutxar-se, ja que una de les bèsties del Hagrid se li havia tirat a sobre i havia quedat plena de fang, branquetes, sorra... Quan va arribar, va córrer cap a la dutxa i es va treure tota la brutícia de sobre. Encara li quedaven quinze minuts. Bé, arribaria a temps de parlar amb la Luna i tot.

—Potter!—la veu de la professora McGonagall va distreure el Harry dels seus pensaments.
—Sí, professora McGonagall?
—Pot venir un moment al meu despatx?
El Harry va revisar el rellotge del passadís. Ja gairebé eren les sis, segur que la Ginny estava a punt d'arribar, i abans s'havia de trobar amb l'Hermione.
—Professora, ara no em va gaire bé...
—Em sap greu, però el professor Snape diu que ha de parlar amb vostè d'alguna cosa que ha passat avui a la seva classe.
—Però si ni tan sols han sigut els del meu curs! Han sigut els del grup de la Ginny, que m'ho ha dit aquest migdia...
—Potter, ja coneix el professor Snape. L'acompanyaré a parlar amb ell i amb una mica de sort es creurà que no hi està implicat...
—Però professora, he quedat d'aquí a res i faré tard... No el pot convèncer vostè?
—La senyoreta Weasley pot esperar.
—Però... Com? Com és que ho sap?
—No esperava fer-se un petó amb ella davant de tots els alumnes de Gryffindor i que no arribés a orelles dels professors, no? No som pas sords, i tots els alumnes en parlen.
—És clar...
—Vinga, ja hem perdut prou temps, acompanyi'm.
Resignat, el Harry va fer mitja volta i va acompanyar la McGonagall a parlar amb l'Snape i intentar explicar-li que no conspirava en contra seva.

L'Hermione esperava el Harry amagada en un arbust, comprovant l'hora cada dos per tres. Ara feia deu minuts que ja hauria d'haver arribat.
—Es pot saber on s'ha posat, ara?—va dir per a sí mateixa.
La Ginny feia estona que havia arribat, però no semblava que es preocupés gaire pel retard del Harry. Havia tret una revista i havia començat a llegir. L'Hermione es va fixar que portava unes arracades noves, en forma de papallones daurades. No recordava haver vist mai a la Ginny amb arracades, o qualsevol altra joia, però li quedaven molt bé. Uns cinc minuts (llargs) després, el Harry va aparèixer al costat de l'Hermione.
—M'has espantat!—va dir, sobresaltada, després que el Harry s'hagués tret la capa d'invisibilitat—Es pot saber on t'havies ficat?
—L'Snape es pensa que estic al darrere de l'atac que ha rebut aquest matí. Ja saps, allò que ha explicat la Ginny a l'hora de dinar.
—Va, posa't això i ves corrents cap allí, que deu estar cansada d'esperar. Vinga, us anirà molt bé!
El Harry va agafar un dels auriculars encantats de l'Hermione i se'l va posar a l'orella. Només tocar-la, va desaparèixer. L'Hermione va fer el mateix i el Harry se la va quedar mirant, desconcertat.
—Ha... desaparegut?
—Sí. El teu també, eren negres i s'hauria notat molt. Va, ves! 
El Harry li va deixar la capa a l'Hermione, que se la va guardar a la motxilla, i va anar a saludar la Ginny.
—Hola! Perdona que arribi tan tard, l'Snape volia veure'm—Va dir, amb cara de fàstic—.Es pensa que he convençut aquells burros de la teva classe per atacar-lo.
—Quants punts? —va respondre la Ginny amb cara de preocupació. Havia guardat la revista que estava llegint a la seva bossa.
—Vint—va dir el Harry, i va veure com ella respirava alleujada—Hauria pogut ser pitjor.
—Sí, coneixent-lo, m'estranya que només siguin vint. Algun càstig?
—No. Encara estic flipant. És clar que la McGonagall era allà, suposo que això ha ajudat una mica. Per cert, sap que estem sortint. Bé, ella i tots els professors, sembla.
—I t’estranya? Jo em penso que fan apostes sobre les parelles que hi ha a l'escola. Donaria el que fos per colar-me en una reunió de professors i veure que hi fan realment.
L'Hermione veia que el Harry se'n sortia molt bé, sense la seva ajuda, però això no la sorprenia gens. Al cap i a la fi, aquell parell estaven fets l'un per l'altre. Tampoc és que ella en sabés gaire, de relacions que acabaven bé, però tenia un pressentiment amb ells. El Ron deia que ho acceptava, i segur que en el fons se n'alegrava. El Ron. Va sacsejar el cap, com si intentés treure's els pensaments del cap. Estava allí per al Harry i la Ginny, no era moment de pensar en el Ron.
—I... Eeeeh... Com ha anat la classe?—Va dir el Harry. Durant l'estona que ella havia estat pensant en altres coses, devien haver acabat la conversa sobre l'Snape i els professors.
—Prou bé. Una de les bèsties aquestes que s'ha inventat el Hagrid se m'ha tirat a sobre i m'ha omplert de fang, però a banda d'això tot bé.
—Encara té Uixecs Cul de Tro?!
—No, té una mena d'aranyes amb ales. Els Uixecs eren aquells que la Rita va fer servir d'excusa per a l'entrevista, no?
—Sí
L'Hermione va decidir intervenir abans que repassessin tots els cursos a Hogwarts. Ja s'ho sabien tot, que parlessin d'una altra cosa.
—Harry, millor que canvieu de tema. Que tal Quidditch?
—I de quin equip ets?—va preguntar el Harry, obeint a l'Hermione—. Dels Chudley Cannons, com el Ron?
—I ara! No, són terribles—li va dir la Ginny—. Jo soc de les Harpies de Holyhead.
—El professor Llagot no en va portar la capitana a una de les seves festetes?
—Sí, però no la vaig veure perquè estava a l'entrenament. Els programaves expressament, o m'ho sembla a mi?
—Ho feia expressament—va confessar el Harry, fent una mitja rialla—. No et fa res, no? És que no tenia gens de ganes d'anar-hi...
—No passa res, a mi tampoc em feien especial il·lusió—va respondre ella, i el Harry va respirar alleujat.
—Vols que fem una volta?
—Harry, t’agafo la capa, eh.

—Què, anem o no?—va dir el Harry.

—Ves amb ell, ja trobaré una manera de seguir-vos sense que es noti—li va dir la Luna a la Ginny, que estava esperant una resposta seva.
—Sí, per què no?—va dir finalment la Ginny.
Els dos es van aixecar i van començar a caminar a la vora del llac. La Luna va veure que unes branques es movien prop d'on estava ella, però no li va donar importància. Segurament eren els Garrinyots Barranyugats. Es va fer un encanteri mimetitzador i va sortir del seu amagatall per seguir el Harry i la Ginny.
—Què, estàs preparada pels exàmens?
—La veritat, no gaire—va dir la Ginny—. La mare i l'Hermione em matarien si ho sabessin, però trobo que ara mateix hi ha coses més importants per les quals preocupar-se que no uns exàmens, per molt que siguin els GNOM i tot això.
—Com l'imminent atac dels vampirs infiltrats a la Conselleria d'afers màgics, a que sí?—va preguntar la Luna, però no va rebre cap resposta.

L'Hermione va quedar esgarrifada quan la va sentir. És clar que la mataria. Bé, matar-la potser no, però renyar-la sí.
—Ja, però bé els hauràs de fer, no?—li va preguntar el Harry a la Ginny.
—Sí, clar. A veure, he estudiat, però encara queden un parell de setmanes per acabar de repassar. Estaria bé que els suspenguessin...
—Sí, però no sé si recordes que l'últim cop que els van suspendre va ser perquè teníem un maleït basi...
—Harry!—va avisar-lo l'Hermione—. Recordes que va ser ella la que va obrir la cambra secreta quan va ser posseïda per ja-saps-qui, no?
—Ai, perdona, no recordava que... Em sap greu.
—Tranquil, millor si no ho recordes—li va respondre la Ginny, veient com de vermell s'havia posat.
Van estar caminant una estona pel voltant del llac, fins que van arribar a uns bancs a l'ombra d'un gran arbre. El Harry i la Ginny van seure en un dels bancs, i l'Hermione va amagar-se darrere de l'arbre, que estava envoltat d'arbustos plens de flors. Quan va estar segura que la Ginny no la podia veure, es va treure la capa.
Ja no sabia que dir, perquè el Harry i la Ginny havien deixat de parlar i simplement seien allí, la Ginny recolzava el cap a les cames del Harry i ell jugava amb els seus cabells. De cop, l'Hermione va veure alguna cosa que es movia a només mig metre d'on es trobava ella.
—Fes-li un petó—va dir una veu que venia d'on havia vist les branques moure's—. El primer cop va començar ell, comença ara tu.
La Ginny es va incorporar, posant-se de genolls sobre el banc, i va mirar el Harry als ulls abans de passar-li els braços per darrere les espatlles i començar a petonejar-se amb ell. Al principi, el va agafar per sorpresa, però al cap de mig segon la va agafar per la cintura i va pujar les cames al banc, sense separar-se d’ella ni un segon.
Aprofitant que ara no necessitava la seva ajuda, l'Hermione va decidir moure's una mica per descobrir qui hi havia allí. Sonava com la Luna...
Es va treure l'auricular per no distreure el Harry i va moure la branca.
—Luna?!
—Ei, hola, Hermione!—li va respondre amb un xiuxiueig—. Que hi fas, aquí?
—Em penso que el mateix que tu...
—El Harry t'ha demanat ajuda en la cita?
—Sí. Bé, doncs... bona sort amb el que falta. Jo diria que està anant prou bé.
Cadascuna va tornar al seu amagatall i es van tornar a centrar en la cita dels seus amics. El Harry i la Ginny continuaven tal com els havien deixat, petonejant-se com si els pocs estudiants que encara estaven fora no se'ls quedessin mirant. El sol ja s'havia començat a pondre, però només la Luna i l'Hermione se n'havien adonat.
—Ei, Harry, el sol s'està ponent. Haurem d'anar a sopar, no creus?
El Harry es va separar de la Ginny i ella se'l va quedar mirant, esperant que havia de dir.
—És gairebé hora de sopar, vols marxar ja?
—No tinc gana—va dir ella—. I tu?
—Tampoc, quedem-nos una estona més.
—Harry, jo sí que tinc gana, no us quedeu gaire estona més—li va dir l'Hermione.
—Ja ho sé—va respondre ell—. Pots marxar, Hermione—va afegir, com si estigués confessant que havia estat allí tota l'estona.
L'Hermione es va aixecar i va sortir del seu amagatall.
—Hermione!?—va exclamar la Ginny, aguantant-se el riure—. Has estat tota l'estona aquí?
L'Hermione va assentir amb el cap i la Ginny va esclafir a riure. Veient-la, l'Hermione tampoc es va poder aguantar i va començar a riure.
—Algú m'explicarà que està passant?—va preguntar el Harry, que no entenia res—. Ningú, de debò?
—Luna, tu també pots sortir—va dir la Ginny, aprofitant que havia aconseguit deixar de riure.
La Luna també va sortir dels arbustos i va saludar amb la mà abans d'apropar-se al banc.
—Luna!?—va dir el Harry, sorprès—. Ara ho entenc—va dir, amb una rialla.
—Vosaltres dues, n'heu parlat?—els va preguntar la Ginny a la Luna i l'Hermione.
—No, ens hem trobat fa una estona, quan estàveu "distrets", eh, Harry?—va explicar l'Hermione, mig rient.
—Tu no tenies gana i volies anar a sopar, Hermione?—va dir el Harry, per canviar de tema, traient-se l'auricular de l'orella i tornant-li a l'Hermione—.Té, ens en sortirem bé. Gràcies per ajudar-me.
—N'estic seguríssima—li va respondre agafant l'auricular—. Feu molt bona parella. Ens veiem demà!
—Espera, que vinc amb tu!—va dir la Luna, veient que l'Hermione marxava. Ella es va aturar per esperar que acabés.
La Luna es va treure la vareta de la bossa i va donar uns cops a les seves arracades, i després a les de la Ginny.
—Ara són normals, fins que vulguis tornar-les a fer servir—va explicar, guardant la vareta a la bossa un altre cop—. Que us vagi molt bé!
—Gràcies per tot!

La Luna i l'Hermione van marxar juntes cap al castell, deixant el Harry i la Ginny sols i callats durant una estona, sense saber com reaccionar.
—M'expliques per què hem fet el mateix?—va dir finalment la Ginny, sense acabar-s'ho de creure encara.
—No en tinc ni idea. Que vols fer, ara?
—Quedar-nos aquí una estona més, no?—va respondre, tornant a la posició en la qual estava abans que l'Hermione sortís de darrere els arbustos.
—Bona idea—va dir el Harry, tornant-la a agafar per la cintura i fent-li un petó als llavis.
Al cap d'una estona, ja no era bona idea seguir per fora si no volien estar castigats, així que el Harry va recuperar la seva capa i se'n van anar a la Torre d'Astronomia.
Després d'aconseguir esquivar tots els estudiants que passaven pel passadís, el Harry i la Ginny van arribar a dalt de tot de la Torre d'Astronomia.
—Saps què, a primer vam venir aquí amb l'Hermione per entregar-li un drac al teu germà Charlie—va dir el Harry, traient-se la capa i seient a terra, al costat de la Ginny.
—De debò?
—Sí, era del Hagrid.
—No m'ho ha explicat mai!
—Ens vam deixar la capa aquí i la McGonagall ens va veure. Vam acabar castigats amb el Neville i el Malfoy al Bosc Prohibit.
—Vigila que no ens la deixem avui...
—Vaig aprendre de l'error, tranquil·la.
—Fa fred, vaig a posar-me el jersei—va dir, però de cop es va fixar en la màniga que sortia de la motxilla del Harry—. Em puc emprovar el teu? Sembla molt còmode...
—Sí, és clar—va dir, traient-lo de la motxilla i donant-lo a la Ginny.
—Gràcies—va respondre, mentre es posava el jersei—. Vols el meu?
—D'acord—va dir rient, i es va posar el jersei que li apropava la Ginny.

Al cap d'un parell d'hores de xerrar, fer-se petons i observar les estrelles abraçats, van començar a tenir gana.

—Ei, Harry. Tinc gana, potser no ens hauríem d’haver saltat el sopar.

—Jo també. Vols anar a les cuines a agafar alguna cosa per menjar?

—Sí!

Es van tornar a posar sota la capa i van entrar al castell, anant cap en direcció a les cuines.

—Harry, ja saps on anem?—va preguntar la Ginny, veient que tornaven a canviar de direcció per desena vegada en els últims dos minuts—. Per què sinó ja guio jo...

—Evidentment que ho sé!—li va respondre el Harry, xiuxiuejant—. Et penses que no m’hi vaig passar hores, allí, quan a l’Hermione li va donar pel P.E.T?

—D’acord, d’acord. Però estem fent visita turística o què?

—Estem agafant una drecera, però pensa que estàvem a la torre més alta i hem de baixar fins al soterrani.

Al cap d’uns vint minuts de caminar, d’espantar-se cada cop que veien alguna cosa que es movia i posar-se a riure al adonar-se que només era la seva imaginació o algun retrat, fer-se callar mútuament i aguantar-se el riure quan passaven per davant d’alguna porta, van arribar a les cuines.

—Veus? Ja hem arribat, no ens hem perdut—va dir el Harry, mentre li feia pessigolles a la pera del quadre que servia com a porta.

—Sí, però de poc no despertem tots els de Hufflepuff—li va retrure la Ginny, fent broma—. I encara estem a prop seu, així que shhhhh—va afegir, portant-se el dit índex als llavis.

—Ei, com va, Dobby, Kreacher, Winky?—va dir el Harry, mentre entrava a les cuines i es treia la capa.

—Hola, que tal tot?—els va saludar també la Ginny.

—Harry Potter!—va exclamar el Dobby, que portava un munt de barrets i els mitjons desaparellats, llençant-se sobre seu—. Quina alegria veure’l!

—Hola, Dobby. Ha sobrat alguna cosa del sopar?

—Sí que ha sobrat menjar—va dir el Kreacher—. Però al Kreacher li agradaria saber perquè en Potter petit té pensat sopar ara.

—No teníem gana llavors, i ens hem quedat una estona més a fora—va explicar la Ginny, mentre el Harry agafava les safates que li donava el Dobby.

—I la Winky?—va preguntar el Harry.

—Allí—va dir el Dobby, assenyalant una elfa que dormia en un racó.

—Ah. Bé, doncs nosaltres marxarem a sopar i ja trobarem una manera de tornar-vos els plats.

—En Harry Potter i la Ginny Weasley no soparan amb nosaltres?—va preguntar el Dobby, amb els ulls plorosos.

—No, Dobby, potser un altre dia—li va respondre el Harry, veient la mirada de desaprovació que li llençava el Kreacher.

—Bé, fins una altra!—va dir la Ginny, donant-li una safata al Harry i desapareixent sota la capa.

—Què, on anem a menjar-nos això?—va preguntar el Harry un cop van haver sortit de les cuines.

—Em pensava que tu sabies on anàvem!

—No... Només volia perdre de vista el Kreacher...

—A la Sala Comuna? Si no despertem ningú...

—D’acord, conec una drecera

—Les teves dreceres em comencen a fer por, que vols que et digui.

—No confies en mi?

—És clar que sí, però abans m’has passejat per tot el castell abans d’arribar fins aquí...

—No, aquesta és de debò.

Aquella nit, el Harry va descobrir que la seva orientació per dins del castell era pèssima de nit si no tenia el Mapa de Magatotis.

—Ginny...

—Sí, Harry?

—Què passaria si et digués que em penso que ens hem perdut?

—Passaria que et llençaria la safata del sopar al cap si no m’estigués morint de gana, senyoret conec-una-drecera.

—A veure, diria que estem a prop del Gran Menjador...

—Vols dir?—la Ginny va treure la vareta—. Lumos!

—Que vols que ens vegin?!

—Shhhhh! No ens descobriran només per una mica de llum—va replicar, mirant d’orientar-se—. No, no som a prop de Gran Menjador. Estem a un passadís de la biblioteca.

—Saps tornar cap a la Sala Comuna?

—Diria que sí—va dir, mentre agafava un altre passadís.

 

Finalment, van arribar a la Torre de Gryffindor gràcies a la Ginny.

—Moltes gràcies, Ginny—va dir el Harry, quan estaven a punt d’entrar.

— De res.

—Què feu, llevats tan tard?—els va preguntar la Senyora Grassa—. Què, bonica, seguint l’exemple dels teus pares?—va afegir, veient que duien els jerseis canviats—. Tan és, contrasenya?

Quid agis.

La Senyora Grassa els va deixar passar i el Harry i la Ginny van seure prop del foc per aprofitar la claror.

—I, després de fer tantes voltes pel castell, bon profit!—va dir la Ginny, rient, mentre es preparava per menjar-se el sopar.

—Bon profit!—va dir el Harry, que ja havia començat a menjar.

Quan van haver acabat, van deixar les safates en un racó i van apropar un dels sofàs a la vora del foc. Van seure abraçats a prop del foc, observant les flames.

—No cal que pugem a les habitacions, no?—va dir la Ginny, acariciant-li la galta.

—No—va dir ell, traient-se les sabates i pujant els peus al sofà.

—Ei, Ginny—va tornar a dir al cap d’una estona, trencant el silenci.

—Que?

—T’estimo—li va xiuxiuejar a l’orella.

—Jo també—va dir, tirant-se damunt seu i estirant-se, omplint-lo de petons.

En algun moment, es van adormir abraçats, i quan el Harry es va despertar el sol ja havia sortit. Anant amb compte de no despertar la Ginny, va girar-se per mirar l’hora. Eren gairebé les vuit, així que si no volien coincidir amb ningú s’haurien d’anar aixecant.

—Ginny...—va dir, amb suavitat, mentre l’acariciava per despertar-la.

—Mhmmm...—va fer, intentant obrir els ulls mentre el Harry li feia un petó al front.

— Si no vols que tothom ens trobi aquí ens hauríem d’anar aixecant.

—Síííí... Però quina hora és?—va dir, abraçant el Harry perquè no s’aixequés encara.

—Gairebé les vuit, suposo que encara no vindrà ningú... Ei, encara portes el meu jersei.

—Me’l puc quedar una estoneta més?—va preguntar, i li va fer un petó a la galta—. És molt còmode...

—Sí, però pensa que si el Ron ens veu així s’emprenyarà com una mona.

—Raó de més per quedar-me’l una estoneta.

—Però perquè els vols fer enfadar?

—Com es nota que no tens germans... Ai, perdó, no...

—No passa res—va dir el Harry, fent un gest amb la ma traient-li importància.

—Bon dia!—va dir la Katie Bell, que baixava per les escales—. Ah, si sou vosaltres.

—KATIE!—es va sobresaltar el Harry—. Que hi fas aquí?

—Mmmm... És la Torre de Gryffindor, saps? Tothom que sigui de Gryffindor pot estar per aquí.

—Ja ho sé, volia dir que fas per aquí tan aviat—va aclarir, aixecant-se del sofà.

—Tampoc és tan aviat, i sempre baixo a aquesta hora, els caps de setmana.

—Ah...—va dir el Harry, traient-se el jersei de la Ginny i allargant-li—. Té.

—Tranquils, no ho diré a ningú, si no voleu—els va dir.

—Escolta Katie...—va començar a dir el Harry—. Sé que això sembla una altra cosa, però només hem dormit.

—El que tu diguis—va dir, com si no s’ho acabés de creure.

—No, que ho dic de debò!—va dir el Harry, girant-se cap a la Ginny, que estava rient—. Ginny, no ajudes...

—Ja ho sé, ja ho sé—la Ginny va aconseguir calmar-se—. Només hem dormit.

—D’acord.

—Igualment, no diguis res.

—Entesos. Sabeu què? Ja m’ho esperava.

—El què?—va preguntar el Harry, mentre la Katie agafava un llibre i seia en una butaca.

—El petó de després del partit.

—I per què?—va preguntar el Harry

—Per Merlí, Harry, et pensaves que no es notava la manera amb la que miraves la Ginny durant els entrenaments?

—Sí?

Les dues noies van esclatar a riure.

—Ara de debò, sou molt monos—els va dir la Katie al cap d’un estona—. Daixò... voleu que us deixi sols?

—No, queda’t, si vols—li va dir la Ginny, posant bé les mantes i els coixins que havien mogut la nit anterior.

—Sí, de seguida començarà a baixar la gent, no vindrà d’aquí—va dir el Harry, intentant recordar que havien fet amb les safates. Va veure-les en una de les taules i es va apuntar mentalment que les havien de tornar quan anessin a esmorzar.

Efectivament, al cap de deu minuts van començar a baixar alguns alumnes, encara adormits, i al cap de mitja hora la Sala ja era gairebé plena.

—Hola, nois—l’Hermione es va apropar al Harry i a la Ginny per darrere—. Que, com va anar, ahir al vespre?

—Molt bé—va dir la Ginny.

—Me n’alegro, doncs.

—Hauríem de baixar a esmorzar aviat, que després he d’anar amb l’Snape—va dir el Harry, sense ganes.

—Doncs anem—va dir l’Hermione, mentre ella i el Harry s’afegien a la corrua d’alumnes que baixava cap al Gran Menjador.

—Harry, les safates!—el va avisar la Ginny, i ell va córrer a agafar-les.

—Entenc que al final si que vau tenir gana, no?—va preguntar l’Hermione, veient les safates.

—Sí—va dir la Ginny—,vam baixar a les cuines a buscar alguna cosa de menjar i després van venir cap aquí a sopar.

—Bon dia!—va dir el Ron, quan sortien pel forat del retrat—. On has estat, aquesta nit, Harry?

—No és cosa teva—va respondre la Ginny, en lloc del Harry.

—Heu dormit junts?—va preguntar l’Hermione, però de seguida es va adonar de que aquell no era un bon moment—. És igual, ja m’ho explicareu després, si voleu.

—Ginny, aquest no és el jersei del Harry?—va preguntar el Ron.

—Nooooo—va dir ella, picant-li l’ullet  al Harry.

—Sí que ho és! Més us val que aquí no hagi passat el que m’estic imaginant...

—El que més em val és no fer tard al càstig de l’Snape—va dir el Harry—, així que espavilem una mica, nois.

Els quatre van accelerar el ritme i van aconseguir estar gairebé al davant de la fila. La Ginny li va agafar la mà al Harry, davant la mirada fastiguejada del Ron.

—Us juro que això no acabarà així...

Quan van arribar al Gran Menjador van trobar-se la Luna que esperava la Ginny.

—Bon dia, nois—va dir la Luna, mentre el Harry deixava les safates damunt de la taula, per què les recollissin els elfs.

—Bon dia, Luna—va dir la Ginny—. Ves a la teva taula, ara vinc i t’ho explico tot.

La Luna va acceptar i va anar a seure.

—Harry, ens veiem més tard, que et vagi tan bé com pot anar amb l’Snape...—va dir-li la Ginny, i li va fer un petó als llavis abans de marxar amb la Luna, mentre l’Hermione intentava distreure el Ron, que se’n va adonar igualment.

—Adeu—va dir el Harry mentre la Ginny s’allunyava cap a la taula de Ravenclaw, somrient com un babau.

—Se t’ha quedat una cara d’idiota molt divertida—va dir el Ron, passant per davant seu per seure a esmorzar. Aquest comentari va fer que el Harry tornés a la realitat i anés a seure amb el Ron i l’Hermione.

*   *   *

I fins aquí el capítol d’avui! Espero que us hagi agradat. El pròxim capítol segurament serà una mica diferent als altres, ja ho veureu...

Ens anem llegint!


Llegit 75 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 11/07/2021 a les 20:59:41
    #27850He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    SHIP TIMEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

    M'encanta la sensació de behind the scenes d'aquesta fanfiction hahaha El Harry i la Ginny junts no es pot dir que tinguin gaires escenes als llibres, o sigui que està bé veure'ls una mica més! Ara, això de tenir gent observant... no sé què pensar-ne, que incòmode, no? A mi em resultaria súper violent hahaha però tothom és diferent!

    Molt graciosa tota l'aventura pels passadissos, Harry, quin desastre d'orientació! Menys mal que hi ha la Ginny que posa ordre i al final acaba guiant perquè si no encara hi serien. També m'ha agradat veure els elfs, sobretot el Dobby! Per què mentir, cada vegada que apareix a algun lloc em poso trista... massa dur, no calia (sé que sí, però shhht). I els elfs deuen saber tots els cotilleos del castell, em pregunto si en parlen entre ells hahaha una fic situada a les cuines seria una meravella!

    Aquests cameos de secundaris estan bé, com el de la Katie Bell de més endavant. Realment hi ha molt de material d'on treure històries, amb tants personatges que tenim a l'univers pottèric...

    O sigui que el següent capítol serà diferent, eh? Interessant! Entre això i el que ens vas dir per Telegram, em tens a l'expectativa de veure què faràs i com. Moltes ganes de llegir-ho!

    Apa, que ara sí que estic al dia! Enhorabona pel capítol (molt bé per apuntar-te al club dels capítols llargs hahaha fan) i ens llegim!




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 13/07/2021 a les 14:04:00
    #27854He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    QUe be, que bé, un capítol llarg! 

    Hahahaha, m'agrada molt que just comenci amb la Ginny i la Luna estudiant pels GNOM, és un bon punt d'unió amb el capítol anterior! I molt fan de El Tafaner amagat entre el llibre hahah. 

    OMG, em sembla molt graciós que demanin ajuda als amics.  Molt típic de comèdia adolescent hahahah. Com la Marta, jo em sentiria violenta, però ho entenc i em sembla un bon recurs per una història! 

    Ai, m'agrada molt la idea de les arracades (es pot aprofitar per a moltes altres coses huhuhu), i que hi hagi un disseny que vagi amb la personalitat de cada una, m'encanta! I l'encanteri per fer funcionar aparells elèctrics, jo també trobo que n'hi ha d'haver un, és molt necessari! I em fa peneta que mantinguin el Ron al marge, entenc perquè, però pobret hahaha. La McGo genial, no se li escapa ni una!

    Ai, l'Hermione pensant en el Ron heart

    HAHAHAHAH que es troben la Luna i l'Hermione! Era qüestió de temps tbh. I tot es destapa. No podia acabar de ecap altra manera, és que quines idees haha. Però que bé que quan es queden sols les coses flueixin, si al final sols era inseguretats! 

    ÉEs cruel però m'encnta que s'hagin perdut HAHAHAH Ho trobo cuqui i romàntic ngl. Però a la biblioteca! Quina orientació, Harry! Però que monos que són heart M'encanten.

    Enhorabona pel capítol, m'ha agradat molt! I quina intriga pel següent, quin hype! Una abraçada!




  • AvatarCass RossEnviat el 21/07/2021 a les 20:08:32
    #27866He escrit 12 fanfics amb un total de 24 capítols

    Ei!

    Per començar, m’agrada que el títol del capítol sigui una frase de la fanfiction; és una tècnica que a vegades alguns escriptors fan servir que m’agrada molt, sempre. Hi ha alguns fragments que són molt divertits, com per exemple les arrecades de raves! M’agrada com has entrelligat les històries paral·lelament, em sembla que ja t’he dit que és una cosa que fas que m’agrada molt, perquè fa la història dinàmica i interessant.

    "I t’estranya? Jo em penso que fan apostes sobre les parelles que hi ha a l'escola. Donaria el que fos per colar-me en una reunió de professors i veure que hi fan realment." MOOD. Això dels vampirs infiltrats a la Conselleria d'Afers Màgics és canon? No em sona gens però mola moltíssim. Si és idea teva, ja et dic ara que l'has d'explorar!!

    M'encanta la Luna i l'Hermione com a titellaires ("besa'l ara tu, que abans ho va fer ell") i que es trobin ha sigut divertit! Però esperava que es mantinguéssin juntes i es coordinéssin a l'hora de donar les indicacions o alguna cosa així. L’escena que es troben els quatre ha sigut divertida també: la reacció de les noies, els segons en el que el Harry era tan oblivious com sempre… Tal qual. I si els dos han tingut la mateixa idea és perquè estan fets l’un per l’altra, que no ho veuen? El tros de la torre d'astronomia és molt xulo, i que s'acabin perdent per tot el castell!! Harry!! El mapa! Que ets fill dels Rondadors! Dishonor on you and your cow. Com diu la Marta, sort que la Ginny guiava!

    Renoi quina cita més llarga! Però el capítol, encara que és un dels més llargs que has fet, és molt entretingut i l'he llegit en un plis plas. O sigui que no s'ha fet llarg en sí. Et felicito per com saps entrecreuar les escenes, i els diversos personatges. I també per fer una història tan llarga, i entretinguda i completa. Hi passen moltes coses! Si em permets una petita crítica constructiva, vigila amb la consistència del format del capítol: que els paràgrafs hagin quedat tant junts costa una mica de llegir, llavors ens acostumem que els espais vol dir canvi d'escena però al final del capítol el format canvia.

    Tinc molta curiositat per aquest pròxim capítol!!! A més, amb el que vas dir al Telegram!!!

    Ens llegim,

    Cass