Cròniques de Hogwarts - 29: Cartes, amistats, converses i quidditch (Eric)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 07/06/2021 a les 23:45:13
Última modificació 07/06/2021 a les 23:45:13
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
< Anterior capítol ||


29: Cartes, amistats, converses i quidditch (Eric)

 

No és gaire tard, però la sala comuna està pràcticament buida. En Billy té un llibre davant seu, i un escampall de pergamins per sobre. Espio per sobre què està fent, i veig que és pocions. Hi ha un treball pel divendres, així que està bé que l’estigui començant a fer. Jo també m’hi hauria de posar, però abans m’he de centrar en el de magimàtica.

Endreço els meus pergamins dels apunts, que sincerament aquesta vegada no porto gaire al dia. M’he estat preocupant més per l’Ethel, que a vegades actua de manera estranya, li passa alguna cosa i no me’n vol dir res, i pel partit de quidditch, que només queden dues setmanes, i tinc moltes ganes de jugar contra Slytherin. A més de tot això, hi ha el treball amb l’Edwin, que va fent progressos i els auguris són més interessants del que havia pensat. Clar que parlar amb l’Edwin també era més interessant del que m’havia pensat.

Entre les solapes del llibre de text de magimàtica, em trobo una carta. En reconec la lletra de la mare i sospiro, tot recordant-ne el contingut. L’afegeixo a la pila dels apunts en brut que ja tinc passats a net i dels trossets de pergamins estripats, i ho tiro tot al foc. Em quedo embadalit mirant com les lletres cremen, la carta de la mare al capdamunt de tot.

És una bogeria, així que no és el meu problema. Excepte que sí que és el meu problema. He de millorar les notes. Sento en Billy com va passant les pàgines del llibre. Encara no m’hi he acostumat, a aquesta faceta del nou Billy, i no sé pas quina mosca l’ha picat. Però, vaja, si en Billy, i no hi puc posar prou èmfasi, en Billy, el mateix Billy que he conegut des que teníem onze anys, està estudiant tant com si li anés la vida, jo també m’hauria d’espavilar, que aquest any hi ha els G.N.O.M.

—Vols apagar el foc amb la mirada? —pregunta en Billy.

Surto de l’abstracció davant del foc i em dirigeixo a la taula, on quedo davant seu. Miro els meus apunts, i començo a prendre notes. Davant meu, en Billy fa un estirament i continua passant les pàgines del llibre. Sembla que estigui buscant alguna cosa.

—Si necessites ajuda, m’ho dius, eh?

En Billy assenteix, sospira i es frega els ulls.

—Perquè quan les mires massa estona, les paraules deixen de tenir sentit? No hauria de ser tot més clar, quan estudies?

—A vegades passa, quan portes massa estona seguida estudiant. —No tinc clar si això satisfà en Billy.— A mi em passa, si practico massa estona amb la vareta, tinc la sensació que la màgia surt pitjor que al principi. Una mica hi té a veure la frustració, crec? —Canvio de tema.— Igualment, si necessites ajuda, em tens a mi, a la Zoe i la Natia, per exemple.

En Billy assenteix i sembla més animat. Jo em centro en els meus apunts, per ignorar la hipocresia del que acabo de dir. Clar que són dues dinàmiques diferents. I no té sentit demanar ajuda per problemes que són culpa meva i que, per tant, he de resoldre jo sol.

 

*   *   *

 

Avui és un dia agradable per fer Criança a l’aire lliure.

Cuidar els animals sempre m’ha relaxat. I és tan diferent de les altres classes que em permet relaxar-me i desconnectar. No es necessita gaire ús de la vareta, tampoc, i menys ara que és un treball en equip. Em sap greu haver-me deixat influir massa per l’opinió de l’Ethel, perquè la veritat és que l’Edwin és un noi interessant i molt llest.

Com que portem gairebé dues setmanes amb el treball, ja podem comparar la informació que tenim recopilada amb la del primer dia, per veure si hi ha canvis. Mentre comprovem que tenim la informació al dia i l’anem contrastant, s’ha instal·lat un silenci agradable entre nosaltres. Estem de costat en el cavallet de fusta que tenim assignat i l’auguri està a uns metres de distància, vora l’inici del bosc.

Recordo la introducció de l’auguri al llibre de l’Ernest Salamàndric, i li pregunto:

—No és curiós que li diguin fènix irlandès, ja saps, com tu?

L’Edwin arrufa les celles un segon, confós, i deixa d’escriure. Em mira i diu, amb un deix d’orgull:

—Sóc escocès.

Em pugen els colors a la cara. Sóc idiota. 

—Ho sento. Ha sigut un lapsus —murmuro.

Si tothom sap que viu a Hogsmeade! Aparto la mirada i arreglo els potets de damunt la taula, que ja estaven ordenats.

—Creus que l’Erin River i jo parlem igual?

—No. No, hi ha diferències. Ha sigut un lapsus —repeteixo, més alt, per si no m’ha sentit—. Parles escocès?

—Aye, en gaèlic escocès —em corregeix—. És la meva llengua materna.

Assenteixo. L’Edwin m’esguarda i després reprèn l’escriptura.

—Els apunts els deus fer en anglès, suposo —reflexiono—. Però, llavors, les anotacions més personals, per exemple sobre els teus experiments, en quin idioma les fas?

—En gaèlic escocès. Saps parlar alguna altra llengua?  —afegeix quan ha acabat d’escriure.

Pràcticament ja hem acabat la feina que teníem i encara queda una estona de classe.

—No, només l’anglès. Si no és que magimàtica compta. —Ric. Recordo la Teranyinta, que me’n va parlar la setmana passada. Es necessitava magimàtica, per fer-la.— En quin invent estàs treballant, ara?

—És un projecte més complicat —diu, mentre comença a endreçar els pergamins de damunt del cavallet de fusta.

—Per què? 

—La part interna és la que més s'ha d'estudiar a fons, sense la qual no hi ha invent, i és tot un repte. A més, esperava que es mogués fent servir un motor de vapor.

—Faries funcionar el motor amb carbó, com els muggles?

—No, a partir dels efectes secundaris de la poció del pebretxús.

Que enginyós! Assenteixo, mentre guardo els potets dels cucs dins d’una caixa per a que el Nicholson s’ho quedi mentre no cuidem l’auguri. Igualment hi tenim accés, per si volem cuidar els animals més hores, especialment els que tenim assignats en els treballs. Com la Noa i el Drake, que van haver de fer el treball a mitjanit pel mooncalf.

—Però es necessita corn de bicorn, per aquesta poció, oi? És difícil de trobar!

—Ja en tinc —respon complagut—. Ara la poció està en procés de cocció.

—D’on l’has tret, el corn de bicorn? —pregunto encuriosit.

L’Edwin s’enrojola i no em respon; juga amb la ploma que encara té als dits. No entenc res. Però abans que pugui indagar quina mosca li ha picat, se sent un crit. Em giro sobresaltat, fent que un dels potets amb cucs de la taula caigui al terra, i veig al Billy suspès en l’aire; sembla com si un vespral el té agafat per la túnica.

—Els vesprals se’m menjaran! —crida ell.

—I ara, Swift! —exclama en Caleb, sense immutar-se gaire—. No crec que siguis digerible.

 

*   *   *

 

Així que entro al Gran Menjador, un mussol mig despistat em porta una carta. L’obro i la començo a llegir. És el director, que em cita al seu despatx a l’hora del te, just quan he acabat l’entrenament de quidditch. Per parlar de les meves notes. El director? En Billy va parlar amb el professor Fidus, el nostre cap de residència, com hauria de ser. Miro cap a la taula de professors i el director Pendragon em saluda jovialment. Per què tinc la sensació que ma mare hi ha tingut alguna cosa a veure?

—Earl!

En Zac Layton s’acosta cap a mi amb grans gambades des del passadís central del Gran Menjador. Sap el meu nom. El cor em comença a palpitar ràpid i no sé on posar-me. Guardo maldestrament la carta a la butxaca de la meva túnica.

—No trobo l’Skye. —Es passa una mà pels cabells, i quins cabells.— Li pots dir que al final sí canviem les hores d’entrenament d’aquesta setmana? —Fa una ganyota adorable, que fa que se li arrugui el nas.— Ja sé que no és la primera vegada que li dic, però el professor Flitwitch ens té esclavitzat a la Coralota.

Em perdo en el color dels seus ulls, sota els raigs de sol, ara que em mira a mi. I baixo la mirada a la seva boca, i als seus llavis prims. Uns llavis que...

—D’acord, Earl?

Pestanyejo.

—Ai, sí, sí, i tant. El que tu vulguis. —Seré idiota. Actuar normal i tal. Estossego—. Li diré a l’Skye.

—Perfecte. Que vagi bé!

En Layton em passa pel costat. El cor em batega frenèticament i inspiro profundament. Quina bona olor. Els colors m’han pujat a la cara. M’agradaria seguir el Layton cap a la taula d’Slyterin i seure al seu costat, i no perdre’l mai de vista. Honestament.

Però, ho faria realment? Em veuria l’Ethel. Miro direcció la taula de Ravenclaw, però no la veig. Què dirien els pares? No els hi puc fer això, als pares. Pestanyejo un parell de cops i me’n vaig cap a la taula de Hufflepuff. El cor se’m va calmant, i em frego els braços. M’assec a la taula de Hufflepuff, davant de la Natia i la Zoe, que xerren en veu baixa. Des que va tallar amb el Max, la Zoe ja no es passeja per la taula de Gryffindor i sembla que s’han reconciliat una mica amb la Natia.

—Què volia, el Layton? 

—Que si canviem l’horari de l’entrenament d’aquesta tarda.

—Una altra vegada?

Arronso les espatlles. 

No és la primera vegada que canvia els horaris. A mi no em fa res, si m’ho diu a mi i jo informo l’Skye. M’enfrontaria als crits de l’Skye per fer-li un favor al Layton. Ai, mare. Clar que l’Skye no rondina tant quan és el Layton qui canvia els horaris i no pas els altres capitans de quidditch.

—Saps on és l’Skye?

—Els dimarts sol arribar més tard a dinar —respon la Zoe sense dubtar. La migo sorprès.

En Billy s’asseu al meu costat, una mica desmanegat. Les de Gryffindor l’han acompanyat a la infermeria per si de cas després de l’accident dels vesprals. Sembla que últimament tothom va a la infermeria per la mínima excusa que tenen. Deu ser el nou infermer.

—Estàs bé? —li pregunto.

Ell assenteix i respon:

—Creieu que si em vestís com un pallasso, en Caleb i en Mike em veurien?

Ric, i les noies s’hi afegeixen. No ho canviaria per res del món.

 

*   *   *

 

Surto de la classe de la professora Papilio amb presses, una mica d’instint. Per sortir de sota dels ulls de la professora, que sempre m’observa molt atentament, com si m’estigués estudiant i analitzant, o com si em travessés amb la mirada. També perquè a aquestes hores solc tenir entrenament de Quidditch, i qualsevol insinua res que sigui dur la contrària a l’Skye.

—Eric, on vas? —em crida l’Ethel—. Que tenim ronda!

M’aturo i l’espero. Per uns segons havia oblidat el canvi d’horaris: com que Slytherin fa entrenaments ara, i nosaltres més tard, les rondes que l’Ethel ara havia de fer amb la Circe, la fa amb mi.

L’observo de reüll i em fixo en la mala cara que fa i les ulleres que té, que se li veuen més a prop.

—Què tal? —li pregunto. Enfilem passadís enllà.

—Hauries de parlar amb la professora Papilio —m’engalta ella, sempre tan amable. La seva mirada rau a la meva vareta, que me la guardo a la butxaca per apartar-la de la vista.

Sospiro.

—Mira, ja en tinc suficient amb que em compari amb tu, o amb pràcticament qualsevol altre de la classe, i sempre hi surto perdent.

—Et penses que m’agrada, a mi, que em compari amb la River? —Fa una ganyota.— No, ho dic de debò. A primer eres bastant bo. Però a partir de llavors està anant tot de mal en borràs. Un cop de mà t’aniria bé, que aquest any hi ha els G.N.O.M.

—Ja ho sé, ja ho sé. —L’Ethel no sembla satisfeta i afegeixo, estúpidament.— Crec que està una mica espatllada, la meva vareta.

—Doncs per què no la portes amb l’Ollivanders? Ho podries fer per Nadal, o enviar-la per correu mussol.

Arrufo les celles.

—No.

Ella sospira, una mica molesta.

—Molt bé, fés el que vulguis. Però, de debò, que hauries de millorar...

La miro dos cops, perquè sinó qualsevol diria que estic parlant amb ma mare.

—A tu què et preocupa? Jo, o si les meves notes baixes afecten la reputació impol·luta dels Earl, sempre tant acadèmics i estudiosos? —li engalto. Si jo ho intento!

Ella em mira, ferida. Diria que m’he passat.

—No és el mateix? —me la torna.

Agafo el llibre de Transfiguració, que tinc a les mans, amb més força, perquè no es noti com em tremolen. Unes passes més enllà, ella torna a parlar, amb un to de veu més suau:

—Em preocupes tu. Parla amb la Darling, si no vols fer-ho amb la Papilio. Però la professora Papilio és més útil i eficient.

 

*   *   *

 

He deixat enrere els meus companys, que anaven cap als camps de quidditch, mentre jo em dirigeixo al despatx del director. Tinc clavada a la retina la mirada de l’Skye quan li he hagut de dir que no podia anar a l’entrenament, però espero acabar ràpid amb el professor Pendragon i poder aprofitar una estoneta d’entrenament.

Quan entro al despatx, el director no està sol. L’acompanya una dona de cabells rossos platí i uns ulls blau clars. Ma mare. Estaven xerrant amigablement en una conversa que he interromput. Havien sigut companys de curs. Els miro tots dos, i ma mare endureix una mica el rostre mentre manté el somriure. Què passa aquí? Em ve una sensació de vertigen.

—He vingut a buscar-te. Estàs a punt?

—De què estàs parlant? —intento desviar l’atenció.

—Eric, si us plau. Ja n’he tingut prou amb que no responguessis la carta.

Apreto la mandíbula. No pot ser que sigui veritat.

—Te la vam enviar fa dues setmanes i casualment ja no hem sabut més de tu. Ni de ta germana, de fet. 

Li agrada que l’anem informant de com ens va l’escola, o de com en teoria ens hauria d’anar. Com que no podia treure-hi el tema de l’Ethel i no sabia com respondre-li aquella carta, simplement no havia dit res. Vaig rebre la carta just quan vaig saber que l’Ethel havia atacat l’Agatha, i la situació va ser tant surrealista que me’n vaig oblidar fins ahir a la nit que la vaig cremar.

—Oh. Em pensava que era una broma —intento justificar-me i defensar-me.

—Ja saps que no.

—No ho podeu dir de debò. No puc marxar. He de... tinc el Quidditch, tinc un partit d’aquí dues setmanes. No puc deixar-los a l’estacada. He de jugar el partit. I els meus amics, què coi vols que els digui?

—Eric, et vam avisar fa dues setmanes justament perquè preparessis aquestes coses!

Esbufego. No esperava que realment arribessin a aquest punt quan aquest estiu havien tret el tema una altra vegada. Les llistes d’espera per anar a Ilvermorny eren sempre tan llargues, sobretot perquè no havia començat a primer, que no m’hi havien pogut fer entrar cap any, encara que des de tercer que ho intentaven. Pensava que un cop començat el curs estava segur a Hogwarts. A qui havien subornat?

—Per què no seus? —m’indica ella, assenyalant la cadira del seu costat. I continua amb un to de veu més suau.— Estudiar a Ilvermorny és una oportunitat única, i el teu pare i jo creiem que l’has d’aprofitar.

El discurs de sempre, que aquesta vegada ja no aguanto.

—No, és mentida. M’envieu a la quinta forca per desfer-vos de mi. —Estic molest que decideixin sobre la meva vida sense que hi estigui d’acord. Em creuo de braços i no em moc d’on estic, a prop de la porta del despatx.

La mare fa una cara dolguda i inspira profundament abans respondre.

—No, saps que no és veritat. Però les notes no milloren, Eric. És com si no aprofitessis aquesta escola...

—Aquest any m’hi poso de debò, ho prometo —l’interrompo i m’acosto a la taula on són ells dos—. Deixeu-me fer cinquè aquí, si us plau. Hi tinc els amics, i el quidditch...

—En canvi, a Ilvermorny podràs tornar a començar. Segur que t’anirà bé un canvi d’aires. —Ella continua com si no m’escoltés.— L’escola té més oportunitats, i hi ha més varietat acadèmica i d’activitats extraescolars. Sense ofensa, Mordred —es gira un moment per mirar-se el director.

—No et preocupis, Astrid. Jo també canviaria el pla docent d’aquesta escola, però no em deixen —comenta el director.

Els miro tots dos. Sempre he trobat fascinant que dues persones tan diferents a l’hora de cuidar la seva aparença fossin amics. Ma mare em mira, com esperant una resposta, però m’aturo abans de replicar-li que les notes en sí no són el problema. Llavors em preguntarà el per què i no en vull parlar.

Potser té raó. O potser anar-me’n de Hogwarts és només fugir dels problemes… Però també vol dir més oportunitats, un canvi d’aires. Un nou lloc on no hi he anat mai. Són idees temptadores… Però dubto. És una cosa que jo vull o que els pares m’imposen?

Recordo la conversa amb l’Ethel i les seves paraules: «No és el mateix?».

—I per què m’envieu tant lluny, doncs? —Agafo el respatller de la cadira que m’han ofert abans amb força perquè no es vegi com em tremolen les mans.

—No saps francès per anar a Beauxbattons; no saps ni hongarès, ni alemany, ni rus per anar a Drumstrag. Ilvermorny és la millor escola per tu.

—I si és una escola tan bona, per què no li dieu això a l’Ethel?

—Això exactament és per què t’ho diem a tu i no a l’Ethel —m’assenyala—. Entenc que ara…

—No —l’interrompo—. No li dieu a l’Ethel perquè sabeu que ella també s’hi negaria, i a ella li respectaríeu l’opinió.

—Eric. Prou d’aquesta ximpleria —s’alça, i no l’havia vist mai tant enfadada—. Et demanem només una oportunitat, com les que t’hem donat nosaltres a tu.

Empasso saliva. Té raó.

—Un curs a Ilvermorny, i l’estiu que ve en parlem. És que no seria ni un curs sencer! Set mesos, Eric. Només set mesos, i pots venir a casa per Nadal.

Ens estem una estona en silenci. Per cada rèplica que pugui tenir, ella en té una altra, i no m’escolta. Quin sentit té prendre decisions, quan els altres decideixen per tu? Sospiro.

—No m’he acomiadat dels meus amics.

El director intervé:

—Per què no aprofites fins a l’hora de sopar, per acomiadar-te'n? Mentrestant els elfs fan les teves maletes, i ta mare i jo fem una tassa de te pels vells temps. —Es treu una bosseta de la butxaca i ma mare torna a seure.

Em giro i surto del despatx fent espetegar la porta, per dir-li no hi estic d’acord. Em calmo una miqueta mentre baixo els esglaons. No vull deixar Hogwarts, però en el fons, molt en el fons, la idea d’Ilvermorny m’agrada. És una experiència nova.

Per què descartar-la?

 

*   *   *

 

«Edwin,

la vergonya passada aquest matí ha sigut tan gran que he decidit mudar-me a un altre continent i començar una nova vida. Cuida de l’auguri per mi. Pots creure això, o pots creure que els meus pares m’han enviat a estudiar a Ilvermorny sense previ avís. Ambdues situacions són igual de surrealistes i aquí estic, als Estats Units.

T’escric aquesta carta perquè no m’he pogut disculpar a l’escola, no t’he trobat abans de marxar. Evidentment, no podré fer el treball de l’auguri amb tu. Ho sento. No sé si el continuaràs pel teu compte, i qualsevol decisió que prenguis em sembla bé. És el teu treball, ara.

No sé mai com acomiadar-me en una carta,

Eric.

PS. Si vols continuar el treball, pots afegir una secció internacional, i et busco i et passo informació dels auguris a Amèrica. Ja em diràs què decideixes.»

 

 

Capítol escrit per: Cass Ross


Llegit 138 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarCass RossEnviat el 07/06/2021 a les 23:48:29
    #27816He escrit 12 fanfics amb un total de 25 capítols

    Bé, a comentar l’últim capítol de l’Eric. 

    Espero que hagi quedat prou coherent la història, perquè l’he anat fent a trossos, tirant endavant i endarrere, i aprofitant coses que ja tenia escrites, i evidentment havia de justificar retroactivament el final. Tampoc l’he repassat gaire, perquè tenia ganes de treure’m el capítol de sobre tant aviat com fos possible, sincerament. Però espero haver fet prou justícia als vostres personatges i perdoneu si no és el cas.

    Moltes gràcies a tots per l’ajuda que m’heu ofert durant aquestes setmanes mentre em tocava (intentar) escriure el capítol, i sobretot que hagueu sigut comprensibles amb (i m’hagueu donat) la idea de descartar l’Eric i continuar amb un altre personatge, pel bé de la fanfiction en general.

    Tot i així, no crec que sigui el final de l’Eric, que per això l’he enviat d’estudi a Ilvermorny en comptes de matar-lo. (A més que matar-lo m’hagués putejat la trama de l’Ethel, de tant que l’hagués afectat.) Crec que l’Eric serà la Dahlia Sin de la fanfiction. I és que, malgrat que sé que no podia escriure’l (dos mesos ho he intentat!), al mateix temps em sap molt greu deixar-lo anar. But he did not spark joy. I, en el fons, la fanfiction és per passar-nos-ho bé, no fer una obra mestra.

    Ens trobem quan arribi el següent número ;)




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 08/06/2021 a les 00:33:51
    #27817He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    M'ha encantat. Sobretot com posaves a través de l'Eric sentiments propis, aquests dubtes entre si deixar-lo anar o no. Et trobarem a faltar, Eric! Quan estaven al despatx parlant de la carta, saps què he pensat? Que li volíen assignar una esposa!! XD seria boníssim per ajudar-lo a sortir de l'armari huhuhu. Espero que en un temps hagis aclarit aquests dubtes interns o el que sigui i ho arreglis utilitzant l'Eric, perquè jo també sóc així com dubitativa, una mica Eric, i m'aniria bé saber com ho resol xd. Una abraçada, te n'has sortit genial, Cass! FAN de la carta a l'Edwin.



  • Avatarhermione potterEnviat el 08/06/2021 a les 11:40:42
    #27819He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Vinc d'hora (sí, no és gens normal!)!!

    Gran capítol, i més sabent la feinada que t'ha costat escriure'l. Queda tot prou coherent, de debò, i ens deixa amb grans incògnites que ja anirem desvelant gràcies a altres personatges (suposo...xD). Seguiran enviant-se correspondència amb l'Edwin...? Seria molt bonic (Antares, ja ho descobrirem!). I clar, el tema del treball també deixa l'Edwin una mica a l'estacada, però no em preocupa, ell se'n sortirà tot sol sense cap tipus de problema!

    Ai en Layton... Noi! Que perds un pretendent! xD És més empanat, m'encanta. Crec que ja deu pensar que la gent viu amb la cara vermella i amb cara de somniadors hahaha amb tothom qui es troba li fa la mateixa cara. I ell no se n'adona! D'això se'n diu viure en el seu propi món, mai millor!

    M'ha agradat molt la relació (estranya i original) de la mare de l'Eric i en Pendragon. Ens has deixat amb un pam de nas. Tan diferents i es porten d'allò més bé l'un amb l'altra. Es tutegen, prenen te... Una amistat, vaja. Quina història més curiosa ens acabes de fer descobrir.

    Espero que li vagi d'allò més bé a l'Eric per Ilvermorny. Serà una experiència profitosa i segur que en treu bones coses que l'ajudaran! Bon viatge, Eric Earl!!

     




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 08/06/2021 a les 16:26:39
    #27820He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    Ohhhh :(

    Aquest capítol ha estat ben trist de llegir. Però bé, almenys no es mor ni res, hauries pogut estar molt més cruel d'haver volgut. XD

    La primera escena amb el Billy m'ha semblat súperrealista, m'ha encantat. M'agrada com segueixes amb la trama que la Marta va fer pel Billy. Ara està tan preocupat que només fa que estudiar, el pobre, com si això s'arreglés amb dos dies (que no, però ja està bé que ho faci, perquè és la manera, habituar-se a estudiar cada dia). La desesperació questa compartida, que porten bastant en secret resulta molt familiar, trobo que ho has plasmat molt bé.

    Evidentment, l'altra escena que m'encanta és la de la classe de CCM! El comentari aquest sobre si l'Edwin és escocès o irlandès... és realment un lapsus de l'Eric o és que ho ha relacionat amb alguna altra cosa? És que m'ha semblat que em perdia alguna cosa, però potser només és que l'Eric té un cacau mental i se li creuen els cables un moment... ja diràs. 

    M'ha agradat molt veure la relació que té l'Eric amb la seva mare (i com es compara amb la que hi té l'Ethel). El moment en què l'Eric suggereix que fan que vagi a Ilvermorny ell i no l'Ethel perquè l'Ethel s'hi negaria i els seus desitjos serien respectat... no sé, trobo que ha donat una mica al clau. No veig a l'Ethel mangoneada ni tan sols pels seus pares. Sí que és veritat que el canvi d'aires i comenár a un lloc nou li podria anar molt bé, i ajudar-lo amb els seus problemes personals, però està com lleig que no tingui ni veu ni vot a casa seva... en fi. En aquest cas, però, sí que trobo que els pares estan fent el millor per ell. Estic segura que aquests mesos a Amèrica li provaran molt ^^

    Ho deixo aquí... trobo que per costar-te fer anar el personatge l'has sabut transmetre molt bé. EM fa molta peneta que marxi (aquesta carta...) però també tinc moltes ganes de veure amb qui tornes! La Natia, potser? O la Zoe, que déu n'hi do la trama que té muntada, per ser secundària... XD Ja en tinc ganes.

    Aiiii quines ganes de saber com segueix tot això! Petonets!

    PS: Vés pensant a quina resi va l'Eric! Estic dubtant entre Pukwudgie i Thunderbird! 




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 16/06/2021 a les 01:34:44
    #27826He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Yayyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy capítol! Fa molta peneta, per una banda, que marxi l'Eric, però per l'altra m'alegro que aconseguissis desencallar-te i hagis trobat una alternativa que sí que et fa il·lusió escriure i no et suposa un patiment ^^ Moltes ganes de veure què fas amb la Natia!

    I el que et vaig dir, et mato. Com se t'acudeix dir que no està bé, aquest capítol? Si està genial!

    M'agrada molt ja començant per l'escena amb el Billy, que estan tots dos tan preocupats per les seves coses que veuen que l'altre està actuant de manera estranya però estan tan atabalats que no arriben a preguntar-se si hi ha alguna cosa més grossa que no rutlla. I la hipocresia de l'Eric oferint ajuda que no accepta és un atac a tots nosaltres XD L'escena dels Huffies també, els adoro a tots! I aix, l'escena de criança amb l'Edwin... adorables! Sempre són a temps de començar una relació per carta...

    Molt fan de l'aparició de la mare dels Earl! La faràs sortir més, oi, amb l'Ethel? Espero que sí! M'ha semblat molt interessant també la conversa que han tingut els germans. La trama de l'Ethel m'intriga molt i ja tinc ganes que arribi un capítol d'ella! Tota la família Earl la trobo intrigant, i és allò que quan surten tinc la sensació que els tens molt dominats i pensats, i em fa venir ganes de saber què tens planificat per ells i no sabem. La dinàmica, la manera de ser... està clar que ho tens controlat, i en volem saber més!

    M'agrada que hagis decidit que l'Eric vagi d'intercanvi, i també com ho has justificat. Ja saps que jo no era fan de matar-lo hahaha així és una transició menys brusca! La carta del final, també, molta pena, però espero que no sigui l'última (eyes). I espero, també, que sapiguem més coses de les aventures de l'Eric a Ilvermorny! Companys, professors, funcionament de l'escola... em sembla tot interessantíssim ^^

    Això és tot! La Zoe i la Natia ja poden anar habilitant un llit pel Billy a l'habitació, que el pobre sol amb el Caleb no s'hi queda ni de conya.

    Ens llegim!




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 12/07/2021 a les 21:49:34
    #27853He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    Uff, sorry per venir tan tard. Quina vergonyeta >,< Però entre els estudis i altres projectes.... HAHAHHAHAHA.

    Ai, quina peneta que marxi l'Eric... que tampoc no és super tràgic, que no el maten ni res, però com se sent, la pressió familiar, com l'imposen una decisió... el capítol està molt bé, en sèrio, transmets molt bé tots els estadis pel que passa l'Eric i fa molt fàcil que empatitzem amb ell. Enhorabona! 

    M'agrada molt el Billy durant tot el capítol, té frases boníssimes! "Perquè quan les mires massa estona, les paraules deixen de tenir sentit? No hauria de ser tot més clar, quan estudies?" HAHAHAHAHA MOOD. I tota la situació amb els dos tètrics i els thestal? És que m'encanta, em pixo sempe que algú en fa refència. Pobret, però boníssim hahahah.

    La Zoe a la taula de Hufflepuff i pendent de la Skye huhuhuhu. Love to see that. 

    L'escena amb l¡Ethel tamb´està molt bé. Es nota molt la dinàmica de família que després s'explora més amb l'Astrid. Ai, pobre Eric... i wwtf l'amistata amb el dire? No me l'esperava hahaha Però està bé, m'ha agradat! 

    I Eric, que Ilvermony és molt guai! Huhu, em demano com es dura amb els companys de promoció, a veure si s'h sent còmode i fa més amics, i ressol coses! Però novio no, que ja tenim a l¡Edwwin! La carta final és tan... ai broken
heart Destrossa prò m'encanta. La manera perfecta d'acabar. Bon viatgee a Ilvermony, Eric!

    I tinc unes ganes de conèixer més a la Natia! Enhorabona i una abraçada heart




  • AvatarCass RossEnviat el 23/07/2021 a les 19:18:39
    #27871He escrit 12 fanfics amb un total de 25 capítols

    Hola!

    Perdoneu per haver tardat a respondre els comentaris. Però aquí estic ^^

     

    Arwen Black

    «Sobretot com posaves a través de l'Eric sentiments propis, aquests dubtes entre si deixar-lo anar o no.» Sí, em va anar molt bé, reflexionar-ho una mica d’aquesta manera. «Et trobarem a faltar, Eric!» Ai <3

    «Quan estaven al despatx parlant de la carta, saps què he pensat? Que li volíen assignar una esposa!! XD seria boníssim per ajudar-lo a sortir de l'armari huhuhu.» ARWEN, tu i el DRAMA. I swear! Molt fan.

    «Espero que en un temps hagis aclarit aquests dubtes interns o el que sigui i ho arreglis utilitzant l'Eric, perquè jo també sóc així com dubitativa, una mica Eric, i m'aniria bé saber com ho resol xd.» HAHAHAHA. La veritat és que jo també sóc molt dubitatiu jo també, i per això em costava l’Eric, que prou ja tinc amb mi mateix lol

    «Una abraçada, te n'has sortit genial, Cass!» <3 Moltes gràcies. «FAN de la carta a l'Edwin.» Va ser un afegit d’última hora, i realment va quedar molt bonic.

     

    hermione potter

    «Gran capítol, i més sabent la feinada que t'ha costat escriure'l. Queda tot prou coherent, de debò,» Gràcies! «Seguiran enviant-se correspondència amb l'Edwin...? Seria molt bonic (Antares, ja ho descobrirem!).» Huhuhu... «I clar, el tema del treball també deixa l'Edwin una mica a l'estacada, però no em preocupa, ell se'n sortirà tot sol sense cap tipus de problema!» Segur que n’estarà content i tot, de fer-lo sol HAHAHA.

    «Ai en Layton... Noi! Que perds un pretendent! XD» HAHAHA.

    «M'ha agradat molt la relació (estranya i original) de la mare de l'Eric i en Pendragon. Ens has deixat amb un pam de nas. Tan diferents i es porten d'allò més bé l'un amb l'altra. Es tutegen, prenen te... Una amistat, vaja. Quina història més curiosa ens acabes de fer descobrir.» Yeah ^^

    Moltes gràcies per comentar!

     

    Agatha Black

    «Aquest capítol ha estat ben trist de llegir. Però bé, almenys no es mor ni res, hauries pogut estar molt més cruel d'haver volgut. XD» Així m’agrada, Gee. Siguem realistes. És trist, sí, però hagués pogut ser MÉS trist, so dins de tot està prou bé HAHAHA.

    «La primera escena amb el Billy m'ha semblat súperrealista, m'ha encantat. M'agrada com segueixes amb la trama que la Marta va fer pel Billy.» Sí, de fet era una trama que també havia d’ajudar l’Eric, però mira, al final hi va haver un canvi de plans. «La desesperació aquesta compartida, que porten bastant en secret resulta molt familiar, trobo que ho has plasmat molt bé.» ^^

    «Evidentment, l'altra escena que m'encanta és la de la classe de CCM! El comentari aquest sobre si l'Edwin és escocès o irlandès... és realment un lapsus de l'Eric o és que ho ha relacionat amb alguna altra cosa?» Això és un lapsus que vaig tenir JO parlant amb l’Antares sobre l’augurey fa mesos, i al final vaig pensar, mira, faré que l’Eric també el tingui que serà graciós.

    «M'ha agradat molt veure la relació que té l'Eric amb la seva mare (i com es compara amb la que hi té l'Ethel). El moment en què l'Eric suggereix que fan que vagi a Ilvermorny ell i no l'Ethel perquè l'Ethel s'hi negaria i els seus desitjos serien respectat... no sé, trobo que ha donat una mica al clau.» Yep. «Sí que és veritat que el canvi d'aires i comenár a un lloc nou li podria anar molt bé, i ajudar-lo amb els seus problemes personals, però està com lleig que no tingui ni veu ni vot a casa seva... en fi.» A veure com continua, si la fanfic continua! «Estic segura que aquests mesos a Amèrica li provaran molt ^^» Sí, perquè Ilvermorny és la millor escola ever ;) HAHAHA.

    «trobo que per costar-te fer anar el personatge l'has sabut transmetre molt bé» ^^

    Moltes gràcies pel comentari!

    «PS: Vés pensant a quina resi va l'Eric! Estic dubtant entre Pukwudgie i Thunderbird!» Ostres, gràcies per dir-ho! No m’ho havia plantejat. Però ja tinc la decisió presa ^^ Thunderbird.

     

    marta_ginny

    «Fa molta peneta, per una banda, que marxi l'Eric, però per l'altra m'alegro que aconseguissis desencallar-te i hagis trobat una alternativa que sí que et fa il·lusió escriure i no et suposa un patiment ^^ Moltes ganes de veure què fas amb la Natia!» <3 Gràcies.

    «I el que et vaig dir, et mato. Com se t'acudeix dir que no està bé, aquest capítol? Si està genial!» Gràcies!

    «M'agrada molt ja començant per l'escena amb el Billy, que estan tots dos tan preocupats per les seves coses que veuen que l'altre està actuant de manera estranya però estan tan atabalats que no arriben a preguntar-se si hi ha alguna cosa més grossa que no rutlla.» Tal qual. A vegades passa amb les amistats. «I la hipocresia de l'Eric oferint ajuda que no accepta és un atac a tots nosaltres XD» Mood.

    «Molt fan de l'aparició de la mare dels Earl! La faràs sortir més, oi, amb l'Ethel? Espero que sí!» Siii. «M'ha semblat molt interessant també la conversa que han tingut els germans.» A mi m’agrada molt la relació que tenen, aquests dos. Les dinàmiques que tenen i tal. Espero poder-ho explorar més endavant. «La trama de l'Ethel m'intriga molt i ja tinc ganes que arribi un capítol d'ella!» Cada cosa al seu temps! «Tota la família Earl la trobo intrigant, i és allò que quan surten tinc la sensació que els tens molt dominats i pensats, i em fa venir ganes de saber què tens planificat per ells i no sabem.» Tinc algunes coses controlades, però no totes. No TANT controlat. Hi ha coses que les improviso sobre la marxa, perquè hi pot haver un gir inesperat a cada capítol. Però suposo que perquè tinc la backstory dels Earl prou consolidada, fa que llavors quedi tot consistent.

    «I espero, també, que sapiguem més coses de les aventures de l'Eric a Ilvermorny! Companys, professors, funcionament de l'escola... em sembla tot interessantíssim ^^» Sobretot amb els companys! HAHAHAHA.

    «Això és tot! La Zoe i la Natia ja poden anar habilitant un llit pel Billy a l'habitació, que el pobre sol amb el Caleb no s'hi queda ni de conya.» Yes, of course. Em semblas genial.

    Moltes gràcies per comentar!
     

    Mercè Granger

    «Uff, sorry per venir tan tard. Quina vergonyeta >,< Però entre els estudis i altres projectes....» Sobretot! Culpa els altres projectes! The cheek, the nerve, the gall, the audacity and the gumption. HAHAHHAHAHA.

    «Ai, quina peneta que marxi l'Eric... que tampoc no és super tràgic, que no el maten ni res, però com se sent, la pressió familiar, com l'imposen una decisió... el capítol està molt bé, en sèrio, transmets molt bé tots els estadis pel que passa l'Eric i fa molt fàcil que empatitzem amb ell. Enhorabona!» Ai, gràcies per dir-ho. Temia que l’evolució del personatge fos massa brusca.


     

    «M'agrada molt el Billy durant tot el capítol, té frases boníssimes! "Perquè quan les mires massa estona, les paraules deixen de tenir sentit? No hauria de ser tot més clar, quan estudies?" HAHAHAHAHA MOOD.» Yes.

    «La Zoe a la taula de Hufflepuff i pendent de la Skye huhuhuhu. Love to see that.» Sí, em va fer molta gràcia posar això, perquè com que l’Eric s’està menjant el cap amb les seves coses (Layton) no se n’adona HAHAHA.

    «I Eric, que Ilvermony és molt guai! Huhu, em demano com es dura amb els companys de promoció, a veure si s'h sent còmode i fa més amics, i ressol coses!» Això depèn de si els companys de promoció l’ajuden! HAHAHAH. «Però novio no, que ja tenim a l¡Edwwin!» Que no se’ns despisti l’Eric HAHA. «La carta final és tan... Destrossa prò m'encanta. La manera perfecta d'acabar.» Yeah, perquè no és tancar la porta del tot ^^

    Moltes gràcies per comentar!

    Cass