U de setembre - Finestra tancada
AvatarEscrit per Arwen Black
Enviat el dia 02/04/2021 a les 19:47:36
Última modificació 02/04/2021 a les 19:47:36
Tots els capítols de U de setembre
< Anterior capítol ||


Finestra tancada

Capítol 2: Finestra tancada

Maia! Maia, tranquil·litzat!

Algú m’està agafant dels canells. Deixa’m. Deixa’m

Tranquil·litzat, era un somni! Era un malson Maia, respira tranquil·la.

Un malson? Ta puta mare, un malson. Com a mínim quatre de seguits. Això no fa cap gràcia. 

Però què coi passa? Li vull dir que em solti i no em surten les paraules. No puc parlar?! Ha de ser un altre malson! Desperta’t, Maia, d’una vegada, desperta’t si us plau!

Em desfaig de les mans d’aquesta dona i em començo a pegar. M’escapo d’ella i vaig cap a la finestra, però té un candau, i no em puc tirar. Em pego i em pego i em pego perquè em vull despertar, però no em desperto, i la dona demana ajuda, i vénen uns sanadors vestits de verd, m’agafen ben fort i veig que treuen la vareta.

Petrificus totalus! diu un d’ells.

Em quedo quieta, petrificada, i em porten al llit entre tots.

Aquesta poció t’ajudarà a dormir, Maia… Tranquil·la afegeix, quan veu els meus ulls oberts de desesperació, no tindràs malsons. Descansa una mica, ens veiem en unes hores i em pica l’ullet, mentre em fa empassar una poció.

 

San Mungo, altre cop. I a mi què m’expliques a quin coi de planta estem ni quina hora és.

Em desperto, i el primer que faig és obrir els ulls, perquè passo d’elucubrar què em trobaré. 

La llum entra per la finestra. Segueix tenint un candau. Veig les orenetes passar a l’altra banda. Potser només és un miratge, un encanteri, com els que he sentit que tenen a la Conselleria. Estic sola. Això em tranquil·litza.

Intento fer algun so, el que sigui; obro la boca, però només en surt un fum blanc. Fa fred.

M’incorporo, i sento unes passes pel passadís. Començo a respirar fort, però entra la dona d’abans, la que m’havia picat l’ullet. Li vull fer tantes preguntes. Com ara: 

Per què no puc parlar?

Estic a l’ala nova de San Mungo pel nou tractament?

He tingut molts malsons, com és?

Quin dia és? On és la meva vareta?

Ella em mira amb un somriure bondadós. Té les mans cap enrere, i aleshores treu les mans de darrere amb un cilindre de colors que explota i comença a ploure confeti.

Per molts anys, Maia! Ja ets major d’edat! Sé que deus tenir moltes preguntes, però no t’espantis. Em dic Emma. Sí, estàs a l’ala nova de San Mungo pel nou tractament. No, no pots parlar des de fa uns dies, sé que no ho recordes, però és part de la malaltia. Sí, has tingut malsons, et passa últimament, i encara estem investigant-ho del tot. Et deixaré una llibreta, perquè hi puguis escriure si em vols dir alguna cosa. Mira, te la deixo aquí.

Assenyala un sortint de la paret que fa els efectes de tauleta de nit, on també hi ha un llibre.

La vareta no està permesa en aquestes instal·lacions, ho sento. Avui pots fer el que vulguis. El nou tractament no començarà fins demà, així que no pateixis. Tens aquest llibre començat, si el vols continuar em diu, fent un senyal cap a la tauleta. Si vols passar l’estona coneixent els companys nous, la majoria estan a la saleta.

L’Emma se’n va, deixant-me sola amb els meus pensaments. Però de cop sento que no vull estar sola, així que surto una estona i vaig cap a la saleta.

És bastant gran, de forma ovalada. Hi ha gent diversa fent diverses coses.

Hola, Maia, avui també voldràs un autògraf? em diu una veu animada que procedeix d’un home ros amb una túnica blau cel que fa joc amb els seus ulls.

Agafo el paper que m’allarga i intento llegir la firma: Deca… Deco… Decors. Posa “Per la Maia.” Amb un cor al costat.

Segueixo caminant i veig dues persones assegudes amb un joc d’escacs entre elles, però no fan senyals de voler-hi jugar massa. L’Emma és allà, vestida de verd com la resta de sanadors. Em pica l’ullet i diu:

Vinga, Alice, que el Frank t’està rodejant! Tu pots!

Segueixo caminant per la sala, donant un tomb. No hi conec a ningú. Hi ha gent jugant a cartes, gent pintant… No tinc ganes de parlar amb ningú, així que finalment torno a la meva habitació.

Tinc ganes de dibuixar, i agafo la llibreta. Dibuixar m’agrada. Però quan agafo un llapis, veig que hi han unes marques a la llibreta, com quan escrius tan fort que es queda marcat a la pàgina de sota.

Sé què puc fer, ho vaig veure en una pel·lícula. Inclino el llapis tant com puc i començo a repassar tot el paper amb ell. Quan finalment desxifro el que hi deia a la pàgina de sobre, em quedo petrificada.

Maia, escapa’t. T’han fet un encanteri perquè no puguis parlar.

Arrenco el paper i me’l poso a la butxaca ràpidament mentre sento uns tocs a la porta. És l’Emma. Serà ella qui ha escrit això? Però m’ha semblat… que era… la meva lletra… Però no recordo haver-ho escrit!

Ja pots anar a dinar, Maia.

Sento unes rodetes pel passadís. Deuen estar portant el menjar fins a la sala del menjador. Assenteixo amb el cap i aixeco la palma de la mà, per indicar-li que s’esperi. Escric “Quan vindran els meus pares a veure’m?” i l’Emma diu que han enviat un mussol abans, que no podran venir avui, però que vindran demà i em portaran regals. Assenteixo, amb un somriure, i l’Emma se’n va.

He de marxar d’aquí.

 

San Mungo, ala nova, no sé quina hora de la nit.

Obro els ulls. Només he fet veure que dormia, i ja no sento soroll al passadis des de fa una estona. Una pluja fina repica contra les persianes baixades de la finestra. 

M’he passat la tarda mirant dissimuladament com podria sortir d’aquest lloc. Sembla que estic en un tercer pis, per quan he mirat pels finestrals de la cuina a l’hora de dinar. Així que trencar el vidre i saltar queda descartat, a no ser que trobi una escombra; a més, tots els vidres tenen candaus i semblen força durs.

Hi ha una doble porta de sortida, però està tancada. Hi ha un pany de porta, en forma de serp. Al llarg de la tarda he anat sentint com deia “portes obertesss” i “portes tancadesss”, cada vegada que havia d’entrar o sortir algú, fent Alohomora amb la vareta.

Així doncs, pel que sembla hauré d’aconseguir una vareta. Tinc un pla. Sortiré al passadís, esperaré a que vingui algú, diré que em trobo malament, i quan es giri a buscar ajuda li prendré la vareta. Després… atacaré. I sortiré. Però i si venen dos sanadors? diu una veueta dins el meu cap. Doncs preguntaré si em poden donar més d’aquella poció pels malsons o alguna cosa semblant, i també demanaré un altre coixí, i quan es girin… els hi prendré. La qüestió és aconseguir una vareta.

No és un gran pla... mai he sigut gaire bona estratega. Però el que pugui fer, ho he d’intentar.

M’aixeco i m’apropo cap a la porta. Almenys ara no tinc la sensació d’estar dins d’un somni.

Faig una respiració profunda. M’envalentono. Giro la maneta de la porta a poc a poc… i surto al passadís. M’espero a que em vinguin a trobar. Estic sola al mig del passadís, enmig del silenci, tret de la pluja de fora que comença a ser més forta. No passa gaire estona que un sanador surt de recepció i es gira cap a mi. 

Maia, què passa? diu la dona, baixeta i rodoneta, amb veu bondadosa. 

Espero a que s’apropi més. Una mica més. Una mica més. La dona es para.

Maia?

Em… Em fa por tornar a tenir malsons… Que em podries donar una mica de la poció que m’han donat aquest matí? dic innocentment.

Ah, ja m’han dit que te n’han hagut de fer beure. Vaig a mirar si n’ha quedat una mica…

Mentre parla, em fixo que té la vareta en una butxaca del costat de l’uniforme.

Moltes gràcies! L’espero a l’habitació dic.

D’acord, maca.

Es gira. Comença a caminar. Jo també començo a caminar, com si anés cap a l’habitació. Però faig un salt endavant i…

Li prenc la vareta. La dona es gira de seguida, i alça les mans enlaire mentre l’apunto.

Maia, què fas..? Sanadors! comença a cridar. Sanadors!!!

Animo linqui! dic apuntant-la bé al pit. Però ja és massa tard. Comencen a sortir sanadors de la porta lateral de recepció, mentre la dona cau estesa a terra. El seu crit els ha posat en alerta. Són molts, i em bloquegen la porta! 

Començo a córrer en direcció contrària, cap al menjador. Ara que tinc vareta, podria fer desaparèixer el vidre… Els sanadors no m’ataquen, però corren de pressa. Apunto a la finestra, i de cop parpadegen les llums del passadís i es veu un llamp a fora. Algú està encenent les llums. I em trobo de cara a la finestra, mirant fixament a la… Iaia.

M’espanto. I la Iaia també s’espanta. Em giro, i la Iaia també es gira.

Pareu!!! crido amenaçant als sanadors amb la vareta. Però són molts contra mi, i poc a poc van apuntant-me amb la vareta.

Jo no puc controlar-ho tot, els sanadors per una banda, la Iaia per l’altra…

Em torno a girar cap a la Iaia. I per fi entenc què passa.

Han encès els llums

Estic mirant per una finestra sent de nit. 

La Iaia és el meu reflex.

Algú crida alguna cosa amb la vareta, i caic a terra lentament.

I davant dels meus ulls, veig com la iaia també cau a terra lentament.

 

Epíleg

Riiiiiiiing. Riiiiiiing. Riiiiiiing.

A dutxar-se! crida la meva mare. No saps quin dia és avui? 

Avui, avui… oh my, avui és u de setembre! Avui toca Hogwarts!

Però agafar el tren no és el que més il·lusió em fa (i mira que me’n fa), el que més il·lusió em fa és que avui… és el meu aniversari! Faig 17 anys. Per fi. Ja soc major d’edat!

Em llevo i, un cop dutxada, baixo i vaig cap a la cuina, passant per davant de la sala d’estar. Segueixo pel passadís fins a la cuina, on el meu pare encara està parlant per telèfon. Vaig preparant la llet i els cereals i acabo tan ràpid que encara no han acabat la conversa. 

Me’n torno a l’habitació a vestirme, i quan finalment m’estic posant la goma de cabell a la trena, sento tres tocs a la porta i algú que en gira la maneta per obrir-la.

A dutxar-se!

Espera… Com? Si ja m’he dutxat… i he esmorzat, i m’he vestit. La meva consciència es desperta a poc a poc, i el primer que noto és un color taronja càlid que es confon amb la meva habitació per darrere les parpelles. 

Ostres, no... Estava somiant

Però si ho recordo bé… sí que és dia 1... I avui… avui segueix sent el meu aniversari... Sí, per fi. Però bé, ara m’he de preparar per agafar el tren. Dutxar-me, vestir-me… Ara ho he de tornar a fer tot un altre cop?! Penso amb desesperació. Avui serà un d’aquells dies. Obro els ulls lentament...

I poc a poc em tornen els records com si fossin gotes d’aigua en un dia de pluja.

FI

 


Llegit 143 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 02/04/2021 a les 20:15:28
    #27794He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Confesso que he utilitzat experiències reals en aquest relat. He canviat noms, és clar... Els personatges haureu vist que anaven canviant i no eren gens constants. És part de la confusió que té tot plegat. Espero que s'hagi entès el final... Si no, comenteu-m'ho! He llegit sobre la pèrdua de memòria anterógrada per poder fer aquesta fic. Es tracta de la condició mental que fa que no puguis generar nous records. En aquest cas, per a la Maia sempre serà l'u de setembre de quan arriba a la majoria d'edat, que era el tema d'aquest concurs. Tot i que en realitat sigui molt vella. (L'encanteri de la veu li fan perquè no pugui sentir-se la pròpia veu, perquè s'espantaria i es colapsaria). En realitat des que vam fer el concurs de fanarts de Halloween, que em seguia preguntant quina és la meva por. Bé, allà vaig posar una por passada (volar i ser descobert), però ara mateix, quina és la meva por més gran? Doncs és la pèrdua de memòria. Sóc bastant despistada, així que sovint m'he de buscar mètodes per assegurar-me que no em deixo res als llocs, ni al sortir de casa. He anat més cap a la por psicològica que el terror gore. No sé si me n'he sortit gaire bé, però bueno. Finalment tinc una fanfic publicada a la web, que fins ara tot eren els capítols de la fanfic comunitària! Apa, comenteu porfaaa ^^ Ens llegim!



  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 04/04/2021 a les 13:07:22
    #27796He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    FUCK. MY. LIFE.




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 04/04/2021 a les 13:47:16
    #27797He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    ... Val, a veure com ho dic això. Aviam. Primer: missió complerta, FF de terror, no shit. Segon: no ho he vist a venir. No he vist a venir res de res. Primer pensava que potser ni tan sols era bruixa i que estava realment en aquell centre muggle i que tenia esquizofrènia i que tenia una paranoia de món imaginari i de persones inexistents. Després he pensat que potser era a Azkaban i que tot ho estaven provocant els demèntors. No sé, tot lo de la malaltia aquesta de no fer records no m'ho esperava... i la Iaia... Ai. AI. La pèrdua de memòria aterògrada la coneixia perquè surt en una sèrie còmica de la Tina Fey (el seu germà, que té 40 anys, va tenir un accident esquiant i es pensa que és adolescent i que aquell dia se'n va a esquiar... i sempre és el mateix dia). Allà ho pinten així com molt graciós tot, però no fa puta gràcia en realitat. Sí que tinc un parell de preguntes. Primer, tota l'escena que somia en el centre mental muggle... és realment un somni de les drogues i pocions que li donen, o és un record d'algun lloc en el que va estar abans de Sant Mungo? I després... has recalcat molt que no pot parlar, però cap al final, quan li demana a la sanadora que li porti una poció pels malsons, ho has fet en forma de diàleg. Representa que ho està escrivint a la llibreta, això? O potser, com que ja és tard per la nit li han passat els efectes de l'encanteri i està tan angoixada que no s'adona que té veu de vella? La resta... està molt bé. És que està perfecte, superbenlligat, els detalls que vas posant, la falta de mirall, l'aparició de la Iaia en el somni, (que una part del seu subconscient SAP que allò és ella, en realitat), l'epíleg, que trna a principi però llavors és totalment esgarrifós... Ai, ai, és que l'han muntat MOLT bé. I per ser el primer relat que escrius, amb principi i final, i totalment inventat... és que estic de pedra. Potser es podria millorar una mica el tema ortogràfic (que ja saps que jo a això no li dono tanta importancia; per mi és molt més important la trama i com està explicada). La maneracom has fet les descripcions i els diàlegs... és molt teva, és molt personal. Ho expliques de manera senzilla i sense floritures, però d'una manera molt crua i matter-of-factly que de vegades em descol·loca una mica, però queda MOLT bé. És que està molt bé. FELICITATS! Pedazo de relat curt que t'has marcat, noia.



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 14/04/2021 a les 22:23:03
    #27807He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Hola!! Vinc a respondre't perquè veig que ningú més comenta :cry: M'ha fet molta il•lusió que t'hagi fet por!! Normal que no ho veiessis venir, tot el primer capítol era per despistar XD però sí que deixava anar detallets. El primer capítol també era per explicar coses que em van passar a mi. El Bob era súper majo i havia estat profe de mates i ens portàvem súper bé i era CURA. I de cop em solta allò que li agradaven sumises com jo i jo WHAT. I no li vaig tornar a parlar xD. No sé, la història ha estat com una canalització de pors i de coses que van passar. La teva teoria dels demèntors m'agrada molt! Sobre les teves preguntes: ho deixo com que pots pensar el que vulguis, que són mig records de coses que han passat tots aquests anys... jo crec que segurament sí, i també es deu haver vist a ella mateixa altres vegades, per això apareixia al somni. Sobre la 2a pregunta, és un error meu, en lloc de parlar hauria d'haver fet que ho apunta a la llibreta... tant de bo ho pogués canviar. I moltíssimes gràcies per tot el que dius i per comentar ♡ >__



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 15/06/2021 a les 21:41:51
    #27824He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Quin final! Recordo que la primera vegada que ho vaig llegir (la relectura és diferent però el record no marxa!) em vaig quedar com WHAAAAAAAAAAAAAAAT? Molt, molt fort que la iaia sigui ella! No tenia ni la més mínima idea d'això de la memòria anterògrada que expliques, o sigui que menys mal que ho has dit, perquè si no fos pel teu comentari hauria quedat molt confusa al final, així es concreta més tot el que ha passat i s'entén per què. I precisament perquè no en tenia ni idea, no m'esperava gens ni mica aquest final... ni de conya se m'hauria acudit! Molt ben trobat!

    Potser no m'ha fet tanta por com a la Gee per la temàtica, però ostres, sí que ha de ser esgarrifós no poder confiar en la teva percepció i els teus pensaments (ja ho vaig dir comentant l'anterior, però és que és veritat!). De fet, per mi, si haguessis encara explotat més aquesta part millor, perquè trobo que el que fa realment por és això, més que el manicomi en si. Tot i això, entenc que et volies enfocar més en la confusió, que està molt bé i t'ha quedat fantàstic, però el que és fer por crec que me n'hauria fet més. Ara, que són menudeses eh? I són preferències personals! Perquè el que has decidit t'ha sortit molt i molt bé!

    Ja t'ho ha comentat la Gee, però sí que hi ha uns quants problemes de correcció, siguin gramaticals, de vocabulari o d'ortografia. És una llàstima! D'acord que no afecten la història, però sí que distreuen, almenys a mi em passa. Només com a apunt perquè n'estiguis més pendent un altre dia. No és pas greu ni un problema gros, però sí que pot millorar!

    Res doncs, enhorabona, i ara a veure com voto *facepalm*, mira que està difícil...




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 16/06/2021 a les 18:08:08
    #27828He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    ...Que si que era bruixa i estava San Mungo. O no. Es que no sé que pensar. WTF-

    AI QUE HI HA EL DECORS HAAHHAHAHAHAHA. No hauria d'estar rient pe`ro mira xDDDD Ai molt fan que també hi fiquis detalls canon. Estic flipant, escolta. I els Longbottom, però això no em fa riure broken heart

    ...El missatge. és que anem deeWTF en WTF. És que quin mal rollo. Tot. I ara pot parrlar... i si torna ser un somni? Estic tan desconcertada...

    La Iaia. Mira, és que això és tot molt creepy vale! XD

    Vale l'epíleg, el que faltava xd M'ho esperava perqué remata amb tot el to del relat, preò macho... T'ha quedat molt bé tota la història. Flipo en que t'hagis abocat i hagis fet una història de terror tan creepy. És que no necessita més! Tota la confusió...t'ha quedat molt molt molt bé. I a més t'has documentat! (Gràcies per explicar-ho! A jo em sonava alguna cosa, peerò com diu la Gee, d'una pel3lícula còmica... i ho mires fredament i quin iuiu i quina por no poder generar rècords... uff). Te n'has sortit molt bé amb aquest tipus de por psicològica. És que la trama me l'he imaginada totalment d'una novel·la o pel·lícula de por, en això un déu! (Potsr com diu la Marta encara podria haver-hi més confusió, o descripcions més fosques, però, mira, per algú que no escriu relats normalment està supeer bé). I això que no escrius relats... quina enveja, escolta xD Enhorabona! 




  • AvatarCass RossEnviat el 27/06/2021 a les 20:21:48
    #27832He escrit 12 fanfics amb un total de 28 capítols

    Hola!

    La veritat és que llegir la història una segona vegada m'ha anat molt bé, perquè la primera vegada em vaig perdre una mica. Però per bé, perquè la confusió és intensionada. No m'ha fet por, por, però sí que hi ha molta tensió i molta intriga. La primera vegada em va impactar molt la revelació que la iaia era la pròpia Maia. I que, en el fons, sí que era bruixa i estava a Sant Mungo!

    M'encanta el final, perquè has sabut fer una història auto-conclusiva, i perquè el fet que sigui literalment la primera escena tal qual fa que aquesta segona vegada que la llegeixis sigui molt més profunda... I que, per desgràcia, sempre li passi al mateix: es torna tant conscient del que li passa que intenten enganyar-la i ella intenta fugir… És una dinàmica literària que sempre m’agrada. La sensació de dejá vu.

    M'hagués agradat saber si hi havia més importància al fet que sempre retorni a aquest dia que fa disset anys. Vull dir, si hagués sigut perquè va tenir un accident aquell dia i per això s'ha quedat en aquest estat mental... però més aviat sembla una malaltia, pel que dius, oi? A més, i el tema de la boira? M'ha faltat saber més.

    Hi havia algunes faltes i estilísticament també hi havia alguns errors, que distreien una mica del text i del ritme de lectura. Però en general, és una història ben pensada i molt ben explicada. Encara que a mi personalment no m'ha fet por, sí que l'he trobat molt intrigant. Tot i així, crec que t'hi haguéssis pogut recrear una mica més, perquè encara que reconec que els elements eren allà... m'ha faltat alguna cosa més perquè em fés por.

    Trobo guai que hagis fet aquest tema, que ho hagis portat al teu camp amb coses que controles, perquè es notava. A més, m'ha agradat que em sorprenguéssis perquè amb la temàtica de terror que tenies, hagués pensat que aniries cap al terror gore. Especialment per què ens havies passat el tros de la boira i tal, i m'imaginava alguna moguda al Bosc Prohibit.

    Mira que dius que no escrius relats i és la teva primera fanfiction... Te n'has sortit molt bé! Enhorabona!

    Cass




  • AvatarAntares_BlackEnviat el 06/09/2021 a les 22:15:45
    #27899He escrit 9 fanfics amb un total de 43 capítols

    «Ta puta mare, un malson. Com a mínim quatre de seguits» hahhahaha (ric i llavors llegeixo «Això no fa cap gràcia» (oops)

    Oh! Com a mínim van amb bata verda que potser no hauria de tranquil·litzar-me (perquè vol dir que és a Sant Mungo), però no ho fa... Gens.

    Un encanteri com els que ha sentit que tenen a la Conselleria? Què vol dir?

    Oh, l’Emma, la guaridora, llegeix la ment o és que és molt perspicaç?

    AH, EL FAMÓS CAMEO D’ULLS BLAUS!!! Molt ben fet! Això sí: veure també els Longbottom fa pupa... :(

    Ostres, que txungu: Maia, escapa’t!! I, per acabar-ho d’amanir, no sap si ho ha escrit ella o l’Emma, per tant no sap si hi pot confiar. Quina angoixa, tu!

    M’encanta això de la serp dels panys de les portes (que indica si les portes són obertes o tancades)! És cànon o t’ho has inventat. Si és cànon no ho recordo i si t’ho has inventat t’he de dir que mola moltíssim!

    La Iaia aquesta és com una bèstia immunda, no?? Cooooom??? que la Iaia és el seu propi reflex?? Crec que amb el que has explicat de la memòria anterògrada (que no pots generar records nous) ho he entès millor. Així, sí que és com un dia de la marmota, no? Per la Maia sempre és u de setembre, encara que ja s’hagi fet veia. La seva vida és un thriller!!!

    També et comentava al capítol anterior que es nota que has agafat una experiència real.

    Ah! En el capítol u no dius «submises», dius «passives» (no sé què fa més por que et diguin, la veritat...). Però ho entenc. A l’hospital es diuen moltes coses... Com a pacient no me n’han dit de tant gracioses/random/ai-mare-me’n-vull-anar-d’aquí, però com a treballador sí, especialment els pacients. Diuen i fan coses que tela. Històries d’aquestes n’hi ha per regalar xD (i tampoc us penseu que tinc molta experiència, eh) Alguns s’entén per la situació en la que es troben, però mai no saps com reaccionar.

    A mi m’ha fet molta por. I no com m’ho esperava, perquè esperava terror. I és que això que et tractin de boig però tu no pots demostrar que el que dius és cert, que no et fan cas... I et lliguin, que t’adormin, que t’enganyin, que no t’expliquin què passa, que no t’escoltin, que et trobes que no tens en qui confiar... I em sembla molt fort que això de lligar encara es faci (moltes coses que al·lucines de veure que es fan). I encara que tinguis alguna condició mental, tu! La dignitat és per tota persona! Fora d’això, em recorda Flightplan (2005), però, ei!, que la teva fic és molt original, no és exactament el mateix, em refereixo només al tipus de terror (és clar que en el cas de la Maia s’hi suma l’hospital de salut mental, que això agreuja l’espant).

     

    -------

    Et deixo algunes correccions més:

    «li vull dir que em solti» → que em deixi anar

    «la majoria estan a la saleta» → «la majoria són a la saleta» (recorda que en aquest cas indiquem la situació amb el verb ser)

    «Rodejant» → envoltant

    «No hi conec a ningú» → No hi conec ningú (sense a)

    «Veig que hi han unes marques» → Veig que hi ha unes marques

    «i començo a repassar tot el paper amb ell» → i hi començo a repassar tot el paper (el llapis és cosa i no persona, de manera que en comptes d’ell has de posar un pronom feble, i no pas un de fort)

    «Serà ella qui ha escrit això?» → Deu haver estat ella (en català, el futur no té valor de possibilitat)

    «a no ser que trobi» → si no és que trobo

    «esperaré a que vingui algú» / «m’espero a que em vinguin a trobar» → esperaré que vingui algú / m’espero que em vinguin a trobar (i altres exemples, tant amb esperar com amb altres frases) (davant de ‘que’ no s’admeten preposicions)

    «mai he sigut» → mai no he sigut / no he sigut mai

    «parpadegen les llums» → pampalluguen els llums (del parpadear del castellà, en aquest cas pots dir pampallugar) (llum és masculí quan es tracta de l’aparell de llum artificial. «algú està encenent les llums» → algú està encenent els llums)

    «poc a poc» → A poc a poc (igualment per ‘de mica en mica’)

    «vestirme» → vestir-me (és del mateix fragment que el del principi del primer capítol)

    -------

     

    La teva fic ha estat brutal! Es nota que no estàs acostumada a escriure (no res que no es pugui arreglar amb la pràctica ;) xd), però el text és molt dinàmic i, sobretot, MOLT ATERRIDOR! He passat por i aquest és l’objectiu de la fic de por psicològica. A més, està ben documentada (recerca o vivència real), i també és original en el camp de les fic. M’ha agradat molt.

    L’enhorabona!!

     

    Antares

    PD: Al principi m’he espantat perquè fas aparèixer un element important a la fic (ai, no diré quin que encara farà menys sorpresa...) que també és a la fic de teatre que jo escrivia... i això em fa sentir com que ja no tinc amb què sorprendre. Però no crec que se solapin perquè jo ho enfoco des d’un altre punt de vista. (No, no és tema de salut mental ni de la por psicològica).