U de setembre - Finestra tancada
AvatarEscrit per Arwen Black
Enviat el dia 02/04/2021 a les 19:47:36
Última modificació 02/04/2021 a les 19:47:36
Tots els capítols de U de setembre
< Anterior capítol ||


Finestra tancada

Capítol 2: Finestra tancada

Maia! Maia, tranquil·litzat!

Algú m’està agafant dels canells. Deixa’m. Deixa’m

Tranquil·litzat, era un somni! Era un malson Maia, respira tranquil·la.

Un malson? Ta puta mare, un malson. Com a mínim quatre de seguits. Això no fa cap gràcia. 

Però què coi passa? Li vull dir que em solti i no em surten les paraules. No puc parlar?! Ha de ser un altre malson! Desperta’t, Maia, d’una vegada, desperta’t si us plau!

Em desfaig de les mans d’aquesta dona i em començo a pegar. M’escapo d’ella i vaig cap a la finestra, però té un candau, i no em puc tirar. Em pego i em pego i em pego perquè em vull despertar, però no em desperto, i la dona demana ajuda, i vénen uns sanadors vestits de verd, m’agafen ben fort i veig que treuen la vareta.

Petrificus totalus! diu un d’ells.

Em quedo quieta, petrificada, i em porten al llit entre tots.

Aquesta poció t’ajudarà a dormir, Maia… Tranquil·la afegeix, quan veu els meus ulls oberts de desesperació, no tindràs malsons. Descansa una mica, ens veiem en unes hores i em pica l’ullet, mentre em fa empassar una poció.

 

San Mungo, altre cop. I a mi què m’expliques a quin coi de planta estem ni quina hora és.

Em desperto, i el primer que faig és obrir els ulls, perquè passo d’elucubrar què em trobaré. 

La llum entra per la finestra. Segueix tenint un candau. Veig les orenetes passar a l’altra banda. Potser només és un miratge, un encanteri, com els que he sentit que tenen a la Conselleria. Estic sola. Això em tranquil·litza.

Intento fer algun so, el que sigui; obro la boca, però només en surt un fum blanc. Fa fred.

M’incorporo, i sento unes passes pel passadís. Començo a respirar fort, però entra la dona d’abans, la que m’havia picat l’ullet. Li vull fer tantes preguntes. Com ara: 

Per què no puc parlar?

Estic a l’ala nova de San Mungo pel nou tractament?

He tingut molts malsons, com és?

Quin dia és? On és la meva vareta?

Ella em mira amb un somriure bondadós. Té les mans cap enrere, i aleshores treu les mans de darrere amb un cilindre de colors que explota i comença a ploure confeti.

Per molts anys, Maia! Ja ets major d’edat! Sé que deus tenir moltes preguntes, però no t’espantis. Em dic Emma. Sí, estàs a l’ala nova de San Mungo pel nou tractament. No, no pots parlar des de fa uns dies, sé que no ho recordes, però és part de la malaltia. Sí, has tingut malsons, et passa últimament, i encara estem investigant-ho del tot. Et deixaré una llibreta, perquè hi puguis escriure si em vols dir alguna cosa. Mira, te la deixo aquí.

Assenyala un sortint de la paret que fa els efectes de tauleta de nit, on també hi ha un llibre.

La vareta no està permesa en aquestes instal·lacions, ho sento. Avui pots fer el que vulguis. El nou tractament no començarà fins demà, així que no pateixis. Tens aquest llibre començat, si el vols continuar em diu, fent un senyal cap a la tauleta. Si vols passar l’estona coneixent els companys nous, la majoria estan a la saleta.

L’Emma se’n va, deixant-me sola amb els meus pensaments. Però de cop sento que no vull estar sola, així que surto una estona i vaig cap a la saleta.

És bastant gran, de forma ovalada. Hi ha gent diversa fent diverses coses.

Hola, Maia, avui també voldràs un autògraf? em diu una veu animada que procedeix d’un home ros amb una túnica blau cel que fa joc amb els seus ulls.

Agafo el paper que m’allarga i intento llegir la firma: Deca… Deco… Decors. Posa “Per la Maia.” Amb un cor al costat.

Segueixo caminant i veig dues persones assegudes amb un joc d’escacs entre elles, però no fan senyals de voler-hi jugar massa. L’Emma és allà, vestida de verd com la resta de sanadors. Em pica l’ullet i diu:

Vinga, Alice, que el Frank t’està rodejant! Tu pots!

Segueixo caminant per la sala, donant un tomb. No hi conec a ningú. Hi ha gent jugant a cartes, gent pintant… No tinc ganes de parlar amb ningú, així que finalment torno a la meva habitació.

Tinc ganes de dibuixar, i agafo la llibreta. Dibuixar m’agrada. Però quan agafo un llapis, veig que hi han unes marques a la llibreta, com quan escrius tan fort que es queda marcat a la pàgina de sota.

Sé què puc fer, ho vaig veure en una pel·lícula. Inclino el llapis tant com puc i començo a repassar tot el paper amb ell. Quan finalment desxifro el que hi deia a la pàgina de sobre, em quedo petrificada.

Maia, escapa’t. T’han fet un encanteri perquè no puguis parlar.

Arrenco el paper i me’l poso a la butxaca ràpidament mentre sento uns tocs a la porta. És l’Emma. Serà ella qui ha escrit això? Però m’ha semblat… que era… la meva lletra… Però no recordo haver-ho escrit!

Ja pots anar a dinar, Maia.

Sento unes rodetes pel passadís. Deuen estar portant el menjar fins a la sala del menjador. Assenteixo amb el cap i aixeco la palma de la mà, per indicar-li que s’esperi. Escric “Quan vindran els meus pares a veure’m?” i l’Emma diu que han enviat un mussol abans, que no podran venir avui, però que vindran demà i em portaran regals. Assenteixo, amb un somriure, i l’Emma se’n va.

He de marxar d’aquí.

 

San Mungo, ala nova, no sé quina hora de la nit.

Obro els ulls. Només he fet veure que dormia, i ja no sento soroll al passadis des de fa una estona. Una pluja fina repica contra les persianes baixades de la finestra. 

M’he passat la tarda mirant dissimuladament com podria sortir d’aquest lloc. Sembla que estic en un tercer pis, per quan he mirat pels finestrals de la cuina a l’hora de dinar. Així que trencar el vidre i saltar queda descartat, a no ser que trobi una escombra; a més, tots els vidres tenen candaus i semblen força durs.

Hi ha una doble porta de sortida, però està tancada. Hi ha un pany de porta, en forma de serp. Al llarg de la tarda he anat sentint com deia “portes obertesss” i “portes tancadesss”, cada vegada que havia d’entrar o sortir algú, fent Alohomora amb la vareta.

Així doncs, pel que sembla hauré d’aconseguir una vareta. Tinc un pla. Sortiré al passadís, esperaré a que vingui algú, diré que em trobo malament, i quan es giri a buscar ajuda li prendré la vareta. Després… atacaré. I sortiré. Però i si venen dos sanadors? diu una veueta dins el meu cap. Doncs preguntaré si em poden donar més d’aquella poció pels malsons o alguna cosa semblant, i també demanaré un altre coixí, i quan es girin… els hi prendré. La qüestió és aconseguir una vareta.

No és un gran pla... mai he sigut gaire bona estratega. Però el que pugui fer, ho he d’intentar.

M’aixeco i m’apropo cap a la porta. Almenys ara no tinc la sensació d’estar dins d’un somni.

Faig una respiració profunda. M’envalentono. Giro la maneta de la porta a poc a poc… i surto al passadís. M’espero a que em vinguin a trobar. Estic sola al mig del passadís, enmig del silenci, tret de la pluja de fora que comença a ser més forta. No passa gaire estona que un sanador surt de recepció i es gira cap a mi. 

Maia, què passa? diu la dona, baixeta i rodoneta, amb veu bondadosa. 

Espero a que s’apropi més. Una mica més. Una mica més. La dona es para.

Maia?

Em… Em fa por tornar a tenir malsons… Que em podries donar una mica de la poció que m’han donat aquest matí? dic innocentment.

Ah, ja m’han dit que te n’han hagut de fer beure. Vaig a mirar si n’ha quedat una mica…

Mentre parla, em fixo que té la vareta en una butxaca del costat de l’uniforme.

Moltes gràcies! L’espero a l’habitació dic.

D’acord, maca.

Es gira. Comença a caminar. Jo també començo a caminar, com si anés cap a l’habitació. Però faig un salt endavant i…

Li prenc la vareta. La dona es gira de seguida, i alça les mans enlaire mentre l’apunto.

Maia, què fas..? Sanadors! comença a cridar. Sanadors!!!

Animo linqui! dic apuntant-la bé al pit. Però ja és massa tard. Comencen a sortir sanadors de la porta lateral de recepció, mentre la dona cau estesa a terra. El seu crit els ha posat en alerta. Són molts, i em bloquegen la porta! 

Començo a córrer en direcció contrària, cap al menjador. Ara que tinc vareta, podria fer desaparèixer el vidre… Els sanadors no m’ataquen, però corren de pressa. Apunto a la finestra, i de cop parpadegen les llums del passadís i es veu un llamp a fora. Algú està encenent les llums. I em trobo de cara a la finestra, mirant fixament a la… Iaia.

M’espanto. I la Iaia també s’espanta. Em giro, i la Iaia també es gira.

Pareu!!! crido amenaçant als sanadors amb la vareta. Però són molts contra mi, i poc a poc van apuntant-me amb la vareta.

Jo no puc controlar-ho tot, els sanadors per una banda, la Iaia per l’altra…

Em torno a girar cap a la Iaia. I per fi entenc què passa.

Han encès els llums

Estic mirant per una finestra sent de nit. 

La Iaia és el meu reflex.

Algú crida alguna cosa amb la vareta, i caic a terra lentament.

I davant dels meus ulls, veig com la iaia també cau a terra lentament.

 

Epíleg

Riiiiiiiing. Riiiiiiing. Riiiiiiing.

A dutxar-se! crida la meva mare. No saps quin dia és avui? 

Avui, avui… oh my, avui és u de setembre! Avui toca Hogwarts!

Però agafar el tren no és el que més il·lusió em fa (i mira que me’n fa), el que més il·lusió em fa és que avui… és el meu aniversari! Faig 17 anys. Per fi. Ja soc major d’edat!

Em llevo i, un cop dutxada, baixo i vaig cap a la cuina, passant per davant de la sala d’estar. Segueixo pel passadís fins a la cuina, on el meu pare encara està parlant per telèfon. Vaig preparant la llet i els cereals i acabo tan ràpid que encara no han acabat la conversa. 

Me’n torno a l’habitació a vestirme, i quan finalment m’estic posant la goma de cabell a la trena, sento tres tocs a la porta i algú que en gira la maneta per obrir-la.

A dutxar-se!

Espera… Com? Si ja m’he dutxat… i he esmorzat, i m’he vestit. La meva consciència es desperta a poc a poc, i el primer que noto és un color taronja càlid que es confon amb la meva habitació per darrere les parpelles. 

Ostres, no... Estava somiant

Però si ho recordo bé… sí que és dia 1... I avui… avui segueix sent el meu aniversari... Sí, per fi. Però bé, ara m’he de preparar per agafar el tren. Dutxar-me, vestir-me… Ara ho he de tornar a fer tot un altre cop?! Penso amb desesperació. Avui serà un d’aquells dies. Obro els ulls lentament...

I poc a poc em tornen els records com si fossin gotes d’aigua en un dia de pluja.

FI

 


Llegit 56 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 02/04/2021 a les 20:15:28
    #27794He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Confesso que he utilitzat experiències reals en aquest relat. He canviat noms, és clar... Els personatges haureu vist que anaven canviant i no eren gens constants. És part de la confusió que té tot plegat. Espero que s'hagi entès el final... Si no, comenteu-m'ho! He llegit sobre la pèrdua de memòria anterógrada per poder fer aquesta fic. Es tracta de la condició mental que fa que no puguis generar nous records. En aquest cas, per a la Maia sempre serà l'u de setembre de quan arriba a la majoria d'edat, que era el tema d'aquest concurs. Tot i que en realitat sigui molt vella. (L'encanteri de la veu li fan perquè no pugui sentir-se la pròpia veu, perquè s'espantaria i es colapsaria). En realitat des que vam fer el concurs de fanarts de Halloween, que em seguia preguntant quina és la meva por. Bé, allà vaig posar una por passada (volar i ser descobert), però ara mateix, quina és la meva por més gran? Doncs és la pèrdua de memòria. Sóc bastant despistada, així que sovint m'he de buscar mètodes per assegurar-me que no em deixo res als llocs, ni al sortir de casa. He anat més cap a la por psicològica que el terror gore. No sé si me n'he sortit gaire bé, però bueno. Finalment tinc una fanfic publicada a la web, que fins ara tot eren els capítols de la fanfic comunitària! Apa, comenteu porfaaa ^^ Ens llegim!



  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 04/04/2021 a les 13:07:22
    #27796He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    FUCK. MY. LIFE.




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 04/04/2021 a les 13:47:16
    #27797He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    ... Val, a veure com ho dic això. Aviam. Primer: missió complerta, FF de terror, no shit. Segon: no ho he vist a venir. No he vist a venir res de res. Primer pensava que potser ni tan sols era bruixa i que estava realment en aquell centre muggle i que tenia esquizofrènia i que tenia una paranoia de món imaginari i de persones inexistents. Després he pensat que potser era a Azkaban i que tot ho estaven provocant els demèntors. No sé, tot lo de la malaltia aquesta de no fer records no m'ho esperava... i la Iaia... Ai. AI. La pèrdua de memòria aterògrada la coneixia perquè surt en una sèrie còmica de la Tina Fey (el seu germà, que té 40 anys, va tenir un accident esquiant i es pensa que és adolescent i que aquell dia se'n va a esquiar... i sempre és el mateix dia). Allà ho pinten així com molt graciós tot, però no fa puta gràcia en realitat. Sí que tinc un parell de preguntes. Primer, tota l'escena que somia en el centre mental muggle... és realment un somni de les drogues i pocions que li donen, o és un record d'algun lloc en el que va estar abans de Sant Mungo? I després... has recalcat molt que no pot parlar, però cap al final, quan li demana a la sanadora que li porti una poció pels malsons, ho has fet en forma de diàleg. Representa que ho està escrivint a la llibreta, això? O potser, com que ja és tard per la nit li han passat els efectes de l'encanteri i està tan angoixada que no s'adona que té veu de vella? La resta... està molt bé. És que està perfecte, superbenlligat, els detalls que vas posant, la falta de mirall, l'aparició de la Iaia en el somni, (que una part del seu subconscient SAP que allò és ella, en realitat), l'epíleg, que trna a principi però llavors és totalment esgarrifós... Ai, ai, és que l'han muntat MOLT bé. I per ser el primer relat que escrius, amb principi i final, i totalment inventat... és que estic de pedra. Potser es podria millorar una mica el tema ortogràfic (que ja saps que jo a això no li dono tanta importancia; per mi és molt més important la trama i com està explicada). La maneracom has fet les descripcions i els diàlegs... és molt teva, és molt personal. Ho expliques de manera senzilla i sense floritures, però d'una manera molt crua i matter-of-factly que de vegades em descol·loca una mica, però queda MOLT bé. És que està molt bé. FELICITATS! Pedazo de relat curt que t'has marcat, noia.



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 14/04/2021 a les 22:23:03
    #27807He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Hola!! Vinc a respondre't perquè veig que ningú més comenta :cry: M'ha fet molta il•lusió que t'hagi fet por!! Normal que no ho veiessis venir, tot el primer capítol era per despistar XD però sí que deixava anar detallets. El primer capítol també era per explicar coses que em van passar a mi. El Bob era súper majo i havia estat profe de mates i ens portàvem súper bé i era CURA. I de cop em solta allò que li agradaven sumises com jo i jo WHAT. I no li vaig tornar a parlar xD. No sé, la història ha estat com una canalització de pors i de coses que van passar. La teva teoria dels demèntors m'agrada molt! Sobre les teves preguntes: ho deixo com que pots pensar el que vulguis, que són mig records de coses que han passat tots aquests anys... jo crec que segurament sí, i també es deu haver vist a ella mateixa altres vegades, per això apareixia al somni. Sobre la 2a pregunta, és un error meu, en lloc de parlar hauria d'haver fet que ho apunta a la llibreta... tant de bo ho pogués canviar. I moltíssimes gràcies per tot el que dius i per comentar ♡ >__