El túnel - Sang al cel
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 30/03/2021 a les 00:47:24
Última modificació 30/03/2021 a les 00:47:24
Tots els capítols de El túnel
Pròxim capítol >


Sang al cel

—En el fons, el problema és que no sé què fer, ara, Valkea —va dir l'Aale, sospirant, assegut sobre la barana del balcó de l'habitació, amb les cames penjant sobre el buit—. Sí, molt bé, tinc un tros de paper que diu que faig màgia. Flipa, tulipa. Gran èxit.

La Valkea li va dirigir una mirada acusadora.

—D'acord, d'acord. Estic content de tenir el diploma. Però això no em soluciona res, saps? Tothom s'ha planificat la vida. La Shannon serà auror. L'Aiyana es dedicarà a empastifar la gent amb els seus trinxats d'algues. La Greeny treballarà a la botiga de la família. El Paul serà matemàgic. Fins i tot el Chester! Com pot ser que aquell cap de suro sàpiga què fer i jo no?

La Valkea va sospirar, posant-se còmoda al seu costat. Li agradaven les altures, com a ell.

—Suposo que em podria dedicar a cuidar animals. Els animals m'agraden, però és la part de cuidar, que em costa. No m'has estat veient, els últims set anys? La meitat d'animals se m'escapen, i l'altra meitat no s'escapen perquè els ha domesticat el professor. I no em miris així, Valkea, saps que és veritat. Tu ets l'excepció.

El cigne cantaire va mossegar-li el dit amistosament i el va mirar amb el cap decantat interrogativament.

—Farta d'aguantar les meves divagacions, eh? Au, ves.

La Valkea va fer-li uns copets a la galta amb el bec i tot seguit va alçar el vol, desplegant les seves enormes ales blanques. No era un animal de companyia precisament ortodox, almenys segons els estàndards americans. Però a l'Aale li eren igual els estàndards, i a la Valkea també.

L'Aale es va quedar en silenci, observant com el cel canviava de color. Sentia com l'aire entrava per les mànigues de l'uniforme blau i carmí, embolcallant-lo en una abraçada gèlida, com si se'l volgués endur. Els primers anys tothom es posava les mans al cap quan l'Aale seia d'aquesta manera. Però de què servia fer màgia si no per prendre riscos?

Poc després va sortir la Shannon, ja vestida amb el seu pijama preferit: blanc amb taques irregulars de tots colors que formaven un caos preciós. Es va posar al seu costat, mirant-lo.

—Et veig menys hiperactiu que de costum, Aale.

—És l'últim vespre a Ilvermorny. Demà marxarem, i no hi tornarem...

—Tu? Amb ganes de continuar estudiant?

La Shannon va riure i l'Aale li va tornar el somriure. No era forçat, no del tot. Clar que no volia continuar estudiant. Estudiar era tediós, monòton i repetitiu. Li venien ganes d'agafar els llibres i donar-los de menjar a una au del tro. No menjaven paper, i menys amanits amb tinta, però sempre hi havia la possibilitat que decidissin invocar un llamp per cremar-lo.

No, el problema no era estudiar. El problema era el canvi. No, pitjor. La incertesa. Necessitava estar ocupat amb alguna cosa. Estudiar, treballar, parlar amb amics, fer bogeries amb animals perillosos... tant li feia. La qüestió era evitar que el cap pensés en coses que més valia deixar enfonsades. I aquesta situació no ajudava gens.

El cel va anar agafant una coloració ataronjada. La Shannon, al seu costat, semblava completament immersa en l'espectacle, com sempre. El taronja es va convertir en vermell. Era una posta molt intensa, i acoloria tot el firmament de colors càlids, com si fos... sang... escolant-se per les escales a la llum de la lluna...

No.

—Aale? —va preguntar la Shannon—. Tens fred?

Estava tremolant, amb les mans blanques de la força amb què s'aferrava a la barana. Va sacsejar el cap. Tant ella com l'Aiyana sabien algunes coses, era difícil d'amagar durant set anys de vida junts, però no els ho havia explicat tot. Només li faltava que el tractessin diferent per això. No, el que necessitava era oblidar i viure el present. Això deia sempre l'Aiyana, no? No t'arrelis al passat, viu el present.

—Són els nervis —va dir—. Demà descobrim un nou món! Preparada per treballar pel Congrés?

—No t'embalis! —va riure—. Tinc ganes de començar, però primer venen les vacances. No sé si la família de l'Aiyana et deixarà tornar, després de... l'incident amb la serp banyuda. Però us convidaré a casa meva! Els vas caure molt bé, als pares.

L'Aale va somriure, aquesta vegada genuïnament. Sí, li aniria bé estar uns dies fora de casa. Sobretot a l'estiu, que hi havia més temps lliure i, per tant, menys coses que el mantenien ocupat.

—Anem a dormir? Jo sí que tinc fred —va dir la Shannon, fregant-se els braços.

—Sempre dius que el temerari soc jo, i ara vas i t'arrisques a agafar una hipotèrmia? —va respondre, fent-se l'escandalitzat, mentre saltava al terra del balcó.

L'habitació tenia tres llits, tot i que, com era habitual, la Greeny encara no havia pujat. Sovint aprofitava les nits per fer els seus experiments amb pocions i sempre era l'última en deixar la sala comuna de Thunderbird. 

Mentre es posava el pijama, la Valkea va entrar a l'habitació per la finestra i la va tancar amb el bec. Va acceptar una carícia de la Shannon i es va arraulir al costat del llit de l'Aale. Les normes deien que els mussols havien de viure a la mussolerissa, però la Valkea no era un mussol. Segons ella, no es podia rebaixar al nivell d'aquelles criatures. Es mereixia dormir al costat d'un llit i menjar el mateix que l'Aale. Tenia un gust especial pel bacon cremat.

La claror fosca del capvespre va deixar pas a la foscor clara de la lluna, que, filtrant-se entre les cortines, feia brillar el plomatge blanc de la Valkea. La Shannon s'havia adormit ràpid, i ara respirava plàcidament al seu llit. Per la finestra entraven els sons dels animals nocturns. Les sinfonies dels insectes, els cants dels ocells, l'udol ocasional. Es barrejaven amb els sons del castell, el cruixit de la fusta vella, el tremolor de les finestres resistint un cop de vent, els passos d'algú fent una visita a l'habitació del costat. No hi havia manera de concentrar-se per dormir.

Un gnom... dos gnoms... tres gnoms...

...cent gnoms...

L'Aale va sospirar interiorment. Era una d'aquelles nits. De manera que es va aixecar i va baixar a la sala comuna, encara embolicat amb la manta. Les taules i les butaques eren buides, i els objectes exòtics que decoraven les parets creaven ombres que, a la llum del foc moribund, semblaven vives. Asseguda a terra, davant la llar, hi havia la Greeny, immòbil com una estàtua, observant el foc.

Molt immòbil. S'havia tornat a adormir. L'Aale li va posar una mà a l'espatlla, suaument, per despertar-la. Si passava la nit sobre el terra de pedra es llevaria amb les habilitat motrius d'un hipogriu de trenta anys. Però no es va despertar.

L'Aale va sacsejar-la amb més vigor, però el seu cos va respondre caient a terra, inert. Ell va fer un pas enrere, tapant-se la boca amb una mà, reprimint un xisclet, i tot seguit es va tirar a sobre seu, clavant-li l'orella al pit. El cor bategava a un ritme lent. Lent per un hipogriu, almenys. No tenia ni idea de medicina humana.

Lumos —va xiuxiuejar, apropant la vareta a la Greeny.

Encara duia l'uniforme posat, i no tenia ni estrips ni taques de sang. Tampoc tenia cap ferida. I això era un problema encara més gros.

Locomotor Greeny —va dir, apuntant-la amb la vareta.

El cos de la seva amiga es va alçar mig metre del terra. Amb el cor bategant-li al ritme de la Valkea cruspint-se talls de bacon, l'Aale va demanar permís a la porta per sortir de la sala comuna i es va dirigir a la infermeria el més ràpid que va poder.

Els passadissos impossiblement llargs d'Ilvermorny estaven il·luminats amb unes esferes de vidre que flotaven a la deriva i desprenien una llum suau que es reflectia a les armadures adormides. I, d'alguna manera, els passos apressats de l'Aale ressonaven més de nit que de dia. Imaginacions seves? Segurament.

Què li havia passat? La Greeny no tenia cap malaltia, que ell sabés. Cap de física, com a mínim. I li ho hauria explicat, si fos el cas. Sempre estava jugant amb pocions, fent barreges que no sortien als llibres. Potser s'havia intoxicat? Sense voler? Treia bones notes a Pocions. Potser no era la millor de la classe, però sabia totes les mesures de seguretat.

Havia estat expressament, doncs? Sabia que estava malament i que aquests últims dies havia empitjorat, però tant...

La foscor del passadís es va fer més densa. No, imaginacions seves. La foscor no era densa, era només fosca. Estava sol, no hi havia ningú darrere seu. Ningú el perseguia. Però, només per si de cas, va girar a un altre passadís.

I gairebé va xocar contra una figura envoltada de foscor, imponent, amb les faccions amagades per un barret punxegut i d'ala ample. L'Aale va xisclar i va caure a terra, juntament amb la Greeny, encara inconscient. La figura va abaixar la mirada, perforant-lo amb uns ulls vermells i brillants. Una esfera va passar pel seu costat, revelant un nas llarg i punxegut, unes dents afilades i unes faccions arrugades.

—Aale?

La criatura sabia el seu nom. Com? S'havia intentat amagar, com l'havia trobat? Una sola vegada no era suficient?

—Aale, que estàs bé? —va preguntar, amb una veu nasal com... com la de la professora d'Història?

—Professora? Ets tu?

—Què fas despert? Hauries de ser al llit.

—No... jo... el teu nas... vermells...

Tot el camp de visió de l'Aale es va tornar borrós i la seva ment es va bloquejar. Havia vist... l'havia vist. Els ulls eren inconfusibles. Però... no podia ser. No podia ser que s'hagués confós tant. Què li passava?

Per què?


Llegit 43 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 31/03/2021 a les 18:19:20
    #27782He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    Hola! Avui per fi he tingut una estona per posar-me a llegir!

    Ostres, em tens ben intrigada amb aquuest primer ítol. No sé pas per on vas, amb aquesta trama, em sembla tota una història molt complexa però només son dos capítols bastant curts...!

    Pero anem per parts: Ilvermorny! Ostres, genial, que original! Recordo que l'Olga havia estat començant una fic que passava a l'escola americana, pero no la va seguir i em vaig quedar molt amb les ganes de veure com se la imaginava la gent. Pel que veig l'estètica que li has posat tu és també de castell, com Hogwarts, no? Però ja h vist algunes diferencies que m'han agradat molt: les habitacions són mixtes, sembla que hi ha molt poqueta gent (perque si les habitacions son mixtes i nomes son tres, és que hi ha pocs alumnes, no?), i despres aquesta il·luminació amb boletesde llum,que m'ha encisat! I de moment hem conegut alumnes de Thunderbird m'encanta (és la meva residencia, també)!

    I ara hi ha diversos misteris. Primer, a veure què redimonis li ha passat a la pobra Greeny (espero que no sigui res), i després tot aquest trauma tan secret que té l'Aale, que embla una cosa molt fosca i molt tètrica.

    Per cert, m'han sobtat molt els noms, sonen ben estranys... d'on els has tret? És per algun motiu que no sonen gens habituals? Volen dir alguna cosa?

    M'agrada molt com has introduït personatges nous, escenari nou i trama complexa en tan poques paraules. Trobo que t'ha quedat molt naural. És com si a l'Aale i la Shannon els conegués d'abans ja, i sense posar cap descripció crec que els has retratat prou bé. I ara aquesta professora que ha aparegut, que a l'Aale li ha semblat que era algú altre (o alguna altra cosa). Segueixo llegint que està intrigant!

     




  • AvatarUnapersonaEnviat el 31/03/2021 a les 20:36:12
    #27784He escrit 8 fanfics amb un total de 42 capítols

    Agatha: sí, el tema de la brevetat és el que sempre em passa amb aquests concursos. Em costa molt preveure quantes paraules ocuparà una història, i per tant tiro cap al relat curt. Ho he anat millorant, però bé, és anar fent suposo.

    Sí, Ilvermorny! Vaig pensar que tindria sentit que fos similar a Hogwarts, tenint en compte que representa que els anglesos van portar la màgia a Amèrica (la màgia que ensenyen a Ilvermorny, almenys). Per tant he mantingut l'estètica de castell, però amb canvis. Per exemple, com que Ilvermorny és més nou que Hogwarts, vaig pensar que s'haurien modernitzat una mica i ja no utilitzarien espelmes. O les escales, en comptes de moure's físicament, es fan més o menys llargues màgicament.

    Tema habitacions, no, no hi ha un sol dormitori per curs. La Greeny, la Shannon i l'Aale estan en una habitació que teòricament és per noies, perquè l'escola no reconeix la identitat no-binària de l'Aale (que aquí només es diu una mica de passada al següent capítol). I la idea és que no són dormitoris comuns sinó que van de tres en tres (més o menys). Em sembla una opció més lògica si no hi ha limitacions d'espai (i no n'hi ha perquè la màgia de la meva versió d'Ilvermorny es basa en manipular l'espai que ocupen les habitacions).

    Sobre els noms, Aale i Valkea són paraules fineses. Aale és un nom neutre pel que fa al gènere que prové del nom suec Arvid, que al seu torn prové del nòrdic antic Arnviðr, que és un compost d'àguila i arbre. Valkea és un adjectiu que significa blanc o brillant. En aquest cas té un sentit literal (plomes blanques) però també metafòric, la Valkea va ser el primer "suport psicològic" que va tenir.

    Greeny és un diminutiu de Greenleigh, "prat verd". La primera versió del personatge era diferent i ara el nom ja no és tan descriptiu, però m'agrada el nom i l'he mantingut. Aiyana és un nom nadiu americà (tot i que també podria ser africà) que vol dir "flor" (més o menys). La resta de noms em sembla que són més normals.

    Gràcies per comentar!




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 31/03/2021 a les 20:44:31
    #27785He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    What what whaaaaaaaaaaaaat?

    Però quantes coses i quantes preguntes! Què li ha passat a la Greeny? Amb qui (o amb què) ha confós l'Aale la professora d'Història? Quin és el passat misteriós de l'Aale i què és aquesta criatura de nas punxegut i ulls vermells que hi està relacionada? Té res a veure amb la fascinació de l'Aale pels animals? Què està passaaaaaaaaant?

    Però per començar: un cigne cantaire! És canon, això? Ho he estat buscant per la wiki i no ho trobo! Sigui com sigui, em sembla una criatura molt interessant i molt original. De fet, tot plegat em sembla molt original, des dels noms dels personatges fins a Ilvermorny i la descripció que n'has fet. M'ha agradat molt l'ambient que has creat amb els passadissos interminables i les boles de llum que hi floten. Tenim les escoles de màgia molt poc explotades i no pot ser, proposo que el següent concurs sigui el de les escoles, que un canvi d'ambient sempre està bé.

    La veritat és que al principi m'estava preguntant on era el drama perquè el to, tot i que no era alegre exactament, era molt distès, i aquí al final has fet un canvi total. Segueixo a veure què més passa!