Rondaires - Capítol 3: Ginger
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 21/03/2021 a les 01:00:52
Última modificació 21/03/2021 a les 01:00:52
Tots els capítols de Rondaires
< Anterior capítol ||


Capítol 3: Ginger

En pocs minuts, el pis d'en Nestor s'havia omplert de bruixots atabalats que parlaven en xiuxiuejos i ocupaven l'espai com si els pertanyés. Un senyor rabassut estava escarxofat a l'única butaca que hi havia, una noia s'havia assegut a la taula (si la veiés la Bishopper...) i un parell més remenaven el rebost. Alguns, fins i tot, havien entrat a l'habitació. La Ginger no havia tingut mai casa pròpia, però si en tingués, segur que no deixaria que la gent s'hi passegés així. En Nestor, mentrestant, repetia una vegada i una altra la mateixa història, i la pedra s'estava quieta a la prestatgeria dels llibres.

Encara no s'ho podia acabar de creure. La mateixa pedra que Merlí havia creat feia segles per augmentar el seu poder, la que tenia al capdamunt del seu bastó llegendari, i l'havien recuperat ells! Com d'incompetents havien de ser aquesta gent de la Conselleria per deixar que els robessin una cosa tan valuosa?

Va mirar al balcó, on la Ruth i l'Alfred prenien l'aire, tot i que ell no parava de girar-se. Era evident que no es fiava d'en Nestor ni dels altres aurors, cosa que no se li podia retreure, perquè eren part del sistema que els havia deixat a l'estacada i els havia promès que als disset anys podrien estudiar a Hogwarts i treure's els MAG. La sola idea feia riure... Però no. Ells havien de ser els que se'n sortirien. I tenint en compte l'enrenou que havien creat, ja no eren uns invisibles més.

Una dona estirada que tenia pinta de manar per sobre de la resta va passar pel costat de la paret on la Ginger s'arrepenjava i la va mirar amb mala cara perquè li devia haver fet mandra llevar-se.

Anglesos. En fi.

Es va sentir un espetec a l'altra banda de la porta i en Nestor la va obrir immediatament. Un home jove, de cabells castanys rinxolats i barba d'uns quants dies, va entrar fregant-se els ulls. La Ginger va haver-se d'aguantar les ganes de riure, satisfeta amb el que havien provocat. Això, tots desperts en hores intempestives. A treballar una mica, nens mimats.

—Per fi! —va fer en Nestor, content.

—Aparetratge, Doyle? —va preguntar la noia de la taula, enriolada—. No fa per tu!

Tots van riure, però la Ginger mirava només la cara d'en Nestor. Li interessava molt veure qui s'alegrava de veure i qui no, perquè només es fiava d'ell.

—Vine, que t'expliquem.

El nouvingut es va barrejar entre els altres que, pel que va poder entendre la Ginger, parlaven sobre tornar la pedra a Gringotts aquella mateixa nit i quines proteccions extra hi podien posar. El dropo de la butaca es va aixecar i fins i tot la bruixa estirada somreia una mica. No van trigar gaire a desfer-se i repartir-se pel pis altra vegada, però ara posant-se a punt. La Ginger es va adonar que en Nestor li feia un senyal perquè sortís al balconet, i hi va anar, contenta de sortir d'aquell ambient.

—Us he de donar les gràcies —va dir-los ell quan van ser tots quatre sols—. Si ignorem quantes lleis us heu saltat... ens heu ajudat molt, diguin el que diguin. A més a més, entenc per què ho heu fet. Ho he explicat a la capitana i farà que us donin una recompensa, així podreu anar a Hogwarts l'any que ve. Estic segur que us anirà fantàsticament.

Veure com la mirada adormida de la Ruth s'il·luminava de cop li va valdre a la Ginger tot el que havien passat aquella nit.

—També porto una cosa per tu, Ruth —va seguir amb un somriure, i ella es va posar molt vermella—. Van publicar aquest llibre diumenge passat. Em sembla que t'agradarà.

El diari d'Anna Frank. Gràcies, Gar... Nestor —va aconseguir murmurar ella.

L'Alfred va fer rodar els ulls i a la Ginger li van agafar ganes de riure. A veure quan se n'adonaven, tots dos, de com el mirava a ell.

—Per cert, anireu a classe amb el meu germà, a Hogwarts!

—Murri! —va cridar la dona tibada, i en Nestor es va girar de cop—. Et necessitem a l'habitació!

—Perdoneu, nois. Ens veiem després.

Quan va haver desaparegut, la Ruth va agafar el llibre ben fort entre els braços. Semblava que estigués a punt de dir alguna cosa, però la porta del balcó es va tornar a obrir. Quan va veure que era l'amic d'en Nestor, la Ginger li va fer un somriure.

—Doyle, oi?

Ell, però, es va fregar els ulls i la va mirar amb una cara de fàstic que podria competir amb la de la Bishopper.

—Sortiu del mig, que he d'enviar un patronus als gòblins.

La Ginger es va quedar quieta al lloc, parpellejant de la sorpresa, i l'Alfred i la Ruth, que van actuar per inèrcia de molts anys acatant el que els deien, la van agafar pel braç per fer-la entrar al pis. Què acabava de passar?

—La pedra! —va dir l'Alfred quan van ser a dins.

La Ginger es va girar a la prestatgeria dels llibres i va veure que, efectivament, la preuada pedra que ells havien trobat havia desaparegut.

—La tinc jo —va fer la dona tibada—. Veniu, que parlarem.

Com que a dins del pis no hi havia més lloc, la dona els va fer sortir al passadís per la porta d'entrada. La Ruth anava darrere d'ells, però feia cara d'estar més adormida que desperta.

—Com a cap d'aquesta operació, us dono les gràcies pels serveis a la comunitat màgica —va fer com si repetís un discurs automatitzat—. Us estarem sempre en deute.

I dit això, es va girar d'esquena i es va dirigir a la porta.

—Però es pot saber on va? —va cridar la Ginger abans que pogués allunyar-se.

—No sé si us n'heu adonat —va respondre amb veu irritada i irritant alhora—, però estem enmig d'una operació important.

—Sí, ja, gràcies a nosaltres. Mereixem una recompensa, almenys. O això, o ens torna la pedra.

La dona va sospirar, exasperada, i la Ginger va notar com es començava a inflar. No pensava marxar d'allà sense una manera d'anar a Hogwarts. Els ho devien, i no per la pedra, els ho devien abans i tot del robatori.

—Vaig a parlar amb en Nestor.

Li va donar una empenta a la senyora per obrir-se pas cap a la porta, però una nova figura que en va sortir li va impedir el pas.

—Au, capitana, que s'ho han guanyat —va dir en Doyle.

El posat tens de la capitana va canviar immediatament i la Ginger va fer dos passos enrere, incòmoda. Què era aquesta mena de carisma del Doyle de les dues cares, que els tenia a tots enganyats?

—Sé que tens bona intenció, però...

—Hem de seguir amb l'operació, sí. Teniu —va dir posant-li unes monedes a la mà a la Ginger i picant-li l'ullet, que ella es va adonar que tenia molt vermell—. Allotgeu-vos a la Marmita Foradada, que no queda gaire lluny. Demà aneu a la Conselleria, a la Plaça d'Escòcia, i pregunteu per mi, Henry Doyle —va acabar, fregant-se els ulls.

Quan se'n van haver adonat, la porta ja estava tancada, i la Ginger tenia l'odiosa sensació d'estar-se perdent alguna cosa. L'Alfred i la Ruth es van girar per sortir d'allà, però... els havia de seguir? Què era, el que no era capaç de veure? El tal Doyle tenia raó, que fos com fos, podrien anar a la Conselleria a demanar explicacions l'endemà... oi? I tenien els diners per aquella nit.

—Ginger, vens? —va preguntar l'Alfred.

I ella el va seguir.

Tot i això, hi havia aquella pregunta rondant pel seu cap, i no podia parar de pensar-hi. Hi va pensar mentre baixava per les escales, i hi va seguir pensant quan anaven pel carrer, amb l'Alfred carregant la Ruth, que dormia, a collibè. Era aquella dona? No... ella no tenia dues cares, això era en Doyle. Era només pel menyspreu que havia mostrat al balcó? Què més tenia, que pogués fer-la sospitar? Potser la manera com li havia picat l'ullet, amb aquells ulls vermells que no parava de fregar-se...?

No va ser fins que van haver arribat a la moto que hi va caure.

—En Doyle és el que ha agafat la Ruth a Borgin i Burkes.

—Què? —va preguntar l'Alfred, frenant de cop.

—Com pot ser que no me n'hagi adonat abans? Es fregava molt els ulls com si hi tingués alguna cosa, i li han preguntat per què havia arribat per aparetratge! Sempre deu anar en moto, la mateixa moto que li hem pres! I té relació amb els gòblins, no ho veus? És ell, el que va robar la pedra!

L'Alfred es va quedar quiet, processant la informació, però no tenien temps.

—Mira, potser m'equivoco, però i si no? Hem d'anar a Gringotts. Ja.

—Desperta la Ruth —li va dir ell, després d'uns segons de reflexió—. Jo engego la moto.

 

 

 

No quedava ningú al carrer, però els fanals de llum pàl·lida que estaven repartits per la Ronda d'Alla van ser testimonis de la moto que hi va aterrar de males maneres i dels tres adolescents que en van sortir esperitats, directes a l'imponent banc de Gringotts. Al cap de pocs segons, l'Alfred, la Ginger i la Ruth van pujar les escales que hi portaven, esbufegant però sense aturador.

—On us penseu que aneu? —va fer una veu estrident que venia de l'auror rabassut, que feia guàrdia a l'entrada—. Som al mig d'una operació important!

L'home va fer un pas endavant per llançar-los un encanteri, però la Ginger li va fer la traveta i ell va acabar de cara a terra. Ah... potser aquell home era un auror, però ella portava catorze anys vivint envoltada de nens i adolescents i una s'havia de guardar les espatlles!

Va fer un saltiró per no trepitjar l'home i entrar al banc corrents. Es trobaven en un vestíbul ric i ostentós, però el que li va cridar més l'atenció va ser la sala allargada que es podia distingir a l'altra banda d'unes portes platejades que estaven obertes de bat a bat. Els aurors la recorrien amb calma, en direcció a l'altre extrem, i no s'havien adonat que darrere d'ells, en Henry Doyle movia la vareta cap a en Nestor, que tenia la pedra a la mà.

—Nestor, darrere teu! —va cridar la Ginger entrant a la sala allargada.

En Nestor es va girar i va fer-se a l'esquerra amb rapidesa, evitant l'encanteri, que va petar a la paret, i va desarmar el seu antic company amb un moviment de vareta i la sorpresa marcada a la cara. En Doyle va fer un crit de frustració i, en qüestió de segons, una dotzena de figures encaputxades va sortir dels túnels del fons de la sala i va començar a llançar encanteris als aurors.

—Darrere les taules! JA! —els va cridar en Nestor abans de girar-se per contraatacar.

Els tres orfes van refugiar-se immediatament a l'esquerra de la sala, sota dels pupitres on els gòblins devien atendre els clients (no és que ells ho sabessin, perquè no havien trepitjat mai el banc), mentre el caos començava darrere seu.

—Quants aurors hi havia? —va cridar la Ruth per sobre del brogit—. No arribaven a deu, no?

—Set sense comptar el Doyle i l'home de la porta —va respondre l'Alfred, precís com sempre.

—Els encaputxats eren més de deu.

La Ginger va treure el cap al costat del pupitre i només va poder concloure que tenia raó. A la seva esquerra, un grup gran d'encaputxats, als quals s'havia unit en Doyle, avançava lentament però inexorable guanyant terreny als aurors. La dona tibada lluitava feroçment amb una ganyota a la cara, i en Nestor movia la vareta atacant i defensant amb una rapidesa gràcil que no havia vist mai. Estava tan acostumada a la màgia de pacotilla i a les varetes trencades que... no va poder evitar pensar que en aquell intercanvi d'encanteris, en aquella lluita, hi havia certa bellesa. Allò, allò era màgia de veritat. Allò era el que volia aprendre a fer. I si els aurors perdien, no n'aprendria mai.

Havia de fer alguna cosa per canviar la marea.

—Mireu qui hi ha! —va cridar la Ruth.

La Ginger es va girar cap on senyalava la seva amiga mentre els engranatges de la seva ment es posaven a treballar. Un dels encaputxats es desfeia d'un bastó amb un cap de linx per agafar-ne la vareta de dins, cosa que devia ser més pràctica en un duel. És clar, que el senyor Selwyn era allà, amb el seu bastó, que havia caigut entremig de dos pupitres una mica més a l'esquerra.

El bastó. El bastó!

Es va tornar a girar bruscament per observar en Nestor, que lluitava molt a prop de la seva taula, i empetitint els ulls va trobar una butxaca mig amagada a la capa on era evident que portava alguna cosa pesada. La Ginger hauria jurat que havia sentit un clec mental en el moment en què els engranatges s'havien aturat i tot havia encaixat.

—Alf. Alfred —es va corregir, perquè no tenia temps de discutir—. Si et demano que vagis a agafar la pedra de la capa d'en Nestor, què em dius?

—Que t'has tornat boja.

—Res nou. Creus que la pots agafar, sí o no?

L'Alfred es va aturar un parell de segons observant en Nestor i va fer que sí amb el cap abans de desaparèixer a l'altra banda dels pupitres.

—Alfie! —va cridar la Ruth amb cara de desesperació.

—Ruth, necessito la teva vareta.

—Però és una desgràcia.

—Ja, mala sort, la meva no la tinc. Quin encanteri seria el millor per deixar algú KO sense que prengui mal? Tant pels encaputxats com pels aurors.

La Ruth es va quedar un moment callada i finalment va somriure allargant-li la vareta. Sabia que l'entendria immediatament.

Immobolus. Tots quiets.

L'Alfred va aparèixer del no-res amb la pedra a la mà.

—Ets un geni, Alfie! —va fer la Ruth, i l'Alfred va somriure.

La Ginger va agafar la pedra i es va incorporar per córrer cap al bastó del senyor Selwyn, que havia quedat abandonat just davant d'un podi de marbre on hi havia una figura pintada d'un goblin. Tan ràpid com va poder, va separar-lo en dos i va introduir la vareta de la Ruth al forat del centre abans de tornar-lo a unir. Va agafar la pedra i la va enclastar a la boca del linx, on va començar a deixar anar llum. Llavors, va fer un salt al podi tirant el goblin a terra d'una puntada de peu, i va veure com davant seu els encaputxats havien guanyat molt de terreny i un parell de bruixots de cada bàndol es removien a terra. Era ara o mai.

—PER MARIA I D'ESCÒCIA! —va cridar alçant el bastó enlaire—. IMMOBOLUS!

Amb totes les seves forces, va picar amb el bastó a terra, preparada per la força d'una ona expansiva que intentés tirar-la enrere, preparada per tot el poder de la pedra de Merlí...

...però es va sentir un espetec que venia de la vareta de dins i no va passar res. Bé, dir que no va passar res no seria exactament encertat. El que va passar és que tots els bruixots que quedaven dempeus, encaputxats i aurors, es van girar cap a ella de cop.

Es podia imaginar perfectament la imatge. Una adolescent de disset anys, amb els cabells pèl-rojos esbullats com una boja, dalt d'un podi amb un bastó que treia un filet de fum. Èpic, eh?

Però havia d'aprofitar la confusió i tornar-ho a intentar. No era capaç de recordar l'encanteri que li havia dit la Ruth, i havia d'actuar ràpid, i el primer que li va venir al cap...

RICTUSEMPRA!

Una bombolla d'energia blavosa va sortir disparada del bastó i va arribar a tots els racons de la sala. Cada persona que va tocar va caure a terra.

Recargolant-se de riure.

El bramul de les rialles va ressonar per les parets altes de Gringotts, i tot i que la Ginger va quedar un moment parada, no va trigar a afegir-s'hi. Ah... el poder d'una bona rialla!

Enmig de la sorollada, però, es va adonar que alguns dels encaputxats intentaven moure la vareta, i va saber que no n'hi hauria prou. Llavors va saber distingir la veu de la Ruth, que aturada pels brots de riure que no deixaven que digués dues síl·labes seguides, cridava:

—Im... mo... bo... lus!

Era això!

Immobolus! —va cridar ella finalment, i la ja coneguda bombolla blava es va escampar per la sala i va deixar tothom quiet com una estàtua.

La Ginger va fer un crit de la victòria enmig del nou silenci, sense ningú que la pogués secundar, i va saltar del podi.

—A veure com la superes, aquesta, Merlí. Escòcia 1, Gal·les 0.

 

 

 

Els habitants de la Ronda d'Alla ja feia una estona que havien començat a treure els caps per la finestra. Els nous esquadrons d'aurors que havien arribat juntament amb alts càrrecs de la Conselleria havien portat darrere periodistes amb càmeres i flaixos, i l'enrenou era tal que a la Ginger l'hauria estranyat que no s'hagués despertat tot Londres.

En Nestor els va saludar amb un cop de cap i un somriure mentre passava de llarg, portant en Doyle cap a l'esquadró d'aurors que acabava d'arribar. No costava veure que estava afectat. Potser la cosa havia acabat bé en general (tot i que els gòblins no estaven especialment contents); tot i això, per en Nestor i el seu esquadró... havien descobert que el seu company, en alguns casos el seu amic, era un traïdor, i aquesta ferida trigaria temps a guarir-se.

Els tres orfes, mentrestant, s'esperaven asseguts a les escales de Gringotts, en un racó per evitar molestar. Semblava mentida que només fes unes hores que havien passat per allà davant, escapant-se de l'orfenat. Tenien la sensació que feia dies.

—Ginger Drummond. M'han dit que has estat tu, l'heroïna del dia. És així?

La Ginger va mirar amunt i es va trobar cara a cara amb la Wilhelmina Tuft, la Consellera d'Afers Màgics. Era una dona baixeta i rodanxona, de nas arrugat i mirada alegre, i venia acompanyada d'un home jove que era exactament igual que ella, d'en Nestor i de la capitana tibada de l'esquadró. La Ginger es va posar dreta immediatament, no sabia ben bé per què, i va assentir.

—Sembla que en podríem aprendre un parell de coses, de tu, a la Conselleria! —va seguir la dona amb un somriure animat—. Has fet una bona feina. Tots tres. Se us ha de felicitar!

—Gràcies —van mussitar, i la Ginger es va adonar que somreia.

—Uns ocellets m'han dit que voleu anar a Hogwarts el curs vinent —va seguir assenyalant en Nestor i la capitana—. Estic segura que ho podem aconseguir. Què me'n dieu?

A la Ginger no li va caldre mirar enrere per notar l'entusiasme de la Ruth i l'Alfred. Havien aconseguit el que volien. Tot i això...

—Amb tots els respectes, senyora Tuft, però no n'hi ha prou. Hogwarts és l'única escola de màgia que tenim, i hi ha gent que no es pot permetre anar-hi perquè costa un ull de la cara. I no parlo només dels orfes. Volen bons aurors i bons mags en tots els àmbits? Doncs tothom ha de poder accedir a aquesta formació. Sense excepcions.

—Mira, nena, que avui hagis... —va començar el clon de la Consellera, però ella el va tallar.

—No, el que diu és interessant. Seguiu.

—Se suposa que som en una època de prosperitat, i les beques són anecdòtiques —va dir la Ruth, que òbviament sabia com estava l'economia—. Si no s'aprofita per formar els mags del futur, de què serveix?

—I ja que hi som, doni un cop d'ull a l'orfenat —va dir l'Alfred amb un gran esforç.

La senyora Tuft va canviar l'expressió alegre per una de reflexió uns segons.

—Bé, es pot dir que m'heu donat coses per pensar. Respecte de l'orfenat, no patiu que me n'encarregaré personalment. També revisarem els casos de mags que no van a Hogwarts per conèixer-ne el motiu. I ara, crec que a vosaltres us toca descansar, que ja heu fet prou. Deixeu que ens n'ocupem nosaltres. I feu el favor de preparar-vos bé per Hogwarts, voleu?

Van assentir tots tres ràpidament i el grupet es va allunyar, no sense una picada d'ullet d'en Nestor.

La Ginger es va girar als altres i cap d'ells no va dir res, però es llegia a les seves mirades l'esperança de futur, el convenciment que, ara sí, tenien opcions. Mirades que, dos mesos i mig més tard, podrien veure l'imponent castell que es convertiria en la casa seva.

Hogwarts. Per fi.


Llegit 142 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 21/03/2021 a les 18:59:02
    #27754He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    AAAAAAI QUE GUAI QUE GUAI QUE GUAI

    Molt i molt bé, te n'has sortit fantàsticament del teu repte! La FF Irlandesa ja era d'acció però tenia ressons molt tristos (cosa que la portava una mica al teu terreny i la feia del teu estil), però aquesta és d'acció i es molt divertida, així que trobo que has fet un esforç extra per allunyar-la del que escrius normalment, i em sembla fantàstic.

    Sé que abans t'avia dit que el meu personatge preferit era l'Alfred, però m'he de retractar: ALL HAIL GINGER. Hahahahaha. M'ha semblat molt guai la seva idea i encara m'ha semblat més guai el rictusempra (ja havies dit que volies buscar alguna cosa ben ridícula, i ha estat genial). També m'agrada molt com planta cara a la capitana i fins i tot a la Consellera!

    I OMG en Nestor és el germa gran del Murri! Se m'ha fet estrany que al principi del capítol la Ginger es referis a ell pel nom de pila tan panxa. Un eseraria trobar-hi "sr. X" o "Caporal X", especialment perquè l'acaben de coneixer i fins ara, i a més fins ara era en "Garridan", que entenc que era el seu cognom, si era professor, no? Igual que parlaven de la Bishopper i el Selwin i el Doyle. En canvia, al Murri li diuen Nestor tan bon punt en coneixen i m'ha sobtat. Però després ho he entès, no odies deixar anar la cirereta del pastís abans d'hora! Així que ho accepto perfectament!

    Si li hagués de trobar un punt debil a la trama (disculpa per la quisquillositat) és la part del Doyle. Podria ser que la Ginger no s'hi fixes gaire quan l'havien vist i per això no l'ha reconegut fins més tard i només h dubtat d'ell per intuïció i no per memòria, aixo trobo que esta bé. Però crec dels tres nens, algun se n'hauria dnat a l'instant. La Ruth perquè és a qui ha agafat. L'ha vist molt de prop, i crec que possiblement el recordés, però has fet especial menció a com l'Alfred es fixa detalladament amb les coses amb només una llambregada (com quan sabia exactament quants aurors hi havia a la sala després de només una llambregada), i a és sospita molt de la gent, així que penso que se n'hauria adonat (però bé, de nou ho necessitaves per la trama). Potser jo hagués fet que portes alguna mena de disfressa en una de les dues ocasions (ja que és un espia) i el reconessin per algun gest, o que els sonés la veu, a més del dels ulls vermells que es fregava, que això ha estat molt bé. També trobo que aixo de "les dues cares" a estat una mica estrany. Trobo ue una vegada ficat en el paper d'auror amable, sempre actuaria així (i seria sempre amable amb els nens especialment, perquè no voldria que el reconegussin). Crec que potser aquesta és una de les coses que has hagut de forçar perquè havies de resumir, i potser les escenes amb el Selwin haurien hagut de ser més, o més llargues, i tot hauria quedat mes natural però t'has hagut de limitar apel numero de paraules.

    (Apunt mental per augmentar el nombre de paraules al proper concurs, per favor, que hem tingut tots el mateix problema i les històries se'n ressenteixen.)

    En general m'ha encantat. M'agraden molt els tres protagonistes, m'agrada molt la historia (amb aixo del robatori, i els aurors, i l'humor, aquesta FF és molt molt del meu estil, vull dir de l'estil de coses que m'agraden, així que l'he gaudit especiament, sembla que l'hagis feta per a mi XD). Moltes felicitats! Ai, de nou, els dlemes de les votacions. Tots ho podeu cada vegada més difícil!




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 22/03/2021 a les 00:19:55
    #27756He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Bona tarda a tothooooooooooom!

    No estava segura que arribés el dia, però finalment he aconseguit acabar aquesta història i encabir-la en 11000 paraules ^^ Abans de posar-me a explicar coses, vull dir que m'ha agradat molt descobrir aquests tres personatges! Últimament havia fet personatges més de la meva edat, i tornar a aquesta edat adolescent i més amb tres estils tan diferents ha estat molt guai. O sigui que Ginger, Ruth i Alfred, moltes gràcies, sense vosaltres realment hauria estat impossible!

    Per on començo... el que m'ha costat més de l'estil ha estat evitar el drama i resoldre les coses amb humor. Vaig trigar molt i molt a pensar aquest final, amb la Ginger sobre el podi i liant-la amb els encanteris, molts dies de dir "okay, what would Gee do?" i finalment quan vaig trobar la resposta vaig estar molt contenta hahaha potser es nota que no és el meu fort, però espero que almenys us hagi semblat graciós! Jo em pixava XD

    El tema de la majoria d'edat ha quedat una mica poc explicat perquè he hagut de retallar, però us dic com vaig arribar a l'orfenat. La Gee un dia va dir que aquest estil es basava en "gent normal / desarrapada que es fica en assumptes que els van deu talles grans", i vaig pensar que era un bon punt de partida per la història. I d'on podia treure desarrapats que s'acabin de fer majors d'edat? Doncs en un orfenat en què als 17 anys els fessin fora. Vaig imaginar un grupet d'adolescents robant alguna cosa de l'orfenat abans de marxar perquè allà no els donen el futur que prometien, i que la cosa en qüestió resultés ser molt més del que es pensaven, i aquesta va ser la base de tota la resta.

    Llavors em va tocar trobar què era el que robaven. Vaig repassar tots els objectes màgics de la wiki de HP (un malson, m'hi vaig estar moooolta estona!) i no en vaig trobar cap que m'agradés, i llavors vaig remenar una pàgina de la Viquipèdia d'objectes mitològics d'Europa... i al cap d'una estona vaig veure que hi havia el bastó de Merlí. Em va cridar l'atenció, perquè Merlí forma part del canon de HP, però vaig pensar que el bastó era massa gros, i em vaig decidir per la pedra. Vaig mirar com funcionava el bastó del senyor Malfoy amb la vareta i vaig buscar la manera de justificar l'existència de la pedra que quadrés amb el canon de HP, i així va quedar.

    A continuació, vaig remenar la història dels orfenats i vaig veure que fa anys que no n'hi ha. A més a més, si hi havia un orfenat màgic, hi havia d'haver una bona raó (és estrany que fills de mags quedin orfes, se sàpiga que són fills de mags i no tinguin ningú que se'n faci càrrec), i per això em vaig situar just després de la guerra de Grindelwald. Com ha passat repetidament en guerres, de vegades s'emporten els nens quan la cosa es posa perillosa, i vaig pensar que això és el que podia haver passat en aquest cas. També em permetia comentar l'existència d'un dependent jove a Borgin i Burkes... que els que no us n'hagueu adonat, és molt canon, remeneu una mica la wiki i ho trobareu ;)

    Resulta que quan estableixen l'orfenat també hi acaben altres nens mags que queden orfes posteriorment, com l'Alfred, que hi arriba als 11 anys. La teoria és que a partir dels 15 anys els busquen feina d'aprenents a botigues de la Ronda d'Alla (sé de què treballen ells 3, us ho puc explicar) i diuen que servirà per pagar-se Hogwarts (si hi volen anar) i treure's els MAG (vaig estar investigant exàmens a UK i resulta que els A-levels ja existien el 1952 mentre que els GCSE encara no, o sigui que vaig decidir que a Hogwarts era l'equivalent: MAG sí, GNOM no). El juliol dels 17 anys (després de 6è, quan són majors d'edat) els fan fora de l'orfenat i s'han d'espavilar.

    I la pregunta del milió: s'ha de pagar, per anar a Hogwarts? Segons la Rowling, NO, és gratis. Però vaig pensar que no sempre havia pogut ser gratis, i que com de meravellós seria que els meus personatges fossin el trigger perquè ho acabés sent? Sé que, com va comentar la Gee, això no acaba de quadrar amb el Rodlel anant a Hogwarts, però vaig decidir que ell tenia beca perquè era un però aquí amb tants orfes era too much mantenir un orfenat i pagar-los Hogwarts alhora, i la Conselleria havia decidit aclarir-ho amb l'orfenat i ja.

    L'orfenat, com heu vist, està situat a la Ronda d'Aire. No es pot dir que el carrer sigui canon perquè no surt als llibres, però sí que al Wizarding World hi és. En anglès es diu Horizont Alley, i per traduir-ho vaig decidir seguir el model de l'Escorihuela per Ronda d'Alla (provinent de rondalla) i buscar paraules que comencessin per ronda: en aquest cas, "Rondaire" (que ronda), que ha acabat sent el títol de la fic perquè ells tres són rondaires!

    Personatges! Els tres protagonistes no són canon, però us n'explicaré cosetes. La Gillian "Ginger" Drummond, escocesa per excel·lència, és filla única de bruixots que van lluitar i morir a la guerra. La Ruth Aarons és filla d'immigrants jueus muggles que van marxar de l'Alemanya nazi (en els primers anys de Hitler, el Regne Unit va tenir molts immigrants jueus d'Europa central), té un tiet bruixot, i tots tres van morir en els anys que va durar la guerra. L'Alfred Quirke no va marxar amb els nens que fugien a Amèrica i vivia amb la seva àvia, que va morir el 1946, per això va acabar a l'orfenat. Si el cognom Quirke us sona, és perquè hi ha un personatge que entra a Hogwarts al quart llibre que es diu Orla Quirke, de Ravenclaw. Jo la vaig fer servir a la fic "A l'altra banda", i he decidit que és la neta de l'Alfred i la Ruth (males influències, sou XD).

    EL NESTOR MURRI. Boy, let me tell ya. Hi havia molt pocs personatges canon de l'època, i sempre m'agrada posar-ne algun, però tot i que no sabem quants anys té el Murri quan el coneixem, em semblava que no n'hi podia posar 75, i com que la seva família està plena d'aurors, vaig pensar que podia tenir un germà auror. Cosa que vol dir, és clar, que en Nestor mor abans dels anys 90, perquè si no el coneixeríem. En el meu cap, mor a la primera guerra màgica. Sorry XD De fet, el Murri havia de fer un cameo a l'epíleg (ara en el meu canon està situat com a nascut el 1935!), que havia de ser quan van a Hogwarts, però... aquí no hi cabia un epíleg hahaha Pel que fa al nom, en vaig buscar un que fos d'origen grec com Alastor, i DE FET en la mitologia Nestor i Alastor són germans. Alastor vol dir "el que no oblida, el que venja", i vaig pensar, perfecte, ha de venjar el Nestor quan es mori XD i Nestor vol dir "conseller, el que transmet l'experiència", i com que li agrada ensenyar em quedava bé, també. I el nom Garridan Darnall! Tant Garridan com Darnall són noms que volen dir "que amaga, amagat, secret", o sigui que per un nom fals eren perfectes.

    Més gent... el Selwyn i la Bishopper! Necessitava un dolent dels 28, i vaig pensar "coi, ja que m'he ficat amb els Selwyn, fem-ho bé" i... pot ser que tingui un arbre genealògic dels Selwyn XD o sigui que el Maximus Selwyn és besavi de la Cornelia de Gealach Lán en el meu canon. La directora no volia que fos 100% sang pura (per això acceptava fer de directora), o sigui que es diu Cecilia (totes les dones Selwyn tenen noms romans) Bishopper (que vaig treure de la Vicky Bishopper, capitana de l'equip de Quidditch de Slytherin del 1728 al 1732).

    Pel Doyle, no hi ha gaire explicació. Vaig treure el cognom de la llista de cognoms de Ravenclaw, i ve d'un personatge de Hogwarts Mystery, aparentment. El nom sí que té més sentit, ja que es diu Henry com el Henry Jekyll de Jekyll&Hyde, un llibre que m'encanta! Suposo que tots sabeu que el Jekyll és un personatge de molta reputació i molt ben valorat amb un costat fosc amagat. Doncs exactament això és el Doyle.

    Finalment, els que sí que són canon són la Wilhelmina Tuft, la consellera, i el seu fill Ignatius, que la va succeir. Ella era una dona alegre, i el fill més de la línia dura. Si llegiu la wiki ho veureu! ^^

    I... això és tot? Aquest comentari és llarguíssim i no sé si em deixo res hahaha Suposo que ja us respondré comentaris, si és el cas! Només em queda dir que espero que aquesta història us hagi agradat i us hagi distret una mica ^^ Ens llegim!

     

    PD: m'he oblidat d'explicar una cosa, i per ordre de la Mercè vinc a editar XD La Maria I d'Escòcia! Una cosa que no he tingut temps de desenvolupar gaire és l'orgull escocès de la Ginger, que té accent escocès tot i que porta 14 anys envoltada d'americans i anglesos exclusivament hahaha i quan té el seu moment èpic (que acaba sent un bluf), crida "Per Maria I d'Escòcia!", que és Mary Queen of Scots, una reina escocesa bastant mítica. I ok, resulta que a la temporada actual de Drag Race, a la qual estic una miiiiiiiiica enganxada, una queen ha fet de Mary Queen of Scots en un challenge d'imitar, i és una imitació senzillament icònica. O sigui que ha estat una doble referència hahaha




  • AvatarCass RossEnviat el 23/03/2021 a les 14:37:25
    #27759He escrit 12 fanfics amb un total de 33 capítols

    Comencem pel principi: m'encanta que el Nestor sigui el germà del Murri! El tema de la relació dels noms també mola molt. Tant de bo haguéssis pogut fer apareixer l'Alastor a l'epíleg...

    La trama al voltant del Doyle se m'ha fet una mica estranya, i crec que és per la falta d'espai a desenvolupar-la. Vull dir, se m'ha fet estrany també que veient una persona que sembla que tingui dues cares, com literalment diu la Ginger, no se'ls hagi disparat les alarmes abans. Ni que fos d'instint bàsic de supervivència que han tingut amb la dura vida d'orfenat. També he trobat a faltar una mica més d'aprofundiment en el tema del robatori de Gringotts.

    El final és genial. M'encanta el gir humorístic que has fet. Molt fan de la Ginger! Els capítols de l'Alfred i la Ruth es veien més d'ells dos, però en canvi això és una cosa que he trobat a faltar amb el de la Ginger. No sé per què però m'ha semblat més impersonal en general. (Diria que és pel tema de resumir, que m'ha faltat descripció o així.) Tot i així, l'escena final m'ha encantat. Molt Ginger. "—A veure com la superes, aquesta, Merlí. Escòcia 1, Gal·les 0." Molt fan.

    M'ha agradat molt la fanfic! Amb la irlandesa ja hi havia acció, però aquí hi has sabut posar el toc humorístic. T'has sabut allunyar del que escrius sense tocar les drogues, això té molt mèrit hahahaha. M'ha agradat que la història fos tant complexa i els petits detalls que anaven connectant-la (per exemple, el Doyle fregant-se els ulls, la moto...).  Et felicito perquè encara que hi hagis hagut de passar les estissores, no s'ha notat pràcticament gens! (Sobretot en comparació amb "Enmig del caos".) En aquest capítol sí que s'ha notat molt més resumit (especialment el final però m'ha faltat descripció -sobretot en comparació amb els altres capítols), però en els altres està molt més ben aconseguit! (Tot i que hi havia algunes frases que quedaven una miqueta estranyes, i crec que és perquè les havies hagut d'escurçar i perdien matís.) Igualment, no ha sigut fàcil, o sigui que molt bé! 

    (I donaria suport a la idea de la Gee de donar més marge de paraules al següent concurs, però... quina seria la gràcia de fer un repte, si no tenim problemes amb les paraules? Hauríem d'intentar no fer trames tant complexes i tant guais. O podriem tornar a mirar la idea del concurs anual que us vaig comentar, que pràcticament lo que escrivim no s'allunyaria gaire.)

    I ara sobre el teu comentari: molt fan que comenci amb un "bona tarda". Em sembla molt original que trobéssis la pedra de Merlí i la fessis servir! M'agrada molt aquesta idea que ells fossin el fet que catapulta el tema que Hogwarts sigui gratuït.

    "és clar, que en Nestor mor abans dels anys 90, perquè si no el coneixeríem" Però, però, seràs criminal! Podria estar de vacances a l'altra punta del món, perdut a l'Amazones, o alguna cosa així, i ben viu, eh?? 

    "DE FET en la mitologia Nestor i Alastor són germans. Alastor vol dir "el que no oblida, el que venja", i vaig pensar, perfecte, ha de venjar el Nestor quan es mori XD i Nestor vol dir "conseller, el que transmet l'experiència"" M'agrada moltíssim aquesta connexió entre tots dos.  (Excepte el tros "quan el Nestor es mori".) Tot i així, aquest significat no el tenia apuntat pel nom de Nestor, d'on l'has tret? Jo pensava que Nestor vol dir "viatger, el que retorna a casa [d'un viatge]". I totes les recerques que he fet ara per comprovar-ho em dónen els meus resultats.

    ""coi, ja que m'he ficat amb els Selwyn, fem-ho bé" i... pot ser que tingui un arbre genealògic dels Selwyn" M'encanta. La dedicació, clar que sí. "o sigui que el Maximus Selwyn és besavi de la Cornelia de Gealach Lán en el meu canon" Molt fan.

    I sobre lo de Maria d'Escòcia... Sou la peste! 💜

    Cass




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 31/03/2021 a les 23:36:31
    #27789He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    En honor a la nostra estimada Ginger:




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 31/03/2021 a les 23:37:31
    #27790He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    (Se m'ha tallat el comentari, era un gif de la Rosé. En fi.)

    És que m'encanta. Però per ser justa, a cada capítol 'okay, aquest és el meu preferit del trio'. És que no puc triar! Molt bona feina amb aquests personatges, t'ho juro. Ai és que els vull adoptar (sorry xd) a tots tres. Cuquiiiiiis.

    També m'encanta com has incorporat molt detalls de tots tres fins i tot en els capítols que no són seus. M'estic explicant fatal, però per exemple a "Va mirar al balcó, on la Ruth i l'Alfred prenien l'aire, tot i que ell no parava de girar-se". Tot i que t'he de dir que quan has dit que la Ruth i l'ALfred estaven al balcó me'ls he imaginat tot cuquis amb música de Disney de fons. Ship ship ship. 

    Mira, quan primer vaig llegir lo del Doyle vaig flipar un poc perquè no m'ho esperava, però rellegint-ho fa molt mala pinta el paio, eh? Omg es que està claríssim, fatal que no me n'adonés hahaha. Però malgrat el meu lapsus (xd) si que comparteixo el que diu la Gee. Llegint la part en que se n'adona la Ginger, em sembla una mica forçada. No sé, no dic que estigui malament, perque no ho està. Però bueno, que és un relat curt, o sigui que ho trobo fantàstic així per la senyora trama que has fet.

    Crec que ha estat una gran idea l'escena d'acció des del punt de vista e la Ginger. És que està en el top juntament amb la de la moto. Molt fan. I òbviament la referència a Queen Mary però això ja ho saps hahahah Ai, que quan la mencionen a història no puc mantenir la cara ara HAHAHAHA He was cancelled for being a greedy bastard. Hola, Doyle. 

    Una cosa, però aquesta gent haurà de passar-se l'estiu entre llibres per anar a Hogwarts, eh? O l'educació de l'internat està al nivell? Sorry hahahahaha.

    El final és que és super wholesome i adorable. Bona, Marta, AIXÒ SÍ. Per favor. Ai que quasi ploro. És que que maco. És el final perfecte.

    Bueno, crec que pels meus comentaris ja veus lo molt que m'ha agradat ^^ I estic flipant amb tota la recerca que has fet. MARTA. Estàs bé? Necessites ajuda? És que flipant. "vaig estar investigant exàmens a UK i resulta que els A-levels ja existien el 1952 mentre que els GCSE encara no, o sigui que vaig decidir que a Hogwarts era l'equivalent: MAG sí, GNOM no" és que cerca ajuda Marta. Flipo. Molt fan, això sí. I el Nestor també m'encanta, la pedazo história... uau. 

    Enhorabona heart




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 07/05/2021 a les 00:26:40
    #27813He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Siiiiiii quin gran final. A mi no se m'ha fet estrany que no reconeguessin al Doyle perquè de per si, com crec que us he comentat alguna vegada, les cares no se'm queden a la primera, així que no jo he trobat estrany xd i lo de fregar-se els ulls! Quin bon detall, m'ha passat completament per alt. Quina bona pensada això que fossin els qui van aconseguir que Hogwarts fos gratis pels qui no ho poden pagar. I OMG, la recerca! M'encanta això que Néstor i Alàstor siguin germans en la mitologia. Sí que ha sigut molt Gee vibes, aquest capítol XD així que en aixô de pensar "què faria la Gee?", jo diria que ho has aconseguit! M'han encantat els personatges sobretot, i la recerca que has fet i tot. Boníssima feina!! :)



  • AvatarAntares_BlackEnviat el 16/07/2021 a les 20:10:55
    #27857He escrit 9 fanfics amb un total de 43 capítols

    Quin final més rodó! Quin final més guai! Em fa plorar d'emoció, però no desesperadament! Em faria il·lusió, si en el algun moment tinc l'oportunitat de posar-ho en alguna fic, de fer alguna referència a la història parlant dels tres orfes que van convertir l'educació a Hogwarts un xic més accessible (és clar que als anys noranta encara veiem que hi ha famílies que els costa pagar el material...). Segur que surten a les Granotes de Xocolata!!!!

    ---

     

    Aquest capítol comença moooolt estrany

    He d'entendre que en Néstor ha avisat els seus companys??

    «Això, tots desperts en hores intempestives. A treballar una mica, nens mimats»

    Hahaa

    Van publicar El diari d'Anna Frank l’any anterior? Doncs ja estem super situats. Però per què li regala aquest llibre a la Ruth?

    Sembla que la Ginger és l'única que s'adona que la Ruth mira l'Alfred diferent. No pateixis, Alfred, que en Néstor no és tu!

    Espera, espera. Que aniran a classe amb el germà de qui? D'en Néstor?? I ara li diuen Murri??? El seu germà és l'Alastor Murri????¿?? (després ho confirmes Yay!)

    Ja veuràs la sorpresa que tindran quan vegin que tots tres van a residències diferents hahah

    Això de la mena de carisma de les dues cares del Doyle que diu la Ginger també el veig jo... Em cau fatal, tothom em cau fatal, aquí, tret els tres protas.

    Doyle sempre és un cognom que em fa pensar en Mort al Nil, ja sé que és comú, però mira. Així que val més que no opini sobre aquest tio... Però m'agrada tan poc com a la Ginger!

    Coi!!! La pols migratòria que li havia tirat l'Alfred!!!!

    La Ruth tan adormida em fa patir.... No deu dur cap mena socnífer estrany, i el llibre que li ha donat en Néstor?? Ai, quants misteris m'encanta!!!

    Gringotts sempre és obert???

    Hahaha la Ginger que el deixa K.O. només fent-lo trapussar haha (no sé com s’escriu) «Ah... potser aquell home era un auror, però ella portava catorze anys vivint envoltada de nens i adolescents i una s'havia de guardar les espatlles!»

    Hi ha tant en Néstor com en Doyle a Gringotts?? Els han seguit de pressa no???

    «Si et demano que vagis a agafar la pedra de la capa d'en Nestor, què em dius?» Que sí! Ah, no, que primer he de dir que t’ha tornat boja! hahaha

    M’intriga saber que és el que la Ruth ha vist que diu que és una desgràcia, però no l'escolten!

    Immobolus? No és Immobulus? (així ho he vist en anglès per la internet) O Immobilus/immobile? (així seria l’adjectiu) No ho sé perquè al llibre diria que no surt la fórmula del sortilegi...

    Per Maria I d'Escòcia?? Hahha sí que és patriòtica, la Ginger!! M'encanta el moment èpic, com quan es crida pel Rei i la Terra!

    La vareta de la Ruth no era la millor opció per dur a terme aquesta gran idea...

    Rictusempra??? En comptes del sortilegi immobilitzador!!!! FAAAAAAAAAAAAN!!! I la mateixa que ha llançat el sortilegi se li encomana el riure de les seves víctimes!

    «A veure com la superes, aquesta, Merlí. Escòcia 1, Gal·les 0.» hahha

    Wilhermina Tuft, la consellera. Aquesta és canon oi? I el que és clavat a ella deu ser el fill, que també serà conseller (ok després ho dius però ho deixo igualment)

    La Ginger no hauria d'haver agafat el mèrit tan de seguida: la Ruth va dir-li quin era l'encanteri i li deixa la vareta. I l'Alfred pren la pedra. Però tot el que demanen em sembla que és el que toca. Molt bé!!!

    I els encaputxats són els Death Eaters, o, com es deien encara aleshores Knights of Walpurgis.

    Hahaha la Gee canvia la seva preferència a la Ginger. Jo no la canvio, però he de dir que també m'agrada moltíssim! Trobo que has creat tres personatges molt guais!!!

    Jo trobi que els dues cares del Doyle estan ben justificades. És clar que no voldria que el descobrissin. Però si li fan fàstic els tres adolescents és normal que li sorti la mala cara quan els té a prop.

    «que es convertiria en la casa seva.» → «que es convertiria en casa seva.

    Evidentment que és cànon!! Voldy no t’obviem! I menys quan he fet tanta recerca per escriure sobre aquesta època, i també anterior al seu naixement... Perquè ja sabeu que una de les fics que tinc pendents és justament aquesta.

    Vull saber de què treballen cadascun!!

    Ah! Aquí expliques el perquè de Ronda d’Aire. Entenc doncs que és un carrer (com el de la Ronda d’Alla, però un altre), que es diu Horizont Alley? Així que ara comprenc per què es diuen Rondaires! Perquè viuen a la Ronda d’Aire. Així que ara tot té sentit i obvia el que en dic als capítols anteriors, però és que no em quedava clar.

    La Ruth filla d’immigrants jueus!! Tota la fic pensant en Ruth de la Bíblia i ara té sentit! No hi havia pensat, però és cert que hi ha l’Orla Quirke! Oh, m’emociona pensar que és néta del ship de la fic!! Com en direm? Alfuth? Rufred? Ai, sonen fatal...

    Ara ja tinc força info per si els vull fer sortir (i si m’ho permets; t’avisaria) a les Granotes de Xocolata!!! ^^

    Ah! El germà de l’Ull-foll no és cànon, però m’encanta!!

    Si el vols escriure, fora de concurs, m’agradaria molt llegir aquest epíleg! Ens farà peneta veure com els posen a residències diferents (però igualment només serà un curs, i també coneixeran gent nova), però serà una gran aventura per ells!! I si inventen alguna cosa xula, alguna cosa com el mapa de magatotis, per dexar la seva empremta a l’escola? O obren un passadís secret (i que més tard aparegui al mapa huhu)? Molaria molt!

    Sabia que Alastair, que és similar a Alastor, és un nom escocès, ‘defensor de la humanitat’ (cosa que a un auror li va que ni pintat; no sabia això d’ ‘el que no oblida, el que venja’), però no sabia que fos grec, cosa que m’ha encantat de saber. I també que tenia un germà! Hèracles se’ls va carregar, es veu...

    També m’ha encantat saber això del secret amagat del nom Garridan Darnall.

    Vull veure aquest arbre dels Selwyn! Que fan!

    Per mi Cecília sempre està relacionat amb la música. En el cas de la Bishopper maleïda, que sia de funeral... I Henry era pel Dr Jekyll? Mare meva!

    Com diu Cass, també m’hauria agradat més aprofundiment en el robatori a Gringotts. Però entenc que l’espai dóna pel que dóna...

    Sí que té Gee vibes els capítol (com ha dit l’Arwen i la Gee confirma), però amb el teu toc personal. Súper ben escrit, molt cuidat i mooooolt documentat. Et felicito molt perquè has fet una història molt consistent (amb molta recerca al darrera), molt ben escrita, acomplint amb l’acció que tocava, sense perdre el teu estil propi. M’ha agradat molt!

    Antares