Burke - Capítol 2:
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/02/2021 a les 21:27:50
Última modificació 11/02/2021 a les 21:27:50
Tots els capítols de Burke
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2:

Yo te diré que voy tirando,

negaré que estoy llorando,

fingiré que el tiempo 

todo lo curó. 


 

Els núvols dels cel de Londres es van anar acostant, i les poques escletxes per on passava la llum del sol es van anar reduint. 

—I a banda de l’evident èxit professional —va recuperar la conversa l’Edmund—. Com et va, tot?

La Honey va posar un somriure feliç que hagués enganyat a qualsevol, però no a ell. Li havia vist posar massa vegades com per no reconèixer-lo. Era el somriure de quan sortia a escena, de quan parlava amb algú que no coneixia però a qui volia impressionar, de quan feia veure que no feia gens de mal ballar sobre les sabatilles de punta. Era el somriure que posava quan en realitat volia cridar, plorar o girar-li la cara a algú d’una bufetada. 

—Bé, bé —va respondre—. Anem fent…

L’Edmund no va saber com respondre, però la Honey va girar la conversa de seguida.

—He llegit als diaris que t’han fet cap de departament a la Conselleria —va dir al final—. Felicitats.

—Sí —va respondre ell, incòmode—. És molta feina, però estic content.

—Arribaràs a Conseller en no-res.

—Aquest és el pla —va somriure ell. 

—Sempre ho va ser… —va murmurar ella. 


 

*   *   *

 

I el dia de la primera aparició en públic va arribar. L’Edmund caminava amunt i avall nerviosament davant de l’edifici on tindria lloc la gala benèfica que organitzava cada any la seva família, mentre esperava que arribés el carruatge de vesprals que havia enviat a recollir la McKinnon a casa seva. Li hauria d’haver enviat tot: la roba, les sabates, les joies… Mira que confiar en ella… qui sabia amb quina fila es presentaria a la gala… amb les pintes que normalment duia a Hogwarts… hauria entès el que significava “roba de gala”? 

Va ser aleshores que va veure un carruatge acostant-se, totalment invisible a l’ull muggle, i aterrar davant d’ell. I quan la Honey en va sortir, la part racional del seu cap va fer un sospir d’alleujament. Vergonyosament, però, li va caure la mandíbula de la sorpresa. 

La Honey duia una exhuberant túnica platejada, llarga fins els peus però molt suggerent, que feia joc amb amb els brillantets que penjaven del recollit que s’havia fet als cabells. Duia un maquillatge molt dissimulat i unes sabates de tacó alt que estilitzaven encara més la ja esvelta figura de ballarina que tenia. De nou, l’Edmund va pensar que semblava una veela. 

—I bé? —li va preguntar a l’Edmund, fent una volta amb un somriure burleta—. Què et sembla la teva xicota postissa?

—Sorprenentment adient —va respondre ell honestament.

—“Adient”? —va repetir ella—. Per favor, si em mirés més gent hauríem de cobrar entrada...

—Fes el favor de comportar-te i no dir bajanades, McKinnon —va dir aleshores, perquè quan la noia obria la boca la màgia s’escolava per les finestres—. No ho espatllis. És més, si pot ser no diguis res. Deixa’m parlar a mi.

—Aleshores només somric i faig bonic? —va preguntar ella agafant-lo del bracet.

—Veig que almenys ho entens… 

—Tu hauries de deixar de dir-me McKinnon, per això. Si estem sortint ens hauríem de dir pel nom de pila, no?

L’Edmund, que havia començat a caminar cap a l’entrada de l’edifici, va parar de caminar en sec. 

—Tens segon nom? —li va preguntar.

—Per què? —va demanar ella desconcertada, els brillantets dels cabells causant puntets de llum al seu voltant.

—No pretendràs que et digui “Honey” en públic!

—Mmm… és el meu nom? —va fer ella, sense saber si havia d’ofendre’s.

—El segon nom —va insistir ell.

—Abigail.

—Abigail és acceptable —va assentir l’Edmund, que es va posar a caminar de nou i la va ajudar a pujar les escales fins a la galeria.

—Em pots dir Abby, almenys?

—Evidentment que no —va respondre ell amb un somriure postís, perquè ja hi havia gent al voltant reconeixent-lo i saludant-lo.

—Jo et puc dir Ed? —va preguntar ella entre dents.

—A tu què et sembla?

 

*   *   *

 

La primera parada que van fer, una vegada van entrar a la gala benèfica, que aquell any era per a la Fundació Scamander pels Animals Fantàstics en Perill d’Extinció, va ser evidentment per anar a saludar el pare de l’Edmund, que mantenia una conversa amb l’ambaixador de la Conselleria francesa. 

—Pare, disculpa que t’imterrompi… —va fer l’Edmund quan va veure una pausa a la conversa—. Et volia presentar l’Abigail McKinnon.

La Honey va fer un somriure, i va el deixar anar del braç per donar-li la mà al seu pare.

—Ah, la xicota? —va fer el sr Burke, amb posat altiu, però encaixant-li la mà educadament—. Sou de la mateixa classe, oi?

—Només si es refereix a Hogwarts, em temo —va respondre la Honey abans que l’Edmund pogués fer-hi res, però va veure que el seu pare deixava anar una rialla entre dents.

Très jolie! —va exclamar l’ambaixador, que se la va mirar de dalt a baix.

I aleshores, sense previ avís, la Honey es va posar a parlar amb l’ambaixador en un francès perfecte que ni l’Edmund ni el seu pare no van ser capaços de seguir i només es van mirar amb cara de pòquer. L’ambaixador va quedar tan encantat que li va fer un petó al revers de la mà abans d’acomiadar-se d’ells. 

—McKinnon… —va rumiar el seu pare en veu alta—. Potser ets filla d’en Duncan McKinnon, del Wizengamot?

—Ah, no; és el meu oncle —va respondre ella—. El meu pare és artista.

El sr Burke va parpellejar. L’Edmund gairebé va poder veure com el cervell li petava per darrere del front. 

—La mare es dedica a la política, per això —va seguir ella—. Al parlament muggle.

La sorpresa del seu pare va ser semblant a la de l’Edmund.

—No em podries haver dit abans que la teva mare era ministra? —va remugar l’Edmund més tard, molest, quan s’havien desempallegat del seu pare—. Deus portar tota la vida tractant amb eminències de la política… I no sabia que parlaves francès...

—I àrab també —va fer ella, rient per sota el nas, cosa que va crispar els nervis de l’Edmund, però no podia pas perdre els estreps en públic.

—Ja m’imaginava que eres mestissa, però no que ho aprofitaves tant...

—Oh, com que m’has dit que només volies que “fes bonic”...

—Ho estàs fent expressament, oi? —va dir l’Edmund, saludant la gent que es creuaven amb un somriure—. Des que has baixat del carruatge. Tu vols que tingui un atac de cor de l’ansietat mentre tu vas encandilant tothom sense cap dificultat…

—És com representar un paper dalt de l’escenari —va respondre ella serenament—. Només s’ha de ser qui vulguis ser. I somriure com si res del que fas no fes gens de mal. 

—Intentes explicar-me com ser un Burke? —va fer ell, molest, però encara somrient i agafant-la del bracet.

—Perquè no em deixes parlar a mi —va fer ella amb gest innocent—, i tu et dediques a somriure?

Sí, definitivament la McKinnon s’estava divertint a costa seva. Però la nit no va anar malament. Gens malament, de fet. Se’ls va menjar tots amb patates, ambaixadors, caps de Departament, periodistes que cobrien l’event… Fins i tot va encandilar el senyor Travers, cap de comitè que escollia el proper Conseller, que només va accedir a anar a sopar un dia a casa dels Burke “si també hi assistia aquesta noieta tan encantadora”. Al principi l’Edmund suava de valent cada vegada que la McKinnon obria la boca, però de seguida va veure que no havia de patir per a res i es va rel·laxar; la McKinnon era la xicota falsa perfecta, si un obviava els comentaris que li dirigia ell. 

No sabia ben bé com, però tot i que no parava de fer-li la punyeta, per primera vegada l’Edmund s’ho va passar bé en una gala d’aquella mena. 

—Saps ballar? —li va preguntar sense pensar quan l’Orquestra Goblinesa de Londres va sortir a tocar.

La McKinnon se’l va quedar mirant.

Bitch.

—Ah, és clar —va fer l’Edmund sacsejant el cap—. És l’única cosa que sabia que sabies fer.

I mentre ballaven elegantment, l’Edmund va sentir com els caps es giraven cap a ells, admirats de la jove parella, que ni tan sols havia sortit de Hogwarts i ja era en boca de tothom. La veritat era que quan la McKinnon actuava de manera elegant i educada, l’Edmund gaudia de la seva companyia. No, no només en gaudia. Se sentia atret per ella. No podia deixar de mirar-la, els ulls mel, el cabell que desprenia brillantor, el vestit que duia que gairebé el feia posar nerviós, l’elegància dels seus moviments, l’harmonia de les seves faccions… Gairebé li feia oblidar com era quan ningú no mirava. 

—Si pots ser així… per què no ho ets sempre? —li va preguntar un parell d’hores després, quan van pujar al carruatge volador de tornada a casa dels Burke, perquè el seu pare havia insistit en “conèixer millor l’Abigail”.

—Què vols dir? —va demanar la McKinnon, desconcertada.

—Ja m’entens —va dir ell, que no volia ofendre-la—. Ets culta, saps com parlar educadament, saps idiomes, pot ser molt elegant quan vols… per què no actues així sempre?

—Perquè és avorrit de collons —va respondre ella, escarxofant-se al seient.

Aquí estava, ja havia trencat l’encanteri. 

—Com tu mateix has dit —va seguir, mentre es treia les sabates per relaxar els peus—, només és una actuació. 

Aleshores l’Edmund va tenir la visió més horrorosa de la seva vida.

—PERÒ QUÈ HI TENS ALS PEUS? QUÈ T’HA PASSAT?

—Huh? —es va sorprendre la McKinnon, i va fer un somriure malèvol—. Són els meus peus! Que no t’agraden? Mira’ls de més a prop, mira’ls!

I fent gala d’una elasticitat que no hagués hagut de ser humanament possible, la McKinnon va alçar els peus i els hi va posar davant de la cara.

—QUÈ FAS? —va cridar ell, tancant els ulls amb força i posant-se els braços davant la cara, que ella intentava apartar amb els peus—. TREU AQUESTA MONSTRUOSITAT DE DAVANT MEU ABANS QUE VOMITI!

—Ohhh, no t’agraden els peus de ballarina de la teva xicota? —va riure ella.

—Intolerable! Intolerable! —va exclamar l’Edmund, i ella finalment els va apartar per tornar-se a posar les sabates abans de baixar del carruatge, eixugant-se les llàgrimes dels ulls del riure.

—Exactament… —va preguntar quan va tornar a estar posada en el paper de Miss Parella de l’Any—, per què em vol aquí al teu pare?

—Sincerament, no ho sé —va sospirar l’Edmund—. Però t’asseguro que no fa res sense motiu.

I vaja si hi havia un motiu.

Uns deu minuts després d’entrar a la mansió, el sr. Burke va cridar l’Edmund a part, i li va donar l’anell de la seva àvia.

—Què vols dir que li proposi matrimoni!? —es va esglaiar l’Edmund—. Però si només fa uns mesos que sortim!

—No cal que us caseu de seguida —va dir el seu pare, tot pragmàtic—. Però ja et vaig dir que t’havies de comprometre. Fa de bon veure, que el meu únic fill estigui ja encarrilat i no vagi de flor en flor. I honestament, l’Abigail m’ha sorprès agradablement. Tens bon ull, fill.

—M’engegarà a passeig! —va insistir ell.

—I ara —va remugar el seu pare—. He vist com et mira. Està completament enamorada de tu.

Ha, va pensar l’Edmund, perquè és una actriu estupenda, i hi heu caigut tots de quatre grapes.

—És ella o la Cordelia Travers, Edmund —va dir el seu pare amb to autoritari—. Tu tries.

I quan l’Edmund va tornar a entrar a la sala de fumar, on els esperaven la seva mare, la seva àvia i els seus tiets, que escoltaven la McKinnon parlar carismàticament, tots es van girar per mirar-lo. L’Edmund es va dirigir directament cap a la seva xicota fictícia, va posar ulls de súplica i es va agenollar, anell en mà.

—Abigail… vols casar-te amb mi?

L’expressió de la McKinnon es va tensar només una fracció de segon, abans de posar una cara de felicitat i sorpresa absolutes.

—Edmund! —va exclamar amb un fil de veu, i llàgrimes als ulls—. Evidentment que sí!

Es va posar l’anell que li allargava amb mans convenientment tremoloses, i quan l’Edmund es va alçar el va abraçar pel coll.

—Això no ho havíem pactat —li va dir a cau d’orella, mentre tots els Burke es van posar a aplaudir i a fer exclamacions de felicitat.

—Et prometo que ho arreglaré —li va xiuxiuejar ell, abraçant-la per la cintura.

—Més et val —va fer ella—. Perquè si no aniràs tu a explicar-ho als meus pares.

I després, per sorpresa absoluta de l’Edmund, li va fer un petó als llavis davant de tothom. 

 


Llegit 96 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 11/02/2021 a les 21:39:17
    #27693He escrit 9 fanfics amb un total de 206 capítols

    Segon capítol.

    Abans m'he oblidat de comentar els noms dels capítols. Com podeu veure, els títols dels capítols són fragments d'una cançó de La Oreja de Van Gogh que es diu V.O.S. La vaig escoltar un dia mentre estava programant la FF i em va donar la idea de fer la història des del futur, recordant el passat.

    Aquest capítol no m'agrada massa perquè es nota que per no passar-me gaire de paraules he hagut de fer que les escenes passessin molt de pressa. Hagués volgut posar més escenes que tenia pensades de la gala, i després fer l'escena de "la pedida" més llarga i pausada, però bé, he hagut d'acurtar i ha quedat així. 

    El primer capítol era molt més màgic perquè eren a Hogwarts; els altres són molt més "muggles" perquè passen a l'estiu, però he intentat incluir-hi com he pogut coses màgiques: el carruatge invisible tirat per vesprals, aquesta ONG per animals de l'Scamander, que espero que us hagi fet gràcia... i algunes cosetes més.

    També hem conegut al pare de l'Edmund, que espero que s'hagi notat la seva personalitat de emoció nivell 0 - ambició nivell1.000.000. No és mala gent, però no hi ha qui li pari els peus. Sap el que vol i ho aconsegueix. 

    I bé, la sorpresa que la Honey és molt bona actriu i que si volgués podria ser tan elegant i refinada com l'Edmund, però no ho és perquè no li dona la gana XD. Go Honey, you show that Little Bitch!




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 11/02/2021 a les 22:05:16
    #27694He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    M'encaaanten els personatges. La Honey es lo más. I m'agrada com a l'inici, la pluja es va acostant poc a poc... Caurà, al final? Només he trobat una cosa estranya: "la Honey va girar la conversa de seguida. —He llegit als diaris que t,han fet cap de departament a la Conselleria —va dir al final" De seguida i al final no s'exclouen mútuament? I m'hauria encantat llegir totes les escenes que tenies pensades, quina llàstima. I res, se m'ha fet molt curt... penja el 3r porfapliiiiis



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 18/02/2021 a les 14:37:07
    #27704He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Aaaaah que no vaig comentar tot el tema dels flashbacks! M'agrada molt que ho hagis construït així, trobo que queda molt bé, amb la pluja i tot... un setting tot dramàtic, fan hahaha I que les dues parts de la història avancin paral·lelament funciona molt bé.

    Mira-la, la Honey! Està on fire! M'encanta el moment de "sí clar, podria ser així sempre, però quin avorriment". Trobo que una de les coses que t'ha sortit millor en aquesta fic és el plantejament de les dues famílies, i com sabent-ne coses entenem per què la Honey i l'Edmund són com són. I en aquest capítol, veiem sobretot la de l'Edmund, que està molt bé. En el primer ja ens n'havies fet un petit avançament, de com eren... i aquí encara es veu molt millor. Molt fan del personatge del pare de l'Edmund! No fan d'ell com a persona, però sí com a personatge.

    Jo crec sincerament que no et calien més escenes... sí que es nota que les has hagut d'escurçar, però amb les que has posat pots explicar bé la història! Crec que en aquest tipus de relat és més important aprofundir en els personatges i en la seva relació que no pas que passin moltes coses :) O sigui que no pateixis en aquest sentit! Però potser ho dic perquè encara no m'he posat a retallar la meva, ja estaré frustrada d'aquí uns dies ja XD

    Apa, segueixo!




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 01/03/2021 a les 11:40:25
    #27720He escrit 5 fanfics amb un total de 24 capítols

    ""Era el somriure que posava quan en realitat volia cridar, plorar o girar-li la cara a algú d’una bufetada." broken heart M'agrada molt el principi amb flashback, t'ho pensava comentar al final, però mira: trobo que així hi posa el dramatisme que la història del passat (exceptuant l'últim capítol) falta una mica, perquè la trama em pareix més de comèdia romàntica. Però amb el final, tant trist i que sabem com acabarà tot, li dona el drama necessari. M'encanta. 

    AI Edmund, saps com conquista una noia eh? 'Adient`HAHAHAHA. Gràcies, noi. I la resposta de la Honey, una paraula: queen. I el bitch, m'és incapaç pensar en l'Edmund d'una altra forma haha. 

    Primer si que em van faltar més paraules, però, amb una segona rellegida, justament a aquest capítol no n'he trobat a faltar. Podria ser més llarg, però no fa falta. Tot queda claríssim. El personatge de l'Edmund i, sobretot, el seu pare, ls expliques molt bé amb poques paraules. La Honey també, com s'adapta. La pedida també trobo que està molt bé. Tenint en compte que és una història curta, no una novel·la, no ho trobo necessari. 




  • AvatarCass RossEnviat el 03/03/2021 a les 00:03:54
    #27722He escrit 11 fanfics amb un total de 22 capítols

    L'escena de l'aparició en públic m'ha agradat molt, sobretot per l'actitud que hi té la Honey (m'encanta la Honey) i com es van relacionant amb l'Edmund. (El tros de "Tens segon nom?" m'ha fet molta gràcia, sobretot vist el fragment en context.) La Honey i el seu "el pare és artista, però no us preocupeu, la mare és política. política muggle, és clar" m'ha agradat moltíssim també. I quan li engalta el "bitch" hahahahah A vegades l'Edmun no pensa! Et perdono que ho deixessis en anglès perquè definitivament l'Edmun es diu Edmund Bitch Burke.

    Renoi! I després del sortir, com que els han embaucat a tots, va i s'han de prometre! (He de dir que trobo que t'has sortit molt bé amb els salts temporals i l'evolució de la relació.) I quan penses que seguiran simplement amb la farsa, el gest del petó de la Honey du a que potser hi ha alguna cosa més. Com passa en els bons clixés, clar que sí. He d'afegir que m'agrada molt el contrast de com són l'Edmund i la Honey, així com les seves famílies.

    Cass




  • Avatarhermione potterEnviat el 31/03/2021 a les 09:40:07
    #27778He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Segon capítol llegit!

    Em declaro fan incondicional de la McKinnon! És una caixa de sorpreses i això ho està pagant l'Edmund. Ja li està bé, que les aparences enganyen, noiet! I la manera com actua, i que li digui a ell com es comporta davant dels altres, m'encongeix i em trenca el cor...  (Btw, in love amb el nom de la ONG, brutal! xD).

    El pare Burke... Nye, no m'agrada la gent tan freda. O bé, sí, pot ser fred, però això de posar a algú en aquest mateix camí... No tothom és com vostè, senyor.

    No passa res perquè "la pedida" hagi sigut així Pim-pam. Crec que era un moment on el més important eren les reaccions, tant de la Honey com de l'Edmund, i això ho hem vist molt bé. Ara... A veure com evoluciona tot i fins on arriba la farsa, perquè la bomba explotarà en algun moment.

    Vaig amb el següent! Es fan molt amens de llegir!