Burke - Capítol 1:
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/02/2021 a les 17:09:22
Última modificació 11/02/2021 a les 17:09:22
Tots els capítols de Burke
Pròxim capítol >


Capítol 1:

Si algún día nos cruzamos,

no respondas ni hagas caso

a los subtítulos que bajo

mi sonrisa sabes ver. 

 

Semblava que no acabava de posar-se a ploure. Ja feia un parell de dies que el cel londinenc era gris, i s’anava enfosquint gradualment, però era com si la tempesta tingués un atac greu de timidesa. O potser és que esperava el moment adequat.

L’Edmund Burke, un home alt, ben plantat i de bona família, jove promesa de la Conselleria d’Afers Màgics i recentment nomenat Cap del Departament de Catàstrofes i Accidents Màgics, passejava tranquil·lament al costat de la seva dona, que duia el seu fill de sis mesos als braços, quan es va trobar cara a cara amb un fantasma del passat. Bé, dir “cara a cara” no seria adequat (almenys no encara), ja que el fantasma feia uns cinc metres d’alçada i l’observava des d’un cartell gegantí de la façana de la Royal Opera House. La ballarina del cartell duia un vel sobre la cara, i la fotografia estava emboirada, però a l’Edmund ni tan sols li va caldre llegir-ne el nom per saber de qui es tractava. Però el posava, és clar, i en lletres ben grans: Abigail McKinnon, primma ballerina de Gisèlle, presentada pel New York City Ballet i representada a Londres durant només dues setmanes, no se la perdi. 

Va ser com si el temps s’hagués aturat. L’Edmund es va quedar palplantat davant de l’edifici, mirant enlaire, embadalit amb la ballarina, i sense fer cap cas de la seva dona, que el cridava, ben estranyada, uns metres més endavant, preguntant-se qui li havia pogut fer un encís d’ègida al seu marit enmig d’aquell carrer ple de muggles. Però no es tractava de cap de cap encanteri. Almenys no un de literal. 

El que finalment va fer tornar l’Edmund Burke a la realitat, però, no van ser les apel·lacions de la seva dona, sinó una veu que va sonar molt més a la vora.

—Edmund?

La persona que l’observava amb cara de sorpresa, a menys de dos metres d’ell, vestida amb malles negres, una bossa d’esport a l’espatlla i una ampolla d’aigua de dos litres a la mà, era la mateixa ballarina del pòster que l’havia deixat estupefacte uns instants abans. Veure-la allí, tan  prop, en persona, va fer que gairebé se li parés el cor.

—Honey? —va pronunciar, gairebé amb un xiuxiueig—. Què…? Què hi fas, aquí?

La ballarina, amb un somriure desconcertat, va assenyalar cap amunt, cap al cartell.

—Oh, sí, és clar, el… el ballet… —va tartamudejar el sempre perfecte sr Burke—. Ets… ets tu, és clar, la del… la del cartell. 

La noia va assentir, i l’Edmund va intentar recuperar la compostura.

—Què hi fas tu, aquí? —va voler saber ella.

—Visc a quatre carrers, de fet —va respondre l’Edmund, parlant tot seguit, com un campió, i després d'uns segons de silenci va afegir—: Sabia que algun dia veuria el teu nom als cartells. Deus estar molt feliç.

—Sí —va respondre ella amb un somriure, que a l’Edmund li va semblar completament buit d’alegria—. Estic molt feliç, és clar. 

 

*   *   *

 

Tot va començar el dia que l’Edmund va fer els disset anys. Durant els seu temps a Hogwarts, la majoria d’edat sempre li havia semblat llunyana, un tema en el qual ja pensaria quan fos gran. I de cop i volta, resultava que ja els tenia, els disset. Sopresa, ja ets gran. 

No era pas que l’Edmund Burke hagués estat mai gaire infantil, tampoc, és clar. Sempre havia estat un noi seriós i correcte, educat però no gaire amigable, agradable a la vista i al tracte, però no solia fer lligams amb ningú. La responsabilitat que comportava la majoria d’edat no el preocupava pas. Havia estat responsable i independent des del dia que havia après a cordar-se sol les sabates, i els seus pares, de la noble família Burke, s’havien encarregat que així fos. I tot i així, tot i així, el seu pare havia trobat la manera d’amargar-li la majoria d’edat.

Matrimoni concertat, toca’t la vareta. Ja era major d’edat, així que ja es podia casar, o si més no, comprometre’s. Segons el seu pare, que era un dels tres aspirants a Conseller d’Afers Màgics, era completament necessari que “deixés d’anar amb tantes noies i anunciés una promesa oficial, per no fer quedar malament la família”. Tantes noies, havia dit! Quines noies? A veure, no era que anés perseguint faldilles, tampoc! És clar que quan alguna noia se li insinuava no hi feia pas mala cara. I sent sincers, un noi de tan bon veure com l’Edmund, que era evidentment atractiu, amb els seus ulls blaus i profunds, el seu cabell ros sempre perfectament arreglat i la bellesa clàssica i l’elegància natural que havia heretat de la família, sovint tenia pretendents. Però aquest no era el problema, és clar. Aquesta només era l’excusa que havia posat el seu pare. El motiu real, sospitava l’Edmund, n’era un altre de molt diferent. La noia amb qui el seu pare proposava casar-lo, i que havia mencionat a la carta que li havia enviat, era la Cordelia Travers, que casualment era filla de Mustrum Travers, Cap del Departament de Bruixijustía i de la comissió que seleccionava el següent conseller. Tot molt convenientment casual, com normalment. 

És clar que ara que rellegia la carta, de camí de tornada a la Sala Comuna d’Slytherin, veia que exactament el que havia dit el seu pare era “a menys que ja tinguis clara la persona, crec que la Cordelia Travers seria una bona candidata”. A menys que tingués clara la persona! Aquesta era la solució! Buscar una altra candidata que es fes passar per la seva promesa! 

L’emoció que li havia causat descobrir aquella sortida, però, es va evaporar de seguida quan es va adonar de la dificultat de l’assumpte. Amb quina cara podia demanar a algú que es fes passar per la seva xicota en públic durant anys, fins que al senyoret li vingués de gust posar seny i casar-se amb algú altre?

Va ser en aquell moment, que en passar per davant del quadre que duia a les cuines de camí a les masmorres, aquest es va obrir de cop, i en va sortir una noia esperitada, carregada fins al capdamunt de batuts de bescuit i sucs de carbassa, que va xocar amb ell, abocant-li tots els gots al damunt.

—Ostres, Burke! —va exclamar la noia—. Ho sento, no sabia que eres darrere la porta!

L’Edmund es va mirar la túnica nova, que li havien enviat els seus pares com a regal d’aniversari i que no havia pogut resistir de posar-se aprofitant que era cap de setmana.

—I ni que ho sabessis, no pararies de fer el ximple! —li va etzibar.

Es coneixien perquè eren del mateix curs, tot i que evidentment no de la mateixa residència. Per què eren sempre tan molests, els Gryffindor? I la McKinnon aquella, sempre brincant per tot arreu...

—Espera, segur que amb un fregoteo… —va fer la noia, traient la vareta.

—No, no, no! —la va parar l’Edmund, agafant-li el canell abans no l’emmerdés encara més—. Aquesta tela s’ha de rentar en sec, un encanteri líquid la faria malbé… És clar que ja ho està!

—Oh, vaja… en aquest cas te la pagaré… —es va oferir la noia.

—McKinnon, com no m’ofereixis la teva família sencera com a esclava dubto molt que puguis pagar aquesta túnica —val, s’estava passant una mica, no n’hi havia com per posar-se a insultar famílies, però era el seu aniversari i portava molt, molt mal dia. 

—Eh! —va exclamar ella, enfadada—. Ha estat sense voler, deixa de ser tan tocapilotes!

—Vigila com parles als teus superiors, mestissa! —va dir aleshores una veu que provenia de la paret i tant l’Edmund com la McKinnon es van girar per veure el retrat d’una bruixa de posat altiu—. La teva família hauria donar gràcies de poder ser esclava dels Burke!

—Vigila tu que no se m’escapi la mà —va fer la MacKinnon arronsant el front—, i t’incendiï sense voler —la va amenaçar, i després es va girar cap a l’Edmund—. Qui es creu que és, aquesta?

—L’Elisabeth Burke —va respondre l’Edmund amb veu neutra, i després va afegir amb to de disculpa—. No sé si servirà d’alguna cosa però és de l’altra branca de la família. 

—Ah, a casa teva no creieu en la puresa de sang? —li va tocar els nassos la McKinnon, creuant-se de braços.

—No, el meu pare opina que la puresa de sang és molt del segle passat —va respondre l’Edmund, sense deixar que l’afectés.

És que clar que no era exactament que el seu pare opinés això. El seu pare no tenia Opinions. El seu pare tenia Resultats d’Enquestes. I si la majoria de la comunitat Màgica estava en contra de la puresa de sang, aleshores ell també ho estava, perquè li convenia més. Un no podia anar pel món amb Opinions que posessin frens a les seves ambicions. Així que la puresa de la sang no li feia ni fred ni calor. El classisme, en canvi, i especialment la conveniència, ja eren una altra cosa…

—Em sap greu haver-te espatllat la túnica —va dir la McKinnon aleshores, fent un sospir—. Si no te la puc pagar… puc fer alguna altra cosa per tu? Algun treball? Algun favor que necessitis?

L’Edmund li va clavar la mirada uns instants, mentre ella feia un encanteri per recollir l’escampada de líquid i vidres que havia causat. Ja gairebé era final de curs, així que no li quedaven treballs per fer. Però allò altre que havia dit…

—Ho dius de debò, això del favor?

La noia va alçar la mirada.

—És clar, he fet malbé una cosa de molt valor, no? El que és just, és just…

—Aleshores vine a la torre d’astronomia d’aquí a una hora —li va dir—. Hi una cosa que pots fer per mi, però no vull que ens senti ningú, i per aquí hi passa gent… I hi ha orelles de més —va afegir, mirant el retrat de la seva avantpassada.

 

*   *  *

 

Quan l’Edmund va arribar a la torre d’astronomia, li va semblar que estava sol, i es va asseure en una de les butaques on feien la part teòrica de les classes, a esperar la McKinnon. Però aleshores va veure, a través de les parets de vidre que donaven pas al balcó, una silueta que es movia a contrallum de la lluna i dels estels, il·luminada tènuement per les antorxes de la classe. 

El seu primer pensament va ser que havia de tractar-se d’una veela, perquè es va sentir com si se li emboirés la ment, atret pels eteris i gràcils moviments de la figura femenina que ballava descalça a la llum de la lluna. Havia de ser alguna criatura màgica, a qui la gravetat no fes cap efecte i que desprengués aquella màgia que captivava els sentits. Però aleshores la critura va parar de cop, en veure’s observada, i va ser llavors que li va veure la cara i es va quedar de pasta de carbassa.

Era la McKinnon. 

—Perdona, no t’he vist entrar —va dir la noia entrant a l’aula, mentre es posava les seves enormes botes negres a peu coix, gens gràcilment, i l’encanteri es va trencar per complet—. Estava assajant.

L’aspecte de la Honey McKinnon feia honor al seu nom. Tota ella era del color de la mel: tant els seus cabells sedosos, que normalment duia recollits en una cua o un monyo, com els seus ulls grans i enganyosament innocents, com la seva pell de procedència clarament mestissa, ja que ningú no agafava aquell color tornassolat després de nou mesos a Escòcia.

—Què assajaves? —va preguntar l’Edmund amb aspecte desinteressat, com si no l’hagués absorbit completament uns instants abans.

—Hm? —va fer la noia, que no semblava esperar-se l’interès—. Ah, és la meva peça per la prova d’accés a la Royal Academy. És d’aquí a tres setmanes així que l’he d’anar practicant quan puc i no a gaires llocs hi ha tant d’espai.

—Però si encara et queda un any a Hogwarts… —va fer l’Edmund, que no sabia què era la Royal Academy però sonava a algun tipus d’educació superior. 

—Oh, no pretenc acabar Hogwarts —va dir la McKinnon com si res—. Els MAG no em serveixen per a res al món de la dansa.

Allò va deixar a l’Edmund fora de lloc. Un futur que no passés per tots els cursos a Hogwarts, i els MAG, i unes pràctiques a la Conselleria, o a Sant Mungo o en alguna altra institució màgica no se li hauria passat mai pel cap. I encara molt menys que…

—Espera, vols dir que no et vols dedicar a res del món màgic?

La McKinnon es va encongir d’espatlles amb un somriure.

—Els meus pares van decidir que vingués a Hogwarts per aprendre a controlar els accidents màgics que causava a casa de petita —va explicar—. Però una vegada vaig descobrir la meva passió i el que vull fer, no veig li cap necessitat al món màgic.

L’Edmund no sabia ni què dir.

—Escolliràs viure sense màgia? —va ser l’únic que se li va acudir, perquè encara no li entrava al cap.

—Bé, no ho sé, la puc fer servir per coses pràctiques, però realment… el món és molt més gran que el guetto aquest que teniu muntat els mags… La meva mare és muggle i fins que no va conèixer el meu pare va viure la mar de bé sense màgia. 

Esglaiat. Estava completament esglaiat. Com podia algú triar viure fora de la comunitat màgica? Que el món era més gran? Bé, sí, també era gran l’oceà i la majoria de gent no triava endinsar-s’hi!

—I bé? Què puc fer per tu, Burke? —va preguntar aleshores la McKinnon.

—Què? —va fer l’Edmund, que encara processava.

—Hem quedat que et pagaria la túnica amb un favor, no?

L’Edmund va forçar-se a centrar-se de nou. Si aquella Gryffindor boja volia anar a viure amb els muggles no era problema seu. 

—Bé, doncs com et deus imaginar, la meva situació és molt diferent de la teva —va començar a explicar l’Edmund—. No puc simplement decidir que vull fer-me escombriaire i desaparèixer del mapa.

La McKinnon va riure per sota el nas, però el va seguir escoltant. L’Edmund li va explicar que el seu pare volia aconseguir la posició de Conseller, i que això passava per tenir una família virtualment perfecta i bons contactes i que havia decidit que el seu únic fill havia de tenir un aspecte estable, i que per tant estava considerant un matrimoni concertat.

—I tu no ho vols? —va preguntar la McKinnon amb solemnitat.

—Perdona? —es va exasperar l’Edmund—. Qui ho voldria?

—Molta gent—va respondre la noia amb posat pensatiu—. L’amor és una cosa molt, molt complicada, i la majoria de les vegades no és per sempre. Però trobo que dues persones que volen les mateixes coses a la vida i que comparteixen uns valors i una visió de futur poden fer funcionar un matrimoni perfectament. Un matrimoni basat en el respecte i l’amistat pot ser igual o més vàlid que un basat en la passió.

Per segona vegada aquella nit l’Edmund es va quedar ben parat. Però llavors la McKinnon es va posar a riure.

—T’estic prenent el pèl, home! El teu pare està sumbat, o què? Però si només tens disset anys! On vas pel món amb una promesa?

—Et pots prendre això seriosament, siusplau!? —va exclamar l’Edmund, ben molest—. Que estem parlant del meu futur, eh? No tots ens en podem anar fent voltetes sobre les puntes!

—Perdona, perdona, és que la teva rocambolesca vida a la reialesa em queda tant fora d’òrbita que se me’n va la pinça… —va comentar ella, eixugant-se les llàgrimes i escarxofant-se en una butaca amb les cames per sobre del reposabraç. 

Com es podia ser tan informal? Potser allò era una mala idea després de tot…

Però li va explicar de totes maneres, perquè en menys d’una setmana tornaven a casa per l’estiu, i no tenia cap altre pla. I el va sorprendre molt que la McKinnon acceptés sense posar cap trava.

—Espera, ho has entès bé?

—Sí, vols que em faci passa per la teva xicota, no? —va fer ella, mentre mastegava unes llaminadures que havia tret de qui sabia on—. Només seran dos mesos de veure’ns de tant en tant, i fer el paripè, no? Fins que tu tornis a Hogwarts i jo amb una mica de sort comenci a la Royal

—Bé… sí… —va fer l’Edmund, que no sabia per on agafar la seva companya—. Però hauràs de fer veure que estàs enamorada de mi. I haurà de colar. 

—Oh, Burke… —va dir ella aleshores, incorporant-se a la butaca i acostant-se a ell amb una mirada tímida—. No crec que em costi gaire fer-ho veure...

L’Edmund es va tirar enrere al seu seient, garratibat.

—Pe-Però què…?

La McKinnon es va posar a riure de nou, picant-se de mans els genolls.

—Tio, t’ho empasses tot! Les teves cares no tenen preu!

L’Edmund es va tapar els ulls amb la mà. Aquella noia estava completament boja! Amb quina cara li presentaria al seu pare, a veure? I com colaria que n’estigués completament enamorat? Si era un desastre de noia!

—Bé, si em disculpes, avui tenim festa a la Sala Comuna, i encara he de tornar a les cuines a proveir-nos a tots de begudes —va dir la noia ja d’esquenes, caminant cap a fora de l’aula—. Ja em diràs quan tenim la primera aparició en públic!

 


Llegit 195 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 11/02/2021 a les 17:17:01
    #27691He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    Apa, aquí teniu La Pitjor Fanfiction de l'Agatha. Hahahaha, a veure, cosetes per començar... Ah, el títol. Burke, com ja habreu vist, és el cognom de l'Edmund, el protagonista, però en anglès antic vol dir "to suppress or bottle up your feelings", que ja veureu que també està relacionat amb la història. Com podeu veure, la part en cursiva és una escena en el futur en què els dos protagonistes es troben després de molt de temps, però la història principal es narra en el passat (per això el que està en cursives és el present, perquè el 80% de la història són flashbacks). I crec que d'aquí no he de comentar gran cosa més, només que per fi he pogut ficar una temàtica de ballet a una FF, que feia temps que ho volia fer i aquí hi he vist una oportunitat. Espero que us agradi. (A mi no XD)



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 11/02/2021 a les 18:00:27
    #27692He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    M'agrada. M'agrada molt.

    Per començar, hi ha frases boníssimes, com el principi: "Semblava que no acababa de posar-se a ploure. Ja feia un parell de dies que el cel londinenc era gris, i s’anava enfosquint gradualment, però era com si la tempesta tingués un atac greu de timidesa." O bé aquest altre tros:
    "Que el món era més gran? Bé, sí, també era gran l’oceà i la majoria de gent no triava endinsar-s’hi!" M'ha agradat molt.

    Per descomptat, la Gryffindor et queda perfecta, l'actitud, tot... i del Burke m'ha agradat molt això que ha dit del seu pare que no tenia Opinions, tenia Enquestes. I aaai, la temàtica de la ballarina ha quedat molt ben introduïda.

    Potser en algun tros he pensat que es notava que no tenies passió a l'escriure, però crec que estava condicionada per les moltes vegades que ens has dit que no t'agrada xd. De seguida se m'ha passat i la història m'ha tornat a atrapar. I ja tinc ganes del següent, omg, això promet molt. Molt molt molt.




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 17/02/2021 a les 09:40:54
    #27702He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    Aaaaai que ja comencem malament i amb drama. Però m'agrada molt l'inici. Així ja sabem com anirà tot haha.

    Matrimoni concertat, com no, molt de família de bruixots carques. Però pobre Edmund, que ni ha acabat Hogwarts. Mare meva, això és perfecte per fer un bon embolic romàntic. Molt bé, we stan aquest dramón romàntic. 

    M'agrada molt que hagis fet servir estrofes de la cançó pel títol, molt original (i la lletra els hi va super bé, però clar, era d'esperar). 

    L'Edmund a aquest capítol em va caure bastant malament hahaha. Després sort que ha anat millorant ^^ I la Honey és super cuqui <3 I "No crec que em costi gaire fer-ho veure..." M'ENCANTA. 




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 17/02/2021 a les 23:46:21
    #27703He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    I aquí tenim una de les fics més anticipades de la història de harrypottercat! Gee, per odiar tant els personatges trobo que t'han quedat prou simpàtics... i la premisa és veritat que és clixé, però si els clixés funcionen és per alguna cosa. O sigui que ja per començar, la idea inicial trobo que està molt bé :)

    M'ha agradat molt més la relectura que he fet ara, he de dir! Crec que els problemes lingüístics de la primera versió em tenien massa ocupada, deformació professional hahaha estava distreta i no posava tota l'atenció en la història en si. Ha anat bé que el llegís per segona vegada ^^ Ara molt millor! Només una coseta, i és que en un moment la Honey li pregunta a l'Edmund si està "sumbat" paraula que no existeix en català XD la resta tot bé!

    Trossets que m'han agradat especialment:

    "va respondre l’Edmund, parlant tot seguit, com un campió" això té unes vibes de Darcy que no se les aguanta HAHAHAHAHA fan! I a tu el Darcy t'agradava, oi? Trobo que tenen unes quantes coses en comú, que curiós! Sé que no et cau bé, però a mi em sembla un personatge interessantíssim, l'Edmund... molt explotable!

    "És que clar que no era exactament que el seu pare opinés això. El seu pare no tenia Opinions. El seu pare tenia Resultats d’Enquestes." m'ha semblat absolutament fantàstic aquest comentari. Amb una sola frase has definit perfectament el pare de l'Edmund! Brutal, no t'ha calgut res més... com si el veiés, ugh, quin home. Molt Aaron Burr.

    Això és tot, per ara! Segueixo comentant! ^^ I no siguis tan hater, Gee, que està bé XD




  • AvatarCass RossEnviat el 03/03/2021 a les 00:03:13
    #27721He escrit 12 fanfics amb un total de 25 capítols

    Hola!

    Ei, doncs per odiar tant la fanfiction, no es nota gaire i està millor del que et penses. Els dos personatges protagonistes m'agraden, més la Honey que no pas l'Edmund, però ell m'ha anat agradant cada cop més a mesura que llegia. Hi ha algunes frases que són molt bones, però veig que ja te les han marcat totes hahaha. Les descripcions dels personatges m'agraden molt, per exemple la de l'Edmund al principi; permeten que sigui molt fàcil de veure el personatge de seguida. Trobo interessant, també, que no li agradi fer disset anys, la majoria d'edat, perquè és el plantejament oposat que he fet jo amb la Jessie.

    Això del matrimoni concertat és molt clixé, però t'ho perdono perquè, trust me, la trope aquesta de fer veure que surten és la millor que t'haguéssis pogut marcar per escriure un drama romàntic. I'm all in. *insert heart eyes emoiji* L'aparició del quadre... Mare meva, quina dona, aquesta Burke! Estan tots tocats del bolet, els Burke! El pare de l'Edmund per poder-lo emparellar "casualment" amb la noia dels Travers (aquest cognom em costa i sempre l’evito) per interessos polítics (que, bé, en el fons és la raó de la meitat d'aquesta matrimonis concertats, però és que és tan transparent!); l'avantpassada amb tot el tema dels esclaus... Que vale que és de l'altra branca (la branca que té la llibreria, no?), però... Vull dir, Edmund, vale que et justifiquis així, però el teu pare també tela.

    L'escena de la Honey a la torre d'astronomia! Així he pogut entendre la importància d'aquella foto quan parlaves del moodboard de la fanfiction: és quan comença tot! Una escena molt xula, i molt guai que hagis pogut incorporar el ballet. Jo també tinc ganes d'incorporar certes coses a les meves fanfics, i suposo que quan ho faci serà una sensació molt guai. Mola molt que la Honey se'n vulgui anar al món muggle i li importi ben poc continuar al món màgic. Tinc un personatge que encara no coneixeu que també farà el mateix, i m'agrada molt, perquè trobo que és un tema molt poc explorat i que té molt de potencial. Veient el flash-forward del principi, m'alegro que la Honey aconsegueixi el seu camí. (I sí, et comento capítol a capítol, però ja he llegit tota la fanfiction.) M'ha agradat molt el diàleg entre l'Edmund i la Honey. Com ja et dic a la novel·la, saps transmetre molt bé els personatges, encara que sigui en un gènere que no domines tant. També va bé per afegir un toc d'humor i lleugeresa enmig de tot el drama que vindrà.

    Continuo llegint!

    Cass




  • Avatarhermione potterEnviat el 31/03/2021 a les 09:20:58
    #27777He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Hola!!!!

    Com que no estic gens inspirada, he decidit llegir i deixar de pensar en la meva xD

    Primer de tot, deixa de dir que és horrible!! M'està agradant, i molt. És diferent del que fas habitualment però segueix havent-hi aquell toc personal (la Honey!!! És tan Gryffindor de les teves que m'encanta!).

    Tinc ganes de seguir llegint i conèixer la família Burke, perquè el noiet es menja el que li diuen però no es vol rebel·lar. Això em posa molt nerviosa!!! Però sinó no hi ha història... Ja ho sé... Tot i això, mola com ha muntat la història perquè tingui relació ab la majoria d'edat.

    Per cert, això de les "modes" de la puresa de sang m'ha agradat molt! Això és la política i la resta són tonteries. Ei, no crec en la sang però faré casar al meu fill amb 17 anys xD

    Aix, segueixo, que està interessant!!!




  • AvatarUnapersonaEnviat el 31/03/2021 a les 21:06:30
    #27787He escrit 8 fanfics amb un total de 42 capítols

    Hola!

    Doncs aquest primer capítol m'ha agradat! La Marta diu que la premisa és clixé, no sé si ho és perquè no llegeixo novel·la romàntica, així que per mi és completament original xD Els personatges m'atrauen molt, la Honey més que l'Edmund, però trobo que tots dos estan molt ben caracteritzats de seguida. Fins i tot el pare (això de les opinions i les enquestes m'ha matat)!

    La veritat és que la màgia és molt guai i tot això, però no sé si voldria viure a la comunitat màgica de Harry Potter, jo. O sigui que completament d'acord amb la Honey! M'agrada molt la reacció de l'Edmund. Passa de "ooh guapa" a "wtf" a "WTF" hahaha

    Bé, no sé si puc continuar avui però volia començar així quan torni a connectar-me dissabte hauré de continuar llegint!




  • AvatarAntares_BlackEnviat el 05/07/2021 a les 00:28:48
    #27840He escrit 9 fanfics amb un total de 43 capítols

    Hola! Vinc a comentar capítols! Llegits, ja estan llegits!

    Vaja, comences amb uns versos! He anat a investigar i he vist que són de La Oreja de Van Gogh. Jo no els escolto, així que no la coneixia, però ja em dóna un aire del ritme i el caràcter de la fic, com el moodboard de la portada. Així que endavant!

    Per com pinta la fic, crec que, com em vas dir, no va dels Burke en si (que el tema és un altre; i ho he confirmat del tot un cop acabada) i em dóna més confiança per continuar amb la fic que estava escrivint sense que ens fem interferències (que no és que sia dolent, però volia tractat el tema que fos més sorpresa i que no hagi cansat).

    Edmund Burke i Honey McKinnon, a veure què em depareu... Al principi no entenia el tema del nom. Creia que la protagonista es deia Honey perquè ens ho havies dit, però després el cartell diu Abigail i no ho entenia, però al segon capítol se'm resol completament el dubte hehe

    Un Burke ben plantat? Mm inèdit xD

    Hahaa un encís d'ègida! Hahaa no! Sembla que ha retrobat una enamorada del passat... (Ampolla de dos litres??? Més aviat una garrafa, no? -Me germana m’ha dit que és normal. Aquests esportistes... xd)

    Ui... No sembla que estigui gaire contenta... Això és el que diuen els versos del principi... Ai, que patirem... (i no m’equivocava)

    «Matrimoni concertat, toca't la vareta» hahha això m'ha fet riure!

    «fins que al senyoret li vingués de gust posar seny i casar-se amb algú altre?» Okok perquè no casar-se és de forassenyats... (Sooo... I’m super crazy)

    Que es va obrir el quadre de davant de les cuines??? S’hi entra per un quadre?

    Mhm. La noia és la ballarina i és de Gryffindor. Ui... Ja em veig avenir la tragèdia. Em va pensar en la cançó https://www.youtube.com/watch?v=YnoY9dGC0gs (però no, el drama no venia per aquí... Res de rivalitat entre residències... PITJOR)

    M'encanta que facis parlar el quadre de l'Elizabeth Burke . Hahaa «de l'altra branca de la família» xD

    A caram, no són puristes (o diuen)... I me n'encanta el motiu haha Digues el que volen sentir!

    Ui... Ja em veig a venir el favor que li demanarà...

    Hahaa quedar-se de pasta de carabassa, que bo!

    Ah, que ell té no idea del que és la Royal Ballet... M’agrada molt de trobar personatges que es vulguin dedicar a alguna cosa fora del món màgic. Que puguin fer màgia no vol dir que no puguin dedicar-se a una altra cosa.

    La comparació amb l'oceà m'ha agradat i m'ha fet gràcia. Veig que a l'Arwen també li ha agradat.

    Anava a dir: «M'agrada la visió alternativa de la Mckinnon» però Ai! Jo creia que ho deia de debò, això del matrimoni de conveniència! I, vist així, no és tan dolent (mentre totes dues part s'hi avinguin) i hi estic d'acord. Molts matrimonis són de conveniència, la majoria no són feliços malauradament, però sí que n'hi poden haver. Mentre no es discuteixi, que hi hagi complicitat ja està. I mentre no hi hagi cap altra persona que que hauria d’ocupar aquest lloc... No ho sé, com que a mi el matrimoni sempre m’ha aterrit, segurament diria que no. Però no dic que no pugui funcionar per algunes persones.

    No sabria dir si l’Edmund em cau bé o no... La McKinnon em resulta, com a mínim interessant. La Marta diu que ell li recorda Mr Darcy... Jo sóc dels que no els agrada tant xD així que té mal pronòstic per mi xD Diguem que estic amb Cass: que la Honey m'agrada més que l'Edmund, però que a mesura que llegia m'ha anat agradant més (també s'ha de dir que influeix que ell és protagonista més principal i llavors el podem conèixer millor).

    Sobre el pare de l'Edmund, estic d'acord també que és genial com ens l'has presentat clarament amb ben poques paraules. La Marta pensa en Aaron Burr i jo també he tingut els meus pensaments; trobo que és aquesta l'essència i que ens l'has transmesa molt bé!

    Estic d'acord amb l'Arwen pel que fa al tema de la passió. Però que en conjunt m'ha agradat molt el capítol. I em sembla un bon plantejament pel que em penso que acabarà passant després: dos que fan veure que van plegats al final s'acaben enamorant de veritat. No és un tema gaire original (la Marta també ho ha dit, que és clixé, i aclareixo que com a clixé em refereixo al que he explicat i no al matrimoni concertat, que em sembla un tema interessant i poc tractat en fics), hi ha diverses històries que van d'això, però l'important és com l'expliquis (i així situat a hp es genial). A més, pel que ens has mostrat del present, sembla que alguna cosa acaba interrompen la relació i acaben perdent el contacte... Bé, que alguna cosa passa i això motiva a continuat llegint, així que segueixo.

    -------

    APUNTS de faltes i de picatge:

     

    -En català estem contents o som feliços, però no estem feliços.

    Cabell ros → Cabells rossos

    Per l’estructura "a menos que" en català pots posar ‘Si no és que’, ‘llevat que’...

    La forma correcta en català "amb els braços creuats" "o els braços creuats" és «amb els braços plegats».

    Hi ha orelles de més? No ho havia sentit mai així. Jo hauria dit que les parets tenen orelles. O, si es refereix a la del retrat, pot dir que hi ha roba estesa. (però que potser és una expressió que jo desconec, eh, no l’he trobada, o una cosa que tu mateixa has formulat. En tot cas, hauria de ser ‘hi ha més orelles del compte’. ).

    "Antorcha" del castellà, en català és torxa.

    «Ulls grans» → ulls grossos (grans té un sentit menys físic)

    Color tornassolat, la pell? Em sona raríssim! Potser et refereixes que és morena (?). La llum és tornassolada; també seria una propietat d’alguns materials (paper o teixit...) o de les bombolles de sabó, pels reflexos que fan... Això no ho té la pell (en tots cas les escates)...

    Escrius: «D'aquí a tres setmanes». I això no és una correcció, és un dubte que jo tinc. Quan les construccions tipus ‘d'aquí (a)’ porten ‘a’ o no. No ho sé. Ho he cercat i he trobat això (https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/daquia), però no sé com interpretar-ho. Segons l’És a dir, en aquest cas s’escriuria sense a (però a casa no hi estan d’acord), així que no ho sé.

    Dius " no veig li" has de dir " no li veig "

    «Tant fora d'òrbita» → Tan fora d’òrbita

    «Que em faci passa per» → Que em faci passar per

    Entenc que sumbat (com ha destacat la Marta, no existeix en català), però entenc que és una llicència divertida i ho he deixat.

    -------

     

    Molt bé, molt bé, a veure quins acudits hi haurà al proper capítol (perquè amb aquesta situació segur que n’hi haurà) previs al drama ens has preparat...

    Antares