Cròniques de Hogwarts - 26: Demà serà un altre dia (Billy)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 10/01/2021 a les 00:32:05
Última modificació 10/01/2021 a les 00:32:05
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


26: Demà serà un altre dia (Billy)

Desenes de plats de colors omplen tot el terra del meu voltant, ben plens dels menjars més deliciosos. Pasta amb totes les salses que he vist i no he vist mai, guisats fumejants i olorosos, amanides fresques i variades, cremes de diferents colors... Si algú em preguntés què és la felicitat, crec que tindria una pinta bastant semblant a aquesta. Agafo els coberts que tinc a l'abast i em començo a plantejar per on començo...

—Senyor Swift!

Oh, qui em crida? Miro al meu voltant i només veig el menjar, el terra i les parets.

—Senyor Swift!

Alço la mirada al sostre quan m'adono que la veu ve de més amunt i efectivament en trobo l'origen: el maki més gran i fantàstic que he vist a la meva vida baixa lentament, flotant en l'aire, d'uns metres més amunt. Quina meravella! L'alga que l'envolta s'obre per la meitat, com si tingués una boca, i m'aixeco i alço els braços per agafar-lo mentre el maki mou els llavis, però de cop els llavis del maki passen a ser de persona, i de l'alga en surt un bony blanquinós que es converteix en un monyo, i l'arròs passa a ser una cara malhumorada, no! Que torni el maki!

—SENYOR SWIFT!

Parpellejo unes quantes vegades mentre la cara escandalitzada de la professora Papilio em mira com si estigués boig i descobreixo que els plats s'han convertit en les cares dels meus companys de classe, que em miren amb expressions que van del fàstic de la de Slytherin que no és cosina de l'Agatha al gran esforç per aguantar-se el riure de la Noa. Quina desil·lusió, ni la Papilio ni ells no són comestibles!

—Però senyor Swift, es pot saber què fa?

És llavors quan m'adono que tinc els braços alçats, a punt d'agafar el maki, vull dir, la cara de la professora Papilio. Ai! Els enretiro ràpidament i m'assec a la cadira, però amb tanta mala sort que dono un cop a la taula i faig caure la ploma i el tinter a terra. Una gran taca negra s'escampa per les pedres i faig intenció de recollir-ho tot.

—No, deixi-ho estar!

La professora Papilio es posa bé les ulleres amb un dit, i amb l'altra mà fa un cop de vareta. La tinta torna al tinter, i juntament amb la ploma venen volant al meu pupitre.

—Perdoni, professora Papilio! És que em pensava que vostè era un maki!

Crec que l'he sorprès perquè es queda parada uns segons, però és clar, sorpresa la meva, que tenia tota la intenció de menjar un maki gegant i resulta que era una cara arrugada!

Faig un petit bot quan un sector de la classe esclata en rialles. A la meva dreta, la Noa, l'Agatha, en Drake i la Chris estan tirats pel pupitre rient a cor què vols, i fins i tot l'Erin i la nova de Ravenclaw tenen la mà davant la boca perquè no les vegi la professora Papilio.

—Em pensava que els havia donat feina per fer! —diu ella amb to amenaçador, i les rialles, que s'aturen de seguida, donen pas al murmuri de treballar alguna cosa en parelles.

Em giro cap a l'Eric, que té les mans al cap i em mira amb exasperació.

—Què hem de fer?

—Senyor Swift —diu la professora Papilio, que aparentment segueix aquí de públic—, m'agradaria que no tornés a adormir-se a la meva classe. I m'han deixat encarregada de dir-li que el professor Fidus el vol veure al seu despatx a les quatre en punt.

Dit això, es retira cap a la seva taula i l'Eric i jo ens mirem, incrèduls.

—No t'ha tret cap punt —em diu amb cara de sospita.

Mira, aquesta vegada almenys no soc jo sol que vaig perdut.

—Potser està especialment de bon humor... i si han fet el seu menjar preferit per esmorzar?

—Tu i el menjar... en fi, va, que ens hem de posar a la feina.

L'Eric m'ensenya el llibre i busco la pàgina que té oberta al meu mentre les imatges dels menjars i, sobretot, del maki gegant, es repeteixen al meu cervell. Potser més tard podré anar a veure els elfs de la cuina i convèncer-los per fer-ne un. Sí... sushi...



 

—No em puc creure que li hagis dit a la professora Papilio que era un maki.

Em costa seguir l'Eric pels camins de sortida de Hogwarts, ja que com cada dimarts, va molt de pressa per arribar a l'entrenament de Quidditch en el mínim de temps possible. La Skye sempre hi arriba abans que ningú i es dedica a escridassar-los perquè han de córrer més, no m'estranyaria si un dia d'aquests aconsegueix que el Pendragon deixi sortir els de l'equip de Hufflepuff deu minuts abans... Mentrestant, el Brúixola, que estava esperant-me fora de l'aula, reposa al meu cap, ben agafat als cabells per si de cas en algun moment em perdo.

—És que ho era! Eric, no et pots imaginar el somni tan meravellós que he tingut, i llavors heu aparegut vosaltres!

—Em sap greu haver-te decebut —diu, divertit. Trobo que està de bon humor, avui... de fet, a primera hora del matí no ho estava especialment, suposo que alguna cosa el deu haver animat—. Has vist la Zoe? Normalment baixem junts al camp.

—Ha sortit molt de pressa. Jo li volia dir que baixava al Bosc Prohibit per anar junts un tros, però no hi ha hagut manera.

—Vaja... bé, suposo que ara la veuré. I espero que et vagi bé el treball de Criança, com el porteu?

—Doncs ni idea, la veritat.

I és així. Per començar, m'ha tocat una criatura que no puc veure, tot i que a jutjar pels dibuixos que hi ha al llibre, potser és millor. Però per si això fos poc, faig equip amb els amiguets, en Caleb i el seu amic Slytherin, que m'ignoren perquè per alguna estranya raó ells poden veure el vespral i jo no! Encara no estic convençut de quedar-me sol amb ells. De fet, estic segur que no hauria de fer-ho. Jo crec que són perillosos, més que la bèstia...

—Va, que no n'hi ha per tant —em diu l'Eric.

—Clar, tu dius això perquè t'entens amb el McGregor, que d'altra banda trobo que ja és una fita en si! I mentrestant, jo, amb els inseparables tenebrosos. Avui s'han passat tota l'hora xiuxiuejant i fent com si jo no existís! —un pensament sobtat amb veu de Noa m'assalta—. I si... I si quan aconsegueixes veure el vespral deixes de veure'm a mi? A veure si per ells jo soc invisible de veritat, això ho explicaria tot!

—Billy, t'ignoren —diu l'Eric sense pèls a la llengua—. Però has tingut sort que almenys ells puguin veure la bèstia. Em pregunto qui deuen haver vist morir...

Imatges d'aquells dos a mig ritual satànic amb un cos al mig d'una gran estrella a terra em passen pel cap i decideixo esborrar-les immediatament. Uh, crec que prefereixo no saber-ho.

—Bé, una conversa molt agradable, però jo he de girar cap al camp de Quidditch. Ja em diràs com ha anat, i no t'oblidis que has d'anar a veure el professor Fidus a les quatre!

Jo? Oblidar-me'n? Però si ho recordava perfectament! I a més a més porto el Brúixola ben enganxat, que segur que m'hi farà pensar d'alguna manera si me n'oblido. Que no me n'oblidaré.

Passo de llarg la cabana del Nicholson i tinc ganes d'anar-li a demanar un canvi de grup, però vaja, no soc l'únic que està enfadat. A l'Agatha li ha tocat amb la fifi rossa de Slytherin, i la Zoe i la Natia també van juntes, i aquest matí s'han discutit. A part... podria ser pitjor, em podria tornar a tocar amb l'Ethel com al treball de la Darling! Això sí que va ser tenebrós.

—Bona tarda, nois!

No sé com ho han fet, però els sequaços del diable han arribat abans que jo.

—Què hem de fer avui? Prendre nota del que ha menjat? Netejar-lo?

Es giren sincronitzadament cap a mi i tornen de seguida a la seva conversa de murmuris sense dir-me res. O sigui que continuem així, eh?

Miro al meu voltant buscant senyals del vespral, que segur que ronda per aquí perquè el Brúixola s'ha estirat sobre el meu cap, ben pla, intentant no destacar. Sempre ho fa, quan venim a fer el treball, crec que perquè els vesprals cacen ocells al vol i es vol assegurar que no el confongui. En Caleb i l'Slytherin de les ulleres murmuren més fort, i diria que es discuteixen per alguna cosa que no els està sortint bé. Ves a saber què passa...

M'assec a un tronc que hi ha tirat per terra a la clariana on tenim el vespral i miro cap amunt, fins on arriben les fulles dels arbres, per fer passar el temps. M'agradaria tant poder anar a la cuina, ara mateix! He de parlar amb els elfs perquè facin sushi algun dia, i si pot ser el maki gegant del meu somni. Aquells elfs són uns genis, segur que ho aconsegueixen.

Estic una estona observant els arbres, però això és avorridíssim! Segur que si m'hagués tocat amb alguna de les Gryffindor m'ho estaria passant millor, ara mateix. Em pregunto com tenen el tema de les disfresses de la festa de Halloween. Em van dir que tenien una idea per colar-nos a la festa, però no me'n van voler detalls per si me n'anava de la llengua... Quina barra! Com volien que ho escampés si me n'hauria oblidat al moment?

Mentrestant, aquells dos discuteixen alguna cosa sobre el vespral. Sincerament, sembla que aquest no sigui el meu treball... m'agradaria intentar ajudar. No ho sé, per si el Nicholson pregunta què he fet i tal.

—Algun problema? —pregunto, acostant-me a ells.

Però no reaccionen.

—Eoooooooooo! Que no em sentiu?

I sembla que no, perquè segueixen xerrant en veu baixa sense fer-me ni mica de cas.

—Holaaaaa! Terra cridant als llunàtics! Que se suposa que feu el treball amb mi!

Em toco el cos per comprovar que no soc transparent i m'he convertit en un fantasma, perquè això ja passa de taca d'oli! Ja veig que si vull fer alguna cosa en aquest treball ho hauré de fer per la meva banda, o sigui que torno a asseure'm i trec el llibre de Criança. L'obro per la pàgina dels vesprals i passo els dits pel paper. Bèstia de categoria XXXX... només el poden veure els que han vist la mort... carnívor, s'alimenta d'ocells al vol... social, solen viure en grups... solen...

Tanco el llibre de cop i em sorprenc del soroll que fa. Els dos amiguíssims també, perquè el de Slytherin es gira i em diu:

—Es pot saber què et passa?

Però no l'escolto, perquè m'he posat dret i estic observant tot el meu voltant. Si viuen en grups... i no els puc veure... i si estic envoltat de cavalls esquelètics i no ho sé?

Ai, mareta. Ja sé que mai no soc gaire conscient del que passa al meu voltant, però això de les bèsties invisibles ja és massa! He de descobrir-ho, i tant que sí, o sigui que em poso a caminar cap a fora de la clariana sense que els germans satànics em facin cas i arribo ben aviat a la cabana del Nicholson altre cop. Just al costat, en un petit cobert, hi guarda una nevereta amb coses que necessita per alimentar les bèsties del bosc. Ens va dir que, com que els vesprals necessitaven bastanta carn, en podíem agafar d'allà, per tant, en trec un tros i el tallo en daus. Els poso en un farcellet i torno cap a la clariana.

Els meus "companys d'equip" segueixen discutint amb els caps molt junts en un racó. Que els bombin! Ara soc jo que els ignoro i trec uns quants trossos de carn. És el meu moment de glòria! Si hi ha més d'un vespral... els trossos de carn  haurien de desaparèixer alhora, no? Els escampo per la clariana i immediatament veig com n'hi ha un que s'esvaneix. Intento no perdre'n cap de vista, però és evident que desapareixen un per un, o sigui que em quedo més tranquil.

Fins que un tacte llefiscós em recorre la mà i en desapareix el tros de carn que estava agafant.

Faig un xisclet i un pas enrere però PAM!, caic pla a terra per culpa d'una arrel mal posada. Per què sempre posen arrels als llocs on no hauria d'haver-n'hi? És indignant, com si sabessin que jo passaria per allà i volguessin fer-me caure!

Un fluid que no puc veure em cau a la galta. Què és això!? I si... i si és saliva del vespral? I si el tinc aquí a sobre, afamat perquè no li he portat prou menjar? Ai, ai, ai, on m'he ficat? Jo el que volia era menjar, no que se'm mengessin! El Nicholson no ens ha preparat pas per aquesta situació... Moriré víctima d'un treball de Criança de Criatures Màgiques!

Deixo caure els braços dramàticament enrere perquè la millor opció deu ser fer-me el mort i tanco els ulls. Per un moment no passa res, però un soroll de bèstia que olora sona al costat de la meva orella i el mateix tacte llefiscós que he notat abans a la mà em recorre tota la cara... uix. Quin fàstic!

—Com ho has aconseguit?

Entreobro un ull i veig, borrosos, en Caleb i l'Slytherin que em miren amb cara d'enfadats.

—Portem una hora intentant que aquesta bèstia ens faci cas i se'ns acosti! I apareixes tu, que no en tens ni idea, i el tens a sobre? Què has fet?

—De veritat, de veritat que diria que no és el millor moment per posar-nos a discutir!

Estan totalment volats, si s'han de posar així crec que prefereixo que no em dirigeixin la paraula!

El vespral em segueix llepant. Potser, al final, no té intenció de menjar-me, no? A més a més, estic segur que tindria molt mal gust. M'incorporo a poc a poc i l'animal em frega el braç. Té un tacte relliscós i definitivament no té pèl...

Ha! Qui deia que jo no servia per res? Aquests dos porten una hora intentant guanyar-se el vespral, i qui ho ha aconseguit? Doncs jo, és clar, Billy Swift, soc imparable, el geni de la Criança, l'home que xiuxiuejava als vesprals!

—De tota manera ja passen de les quatre —diu en Caleb—. Mira, nosaltres marxem, tu fes el que vulguis.

Li respondria, però fa una mica que el Brúixola m'estira molt fort els cabells i ja em fa una mica de mal.

—Mira, Brúixola, de veritat, ja sé que et fa por el vespral, però no veus que és la mar de simpàtic? No cal que et posis així!

Au, però si sembla que m'hagi perdut, tal com m'estira els cabells! Ni tan sols jo no em puc perdre, que estem molt a prop de la cabana del Nicholson i el camí està marcadíssim. Quan torni a Hogwarts sabré perfectament per on anar, tot i que ara que dic Hogwarts... crec que abans he pensat que quan tornés al castell hauria de trobar la manera d'arribar a algun lloc! Què devia ser? No he d'anar a la Mussolerissa a enviar cap carta, i crec que no estic castigat o algú m'hauria avisat...

—Havia d'anar al despatx del Fidus a les quatre!

El Brúixola deixa d'estirar, però ostres, en Caleb ha dit que ja passava de les quatre, oi? Només conec el Franz Gras de quan em castiga, però estic convençut que no li farà gràcia que arribi tard. I trigaré una bona estona a arribar-hi, perquè és clar, aquí el menda no pot córrer que si no cau de cara a mig camí, em sembla fatal!

Amb un esglai, noto com alguna cosa s'esmuny entre les meves cames i de cop estic assegut a una montura invisible a més d'un metre de terra.

—Però Swift! Què fas sobre el vespral, que cauràs!

—No ho sé, ha estat ell!

—Però agafa't, fes el favor!

—Ah, molt bé, gran consell, Caleb, però on vols que m'agAFI SI NO VEIG LA BÈSTIA!?

Una sacsejada em fa anar amunt i deixo anar un xisclet mentre palpo al meu voltant i trobo una mena de crinera, on m'aferro com si m'hi anés la vida. 

—Vull baixar! Auxili!

Però no baixo, sinó que pujo, i pujo, i perdo el Brúixola que crec que pren uns quants pèls meus pel camí perquè ANEM TAN RÀPID QUE AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

Així és com moro, oi? Abans m'equivocava! No era que el vespral se'm volgués menjar, sinó que em volia tirar des del cel per fer un bon espectacle sanguinolent que veiés molta gent, així tots haurien vist un mort i ell podria socialitzar una mica! Per què sempre em passa tot a mi?

De cop, tot s'atura. Soc mort, ja? Ha anat tot tan de pressa... Soc mort i no he pogut fer el maki gegant! Quina desgràcia!

Obro els ulls, primer una mica i després del tot. Caram, he de dir que l'altra vida s'assembla molt a l'anterior. De fet, algú hi ha construït una rèplica de Hogwarts exacta a mida real! No em malinterpreteu, m'agrada molt el castell i tota la pesca, però no esperava haver d'anar classe després de mort, la veritat. Ni així, no em salvo de les pocions!

Just a la meva dreta hi ha la paret del castell i una finestra. Miro a dins i hi veig un despatx amb un bruixot rabassut assegut davant d'una taula. És el professor Fidus! No soc mort, doncs... el vespral m'ha portat a la reunió!

Truco a la finestra i la cara rodanxona i vermella del meu cap de residència es gira de cop. El saludo amb la mà i l'home deixa anar la ploma que tenia a la mà mentre s'acosta a la finestra amb pas histèric i mira bé per assegurar-se que no s'ho ha imaginat. Llavors, l'obre d'un cop amb una expressió esgarrifada i crida:

—Senyor Swift!

Jo faig una reverència en la meva posició en l'aire per acabar d'arrodonir la meva entrada triomfal.

—Bona tarda, professor Fidus! M'esperava?



 

—Tard! Ha arribat divuit minuts tard! 

El Franz Gras es passeja amunt i avall del despatx, furiós, i no puc evitar pensar que amb el cos tan baixet que té, sembla que hagi de treure fum en qualsevol moment.

—D'aixòoo... no creu que no n'hi ha per tant? Vull dir, he aparegut volant a la seva finestra sobre un vespral, i gairebé caic i em mato quan he desmuntat. Arribar tard només és una minúcia.

—Ningú no arriba tard a les meves reunions!

D'acord, d'acord, no calia posar-se així, home, encara gràcies que hi he anat i he arribat relativament puntual. Si no, que li pregunti a la Hook!

L'home s'asseu a la seva cadira, davant meu, i fa un parell de respiracions profundes.

—Bé, senyor Swift, intentaré calmar-me perquè el que hem de parlar és important —diu, amb un marcat accent alemany—. Però li demano la màxima atenció!

Faig que sí amb el cap, només faltaria! Jo sempre escolto als professors. Menys al Binns, és clar, que no hi ha qui es concentri amb aquell to de veu. Ai, i evidentment, quan m'adormo tampoc no els escolto, però que s'ho facin mirar, que si m'adormo deu ser que no ho fan prou bé!

—Senyor Swift!

M'adono que el professor Fidus m'estava parlant i fixo la mirada en ell per no distreure'm altre cop. Em pregunto on deu ser el Brúixola...

—Senyor Swift, vostè sap que està cursant cinquè curs, oi? —sí, això diuen—. I que a final de curs té els GNOM.

Com vol que me n'oblidi si els professors no parlen d'una altra cosa? Que si GNOM per aquí, que si GNOM per allà... Hi estan totalment obsessionats!

—Si vol passar de curs i poder triar quines assignatures fa l'any que ve, ha de passar els GNOM amb una mínima nota, i hem estat parlant de vostè tots els professors...

Ai, aquesta sí que és bona. Que han estat parlant de mi, els professors? Però des de quan els professors es dediquen a intercanviar opinions sobre els alumnes? Això sí que és preocupant, és tota una invasió de la intimitat!

—... i, al ritme que va, veiem molt improbable que aconsegueixi aprovar-ne cap, i si això passa, haurà de repetir curs.

La sentència em cau al damunt d'una llosa. Però... què? Què diu! Jo, repetir curs? Vull dir, mai no m'han anat gaire bé els estudis, però entre una cosa i l'altra he anat aprovant justet, i no pensava que aquest curs hagués de ser diferent... no?

—No s'atabali, tot i això. Normalment aquesta conversa la tindríem més endavant del curs, però hem decidit avançar-la amb vostè per tenir temps de maniobrar. Senyor Swift, ha pensat a què es vol dedicar, quan acabi els estudis?

Que si he pensat a què em vull dedicar quan acabi els estudis? Però si ni tan sols m'havia plantejat que algun dia s'acabaran els estudis! Ja sé que els alumnes que acaben setè marxen, però... ostres, no se m'havia acudit que això també em passaria a mi!

—Si no és així, hauria de pensar-hi detingudament. A cinquè es fan moltes assignatures, i és... improbable, per no dir impossible, que pugui amb totes. Els GNOM determinaran què pot estudiar el curs vinent, i això determinarà el seu futur. Per tant, haurà de triar a quines assignatures es vol enfocar aquest curs per mirar d'aprovar-ne els GNOM. Tots... la majoria de professors estan disposats a donar-li un cop de mà, i estic segur que alguns dels seus companys també ho farien encantats.

Les paraules del professor em cauen a sobre com una gerra d'aigua freda. Tan seriosa és, la cosa?

—Senyor Swift? Entén el que li dic?

—Sí, professor Fidus —soc capaç de murmurar mentre miro fixament el terra.

—Bé. Ha de pensar en moltes coses, em sembla, o sigui que donaré per acabada aquesta reunió i el faré cridar més endavant per saber en què ha pensat. No dubti a venir-me a veure si li cal. I recordi que els professors hi som per ajudar-lo.

Crec que el que em preocupa més és el to amable del Franz Gras. No l'havia sentit mai així... Automàticament em poso dret, i dono les gràcies a les meves cames per funcionar soles, perquè no estic segur que ara mateix pogués controlar res, ni molt menys el meu cos.

Quan surto del despatx començo a vagar pels passadissos sense rumb. No sé on soc, però quina importància té? Les paraules del cap de Hufflepuff es repeteixen en el meu cap una vegada i una altra sense aturador i no tinc clar com se suposa que he de reaccionar. Pensava que tot estava bé, que les coses anirien resolent-se soles, com sempre, però potser aquesta vegada se m'ha acabat la bona sort.

No sé quanta estona fa que camino quan veig el Brúixola que se'm llança a sobre des de l'altra punta del passadís, però no soc capaç de fer-li cap festa. Immediatament se'm situa a sobre del cap i m'estira els cabells, marcant la direcció cap on he d'anar, i em deixo portar per ell.

Futur? Però quina paraula és aquesta? Mai, mai de la vida no he pensat en el futur, ni he fet plans, ni res d'això. Per què hauria de fer-ho? Ja tinc prou feina amb el present! I ara em demanen que no només pensi en el futur, sinó que decideixi exactament què vull fer, perquè si no aprovo uns exàmens, el meu futur és totalment negre. No sé què és pitjor, si equivocar-me amb la tria i que després resulti que no era el que volia o suspendre i no poder seguir fent classe amb els meus companys de tots aquests anys.

No me n'adono i ja hem arribat davant de la Sala Comuna de Hufflepuff. Hi entro sense ser gaire conscient del que faig i saludo en Noël i la Skye, que seuen davant de la llar de foc. Ja es deu haver acabat l'entrenament... quina hora és? És igual, perquè vaig en direcció a la meva habitació per estirar-me i no pensar en res. Quan soc al passadís, però, uns plors ofegats em desperten de l'estat en què em trobo. Perquè no són uns plors qualsevols. És la Zoe.

Pujo les escales fins a la porta de la seva habitació i, efectivament, els plors venen de dins, tot i que quan truco a la porta s'aturen sobtadament.

—Zoe, ets tu? Soc en Billy.

Passen pocs segons fins que la porta s'obre i una Zoe amb els ulls envermellits em dona la benvinguda. M'agradaria parlar-li de la meva conversa amb el Franz Gras, però ara mateix l'únic que puc pensar és que li ha passat alguna cosa dolenta quan ella no es mereix que li passi res dolent, i que ho he d'arreglar com sigui.

—Què ha passat?

Quan soc a dins, ella tanca la porta i se'm llança als braços sense dir res, arrencant a plorar un altre cop. Jo l'abraço a la meva manera sapastre, però estic molt, molt enfadat amb el que sigui que la fa estar així. Triga una estona a calmar-se, i quan ho fa, anem a seure al seu llit i li frego l'esquena mentre espero amb paciència que m'expliqui per què està així.

—Puc ajudar-te en res? —pregunto.

—Billy, no sé si he fet una estupidesa, però és que no podia més... Quan he acabat l'entrenament de Quidditch en Max m'ha vingut a buscar, i li he dit que havia d'anar a la Mussolerissa a enviar una carta i que ens veuríem a l'hora de sopar, però ell m'ha dit que volia acompanyar-me perquè no estigués sola. No hi havia manera de fer-lo entrar en raó... m'ha dit que feia mala cara i que hauria d'anar amb ell i els seus amics, que m'animarien, i ja sé que ho feia amb bona intenció, però últimament no entén que necessito el meu espai, i que els seus amics no són els meus, fa dies que no estem bé... i li he dit que era millor que ho deixéssim córrer.

La Zoe es torna a posar a plorar i jo assimilo el que m'acaba de dir. És veritat que últimament estaven més irritables... però no pensava que la cosa acabés així, ni tan de pressa.

—Si tu no estaves bé has fet el millor que podies fer. Si et feia patir més que les alegries que et donava... llavors no val la pena.

—És que no sé ni com explicar-ho... saps allò que diuen que hi ha gent que només et vol a les bones, i quan estàs malament no volen saber res de tu? Doncs en Max és al revés. És com que li està bé fer d'heroi salvador de la noia angoixada, i no pot suportar la idea que jo pugui gestionar les meves coses al meu ritme i a la meva manera. Tot ho he de fer amb ell i els seus amics, i no em queda temps pels meus i el que m'agrada a mi. Té bona intenció, ja ho sé, però... bé, és igual, ja està fet, no? No cal donar-hi tombs. I si m'he equivocat, però? I si no sé estar sola?

—Però què dius? —faig, escandalitzat—. Sola no ho estàs ni ho estaràs mai. Em tens a mi, i a l'Eric, i a l'equip de Quidditch, i estic segur que la Natia també et farà costat encara que no passeu un bon moment. Em sap greu dir-te que per molts àpats que hagis fet a la taula de Gryffindor, ets una Hufflepuff, i els teixons ens cuidem els uns als altres.

Plora amb més força i s'abraça a mi, i de veritat que em fa molt de mal, tot això. La Zoe, estar sola? Després de tot el que ha fet per mi i sent ella com és?

—Sé que no soc la persona més eloqüent del món i que en realitat soc un desastre... però soc aquí, i si tu en tens prou, jo et prometo que et costarà desfer-te de mi.

—Ai, Billy... que si en tinc prou? No sé què faria, sense tu.

Li somric i ella em torna el somriure.

—No és per res, i pots seguir plorant-me a sobre l'estona que et calgui, però tinc la sensació que amb tot, després de l'entrenament no t'has dutxat.

Es posa a riure i em clava un cop al braç. Així està millor.

—No, si de fet tens raó... M'esperes a la Sala Comuna per anar a sopar després? Estic feta un desastre... a banda de la suor, m'anirà bé una dutxa per relaxar-me.

—I tant!

—I tu, Billy, com estàs?

La conversa amb el Franz Gras em torna al cap, i m'agradaria molt compartir-ho amb ella perquè sé que parlar-ho m'ajudaria i que no em jutjarà, però ja té prou maldecaps i avui no toca molestar-la.

Ja li diré demà.

—Jo fantàstic, com sempre!

Li faig una última abraçada i surto de la seva habitació amb la camisa de l'uniforme xopa de llàgrimes. Quan arribo a la meva habitació, em deixo caure al llit de cara.



 

El Gran Saló està molt ple d'alumnes, i mira que normalment la gent tendeix a venir a sopar tard i avui hem arribat abans d'hora. La taula dels professors, però, estaria buida si no fos per l'Strike i la Darling, que xerren animadament sobre unes tasses de cafè.

—Mireu, la Natia! —diu l'Eric, que se'ns ha afegit pel camí.

I sort que veiem com ens fa un senyal amb el braç, perquè la taula de Hufflepuff està plena de gom a gom! Passem de llarg entre els murmuris mentre el Brúixola ens segueix un parell de metres més amunt i ens asseiem al lloc que ens marcava la Natia, que ens saluda amb una revista oberta a la mà.

—Seieu, que aquí queda una mica de lloc!

—Zoe, ets cara de veure a l'hora de sopar, que bé que vinguis amb nosaltres avui! —diu la Skye, que està asseguda al costat amb la Donovan.

La Zoe fa un petit somriure i em sorprèn fins a quin punt és capaç d'amagar com estava no fa gaire estona. M'asseguraré de no perdre-la de vista...

—Escolteu, ens hem perdut res? —pregunta l'Eric—. Com és que tothom ve a sopar a primera hora?

—No ho has sentit? —respon la Donovan, amb tot l'interès del món—. Diuen que avui ha arribat el nou infermer i tothom té mooooltes ganes de veure'l, amb els rumors que corren...

—Un nou infermer? Suposo que no trigaré gaire a conèixer-lo, no entenc per què tothom està tan impacient per veure'l... si volen els cedeixo la meva manca de coordinació —dic, estranyat—. A mi m'interessa més veure què hi ha avui per sopar, la veritat.

La Donovan i la Skye es miren d'una manera estranya que no sé interpretar i es posen a riure. Jo de veritat que no sé de què parlen...

—Abans he sentit que la Darling i l'Strike parlaven —diu la Natia, que s'afegeix a la conversa sense tancar la revista—, i deien que Madame Pomfrey estava desbordada perquè tenim el costum d'omplir la infermeria, i que començava a estar mosca perquè no pot anar a Hogsmeade a fer una cervesa de mantega a Les Tres Escombres.

És veritat que últimament quan hi he hagut d'anar la cosa estava bastant plena.

—Natia, què llegeixes, avui? —li pregunta l'Eric.

—Una revista fascinant sobre el fons marí, hi vols donar un cop d'ull? —diu, amb la mirada que se li il·lumina immediatament.

—I tant! Ja ens podrien ensenyar tot això, a Hogwarts... estic cansat de tanta vareta amunt i avall, i va la Papilio i ens posa un nou treball de Transfiguració, quina mandra.

La Skye i la Donovan es posen a parlar i jo miro la Zoe, que té el somriure enclastat a la cara com si hi estigués cosit. Li busco la mirada i, quan em mira, veig que no ho està passant gens bé, o sigui que li dono la mà sota la taula i ella me l'apreta un moment.

De cop, les taules s'omplen de plats meravellosos com cada dia, ja deuen ser les sis! Avaluo les infinites possibilitats, i de cop m'aturo perquè no m'ho puc creure... sushi, hi ha sushi! Els meus precs han tingut resposta!

Començo a escudellar-me'l, i fins que no en tinc el plat ple no m'adono que tothom ha quedat callat. Miro al meu voltant i veig que estan tots aturats mirant a la taula dels professors, que ja està més plena. D'acord que no recordo gaire bé la gent... però parlant amb el de Magimàtica hi ha un noi bastant jove, de pell morena i cabells rossos, que estic convençut que no havia vist mai a la meva vida.

—Mamma mia, que em diguin on els fabriquen, aquests infermers, que n'encarregaré un parell —diu la Donovan amb un somriure estrany.

Infermers, la Donovan? Si no pren mai mal, ella! Per què vol infermers?

—Quin espècimen... em sembla que em començo a trobar malament —respon la Skye.

—No n'hi ha per tant —etziba la Zoe bruscament.

De veritat, de veritat que no entenc res!

—Que no n'hi ha per tant? Ja sé que tu estàs molt enamorada i tal, però noia, les coses són com són —diu la Donovan.

La Natia ha tornat aviat a la seva revista, que estic segur que és més didàctica que aquesta conversa surrealista que no es pot agafar per enlloc. Miro la Zoe, que s'està posant sopa al plat, preocupat pel comentari que li acaba de fer la Donovan, i m'adono que la Skye també l'està mirant de gairell amb cara de confusió. Noia, jo també.

—Bé, tornem al que ens interessa... —diu la Natia, senyalant-li alguna cosa de la revista a l'Eric—. Mira què diu aquí, sabies que al fons del mar hi ha fumaroles hidrotermals que poden arribar a fer 400 graus centígrads?

Però l'Eric estava mirant enrere no sé per què i ha tornat endavant per mirar molt fixament el plat de sopa que té davant sense ni tan sols agafar la cullera. Començo a dubtar si són tots bojos o és que m'hi estic tornant jo.

—L'equip de Slytherin està entrenant, oi? —pregunta.

La Natia fa cara de sorpresa i es queda parada un moment. Pobra, se la veia molt il·lusionada, i és l'única que està actuant de manera normal!

—Natia, si t'esperes que m'acabi el sushi m'ho pots explicar a mi, sona molt interessant! —li dic.

Em fa que sí i es comença a escudellar la sopa, i per darrere d'ella i l'Eric, que segueix concentradíssim en el seu plat, passa corrent la nova de Ravenclaw de cinquè, que surt disparada del Gran Saló.

Em pessigo per assegurar-me que no torno a somiar i sembla que no, que estic despert, i que aquest dia és encara més estrany del que semblava.

Quines ganes tinc d'anar a dormir.



 

L'Eric i la Natia s'allunyen de la taula per anar cap a la Sala Comuna, però com sempre, em quedo enrere per acabar-me les postres. Soc més de salat, però no els diré que no.

—No sé on ho poses, Billy, tot el que t'empasses —em diu la Zoe, que m'ha esperat—. D'acord que avui hi havia sushi i has menjat més del compte, però tot i això...

Llavors, de cop i volta, unes quantes figures s'asseuen als bancs del nostre voltant, que han quedat bastant buits gràcies a la desaparició del nou infermer de la taula dels professors.

—Em pensava que no marxarien mai! —diu la Chris mentre fa un senyal a la taula de Ravenclaw, d'on s'acosten la Noa i en Drake.

—A veure, anem ràpid que no volem cridar l'atenció —segueix l'Agatha en veu baixa—. Halloween se'ns acosta, i hem d'aconseguir cabells d'un munt de persones.

—Cabells? Per què volem cabells?

La Zoe em tapa la boca immediatament i tots em miren malament.

—Dissimula, Billy, dissimula.

Però... però si no m'han volgut explicar res, i no sé de què parlen!

—Hi som tots, ja? —pregunta el germà de la Chris—. On és la Maire?

—Ha sortit corrents perquè ha dit que no es trobava bé —respon la Noa—. Ja li diré el que decidim.

—Bé, doncs —reprèn el fil l'Agatha—. L'Edwin ens ha aconseguit el cabell del Layton, jo aquest matí he agafat el de la Hilary a classe de Criança i en Joe en va agafar un de la taula on estudiava la Circe a la biblioteca, o sigui que ja en tenim tres. Noa, Drake, vosaltres i la Maire us podeu encarregar del de l'Ethel, oi?

La Noa fa que sí amb el cap enèrgicament, però en Drake sembla que estigui pensant en alguna altra cosa.

—Nosaltres ja trobarem la manera d'agafar els dels Slytherin del nostre curs que queden sense que se n'adonin—segueix l'Erin.

—I nosaltres agafarem els de l'equip de quidditch de Slytherin que ens falten i el d'en Kenneth —diu en David.

—Per tant, només ens queda el d'en Caleb. Billy —diu la Chris mirant-me molt fixament—, necessito que et concentris molt, perquè l'hauràs d'agafar tu, que és el teu company d'habitació.

Jo? Agafar un cabell d'en Caleb? Però si no sé ni per què el volen, encara!

—No patiu, jo l'ajudo —diu la Zoe immediatament.

És llavors quan m'adono que a un racó del grup hi ha en Max, que es manté tan apartat de la conversa com li és possible.

—Estem aclarits, doncs —conclou l'Agatha—. Penseu que tenim temps, però no ens podem adormir. Assegureu-vos que agafeu el cabell correcte, que mentrestant nosaltres anem...

—Si no us conegués millor, diria que en porteu una de cap.

Ens girem tots de cop, però només és la professora Darling, que ens mira amb un somriure mentre l'Strike la segueix amb la seva típica expressió sorruda.

—Nosaltres? —diu el germà de la Chris—. Des de quan ens fiquem en embolics? Si som uns angelets!

—No cola, Connors —diu l'Strike—. Au, va, ja poden anar explicant.

—Apa, Cormoran, no siguis així —li porta la contrària la Darling. Cormoran? Des de quan es diu Cormoran, l'Strike?—. Estic segura que era una conversa la mar d'innocent, oi que sí?

Tots fem que sí amb el cap immediatament. Tot i que ara que hi penso, jo segueixo sense saber ben bé de què estàvem parlant.

—Ho veus?

L'Strike segueix fent mala cara, però cedeix de seguida. Encara bo.

—Faré veure que m'ho crec... però vull que aquest grupet es dispersi. Ja!

En Max s'aixeca immediatament com si hi hagués una molla al banc i s'allunya amb un adeu murmurat alhora que l'Strike i la Darling se'n tornen cap a la taula dels professors.

—Bé, ja en parlarem, jo vaig a la Sala Comuna a veure si trobo la Flameta... —diu en Drake, neguitós.

—T'acompanyo —respon la Noa amb cara de preocupació—. Bona nit, nois!

—Jo hauria d'anar tirant, també, que la meva agenda no es quadra sola —diu el germà de la Chris—. Vens, David? David!

En David, que mirava cap a les noies, fa un bot com si li haguessin passat l'electricitat.

—Què? Sí, sí, anem. Apa, gent, bona nit i anarquia.

Només quedem les tres de Gryffindor, la Zoe i jo. La Chris s'ha quedat amb la mà alçada despedint els dos que acaben de marxar i l'Erin fa una rialleta.

—Bé, jo crec que encara podem atrapar-los, no us sembla? Agatha, havíem de parlar amb en Joe, tu i jo, recordes?

—Amb en Joe? I què se suposa que li hem de dir?

—Au, va, anem, que ja t'ho recordaré pel camí. Fins demà! —ens diu mentre empeny l'Agatha, que fa cara de no entendre res, i la Chris, que té els cabells molt però que molt vermells.

Miro la Zoe perquè ens hem quedat sols altre cop.

—Zoe —li dic.

—Sí, Billy?

—Per què necessitem els cabells de mig Hogwarts?



 

L'Eric badalla al meu costat, mig endormiscat a una butaca de la Sala Comuna de Hufflepuff, amb el llibre de Transfiguració a les mans. Jo intento entendre els apunts que vaig prendre (o que no vaig prendre, més ben dit, perquè les poques paraules que hi ha no sé si es podrien anomenar apunts) sobre la vainilla de vent, que se suposa que demà hem de seguir treballant a classe. Més enllà de fer caure pots o no... la professora Woolgather, en un moment d'inspiració, va dir que ho acabaríem demà i començaríem alguna cosa nova, i no vull anar endarrerit.

—Eric, tu recordes què havíem de començar quan acabéssim la vainilla de vent?

—Sí, el díctam, per què?

—Això, gràcies! M'agradaria donar-hi un cop d'ull abans de la classe perquè no em vingui de nou.

L'Eric es queda mirant-me amb el llibre obert i arrufa les celles un moment.

—Què? —li pregunto.

No diu res, però s'acosta a mi i em posa la mà al front.

—Vols dir que no tens febre? Des de quan mires les coses per avançat?

—No ho sé, però suposo que això ajuda, no?

Això espero, almenys.

—Sigui com sigui, jo aniré tirant a dormir. Puges, no?

—No... em quedaré una mica més a repassar.

Es queda un moment en silenci, dret, observant-me altra vegada.

—Estàs segur que no et passa res?

—A mi? Què hauria de passar-me? Ja em coneixes, sempre de bon humor!

Em llança una altra mirada de sospita, però acaba arronsant-se d'espatlles i recollint les seves coses. Quan ha desaparegut cap a les habitacions, em deixo caure al respatller del sofà.

Vull explicar-li en algun moment, de veritat que sí... però és que l'Eric de vegades es frustra amb mi, i d'alguna manera em preocupa la seva reacció quan vegi que els professors li donen la raó. Mai no m'ha fet res, que la gent sàpiga que soc un desastre, però per algun motiu em fa por que s'assabenti que realment no tinc remei i que soc inferior a la resta de la classe. Perquè soc l'única persona amb qui han tingut aquesta reunió, segons el Franz Gras.

Però prou de pensar-hi... he de seguir, he de revisar això del díctam, o sigui que busco la pàgina del llibre on s'explica i observo la imatge de la planta. Bé, sembla una planta la mar de normal, comencem bé. Segons l'explicació, es fa servir per guarir ferides, això ho entenc. Però quan començo a mirar les seves propietats i el procés d'extracció de l'essència... les paraules es fan una bola al meu cap, i se solapen les unes amb les altres, i quan aconsegueixo entendre una cosa oblido l'anterior.

El que s'ingereix què era, la fulla o l'essència? Suposo que l'essència, perquè no crec que la gent es mengi la fulla, no? Però llavors, la fulla per a què serveix? Per fer un cataplasma? No, aquí diu que no, que no es fan cataplasmes. En aquest cas, el que s'ingereix deu ser la fulla, però... el díctam no servia per curar ferides de la pell?

Com més llegeixo, més m'embolico i menys clar ho tinc. Imatges, títols i explicacions, paraules les unes darrere de les altres, i encara més paraules de les quals no puc treure l'entrellat. Al final, acabo tancant el llibre de cop i deixant-me caure derrotat. El professor Fidus tenia raó.

Com se suposa que he de superar aquest curs?

 

 

 

Capítol escrit per: marta_ginny


Llegit 208 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 10/01/2021 a les 00:55:26
    #27671He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Crisi existencial per tu! Crisi existencial per tu! Crisis existencials per tothom! Pobra gent... tenen la desgràcia que els escric jo, ni el Billy no s'escapa del drama hahaha

    Però no per això deixa de ser el Billy! Em va costar una mica tornar-me a posar a les seves sabates després de tant de temps, però realment escriure'l és molt divertit i és un personatge que em resulta molt entranyable. El problema que tenia amb ell és que no participava en cap trama ni en tenia una de pròpia, i vaig estar pensant què li podria passar. Realment és una persona que va molt feliç per la vida sense plantejar-se gaire res, i m'agrada que la conversa amb el Fidus l'enfronti amb el futur i el faci sortir de la seva bombolla una mica (he de dit que no ha estat intencionat, però tinc la Maire enfrontada amb el passat i el Billy amb el futur, i m'encanta). Per aquí anirà, s'haurà de plantejar coses i fer-se preguntes importants, i fer un esforç també, canviar una mica la seva perspectiva.

    Què més... també tenim una mica de Calike perquè no podia passar-ho per alt hahaha i la Zoe que trenca amb el Max, que tot i que la pobra m'ha fet pena, tenia mooooltes ganes que passés (i crec que no soc l'única haha). El Billy sent l'amic de l'any <3 que no pot suportar veure com la Zoe pateix. És tot puresa, ell! Finalment, l'arribada del Flynn, que és una altra cosa que tenia moltes però moltes ganes que passés huhuhu the storm is coming!

    He intentat fer sortir tanta gent com m'ha estat possible, sobretot els huffies i una mica la Papilio que estan una mica abandonats. I evidentment, colar ni que sigui un comentari innocent de totes les ships (ara ve quan me n'he deixat alguna... crec que no, no?). I finalment, pel que fa al títol, és que realment el pobre Billy té un dia... intens hahaha i no en el sentit positiu! O sigui que esperem que l'endemà sigui millor ^^ (a la nit hi ha Droa, o sigui que no sé si per ell serà millor però per nosaltres seguríssim!).

    Moltes gràcies a tots! Ens llegim! :)




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 10/01/2021 a les 15:39:21
    #27673He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    Aaaaaaai, m'ha encantat el capítol; és molt ciqui i entranyable!

    Que es posi a somiar amb sushi és boníssim, i encara ho és més que confongui un maki amb ni mes ni menys que la professora Papilio, que és com la pitjor pirsona a la qual ignorar a classe... XD Hahahaha, ha estat molt diver.

    Ui, i després el treball de criança! El Caleb i el Mike em cauen com una patada al cul. Ja no em deien gaire res d'etrada, però semblen uns snobs de merda. Ja els està bé que el Billy els passi la mà per la cara amb els vesprals que ni tan sols no pot veure! M'ha agradat molt que al vespral li agradés tant el Billy, que s'oferís a portar-lo i tot, és supercuqui! Li podem posar un nom al vespral? Ens el podem quedaaaaaar? Poooooorfa? Pot sortir més? Vull que sigui un habitual! 

    Veus, en Fidus sempre m'ha caigut bé, per algun motiu (suposo que assumeixo que és bon home, per ser Hufflepuff, i a més és de muggleologia, així que entenc que deu ser una persona de món i de ment oberta. Aquí és bastant amable amb el Billy, dincs de tot (tot i que no li agrada gens la impuntualitat, però trobo que que es podria haber sentit més impressionat perquè el Billy es presentés al despatx muntat en un vespral! És superpro! XD). Realment, Billy, entenc que encara ets molt jove, però és hora de començar a triar branques d'estudis! Has de fer un cop de cap! No pateixis, de caminis n'hi ha molts a la vida, i sempre es pot canviar, però està bé tenir alguna fita en ment. ^^

    Després hi ha lo de la Zoe... que honestament, filla meva, l'has deixat tu, al Max, no calen els mars de llàgrimes, que ell deu estar pitjor, saps? XD (No puc evitar estar del costat del max en aquesta situació... pobre xaval, no ha fet mal fet i només fa que rebre pals, primer el David i el Joe s'hi barallen sense motiu, i ara la Zoe el deixa perquè és massa amable i no vol que estigui sola...? Hahahahaha, no m'estranya que no es faci amb els del seu curs, pobre xaval. Res, Max, res, ni puto cas que aquesta gent de 5è estan com una xota. Tu amb el Robin i you do you XD Com ja sabeu a mi la Zoe i la Skye no m'agraden tant com a la resta, però potser és perquè són molt secundàries i no m'ha donat temps d'empatitzar amb elles. A la resta de ships els shippejo molt, però elles dues em són una mica mmmmkay. El mateix em passa amb amb Calike, com que tots dos són molt secundaris és com que me la suen un xic, hahahaha. 

    Però m'agrada molt que surtin els altres ships! Les mencions que es fan de l'Eric amb l'Edwin (LOOOOOOVE) i l'Angela amb l'Strike (PLEASE KISS) i hahahahahahahaha el moment en què ha aparegut en Flynn, totes les noies revolucionades!

    Hihihihi m'agraden molt els plans de Halloween. Quines ganes que arribi el dia, ja, a veure a qui li tocarà el marrón d'escriure la festa! XD 

    Ai, espero que no em deixi res... Només que recolzo molt les ganes d'estudiar i planejar del Billy! You can Billy! Només necessites un grup de "Projects on Fire" que t'animi! GO BILLY! YES YOU CAN!




  • AvatarCass RossEnviat el 10/01/2021 a les 19:13:54
    #27675He escrit 12 fanfics amb un total de 33 capítols

    Hola!

    M'ha agradat moltíssim, moltíssim aquest capítol. El Billy és un personatge molt divertit, m'agrada molt, i com a narrador és genial. Havia trobat a faltar un capítol seu, perquè amb lo poc que apareix!! Què dir que no t'hagi dit ja, m'ha agradat molt també que sortissin tant els Huffles (i l'Eric, especialment). Ja era hora que xupessin càmera, coi. La resta d'escriptors ja poden anar prenent notes hahahahahaha.

    No me n'havia adonat fins que ho vas comentar, això que el Billy mira (i li preocupa) el futur, mentre la Maire és cap al passat. Trobo que és una de les coses que fa especial el Billy, que li preocupi el futur perquè trobo que, així en general, predominen a la ff els personatges que tenen coses lligades amb el passat (la família, coses de quan ells eren més petits, etc.), mentre que el Billy va més lleuger en aquest sentit.

    L'escena del maki i la professora Papilio és deu mil vegades més divertida del que m'havia imaginat! No sé perquè, però la primera vegada que ho vaig llegir havia entès que el Billy somniava que estava al Gran Menjador, menjant tots aquests plats! No havia registrat que els plats eren a terra. Com llavors es convertia en la professora Papilio i la resta d'alumnes m'ha encantat.

    I parlant de la professora Papilio, que reaccionés d'aquesta manera m'ha agradat molt per, després, com ho lligues amb la reunió que té el Billy amb el professor Fidus. De fet, una de les coses que m'ha agradat del capítol és com totes les escenes queden molt ben lligades, dóna lleugeresa al relat i fa que sembli molt més curt del que és! M'hagués agradat que fos més llarg, i mira que ja és un dels més llargs de tots, sinó el més.

    L'escena amb els vesprals ha sigut molt divertida, i tinc molta curiositat de la discusió que tenien muntada el Caleb i el Mike. Segur que era sobre els vesprals? I no era sobre alguna cosa misteriosa i túrbia que es porten entre mans? Part de mi desitjava que el Billy sentís alguna cosa xunga així escoltant d'amagat. Però bueno, sent el Billy, segurament no ho hagués registrat com a tal. Ja veiem més endavant com reacciona al sopar, quan apareix el Flynn.

    Abans, però... el professor Fidus! Al principi, pensava, ai, mare, si és molt més seriós del que m'esperava, però no. L'home és prou simpàtic, i realment vol ajudar el Billy, però és que la puntualitat és la puntualitat! (Si us plau, que algú ajunti l'Eric, la Papilio i el Fidus en alguna cosa relacionada amb això de la puntualitat. Ho faria servidor, però no crec que tingués espai en el pròxim capítol. M'ho apunto per si de cas.) El fil de pensaments del Billy durant tota la conversa és molt divertit. ("—Senyor Swift, vostè sap que està cursant cinquè curs, oi? —sí, això diuen." // "Que si he pensat a què em vull dedicar quan acabi els estudis? Però si ni tan sols m'havia plantejat que algun dia s'acabaran els estudis!")

    Ja et dic jo que en un flash-forward d'aquí cinquanta anys, el Billy estarà calb, de tant com li estira els cabells, el Brúixola. hahahahahaha

    L'escena del Gran Menjador és una de les que m'ha agradat més. Tots els Hufflepuff allà juntets, xupant càmera, clar que sí. Que poc que surten, es troben a faltar. M'ha fet molta gràcia la manera com el Billy reaccionava a la reacció dels altres amb el Flynn. I les aparicions de la Natia, de la Donovan (renoi, quina noia!) i de la Zoe (quant de drama porta a sobre, amb el tema que ha tallat amb el Max...). I l'Eric, evidentment, allà amb zero subtileses, tu, "L'equip de Slytherin està entrenant, oi?" (no sé perquè planifico si em sortirà accidentalment de l'armari, ja ho veig venir) i la Natia en plan "què m'estàs container, que estàvem parlant de la meva revista!". Pobra Natia, ja t'ho pagaré en el capítol de l'Eric, si puc.

    La reunió del grup de castigats ha sigut divertidíssima perquè el Billy no sabia ni què estava passant lol A vegades em penso que l'Eric podria enxampar-los, així com l'Edwin ha endavinat què es duen entre mans a partir del Drake, però és que llavors veig que ni el Billy no en té ni idea i clar... Dubto que surti res d'aquí hahahaha. ("—Cabells? Per què volem cabells? // La Zoe em tapa la boca immediatament i tots em miren malament. // —Dissimula, Billy, dissimula." Però, geent, que us heu assegurat que el Billy us segueix, o què? Sort que al final sembla que la Zoe li explica... I espero que el Billy ho hagi entès!)

    I l'escena final, cada vegada que la llegeixo la trobo més divertida. M'agrada molt com transmets la relació entre el Billy i l'Eric, que fa cinc anys que es coneixen! I potser no són amics de l'ànima com, jo què sé, les Gryffindor o les Mean Girl, però són amics. Iiiii tinc moooooltes ganes de veure com continua. Billy, que si preguntes als teus amics i als teus companys de classe, més d'un t'ajudarà! Comença amb l'Eric i la Zoe, però també tens la Noa i l'Erin, per exemple, i mooolts altres. (L'Ethel, no . Stay out of her path.) En certa manera, em sap greu pel Billy, que ell ho intenta, ja es veu que sí, però és que no li surt gaire. Però bueno, Billy, acabes de començar. DEMANA AJUDA i no et rendeixis <3

    Què més dir, en aquest comentari que ja és interminable (sorry)? M'agrada molt també que facis sortir tant a l'Eric. Moltes, moltes gràcies. Hi ha coses d’aquest capítol que podré aprofitar-les amb l’Eric (i alguna frase que diu que la trobo interessant, ni que t’hagués demanat que la posessis tal qual), així que moltes gràcies, perquè m’has ajudat a tenir més clar què ha de fer ell també ^^ I que Hufflepuff Power i que tinc moltes ganes de veure com continua tot plegat! Ai, el hype.

    Ens llegim,

    Cass

    PS. M'agrada molt el títol!




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 10/01/2021 a les 23:05:53
    #27676He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    "Que torni el maki!" M'ha fet molta gràcia que hagi pensat això tot i tenir la Papilio davant, s'ha de ser valent! "Em pregunto qui deuen haver vist morir... Imatges d'aquells dos a mig ritual satànic amb un cos al mig d'una gran estrella a terra em passen pel cap i decideixo esborrar-les immediatament. Uh, crec que prefereixo no saber-ho." Hahahaha. M'ha fet peneta que els Calike passin tant del Billy. En maquinen alguna? Hmm "En Caleb i l'Slytherin de les ulleres murmuren més fort, i diria que es discuteixen per alguna cosa que no els està sortint bé. Ves a saber què passa..." hmmm? Ho has deixat obert perquè ho puguem continuar, o és sobre algo que ja ha sortit? M'agrada com no sap el nom del Mike però sí el del Caleb ja que és de la seva residència, moltadequat! "Deixo caure els braços dramàticament enrere perquè la millor opció deu ser fer-me el mort i tanco els ulls." HAHAHAHA moro. Boníssim!! "No era que el vespral se'm volgués menjar, sinó que em volia tirar des del cel per fer un bon espectacle sanguinolent que veiés molta gent, així tots haurien vist un mort i ell podria socialitzar una mica!" Hahaha el raonament m'encanta! "Soc mort i no he pogut fer el maki gegant! Quina desgràcia!" Prioritats XD "i, i evidentment, quan m'adormo tampoc no els escolto, però que s'ho facin mirar, que si m'adormo deu ser que no ho fan prou bé!" El Billy és de responsabilitats fora! Hahaha fan. "Pensava que tot estava bé, que les coses anirien resolent-se soles, com sempre, però potser aquesta vegada se m'ha acabat la bona sort" relatable xD "però ara mateix l'únic que puc pensar és que li ha passat alguna cosa dolenta quan ella no es mereix que li passi res dolent, i que ho he d'arreglar com sigui." És un amor el Billy. Get a Billy in your life. "passa corrent la nova de Ravenclaw de cinquè, que surt disparada del Gran Saló. Em pessigo per assegurar-me que no torno a somiar i sembla que no, que estic despert, i que aquest dia és encara més estrany del que semblava." Que curiós llegir-ho des de la perspectiva del Billy! M'ha encantat el capítol, perdó per comentar així amb frases del text directament, cada vegada em sento menys capaç de fer comentaris elaborats com vosaltres ^^" M'encanten els capítols del Billy. Ara li toca preocupar-se pel futur! (M'ha encantat això que has dit del Billy al futur i la Maire al passat, molt peòtic). Esteu on fire amb els capítols! Petonets!



  • AvatarMercè GrangerEnviat el 14/01/2021 a les 00:17:31
    #27679He escrit 5 fanfics amb un total de 25 capítols

    Que maco i entranyable és el Billy. Durant tot el capítol he tingut ganes d'abraçar-lo, és tant cuqui... feia falta el drama? La crisi existencial? De veritat? (bé millor no parlo gaire fort no sigui que algu em senti i vol augmentar la dosi de drama...). 

    Peeeeeerò he de dir que em sembla molt realista i gens forçat com ho has introduït. És un desastre, em pareix molt conseqüent la conversa que té amb el Fidus. Que si, fa llastimeta, però tocava. I que la realitat caigui aixi, de cop, pensar en el futur... és que és molt relatable, m'ha agradat molt aquest tros de les seves reflexions. Ai, Billy, ja veuràs que te'n sortiràs! Anims, tu pots! Si el David està a sisè, tu pots!!!!!

    Sóc molt fan de com et psoes en la pell del Billy, lo desubicat que està amb tot, que no es saps els noms de molta gent, QUE ENCARA NO SÀPIGA PER A QUÈ NECESSITEN ELS CABELLS... molt fan. És que és super divertit. I molt diferent del que sols escriure, enhorabona! I L'ESCENA DEL MAKI, sublim. (unpopular opinion: no entenc per què a tothom li agrada tant el sushi xd no em mateu). 

    Els dos tenebrosos satànics (per favor, fem canon que s'escampi del castell que fan rituals satànics oi es carreguen a gent, per favor. Noa do your thing). Ai, el thestral, bona, defensa al Billy dels tenebrosos! És que m'ha fet tant peneta i tendresa com l'ignoren... espero que els hi pegui una coz, el thestral. Als nassos. I que li volin les ulleres al... no sé quin dels dos és el que porta les ulleres, sorry haha. 

    I els shiiiiiiips, gràcies per tant. Molt fan que l'Eric s'entengui amb l¡'Edwin *guinyo guinyo*. I el futur Skoeeeeeee. I l'Angela i l'Strike <3 I ELS MEUS BABIES, petitions <3

    Val, potser el Max ho està una miiiiiica malament, i potser al meu capítol em vaig passar amb ell... sorry not sorry, aquí necessitem un puchimbol, t'ha tocat Max, sorry haha. A més entenc que la Zoe es sentís incomoda, pel que explica... no la sabia comprendre. I sort del Billy, és que és un amor! Tothom hauria de tenir un amic com el Billy. 

    Ai és que és tan divertit i entretingut el capítol... m'encanta. Enhorabona, està súper bé. I m'agrada el canvi que està fent el Billy, i l'escena final. I el títol, queda super bé. Tinc tantes ganes de veure com continua la seva trama! 




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 14/01/2021 a les 14:07:33
    #27680He escrit 12 fanfics amb un total de 171 capítols

    Yaaaaaaaaaay quin munt de comentaris!

     

    Gee: el Caleb i el Mike no havien sortit gaire i només havíem vist que anaven a la seva bola... i m'ha semblat que si havien de fer un treball amb algú altre reaccionarien així (sobretot amb el Billy, el trobarien súper molest!). Ai, li havia posat nom al vespral, però al final no m'ha vingut bé que sortís i no el recordo... hi penso i us dic! (Imagineu el Billy amb el vespral darrere tot el dia... els animals senten que l'han de protegir hahaha) Va ser llegir que els vesprals eren molt diligents i transportaven la gent on havia d'anar i no ho vaig poder evitar, entrada triomfal! Sí, el Fidus l'havíem fet molt dur i estricte, però jo crec que no ho ha de ser tant precisament per això que dius, és un Huffie i de Muggleologia. Mínimament amable i empàtic ho ha de ser per força!

    No estic d'acord amb el que dius de la Zoe! Sé que no t'interessen tant els secundaris i no la deus tenir gaire present, però 1- és una overthinker i està en un bucle, plora per l'estrès i el second-guessing, i 2- a veure com ho explico sense donar gaires detalls... de vegades passa que, quan ets una persona que té problemes d'autoestima o de salut mental, algunes persones et tracten com la seva "bona obra". És despotisme en estat pur, perquè volen el millor per tu però no et pregunten el que necessites, es situen en una posició de "jo sé el que és bo per tu i tu no, per tant m'has de fer cas". Despersonalitza i desautoritza, i va més de tu i el que et fa sentir bé que del que necessita l'altra persona. És això el que passa amb la Zoe i el Max, i per això dubta tant de si mateixa. Havent dit això, també soc defensora del Max, que quedi clar, que està una mica maltractat el pobre! Té coses per aprendre, però com tots els altres, i al final és una bona persona :)

    Jo també estava pensant que espero que no em toqui a mi, el dia de la festa... quin marrón més gros! Entre tots ajudarem :) Però sí, a algú li tocarà. Grup de suport pel Billy i els seus estudis! Yes we can!

     

    Cass: aaaaaaaaaaai que llarg, quina il·lusió! Hufflepuff power!

    "predominen a la ff els personatges que tenen coses lligades amb el passat (la família, coses de quan ells eren més petits, etc.)" do you mean trauma? Hahahahaha sí pobres, els tenim ben traumats... és el que acostumo a fer (shock, I know), però per això m'encanta el Billy, perquè em fa balança amb tota la resta. A més és que ell no s'havia preocupat mai del futur, ni del passat, ni res, és persona de viure molt en el present, i això ha estat un bany de realitat :) Hahaha que bé que t'hagi fet gràcia el maki! Em feia patir que no fes prou gràcia, el capítol, però al final estic bastant contenta ^^ Sí, el Caleb i el Mike parlaven del vespral perquè no els feia ni cas, però m'ha agradat la imatge dels fills del diable (i també que les coses fosques realment queden més a prop del que es pensa el Billy, però venen d'una altra banda...).

    Sí, el Fidus vol ajudar, així com "la majoria" dels professors (fixeu-vos com primer diu "tots" però llavors es corregeix hahaha). I la imatge del Billy amb una calba de monjo em perseguirà tota la vida, thanks for that! Tenia MOLTES ganes d'escriure l'escena del menjador perquè fa mesos que em ronda pel cap. L'Eric, pobret, va a la seva hahaha però no pateixis que estaven tots distrets i el Billy no s'assabenta de res! Hmmmm és que encara que el Billy hagi entès el pla que li explica la Zoe, no se'n recordarà, és la cosa! Si l'Eric en descobreix res, no crec que sigui pel Billy hahaha Potser per l'Edwin???? (eyes eyes eyes)

    Clar, és que és el que dius, l'Eric i el Billy són amics des de fa 5 anys! Estic segura que al principi els va costar una mica enganxar, però ja han après a adaptar-se l'un a l'altre i jo crec que funcionen molt bé junts. Realment és que només havíem tingut un capítol de cadascun, i el primer és més de presentació! Segur que hi podrem aprofundir més ^^

     

    Arwen: valent? Jo crec que més aviat inconscient hahaha pobre Billy, que no pensa abans de fer les coses! Sí, els Calike molt malament, en aquest capítol. No crec que estiguin maquinant res (però potser algú creu que sí i ho vol aprofitar, tot i que realment aquests són mooooolt secundaris), el que passa és que només els agrada la companyia de l'altre i de ningú més. Ai, veig que heu deduït que realment en portaven una de cap, no ets l'única! No era la intenció hahaha és que el vespral estava passant d'ells (és que realment són animals molt socials i m'ha semblat que no apreciaria el buit que li fan al Billy, i per això el va a ajudar a ell). Però com dic, que això és una història comunitària i ho podeu agafar com vulgueu!

    He estat pensant quins noms sap el Billy i crec que ja n'hi he donat més dels que li tocarien hahaha (en això penso en el millor amic del meu germà de petit-adolescent, que MAI no em deia pel meu nom i passava mitja vida a casa XD) o sigui que no, dels Slys no sap com es diu ningú. I araaaaa no et disculpis pel comentari, només faltaria! És molt guai veure quines frases destaqueu, que de vegades no són les que t'esperaries! O al contrari, de vegades n'hi ha que a mi m'agraden especialment i és guai veure que a vosaltres també ^^ Moltes ganes de llegir el de la Noa quan arribi!

     

    Mercè: i tant que calia el drama! No drama, no fun! Però és un drama a l'estil Billy, no? No li donaré un drama dels de la Maire hahaha pobret! (I et recordo que tampoc no pots parlar gaire ¬¬) "Si el David està a sisè, tu pots!!!!!" hahahahaha fan! Tinc molta curiositat per quines assignatures fa el David. Sempre m'ha semblat curiós que a Hogwarts es quedi tothom després de cinquè, però crec que no conec prou el sistema educatiu britànic per jutjar si és accurate o no (a la casa on vaig ser era impensable no anar a la universitat, o sigui que no ho vaig preguntar perquè no se'm mengessin haha) GRÀCIES, de les coses més difícils del capítol, escriure com de content es posava el Billy amb el sushi, NOT RELATABLE! Confessió: vaig haver de buscar com es deia el maki perquè no en tenia ni idea.

    Em semblaria tan graciós que tinguessin la fama de tenebrosos satànics ells dos quan tenim la Circe fent màgia negra de veritat... Vespral for the win! M'encanta que no sàpigues com es diu el de les ulleres perquè precisament el Billy tampoc no ho sap hahaha és el Mike, el de Slytherin! Vaig dir que colaria totes les ships i he complert! Ships everywheeeeeeeeeeere!

    Sí que us passeu una mica amb el Max hahaha ell i la Zoe ho havien de deixar sí o sí, però vaja, que això no vol dir que cap dels dos sigui mala persona ni res. I sí, el Billy està estupendo <3 l'amic de l'any!

     

    Que bé que us hagi agradat! Quines ganes de veure què passa a partir d'ara ^^ ens llegim!




  • Avatarhermione potterEnviat el 17/01/2021 a les 19:10:55
    #27681He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Perdó pel retard!!! Amb els exàmens no vig poder comentar quan tocava, i mira que me'l vaig llegir el mateix dia que es va penjar (F per part meva).

    Drama per en Billy també, pobrissó meu. Com dius tu, ningú s'escapa d'algun tipus de crisi xD Tot i que he d'admetre que aquest capítol et deixa aquell regust entre la dolçor per com de divertit és en Billy i l'amargor del drama.

    Primer... M'ha fet venir ganes de menjar i tot, tant somiar amb sushi! I a sobre se n'en surt! També tinc ganes de menjar-ne... Ara, mai en una classe de la Papilio!!! Billy, Billy... Però disculpa, no em posaré a divagar amb el menjar hahaha 

    Ara els altres dos col·legues... No em molen gens ni mica. De què van? Sí, en Billy no veu els vesprals, però això no vol dir que l'hagin de deixar de banda! Ja no em cauen bé i no els penso shippejar ni res. A més, si no fos per en Billy encara no haguessin pogut fer res del treball de Criança. Si fins i tot els vesprals el troben entranyable (i no cometible! xD) i l'ajuden a arribar a la reunió. Espero que canviïn d'actitud imperativament.

    Oh i en Fidus, un bon jan. És un tema delicat, aquest de les notes, i no molts professors saben encarar-lo amb aquesta suavitat. M'agrada que en Fidus sigui dels que diguin la veritat però amb solucions al darrere. Un esforç, Billy, que no ets l'únic estudiant que viu en aquesta nefasta situació! A més, crec que si els seus amics ho sabéssin, l'ajudarien. Tot i així, veig que ell no vol preocupar ningú, aiiix... Explica-ho!

    Amb la Zoe... Bé, entenc que estigui trista per la ruptura i que en Billy la consoli és molt adorable. A veure si ella s'adona que en Billy no està bé i fa alguna cosa al respecte. O l'Eric, potser també l'ajudarà quan ho sàpiga, segur!

    Ara, m'he mort amb l'escena del Gran Saló: "Per què necessitem els cabells de mig Hogwarts?". Brutal. Quan ho sàpiga, riurem una bona estona. Quines ganes d'arribar a Halloween i veure com va la trama  de les disfresses.

    I shiiiiips!!! Mamaaa!!! Angela-Strike molt cutes!! i SKoe també per allà voltant... Eric i Edwin molt adorables!!! Moro... A més, m'imagino els Zepetos i ja és bestial el resultat hahaha

    Crec que ho he comentat més o menys tot (fa dies que vaig fer les notes del capítol, fail!). Capítol molt xulo, de debò!

    Ens llegim!!!