Squib fiction - 3 — Diaris antics i expedients perduts
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 13/09/2020 a les 22:08:29
Última modificació 15/09/2020 a les 22:18:33
Tots els capítols de Squib fiction
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3 — Diaris antics i expedients perduts

 

M’és impossible dormir. Matisaré: m’és impossible dormir d’una tirada. Aquesta nit, diferents elements s’han alienat, fent que em sigui impossible llançar-me als braços de Morfeu durant hores seguides. Primer, l’Aubrey està tot el temps fent soroll. Pensa que no la sento: com bona humana, no sap que la meva oïda és més refinada. Segon, les llums del despatx de l’Aubrey estan enceses. Tercer, estic preocupat. Des que el seu superior li va assignar el cas, no descansa. Ha recorregut biblioteques i oficines del Periòdic Profètic, per recol·lectar tots els diaris amb informació que la pugui ajudar. Entre els registres de Hogwarts i els de la conselleria no ha trobat res d’utilitat. 

Puc notar, en el gest que repeteix cada dos minuts, que li piquen els ulls. Està envoltada de tasses de cafè consumit i, així i tot, encara en pren un altre glop. 

Fa uns dies que està així. Concentrada en trobar noves informacions. Almenys, ja no està tan apàtica com abans. Deixar de fer informes inútils l’ha revitalitzat. Però temo, amb totes les meves forces, que si no avança d’aquí poc, tornarà a desanimar-se. A l’Aubrey sempre li havia interessat aquell fet, la malifeta, i sempre havia dit que tot era massa estrany. Fins i tot quan es va fer amiga d’un dels autors, tot i demanar-li sobre aquella malifeta i el Remus assegurar que, primer, no se’n recordava molt i ell, en el fons, mai no havia estat de tantes entremaliadures i segon, havia estat això, una entremaliadura, ella no ho havia cregut. Però no havia aconseguit estirar més el fil: se n’havia adonat del mal que li feia al seu amic parlar del tema.

M’anava a tornar a dormir quan l’Aubrey pega un crit d’eufòria. Corro fins a arribar al seu costat. 

—Ho he trobat Snowy! He trobat una pista!

 

***

—Estàs segura, Zelma? Ningú no et podria recordar de Hogwarts?

—Mai no em vaig fer molt amb ningú. I fa molt de temps que vaig anar-hi i només quatre anys. La majoria o estan criant malves o tenen coses més importants que pensar.

—Que guai que siguis tan vella i ens puguis ajudar!

La Zelma quasi va fulminar el Vincent amb la mirada. Poc va faltar perquè li endinsés dins el pit el ganivet del pastís de carn.

—Vaig deixar l’escola a quart. Quan varen obrir a cambra secreta. L’any següent no hi vaig tornar. Els estudis no m’anaven bé i a casa necessitàvem pasta. Mai no he treballat per la Conselleria ni per res, només la taverna. I quasi mai no faig servir la màgia. Però el meu cognom és de família màgica. Em puc fer passar per llufa i ajudar-vos en el vostre pla, a condició que em doneu una part de la pasta. 

Eren considerables els nombrosos avantatges de ser freqüents consumidors d’una taverna de mala mort, però no haurien pensat que enredar la propietària en una estafa seria un d’ells. 

Després d’haver començat a planejar més a fons la jugada, se n'havien adonat que cap d’ells no podia fer passar-se per llufa. No podien inventar-se un nom del no-res: ningú els creuria. Necessitaven proves d’una persona real, però, al mateix temps, tots tenien lligams inesborrables amb el món màgic que els identificaven com mags, no llufes. 

—Amb uns quants Obliviates podem polir la feina. I si aconseguiu eliminar el meu expedient de Hogwarts, ja ho teniu tot fet. 

—Això és bufar i fer ampolles!

—Vincent, et recordo que no vam poder atracar Madame Malkin —El Víctor encara se’n feia creus del seu germà—. El sistema de seguretat de Hogwarts és bastant més sofisticat. 

—No ho recordis. Per favor, necessitava renovar el meu vestuari… Sou inútils. 

—Elsie, ningú no t’obliga a estar aquí.

—Vull la pasta tant com tu, Victor. I em necessiteu. Sóc l’única amb mà dura.

El Theo va començar a caminar en cercles per la sala. L’ajudava a pensar.

—Necessitem un contacte a Hogwarts.  Algú que ens pugui fer la feina bruta. Vicent, ets qui fa menys temps que vas estar a Hogwarts. Pensa en algú.

Varen ser quinze minuts molt llargs.

—Tinc una idea… Entrar al despatx del director on guarden els expedients no és fàcil… Hauria de ser algú que no aixequés sospita, que estigués acostumat a muntar gresca.

—Per fi ho estàs agafant, germanet. 

—Hi havia quatre nois, un curs més petits que jo. Tot el temps fan bromes d’aquestes. Són bona gent, però n’hi ha un que per un punyat de galions a vegades traeix els seus amics. És molt fàcil de convèncer. Sé d’alguns Slytherin que el varen convèncer per espiar els seus amics de Gryffindors. Podem parlar amb ell, per si pot convèncer als seus amics.

***

Una altra vegada entrava esvalotada l’Aubrey a l’oficina. I com l’anterior, el pergamí del Savage es va esfumar lluny de les seves mans. Va esbufegar. Per què aquestes coses sempre li passaven a ell?

El Robards tampoc no va estar gaire il·lusionat davant aquest segon atac d’eufòria. Menys quan veia que la jove auror es dirigia cap al seu cubicle. Tan tranquil que havia estat aquells dies, sense aguantar les seves ganes de tocar-li els nassos… I tan convençut que estava que, sota el tracte que havien fet, mai no tornaria a haver d’aguantar-la. Havia escollit la més insulsa de les notícies, era impossible que en pogués treure algun crim, a no ser que… 

—Eureka! Tinc una pista. Sabia que hi havia alguna cosa irregular en tot això…

—No esperarà que acabi el que estava fent, oi que no? —Clar que no, l’Audrey no esperaria. Era com parlar amb una paret. 

—Vaig estar revisant els diaris del curs 42-43. A la notícia que li vaig mostrar, del 1976 hi deia “per sort, els 63 expedients pertanyents als alumnes d’Slytherin durant l’any escolar 1942-1943 han estat recuperats”. Però, si mirem la notícia del 1943, quan van sospesar tancar l’escola… “Si no hi ha gir sobtat dels esdeveniments, Hogwarts tancarà les portes. Els 252 alumnes hauran de tornar a casa fins a nova ordre.” i posa com estaven repartits. I específica que hi havia 64 alumnes, a Slythern. Van fer desaparèixer un expedient, durant la malifeta. 

—O va volar o se’n van oblidar. Va passar fa molts d’anys, a ningú l’importa, Audrey. Cada dia està perdent més el cap.

—Em va prometre que tindria un mes. 

—Si no li dic que no… Vagi a Hogwarts, si vol, faci el que li doni la gana. Té el meu permís. Mentre no em molesti… Vinga, amb un poc de sort encara descobrirà un assassinat darrere un expedient desaparegut.

***

—Aleshores, em pagaràs 50 galions només per un expedient?

La taverna on es trobaven no diferia en excés de la de confiança. El tret distintiu era, si s’obviava la seva ubicació, Hogsmeade, i els bons preus de l’alcohol —que era servit sense entrar en detalls ínfims com l’edat del comprador—, sens dubte, la pudor de cabra. Era lúgubre. Aquell era l’adjectiu més idoni per aquell lloc. Resultava perfecte per la conversa que estaven tenint amb aquell noi grassonet de setze anys. El Theo havia arrufat el nas en veure’l: el seu aspecte no complia ni un dels punts reglamentaris que s’esperava dels bromistes de l’escola. I no duia tant de temps allunyat de les aules: o les coses havien canviat radicalment o el Vincent s’havia equivocat. En tots els escenaris imaginables, sempre es decantava per aquesta darrera opció.

Però havia jutjat abans d’hora. Com havia indicat el Vincent, el jove no era massa cosa, però tenia l’honor de fer-se amb el que alguns considerarien l’elit de Hogwarts. 

—Sí.

—I la cervesa?

—I la cervesa —Era un mal menor. Si el pla funcionava, guanyaria aquella quantitat multiplicada per quatre? Cinc? Més diners dels que mai havia tingut a la cambra de Gringotts—. Tens clar el que has de fer?

Havia dissenyat amb precisió el pla.  No suportaria que un marrec l’ensorrés. 

—Els proposaré als meus amics burlar-nos dels Slytherin robant els expedients de l’any 42. Però quan no mirin, em faig amb el de Zelma Nettlles. 

El Ben —s’estava guanyant la seva confiança. Pensaria en ell així i no com a ‘marrec’— semblava més… llest del que s’havia imaginat (tant de bo dir això del Vincent). Almenys, li havia quedat clar tot.

L’estafa cada vegada agafava més color i forces. Ja estava a escassos pocs metres d’un bon port. 

***

Era com haver tornat a l’inici, retrocedit sense reculatemps. A l’Aubrey li semblava que havia avançat tres passos, però retrocedit cinc. Segurament era el desànim d’aquell dia, la conversa amb el professor Llagot que cap informació li havia aportat. S’havia aferrat a ell, havia imaginat que aquell vell professor de pocions hauria conegut tots els secrets de Hogwarts. Era l’únic membre del claustre que quedava viu. 

Sabia que encara tenia temps, abans que el rellotge de l’aposta expirés. I tal com ara se sentia destruïda, sabia que podia tornar a alçar-se. Sempre ho feia. Tanmateix, necessitava uns moments per compadir-se d'ella i la mort de les seves esperances. 

Un pensament intrusiu: fallar significava tornar a fallar als seus amics. Una altra vegada. La seva mort hauria estat en va. Va deixar la cervesa que estava bevent i es va dirigir a la cuina. 

Substituïda la cervesa per un cafè, ho veia tot més clar. O, almenys juraria que podia notar com el seu cervell operava més eficaçment. Estava segura que, després d’algunes relectures al compendi del cas, aconseguiria un altre fil d’on estirar.

I ho va aconseguir. Era veritat, tots els professors del curs escolar 42-43 estaven morts, excepte el Llagot. Però no havia pensat que, tot i estar morts, alguns encara podien parlar. Sobretot perquè ja estaven morts durant aquells anys.

Era hora de tornar a Hogwarts.

 


Llegit 73 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarCass RossEnviat el 14/09/2020 a les 16:39:25
    #27575He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    No sé si ja ho he comentat, però em fa gràcia que l'Snowy sigui un narrador, i que per ser un gos és un narrador prou intel·lectual. Coneix la Torre de Pisa, ara parla d'Orfeu...

    Així que la Zelma només va anar a Hogwarts durant quatre anys... Trobo curiós que no faci servir la màgia, perquè no sembla pas que l'hagin expulsada, sinó que va marxar voluntàriament. Suposo que deu estar relacionat amb el tema que el seu marit és un llufa, no? 

    "Eren considerables els nombrosos avantatges de ser freqüents consumidors d’una taverna de mala mort, però no haurien pensat que enredar la propietària en una estafa seria un d’ells. " M'ha agradat, aquesta frase! I aquest altre tros ha sigut molt graciós lol "Vicent, ets qui fa menys temps que vas estar a Hogwarts. Pensa en algú. // Varen ser quinze minuts molt llargs."

    Oh, oh. Així que amb lo de 1975-1976, els Rondadors hi estan implicats. Quan vaig veure l'any i que era una malifeta, com en deien, vaig sospitar d'ells, però com que al mateix temps hi estan implicats el Victor, el Theo i tota aquesta colla, no n'estava segur. Tot i així, he de dir que no em sorprèn. Tot i que, és clar, és més lògic que de tots ells, qui hi estigui més implicat sigui la rata. Així que suposo que és per això que el Remus sonava dolgut en el seu fragment quan comentava el tema de la malifeta, no?

    Els companys de l'Aubrey són uns avorrits, escolta! Que interessant que desaparegués un expedient i ningú se n'hagi adonat... Em pregunto de qui devia ser. Em fa gràcia que la taverna on estan sigui la de l'Alberforth ^^ Trobo curiós que el Llagot no recordi res, ja que qualsevol diria que ell tenia controlat qui era qui entre els alumnes. Suposo que li devien borrar la memòria, no? Que fort que tots els professors del claustre excepte el Llagot l'hagin palmat. (Ha de ser les pocions, això.) Qualsevol diria que els bruixots haurien de tenir una esperança de vida més llarga. Bé, suposo que a alguns els devien matar durant la guerra. 

    Espero que l'Aubrey trobi la manera de continuar amb el cas. No ha de ser fàcil, la càrrega que té sobre les espatlles, sentir-se en deute amb els morts... Aquesta última escena, per qui està narrada? Esperava que estigués narrada per l'Snowy però veig que no. El final és molt interessant: segurament vol dir el Binns o també els quadres dels professors...

    Uns quants apunts ortogràfics:

    • "Fins i tot quan es va fer amiga d’un dels autors, tot i demanar-li sobre aquella malifeta i el Remus assegurar que, primer, no se’n recordava molt i ell, en el fons, mai no havia estat de tantes entremaliadures i segon, havia estat això, una entremaliadura, ella no ho havia cregut." Trobo que aquesta frase és massa llarga i recargolada (a més, falta un "VA assegurar").
    • "Sóc l’única amb ma dura." MÀ
    • "La taverna on es trobaven no diferia en excés de lla de confiança." LA
    • "conegut tots ells secrets de Hogwarts" ELS
    • "a mort de les seves esperances." LA

    Continuo llegint!!

    Cass




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 16/09/2020 a les 13:50:51
    #27582He escrit 8 fanfics amb un total de 197 capítols

    Fucking Pettigrew! XD

    Ah, que al final realment estava tirant de la noticia sobre la broma a Slytherin! Mare de Déu, ja són ganes, qui ho hagués dit, que estigués tot relacionat! Hahahaha... però no sé pas com s'ho empescarà el Pettigrew per convèncer els altres... de robar expedients...? No és una broma que sigui gaire vistosa... i a més a més de l'any 43! Molt específic, no? XD Ai, a veure com s'ho maneguen...

    Que fort com diu que el Pettigrew ja els traeix sovint per uns quants galions... vaya tela de xaval, quin prenda...

    Clar, l'únic profe que queda viu és l'Slughorn... perquè la McGoanagall al 44 devia ser encara petita? Ah! Saps qui més hi havia en aquella època? En Hagrid!! Ell hi era quan la cambra secreta es va obrir... però no devia conèixer tots els alumnes i menys d'sly... Però està superguai que pensi d'anar a parlar amb els fantasmes... Ah, o els retrats també, com diu Cass!

     




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 20/09/2020 a les 12:50:25
    #27584He escrit 11 fanfics amb un total de 163 capítols

    Aaaaaah hahahahha que eren els Rondadors i no els 4 maleantes aquests els que robaven els expedients! Té molt més de sentit en realitat, a més, ja m'estranyava que el grup de la taverna fossin tots Gryffindor i que fossin tan joves, així quadra tot (per tant, ignoreu el meu comentari en l'últim capítol!).

    Jo no serviria per fer aquesta mena de coses, perquè estaria convençuda que algú recordaria la Zelma... com pot ser que ningú no sàpiga qui és? Sempre hi ha algú amb especial memòria per la gent que pot dir els noms de tothom amb qui anava a classe a primària. A veure què passa, si surt algú que han d'obliterar, o que els fa xantatge!

    He estat repassant el timeline de la McGo perquè amb el desastre de FB2 ja no sé mai quin any va néixer, i és veritat que segons el timeline original (tot i que he trobat que hi ha qui ho desmenteix i que diu que FB quadra amb el canon!) era massa petita per anar a Hogwarts. És veritat el que diu la Gee del Hagrid, però, tot i que ell precisament no crec que sigui la persona que té memòria i recorda tothom hahaha els quadres i els fantasmes són molt bona idea, allà segur que algú té prou memòria per recordar-la. Em pregunto si trobarem algun fantasma nou per Hogwarts de la batalla del 2 de maig! Quina intriga! I ja pateixo per l'Aubrey, que segur que Hogwarts li retorna el trauma dels que s'han mort. Repeteixo que més et val donar-li un final feliç!