Cròniques de Hogwarts - 22: Elephant Gun (Erin)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 18/06/2020 a les 15:42:03
Última modificació 18/06/2020 a les 15:42:03
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
< Anterior capítol ||


22: Elephant Gun (Erin)

 

… Un cop tingui els ingredients necessaris, pot començar a preparar la Poció de la Mutació. Alguns dels ingredients requerits poden ser difícils de trobar, així que haurà de ser astut i tenaç per poder aconseguir-los....

Llegeixo el paràgraf per segon cop, intentant trobar sentit a les paraules que tinc davant. Uf, quin mal de cap. Els ulls em piquen de la concentració, i tot i així, no sóc del tot conscient de la meva mà, que apunta en un pergamí els ingredients llistats al llibre. 

Però ja fa temps que funcionar en pilot automàtic no em suposa cap problema; després de tants anys, és una qualitat inherent en mi.

….Les instruccions es divideixen en dues fases, i haurà de completar la fase I del procés de cocció abans de passar a la segona, fins i tot si té tots els ingre...

Aixeco el cap del llibre només quan un gran terrabastall se sent per tota la biblioteca, seguit de veus que conec molt bé. Fixo la vista en l’origen del soroll. L’Agatha ha sigut clarament atacada, i la Maire l’ajuda a aixecar-se. Noto com les meves cames es posen a córrer en direcció a elles; al meu costat, la Chris reacciona de la mateixa manera. 

Em pregunto qui pot haver

Senyoreta Earl! exclama Madame Pince, des de la distància trenta punts menys per Ravenclaw! I fora d’aquí, no la vull veure en dues setmanes! 

I allà és l’Ethel, amb la mirada confosa i esgarrifada, i tot i així, sense perdre l’elegància del posat. Recull la vareta lentament i marxa sense dir res, altiva, però amb els ulls que li delaten culpabilitat. La trena, sempre tan ben perfilada, ara està desfeta; la goma que l’aguanta amenaça amb caure a cada pas que fa. 

Tota la biblioteca queda en silenci; els murmuris només es comencen a sentir un cop desapareix per la porta. Alguns companys recullen els llibres que han caigut i, poc a poc, la gent torna als seus afers. 

Marxem d’aquí fa l’Agatha, mirant a Madame Pince de reüll—, si no ens castigarà a nosaltres també. 

*   *   *
 

Agatha, estàs bé? pregunta la Chris, tan bon punt sortim de la biblioteca—. Què li ha passat a l’Earl? Que us heu barallat?

Tot i tenir el cap encara una mica emboirat, fixo els meus ulls en l’Agatha i la Maire, concentrant-me en elles. 

Sí, no pateixis respon l’Agatha simplement—, Sembla que la Dama de Gel ha perdut la compostura. No pensava que fos possible - afegeix, encongint-se d’espatlles.

Avancem ràpidament pels passadissos en direcció als jardins, comentant l’incident;  al nostre voltant els estudiants aprofiten la tarda, inusualment càlida pel dia que és. 

I les hores van passant sense més problemes: estudiem una mica més i jo acabo de copiar les instruccions de la poció, per poder tornar el llibre quant abans millor. La Maire s’ha quedat amb nosaltres; m’alegro de veure que s’hi sent còmode. Totes tres juguen a cartes i jo em quedo fora, traient pergamí i ploma. Ja fa dos dies que no escric als nens del centre.

La veritat és que últimament em costa trobar les paraules per escriure'ls. Ja fa tres setmanes que el meu senyor pare es passeja pel centre dia sí dia no, turmentant a Mrs. River amb preguntes sobre mi. Pel que sé ha parat a més d’un nen preguntant-li si em coneix. I, tot i que afirma estar sobri, Mrs. River m’ha explicat que una vegada feia pudor a alcohol. 

I jo no sé què fer amb la meva vida en general. Mrs. River em repeteix a cada carta que ella no vol que jo el vegi, que no li fa bona espina; ella controla la situació, tots els nens estan bé, i molts d’ells ni s’imaginen que aquest home estrany és el meu pare. Mentre les coses no es torcin, no trucarà a la policia. Però jo tinc dins un inevitable sentiment de culpabilitat que no vol marxar. Perquè no el vull veure, perquè no en vull saber res... Però, en realitat, hi ha una part de mi a qui li sap greu la seva situació. 

Al cap i a la fi, vaig ser jo qui el va deixar sol. 

Faig un sospir, cansada; em frego els ulls i em poso a la feina. Les veus juganeres de les noies em relaxen una mica, i les línies van sorgint poc a poc. Escric en detall sobre el llac i els jardins, que són tan macos, l’endrapada que va fer ahir la Chris amb les pastetes de l’esmorzar. Com de bé els hi cauria el director, que porta la barba de colors. I com esteu vosaltres? Envieu-me fotos de les disfresses que portareu per Halloween; m’ha dit Mrs. River que estan quedant genial. 

Què, petitona? Automarginada un altre cop? 

Aixeco el cap i faig un somriure. El Joe i el David s’han acostat sense que els sentís. el Drake Slim els segueix una mica més lluny, amb la seva salamandra sobre l’espatlla. 

Perdoneu! no us havia vist - dic, guardant el pergamí - com porteu el dia, nois? 

L’Strike porta dues hores fent-nos sortir fum del cap - remuga el David, i somric en veure que s’asseu al costat de la Chris - Putos encanteris no verbals: jo que cada vegada que intento concentrar-me, el meu cervell comença a cridar Black Sabbath a tota hòstia… Imagineu-vos el resultat - acaba, entre les rialles de la resta. 

Doncs nosaltres hem hagut de sortir corrents de la biblioteca - exclama l’Agatha - us podeu creure que la Dama de Gel ha perdut els estreps? Gairebé em fa caure la biblioteca a sobre!

Està una mica nerviosa… la disculpa la Maire, dubitativa—. No sé què li deu passar. Ahir gairebé cau del llit quan li vam explicar la situació amb la mare del Moore. 

Li faig un somriure a la Maire. Aquests últims dies hem estat treballant la nostra exposició per Encanteris, i es veu perfectament que és un tros de pa.

Home, com per no caure! exclama la Chris, intentant treure-li ferro a la situació—. Qui hagués dit que hi tenia bon rotllo. Gairebé fa pena i tot que ho hagi hagut d’amagar…

La veritat és que l’he provocat força, a l’Earl admet l’Agatha—. No pensava que pogués reaccionar així. 

El Joe fa un somriure trapella. 

Doncs ves; com a poc, hem descobert que MyNameIsEarl té sang a les venes. 

*        *        *

Dimecres arriba i se’n va abans de que me’n pugui adonar. Tinc breus flaixos de les hores prèvies: de botànica, on gairebé arribem tard per estar buscant la salamandra del Drake, la qual s’havia escapat de la seva espatlla i que havíem trobat endrapant croissants amb aire de culpabilitat. Recordo com l’Agatha, cansada de sentir la veu monòtona del Binns, bufava des de la primera fila fent que el professor sortís disparat enrere i travessés el mobiliari de l’aula. 

Hola, nois! Vinga, s’ha acabat el descans, tothom a les taules. Asseieu-vos amb la vostra parella per l’exposició. 

La professora Darling atravessa tota l’aula d’encanteris, dirigint-se cap a la pissarra. Al seu voltant, els alumnes s’afanyen a asseure’s i treure el material.

Perfecte diu, amb posat animat—. Com suposareu, avui acabarem amb les exposicions sobre encanteris curatius. Diria que només queden tres parelles… comenta, repassant la llista—. Sí, correcte. Un cop acabades les exposicions, entre les parelles fareu un resum de tot el que hem estat aprenent aquests dies. Qui vol començar? 

Nosaltres diu la Circe amb expressió altiva, però es gira cap al Jack, i la mirada se li torna més amable—. Ho portem ben preparat, eh que sí?

El Jack somriu, agraït pel comentari de la Circe. 

—Sí li respon, i tots dos es dirigeixen a la pissarra, on fan aparèixer amb la vareta el que es podria entendre com la versió en bruixot d’una presentació de PowerPoint—. Nosaltres hem decidit fer el Fèrula. A grans trets, “Fèrula” és un encanteri que serveix per crear benes amb les que poder tapar una ferida. L’etimologia prové del llatí…

Mentre el Jack i la Circe parlen, noto com la Maire em toca l’espatlla. 

Erin, com et trobes? em diu, amb un somriure amable—. He pensat que si vols podríem ser les següents, així ens ho traiem de sobre… 

No puc evitar fer-li un somriure. És tan amable. Realment és molt i molt bona noia, se la veu tímida, i preocupada per encaixar; però amb aquests dies que portem treballant en la nostra exposició, trobo que s’ha integrat una miqueta en el nostre grup. 

És clar li responc; i un cop la parella a la pissarra acaba l’exposició, i tornen a la taula, la Maire i jo ens aixequem. 

Al fons de l’aula puc veure com l’Agatha ens fa un gest encoratjador, potser una mica més energètic de l’estrictament necessari;  l’Edwin, al seu costat, també fa un somriure amable. Ells dos havien exposat el divendres anterior, amb resultats molt satisfactoris; havia costat tres tardes senceres a la biblioteca, però semblava que finalment havien aconseguit compenetrar-se. 

Doncs vinga, a la feina. Ara no em puc permetre que se m’emboiri el cap; no penso deixar la Maire penjada amb la presentació. 

Bona tarda, nois començo, avançant amb pas decidit i fent aparèixer la diapositiva - Nosaltres hem decidit parlar sobre el Vulnera Sanentur, un encanteri que serveix per curar ferides i talls molt extrems. És un encanteri que no sol tenir ús domèstic sinó que més aviat el faria servir un sanador a St. Mungo, en pacients que no en tindrien prou amb un Episkey

Tot i així, sempre convé tenir aquests coneixements, especialment abans de fer puènting; eh que sí, Agatha? riu Ms. Darling, des del final de la classe—. Em sorprèn que feu aquest encanteri, noies; que jo sàpiga no hi surt, al vostre llibre de text… 

Exactament assenteix la Maire—. Com que és un encanteri més poderós, no es sol estudiar fins a sisè o setè; tot i així, la setmana passada ens vam posar en contacte amb un sanador de St. Mungo que ens va explicar una mica com funciona. 

Una cosa que ens va sobtar és que per aconseguir els millors efectes solen repetir l’encanteri tres vegades continuo, fixant-me en les cares sorpreses dels alumnes—. La primera és per disminuir l’hemorràgia i prevenir el dessagnament; la segona comença a curar les ferides, i la tercera…

Les paraules em flueixen de forma serena i a mida que avança la presentació puc sentir com em deixa de fer mal el cap. És curiós com la cura perfecta per tots els meus problemes és senzillament centrar la meva atenció en els altres. I el meu cervell, amb tota la preocupació concentrada en explicar un concepte, de cop se sent lliure. I pren una decisió. 

És per això que un cop acabada la classe, quan sona el timbre i la professora Darling es dirigeix a la taula on recullo les meves coses per demanar-me de parlar un moment, li responc amb tota la educació de la que sóc capaç:

Disculpi, professora Darling, li importaria si vingués a veure-la demà i parlem llavors? Hauria d’enviar una carta urgent. 

I les meves cames arrenquen a córrer cap a la mussolerissa, i puc notar com somric mentre corro. Arribo suada i esbufegant, però sense perdre temps, trec pergamí i ploma i començo a escriure. 


Ms. River, 

He decidit que haig de veure el meu pare. No vull que cap de les nostres vides es segueixi veient consumida en preocupar-nos pel seu egoïsme... Honestament, tinc ganes d’acabar amb el tema. Estava pensant en trobar-nos els tres, així potser vostè se sent més còmoda amb la meva decisió. Què li sembla?

Espero que estigui molt bé; digui’m si necessita ajuda amb les disfresses de Halloween dels nens! 

Una abraçada molt gran, 

Erin


I, en ajuntar el pergamí amb l’usual paper de Disney pels nens i ficar-los en un sobre per lligar a la poteta d’un mussol, m’envaeix una sensació d’empoderament. La veritat és que no tinc gaire clar què passarà, ni quina relació vull tenir amb el meu pare. Però el que sí que sé és que no vull que segueixi molestant a la gent del meu voltant. I pressento que fins que no li ho digui jo, cara a cara, no ho entendrà. 

 
 
 
 
Capítol escrit per: ginny_loovegod


Llegit 310 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarginny loovegodEnviat el 18/06/2020 a les 19:35:43
    #27554He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Hola noiets i noietes!

    Primer de tot espero que estigueu tots bé i que us estigueu cuidant molt :) I tot i el retràs, espero que us hagi agradat el capítol! S'accepten crítiques constructives i destructives :P En el capítol de l'Erin es pot veure un dels seus defectes més grans: la indecisió. Es passa dies pensant en què fer, perquè no vol fer mal a ningú, i es deixa consumir pels seus propis pensaments... però, per fi, acaba trobant la claredat mental per deixar de pensar i senzillament actuar. Alguna vegada us ha passat que només us podeu oblidar de les coses que us preocupen quan us concentreu en els altres? En aquest cas, el no deixar la una companya tirada, i senzillament explicar a la classe un concepte d'un tema que t'interessa. És una sensació estranya, però a mi em passa molt! 

    Tenim també les presentacions, i es toca una miqueta en el que els hi deu passar a l'Ethel i el Jack. I m'agrada molt que poquet a poquet la Maire es vagi integrant en el grup! l'Erin està ben decidida a fer que se senti còmoda amb ells. 

    El títol, com sempre, fa referència a una cançó: en aquest cas és Elephant Gun, d'una banda que es diu Beirut. Escolteu-la si podeu, no són hiper coneguts pero tenen el seu following i la veritat és que la seva música és molt bonica :) A aquesta cançó en concret se li han trobat molts significats i cadascú pot veure-hi el que vol. Però els temes universals que s'hi troben són la juventut, els temps de canvis; aquell moment on no ho pots controlar tot i se t'apareixen obstacles que hauràs de superar. La música em recorda com a aquesta sensació que un pot tenir de mareig o saturació mental per estar pensant en masses coses alhora, i si mireu el videoclip (és peculiar, però fa bastanta gràcia) veureu que s'hi representa un caos important. M'estava costant bastant trobar un títol, però mentre estava escrivint em va saltar aquesta cançó, i em va semblar prou apropiat :)

    Doncs res, espero que us hagi agradat! Un petonet a tots! 

    Erin




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 19/06/2020 a les 08:22:58
    #27555He escrit 8 fanfics amb un total de 196 capítols

    Hola!

    Ohhh quin capítol més esperat! A veure comentant per ordre...

    M'alegro que l'Agatha no s'hagi fet mal a la biblioteca! XD Com que és donada als accidents ja hi deu estar acostumada! També m'ha agradat molt de llegir que la Maire se'ls uneix aquella tarda. Normalment veiem a les 3 terremotos molt a la seva bola, però no vol pas dir que facin el buit als altres ni molt menys!

    De fet m'alegro que l'Erin i la Maire siguin més properes gràcies al treball d'Encanteris. La Circe i el Jack també semblen estar en més bons termes, però segur que només és la Circe intentant calmar les coses perquè n'hi van dir de molt grosses uns dies enrere (perquè ja hem vist que a ella li sap greu el que li van dir). 

    I per últim, això del pare. A mi em sembla bé la decisió de l'Erin de veure'l. No saben el que vol, potser no busca que tornin a viure junt i només vol disculpar-se i veure que està bé. Fins que no es trobin i vegin què vol no ho sabran. Després el que decideixi doncs ja serà cosa seva. 

    Doncs fins aquí el comentari! M'alegra veure que la història del pare de l'Erin va avançant, que la teníem una mica penjada. Guai! ^^

    Un petonet!




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 20/06/2020 a les 00:29:51
    #27556He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Visca viscaaaaaaaaaaaaa! Quines ganes que arribés, aquest capítol!

    Ficar-se al cap de l'Erin sempre és molt interessant perquè té una perspectiva molt especial de les coses que passen al seu voltant. M'encanta ella, i m'ha agradat molt com has expressat aquesta confusió que porta a sobre, igual que com n'ha sortit.

    Menys mal que l'Agatha està bé! La que em fa patir de veritat és l'Ethel, tot i que probablement no la veurem fins d'aquí a molt, tenint en compte la quantitat de personatges que hi ha... M'ha semblat encertat que la Maire la defensés, fa molt per ella! I també m'ha agradat veure que es va integrant amb les altres, estic convençuda que l'Erin és una persona que li inspira molta confiança i m'agrada veure que s'entenen tan bé. I el cameo del Joe, el David i el Drake també està bé, com sempre!

    L'altre que em fa patir és el pobre Jack, per la commoció que ha creat a Hogwarts. Espero que en passi alguna que li tregui el focus, que ja prou problemes té... Coneixent els personatges que tenim, no m'estranyaria que aviat hi hagués una altra bomba! (Potser, fins i tot, literal...)

    A mi també m'agrada, que l'Erin hagi decidit parlar amb el seu pare, perquè els temes oberts, al capdavall, no ajuden a ningú. A veure si pot tancar-ho i passar pàgina, i a veure si el seu pare ho entén. És una trama molt interessant.

    Ai, i m'apunto la cançó!

    Moltes felicitats pel capítol, t'ha quedat fantàstic. Ara toca l'Edwin, quines ganes de veure com continua tot plegat!

    Una abraçada!




  • Avatarginny loovegodEnviat el 22/06/2020 a les 00:36:19
    #27557He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Hola noietes! gràcies pels comentaris hehe us contesto una per una: 

     

    Agatha: Sii crec que tothom se n'alegra! haha totalment, tinc la sensació de que ha passat per tants accidents que per situacions on un acabaria a l'infermeria, ella ja ni ho nota :P Realment he volgut treballar el personatge de la Maire en aquest capítol i fer que poc a poc es vagi sentint integrada dintre del grup, però sense perdre la seva essència; senzillament perdre una mica la por :) Poquet a poquet, jo envisiono un final molt happy per ella! També he volgut fer referència al Jack i la Circe i el fet que ella s'arrepenteix una mica de com es va comportar amb el Jack. I el tema del pare... Sí, tens raó, fins que no parlin amb ell no se sabrà què busca. El problema és que l'Erin està sent molt desconfiada, i en realitat no li falten motius... li fa ràbia que després de tot aquest temps vagi de santet exigint una relació, quan ell no ha treballat mai per tenir-la, però sobretot té molta por pels nens, perquè sap que el seu pare pot ser violent, i ella vol que siguin feliços 24/7 i que res no els turmenti el més mínim. I això és el que li ha fet decidir-se. Però també és veritat que potser està jutjant sense saber... és difícil trobar l'equilibri! Moltes gràcies per comentar :) <3 

     

    Marta: Aiiii de veritat que em sap molt greu que us hàgiu hagut d'esperar tant per un capítol hahaha qui hagués dit que tothom aniria tan estressat quedant-se a casa! moltes gràcies a totes per la paciència, de veritat que ho aprecio molt ^^ aiii sóc molt feliç de que t'agradi com ha quedat la Maire! La veritat que és un personatge molt guai i amb qui hi pot haver molt de joc... És tan maca hehehe la Maire és el tipus de persona que enterneix un montón a l'Erin perquè s'hi veu molt reflexada en com era de petita. Així que m'encanta que siguin amigues! Sobre el Jack, crec que estarà bé, o almenys això vull pensar! al final, tot i que els cotilleos no són mai bons, dient la veritat s'ha guanyat el respecte de gent que el jutjava sense saber. La Circe mateixa s'arrepenteix d'haver-li parlat malament, i posa la seva amistat amb ell fins i tot per davant dels seus ideals. Em sembla tan guay! hehehe... aviam si acabarem la fanfic sent tots super amics! ;) aii ja em diràs què et sembla Beirut! jo els hi tinc carinyo la veritat ^^

     

    Un besiiiito a les dues!! gràcies per comentar :) 

     

    Erin




  • Avatarhermione potterEnviat el 08/07/2020 a les 18:47:34
    #27558He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Holaaa!! Sento comentar tan tard!! Me'n vaig oblidar completament, i mira que fa dies que vaig llegir el capítol (just quan es va penjar xD en tenia moltes ganes).

    M'encanta el final del tema de la biblioteca. L'Ethel segur que s'està estivant dels cabells només de saber que estarà dues setmanes sense entrar a la biblioteca. I que la Maire acabi amb elles després de l'inicident m'ha agradat molt. Segur que li serà més fàcil obrir-se, llavors. Tan mona com és l'Erin, segur que han fet bones migues al treball!!! I com no, el moment de l'arribada d'en David, en Joe i en Drake és molt bo.

    És brutal la manera que té l'Erin de desconnectar. Ho fa igual que jo! És increïble xD Pensant en la poció, tot de manera automàtica, quan escriu, quan fa la presentació... Són coses que faig sovint hahaha

    Aiix amb el seu pare. És un tema molt delicat, però si ella es veu en cor de trobar-s'hi, segur que els seus amics estaran al seu costat pel que faci falta (si els ho explica, clar, que aquesta és una altra cosa). I si hi ha la Ms. Rivers allà estarà més segura. A veure què vol parlar el seu pare amb ella!

    Molt guai el capítol, de veritat! L'Erin és taan cuca ^^

    Ens llegim!




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 10/07/2020 a les 18:52:16
    #27559

    Holaaa Perdó per no comentar abans (volia tenir acabats uns examens v.v") M'ha agradat molt com has enllaçat el final de l'últim capítol amb aquest. El Jack ha anat sortint mencionat yay. Què bé que les coses amb les seves amigues s'estiguin començant a reencarrilar. I la Maire s'està integrant al grup de les terremoto! Que bé! ^^ La presentació del vulnera sanentur m'estava agradant molt, quines ganes de ser allà per a escoltar-la tota, tu. Que han parlat amb gent de Sant Mungo i tot... M'agraden detalls com que l'Erin utilitzi el paper de Disney pels nens :) I tinc ganes de saber què li vol dir el pare a l'Erin... quina expectació... A veure com anirà! Me'n vaig a escoltar aquesta cançó que ha donat nom al títol, que en parles molt bé! See ya!



  • AvatarMercè GrangerEnviat el 11/07/2020 a les 17:42:36
    #27560He escrit 5 fanfics amb un total de 23 capítols

    Hola! Perdó per comentar tard!

    M'ha agradat molt el capítol, l'Erin és moníssima i molt entranyable. I m'agrada molt la trama que has pensat en ella i com l'estàs desenvolupant. 

    És molt fàcil empatitzar amb l'Erin durant el capítol i sofreixes per ella, almenys en el meu cas xd Trobo que l'has estructurat molt bé, amb el seu dilema i com li molesta durant la vida quotidiana, d'una forma molt realista i gens forçada. Està molt bé! 

    M'han agradat molt l'escena de la biblioteca. les tres gry juntes són un gran yes i són lo més mono del món; i també m'agrada molt la relació entre l'Erin i el Joe. Bé, els cinc gry junts han estat molt bé hahaha. Gràcies per ficar al David! "i somric en veure que s’asseu al costat de la Chris" oooooooh, ship it. M'encanta que l'Erin se n'adoni! 

    M'agrada mot com la Maire s'ha anat acostant a le gry. És el que tocava! Crec que fan molt, i s'ajustaria mot bé al seu grup, ajudaria a l'Erin a posar tranquil·litat ^^' M'agrada molt com encaixen l'Erin i la Maire, són massa bones per aquest món haha. El treball que han fet l'he trobat super guai, un déu per favor! I com l'Erin mentre fa el treball pot desconnectar i per fi, després, decidir-se... és que és super reatable, està molt bé. 

    Ui, ens hem de preocupar per allò que volia dir-li la Darling?

    Super fan del paper de Disney hahaha. I estic molt intrigada per la trama mb e pare, però espero que de veritat l'Erin no sofreixi </3

    Una abraçada!




  • AvatarCass RossEnviat el 25/07/2020 a les 13:32:19
    #27561He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    Hola!

    Començo per l'Ethel, i llavors em centro en el capítol. M'alegro que al final hagis aprofitat el final de l'escena de la biblioteca, no estava segur si ho faries. La reacció de l'Ethel m'agrada, trobo que l'has trobat prou bé! Sense intentar perdre l'elegància, tot i que la mirada la traeix: primer dius confusió i esgarrifança, després culpabilitat - almenys no seria cap a l'Agatha, aquesta culpabilitat hahaha. El detall que al final la trena sí que se li desfà m'agrada moltíssim, amb la goma penjant-li d'un fil. És guai també com en parlen els altres, i m'agrada especialment la frase del Joe: "com a poc, hem descobert que MyNameIsEarl té sang a les venes".

    Em preocupa l'Erin! Ai, pobre, que no està gaire bé... M'agrada com ho comences explicant amb això del cap emboirat o que li costa concentrar-se. Ai, és que la seva situació amb el seu pare és molt injusta, amb un cor tan gran i tan bona que és ella. M'agrada el que expliques de com afronta ella les coses: centrant-se en els altres, i com en aquest capítol tractes sobre un dels seus defectes més grans, la indecisió. És també el problema de l'Eric, la indecisió també és un dels seus grans defectes (haurien de parlar d'això, aquests dos hahahahaha, em sembla que eren amics, oi? en alguna escena sortien xerrant sobre llibres). Però mentre l'Erin no para de menjar-se el coco, l'Eric evita les situacions, les intenta ignorar per tal de fer veure que no existeix. I ho fa fent altres coses, i una mica també estant per l'altra gent. M'agrada les similituds i les diferències dels dos personatges davant del mateix defecte ^^

    M'agrada molt que apareguin els altres personatges, i com la Maire es va integrant en el grup. I els detalls, com que el David s'assegui al costat de la Chris, que porten a anar construint alguna cosa, a les ships yay. Les escenes aquestes amb els grups grans m'agraden molt. Jo em pensava que les exposicions sobre els encanteris sanadors s'hvien acabat, però m'agrada que no sigui així. No me'n recordava, del Vulnera Sanentur, i m'ha agradat que aparegués; em pensava que lo que s'hagués d'aplicar tres vegades t'ho havies inventat tu - perquè em pensava que te l'havies inventat tot tu - però ja veig que no.

    Et felicito per aquest capítol, m'ha agradat moltíssim veure una mica més de l'Erin ^^

    Cass




  • Avatarginny loovegodEnviat el 03/08/2020 a les 21:03:36
    #27565He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    aaiii més comentaris!! ^^ quina ilusió hehehe 

    hermione potter: ni et preocupis per comentar tard!! jo vaig ser la que va anar tardíssim a penjar el capítol ^^' heheh sii, estic contenta perquè sembla que tots els personatges han tingut una bona rebuda! sobretot m'encanta això de que la Maire s'integri en el grup. Quina gràcia que a tu et passi el mateix que a l'Erin! A mi em passa igual, tinc la mateixa tendència de l'Erin a deixar que les preocupacions dominin el meu cervell, i amb el temps he trobat que una manera molt efectiva de deixar de banda els meus problemes és pensant en la gent que m'envolta :) Amb el pare tens raó, hi té un tema molt delicat i ni ella mateixa sap com vol gestionar-lo... senzillament s'ha adonat que no es pot quedar asseguda sense fer res! :) Mil gràcies per comentar ^^

    Arwen Black: Que bé que t'hagi agradat el capítol! ^^ Síi des del moment en que vaig llegir el capítol de l'Ethel que ja tenia ficat al cap que volia començar el meu per aquest punt. És que ho va descriure molt bé en el seu capítol i m'imaginava tan bé l'escena que no podia pensar en una altra manera de començar! La veritat és que em vaig motivar molt posant aquests deures al capítol de l'Angela i després vaig tenir problemes per pensar en què podien fer la Maire i l'Erin, perquè en realitat no recordo que sortissin gaires encanteris curatius als llibres! :P Però vaig estar investigant i vaig trobar aquesta pàgina que n'explica uns quants: https://harrypotter.fandom.com/es/wiki/Vulnera_sanentur te la deixo per si hi vols fer un cop d'ull! :) Espero que t'agradi Beirut hehehe ja me'n diràs alguna cosa!! ^^ un petonet!!

    Mercè Granger: aii quina ilusió que t'hagi agradat! La veritat és que per mi l'Erin és un personatge molt fàcil i molt difícil d'escriure al mateix temps, pel senzill fet que li he donat la meva personalitat: i trobo que d'aquesta manera el personatge queda realista, perquè escric sobre el que conec... Però també es fa difícil perquè abans d'escriure el que li passa a ella pel cap, haig de desxifrar l'embalum de pensaments que tinc jo a dintre! És una experiència curiosa hahaha :) Em va fer molta ilusió mentre escrivia ficar-hi petits "guiños" com el de la Chris i el David! Sobre el que comentes de la Darling, és un altre guiño hehe en el capítol anterior de l'Angela ella va trobar una carta de Ms. River per l'Erin, i es va assabentar del problema per casualitat. Fins ara no n'hi havia dit res a l'Erin, però volia parlar amb ella sobre això :) però l'Erin no tenia temps per parlar amb ningú, no volia perdre el seu moment de claredat! hahah  Moltíssimes gràcies per comentar ^^

    Cass Ross: Me n'alegro moltíssim que t'hagi agradat com he portat l'Ethel! :D Com li deia a l'Arwen, quan vaig llegir el teu final, se'm va ficar entre cella i cella que el meu capítol havia de seguir allà! Em va agradar moltíssim com vas descriure l'escena i me la podia imaginar amb molts detalls; la veritat que va ser la part que se'm va fer més fàcil d'escriure en tenir aquesta referència ^^ Per l'Erin ja no ens n'hem de preocupar! Ella és una persona que no acostuma a mostrar els seus defectes, tot i que en té molts, la indecisió sent un dels més importants; però porta molt de temps sent així i la veritat és que se'n comença a cansar! En el futur veurem com comença a treure el caràcter, serà una experiència interessant d'escriure! hehe i al pròxim capítol ja faré que passi una mica de temps amb l'Eric! És veritat que s'han de fer més amics, es complementarien molt bé :) he posat la pàgina on vaig treure el Vulnera Sanentur a la resposta de l'Arwen, la veritat és que jo no recordava aquest encanteri tampoc, però em va agradar! Moltíssimes gràcies pel teu comentari tan maco ^^

    Erin

     




  • AvatarAntares_BlackEnviat el 04/08/2020 a les 18:03:06
    #27567He escrit 9 fanfics amb un total de 43 capítols

    Hola!

    Mmm Poció de la Mutació... HAL·LOPIN US ESPERA!!!

    Així que comences just des d’on ho va deixar l’Ethel/Cass... M’agrada. Hahah Al final sí que se li desfà la trena! Bon detall!

    Que bé que la Maire se senti còmoda amb elles! I, com de costum, l’Erin escriu la carta als jardins davant del Llac Negre xD («em poso a la feina. Les veus juganeres de les noies em relaxen una mica» això reforça el seu paper com a "mama" dels seus amics xd).

    Uuuh En David s’asseu al costat de la Chris...! Ship! XD Ui, l’Erin no ho comentarà pas a en Joe, oi? Potser només temptarà el terreny perquè si passés res, en Joe s’ho agafés bé (que ja veus tu per què s’ho hauria d’agafar malament...!).

    «hem descobert que MyNameIsEarl té sang a les venes» hahah Bona, Joe!

    Quina gràcia, que la Flameta s’escapi de l’espatlla d’en Drake! I que gairebé facin tard a Botànica perquè l’estant cercant! Dius que la troben endrapant croissants amb aire de culpabilitat??? xD ok és molt divertit, però no té gaire sentit, no? Les salamandres de foc només s’empassen brases, no croissants xD Com a toc d’humor està bé, però o és incoherent o la Flameta és rareta de nassos (que ja pot ser...).

    Hahaha Bufar en Binns! El més interessant que pot passar a la classe d’Història de la Màgia xd

    Ah! Classe d’Encanteris! Faran les exposicions!! Ai, cert, que l’Erin fa el treball amb la Maire! Caram la Circe, que simpàtica amb en Jack. O sia que l’Edwin i l’Agatha ja la van fer el divendres. Uoo com les anima, l’Agatha! Vulnera Sanentur? Ostres, em pensava que aquest el feien l’Agatha i l’Edwin («Hauríem d’escollir un encanteri sanador per fer el treball, oi? Què et sembla, el Vulnera Sanantum?», l’Edwin al capítol 17). Potser canvien d’idea i en fan un altre... I sí, l’Edwin i l’Agatha aconsegueixen compenetrar-se molt bé. Gràcies, Oscar Wilde ;)

    Ai! Quina mania amb el PowerPoint! Mira que hi ha programes de presentació de diapositives digital, eh, i sempre en diuen aquesta marca comercial, que a més és de pagament. Els professors que no en tenen ni idea i volen anar de moderns... Poca mira!

     < /p>

    -------

    Correccions:

    «() poc a poc» → «A poc a poc» Alerta perquè a la fic apareix dos cops («i, poc a poc, la gent torna als seus afers» i «i les línies van sorgint poc a poc») i també he vist que et passa als comentaris. En català, aquesta mena de locucions porten doble preposició, com passa amb «de mica en mica».

     

    Recorda que el CD no admet preposició:

    «mirant a Madame Pince de reüll» → «mirant Madame Pince de reüll»

    «turmentant a Mrs. River amb preguntes sobre mi» → «turmentant Mrs. River»

     

    «una vegada feia pudor a alcohol» → «una vegada feia pudor d’alcohol»

    «Com de bé els hi cauria el director» → «Com de bé els cauria el director»

    «La professora Darling atravessa tota l’aula d’encanteris» → travessa

    «egoïsme» → «egoisme». Sense dièresi. Sembla que n’hagi de portar, sí, per trencar el diftong. Però els mots acabats en -isme (d’entre d’altres) formen part de la llista d’excepcions.

    «Estava pensant en trobar-nos els tres» → «Estava pensant a/de trobar-nos tots tres» Davant d’infinitiu, només s’hi pot posar les preposicions ‘a’ o ‘de’ (en alguns casos ‘per’). I si en total són tres, cal fer servir un total (tots. Tots tres).

    -------

     

    Cass, m’encanta llegir el que penses de l’Ethel, i jo penso el mateix (el personatge és teu, però que s’adiu a la idea que en tinc). I no pateixis que el tema de la indecisió de l’Eric ja l’hi retraurà l’Edwin hehe A veure si l’espavila! XD

    Erin, sobre el títol... Jo havia pensat en un elefant com el fet de tenir un problema com un elefant de gros i no fer-ne cas (però això seria més aviat Eric que no pas Erin xd idea que m’encanta perquè l’elefant es precisament el patronus de l’Eric). He escoltat la cançó, mirat el videoclip i llegida la lletra. No m’acaba d’agradar, però això és qüestió de gustos. Suposo que té relació amb el capítol: «aquell moment on no ho pots controlar tot i se t'apareixen obstacles que hauràs de superar», però res més més enllà d’això. El títol de l’altre capítol de l’Erin em va agradar molt més. De tota manera, seguim en la mateixa línia del tema del pare. A veure com continuarà tot plegat!

    Diria que això és tot. Ens anem llegint!

     

    Antares

    PD: D’acord, ara em toca a mi. Deixeu-me ordenar les idees, a veure quan podem tenir el capítol de l’Edwin!