Gatets i gatots - Gatets i gatots
AvatarEscrit per Unapersona
Enviat el dia 24/04/2020 a les 00:00:25
Última modificació 24/04/2020 a les 00:00:25
Tots els capítols de Gatets i gatots



Gatets i gatots

L'Amy va deixar anar un sospir de cansament quan el seu jeep va passar pel costat de l'enèsim mico. Eren petits, mig metre com a molt, i tenien un pelatge gris clar i una cara fosca amb uns ulls que els miraven entremaliats mentre el guia conduïa el vehicle. Al principi els havia anat explicant diverses coses sobre la fauna natural d'Uganda, però la seva veu havia anat disminuint fins convertir-se en un murmuri que havia acabat en un silenci. A ella li era igual, els hàbits d'alimentació d'aquelles mones li importaven ben poc.

En Felix, assegut al seu costat, tenia una actitud ben diferent. Amb un somriure d'orella a orella deixava anar una exclamació de sorpresa cada vegada que veia un mico. Quan un ramat d'aquests animals havia decidit entrar al jeep i estirar-li els cabells, en Felix havia rigut mentre ella feia grans esforços per no treure la vareta.

L'entrada del safari anunciava lleons, rinoceronts i elefants, i per això havien triat aquest país com a destinació pel seu viatge. La fauna d'aquests països era molt diversa, o això deien. Havien vist un parell d'elefants abans d'entrar al bosc, sí, a tres quilòmetres de distància aproximadament. Però res de rinoceronts ni lleons. Només micos. Maleïts micos.

Tot sigui pel Felix], va pensar l'Amy, somrient en veure com gaudia del paisatge. Era massa innocent per aquest món.

—Mira, Amy! —va exclamar, assenyalant un cantó del camí de terra que seguien—. Un ocell!

Una grua de plomatge gris i blanc amb una cresta groga i taques vermelles i negres al cap es passejava orgullosament un tros més enllà. Per fi un animal interessant! El guia va posar-se a recitar maquinalment un text extret d'algun manual de fauna local.

—Creus que és manso? —va preguntar en Felix, mirant-lo atentament.

—Manso? Ei, ni se t'acudeixi saltar del jeep, eh?

Ell va somriure, ensenyant totes les dents.

—Mai de la vida!

—Ets un cas —va dir l'Amy, tornant-li el somriure i acompanyant-lo amb un petó.

Just quan els seus llavis s'unien, el jeep va aturar-se amb una sotragada. La parella es va separar de cop, intentant veure què havia passat, i el guia es va girar per mirar-los amb cara de pomes agres.

—S'ha punxat la roda. Baixeu, però no us allunyeu.

Tots tres van baixar el cotxe, i l'Amy va haver d'agafar en Felix pel braç per evitar que anés a comprovar si les grues collgris es deixaven acariciar. El guia va treure una caixa d'eines del maleter i va posar-se a treballar en el canvi de roda, aixecant el cotxe amb un gat hidràulic. L'Amy no va poder evitar mirar el cel, que ja es començava a tenyir amb els colors de capvespre.

—Preocupada? —va dir en Felix—. No passarà res, ja has vist quants lleons ens hem trobat.

—No és un lleó, el que em preocupa —va murmurar, escodrinyant el bosc dens que començava només unes passes més enllà de la vora de la carretera.

—La foscor? No pateixis, bella dama, jo et protegiré de tot mal! —va exclamar, aixecant el puny dramàticament.

—Doncs anem bé. Necessites ajuda? —va preguntar al guia, abans que en Felix pogués protestar.

—Paciència, paciència, vosaltres continueu mirant el bosc, ja me n'encarrego jo.

L'Amy va fer-li cas i va seure en una roca, reprimint l'impuls que sempre tenia de toquejar la vareta. En comptes d'això va agafar un bastonet del terra; més mundà però igual d'efectiu per fer passar el nerviosisme. Els boscos d'Uganda eren un lloc perillós, i preferia passar-hi el mínim temps possible després de la posta de sol. El Felix va acostar-se-li.

—Va, demà farem alguna cosa que t'agradi. Anem a escalar? Alguna ruta hi ha d'haver, per aquí.

L'Amy va somriure.

—Sona bé, encara que fer exercici amb aquest sol no és precisament ideal.

—A veure, no vols nit, no vols dia. Posa't d'acord! —va exclamar en Felix, rient—. Ara resultarà que prefereixes...

—Calla —va dir l'Amy de cop.

—D'això... perdona, no...

L'Amy va posar-li la mà lliure a la boca i va girar-se cap al bosc. Encara no era fosc del tot, però el fullatge feia difícil veure-hi gaire enllà.

—Què passa? —va xiuxiuejar el Felix.

Tot i que era difícil, l'Amy podia entreveure el contorn d'un animal, movent-se lentament.

—No veus res? —va dir l'Amy amb el mateix to de veu, aixecant-se i agafant la vareta amb fermesa.

—Ostres, sí. Un lleó? —va afegir, alarmat—. Ei, guia! Hi ha un lleó!

El guia va aixecar el cap, mirant en la seva direcció, però era massa tard. La silueta de la bèstia es va fer més gran fins que va sortir dels arbres. Tot i el silenci amb què caminava, era una bèstia enorme. Semblava un gat, però quan va rugir, el coll se li va inflar com una bola plena de punxes.

—Nundu! —va exclamar el guia, i tot seguit va córrer cap al volant del cotxe.

—Merda. Animo linqui! —va cridar l'Amy, apuntant el nundu amb la vareta.

L'animal va torçar el cap, com encuriosit, quan el conjur no va tenir efecte. El bastonet. Idiota, va pensar, mentre el deixava caure i treia la vareta de veritat.

Animo linqui! —va repetir, quan la bèstia va començar a caminar cap ells.

El raig de llum vermella va impactar contra el nundu, que tot i no caure a terra, va aturar-se i va deixar anar un rugidet desorientat.

—Bruixa! —va cridar el guia, horroritzat, mentre engegava el vehicle i fugia. Fenomenal.

Accio gat! —va dir l'Amy, apuntant el gat hidràulic amb la vareta i caçant-lo al vol—. Felix, agafa el gat.

—Amy, què...? —va preguntar, amb veu tremolosa, mentre agafava l'eina.

Ella el va ignorar, ocupant la ment amb una sola imatge del jardí de casa seva.

Portus —va murmurar, apuntant el gat amb la vareta.

El nou portarreu va posar-se a brillar amb una llum blava i els va estirar al buit mentre el nundu es despertava de l'estupor momentani i rugia de frustració.

***

Després de la tibantor vertiginosa típica dels portarreus, l'Amy i en Felix van aterrar a la destinació en què havia pensat ella: el jardí de la seva família. No precisament el lloc més agradable per passar la tarda, però millor que la gola d'un nundu famolenc.

Per fora, la mansió dels Beauvais era un edifici de pedra gris clar i teules fosques. Fileres de finestrals cobrien els tres pisos de la façana, i una porxada feia ombra a la porta principal, a la qual s'accedia per una escalinata coberta d'heura i flanquejada per arbustos florits.

L'Amy va aixecar-se, ajudant en Felix, que feia tentines.

—Tranquil, pren-te el teu temps, ja estem segurs —va dir ella tranquil·litzadorament mentre li acariciava els cabells.

—Amy, em sembla que...

Les seves paraules van ser interrompudes per un torrent de vòmit que va ploure sobre la roba no-màgica de l'Amy.

—Perdona —va dir ell, amb veu dèbil.

—No et preocupis. Purgo —va dir ella, per netejar-se la roba davant la mirada incrèdula d'en Felix. Ja no venia d'una mica més.

En aquell moment es va obrir la porta del casalot, d'on en va sortir la seva germana, caminant altivament amb la seva túnica de tons daurats. El que faltava, va pensar.

—Ei, germaneta! Quina sorpresa, no esperava trobar-te... —va començar a dir.

—Això dic jo, no havies de tornar del viatge d'aquí una setmana? I qui és, aquest? —va interrompre ella, mirant-la amb ulls severs.

—D'això... és en Felix, la meva parella. Felix, ella és la Cindy, la meva estimada germana.

—Encantat —va dir ell, ignorant-la completament i mirant al seu voltant—. Escolta, Amy, què ha passat allà? No sabia que duies armes a sobre.

—Armes? —va preguntar la Cindy, alçant una cella.

—I com és que és de dia? M'he adormit durant tot el viatge? —va preguntar en Felix, mirant-se el gat hidràulic i rascant-se el cap amb estranyesa.

—Resulta que... bé... no sé com dir-ho...

—És no-màgic —va dir la Cindy, tallant—. La teva parella és un no-màgic? Però es pot saber què t'ha passat pel cap?

Allò no estava anant gens bé. La seva germana no tornava a la casa dels pares gaire sovint, i just ara que necessitaven un lloc segur on tornar, ella decidia visitar-los? L'Amy estava temptada d'encantar el portarreu de nou perquè els tornés amb el nundu.

—No-màgic? —va fer el Fèlix—. El guia també ha cridat que eres una bruixa. Ha! Molt ben elaborada aquesta broma.

—D'això... sí, en parlarem més tard. Ara anem a dins, Fèlix.

—Un moment —va dir la seva germana, mentre es treia la vareta i apuntant en Fèlix—. Ho sento, Amy, però ho he de fer. Obli...

—No! —va exclamar l'Amy, apartant el seu braç—. Ets boja? És la meva parella!

—És un no-màgic i, per molt greu que em sàpiga, el Congrés no permetria que conservés aquests records. És la llei.

—I jo soc la teva germana! Plomes flamejants, una mica de respecte, no?

—Però...

—Calla, va, i fes el favor de guardar-te la vareta. Anem a dins, Fèlix.

Sense esperar resposta, l'Amy va agafar-lo pel braç i el va estirar cap a la casa. Era una casa màgica, amb un interior de dimensions diferents al que aparentava des de fora. Al contrari del que la majoria de bruixots farien, però, els seus avantpassats havien decidit fer-la més petita per dins que per fora, i així s'havia mantingut al llarg dels anys. A l'Amy li agradava, era més acollidora.

—Benvinguda, mestressa Amy! —va dir una veueta de contratenor.

L'elf domèstic de la família l'observava amb els seus ulls enormes des del terra.

—Hola, Woodry. Un plaer veure una cara amable —va respondre l'Amy, somrient-li.

—Els amos són al saló —va dir ell, tot servicial, abans de desaparèixer amb un fort espetec. Era un elf curiós, preferia aparetre d'un lloc a l'altre en comptes de caminar, encara que fos per anar a l'estança del costat. I tot i així no s'engreixava.

El "saló" era simplement una habitació amb espai suficient per una taula de quatre places, un sofà, un parell de sillons i una petita llar de foc, sempre encesa però amb temperatura graduable segons el temps que feia.

—Els quadres! —va exclamar el Felix—. Es mouen!

Els pares de l'Amy eren als sillons. Com sempre, el pare feia mitja i la mare llegia tractats de varetologia. Els dos gats, un de blanc i un de negre, dormien a les seves faldes. Tots dos van aturar el que estaven fent quan van entrar a l'estança.

—Amy! —va dir el pare—. Benvinguda de nou! Veig que vens ben acompanyada.

—Sembla que s'ha trobat un clima ben calent per allà Àfrica, eh? —va comentar la mare, sorneguera.

—Ai ui, no facis aquestes bromes davant de les nenes! —va exclamar ell—. Seieu, seieu i expliqueu-nos les vostres aventures.

—Sí, bé, és complicat... —va començar l'Amy, mentre seien al sofà, amb el Felix parpallejant intensament i provant diferents angles des d'on mirar els quadres.

—Mare! —la Cindy va irrompre al saló—. Mare, pare! L'Amy s'ha tornat boja! S'ha enamorat d'un no-màgic i no vol que li esborri la memòria!

—A veure, maca —va replicar l'Amy—, que t'hagin frustrat la carrera d'auror no significa que puguis anar pel món prenent-te la justícia pel teu compte!

La seva germana va posar-se una mà a la boca, tremolant de ràbia.

—Com t'atreveixes a... tu... desgraciada! És que no t'importa l'honor del nostre nom?

—Francament, prefereixo valorar les persones per les seves accions que pel seu nom. I per això tinc clar quina classe de persona ets!

La mare va tancar el llibre amb un cop sec, fent que les dues germanes callessin. El gat negre de la mare va saltar directe sobre l'Amy, mirant-la amb ulls severs, mentre el blanc del pare va dirigir-se cap al Felix per refregar-se contra les seves cames.

—Nenes, calleu. Amy, és veritat el que diu? És un no-màgic?

—Sí, es diu Felix, el vaig conèixer fa un temps en una obra de teatre i ens hem anat veient des de llavors. Fins ara sempre havia amagat la màgia, però ens ha atacat un nundu i he fet màgia per protegir-lo i per tornar aquí amb un portarreu, i ara no sé què fer, perquè no vull que perdi la memòria, no vull que s'oblidi de mi —va dir, fent un esforç per mantenir les llàgrimes darrere els ulls. Les maleïdes tenien el molest costum de voler posar-se al davant.

—Ai, filla meva, saps que barrejar-se amb els no-màgics només porta problemes —va dir la mare—. No podies trobar cap altre noi igual de ben plantat però que fos bruixot?

—Ui, si els ha trobat! —va exclamar el pare, fent un xiulet—. No recordes, l'Alan? I el Louis? Si un dia ens va portar una noia i tot!

—Ara és diferent —va dir l'Amy—. Ell és diferent! El vaig trobar, i gràcies a ell m'he retrobat a mi mateixa. Viuen lliures, ho sabíeu? No tenen lleis que els impedeixin expressar-se en públic, com nosaltres. La màgia ens dona moltes possibilitats, però nosaltres mateixos ens tanquem, per por. Deixeu-me ser lliure a mi, almenys.

—La llei prohibeix la vostra relació —va dir la Cindy, recolzada a la porta del saló.

—Fa un parell de dècades, que van anul·lar aquesta llei, Cindy. Desperta, vols?

La seva germana va fer cara de contrariada però no va replicar. Els seus pares van posar-se a dialogar amb les mirades, tot i que l'Amy sospitava que també tenien habilitats de legilimència. S'entenien massa bé quan no parlaven.

Al seu costat, en Felix va estossegar.

—D'això... em podeu explicar què està passant? Màgia? Bruixes? I tu ets bisexual? —va afegir, amb els ulls molt oberts.

—Em sembla que has d'ajustar-te les prioritats, però sí, hem de tenir una conversa. La conversa —va dir l'Amy, sospirant—. Pares, es pot quedar? Ni que sigui avui?

Els pares van deixar-se de mirar entre ells i van assentir amb el cap a l'uníson. Sí, allò era legilimència, a ella no l'enganyaven.

—Confiem en tu, Amy. I ja ets grandeta —va dir el pare.

—Benvingut a la família, Felix —va dir la mare, somrient-li.

—Almenys mentre duri la relació —va afegir l'altre, amb una rialleta per sota el nas.

***

La petita però imponent mansió dels Beauvais tenia un jardí tancat per arbres i arbustos alts que impedien que qualsevol no-màgic pogués veure el que feien al jardí. Tampoc veurien gaire cosa, era un jardí d'allò més mundà pel que feia a la màgia, però tota precaució era poca. Al cantó oest del jardí, la llum del capvespre es filtrava entre les fulles de la petita fageda, i tintava les fulles tardor, ja vermelles de per si, d'un roig encara més viu. L'Amy no sabia si els arbres estaven encantats o no, així que es limitava a gaudir-ne, agafada de la mà d'en Felix.

Van seure en una roca coberta de molsa flonja, donant l'esquena a la casa i mirant la posta de sol a través dels arbres.

—Així que ets una bruixa —va dir en Felix—. Tu, una bruixa. I no ets l'única, pel que sembla.

—No soc l'única.

—I per això abans érem a Kampala i ara aquí. I quan has disparat aquell monstre, també era màgia?

—Sí, no era una pistola, era la meva vareta —va dir ella, traient-la de la butxaca per mostrar-li.

—I el monstre també era màgic.

—Sí. En general estan controlats, però a vegades s'escapen.

El Felix va canviar de posició, pujant una cama a la roca i abraçant-se-la.

—Ei, tranquil, la màgia té coses així, però també en té de bones.

—Els quadres —va fer ell, amb un somriure lleu.

L'Amy va tornar-li el somriure, però veia que encara estava incòmode. D'una banda totalment normal, de fet se sorprenia de com de bé s'ho havia pres, però d'altra banda... volia que se sentís còmode envoltat de màgia.

—Mira, Felix.

L'Amy va agafar la vareta amb la mà dreta mentre i va posar l'esquerra en cassoleta a la punta.

Orchideous —va murmurar.

De la punta de la vareta, enfilant-se cap al cel, va sorgir-ne una fúcsia de pètals d'un color rosat molt clar i estams esvelts, com si busquessin la llum del sol, la llibertat. En Felix va agafar-la i la va olorar intensament.

—També és màgia.

—Sí, també és màgia. Això i tot el que veus al teu voltant. La vida és màgia i... tu també, Felix. No ets bruixot, però ets la persona més meravellosa que he conegut mai.

Ell va somriure i la va abraçar, acostant-la i recolzant el seu cap a l'espatlla de l'Amy.


Llegit 192 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarUnapersonaEnviat el 24/04/2020 a les 00:03:31
    #27495He escrit 7 fanfics amb un total de 40 capítols

    Hola!

    Ja és aquí, i estic molt content de com m'ha quedat! Comento primer les tres imatges que m'han tocat i després quatre coses sobre el context i els personatges que he utilitzat.

    1. https://imgur.com/gcSof2z

    Aquesta és la imatge més agafada per les pinces, perquè vaig decidir agafar-la metafòricament. En cap moment surt un vaixell, però és una imatge que em suggereix descoberta, exploració, viatge. Uganda no té mar, o sigui que no hi han anat amb vaixell, almenys no tot el trajecte, però vaja, crec que metafòricament m'ho podeu acceptar :D

    2. https://i.imgur.com/120x9Wh .png

    Aquí em vaig espantar. No soc gens d'escriure històries romàntiques, però vaig decidir llançar-me a la piscina i fer-ho. I al final no sé si es pot considerar una història principalment romàntica, perquè també hi ha altres temes importants, però en tot cas hi té una importància destacada.

    3. https://imgur.com/fZ6OfSP

    Això és un nundu (podeu consultar la Harry Potter Wiki), una bèstia màgica de l'Àfrica oriental. Poc més a dir, va ser l'element més fàcil d'integrar, i de fet també una de les inspiracions per posar-hi un escenari, Uganda, que no és gaire habitual en històries del món d'HP.

    CONTEXT

    La història té lloc a la dècada dels anys 80, aproximadament dues dècades després de la derogació de la llei de Rappaport, que prohibia fraternitzar de cap manera amb la comunitat no-màgica. La segona part de la història té lloc al Canadà, i la llei mencionada és del MACUSA (és a dir, als EUA). M'he pres la llibertat d'inventar-me que la Conselleria canadenca tenia una llei similar a la dels seus veïns. De fet, no se sap si el Canadà té la seva pròpia conselleria o depèn del MACUSA o de la Conselleria britànica. Així que he tirat pel dret i m'ho he inventat sense donar explicacions.

    La primera part de la història té lloc a Uganda. Per trobar-se un nundu, podien ser altres països de la regió, però he triat Uganda perquè fa uns anys hi vaig anar un parell de setmanes. I confirmo que està ple de micos!

    PERSONATGES

    Tots els personatges són inventats, però si esteu familiaritzats amb la societat màgica americana, potser us sona el cognom Beauvais. L'àvia de l'Amy era la Violetta Beauvais, una de les varetòlogues destacades del segle XX a Amèrica del nord.

    Allunyant-nos del canon, l'Amy és la mare de la Shannon, que vau conèixer en una fanfiction breu que vaig fer per un concurs de Sant Jordi (Un capvespre atrotinat). Evidentment, aquí la Shannon encara no ha nascut, però m'ha agradat molt escriure sobre aquest personatge. Si fem més concursos, potser els aniré fent amb els diversos personatges d'aquesta ff que estic preparant (i que potser algun dia acabaré). És un bon exercici per conèixer-los millor!

    ALTRES COSES

    Us deveu haver fixat en el detall de "no-màgic" en comptes de "muggle". Com sabeu, a les pel·lícules d'animals fantàstics, els americans en diuen "no-maj", una paraula que en català no sona gaire bé en la meva opinió. Així que m'he decantat per no-màgic, que no sona malament i tampoc està tan allunyat de l'original.

    I això és tot! Ja em direu què us sembla... teniu prou informació per assignar una residència a cada personatge? Una residència d'Ilvermorny, clar!

    Ens llegim!




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 24/04/2020 a les 00:57:44
    #27497He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    WTF M'EXPLIQUES COM HEM TINGUT LA MATEIXA IDEA PER LA FF DEL CONCURS?

    I mean, les situacions són completament diferents, i els personatges, i el lloc, però hi ha un punt òbviament igual (no vull dir gaire més perquè si algú llegeix aquesta primer i veu el comentari no vull que tingui spoilers...). Ho deixo aquí, però de veritat que estic al·lucinant. Com dic sempre, great minds think alike!

    M'ha agradat molt la ff, l'he trobada molt tendra! Dius que no estàs acostumat a fer ff romàntiques, però trobo que te n'has sortit prou bé. Era una de les gràcies de les imatges, que ens treien una mica de la nostra zona de confort! Es veu perfectament que l'Amy i el Felix realment s'estimen i estan disposats a superar obstacles per tirar endavant. O sigui que enhorabona!

    Em preguntava d'on era, la família de l'Amy, precisament perquè deien "no-màgic", i té molt de sentit que siguin del Canadà. Veig que a la germana no li fa gaire gràcia que estiguin junts... entenc que si la llei de Rappaport és molt recent encara hi hagi gent que no hi estigui acostumada, estic convençuda que ho acabarà acceptant, sobretot veient que la resta de la seva família ho veu bé. Espero que durin, ara, perquè en Felix ja sap massa coses!

    No tenia el nundu gens controlat, he mirat les imatges abans de llegit i m'he quedat flipant hahaha està bé que t'hagi donat una situació tan diferent, crec que no havia vist mai cap ff situada a Uganda, o sigui que ja només per això ja té un plus. El detall dels micos m'ha semblat molt graciós i ben trobat!

    Que guai que els personatges estiguin relacionats amb altres històries que havies escrit. Aquesta que menciones no l'he llegida, però me l'apunto! No sé si em veig capaç d'assignar-los residències, però m'hi llançaré tot i que segurament serà un fracàs estrepitós... l'Amy diria que és clarament Thunderbird perquè és aventurera, m'hi quadra molt. La resta... la Cindy no tinc clar si Horned Serpent o Wampus. Potser tiro més cap a Wampus. El pare Pukwudgie i la mare Horned Serpent? Sí, em quedo amb això, un a cada residència!

    Apa, això és tot! Moltes felicitats per la ff i ens llegim ^^




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 24/04/2020 a les 13:49:44
    #27500He escrit 8 fanfics amb un total de 197 capítols

    Yep, jo també estic freaking out amb la tria del tema principal XD

    Per sort, les històries, i especialment, el to de la FF és molt diferent! M'ha agradat molt, molt, molt aquesta història i els personatges, que són tots molt diferents. La trama és adorable, divertida, i sobretot, molt relatable. És que m'ha agradat molt... es nota que has estat a Uganda perquè tota la primera escena l'has narrat amb una naturalitat que m'ha sorprès molt, m'hi he vist molt ficada! La part a Canadà (quan ha dit "no-màgic" de seguida he entès que era Amèrica, però he assumit Estats Units. Que sigui Canadà no queda pas malament, tampoc, podrien perfectament tenir el mateix Ministeri, o tenir lleis semblants) és molt casolana i molt maca, i la casa i la família de l'Amy m'han semblat brutals. (Per cert, jo dic: Amy entre Thunderbird i Wampus, la Cindy Horned Serpent, i els pares tots dos Pukwudgie perquè són massa cutie-pie!)

    L'Amy i en Felix són adorables i els shippejo molt, de veritat. Es nota que són diferents, ella és molt pràctica, i ell és molt somiador i entusiasta. M'agrada molt com reacciona al món màgic (és fan declarat dels quadres! Quina gràcia m'ha fet això!), no s'espanta com faria molta gent, sinó que s'ho mira com un nen en plan "haaaaala que guai, no?". Em sembla plausible perquè casa amb el seu caràcter rel·laxat i optimista. Molt macos tots dos!

    Només hi ha una cosa que m'ha fallat una mica i em fa ràbia perquè en sèrio que m'encanta, i és el final, que em dona la sensació que s'ha tallat una mica de cop i que no hi tenim gaire desenllaç. Sembla més un principi de FF llarga que no pas un relat curt. Pels relats curts s'hauria d'encabir alguna mena de desenllaç i trobo que li falta una mica... sembla que donis a entendre que quedaran junts, però no s'acaba de veure clar, perquè podrien acabar esborrant-li la memòria... Però és que està molt bé, tot... No sé, t'aconsello que et plantegis seguir-la. 

    A banda d'això... m'ha agradat molt com l'has redactat! Està SUPERBÉ. No sé quan va ser l'últim cop que vaig llegr res teu, però la part de les descripcions m'han sorprès molt gratament! Normalment recordava els teus textos més d'acció, de diàlegs, i aquí hi has posat força narració i algunes descripcions i t'ha quedat molt, molt bé. Trobo que has millorat molt l'ecriptura (ja sé que ja és la idea, però és que m'ha sorprès, està molt pro!). 

    L'únic que hi canviaria és el final... i quan dic "canviaria" és que faria que deixés de ser un one-shot i fos una FF d'almenys 2 o 3 capítols! 

    Això és tot, crec! Ara a esperar que pengin els altres! :) Felicitats!




  • Avatarhermione potterEnviat el 02/05/2020 a les 19:53:18
    #27512He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Uuuaaaaauuu

    Bé, abans de coemnçar a comentar la història, he d'admetre públicament que el nundu em fa molta por! Quina bèstia, mare meva!

    Ja puc començar, perdó.

    Se m'ha fet una història ràpida. M'agrada veure la relació entre els dos personatges. Ella molt bruixa, i ell tan no-màgic innocent. Aquestes parelles així m'encanten! A més, has deixat veure que ells dos també senten aquest afecte l'un amb l'altre (sense saber la diferència de la màgia). Però el que més m'ha agradat són les descripcions. Les has hagut de fer ràpid perquè has canviat de lloc, però jo m'he situat molt ràpid en totes les localitzacions.

    El personatge de la germana m'ha matat de riure. Ves a saber quina vida deu tenir... una mica amargada, no? Que pobra, deu tenir les seves càrregues personals per ser així xD I els pares els trobo molt sensats (el detall dels gats molt guai!!), dient-li que ja és grandeta. M'has deixat amb les ganes de seguir llegint sobre la història de l'Amy i en Felix, però el final és molt dolç i tendre. Crec que has fet bé arriscant, i més amb la imatge que t'ha tocat de personatges!

    El vaixell el trobo bé com a metàfora (he d'admetre que m'ha costat veure-ho xD), però amb imaginació has aconseguit unir els tres elements! Genial!

    Una més de llegida... És molt xula!!! Quin dilema quan votem!!!




  • AvatarCass RossEnviat el 04/05/2020 a les 23:35:12
    #27527He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    Et felicito per aquesta història. No he llegit gaires coses teves, i les que he llegit són de fa anys, però pel que recordo has millorat molt el nivell. Trobo que ara aprofundeixes més en els detalls, i m’he submergit de ple des de les seves aventures a Uganda fins a la casa dels pares al Canadà. I també et felicito per la originalitat, especialment pels escenaris escollits (especialment Uganda, però també el tema que la situïs al Canadà i no als EUA), que al seu torn influencien els personatges i la història que expliques.

    Em fa gràcia que tinguem el mateix tema, tu, la Marta i jo. Però els escenaris i els personatges, especialment en el teu cas, són un factor clau que fa que la teva història sigui original en aquest sentit. Es nota la recerca que has fet (per exemple, quan parles de la llei de Rappaport o el tema dels cognoms) o que parles de l’experiència pròpia, en el cas d’Uganda. Són elements claus perquè hagis construït una història molt realista. M’ha agradat molt.

    M’agraden molt, els personatges, també. No només l’Amy i el Felix com a parella protagonista són molt interessants, especialment la relació que tenen, sinó també la Cindy (que és tot un cromo, tinc molta curiositat en com ha pogut sortir tan estirada d’una família que sembla molt més relaxada) i dels pares. En el cas dels pares m’ha agrada molt com els has caracteritzat, les reaccions que tenen, com es complementen. Les millors frases de la fanfic són les seves converses. Espero que, si tornes a escriure més coses d l’Amy i el Felix, que els pares d’ella tornin a aparèixer en algun moment.

    Pel que fa a les imatges del concurs, em sembla molt guai que t’hagis arriscat a fer una història amorosa (perquè realment la foto dels personatges t’hi animava), perquè t’ha sortit molt bonica ^^ A vegades arriscar-se té coses bones, i sempre permet millorar com a escriptor (ni que sigui per aprendre què no has de fer, que no és pas el cas d’aquesta història). No és principalment romàntica, però l’amor hi és, perquè sinó no hi hauria història, si ells dos no fossin una parella. La del nundu ha estat molt ben integrada, i m’ha agradat molt! (Qualsevol diria que també vas veure algun nundu, a part de micos, a Uganda!) La del vaixell, per contra, no l’he sabut veure. Vull dir, entenc la metàfora, i també podria fer referència al viatge que fan d’Uganda a Canadà, però trobo que no es reflecteix prou en el text, que no has sabut explotar prou la imatge.

    Però en general m'ha encantat! I m’agradaria saber més coses d’ells ^^

    Cass




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 25/05/2020 a les 11:57:13
    #27550He escrit 5 fanfics amb un total de 23 capítols

    Hola!

    La història és dinàmica, és llegeix ràpidament. Trobo que estan ben trobats els dos protagonistes, són dos pols oposats però ja fan bona parella. El detall del mico és divertit, no ho hauria pensat i lli afegeix un toc molt realista haha.

    M'agrada la incorporació dels conjurs, fins i tot en detalls com purgo, sempre ajuda a posa un brakcroung més màgic haha.

    La família la trobo graciosa haha. Els personatges estan molt exagerats/estereotipats, tots, però ja ho trobo correcte per una història curta, perquè no ens confonguem entre ells. La Cindy sobretot, que dóna un contrapunt graciós. És un poc gafe que just torni la germana en aquell moment, no? xd

    "La casa. Era una casa màgica, amb un interior de dimensions diferents del que aparentava des de fora. Al contrari del que la majoria de bruixots farien, però, els seus avantpassats havien decidit fer-la més petita per dins que per fora, i així s'havia mantingut al llarg dels anys. A l'Amy li agradava, era més acollidora". Que curiós xd

    " Ell és diferent! El vaig trobar, i gràcies a ell m'he retrobat a mi mateixa. Viuen lliures, ho sabíeu? No tenen lleis que els impedeixin expressar-se en públic, com nosaltres. La màgia ens dona moltes possibilitats, però nosaltres mateixos ens tanquem, per por. Deixeu-me ser lliure a mi, almenys." que cuqui.

    "I tu ets bisexual?" hehe.

    Està bé l'actitud dels pares, que macos. I el final!

    Haha, estan guai les relacions amb el canon i les etevs històries. Quins dius ", l'Amy és la mare de la Shannon" entenc que no acabava amb el Félix? Llastima. Bé a la història no queda clar, ja està bé un final obert.

    En general la fic està bé, és romàntica però no excessivament ensucrada. I això, que és dinàmica i no es fa pesada. És només el relat d'un fet en concret... i potser m'hagués agradat un poc més de context, concordo amb el que diu la Gee. Per què estan de viatge? Entenc que de vacances...?Com es varen conèixer, els dos? Potser a un vaixell o alguna cosa així i hauries pogut aprofitar la imatge dels vaixell. Aquesta seria la segona crítica, que trobo que les imatges no estan tant ben incorporades com als altres relats. I mean, entenc la metàfora i tal, però no sé xd I els personatges és veritat que suggereixen a una relació romàntica però esperava... no sé, amb les ombres i l'escultura jo m'havia imaginat una altra cosa haha. Però està bé, suggereixen una relació romàntica i és el que has fet. I el nundu sí que està ben incorporat, al cap i a la fi és el desencadenant de la història.

    Però bé, anyway, enhorabona! Está molt bé! Trobo que encara que no t' agradi escriure històries romàntiques, te n'has sabut sortir prou bé.

    Una abraçada!