Cròniques de Hogwarts - 21: Undesirable No. 1 (Ethel)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/04/2020 a les 17:52:44
Última modificació 20/04/2020 a les 17:52:44
Tots els capítols de Cròniques de Hogwarts
< Anterior capítol ||


21: Undesirable No. 1 (Ethel)

Asseguda al llit amb les cames creuades i les cortines corregudes, estic revisant el meu horari. No pas l’horari que ens passen els professors a principi de curs, no, que aquest ja me’l sé de memòria. Vull dir l’horari que m’he fet jo, per planificar-me el curs: aquest any hi ha els G.N.O.M., i és millor portar la feina al dia. Falten molts mesos encara, però a la que em despisti ja seran a la cantonada. No vull que m’agafin desprevinguda. Tenir-ho tot planificat ―les hores que hauria de dedicar a cada assignatura de mitjana― m’estressa igualment, perquè llavors és real, però almenys sé que tinc un control de la situació.

Badallo, i penso que seria hora d’anar a dormir. Les altres dues amb qui comparteixo habitació es deuen pensar que ja dormo i fa estona que xerren. Estic segura que es pensen que faig encanteris silenciadors a les cortines ―a vegades els faig― o que em poso taps per dormir, com em va dir un dia la Noa. (Això deu ser una cosa muggle ben estrafolària i incòmoda.) Però a vegades m’aprofito d’aquesta fama i escolto el que diuen. Entre les seves converses sobre cursileries, com Beauxbatons o les paranoies de la Noa, hi ha informació interessant.

I a mi m’agrada, la informació.

(Tot i que he de reconèixer que quan les converses que tenen són inútils, trobo a faltar els dies que la Noa estava sola amb mi, i com que jo no li donava conversa, havia de callar o marxar.)

Tinc la sensació que ha passat alguna cosa a Slytherin, perquè al Gran Saló la Circe i la Nina semblaven disgustades, però no he tingut temps de parlar amb elles. Ara, murmuren més baix del normal. Aconsegueixo caçar un nom al vol: Jack Moore. Justament no hi era, a l’hora de sopar.

―... Ho sabies?

―Que la Charlotte era un invent, sí. Però això de la seva mare... ―diu la Maire.

Què, un invent?, penso. No em sorprèn del tot. Però, com ho sap, ella? Sabia que el Jack amagava alguna cosa, amb la novia francesa. Esperava tenir la fotografia que ens havia promès per creuar-hi quatre paraules. Em disgusta no saber veure que no existia.

La Noa fa un so afirmatiu, i afegeix:

―Dir-ho a la Black i a la Bellamy, es necessita fermesa. Demà intentaré parlar amb ell, a veure com està... No crec que siguin gaire amables amb ell, a Slytherin, ara que diu que està orgullós de ser fill de muggles. Però...

―Què!? ―exclamo, tot obrint les cortines―. Que el Jack ha dit que què?

Miro les companyes d’habitació, cadascuna al seu llit. Em miren esbalaïdes i es fa un silenci sepulcral. Procuro mantenir una cara neutra, mentre intento entendre què ha passat. La Maire abaixa la mirada. La Noa em respon:

―No ho has sentit? Ho ha dit davant de tothom, a la biblioteca. Que està orgullós de...

―No vull detalls. Ja t’he sentit ―li espetego, ben seca. Si m’he d’informar, no serà per la seva boca.

O sigui que no és mentida. Què vol dir això? Que ens ha estat enganyant durant anys? Que no s’avergonyeix d’on ve, tal i com hauria de ser? No només la francesa era mentida, sinó que això també? De debò, Jack Moore!?

Intento calmar-me. Miro la Maire.

―O sigui que la francesa és falsa. I tu ho sabies. I no em vas dir res.

―És que, Ethel... Això és cosa del Jack, no meva. Jo no n’havia de fer res.

Tenso la mandíbula i intento mantenir la cara neutra. O sigui que vas decidir participar-hi? Et va semblar més important el Jack Moore, eh? Però, que no te n’adones? Hi ha una cosa més repugnant que un sang de fang, i és un sang de fang que se’n sent orgullós.

Per què no vaig pensar en aquesta possibilitat? Perquè vaig confiar en ell. I m’ha traït. Error meu per considerar-lo un amic. Les altres dues em miren. M’aixeco i me’n vaig al lavabo o em caurà la màscara. Em miro al mirall, tinc una ganyota als llavis. Em rento la cara, a veure si em calmo. Ja sabia que no era de fiar. Però això no ho he sabut veure. No m’agraden les sorpreses. Per què no ho sabia, ja? Per què no li vaig comentar la carta? Una oportunitat perduda. El cor em palpita ràpid de la ràbia.

Em rento les mans amb aigua ben gelada, a veure si em calmo. He d’agafar el control de les emocions. El Jack Moore no és ningú. Potser millor que vagi a llegir a la Sala Comuna, així em distrauré a la vora del foc. Em giro cap a la porta del lavabo. M’agrada anar-hi, a la nit. Quan no hi ha ningú que em destorbi. Ai, no. M’aturo abans d’obrir la porta. No puc. Que hi haurà la salamandra de l’Slim. No m’agrada, aquesta criatura. I ella m’odia, des del dia que gairebé li tiro un tronc a sobre volent avivar el foc. I qui deixa la mascota damunt les cendres, eh? Només algú com l’Slim. Odio els que es pensen que la Sala Comuna és seva i destorben. I m’agradaria baixar-los punts, per molestar.

Surto del lavabo, amb passos ràpids i els punys closos. Quan estic al llit, tanco les cortines. M’agradaria tenir l’habitació només per mi, però almenys així no veig les altres dues. I no em molesten, penso mentre faig els encanteris silenciadors. Molestar, com les maleïdes andròmines del McGregor. Que diu que la sala comuna és inspiradora, i a vegades li dóna per ocupar tota la taula amb els seus experiments. I la gent encara s’ho mira, perquè volen aprendre. Que és una cosa fascinant, diuen. No, no. Fa nosa! Que no tens una habitació, tu? Guarda les teves andròmines allà! Que així no es pot estudiar. Però no, les passeja pel castell també, que es veu que sinó els experiments no funcionen. Com avui, que gairebé m’hi entrebanco quan ha sortit de la sala comuna. I no estudia, gens! Que estàs en una escola de màgia! I alguns professors encara li ho perdonen.

Tan de bo hi hagués gent com cal, a Ravenclaw. Com jo. Com la Circe i la Nina. M’agradaria tenir-les de companyes d’habitació. No com les dues que m’han tocat, que per no ser, no són ni de sang pura. A Slytherin van millor, amb aquestes coses. Bé, o anaven, si traiem el traïdor. No. No. Ethel, no tornis a pensar en el Moore. Com m’ho ha pogut fer, això? No tornis a començar, intenta dormir.

 

*   *   *

 

La veritat? No he dormit gaire.

No estic orgullosa de mi mateixa. El so del vent xiulant al voltant de les finestres m’ajuda a relaxar-me, però aquesta nit no ha servit de res. I quan m’he despertat, massa d’hora, he recordat que avui tenia Futurologia, i he recordat la predicció del professor Mopsus i ja no he pogut tornar a dormir. A veure si l’esmorzar m’espavila, penso mentre sec a la taula de Ravenclaw. Intento mantenir la meva màscara ben posada. M’he trenat els cabells en una sola trena ben fort quan m’he despertat, com si això m’hagués de donar seguretat.

Prefereixo no parlar amb ningú abans que el cafè no em faci efecte, que tinc la sensació que avui no sóc persona. Ja parlaré amb la Circe i la Nina a Futurologia, i si ara em giro, potser veuré el Moore. Prou l’hauré d’aguantar ja, a classe de Pocions. He d’intentar calmar-me. No puc muntar un espectacle davant de tot el castell. He d’esperar. I quan el Jack Moore estigui sol, ja li faré retre comptes. Qui riu últim...

Ara és hora de començar el dia. M’he de centrar en les classes. En els G.N.O.M., les notes i el meu futur. Això és més important que un sang de fang traïdor. Tot és més important que un sang de fang. Però la ràbia se’m menja per dins, i no sé com aplacar-la. És hora de començar el dia, em repeteixo, com si em volgués convèncer. El Periòdic Profètic m’ajudarà a distreure’m.

Arriben els mussols. Aguanto la respiració durant uns segons, com una reacció instintiva. Jo tinc el control. Miro com voleien i porten els missatges, però cap es posa davant meu. Arrufo les celles. Espero una estona, però no m’arriba el número del Periòdic Profètic. Intento mantenir la respiració en calma, i assassino amb la mirada els Hufflepuff que hi ha a la taula de l’altra banda, com si servís d’alguna cosa.

I avui tinc Futurologia. Una altra vegada, les prediccions del professor Mopsus són certes. O això sembla, per culpa del traïdor del Moore. Em sento humiliada. Un disgust tindràs, abans que el mes acabi, que el teu món capgirarà. Des que el professor Mopsus em va deixar anar això com si res feia un parell de setmanes, vaig decidir passar més temps sola. Si evitava els altres, quins disgustos em podia endur? Em pensava que seria el McGregor-roba-llibres, per molt que la Noa i la Maire em regalessin els permisos per la biblioteca i aquests encara no s’hagin acabat. No m’esperava una punyalada així d’un amic, ni que fos amic a mitges. No et fiïs d’un sang de fang... Amb la impuresa, la desconfiança.

Les Gryffindor idiotes comencen a muntar merder, i veig que la taula dels professors és plena, però no fan res. M’aixeco i me’n vaig. A vegades, el millor que toca fer és recular. S’ha de mantenir l’elegància. La Circe en sap d’això. Tant de bo hagués tingut el diari, com alguna cosa a què aferrar-me. Però no puc permetre que la resta del dia s’arruïni a causa d’això. Em dirigeixo cap a classe de pocions, i tanco els punys amb força, com si notar les ungles en la pell em servís per deixar de pensar en el traïdor amb qui comparteixo taula. El buscaràs en un altre moment, quan facis rondes, i llavors la hi faràs pagar.

 

*   *   *

 

Pujo les escales cap a la classe de Futurologia seguint la Nina i la Circe, que parlen animadament per davant meu. No paro atenció a la seva conversa. Inconscientment badallo, i intento empassar-me el badall quan me n’adono. Em miro els palmells de les mans, que tinc adolorits, i temo que em trencaré alguna ungla si segueixo així. Però el Moore s’ha presentat a pocions com si no passés res, i les noies tampoc han tret el tema. Més o menys, la classe ha anat com sempre: l’altra Black i l’Swift han fet explotar les marmites simultàniament i m’he quedat plena de brutícia de dalt a baix. Sort de la màgia per mantenir les coses ben netes i polides; per arreglar allò que els inútils destrossen. Per això, la màgia sempre serà millor.

I el professor de Futurologia hi entén, d’això. Vident del futur, invident del present, el professor Mopsus viu en la seva torre de pedra. Som les tres úniques alumnes que té aquest curs i ens rep com si fóssim convidades distingides: ens espera una taula rodona i baixeta amb quatre butaques al voltant. Una de les butaques ja està ocupada per ell, amb el seu bastó blanc recolzat al respatller. Hi ha qui diu que en el cor del seu bastó de suport hi ha en realitat la seva vareta de fusta de pi, perquè gairebé sempre fa màgia sense vareta i no-verbal. Ningú sap quants anys té, tampoc, i tan en podria tenir cent com mil. La seva barba blanca, de pèl prim, contrasta amb un crani ben calb.

Prenent el te i parlant de tot, Tiresias Mopsus ens desvela els secrets del futur.

―Bon dia ―diu, afablement. La seva veu és fluixa, com si estigués gastada, però encara té energia. Tanca el llibre que estava llegint, escrit amb l’alfabet dels punts en relleu, i amb un gest de mà el llibre surt volant fins a reposar en una taula propera, damunt d’una pila de llibres.

―Bon dia, professor. Sóc l’Ethel ―dic. La Nina i la Circe també el saluden, i així sap que ja hem arribat totes tres.

Em cau bé: és un Ravenclaw com cal. No pas com la Darling, i havia sigut el cap de la residència fins que va arribar ella, i ell li va passar les responsabilitats alegrament. Per desgràcia meva. Diu que no li agrada caminar entre nosaltres, els alumnes ―ens diu els simples mortals―, sabent qui mor jove i qui es casarà, qui suspendrà les classes i qui serà el pròxim Conseller d’Afers Màgics. I és que totes les prediccions que el professor Mopsus ha fet al llarg de la seva vida, totes i cadascuna d’elles, han sigut certes.

―Com ha anat la setmana? ―pregunta, mentre amb un moviment dels seus dits ossuts la tetera de porcellana blava s’alça i ens omple les tasses de te.

És la seva manera de preguntar-nos si alguna de les prediccions que ens ha dit últimament s’ha complet... o no. Ell vol que no es compleixin. Diu que vol trencar la seva reputació impol·luta abans de morir, i que se li està acabant el temps. Li agrada la futurologia perquè és desvelar la veritat, però que ha reflexionat amb la vellesa, i hi troba un punt d’aventura en el lliure albir. I si les profecies que fa sempre es compleixen, sembla ser que el lliure albir no existeix. Resulta que no es vol morir amb aquesta perspectiva.

La Nina sospira:

―”La roda del joc caurà pel foc al rugir dels lleons.” ―El professor assenteix.― David Gallagher, de sisè de Gryffindor, va fer caure un dels cèrcols del camp de Quidditch el divendres passat.

Aquest curs a la Nina li preocupen les notes, i per això està frustrada: el professor Mopsus dóna punts extres si confirmes que ha fallat una predicció. Això vol dir que o realment està preocupada pels G.N.O.M. o ho fa per compensar alguna altra part de la seva vida. (La meva teoria és que té a veure amb el seu pare: fa temps que no se’l veu en cap acte on ha aparegut la família Bellamy.) Fa cinc anys que ens coneixem, i espero que si li passa alguna cosa m’ho explicaria. Som amigues, oi? No pensis en la qualitat de les teves amistats, Ethel. No pas avui. Torno a clavar-me les ungles en el palmell.

―Està bé, senyoreta Ethel? Està més callada que de costum ―fa el professor, girant-se cap a mi. Intento relaxar els dits i el miro. No m’havia adonat que la conversa havia continuat.

―La profecia que em va dir fa dues setmanes justes. S’ha complert.

Ell assenteix a poc a poc, fregant-se la barba pensativament. Jo participo en el joc de les prediccions no pas perquè vull provar que alguna falli, sinó que vull assegurar-me que totes són certes. Com si hi trobés una certa seguretat. Així com el passat està escrit i el recordem, que el futur també està escrit, tot i que no el veiem. S’assembla a la tradició: tot allò que va ser, serà.

―Ho dius pel Jack? ―pregunta la Circe.

―Sí.

Entre les dues li expliquen breument la situació al professor Mopsus.

―Per ser sincera, estic preocupada per ell ―diu la Circe, després de mirar el fons de la seva tassa―. No li hauria d’haver fet aquells comentaris tan desagradables.

La Nina assenteix.

―Em pregunto si voldrà continuar parlant amb nosaltres. ―I fa una ganyota de preocupació, com si estigués pensant en altres coses desagradables.

Jo no m’ho puc creure.

―Però és un mentider. Ens ha mentit durant anys. Sobre moltes coses, com... ―afegeixo, però m’ho repenso una mica. No vull reconèixer el que no els he dit a elles.

―A vegades, per necessitat,  un fa el necessari per sobreviure ―diu la Nina―. Ningú és perfecte. I qui no estima la seva família?

―És el nostre amic, Ethel. A més, no has dit tu mai mentides, ni que fossin piadoses?

No puc entendre que s’estiguin posant de part seva. Ha mentit. Ha mentit sobre la família. Sobre la novia francesa. Em pensava que controlava la situació, i ara no. Gens. Ni tant sols estan reaccionant com m’esperava. Com pot pesar més l’amistat per algú com ell?

―Però és un sang de fang! I n’està orgullós.

No. M’avergonyeixo del que he dit. He intentat explicar-me però no he trobat les paraules adequades. M’he de comportar. Mantenir la reputació. Respira. No perdis el control. No perdis el control, perquè després... No sé pensar què passarà, després. Però tinc la sensació que un tornado s’arremolinaria al meu voltant. Tinc la sensació que ja ho . I, he de confessar-ho, això m’espanta. He de controlar-ho.

―Vagi amb compte, senyoreta Ethel ―decideix intervenir el professor Mopsus―. En fi, assumeixo que ja han begut el seu te. Intercanviïn-se les tasses i llegeixin el futur de la seva companya amb les fulles del te.

 

*   *   *

 

M’agrada la transfiguració: canviar les coses, perquè siguin com jo vull; canvien, però jo controlo la situació. Amb elegància, amb superioritat. Per sort, a classe no he segut amb el Moore, ja hi havia la Noa al seu costat. Així m’he pogut concentrar en la classe, i ara estic d’una mica de més bon humor. Com sempre, la professora Papilio ens ha posat un treball quilomètric. Me’n vaig cap a la biblioteca.

El passadís està desert. Surt algú de la biblioteca: cabells rossos prims i llargs, més alt que jo. El reconec des de la distància, amb la corbata verda i platejada. Em saluda.

―Hola, Ethel.

―Moore.

Ara és la meva oportunitat. De parlar-hi. D’enfrontar-m’hi. Noto com la ràbia m’ofusca. Per què menteixes? Ets un traïdor. Camino més ràpid cap a ell. Em clavo les ungles a les mans. M’he de calmar. Però qui riu últim riu millor.

―Com t’atreveixes...?  ―començo.

Però surt més gent de la biblioteca. Són d’Slytherin, més grans que nosaltres. Algun el reconec de l’equip de Quidditch. M’aturo de cop a uns metres de la porta, analitzar la situació. El Moore em mira, més seriós. S’ha adonat del meu to de veu. Els Slytherin passen pel costat d’ell, i el saluden. El Layton s’hi atura per parlar-hi. Ara no puc enfrontar-m’hi, ara hi ha gent. Passo pel costat del Jack, donant-li un cop amb l’espatlla. Això no acaba aquí. Entro a la biblioteca.

Respira, Ethel. Però el cor encara em batega massa ràpid. La meva taula està ocupada. La biblioteca està plena. Veig les tres de Gryffindor en una taula, bastant tranquil·les. Fa dies que estan així: a la biblioteca, mirant llibres i no muntant merders. Arrufo les celles. Això només vol dir que en tramen alguna. Agafa els llibres de Transfiguració i vés a la Sala Comuna, Ethel. I podràs estudiar tranquil·la.

Em dirigeixo a la secció de Transfiguració, a prop de les taules d’estudi. M’agrada, que estigui a l’abast. M’hi trobo la Maire, i la saludo. Passo pel seu costat, i busco els llibres que vull. La Maire en treu un, i el títol platejat brilla amb la llum que s’escola per les finestres. És un dels que necessito. I l’últim que queda. Merda.

―Me’l deixes, i te’l torno després? ―Només necessito fer-hi un cop d’ull.

―Ja te’l deixaré jo després, a la residència ―diu ella, girant-se cap a mi.

No. Ara necessito fer els deures. Transfiguració m’ajudarà a superar el dia de merda. A pensar en altres coses que no anar darrere el Moore i enfrontar-m’hi quan estiguem a soles.

―No, dóna-me’l ara, i te’l torno. Si us plau ―afegeixo, a veure si sent amable serveix d’alguna cosa.

―Però és l’únic que queda. Busca si n’hi ha algun altre a les taules ―comenta, amb un fil de veu.

―Dóna’m el llibre ara. ―Se m’està acabant la paciència. Què li costa, donar-me’l un moment?

Se senten unes passes darrere meu.

―Ei, Maire! Va tot bé? ―pregunta l’Agatha Black amb un somriure. Quan em passa pel costat, m’ensenya un crucifix i fa una ganyota―: MynameisEarl.

Maleïda sigui.

―Black. Surt del mig, estic parlant amb la Maire. ―L’assenyalo amb el dit, situada just al seu costat, per si no se n’ha adonat. Només necessito el llibre. Fer els deures. Seguir l’horari. Que tot vagi bé.

―No li donis el llibre, Maire, recordes? ―li diu a ella. Després es gira a mi.― M’està ajudant amb Pocions. Necessitem el llibre.

―Transfiguració. ―Que es pensa que sóc idiota?― Te’l torno després, Maire. Dóna-me’l. ―Faig una passa cap a ella, però miro l’Agatha―. No permetré que robis el llibre, Black.

Recordo el que va passar l’última vegada que va obstaculitzar-me. Com va canviar les portades dels llibres, i va fer que la Maire m’encolomés un llibre muggle en comptes del que jo volia. Encara no li ho he fet pagar.

―MynameisEarl, saps que tens la trena desfeta?

Ho comprovo ràpidament, i m’adono que és mentida. Ella fa una rialla. Serà malparida. Tenso la mandíbula. Centra’t en el llibre, Ethel. El llibre i ja està.

―La disgusta que la gent rigui, Maire, perquè tothom sap que la Dama de Gel no sap riure. Porta aquest rictus a la cara des que érem petites ―comenta alegrament, com si fos una confidència, però suficientment alt perquè la senti.

Recordo l’Agatha i la Circe, quan érem petites i ens trobàvem en les reunions de societat. Com parlaven de mi quan es pensaven que no les sentia. Oh, la sosa Ethel és aquí. Però les coses canvien. Ara la Circe i jo som amigues, i és ella la que està fora de lloc. Suposo. No, necessito alguna cosa a la qual aferrar-me. On pugui tenir una mica de control.

―Recorda que sóc monitora. Deu punts menys per Gryffindor.

Hauria de marxar, però no puc. He reculat massa davant de gent com ella. Com el Moore. No puc perdre davant dels traïdors a la sang una altra vegada. Jo tinc el control.

―Tan petita i ja abusant del poder ―diu, ben a poc a poc i ressaltant cada síl·laba―. La gent com tu sou el per què el món és tan terrible.

És hora de demostrar que ells no manen aquí.

―La gent com tu sou la desgràcia del món màgic. ―Em poso la mà a la butxaca, on tinc la vareta, de manera instintiva. Notar la fusta amb la punta dels dits em dóna seguretat.

―Què faràs, ara? Lluitar amb mi, Earl? ―fa, burleta―. Ja t’han ensenyat com aguantar una vareta?

―Flipendo! ―exclamo, traient la vareta i fent el sortilegi amb tanta fúria que la Black cau enrere i xoca contra les estanteries. Alguns llibres cauen.

Ja n’hi havia prou. Em sento desfogada, gairebé buida. Noto un calfred per l’espatlla. Sembla que el temps s’ha aturat. Miro el meu voltant. La Maire està blanca de l’ensurt. Apareixen els primers curiosos.

―Agatha, estàs bé? ―reacciona la Maire. Ja hi ha altra gent socorrent-la.

―Senyoreta Earl! ―exclama la Madame Pince, des de la distància―. Trenta punts menys per Ravenclaw! I fora d’aquí, no la vull veure en dues setmanes!

Em giro i la miro, allà asseguda en aquella cadira com una trona. Tan fràgil que sembla per l’edat, immobilitzada com està des de la caiguda, però tan guardiana de la biblioteca com sempre. La biblioteca... Estic a la biblioteca. Què he fet? Em cau la vareta, feixuga als dits. Em miro les mans, que tremolen.

Una sensació de déjà vu. I un pensament irracional: No ha passat res.

 

 

Capítol escrit per: Cass Ross


Llegit 221 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarCass RossEnviat el 20/04/2020 a les 18:14:51
    #27485He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    Hola!

    Quin capítol, eh? Déu ni do amb l'Ethel! Aquí tenim el principi de la seva trama, i quan vaig llegir el final del capítol del Jack vaig pensar, això és l'oportunitat perfecta. Si no aprofitava la mentida del Jack perquè l'Ethel explotés, hauria de fabricar una bomba jo mateix hahaha i hagués tardat una mica. Pobra Agatha. Em pregunto com reaccionaria la Circe al saber-ho, tenint en compte que fa temps que vol retre comptes amb sa cosina...

    I ja tinc ganes de llegir el següent capítol! He fet que les tres Gryffindors estiguessin a la biblioteca, no només l'Agatha, per si l'Erin volia continuar just al final d'aquest capítol, o més endavant. A veure què passa! I pel que fa a l'Ethel,  què farà, ara, eh, sense poder anar a la biblioteca durant dues setmanes? Se li farà una eternitat! Potser s'haurà de muntar un negoci de contraband perquè tingui els llibres que necessiti hahaha.

    Hi ha un parell de coses que he agafat del "Behind the Scenes" que hi ha al fòrum: els taps, de l'última història que ha penjat la Marta sobre la Maire. I amb l'escena del final, es fa referència a l'enfrontament verbal que hi ha a la biblioteca, que és la primera escena que va penjar la Gee al BtS. M'ha agradat, també, posar-hi un parell o tres de referències de coses de capítols anteriors ^^

    I tenim professor nou! Em sembla que és l'últim que faltava, Tiresias Mopsus com a professor de Futurologia. (Si us plau, mateu-me per la originalitat del nom.) És, em sembla, l'últim personatge que faltava. M'he basat en el professor Mopsus que va crear la Rowling al principi dels llibres però que al final va descartar. Espero que hagi quedat clar que el professor és cec! En fi, ja faré la fitxa del personatge pel fòrum, però la veritat és que li he agafat carinyo. A més a més, penso que això de les prediccions (o hauria de ser professies? no ho sé) pot donar molt de joc, eh! *hint*

    Sobre el títol: he estat dubtant durant una bona estona, però al final m'he decantat per aquest Fa referència al món de Harry Potter, i fa molt per l'actitud que té l'Ethel amb el Jack, que llavors acaba girant contra l'Agatha. El seu problema és que no en té només un, de "undesirable" hahahaha. Un altre títol que també havia pensat era "Aquí no ha passat res", que és, també, l'última frase del text. Així estaria relacionat amb el capítol anterior de l'Ethel, que es diu "Una escala de grisos" mentre ella és de blancs i negres. I aquí, igualment, sí que passen coses! Però aquest "Aquí no ha passat res" fa referència més aviat a l'actitud que tindrà l'Ethel a partir d'ara, que no pas al capítol en sí, així que m'he decantat per l'altre. (Que a la Gee també li agradava més!)

    No sé gaire què més afegir, així que us vaig llegint i ja us comentaré!

    Cass




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 21/04/2020 a les 00:59:44
    #27487

    Ei, doncs aquí estic, comentant-te el capítol quan he dit que ho faria demà. Si és que compleixo ben poc del que dic, ja no sé per què m'hi esforço... És que l'he començat a llegir, i quan en portava un terç he sentit la necessitat d'anar comentant cosetes.

    M'agrada aquesta frase "A vegades, el millor que toca fer és recular. S’ha de mantenir l’elegància."

    Mare meva, no pensava que l'afectaria tant la novetat del Jack. Al cap i a la fi, sols eren amics a mitges, per mitjà de la Circe i la Nina, com vam comentar. 

    I ara el vol trobar a soles. Ui, ui, que s'atansa un duel... O una masacre xD M'encanta.

    Això també em sembla un detall molt real: "Tant de bo hagués tingut el diari, com alguna cosa a què aferrar-me." i això "i tanco els punys amb força, com si notar les ungles en la pell em servís per deixar de pensar en el traïdor amb qui comparteixo taula". I una mica més i et copio el paràgraf sencer, comentant-ne cada frase xD.

    Oh, m'encanta que el professor fagi màgia sense vareta i no verbal. I, oh! Entenc que és cec? Deu ser de sempre, o per l'edat?

    "I si les profecies que fa sempre es compleixen, sembla ser que el lliure albir no existeix. Resulta que no es vol morir amb aquesta perspectiva." M'està encantant, aquest professor. I em sento molt en l'ambient de la classe. Ah, i l'Ethel vol just el contrari, que tot estigui programat. Ben vist, ho has sabut transmetre molt bé.

    Ai, s'està clavant molt les ungles als palmells de les mans... em pregunto si en lloc de ser alèrgica, la veritat és que s'autolesiona i ho va tapar així, dient que les ferides eren una reacció alèrgica. Només faltaria això, si és que som massoquistes...

    Això no ho he entès... "Sobre moltes coses, com... ―afegeixo, però m’ho repenso una mica. No vull reconèixer el que no els he dit a elles." Ho hauria hagut d'entendre? Potser és perquè és tard que no hi caic.

    Està molt bé el detall que la Noa s'hagi assegut al costat del Jack.

    Hahaha, les de Gry callades i mirant llibres... Com més tranquiles estan, més por els hem de tenir XD.

    LOL, FLIPENDO, EN SÈRIO? HAHAHAHA Perdó, m'ha fet molta gràcia. No és l'encanteri que només sortia als jocs de harry potter?

    Ui, ui, l'ha acabat liant, ha acabat explotant. M'agrada com ho has acabat, amb un pensament irracional.

    En resum, el profe m'ha agradat, i l'Ethel és una personeta plena de ràbia. Em fa una mica (només una mica) de pena.




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 21/04/2020 a les 14:47:47
    #27488He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Buuuf entre el capítol del Jack i aquest, trobo que anem forts! I m'encanta huhu Les coses es van posant cada vegada més interessants!

    Sí que l'afecta, a l'Ethel, tot el tema del Jack... suposo que és una persona que no pot suportar les mentides, que necessita saber-ho tot sempre per poder mantenir el control. També es veu en el fet que es clavi les ungles a la mà... és una manera de baixar revolucions bastant típica, i costa molt deixar-ho de fer quan es comença. Tot i que soc conscient que l'Ethel no seria la meva persona preferida, a la vida real, em sap molt de greu que ho estigui passant així, fa patir!

    També, és clar, té a veure amb la importància que dona a la sang pura. Mentir ja ho troba menyspreable, però a sobre, que en Jack menteixi sobre el seu origen i que en realitat estigui orgullós de ser fill de muggles (que no ho és, però aquesta informació no ha arribat i no sé si arribarà) ja és el súmmum.

    Ja et vaig comentar cosetes de les dues escenes que em vas passar, però m'agrada molt tot i aquest capítol ens dona una idea molt bona de com és l'Ethel! De com es relaciona amb els altres, què pensa de les diferents actituds que tenen... Ens ajuda a entendre-la una mica. Ja et vaig dir que trobo que la Maire i l'Ethel es podrien arribar a entendre una mica més! No per ser amigues, però sí un respecte des de la distància i en algun moment fins i tot donar-se un cop de mà. Han començat malament, però tenen temps per reconduir-ho que només ha passat un mes hahaha

    M'has deixat amb la intriga de saber com continua, què li passa a l'Agatha i com va seguint la trama de l'Ethel! Aaagh quines ganes de seguir llegint!




  • Avatarhermione potterEnviat el 21/04/2020 a les 19:23:04
    #27489He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    Bua, quin capítol més explosiu! (mai millor dit). M'hi volia passar ahir, quan el vaig llegir, però no vaig tenir temps... Vaja, que ja estic aquí!

    És impressionant com la fa transformar la notícia d'en Jack. La manera com intenta guardar-se el que sent per no explotar... És pitjor el remei que l'enfermetat, en aquest cas. Però he flipat amb com s'ho ha près, de veritat. Quin caràcter! M'he quedat amb ganes de veure la reacció d'en Jack, una explosió de tots dos xD (massa drama, I'm sorry).

    Això de clavar-se les ungles al palmell de la mà m'ha fet venir esgarrifances. He vist com queden les mans i buf... La bomba de rellotgeria devia ser molt heavy! I més a la classe de Futurologia (que, per cert, m'encanta aquest profe nou! Va de keep calm, bé, com molts dels nostres profes de la FF xD)..

    M'ha sobtat la reacció de la Nina i la Circe, per això, pensava que estarien més enfadades amb en Jack després d'aquesta "traïció". Però mira, al final ha sigut l'Ethel qui no ha resistit la mentida del seu amic (?). És interessant saber els pensaments de l'Ethel el relació als fills de muggles i tal.

    I, per acabar, només dir-te que un final BRUTAL! El boom dona pas a tant de merder... No saps el caramelet que hi ha en aquest final xD Les Grys allà, la Maire... En resum, GENT!!! I la gent xerra! A veure quines conseqüències li acaba portant aquest incident a l'Ethel...

    Ho deixo aquí (tot i que mentre llegia he pensat un munt de coses més!! Quina ràbia). Genial, Cass!




  • AvatarMercè GrangerEnviat el 25/04/2020 a les 16:20:42
    #27503He escrit 4 fanfics amb un total de 16 capítols

    Hola!

    M'agrada la primera escena, com l'Ethel descobreix tot el tema del jack, i la seva reacció. M'agrada veure com concep les seves companyes d'habitació, i també com valora tot el tema de la informació i l'autocontrol. Fa molt per ella i per com l'han criada. I també trobo interessant com e que la molesta de la Charlotte no és tant el fet en si, sinó que no ho endevinés abans. M'agrada, també, la seva visió dels seus companys de residència, que no són "gent com cal".

    Com ja t'han dit, trobo molt ben trobat el recurs de clavar-se les ungles. Et deixa ben clar quin és l'ànim de l'Ethel i és molt creïble. Molt bé.

    M'encanta el profe i l'ambient de la classe de futurologia! A veure si jo també la puc aprofitar, em fa ganes. El profe, molt ben trobat. M'agrada el nom, la seva ceguesa, trobo que hi fa molt per un futuròleg, i la seva concepció del futur... em fa un poc de pena, tot i així, que quasi anhelo que les seves prediccions fallin. 

    "David Gallagher, de sisè de Gryffindor, va fer caure un dels cèrcols del camp de Quidditch el divendres passat." Feel right xd. 

    La conserva entre les tres també m'agrada molt, trobo que les reflecteix molt bé, a elles i a la situació, amb la diversitat de postures que adopta cada una. 

    Que guai tots els detalls que has recuperat de BhS!

    Carai amb l'Ethel i el llibre... però aquest moment m'ha agradat molt, l'enfrontament entre les dues raven. Ja m'agrada que la Maire s'hi enfronti. I fan de com apareix l'Agatha amb el crucifix hahahaha. Crec que el crucifix acabarà sent un altre dels personatges principals. 

    "La disgusta que la gent rigui, Maire, perquè tothom sap que la Dama de Gel no sap riure. Porta aquest rictus a la cara des que érem petites" haha. 

    "Recordo l’Agatha i la Circe, quan érem petites i ens trobàvem en les reunions de societat. Com parlaven de mi quan es pensaven que no les sentia. Oh, la sosa Ethel és aquí. Però les coses canvien. Ara la Circe i jo som amigues, i és ella la que està fora de lloc. Suposo. No, necessito alguna cosa a la qual aferrar-me. On pugui tenir una mica de control." M'ha agradat molt ^^

    M'encanta com has introduït la trama de l'Ethel, em pareix molt coherent i molt interessant. El final molt ben trobat i adequat. Quasi fa pena, l'Ethel, al final... quasi xd. Però si, pobreta, a més, que li han prohibit l'entrada a la biblioteca per dues setmanes! Això per un Ravenclaw és mínim un quart cercle de l'infern. 

    I el títol molt ben trobat, i divertit, així li afegeix un matís a un capítol que és més aviat dramàtic i introspectiu. M'agrada molt.

    Una abraçada!




  • AvatarCass RossEnviat el 03/05/2020 a les 22:52:26
    #27518He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    Hola! Comentaris, comentaris!

    Arwen Black: doncs m'encanta que no compleixis la paraula, haha. Em sembla que ja ho vam comentar, però ho deixo aquí per si algú altre li interessa: la novetat del Jack afecta tant l'Ethel perquè a l'Ethel no li agraden gens les situacions imprevistes (em sembla que una de les paraules més repetides en aquest capítol és "control", perquè intenta auto-convencer-se que el manté). Així que això ja la disgusta de per sí, perquè no controla la situació. A més a més, tenia un avantatge amb la informació que sabia del Jack que no va aprofitar quan tocava i ara ja és massa tard, i això també la disgusta (la pèrdua de poder). I, per sobre de tot, és que és el Jack; vull dir, un fill de muggles, que tothom sap que està per sota d'ella, va i li ha dit una mentida durant anys. Qui es pensa que és, eh? Considera que com que el Jack és inferior a ella, com per llei divina li ha de dir la veritat (ergo, ella ha de tenir el control de la informació d'aquests inferiors a ella), però no ha estat així, i això és xungo. A més a més, aquesta mentida té a veure justament amb el tema de la sang. (Crec que si la mentida hagués vingut d'algú que considera igual, com la Nina, la Circe o l'Eric, per mencionar-ne tres, hagués reaccionat diferent.) Sí, sí, jo també tinc molta curiositat a veure què passa la següent vegada que el Jack i l'Ethel es trobin cara a cara hahahaha. (Tot i que, tenint en compte com ha acabat el capítol...)

    Sobre el professor Mopsus: sí, és cec! No he pensat els detalls, perquè tampoc volia fer la ceguesa més important que un tret caracteritzador del personatge. M'ha fet mal que et burlis del flipendo, eh. Hahahaha, és broma. La veritat és que és l'únic encanteri que se'm va acudir, i no em convencia molt, justament perquè és dels videojocs, i no dels llibres. Però les altres dues opcions que se m'acudien era un bombarda o un expelliarmus, i cap dels dos feia per l'Ethel: el primer era massa explosiu/violent (la ironia), i em sembla que principalment es dirigeix contra objectes, no persones (i no volia mutilar l'Agatha, que la Gee m'hagués matat), i l'expelliarmus tampoc era possible, perquè l'Agatha no tenia la vareta a les mans, allò no era un duel, així que no era una circumstància adequada. I el flipendo complia el que m'interessava: empènyer l'Agatha enrere (com apartar-la) i fer-la xocar contra les prestatgeries, per fer caure llibres i muntar una mica de merder a la biblioteca, cosa que comportaria un càstig per l'Ethel. Sap greu que l'Ethel et segueixi fent ràbia, hahaha, però potser només sóc jo que li té un cert carinyo, encara que ni en mil anys seria amic d'ella o m'hi parlaria. ("Personeta", vés que no et senti ella i et faci un flipendo a tu!).

    marta_ginny: Sí, sí, per fi la fanfiction torna, i ho fa per la porta gran! Veig que has clissat molt bé l'Ethel, amb el tema del control i les mentides, així com la sang pura ^^ Així que no comento gaire més sobre això. Sí, aquest capítol també m'ha estat molt útil per mi per aprofundir en l'Ethel i donar-li una forma més rodona al personatge. Jo també espero que la Maire i l'Ethel s'entenguin algun dia. Van començar amb mal peu, però encara queda molta fanfiction per avançar. Per continuar amb la trama de l'Ethel, ja aniràs veient, i sobre l'Agatha, això no està a les meves mans!

    hermione potter: Hahahahaha, m'encanta aquesta frase inicial ("quin capítol més explosiu! mai millor dit"). Sí, sí, drama, drama! I a veure com evoluciona tot plegat, que em sembla que no ens quedarem pas curts, de drama. Veig que sigut útil el recurs de clavar-se les ungles... N'havia pensat altres, com pessigar-se el braç, però vaig pensar que el primer seria més indicat per ella. Jo entenc que la reacció de la Nina i la Circe és aquesta perquè han tingut més temps de reflexionar, i per a elles pesa molt més l'amistat amb el Jack que no pas la mentida. L'Ethel, que no és tan amiga del Jack (ho seria a partir de les dues Slytherin) sí que li pesa més la mentida que no pas l'amistat, sumat els factors que he mencionat a la resposta a l'Arwen. Exacte! Hi ha tot quisqui, allà!! El castell ho sabrà en 0.3 segons (i a veure com s'ho pren l'Eric... que algú li ho haurà de dir, perquè no crec que estigui a la biblioteca!). Evidentment, això serà un factor que influenciarà l'Ethel: per una banda, com se sent ella per dins, i l'altra banda, tot el que diu la gent per fora, el sentir-se observada... M'alegro que t'hagi agradat, el capítol ^^

    Mercè Granger: el tema de la Charlotte li molesta no adonar-se'n, perquè en aquest cas sí que sospita alguna cosa des que va veure el paper de la Maire i la seva actitud al donar-li. En canvi, el tema de l'orgull del Jack a ser fill de muggles sí que la pilla totalment per sorpresa. Aw, em fa gràcia que desitgis que els prediccions del professor Mopsus fallin. Jo també ho desitjo, ni que sigui una vegada abans que mori. Sobre el David, sí, és una escena que vaig agafar que passa a l'últim capítol de la Nina, em sembla. Vaig preferir agafar alguna cosa que ja hagués passat i no inventar-m'ho directament. A partir d'ara podem utilitzar el professor per fer una mira de foreshadowing hahaha. Sí, a mi també m'agrada que la Maire s'encari una mica a l'Ethel, que què s'ha pensat, eh. El crucifix, hahaha. Temia que semblés una mica repetitiu, perquè utilitzava una cosa que ja havia sortit al capítol anterior, però l'Agatha allà ensenyava el crucifix a la Circe i la Nina, no pas a l'Ethel, així que vaig pensar que era correct que li ensenyés a l'Ethel, perquè era la que faltava, com si diguessim. Diria que per l'Ethel, la prohibició de l'accés a la biblioteca és els set cercles de l'infern un damunt de l'altre, sobretot perquè està a cinquè i s'ha de preparar pels GNOM, ella.

    Fins la propera, ens llegim!

    Cass