Harry Potter: Next Generations. - Cap a Hogwarts falta gent!
AvatarEscrit per Lof
Enviat el dia 02/04/2020 a les 21:39:05
Última modificació 02/04/2020 a les 21:39:05
Tots els capítols de Harry Potter: Next Generations.
< Anterior capítol ||


Cap a Hogwarts falta gent!

Bones a tots companys! Com que avui tenia una mica de temps lliure, he decidit penjar tercer capítol d'aquesta FF mitj bandonada. Ja se que feia temps que no penjava res i ja ningú la deu recordar però bé, aquí deixo el tercer capítol! El meu ritme és lentissiim ja que estic molt ocupat, però intentaré llegir totes les FF noves i les del concurs i anar comentant les cuatre cosetes que puguí! Dir que h han algunes faltes d'ortografia per aquí espero que no m'ho tingueu en compte, penso que es llegible. Res més a dir, cuideuvos t ots!

 

 

 

 

Ple de muggles, com era d’esperar… Albus, ficat bé la camisa per dins. James, deixa de voler presumir psassante la mà pels cabells. Lily, vés amb compte amb el bagul.

- Mare, jo vaig primer d’acord? -va dir el James-.

 

Però la Lily ja es dirigia a tota velocitat cap a l’andana, sense fer cas dels crits del seu germà cridant-li l’atenció perquè tornes. HA! -va pensar la Lily-. Per un cop et fots, germanet. Que ja toca que perdis en alguna cosa!

 

Va travessar el mur aparentment sòlid i va posar els peus a l’andana 9 i ¾. Una màquina de vapor de color escarlata esperava al cantó d’una andana plena de gent. Un cartell penjava del sostre amb les paraules “Hogwarts Expresss, 11 del matí”. El fum del tren es passejava per sobre dels caps de la multitud que parlava animadament, mentre gats de tots colors es passejaven entre la gent. Els mussols esgaripaven enmig d’aquella cridòria i els primers vagons del tren ja eren plens d’estudiants.

 

El James va apreixre al seu costat just desprès, fent mala cara.

 

- Ei! Que volia anar primer!

- Doncs aquest cop t'hauràs de conformar amb el segon lloc -va dir una Lily radiant-. Això no es Quiditch James, tranquil·litat i bons aliments.

 

El James va mirar la seva germana amb cara de ressentit, però no va dir res.

 

Finalment van apreixre l’Albus i la Ginny, acompanyats pel Ron i els seus fills, l’Hugo i la Rose. L’Hugo era un noi alt i fort amb els cabells pel-rojos, mentre que la Rose tenia els cabells castanys llargs i llisos i era més aviat baixeta i prima.

 

- Albus! -va exclamar la Rose-. Com t’ha anat l’estiu? Ja tens ganes de tornar a fer classes oi? Jo me'n moru de ganes, m’he estat llegint els llibres per aquest curts. De fet, li vaig demanar a la mare que els compressin com abans millor, per poder-los estudiar. És fascinant oi, això de les assignatures optatives? Volia agafar-les totes, però la mare em va recomanar que no ho fes. Segons ella, quan feia tercer ho va provar i va haver de demanar un reculatemps per poder assistir a totes les classes. Diu que era esgotador poder seguir el ritme. Al final he hagut de desestimar Criança de criatures màgiques, tot i que és una pena perquè la fa el Hagrid.

 

- Parlem al tren, Rose -va contestar-li l’Albus, al veure que el Ron semblava que anes a dir alguna cosa-.

 

La Ginny va mirar la Rose divertida. Aquella noia li recordava a algú…

 

- Ei Ginny, en Harry diu que li sap greu no haver pogut venir. Ja saps que anem de cul al departament… I a vosaltres, nois, -dirigint s'he al James i la Lily- us suplica que no feu massa bestieses aquest curs, que ja n’està tip de rebre mussols de la McGonagall.

 

- Nosaltres no fem bestieses!

- I és clar que no!

- No i tant… Només vau clar foc als horts del Hagrid “per accident” i vau volar aquell vàter per casualitat, per anomenar alguns incidents… -va dir l’Hugo amb un somriure a la cara i rient sense parar-.

- Va ser un accident de veritat! -va replicar el James-. Bé, almenys la part de l’hort… -i va somriure-.

- Volar vàters? Això és el que feu? -va riure el Ron-. Hugo, espero que no segueixis el seu exemple… la vostra estimada mare em faria puré… Sort que la Rose és aplicada.

 

De sobte va sonar un xiulet.

 

- On deu parar en Louise? Estic impacient per veure quins plans té per l’equip de Quiditch aquest any -va dir el James-.

- Deu ser al tren ja que és cap de delegats, i va! Afanyeu-vos o perdreu el tren al final. Vinga pugeu, pugeu -els va instar la Ginny-.

 

El grup es va dirigir cap al tren. Tot de gent que treien el cap per la finestra i d’altres que estaven pujant al tren tenien els ulls clavats en el Ron.

 

- Aquell és el Ron Weasley, oi?

- El que va ajudar al Harry Potter a derrotar en Voldemort?

- No pot ser…

- Que fort.

- Wow!

 

En Ron estava dret amb un posat orgullós i fatxenda, assaborint les paraules de la multitud i gaudint de l’efecte que semblava causar la seva persona.

 

- És estrany per això -va dir a la Ginny-. Tant que ens costava als de la nostre generació i als més grans pronunciar el nom de l’Innominable… I els nois d’avui en dia no semblen tenir cap problema per fer-ho.

- Els temps canvien, germanet. Deixa de fer-te l’important i despedeixte dels teus fills, que no els veuràs en un temps. Com és que l’Hermione no ha vingut, per cert? Ella i el Harry sembla que s’hagin posat d’acord per fer vida a la conselleria…

- La consellera d’àfers màgics està massa ocupada amb assumptes delicats -va contestar amb ironia-. Normalment treballa 12 hores cada dia, i a vegades fins i tot més. Si ho arribo a saber, hagués preferit que no fos consellera. Tot i que és la primera filla de muggles que arriba a aquest càrrec en tota la història i n’estic orgullós, d’ella.

 

El tren es va posar en marxa i els alumnes es despedien dels seus familiars. Tot de crits van omplir l’andana. La Ginny i el Ron feien adéu amb la mà mentre el tren agafava velocitat.

 

- Adeu mare! Adeu tiet Ron! Ens veiem per Nadal si no hi ha res de nou!

- Doneu-li records a la Luna de part meva i de la Rose! -cridava l’Albus-. Fins aviat!

 

El tren va girar i la seva silueta es va perdre en l’horitzó.

 

 < /p>

 

Dins el tren, la Rose i l’Albus es disposaven a anar cap a l'ultim vagó, on esperaven trobar-se amb el seu amic Neil Eder. En James i l’Hugo els havien deixat per reunir-se amb els seus amics de Gryffindor. Un noi ros i de pell pàl·lida els va veure de lluny i va cridar-los l’atenció. Tenia els ulls grisos i un somriure a la boca.

 

- Ei Al, Rose! Com esteu? Què tal us a anat l’estiu? Espero que bé! He trobat a faltar les nostres xerrades.

- Scorpius! -L’Scorpius Malfoy, tot i pertànyer a la residència d’Slytherin, era un noi amable i intel·ligent, i sempre s’havien entès molt bé amb la Rose i ell-. Doncs no em puc queixar la veritat, tot i que el meu germà insistia cada dos per tres d'unir-me a ell per jugar a quidditch. Però a part d’això m’ha anat prou bé. Un estiu poc mogudet, ja em coneixes. No sóc d’emocions fortes.

- Jo vaig anar de vacances a Egipte amb la família! -es va emocionar la Rose-. És fascinant, com els antics bruixots egipcis feien de les piràmides unes fortaleses casi inexpugnables. Era tot ple d’encanteris. El pare casi es va perdre en una. Sort que la mare havia utilitzat l’encanteri detector en ell abans d’entrar. Vaig poder prendre tot de notes sobre els antics bruixots egipcis, mai se sap: podrien ser útils durant el curs a Hogwarts.

- Ostres, que interessant. Per cert, canviant de tema, heu llegit el Períodic Profètic d’avui? Es veu que van trobar mort un tal Petrell a casa seva ahir mateix. Sembla que era un seguidor de les forces del mal, per això és una noticia estranya.

 

L’Albus va agafar el diari que li allargava l’Scorpius i va veure la noticia al cantó d’una altre notícia sobre tempestes elèctriques i canvis climàtics. Així que aquell era el cas que portava el seu pare des d’ahir i que el feia estar tant ocupat… Van començar a llegir juntament amb la Rose:

 

Bryant Petrell, resident a l’illa de Terney, és trobat mort.

 

Ahir, dia 31 d’agost, un grup d’Aurors de la Conselleria van trobar el cadàver sense vida de Bryant Petrell a la seva casa rural, a Terney. Petrell, investigat per suposades col·laboracions amb les forces del mal i els seus seguidors, i vigilat de prop pel departament d’Aurors en tot moment, tenia 37 anys i una bona salut. Encara no se sap que podria haver provocat la mort, tot i que el cadàver va ser trobat en una casa del tot desordenada. Podria ser que més persones hi estiguessin involucrades. De moment, Harry Potter, cap del departament d’Aurors, va declarar al profètic: "estem segurs que no ha sigut cap accident, però encara és massa aviat per extreure cap conclusió. Els nostres analitzadors estan fent tot el possible per trobar pistes. De moment demanem paciència i calma".

 

Harry Potter, àmpliament famós per ser l'única persona que se sàpiga hagi sobreviscut al malefici de la mort i per la seva victòria sobre l’Innominable ara fa ja 19 anys a la coneguda com “batalla de Hogwarts”, ha obert una investigació exhaustiva i assegura que s’investigarà fins al final. No cal dir que quan passen coses així la comunitat de bruixots es posa en estat d’alerta, i és que les forces del mal sempre hi podrien tenir alguna cosa a veure.

 

- Parlen del teu pare, Al -va dir la Rose-. Molt estrany aquest incident… Un bruixot de les forces del mal, assassinat per un igual? No m’acaba de fer el pes.

- Aquests es maten entre ells per qualsevol cosa. Jo no em sorprendria gaire de que fos així mateix. El teu pare no sap res, Scorpius?

- Fa anys que el meu pare no té contactes amb aquest tipus de gent -es va defensar aquest-. Tampoc li he comentat res sobre el tema, tot i que ho deu saber.

- Nosaltres hauríem d’anar tirant cap a l'ultim compartiment, que en Neil es deu estar preguntant com és que tardem tant. Per cert, em pots deixar el diari? -Aquest li va allargar l’exemplar que tenia a la mà a l’Albus-. Fins desprès, Scorpius!

 

L’Albus i la Rose es van despedir del seu amic i van arribar a l'ultim compartiment del tren, on el Neil Curtis estava llegint una revista de cap per avall.

 

- Jo la posaria al raves -va comentar la Rose-.

-Al, Rose! -el Neil va fer un bot de sorpresa-. Ja pensava que havíeu perdut el tren. Es pot saber on éreu?

 

Havia estat esperant els seus amics amb ànsia des de feina estona. Per quin motiu havien tardat tant a arribar? Durant tot l’estiu els havia trobat molt a faltar. L’Albus i la Rose eren molt importants per a ell i la seva amistat significava molt. S’havia posat nerviós en no veure’ls pel tren, però finalment allà estaven, davant seu.

 

L’Albus li va explicar la conversa que acabaven de tenir amb el Malfoy i la notícia del profètic.

 

- Mira -i li va allargar l’exemplar-. És aquí, al cantó de la noticia de tempestes elèctriques estranyes.

 

De cop, el Neil va posar cara d’espantat. L’Albus se’l va mirar estranyat. La Rose no semblava averse adonat de res.

 

- Que has dit?

- La noticia. Què és a la quarta pàgina, al costat d’aquesta altre sobre tempestes.

Per quina raó el seu amic havia posat aquella cara d’espant durant el moment quan ell havia mencionat on era la notícia?

-Oh… sí, aviam què diu.

 

El Neil va acabar de llegir la notícia i va deixar el diari al seient del costat.

 

- Què creieu que pot haver passat?

- Ni idea, però no em sorprendria que el Petrell aquest decidís fer una reunió entre amics i la cosa acabés malament.

- Però que dius Albus! Ls possibilitats que hagi passat això que dius són molt baixes… Estic segura que és cosa d’una tercera persona. Tot plegat és molt misteriós.

 

Van estar comentant la notícia i les vacances d’estiu, fins que cinc minuts més tard va apareix re una dona amb un carro ple fins a dalt de llaminadures.

 

- Voleu res, macos?

 

En Neil es va aixecar de cop i es va dirigir al carro: es moria de gana.

 

- I tant! Estic afemat! Possim una capsa de caramels de Barttie Bot, quatre Droblees, un parell de bosses de Dolços la marmita, sis dònuts de carbassa, 10 granotes de xocolata i una mica de suc de carbassa.

- Té, rei. Seran 3 galens, 4 sicles i 7 knuts -el Sean va allargar-li unes quantes monedes i s’en va tornar amb el seus amics, carregant tot el que havia comprat-.

-Nanos, espero que tingueu gana, no crec que m’acabi això tot sol!

 

Els tres es van posar a menjar mentre comentaven el que els esperaria a Hogwarts aquell any. El Neil i l’Albus havien escollit les mateixes assignatures optatives. Sempre anaven junts a tot arreu. La Rose també faria Futurologia -molt a desgrat de la seva mare, que li havia desaconsellat totalment-.

 

- Estàs sonat! -es reia el Neil obertament de l’Albus-. Mira que escollir Mugglerologia! Si no fos per que la vas escollir, mai m’hi hauria apuntat.

- Doncs jo crec que pot ser molt útil -va intervenir la Rose-. S’espavilen perfectament bé sense màgia, els muggles, oi? Els meus avis són muggles i els hi va molt bé. A més, els últims anys estan desenvolupant un munt amb la tecnologia també. Tot això dels mòbils ha de ser molt útil per comunicar-se.

- Tens raó, Rose. El meu avi em va ensenyar a fer servir el tontofon l’últim cop. És molt interessant això de poder parlar amb gent de tot el món amb un simple aparell!

 

De sobte una veu va ressonar pel tren: «Arribarem a Hogwarts d'aquí a cinc minuts. Si us plau, deixeu l’equipatge al tren, el portarem a l’escola per separat».

 

Entre una cosa i l’altre el temps els havia passat volant. Es van afanyar a posar-se l’uniforme (duien roba de muggle) i el tren va començar a reduir la marxa fins a quedar totalment parat. Per fi havien arribat a Hogwarts.


Llegit 55 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 05/04/2020 a les 13:57:44
    #27462He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Ja estic al dia de la ff!

    Suposo que ho veurem quan arribem a Hogwarts i se separin al banquet, però a quina residència els has posat, en aquesta ff, als fills? I el Neil és un personatge nou, oi? Quines ganes de conèixer-lo més, i de saber per què ha tingut aquesta reacció davant de la notícia. Potser el coneixia, al mort, o coneix algú que hi està implicat... De fet, també m'he fixat que sembla que no li agradin gaire, els muggles, tot i que s'hagi apuntat a Muggleologia per l'Albus. No té gaire bona pinta, a veure com evoluciona, potser ens sorprèn!

    La història és interessant i va evolucionant, o sigui que això és un punt molt positiu per a la ff! Hi ha un parell de coses que m'han cridat l'atenció i que m'agradaria comentar-te.

    La primera és que cal fer recerca! No sé si has llegit gaires ff de la web, però veuràs que hi ha molta documentació darrere (tot i que a tots se'ns escapa alguna cosa en algun moment, evidentment). Per exemple: l'Hermione no és la primera Consellera d'Afers Màgics filla de muggles! El primer va ser Nobby Leach l'any 1962. Són coses que no se t'acudeixen buscar quan comences a fer fanfictions, venen amb l'experiència, però t'ho volia comentar perquè hi anessis pensant!

    La segona, com ja t'he comentat a l'anterior, és la correcció lingüística. Mentre ho vas arreglant i ho vas aprenent, et recomano que ho passis per un corrector per assegurar-te que redueixes els errors al mínim, ja que n'hi ha alguns de grossos (averse en lloc d'haver-se, per exemple). Com dic sempre, tothom té les seves mancances i arreglar-les és un procés, o sigui que, evidentment, no espero que hi hagi un gran canvi d'un capítol al següent, però penso que ho has de tenir en ment.

    Res doncs, espero el següent!




  • Avatarhermione potterEnviat el 08/04/2020 a les 20:01:29
    #27474He escrit 9 fanfics amb un total de 70 capítols

    I l'últim capítol ja està llegit!

    Tinc ganes que arribin a Hogwarts. Com diu la Marta, estic interessada en saber a quina residència has posat a cada personatge. Sempre hi ha debat amb aquest tema! Serà divertit veure el teu punt de vista en aquest aspecte.

    També vull conèixer més en Neil (Edger o Curtis, al final?, crec que t'has embolicat, no passa res hahah), sembla que estarà als merders d'aquest misteri amb l'Albus i la Rose. M'he quedat amb les ganes de saber una mica més.

    La trama va en bona camí, a veure com la fas desenvolupar, a partir d'ara! 

    La Marta ja t'ha fet els petits apunts de recerca i les petites correccions lingüístiques :) 

    Així que fins aquí arribo, de moment.

    Ens llegim aviat!!!