Un huracà a les comarques de ponent - II. Serps ambicioses
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 11/10/2019 a les 08:38:40
Última modificació 11/10/2019 a les 08:38:40
Tots els capítols de Un huracà a les comarques de ponent
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


II. Serps ambicioses

Hi havia estat pensant bastant, en això.

Era aquell neguit que no em deixava tranquil·la. Havia anat encaixant algunes de les peces de què era tot allò que em molestava. Anar amb túniques pels pobles muggles. Em feia sentir forastera. Haver d’aparetre amunt i avall entre el campament central a Southampire i on fos que fóssim llavors per les reunions. O les nostres, que si ens separàvem gaire, ens havíem d’esperar a retrobar-nos per parlar.

També hi havia el tema dels muggles. En realitat, jo també formava part de l'Oficina de Falsa Informació, però era bona obliteradora i per això ara m'havien mobilitzat en aquesta altra oficina del mateix departament. M'estava bé, perquè m'agradava més tota la part pràctica de camp que la burocràcia inherent que hi havia a l'Oficina. Però això també volia dir que sabia com funcionava, l'Oficina. Hi havia una distància abismal respecte els muggles en la manera de pensar de la majoria dels bruixots que trepitjaven aquells despatxos.

Assumia que l'O'Brien era qui estava en comunicació amb qui fos de l'Oficina per tal de coordinar la resposta als muggles. Però, era suficient? La veritat és que la idea de l'huracà ens ajudava molt a justificar les destrosses físiques que hi havia en els pobles que anàvem a veure. Però com s’asseguraven que aquesta era la informació que es retransmetia pels mitjans de comunicació?

Algú es molestava a comprovar les notícies muggles?

Ho vaig començar a fer, i em vaig adonar que alguns canals qüestionaven obertament l’huracà; i algunes raons tenien, si per exemple els satèl·lits meteorològics no mostraven res d’anormal. Aquests canals només els miraven quatre gats, però eren persones que tenien els seus cercles de comunicació i relacions...

Si ens preocupàvem que la informació que volíem fer oblidar als testimonis no s’escampés gaire pel poble abans que arribéssim o un cop érem allà, què havíem de fer amb aquests quatre gats que eren arreu del territori?

(En aquest punt vaig tenir la impressió que la Heather es va estar a punt de desmaiar.)

Vaig haver de reconèixer que no tenia la solució. Vaig preguntar quin tipus de control sobre la informació que tenien els muggles a gran escala sobre els fets estava fent l’Oficina i, especialment l’O’Brien, ja que era el que liderava l’operació damunt del territori. La Heather em va saber respondre que no ho sabia i vaig notar en el seu to de veu que ni s’ho havia plantejat.

Colla de sang pures, vaig pensar.

―No és l’única cosa a controlar ―va admetre la Heather, tot fent un cop d’ull a l’Oliver.

Ell va afegir:

―Fa dos dies vaig desaparèixer perquè vaig enxampar una testimoni trucant per telèfon abans que li pogués esborrar la memòria. I vaig haver de buscar a qui havia trucat per esborrar-la-hi també.

Maleïts telèfons.

―En algunes cases muggles no ens han deixat entrar, així que en alguns llocs no hem esborrat les memòries amb gaire eficiència. Hi ha algunes patrulles que si no poden entrar passen de tot.

―Però aquí què coi prima, l’eficiència o la rapidesa? ―vaig exclamar. No havia tingut problemes, jo. És que em sé mostrar encantadora, quan vull. Bé tinc una sogra insuportable amb la qual practicar.

Una de les regles que teníem era que havíem de ser ràpids. Que la nostra presència no es notés en la vida dels muggles. Però això no podia anar per sobre de l’eficiència!

―Entrant una mica a la força ho aconseguim, evidentment ―va dir la Heather. Però sabia que era una cosa que no la feia sentir gaire còmoda.

―En aquest punt em sembla que sé com ser eficients.

―Com?

―Amb roba muggle ―vaig fer amb un somriure―. Fent-nos passar per la policia. ―Era una idea brillant.

―Estàs de broma?

―No. Heu provat mai uns bons pantalons?

Els nois s’ho estaven repensant. La Heather estava menys convençuda:

―I a l’O’Brien, què li diem?

*

Amb l’O’Brien, evidentment, hi vaig anar a parlar jo.

Bé, he de reconèixer que no només hi havia l’O’Brien, sinó també tots els altres líders de les patrulles. Cares hostils, perquè la majoria són simplement serps ambicioses sense sentit del deure, el paradigma màxim dels quals és l’O’Brien mateix.

No havia ni pogut exposar gaire bon tros del meu plantejament, ni encara menys de les meves idees per solucionar-ho, que alguns líders van començar a fer rialletes burletes. En canvi, l’O’Brien no. Va ser a qui vaig aguantar la mirada durant tota l’estona que vaig estar parlant: era de qui m’interessava més saber-ne la reacció.

I l’O’Brien va mantenir una expressió estoica, una cara completament inexpressiva ― amb una inexpressivitat completament calculadora, de jugador de pòquer. De serp ambiciosa. Però la seva mirada era freda, glacial. M’estava analitzant. M’escrutava com si fos un ésser estrambòtic. Quan vaig començar a plantejar les meves idees, els seus llavis es van convertir en una línia ben prima, gairebé com un rictus.

Quan va parlar, va ser això el que em va dir:

―Deixa’t estar de tonteries, Carter. S’ha de seguir el protocol al peu de la lletra i funcionarà.

Ja m’esperava alguna cosa així. Totes les figures d’autoritat sempre t’ho diuen molt, això de les regles. Però els llibres vells agafen pols si no els actualitzes. Vaig fer com si no m’hagués dit res, i vaig continuar parlant:

―Sé com funciona l’Oficina de Falsa Informació. I m’agradaria saber més de l’estratègia que s’està duent a terme. ―Potser si semblo més llesta del que sóc m’escoltarà. M’ho va explicar l’Adrian, tot i que a ell li surt més de natural. Perquè és més llest que jo en això, és com si tingués una intel·ligència diplomàtica.

―L’estratègia s’està duent a terme amb la màxima eficàcia i coordinació possibles.

―Així doncs, assumeixo que el protocol no ha canviat, i se segueix sense tenir en compte els mitjans de comunicació a escala nacional a l’hora de contactar les autoritats muggles.

Hi havia silenci a la sala. Els llavis de l’O’Brien eren una línia ben prima, i la seva mirada semblava de serp.

―M’agradaria recordar-li, obliteradora Carter, que vostè no està aquí en representació de l’Oficina, sinó que és una obliteradora en primer i últim lloc. Així que deixi’s d’insolències i faci el que li diuen: segueixi el protocol.

No vaig ni tenir temps d’obrir la boca per replicar que va continuar parlant.

―O si quedes suspesa de les teves funcions, m’asseguraré personalment que aquesta vegada no sigui un any sabàtic ple de burocràcia sinó que quedes apartada del cos definitivament. Entès?

En el fons, no havia tingut mai temps de realment parlar amb l’O’Brien abans ―no me l’havia trobat mai cara a cara fins a aquesta missió, tot i que la seva mala fama el precedeix. Però ara finalment vaig entendre perquè la Heather li tenia tanta mania: ella era deu mil vegades millor en la feina, però era ell qui tenia tot el poder.

No em vaig dignar a respondre, sinó que vaig girar cua i me’n vaig anar. Les galtes em bullien de ràbia, mentre pensava en com m’havien suspès feia dos anys.

*

L’aire de bon matí, quan tot just començava a sortir el sol, era ben fresc. I em va ajudar a acabar-me de calmar després de l’enfrontament amb l’O’Brien el dia anterior. A la nit, no els havia dit res als altres quan vaig tornar, perquè vaig suposar que la Heather ja els informaria. Mentre esmorzàvem, jo no vaig dir res, però el Paul, que sempre estava molt callat ―i a qui no estava segura de si l’havia sentit parlar des que havia començat la missió― va dir:

―Escolta, Carter. Estem amb tu. ―Vaig mirar-lo.― Si dius que els pantalons muggles són còmodes, ho hem de provar, no?

Vaig somriure.

―Quin pla tens? ―va preguntar la Heather. Feia cara de “hem de fotre el cabró de l’O’Brien”.

―Ens farem passar per policies de paisà, perquè aconseguir els uniformes suposaria massa feina i no tenim temps. Així doncs, només hem de robar la identificació dels policies i un parell de pistoles. Per la credibilitat.

Al final no vam robar les targetes identificadores ni vam aconseguir pistoles. A la Heather no li semblava bona idea tenir una ordre de cerca i captura dels muggles en contra nostra. Per sort, l’Oliver va demostrar ser molt bo en transfiguració, va aconseguir fer-ne un duplicat amb trossos de cartolina i fins i tot va aconseguir modificar les fotografies d’identitat perquè s’assemblessin més a nosaltres.

Vam tardar menys temps del que esperàvem a aconseguir-ho tot, i vam arribar al següent poble amb les nostres disfresses. També ens va anar molt millor.

Em sentia completament diferent caminar dels carrers amb roba muggle que vam comprar de segona mà. Els pantalons eren tant còmodes com els havia promès, tot i que ells no ho creien així. Quan els muggles ens obrien la porta no ens miraven arrufant el nas, sinó que tenien més voluntat d’escoltar-nos. I quan els ensenyàvem les targetes somreien complaguts, elogiant l’eficàcia de la policia.

Els escoltàvem i els esborràvem la memòria. A aquestes alçades ja no hi havia importància en recopilar la informació. Feia uns dies que havíem acceptat que també hi devia haver algun gegant pel mig, i tot el departament d’Éssers Màgics també estava mobilitzat, tot i que no sé per què els mobilitzaven... No me’n recordava gaire, d’on caurien els gegants, en aquella classificació interna que tenen.

Havíem aconseguit desmemoritzar el poble de manera més ràpida, sense perdre eficiència. I quan van aparèixer les furgonetes de les notícies, vam adonar-nos que hi podíem parlar directament. Camuflar-nos-hi. Assegurar-nos de primera mà, i des de baix, què s’estava retransmetent a les televisions. En aquell poble, els mitjans de comunicació sensacionalistes no hi torbarien cap forat per on explicar les ximpleries.

Tot i així, no n’acabava d’estar del tot tranquil·la, així que vaig decidir contactar directament amb l’Oficina.

*

Nota: Ja sé que el capítol anterior no l'ha comentat ningú, però igualment em feia gràcia continuar-la penjant perquè aixi el primer capítol el penjo el dia 1; el segon, l'11; i el tercer i el quart m'agradaria penjar-los el 21 i el 31 respectivament. No per cap raó especial, la veritat, ja que la història passa al juny, però em fa gràcia. A veure si us animeu a comentar-la! (Ni que sigui per dir que no us agrada, haha!)


Llegit 164 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarUnapersona 207 comentaris29/10/2019 a les 20:21:30
#27415Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

Holaaaa!

Ei, que a mi m'agrada! És simplement que no trobo el moment. Però bé, de capítol en capítol s'omple la pica, no? :)

Veig que al final sí que has fet que el tema principal sigui això de la desmemorització dels muggles, i m'encanta! Ja t'ho vaig comentar em sembla, però tractar temes ètics d'aquesta manera en una fanfic està molt bé. A veure com s'ho fan!

Aquesta serp (amb tots els respectes cap a Slytherin) de l'O'Brien em toca molt els nassos... com a mínim podria obrir-se una mica de ment! En fi, el poder corromp, que diuen. A veure si en comptes d'obrir-li la ment li obren el cap.

M'ha fet gràcia aquesta idea de robar pistoles i fer-se passar per policies. És com "anem a resoldre aquest problema ètic fent això que està mal fet" hahaha Bé, sort que ho han rebaixat a no robar l'equipament sencer i dir que van de paisà. En tot cas, serà divertit llegr la reacció de l'O'Brien!

I aquesta nota que poses al final, sí, tu ves penjant! Ja t'atraparé :)




AvatarAntares_Black 379 comentaris10/12/2019 a les 21:14:37
#27424Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Ei!! Et vinc a deixar un comentari per aquí. Com que és dens, te’ls aniré deixant un xic en comptagotes xD (fa uns dies que el vaig escriure, i rellegint-lo veig que em vaig fer una bola important hahaaha però no n’he canviar res i ja ho entendràs).

Veig que no has respost els comentaris del primer capítol. És igual, ja ho faràs quan puguis. Però que tinguis en compte que segueixo a cegues! xD Som-hi!

L’Oficina de falsa informació! Ja m’ho havies comentat! (d’acord, no serà del tot a cegues perquè ja ho vam comentar una mica, especialment els departaments i divisions del a Conselleria):

«Algú es molestava a comprovar les notícies muggles?» Jo em preguntava el mateix. Vaja, que amb tots els radars i satèl·lits que retransmeten la informació meteorològica i afí a través dels mitjans de comunicació muggle, haurien de veure que aquest suposat huracà és inexplicable. Explicar que era obra d’una fuita de gas (com surt a les Bèsties en aquella explosió) és més fàcil de tapar, oi? Mentre diguis que ho has vist (que la gent ho confirmarà amb el seu testimoni) i dius que ja ho has arreglat i que ja no hi ha perill (dir que ja no hi ha perill és essencial per calmar el personal i així s’oblidi de comprovar res). Potser els bruixots no miren les notícies muggle per comprovar la coherència de les versions dels fets, però els mateixos muggles no controlen els seus radars. I aquells que es molestin a fer-ho seran tractats de bojos: Els bruixots sempre s’han recolzat en això, en la bogeria. Sí, així és com s’aguanta l’Estatut de Secretisme. No hi ha cap altra explicació xd Els muggles no s’ho creurien encara que ho tinguessin davant del nas (ja ho diu en Jack Sparrow: «unless of course I knew you wouldn't believe the truth even if I told you»). (o el Cap reduït: Quan has vist que un muggle vegi res, eh!» hahha)

Trobo que el principal problema és (la ineficiència, naturalment) la moral. Creure’s en dret d’envair la ment dels muggles. Però ja sabem, com bé deia Glaucó, que la moral i l’ètica són coses que no han tingut mai gaire requesta, fora de les aparences (Umbridge: «Si en Cornelius no ho sap, no li sabrà greu...»).

Aquí dius que «alguns canals qüestionaven obertament l’huracà; i algunes raons tenien, si per exemple els satèl·lits meteorològics no mostraven res d’anormal. Aquests canals només els miraven quatre gats, però eren persones que tenien els seus cercles de comunicació i relacions...», però com hem dit: No se’ls creurà gaire gent, o bé no admetran que el que han vist sia màgia.

XD M’encanta que diguis que la Heather es va estar a punt de desmaiar! «Colla de sang pures!»

«Maleïts telèfons»

Però... Una trucada, uns whatsapp d’aquests o un correu electrònic encara. Què me’n dius, dels que pengen al YT, FB, T, IG, etc.??? Això sí que seria una tasca titànica per obliteradors!

«em sé mostrar encantadora, quan vull. Bé tinc una sogra insuportable amb la qual practicar.» Això m’ha fet molta gràcia!

«Entrant una mica a la força ho aconseguim, evidentment». Renoi, no en tenen prou d’envair-los la ment, que també els envaeixen la casa (entenc que és la seva feina... així com la policia, però tela...). Almenys se’ns diu que la Heather no la feia sentir gaire còmode...

La idea de la roba muggle és el primer pas!! Doncs és clar!! Els frikis no inspiren confiança entre les masses hahaha

«Estàs de broma?»

«No. Heu provat mai uns bons pantalons?»

Hahhaa m’encanta!!

Ai, Winter, ja m’ho temia, que l’O’Brien ni t’escoltaria. Algú com ell no permetria que li donessin lliçons. Qui gosa usurpar-li l’autoritat!?

Entenc, llavors, que la devien suspendre aquests dos anys per una actitud semblant: voler exposar la seva opinió i les seves idees de millora a una persona que ocupa el poder... Ja sé que és una posició molt usual en persones de moral desperta o amb persones que tenen càrrecs de subordinació però són ments espavilades o tenen més curiositat (crec que la Winter encaixa en tots dos perfils), però igualment m’ha fet pensar en la Tina Goldstein a les Bèsties. A ella també la van suspendre per qüestiona el protocol de les operacions del seu departament (tot i què ella sempre m’ha semblat força incompetent! hahaha). I, bé, no se’n pot estar xD

I entenc com es deu sentir la Winter. «Segueix el protocol». Fes el que et diuen i calla. La feina no estar ben feta, però no pots dir res. Ets una peça del seu joc (i no estàs d’acord amb les seves jugades), però si obres la boca quedes fora de joc. Així és la feina. I és pitjor especialment si t’agrada la feina...

«Paul: Escolta, Carter. Estem amb tu. Si dius que els pantalons muggles són còmodes, ho hem de provar, no?» És clar que sí!! «només hem de robar la identificació dels policies i un parell de pistoles. Per la credibilitat.» I tant, visca la transfiguració!!

On cauen els gegants a la classificació del departament d’Éssers Màgics?? Bona pregunta!

----

Ok! Sobre el que ens preguntes:

Doncs a mi aquesta fic m’agrada molt! I no és només per la Winter. Especialment pel tema i pels escenaris. En aquest capítol no ens has donat noms de lloc com a l’anterior, però ja està bé perquè ja ens van situar, anem canviant de lloc i a més et centres més a parlar-nos de la jerarquia i el protocol, la injustícia, l’abús de poder...

El títol del capítol és encertat! (per molt que pugui pensar que és un referència desafiant en molts punts al tòpic de la residència d’Slytherin, no t’ho tindré en compte! xD Em sap greu d’admetre, però és cert que hi ha cada serp menyspreable...). Com et diuen per aquí, cal obrir la ment (i mirar més enllà, com diria la professora Trelawney). Aquest O’Brien... «A veure si en comptes d'obrir-li la ment li obren el cap»... Tant de bo! (i trobo més probable que s’obri el cap que no pas que obri la ment! hahaha)

(i em sembla que ja t’ho vaig dir, però ho deixo per aquí: ja m’agradava l’anterior títol de la fic, però prefereixo aquest!!)

M’agrada el tema dels escenaris, com et deia, perquè m’interessen els temes de la Conselleria (i aquí en toques de prou elaborats) no són habituals en les fics, i encara menys a l’exterior, sobre el terreny. Això li dóna molts punts. A més, les notes d’humor entre aquest ambient (i en plena guerra) ho amaneixen molt bé tot plegat.

I, com diu Unapersona: saps acabar els capítols perquè vulguem (necessitem) seguir llegint.

Bé, això ja començar a semblar un comentar i general de la fic i encara som a la meitat!! Així que ho aturo aquí em reservo més coses per quan l’hagi acabada. Aleshores ja faré un comentari conjunt!

Roc, quan algú comença una frase amb «amb tots els respectes», sospita!

«anem a resoldre aquest problema ètic fent això que està mal fet». Que no vas escoltar la cançó de l’Anna??? S’ha de fer el que cal fer! ;)

---

Per cert, estic molt content perquè en aquest capítol només et poso un sol apunt ortogràfic :) I es tracta d’una cosa que ja hem vist que costa. Això significa que t’ho has repassat molt bé!

«Els pantalons eren tant còmodes com els havia promès» → tan còmodes

Fins la propera!!

Antares




AvatarCass Ross 292 comentaris05/02/2020 a les 11:19:10
#27430Tinc 9 fanfictions i un total de 17 capítols

Unapersona

Hola!

El comentari del final del capítol era una mica per burxar-vos, a veure si així algú deia “va, comento ara”, perquè com l’Antares diu, és molt trist tenir capítols però no comentaris haha.

Sí, la veritat és que va ser guai poder tractar aquest temes en aquesta fanfiction, tot i que potser no me’n vaig acabar de sortir del tot. Em sembla que m’ho tornes a comentar més endavant, al últim capítol o així, així que ja acabaré de respondre llavors.

Em va fer gràcia llegir “amb tots els respectes cap a Slytherin”. Amb el pas del temps he anat apreciant la residència Slytherin, i realment fer un personatge d’aquesta residència potser molt interessant, i m’agradaria escriure una història on un Slytherin no sigui el dolent de la pel·lícula. Però aquí amb l’O’Brien volia tractar el tema de seguir les tradicions al peu de la lletra, de no escoltar els muggles (o els fills de muggles, com la Winter), de com l’ambició pels objectius personals amenaça amb arruïnar la missió d’equip de tots els obliteradors a les terres de ponent.

“M'ha fet gràcia aquesta idea de robar pistoles i fer-se passar per policies. És com "anem a resoldre aquest problema ètic fent això que està mal fet" hahaha Bé, sort que ho han rebaixat a no robar l'equipament sencer i dir que van de paisà.” Bé! Alguna cosa s’havia de fer!! Hahahaha. La Winter hagués robat l’equipament sencer i també les plaques, perquè això és el que fan a les pel·lícules muggles. Però com que són bruixots, poden duplicar les plaques, i la roba... Menys parafarnàlia!

Ens llegim!

Cass




AvatarCass Ross 292 comentaris05/02/2020 a les 11:20:33
#27431Tinc 9 fanfictions i un total de 17 capítols

Antares_Black

Ei! No et preocupis pel comentari, l’he anat entenent! (I tinc moltes ganes de llegir els altres comentaris ^^)

“«Algú es molestava a comprovar les notícies muggles?» Jo em preguntava el mateix. Vaja, que amb tots els radars i satèl·lits que retransmeten la informació meteorològica i afí a través dels mitjans de comunicació muggle, haurien de veure que aquest suposat huracà és inexplicable.” Tens tota la raó, però és que em trobava una mica atrapat pel que diuen als llibres de Harry Potter, que diuen que és un tornado, i que al fina els muggles s’ho van creure, que era un tornado (així que, es pot dir que les obliteradors van fer una bona feina, malgrat tot). Jo també hagués preferit alguna altra cosa, com lo de la fuita de gas que comentes, però en aquest cas havia de ser alguna cosa que es mogués...

“Mentre diguis que ho has vist (que la gent ho confirmarà amb el seu testimoni) i dius que ja ho has arreglat i que ja no hi ha perill (dir que ja no hi ha perill és essencial per calmar el personal i així s’oblidi de comprovar res).” Això m’ha fet molta gràcia hahaha

“Potser els bruixots no miren les notícies muggle per comprovar la coherència de les versions dels fets, però els mateixos muggles no controlen els seus radars. I aquells que es molestin a fer-ho seran tractats de bojos: Els bruixots sempre s’han recolzat en això, en la bogeria. Sí, així és com s’aguanta l’Estatut de Secretisme. No hi ha cap altra explicació xd” Bona, aquesta Xd L’Estatut del Secret no s’aguanta perquè els bruixots siguin bons, sinó per les acusacions de bogeria... I lo de no creure-s’ho, evidentment!

“Trobo que el principal problema és (la ineficiència, naturalment) la moral. Creure’s en dret d’envair la ment dels muggles. Però ja sabem, com bé deia Glaucó, que la moral i l’ètica són coses que no han tingut mai gaire requesta, fora de les aparences” És interessant, aquesta reflexió.

“Però... Una trucada, uns whatsapp d’aquests o un correu electrònic encara. Què me’n dius, dels que pengen al YT, FB, T, IG, etc.??? Això sí que seria una tasca titànica per obliteradors!” Sort que encara no hi som! Que sinó m’hagués explotat el cap intentant encaixar-ho tot i pensar en totes les possibilitats! Tot i que, en alguns casos, també es podria creure que són efectes especials. Per exemple, hi ha algun vídeo que corre per internet que sembla màgia pura però han de ser una currada de muntatges d’edició. És una cosa curiosa, i té molt potencial.

“Entenc, llavors, que la devien suspendre aquests dos anys per una actitud semblant: voler exposar la seva opinió i les seves idees de millora a una persona que ocupa el poder...” Més o menys. Em pensava que tindria temps que sortís en aquesta fanfiction, però llavors em vaig adonar que intentar-ho intercalar suposaria un descompàs amb els ritmes de la fanfiction. (Tot i que em sembla que a l’últim capítol em sembla que ho torno a mencionar una mica més. No t’explico els detalls per si mai vull escriure-ho a fons, però més aviat, llavors, era que la Winter tenia una interpretació més lliure i oberta dels protocols (s’ha de tenir en compte que això va ocórrer a principis de 1994, i per tant llavors no hi havia guerra), i té un enfrontament per la visió restringida i al peu de la lletra que tenen els altres obliteradors. Llavors, encara no s’ho plantejava que el problema era el protocol en sí. Això s’ho planteja ara, amb aquesta missió.

El personatge de la Winter l’he anat construint de mica en mica, sobretot a partir del que ja havia escrit (la visió que en tenia el Charlie, especialment, però també què se’n desprèn de l’escena de la seva mort) i quines impressions deixava d’ella tot això, i a partir d’aquí ajuntar totes les peces. (Algunes m’han costat, i encara em costen una mica, perquè hi ha alguna part d’ella que no és gaire Gryffindor, diguem, i ara potser l’enviaria a una altra casa. Però al cap i al a fi, els humans estem plens de contradiccions, també.) Aquesta fanfiction, que estava des del punt de la Winter m’ha ajudat molt a construir-la, i a començar a plantejar els temes que envolten el personatge. Per això també trobo molt interessant les teves reflexions sobre ella (tot això  de les persones de moral desperta o amb càrrecs de subordinació que són molt espavilades i volen anar més enllà). Perquè és com que expresses amb paraules diferents (i una visió lleugerament diferent) de com la veig jo, i això és molt interessant, perquè també em planteja noves vies per on explorar el personatge.

“On cauen els gegants a la classificació del departament d’Éssers Màgics?? Bona pregunta!” Ho vaig buscar, eh! Però no vaig trobar res!! Si algú ho sap, que ho digui!

“Doncs a mi aquesta fic m’agrada molt! I no és només per la Winter. Especialment pel tema i pels escenaris. (...) a més et centres més a parlar-nos de la jerarquia i el protocol, la injustícia, l’abús de poder...” M’alegro que ho sàpigues apreciar. Espero estar a l’altura, tot i que crec que no vaig acabar d’aprofundir tant com ho hauria pogut fer-ho. Ja en tornarem a parlar en tot cas potser al final, quan acabis la fanfiction i tinguis la visió completa ^^

“El títol del capítol és encertat! (per molt que pugui pensar que és un referència desafiant en molts punts al tòpic de la residència d’Slytherin, no t’ho tindré en compte!” És una descripció de l’O’Brien hahaha No em negaràs que així sí que puc acusar els Slytherin de serps. La veritat és que com ja li he dit abans al Roc, eventualment m’agradaria tractar sobre algun Slytherin i poder explorar aquesta residència, no des d’una vesant tant malvada però sí reconeixent com funciona el tema de lleialtats i ambicions i tradició Slytherin.

“M’agrada el tema dels escenaris, com et deia, perquè m’interessen els temes de la Conselleria (i aquí en toques de prou elaborats) no són habituals en les fics, i encara menys a l’exterior, sobre el terreny. Això li dóna molts punts. A més, les notes d’humor entre aquest ambient (i en plena guerra) ho amaneixen molt bé tot plegat.” Mercès!

“I, com diu Unapersona: saps acabar els capítols perquè vulguem (necessitem) seguir llegint.” La veritat és que això és una cosa complicada, però en aquesta fanfiction, tal i com la vaig anar escrivint em va sortir com una cosa pràcticament natural. Cada història és com és!

“Bé, això ja començar a semblar un comentar i general de la fic i encara som a la meitat!! Així que ho aturo aquí em reservo més coses per quan l’hagi acabada. Aleshores ja faré un comentari conjunt!” Em moro de ganes de llegir-lo, doncs ^^

“«anem a resoldre aquest problema ètic fent això que està mal fet». Que no vas escoltar la cançó de l’Anna??? S’ha de fer el que cal fer! ;)” A quina cançó et refereixes??

“Per cert, estic molt content perquè en aquest capítol només et poso un sol apunt ortogràfic :) I es tracta d’una cosa que ja hem vist que costa.” Merci. Sí que costa, TT I mira que ho repasso, eh, perquè sempre m’ho comentes. Tot i així, tinc la impressió que últimament fallo més en que afegeixo la T quan no toca que no pas oblidar-me-la. No et dóna a tu la sensació? Potser així serà més fàcil revisar-ho. A veure si algun dia escric una fanfic on no faci aquesta falta XD

Ens llegim!

Cass