Escrit per Cass RossEnviat el dia 01/10/2019 a les 08:47:08
Última modificació 21/10/2019 a les 09:54:26
Tots els capítols de Un huracà a les comarques de ponent
Pròxim capítol >
―I, doncs, res de nou? ―vaig preguntar-li finalment, trencant el silenci que s’havia instal·lat entre nosaltres.
Era un silenci còmode, caracteritzat per la manera com ell arrufava les celles en llegir les cartes que el mussol li acabava de portar. Mentre feia un glop de la tassa vaig desitjar que no es mogués gaire, perquè m’agradava com li tocava el sol per darrere. Feia que els seus rinxols es veiessin més rossos del que eren.
―La mare, que ens vol al dinar ―va respondre.
Ah.
―Interessant. ―Vaig fer un altre glop de te intentant mantenir una cara neutra.― A mi també?
Ell em va ignorar.
―L’Aurora diu que té coses a explicar.
―Em pregunto què serà. ―I aquesta vegada vaig fer un comentari genuí: em queia bé la seva germana.
―Un xicot?
―L’Aurora? ―vaig fer, sorpresa pel suggeriment, tot alçant les celles divertida.
―Tens raó ―va fer ell, amb un mig somriure. M’agradava quan somreia d’aquesta manera, com si se’ls guardés, els somriures.
Va plegar amb cura la carta, i va asseure’s al meu costat. Els nostres genolls es van tocar per sota la taula. Li vaig fer un parell de copets, i ell me’ls va tornar fent que no se n’adonava. Vaig somriure.
Al cap d’una estona, quan ja havíem acabat d’esmorzar i estàvem parlant de què faríem a continuació, va arribar una altra carta. El mussol es va estavellar contra la finestra, i mentre l’Adrian va fer un bot, jo estava massa acostumada a l’Errol com per immutar-me. No l’era, sinó que vaig reconèixer el disseny d’una carta de la Conselleria.
Em vaig aixecar a agafar-la i la vaig llegir.
Quan vaig haver arribat al final, m’hauria agradat no haver-ho fet i seguir amb el cap de setmana llarg que tenia per endavant amb l’Adrian.
―Tinc una missió. Urgència màxima. ―Vaig notar com s’arrufaven les meves celles, i vaig canviar l’expressió per un somriure.― Ja tornaré. ―Vaig fer un gest com per disculpar-me de cancel·lar els plans del cap de setmana, i ell simplement va arronsar les espatlles. Ja tindríem temps de fer-ho més endavant.
Vaig agafar les quatre coses indispensables tot conjurant-les en el meu trajecte entre agafar el pot de pols migratòria a una banda de la sala d’estar i anar fins a la llar de foc per tirar-n’hi un grapat.
―T’estimo ―vaig fer mentre em cordava la túnica. I ell va fer que em llençava un petó, que vaig recollir al vol. Vaig concentrar-me:― Conselleria d’Afers Màgics.
*
Viatjar amb pols migratòria em feia remoure l’estómac, i era una experiència que intentava tenir tan poques vegades com era possible. Molt xula, la caseta a Littledean, ja ho pots ben dir, però això és un dels efectes secundaris de viure tan lluny de Londres. Pensava que a aquestes alçades ja m’hi hauria acostumat, però no era així. Enmig del batibull que hi havia al vestíbul de la Conselleria d’Afers Màgics ―no em vaig fixar en quina hora era, quan he marxat de casa―, vaig necessitar un parell de segons per respirar i mantenir l’esmorzar a lloc.
―Estàs bé? ―va preguntar una veu darrere meu. Vaig reconèixer la Tonks abans de girar-me. Tenia els cabells d’un vermell molt pujat.
―Sí, sí.
―Avui no és el teu dia lliure?
―Es veu que no. ―Vaig agitar la carta que em vaig adonar que encara tenia als dits.
Vam començar a dirigir-nos cap als ascensors.
―Missió especial? ―va fer.
―Sí, a l’est.
―Nosaltres també.
Devia ser la mateixa missió? Ho sabria quan anés al quarter general dels obliteradors. Si hi havia aurors implicats, això explicaria perquè també m’havien mobilitzat a mi, en el meu dia lliure. Vaig intentar ignorar un calfred per l’espinada, però segurament les coses no serien fàcils. M’havia de centrar: faria la meva feina, i la faria bé.
No vam parlar gaire més en el trajecte en ascensor, que vam compartir amb altres bruixots i bruixes. La Tonks semblava una mica adormida, i tenia unes bones ulleres. Li vaig fer una mirada interrogativa, però no va dir res i vaig creure que no era el moment de preguntar-li.
Primer va baixar ella, i tot just va sortir, es va girar cap a mi com si s’hagués adonat d’alguna cosa.
―Escolta, portes la túnica al revés.
Vaig mirar-me la roba i vaig veure la vora de costura. Vaig grunyir mentre les portes es tancaven, i vaig veure l’ombra d’un somriure als seus llavis mentre em feia adéu.
La porta es va obrir a la meva planta i vaig sortir. A la porta de la sala de reunions vaig veure la Heather que em feia gestos que m’afanyés. Hi vaig anar amb presses, i vaig veure que la reunió ja havia començat.
―Fas tard.
―Hi havia cua als ascensors.
Mentre l’Undersee, el desagradable president del departament, anava parlant, vaig fer un cop d’ull a la sala. La sala estava molt més plena del que estava usualment: hi havia gairebé tots els membres del departament. Vaig intentar fer un esforç i escoltar-lo.
―... efectivitat arreu del territori. És més seriós que qualsevol altra cosa que ens hàgim enfrontat en els últims quinze anys, així que demano la màxima responsabilitat de tots els membres implicats. ―Em mira a mi? Esperava que no fos per allò de fa dos anys. ― Au, aneu, que el temps és or. Feu bé la vostra feina, i vull coordinació constant. L’obliterador O’Brien serà el màxim responsable, i respondrà per mi, entesos? ―No el vaig veure, ja devia estar mobilitzat.― Les reunions les vull cada cinc dies, i amb tots els líders de patrulla implicats. Entesos?
Llavors, es van crear els grups de les patrulles.
―Tu vas amb mi ―va dir la Heather―. Sóc la líder de la patrulla.
Normalment s’anava per parelles, però també existien les patrulles, per quan eren grans territoris allò que s’havia d’abastar. No havia treballat mai en una patrulla, no sobre el territori i en una missió important, com semblava que seria aquesta. No vaig tenir temps de preguntar-me qui serien els meus companys, que vaig veure aparèixer el Paul i l’Oliver. No n’havia sentit gran costa de cap dels dos i vaig pensar que ja els aniria coneixent damunt del territori.
En el fons, és la millor manera de conèixer algú.
―On anem? ―vaig preguntar, adonant-me que m’ho devia haver perdut.
―A prop de Southampton, on hi ha el campament principal. Ens mobilitzaran més al nord, segurament a Wiltshire.
Finalment, va ser el nostre torn per utilitzar els portarreus. Només m’eren una mica més fàcils de suportar.
*
Quan era petita, vaig anar un parell de vegades de vacances a Hampshire, amb els meus pares. En recordava el paisatge verd, diferent dels voltants de Gloucester. Tot i així, n’havia oblidat la calor, que va ser la primera cosa que vaig notar així que vaig posar els peus a terra.
Érem enmig d’uns boscos verds, i el paisatge s’assemblava al que recordava. Hi havia unes quantes tendes al voltant ―el campament que s’havia muntat― i a la llunyania vaig sentir el so d’un cotxe. Quan em vaig girar, vaig veure la cara desagradable de l’O’Brien.
―Benvinguts. Els líders, que vinguin. ―La Heather hi va anar, i ella i uns quants més van seguir l’O’Brien cap a dins d’una de les tendes. La resta ens vam quedar fora.
Jo encara em notava una mica marejada. Esperava que no em toqués tele-transportar-me d’aquesta manera gaires cops més, que per un dia ja en tenia prou. Vaig asseure’m en una roca que hi havia a la vora, a esperar que em passés el mareig.
L'Oliver estava a la vora xerrant amb un dels de la patrulla de l'O'Brien. Per la seva conversa vaig entendre que ells havien estat mobilitzats ahir, i que quan van veure que la cosa era més seriosa del que es pensaven, avui ens havien mobilitzat a tot el departament a la pràctica. Més seriós, com? L'altre va fer una ganyota i va parlar de Cavallers de la Mort, però que hi havia alguna cosa més, alguna cosa que se'ls escapava.
Aquesta vegada sí que no vaig poder reprimir un calfred.
*
La Heather va tardar una bona estona a sortir de la tenda de l'O'Brien. Quan ho va fer, tenia una expressió seriosa, que estava acostumada a veure-la-hi poques vegades. Ens va cridar a tots perquè ens hi acostéssim i ens va dir que ens tocava, tal i com ella ja havia predit, una zona a Wiltishire. A les mans tenia un mapa que no tenia abans. Una altra vegada hi vam anar a través d'un portarreu.
Vam anar a parar als afores d'un poble, i vam veure al lluny la zona que havia estat destruïda.
―Fa tot just una hora, pel cap baix, o dues. Però és zona segura.
Vam anar caminant pel poble, que no hi tenia gaire gent pels carrers. Si hi havia algú espiant-nos i controlant-nos a través de les finestres, no me'n vaig adonar. A mi em feia sentir una mica incòmoda, d'anar amb aquella roba de bruixa per carrers muggles. El món muggle havia sigut el meu món fa molt de temps, i ara em sentia estranya caminar-hi sense ser una igual. Vestint roba muggle ― que moltes vegades solia ser més còmode que una túnica ― podia almenys fer veure que era una igual. A més, també em sentia rara perquè tenia la sensació que estava violant just allò que m'havia compromès a protegir: l'Estatut del Secret.
La nostra presència en els pobles muggles o a qualsevol racó on ens haguéssim de plantar per una missió sempre era fugissera, com un vist i no vist, i quan els esborràvem la memòria, també els esborràvem la nostra presència de les seves ments. Però, era suficient, allò? Hi havia una mosca vironera en el fons de la meva ment que sempre em feia dubtar d'aquestes metodologies. Però, a tota la resta els semblava bé, com funcionava, i què més hi podia fer, jo?
Quan vam arribar a la zona més destruïda ens vam posar mans a la obra: vam delimitar un perímetre d'actuació, vam començar a recopilar els testimonis sobre els fets i vam acabar-los esborrant la memòria. Quan estàvem a mitja feina va arribar una furgoneta de les notícies, i ens vam encarregar que hi anés a parlar una de les persones que acabàvem de desmemoritzar.
Mentre parlava la veu se li entretallava, com si tartamudegés, sense saber ordenar els pensaments. Estava intentant explicar-se el buit que tenia en la memòria, però afortunadament el periodista s'ho va prendre com que encara estava molt trasbalsada pels fets. El seu testimoni va resultar relativament convincent, sobre un huracà que no havia existit, i vam estar complaguts que estiguéssim fent bé la nostra feina.
*
Durant els següents dies, la nostra feina va ser més o menys la mateixa que el primer dia. Arribar a un lloc, controlar el perímetre, recollir informació, esborrar memòries. L'única cosa que canviava era la gent: els seus testimonis, la manera com s'expressaven, el racó de les seves vides que aconseguíem veure quan visitàvem els seus domicilis, com reaccionaven quan apareixíem a les seves portes. Arribar, perímetre, informació, memòries. Era una activitat frenètica, sobretot quan el ritme va anar augmentant a mesura que passaven les hores, que passaven els dies. Cada vespre quan ens reuníem, tenia la sensació que el mapa de l'abast dels desperfectes s'anava fent cada vegada més gran i nosaltres, en comparació, cada vegada més petits.
No sabíem predir cap a on anirien els Cavallers de la Mort, tampoc era la nostra feina. Només sabíem que els aurors estaven uns passos per davant nostre, i nosaltres ens encarregàvem d'escombrar la rereguarda: que no hi quedés cap altre versió que un huracà devastador i inexplicable. Quan vam anar a parar a una ciutat més gran, estàvem ja molt cansats. Feia gairebé una setmana que no paràvem per casa. Encara que per sort la roba no era la mateixa que el primer dia, la nostra higiene deixava molt que desitjar. No ens rellevaven com estàvem acostumats, sinó que literalment tot el departament estava damunt del territori.
I no érem suficients. Ho sabíem.
―Però, què més hi podem fer, Winter? ―va preguntar-me la Heather un dia, quan vaig formular-li aquest neguit en veu alta.
―Estar clar que mobilitzar més gent és impossible.
Ella va assentir amb el cap:
―Fins i tot hi han alguns dels aprenents, per aquí.
―Llavors el problema està en l'eficiència
Va arrufar les celles, molesta. En comptes de clavar-me un crit d’exasperació, em va mirar als ulls, s’ho va repensar i va fer:
―L'eficiència? ―La curiositat l’havia vençut.
Ho vaig explicar a tots tres quan vam arribar al campament.
*
Nota: Sorpresa, sorpresa! Una història de la Winter ^^ Calculo que serà una fic curta, d'uns tres o quatre capítols. Espero que us agradi, ja em direu què en penseu als comentaris. Està situada en un moment cronològic concret (fa referència a uns fets que s'esmenten de passada als llibres de Harry Potter; ja us donaré tota la infomació a l'últim capítol, però si algú ho sap, que ho digui als comentaris!). El títol de la fanfiction no m'acaba de convèncer però volia mantenir la tradició de fer títols llargs com amb les altres històries de la Winter, i això és el millor que se m'ha acudit haha. Sé que fa segles de les altres dues fanfictions (l'una del 2016 i l'altra del 2017), així que us les enllaço per si voleu refrescar la memòria.
Antares_Black Enviat el 13/10/2019 a les 15:41:27 #27413 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols Sorpresa!!
Encara estic enfeinat i no pensava comentar fins més endavant (de fet, tinc altres coses pendents, també al fòrum), però com que el capítol és curtet m’he dit: va, i una cosa feta!
Llegint la ressenya. «L’obliteradora Carter» entenc que es refereix a la Winter. I, com que és filla de muggles, s’encarrega de les relacions amb els muggles. Ben pensat, perquè mira com emboliquen la troca, quan tracten amb la comunitat muggle ahahahaha
M’ha costat de veure qui parlava en els diàlegs del principi (que encara havia d’entendre qui era el narrador! xD). Qui diu això de «L’Aurora diu que té coses a explicar»? Entenc que la persona que llegeix la carta, que és ell, i que és la mare d’aquest qui els convida a dinar. Per sembla que no és un dinar qualsevol perquè diu «ens vol al dinar». Qui pregunta «Un xicot?»? Suposo que ell, perquè és ella que s’estranya que l’Aurora tingui xicot. Però és que com que dius «I aquesta vegada va ser genuí» m’he fet un embolic amb què és el que era genuí: si ell o la intervenció d’ella... Després ja tot ha estat més clar, eh. Cap problema! Només és aquest inici. Esperava descobrir qui és aquesta Aurora. Pel que es diu aquí, és la germana d’ell, és així? Després ja no en sabem més; suposo que aquest famós dinar el veurem en els propers capítols de la minific :)
Influït per la ressenya, em pensava que començaríem a la Conselleria (m’agrada molt més que comenci a casa ^^), però després parles del sol que el toca per esquena i els he situat inconscientment al Cau. Suposo que perquè relacionava la Winter amb en Charlie i aquest ambient casolà tan agradable és molt del Cau! :) Però veig que són a casa seu, de la Winter i l’Adrian. Ho havies dir enlloc, que la parella de la Winter es deia Adrian? (el seu (futur?) marit?). Em sona molt natural. I aquest joc de genolls sota la taula és cuqui ^^
Cada cop m’agrada més l’ambient. Per cert... Un mussol que s’estavella contra la finestra i no és l’Errol? I m’encanta el detall perquè ens recorda en Charlie. Aquests mussols de la Conselleria... xD I, pim pam! Mussol a la finestra, pols migratòria i adéu amor que he d’anar cap a la feina! És que en aquest lloc tan acollidor, quasi ens oblidem que estem en guerra... I m’agrada que facis sortir la pols migratòria, perquè en les fics se sol oblidar.
La Tonks!!! Els cabells d’un vermell pujat? Que veurem la seva evolució al rosa? O és que té a veure amb el seu estat d’ànim? Perquè m’ha encantat veure-la per aquí, però em preocupen les ulleres que fa i la seva cara de son... Què li passa? Ja surt amb en Remus o és que té problemes perquè li faci cas? :( Veurem el canvi del seu patronus (o el que tenia anteriorment al llop)?
Li passa alguna cosa, a la Tonks, això segur, però mira que dir-li que porta la túnica al revés un cop surt de l’ascensor! Ja li ho podria haver dit abans, no?! xDD
(Una pregunta: Els obliteradors formen part d’algun equip general amb aquesta funció específica per una part d’aquests? O és una professió en si mateixa?)
De la gent que ens presentes de la Conselleria, crec que només conec la Tonks. He de conèixer algú més? Són cànon?
Pel que he trobat: la Heather era una Hufflepuff que formava part del Club de Duel, oi? (només surt als videojocs o també als llibres?). De la família O’Brien, només n’he torbat dos membres: Cormac (un auror americà —probablement sortiria als relats d’Ilvermorny o a la les pel·lis de les Bèsties...) i Harvey (un altre Hufflie: no sé si dubtar que és aquest perquè ens el pintes com una persona desagradable i no és el que esperaríem d’un teixó. En Zacharias Smith és un cas a part...). És cap d’aquests dos? I l’Oliver i en Paul ni idea... L’Oliver no deu ser pas l’Oliver Wood/Marc Roure, oi? D’en Paul, ni idea...
No he trobat el president del departament (quin departament, per cert, el de l’Aplicació de la Llei Màgica? El d’Aurors?), Undersee. Te l’has inventat? El nom em sona com ‘sota la mirada’ perquè ell presideix i la resta són sota les seves ordres i el seu control.
La Winter treballa al departament d’Aurors o de l’Aplicació de la Llei Màgica? És que em sembla recordar que era Indiscible (potser m’ho invento...). Llavors, del departament de misteris podria ser qualsevol cosa... Però tinc entès que hi ha comitès que no se sap d’on surten, les oficines d’Afers Muggle i la de la Desinformació (de la qual formen part els obliteradors), però no sé a quin departament pertanyen.
«Esperava que no fos per allò de fa dos anys» Oh, oh. Què deu ser això de fa dos anys??
Oix... Em toca, això que diu que és el món muggle per ella («A mi em feia sentir una mica incòmoda, d'anar amb aquella roba de bruixa per carrers muggles. El món muggle havia sigut el meu món fa molt de temps, i ara em sentia estranya caminar-hi sense ser una igual. Vestint roba muggle ― que moltes vegades solia ser més còmode que una túnica ― podia almenys fer veure que era una igual»). I això de l’Estatut del Secret (m’encanta el tema del secretisme màgic!): Aquí ja comencem a veure coses que no s’estan fent bé en relació als muggles. I també s’estan plantejant temes morals (no sé si és una cosa que volies dir, però jo ho interpreso així): que no sembla que estigui moralment bé, això de actuar sense cautela (per exemple, vestits de bruixots davant dels muggles) i després esborrar-los la memòria i ja està. «L'única cosa que canviava era la gent: els seus testimonis, la manera com s'expressaven, el racó de les seves vides que aconseguíem veure quan visitàvem els seus domicilis, com reaccionaven quan apareixíem a les seves portes»: Això fa pensar...
El desplegament de la missió és guai! És un escenari que normalment no es toca i això la fa original! A veure si te’n puc parlar més més endavant o veurem altres coses...
Et comentava això del narrador. Ja havíem vist narrador en primera persona en els teus one-shorts de la Winter, però era la veu d’en Charlie i no de la mateixa Winter. Això és un punt que encara ens hi acosta més. A veure, ja sospitàvem des del principi que aquesta primera persona era la Winter, però no ho confirmem fins que la Heather diu: «Però, què més hi podem fer, Winter?», que ja és cap al final del capítol. Això m’agrada, perquè encara que ho assumim no ho sabem del cert fins aleshores, perquè no es diu enlloc, així que està bé perquè ens deixes gaudir de la història des del seu punt de vista sense poder-ho posar la mà al foc.
Quan dius que ho explica a tots tres, vols dir a la Heather, l’Oliver i en Paul?
-------
Apunts:
«era una experiència que intentava fer tant poques vegades com era possible» → «era una experiència que intentava tenir tan poques vegades com fos possible» (el tan i tant ;) ; la correlació de temps verbals, en aquest cas cal el subjuntiu; i et proposo canviar en ‘fer’ pel tenir, atès que sona més natural ‘tenir’ una experiència que no pas ‘fer’-la, oi?)
«tant lluny» → «tan lluny»
«portes la túnica del revés» → «portes la túnica al revés» (per cert, se la va posar bé al final? xD)
«qualsevol altre cosa que ens hem enfrontat en els últims quinze anys» → «qualsevol altra cosa que ens hàgim enfrontat en els últims quinze anys»
«demano màxima responsabilitat de tots els membres implicats» → O «demano la màxima responsabilitat de tots els membres implicats», o bé «demano màxima responsabilitat per part de tots els membres implicats»
Es nota que ho has repassat força!
-------
Sobre el que ens apel·les en la nota final:
Els fets... Es tracta de tot el que passa amb la Berta Noca? Bé, encara no em vull mullar, perquè encara som molt al principi. Hauria de tenir els fets d’aquells temps més frescs. Passen tantes coses en la Segona Guerra que surten als llibres de passada...
Pel que fa al títol. No l’entenc gaire perquè encara no hem arribat al punt en el qual el títol comença a tenir sentit. Quan acabem tota la minific, ja et diré ;) Però sí que m’agrada que mantinguis la tradició dels títols llargs, això sí que t’ho puc dir ara.
«Sé que fa segles de les altres dues fanfictions (l'una del 2016 i l'altra del 2017), així que us les enllaço per si voleu refrescar la memòria» Sí, però ja me’n recordo! Vaig mirar les fics anteriors del tema Charlie-Winter, especialment els comentaris, per situar-me més en la seva història per si de cas, però ho recordava bé! ^^ Jo ho he fet des de la llista de les teves fics, però genial que posis els enllaços, per si hi ha algun despistat xD
(Em sembla que t’has equivocat amb els enllaços: tots dos van a la del 2016 («Hauríem d'anar al Bosc Prohibit... - Durant una nit d'hivern»). La del 2017 («Què va passar aquell dia gris de tempesta? - Què va passar aquell dia gris de tempesta? ») ha de ser: https://www.harrypottercat.cat/fanfictions /4387/qu-va-passar-aquell-dia-gris-de-tempesta/qu-va-passar-aquell-dia-gris -de-tempesta.html)
I això de «fa segles»... Mira’m a mi, que el Retorn comença el setembre del 2016 (sense comptar les retrospectives dins la història). Ara és octubre de 2019 i dins la història tot just entrem a l’octubre del 2016; i jo que volia penjar a temps simultani... ^^’ Segueix somiant, Antares! XDDD
Una altra cosa que et volia comentar és la recerca que deus haver fet per situar-nos al mapa de la zona. Fas sortir molts llocs de lloc i això està súper bé! Littledean, Southampton, Wiltshire, Hampshire, Gloucester... El Google maps m’ha permès situar-me al mapa i fer el ciberturísta, i m’ha encantat la visita xD Pel que sembla, a la Winter no se li posen gens bé els viatgets, eh, potser podria provar el maps xd i recuperaria conductes muggles (del futur!) hahaha Com que som al sud del país, per aquí veurem el perquè del títol...
Per cert! I en la fic «Hauríem d'anar al Bosc Prohibit... - Durant una nit d'hivern» de la mort de la Winter, em preguntaves responent-me la resposta de la teva resposta al meu comentari (s’entén, no? ^^’) i no sé si t’ho vaig respondre per privat en alguna altra banda o no, però no vaig deixar més comentaris. Preguntaves: «Molt interessant, això que dius de color que t’arriba de la Winter. Te n’arriba algun, per part del Charlie? (Pura curiositat, no tens per què respondre.)». Doncs en Charlie és un taronja fosc, tirant a rogenc :)
Bé, diria que això és tot per aquest capítol (prou llarg, no et queixeràs! ;) ). Ja he anat a llegir el segon (però volia deiar-te aquest comentari abans, que tenir dos capítols penjats sense ni un sol comentari sap greu), després et deixo el comentari que n’he escrit!
Fina aviat!
Antares
Unapersona Enviat el 20/10/2019 a les 22:54:38 #27414 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Hola! Fa dies que penso que he de comentar aquest capítol (ara capítols), però mai trobo el temps. Ha valgut la pena fer-hi un espai, perquè m'ha agradat molt! La veritat és que recordo molt poc de la Winter, o sigui que potser faré una rellegida en diagonal de les fics passades.
L'inici a casa el trobo molt bona idea. En un principi em feia l'efecte que es convertiria en una història romàntica, però ja veig que no va per aquí i que és només un detall. I està bé! Els personatges tenen vides més enllà de l'argument principal. I sí, com diu l'Antares, el moment dels genolls molt mono ^^
Quan rep la carta m'he pensat (perquè no recordava les altres fics) que la Winter era auror, després he vist que no i això també ho trobo bona idea. Retratar els que treballen i arreglen els desoris que causen els "herois" que sempre surten en primer pla.
Trobar-se amb la Tonks és un detall que no sé si tindrà més importància en els capítols futurs, però dona una connexió més forta amb el cànon que no pas si et limitessis a mencionar la Conselleria. "Escolta, portes la túnica del revés." Per alguna raó això m'ha agradat molt hahaha
És molt interessant la reflexió que fas/que la Winter fa sobre l'estatut del secret. Estic força d'acord amb el que diu ella: no és gaire ètic això de plantar-se a un poble muggle tan ample i després solucionar-ho prenent uns records als pobres muggles.
Quina manera de tallar el capítol, així t'assegures que continuem llegint, eh? hahaha Avui no, però a veure si durant la setmana que ve em llegeixo el segon. Com et deia al principi m'ha agradat molt! ^^
Ens llegim!
Cass Ross Enviat el 05/02/2020 a les 11:16:45 #27428 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Antares_Black
Hola!
Sí, la Winter, com a filla de muggle, treballa d’obliteradora. Encaixa molt amb ella i els seus objectius vitals. I, a la vegada, permet explorar coses del món màgic més enllà de lo que ens explica la Rowling. Tens raó, amb que emboliquen la troca! Ja veuràs, en aquesta fanfic!
Tens raó, que pot ser una mica confús el diàleg del principi. És que jo conec tan els personatges, que no vaig pensar que us havia de situar una mica més. Tenint en compte el que em deies, ho vaig arreglar una mica, ja em diràs si ara s’entén millor! Sí, l’Aurora és la germana d’ell, de l’Adrian, però (espòiler, haha) no sortirà en aquesta fanfiction. Com moltes altres coses que potser ja aniràs veient, és com que em deixo fils per a mi, per poder-los agafar en una altra història. També és com pinzellades perquè veieu que hi ha vida més enllà, com si diguéssim? Em pregunto fins a quin punt fer això genera unes expectatives que llavors no es veuen satisfetes a la fanfiction...
No és la primera vegada que associes molt la Winter i el Charlie. I potser és una mica influït per això, que faig que el Charlie no surti gaire o gens, perquè en certa manera vull mostrar que la Winter tenia vida més enllà del Charlie? I això, a la primera fanfiction no es veia, perquè era des del punt de vista del Charlie, i en la segona tampoc hi va haver gaire oportunitat, perquè era la mort d’ella. No ho havia dit enlloc, que la parella de la Winter es deia Adrian. Em sembla (perquè, en realitat, li he canviat el nom no sé quantes vegades ja i a vegades tinc un lapsus i no sé amb quin nom m’he decidit), a no ser que et digués alguna cosa pel xat.
(La veritat és que a mi també m’agrada el tema del moviment de genolls sota la taula haha.)
Primer lo de l’ambient casolà, després ―especialment― el mussol... He de reconèixer que una mica vaig jugar a propòsit amb suggerir coses que us pogués dur a pensar en el Cau o amb els Weasley, però que en realitat no és així. Hahahaha! És per què sé que m’associeu molt la Winter i el Charlie.
“Mussol a la finestra, pols migratòria i adéu amor que he d’anar cap a la feina! És que en aquest lloc tan acollidor, quasi ens oblidem que estem en guerra...” Exacte! M’agrada molt com ho has sabut expressar ^^ “I m’agrada que facis sortir la pols migratòria, perquè en les fics se sol oblidar.” És que Littledean no és pas al costat de Londres! Hahaha
Sobre la Tonks. La història està situada al juny de 1996. Si no m’erro, és que la Tonks tenia problemes sentimentals amb el Remus, perquè ell no li feia cas... La veritat és que no ho desenvoluparé més, el tema de la Tonks en aquesta fanfiction, perquè només es veuen en aquesta escena. Una mica era perquè us situéssiu, si reconeixíeu.
Sobre el tema d’on cauen els obliteradors en tot el conjunt de l’organització de la Conselleria... La veritat és que, en la meva opinió, la Rowling es va liar una mica i no hi ha molta consistència. (Falten conselleries bàsiques com la d’Educació i coses d’aquestes, demostrant que la Conselleria més enllà dels Aurors, el Wizenmagot i el Departament de .) Però mirant entre lo de les pel·lícules i lo dels llibres, polint les contradiccions i llimant les cantonades com he volgut, en el meu plantejament quedaria de la següent manera:
La Unitat d’Obliteradors forma part del Departament de Catàstrofes i Accidents Màgics, que està situat a la tercera planta. La Oficina de Falsa Informació (que també surt en aquesta fanfiction), he fet que depengui tant d’aquest mateix departament (Catàstrofes i Accidents Màgics) com del de Regulació i Control d’Éssers Màgics. En el Departament de Catàstrofes i Accidents Màgics hi ha: la Unitat d’Obliteradors, la Brigada de Reversió de Màgia Accidental, l’Oficina de Falsa Informació i l’Oficina de Relacions amb els Muggles (aquestes dues oficines estan estretament lligades entre elles també), i depenent d’aquesta última hi ha el Comitè de Reparació de Greuges Infligits a Muggles. (Que són com les assegurances de vida, que no volen fer res en el fons.)
La veritat és que m’imagino que tot és una mica interdisciplinari. I també hi ha obliteradors que treballen a l’Oficina de Falsa Informació. En aquest sentit, la diferència principal seria que l’Unitat d’Obliteradors intervé sobre el terreny, mentre que l’Oficina de Falsa Informació fa una feina més burocràtica i diplomàtica. En la fanfiction, que ara mateix recordi, només s’esmenta l’Ofician de Falsa Informació i la Unitat d’Obliteradors.
Jo entenc que els obliteradors són una professió en si mateixa, com també ho són els aurors. Ja haureu vist en la fanfiction que una mica els obliteradors és com si anéssin escombrant les pistes de la rereguarda, mentre els aurors estan al front.
Sobre els personatges! “De la gent que ens presentes de la Conselleria, crec que només conec la Tonks. He de conèixer algú més? Són cànon?” Nope! La majoria dels personatges són originals, perquè volia crear un món diferent del del Harry, per demostrar que hi ha vida més enllà. A més, estem a la Conselleria, no a Hogwarts. Els personatges canon són la Tonks i l’Arnold Peasegood, que apareix de passada al quart llibre durant la final de quidditch. Llavors també hi ha altres casos on agafo cognoms de famílies de Harry Potter, però era per lligar-ho al món màgic, perquè fossin guinyos, però no són personatges que surtin als llibres. És el cas de cognoms com Moon (el de la Heather, que, per tant, no és la Hufflepluff del Club de Duel que dius), Aiguaclara, Davies...
Interessant totes les connexions que fas, però la veritat és que no m’hi he matat tant, amb els cognoms. Excepte en alguns casos, que ara explicaré. La Heather Moon: com he dit, cognom del món de la Rowling (tot i que no surt als llibres, sinó a unes notes posteriors de la Rowling segons la qual és un cognom d’una companya de classe del Harry, que seria la germana petita de la Heather segons la meva opinió), el nom l’he fet perquè m’agradava (i perquè em fa pensar en el d’Esther, estrella).
El Neil O’Brien ―el nom surt més endavant, em sembla que al segon o al quart capítol―: el cognom vol dir “noble”, em sembla, i en aquest sentit, ell va molt cregut amb el poder que té; i Neil, perquè és un nom irlandès (com el cognom), i té un origen confús, però un dels significats és “núvol”, i en aquest sentit seria perquè les accions que fa l’O’Brien no són aigua clara, i juga per uns objectius propis; així com els núvols tapen el sol. A més, Neil s’assembla a Nigel, que al seu torn es relaciona amb el negre, i el negre no és precisament un color de connotacions positives.
L’Oliver i el Paul. Yikes! Vaig decidir justament no buscar cognom perquè sinó hi donaríeu massa importància, i el rol que feien tampoc en tenia tanta, i justament tu me’ls intentes buscar al canon pels noms hahahaha. Nope! Pel que fa al director Undersee: vaig agafar aquest cognom per aquest motiu que dius ^^ “El nom em sona com ‘sota la mirada’ perquè ell presideix i la resta són sota les seves ordres i el seu control.” No sé si existeix realment, però l’he agafat dels Jocs de la Fam, que és el cognom de l’alcalde del districte 12.
Tornem a la Winter: és obliteradora, i això depèn del Departament de Catàstrofes i Accidents Màgics. Per tant, no és inefable (“indiscible” és en castellà ― i els inefables treballen al Departament de Misteris). Els aurors tenen una oficina al Departament de Bruixijustícia, situat a la segona planta. (En castellà, Departamento de Seguridad Mágica i en anglès, Department of Magical Law Enforcement.) En el departament de Bruxijustícia, en l’oficina d’aurors és on treballa la Tonks. I en una altra oficina, ara mateix no sé quina, treballa l’Arthur amb lo de l’ús indegut de la màgia. (I els aurors són una oficina al Regne Unit! És als EUA, que tenen un departament).
“«Esperava que no fos per allò de fa dos anys» Oh, oh. Què deu ser això de fa dos anys??” :D És, com t’he dit abans, un altre dels fils que deixo anar. Aquest, sincerament, em pensava que tindria temps d’aprofundir-hi molt més del que hi aprofundeixo, en els pròxims capítols. Però és interessant.
“Oix... Em toca, això que diu que és el món muggle per ella (...). I això de l’Estatut del Secret (m’encanta el tema del secretisme màgic!)” M’agrada que t’hagi agradat aquesta reflexió ^^ El tema de l’Estatut del Secret, és molt interessant ^^ El toco una mica en aquesta fanfiction, però segurament tornarà a sortir en alguna altra història de la Winter, al cap i a la fi, és la seva feina, però també té a veure amb ella. En com ella, com a filla de muggles, se sent, tal com es veu una mica amb la reflexió que comentaves abans. “Aquí ja comencem a veure coses que no s’estan fent bé en relació als muggles. I també s’estan plantejant temes morals (no sé si és una cosa que volies dir, però jo ho interpreso així): que no sembla que estigui moralment bé, això de actuar sense cautela (per exemple, vestits de bruixots davant dels muggles) i després esborrar-los la memòria i ja està” No, no m’ho havia plantejat en uns termes morals molt clars.
“El desplegament de la missió és guai! És un escenari que normalment no es toca i això la fa original! A veure si te’n puc parlar més més endavant o veurem altres coses...” Ja em diràs!
M’agrada molt que et sembli bé això que el narrador sigui la Winter però no es confirmi fins al final ^^ Em vaig adonar que ningú l’havia mencionat, i en aquesta escena final quedava molt bé. Tens raó, aquest narrador apropa molt la Winter, i és totalment diferent de les altres fanfictions. A vegades se’m fa una mica complicat, el narrador en primera persona, sobre tot el que se suposa que sap i no sap sobre la trama general, però espero poder-hi tornar a treballar més endavant.
Sobre els apunts ortogràfics, ja estan arreglats i moltes gràcies per marcar-me’ls! Als següents capítols ja hi vaig parar més atenció, però aquest primer tenia tantes ganes de penjar-lo que no m’ho vaig mirar gaire hahahaha. Lo del tant i el tan crec que ja és una causa perduda, perquè com que m’ho marques sempre m’ho miro MOLT, però sempre, sempre, n’hi ha algun que se m’escola TT
Sobre els fets: ho comento a l’últim capítol. Tens raó amb això: “Passen tantes coses en la Segona Guerra que surten als llibres de passada...”
Al final vaig canviar el títol, però em sembla que em vas dir que aquesta nova versió també t’agradava. A mi m’agrada més. “Però sí que m’agrada que mantinguis la tradició dels títols llargs, això sí que t’ho puc dir ara.” Doncs és complicat! Costa molt trobar un títol llarg, amb aquest m’hi vaig barallar molt. Però tinc associada la Winter a títols llargs, i per distingir la seva història, vull fer aquests títols més llargs. En canvi, tinc pensades fanfictions per altres personatges que tenen uns títols molt concrets i diferents. És com per distingir de quins personatges és la fanfiction només mirant el títol.
Merci per dir-me lo dels enllaços, em sembla que també està corregit i ara hauria de funcionar bé! La veritat és que ho vaig enllaçar perquè ho recordéssiu, però com que és la primera que se situa cronològicament, no feia molta falta. Hahahaha, vull dir, que espero que s’entengui independentment de la resta.
“I això de «fa segles»... Mira’m a mi, que el Retorn comença el setembre del 2016 (sense comptar les retrospectives dins la història). Ara és octubre de 2019 i dins la història tot just entrem a l’octubre del 2016; i jo que volia penjar a temps simultani... ^^’ Segueix somiant, Antares! XDDD” Cada cosa al seu temps! ^^
“Una altra cosa que et volia comentar és la recerca que deus haver fet per situar-nos al mapa de la zona. Fas sortir molts llocs de lloc i això està súper bé!” Merci per apreciar-ho! I gràcies a Google Maps, perquè sinó hauria estat impossible!! La veritat és que no tenien molta importància els noms concrets (excepte Littledean, per raons òbvies), però donava més realisme a la història, no? I em permetia entendre a mi la ruta que hauria de fer la Winter en els pròxims capítols.
“Pel que sembla, a la Winter no se li posen gens bé els viatgets, eh, potser podria provar el maps xd i recuperaria conductes muggles (del futur!) hahaha” Exacte, a la Winter no se li posen bé els viatges, per això a vegades va amb cotxe com una bona muggle, hahaha! A vegades penso que és ben trist que la Winter mori abans de tota la tecnologia del segle XXI. Però llavors penso, que amb els merders que ja tenien el 1996, què passarà el 2020?? I em venen ganes d’escriure una fànfic dels de l’Oficina de Falsa Informació durant aquesta última dècada i histèrics amb les xarxes socials. No descarto que ho faci algun dia només per passar-m’ho bé hahahah (perquè llavors hauria de ser una comèdia).
Sobre el color que t’arriba del Charlie, és molt bonic ^^
Fins el pròxim capítol i merci pel comentari!
Cass
(PS. No em puc creure que he tardat quatre mesos a penjar els comentaris, mare meva!)
Cass Ross Enviat el 05/02/2020 a les 11:18:11 #27429 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Unapersona
Hola!
M’alegro que t’hagi agradat el capítol, i espero que n’hagis gaudit. No sé fins a quin punt és important fer una rellegida de les fanfictions anteriors, sobretot tenint en compte que aquesta és cronològicament la primera ―de moment!― i és també la primera que està des del narrador de la pròpia Winter, així que crec que es pot conèixer més el personatge en aquest capítol que no pas en els anteriors.
“L'inici a casa el trobo molt bona idea. En un principi em feia l'efecte que es convertiria en una història romàntica, però ja veig que no va per aquí i que és només un detall.” Veig que aquest inici a casa ha tingut bona rebuda, entre el que dius tu i l’Antares! I mira que al principi no ho tenia gaire clar si valia la pena hahaha. Nope! No és una història romàntica ―no crec que sigui capaç d’escriure’n una, ja veurem quan ho intenti!― però en certa manera aquest amor romàntic de rerefons sí que hi serà, si la missió ho permet! “Els personatges tenen vides més enllà de l'argument principal.” Exacte, aquesta era la intenció ^^
“Quan rep la carta m'he pensat (perquè no recordava les altres fics) que la Winter era auror,” Molt malament! Veig que no has llegit el resum de la fanfiction hahahahhaa. Hi diu això: “L'obliteradora Winter Carter està enmig d'una missió a les comarques de ponent.” La Winter no és auror, és obliteradora. (Al comentari a l’Antares comento una mica més l’ordre dels departaments i oficines segons ho interpreto a partir del que diu la Rowling.) Exacte, una manera interessant de definir-ho: “Retratar els que treballen i arreglen els desoris que causen els "herois" que sempre surten en primer pla.”
M’alegro que apreciïs la presència de la Tonks, que no sortirà més. És justament per això de la connexió amb el cànon, i també amb allò que ja sabeu de la Winter ― és a dir, la seva amistat amb la Tonks. “"Escolta, portes la túnica del revés." Per alguna raó això m'ha agradat molt hahaha” Hahahha, doncs el pitjor és que llavors no aclareixo si se l’arregla o no hahaha
“És molt interessant la reflexió que fas/que la Winter fa sobre l'estatut del secret. Estic força d'acord amb el que diu ella: no és gaire ètic això de plantar-se a un poble muggle tan ample i després solucionar-ho prenent uns records als pobres muggles.” És que els bruixots tenen una opinió dels muggles que tela! I això, més enllà dels bruixots sang-pura, és una cosa estructural.
Ens llegim!
Cass
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 13/04/2020 a les 16:41:49 #27480 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Hola!
Ja t'aviso que NO et faré un comentari com el de l'Antares. XD Mare meva, normalment m'agrada llegir els comentaris que fa la gent abans que jo per veure si hi tinc alguna cosa a afegir, però és que s'ha passat tres pobles i se m'han passat les ganes!
El principi m'ha agradat molt, però m'hagués agradat més si hagués sabut que parlàvem de la Winter amiga del Charlie. No en dius el nom fins al final, i m'estava trencant el cap per saber com la prota estava relacionada amb els Weasly i l'Errol. Després he relacionat que era de l'edat de la Tonks i finalment quan la Heather l'ha anomenat Winter ja he lligat caps. També dius, culpa meva per no llegir la intro de la FF, però és que normalment no ho faig perquè penso que al començament del capítol ja es farà entendre, però en quest cas no ha estat així. En aquesta part també hi hagués apreciat una mica més de descripció d'ambient, perquè no tenia clar si imaginar-me una cuina, o un saló, o alguns colors de fons per posar a la meva ment, saps?
Tota la segona part, a la Conselleria i al territori m'ha enganxat molt. Està molt bém trobo, ben organitzat i bastant realista. L'únic que no m'ha acabat de fer el pes és el fet que els Obliteradors es passegin per barris muggles vestits de bruixots! Ja que la seva feina és tractar directament amb muggles haurien d'anar súpercamuflats i sempre vestits de muggle; és el que esperaria, vaja, i m'ha sobtat de veure que no era així.
Els personatges estan guais però m'agradaria veure (als propers capítols, potser?) una mica de descripció física de la Heather el Paul i l'Oliver, que m'imagino que són amb els qui més anirà i així me'n faig una imatge mental més fàcilment (no cal saber-ho tot, però mola saber si algú és, per exemple, molt alt, o com té els cabells o algun tret que es destaqui). Només amb un parell d'adjectius quan apareixen a mi ja m'ajuda motl ^^
Un parell d'apunts gramaticals:
- Has fet un pleonasme, crec que potser per estar-t'hi trencant el cap més del compte: "... una expressió seriosa, que estava acostumada a veure-la-hi poques vegades" --> és molt més simple: veure-li (a ella). "L'expressió seriosa" (CD) ja apareix a la subordinada, en el "que" relatiu del principi ;) Segur que ho has pensat massa.
- Has escrit un "hi han". Recorda que haver-hi és impersonal i sempre es posa en singular.
Això és tot per ara! Seguiré llegint! :)
Cass Ross Enviat el 04/05/2020 a les 18:15:12 #27523 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Agatha Black
Hola! Com que no t'has llegit els comentaris llargs, doncs mantindré la resposta breu també hahahaha. El nom de la Winter surt al resum abans d'entrar a la fanfic, per exemple. Tindré en compte que he d'acabar de currar-me més la descripció! (Especialment la dels personatges que és el meu punt feble per excel·lència). Sobre el tema del funcionament dels obliteradors ja en parlarem més endavant que em sembla que canvies d'opinió ;) M'alegro que ho trobis bastant realista. Jo, en contra, no crec que acabi d'estar ben organitzats, però això ja serien fallos estructurals del departament. Merci per les correccions gramaticals!
Cass
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 07/05/2020 a les 16:51:17 #27531 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Bé, he deixat passar una estona per recuperar-me i ja em tens aquí per comentar el primer capítol! Segueixo amb el trasbals, però bé, la vida continua hahaha
Com en l'altre, seré breu per poder seguir endavant. Dels personatges, poca cosa queda per dir... la Winter m'encanta, però és que ja li vam agafar tots afecte quan vam llegir la fanfic de la carta del Charlie. Tinc moltes ganes de seguir-la descobrint en aquesta ff! Han estat molt interessants els pensaments que tenia passejant-se amb les túniques per allà. M'agrada, també, que haguem tingut un tast de l'Adrian. No sé si sortirà gaire més, en aquesta, però suposo que si t'animes a escriure el que tens pensat, el veurem! Per la resta, no els hem vist gaire, encara, però segur que ja els anirem descobrint. (M'he espantat quan he vist que tenies un personatge que es deia Neil O'Brien, perquè el Bran es diu Bran O'Neill i al primer moment m'ha semblat que no podia ser haha).
M'agrada molt com tens organitzats els obliteradors dins de la Conselleria, hi has pensat molt i està ben detallat. Es nota que ho tens tot cuidat! He rellegit la pàgina de la wiki de la Segona Guerra Màgica, per estar situada en el moment, i he aprofitat per veure si trobava els fets que ens expliques en la ff. Realment en tenim molt poca informació, cosa que et dona una gran llibertat de moviments! A veure com ho desenvolupes, tinc moltes ganes que surtin gegants huhu Segueixo!
Mercè Granger Enviat el 13/09/2020 a les 18:26:16 #27571 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Hola!
M'agrada molt el tema de la fic, com has agafat un esdeveniment secundari dels llibres i hi has aprofundit. I amb la Winter, que aquí tots ens l'estimem massa *pause for crying*. La introducció a casa la trobo molt guai, coneixem l'Adrian, que espero tenir oportunitat de conèixer-lo més a fons (i a la seva germana, pareix un personatge, l'Aurora, pell que diuen! I la mare, haha, que odia a la Winter?). També està super bé que aparegui la Tonks
Com diuen per aquí dalt, m'ha agradat molt com has organitzat la Conslleria i el trasbalsament que hi ha... realment durant aquells mesos devia ser tot un caos haha. Se m'ha fet una imatge molt clara de com s'organitza tot normalment, també de l'Undersee. La reflexió de la Winter amb el seu treball, la túnica.. ai, és molt maca i realista, però trenca bastant. Pobra.
Bé, no m'enrollo que vull continuar"
Cass Ross Enviat el 30/12/2020 a les 11:12:39 #27634 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris!
marta_ginny:
"Tinc moltes ganes de seguir-la descobrint en aquesta ff!" Espero que al final es complissin les teves expectatives de conèixer-la més en aquesta fanfic ^^ "M'agrada, també, que haguem tingut un tast de l'Adrian. No sé si sortirà gaire més, en aquesta, però suposo que si t'animes a escriure el que tens pensat, el veurem!" Sí, en aquesta fanfiction surt molt poc; en aquesta escena, i en una altra al final de tot, surt ell, mentre en d'altres moments la Winter hi pensa. I sí, sortirà més en d'altres fanfictions sortirà més com a protagonista ^^ Ara només falta que les escrigui.
"(M'he espantat quan he vist que tenies un personatge que es deia Neil O'Brien, perquè el Bran es diu Bran O'Neill i al primer moment m'ha semblat que no podia ser haha)" OMG quina casualitat més divertida hahahaha. Però l'O'Brien és un horror de persona.
"M'agrada molt com tens organitzats els obliteradors dins de la Conselleria, hi has pensat molt i està ben detallat. Es nota que ho tens tot cuidat!" M'agrada que sembli que és així, perquè la veritat és que hi ha unes quantes coses que encara les tinc a l'aire. La Rowling va muntar un desastre allà dins. "A veure com ho desenvolupes, tinc moltes ganes que surtin gegants huhu" Ai, temo per les teves expectatives.
Gràcies per llegir i comentar!
Mercè Granger:
"M'agrada molt el tema de la fic, com has agafat un esdeveniment secundari dels llibres i hi has aprofundit." Sí, això va molar molt de fer-ho ^^ "I amb la Winter, que aquí tots ens l'estimem massa *pause for crying*." Sorry! Però sí, la Winter és genial. Tinc ganes de tornar a escriure alguna cosa d'ella, que la tinc molt abandonada. "a la seva germana, pareix un personatge, l'Aurora, pell que diuen!" L'Aurora és tot un personatge, sí. "I la mare, haha, que odia a la Winter?" Yeah. "També està super bé que aparegui la Tonks" Sí ^^ La Tonks és un personatge recurrent a moltes fanfictions meves (de les que de planificar, també) i mira que no és protagonista de cap d'elles, però fa gràcia, que vagi apareixent. És com el nexe.
Gràcies per llegir i comentar! Tinc curiositat per veure què et sembla la resta de la fanfiction ^^
Un petó!