Harry Potter: Next Generations. - Rumb a l'aventura del demà.
AvatarEscrit per Lof
Enviat el dia 07/09/2019 a les 16:49:19
Última modificació 07/09/2019 a les 16:49:19
Tots els capítols de Harry Potter: Next Generations.
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Rumb a l'aventura del demà.

 

La casa dels Potter feia honor al cognom de la família. No era un palau, però era molt gran i espaiosa. El Harry no havia volgut quedar-se a la casa de la plaça Grimmuld perquè allà evocava els mals records que en Sírius en tenia i la seva desgraciada mort. Al final s’havien traslladat amb la Ginny a les afores d’Ottery St. Mary i s’havien establert en una gran casa. Molt a prop de la meitat del riu Otter, un petit camí de sorra es desviava i pujava cap uns terrenys irregulars però ferms. Algun que altre arbre envoltava la zona, i plantes diverses creixien lliurament pels voltants. Uns avets petits amb una tanca de fil-ferro al davant cobrien tot el perímetre de la casa, deixant un petit espai frontal on hi havia una gran porta de roure que s’obria i es tancava màgicament segons el que convenia en cada moment. Travessant la porta, un caminet pavimentat portava a la casa principal i un altre cap al cobert, on es guardaven tots els trastos que s’hi podia encabir. Al final del camí que duia a la casa i desprès de pujar tres esglaons de formigó amb acabat de fusta tallada, s’aixecava un replà gens menyspreable de grans peces negres i unes baranes blanques a cada costat que donava a la porta d’entrada de la casa. Un petit timbre anunciava les visites mentre els visitants s’esperaven sobre una estora que reposava davant de la porta o s’asseien en un petit banc al costat de la barana. Travessant la porta hi havia un vestíbul de marbre negre generosament decorat amb tot de floritures. Unes escales ben amples en forma esbiaixada separaven la planta baixa de la segona planta. A baix hi havia la cuina, el menjador, l’habitació del Harry i la Ginny, una habitació pels convidats, dos lavabos, una habitació per fer diverses feines domèstiques i el despatx del Harry.

 

A dalt hi havia les habitacions de l’Albus, del James i de la Lily; un lavabo i una habitació molt gran on els nois es podien estar junts i fer el que volguessin.

 

 

 

L’habitació de l’Albus era força espaiosa. D’uns quatre metres d’altura i deu d’amplada, era ideal per ell. Tota pintada de blanc, disposava d’un gran armari i un parell de lleixes on desava les seves coses. Les parets estaven plenes de pòsters amb paraules indesxifrables i dibuixos estranys, mentre que tot escampat pel terra rondaven diversos objectes de muggle i uns quants Periòdics Profètics vells. Un IPhone, un despertador i un ventilador reposaven sobre les tauletes.

 

A l’Albus sempre l’havien fascinat els objectes fets per muggles. Era el net preferit del seu avi Arthur i sempre que es veien no paraven de discutir sobre el fascinant desenvolupament tecnològic dels muggles durant els últims anys. La resta de la família els tenia per uns excèntrics.

 

L’Albus Potter estava estirat sobre el llit mirant-se el llibre de Textos Rúnic Antics. Ni alt ni baix per la seva edat, havia heretat els ulls verds de la seva àvia. Tenia els cabells negres atzejava del seu pare i la pell clara. Aquell any començava les assignatures optatives i havia escollit Mugglerologia i Runes Antigues. Sempre l’havien fascinat les Runes Antigues i els seus usos. I és que no només es podien fer servir per escriure, sinó que ell pensava que amagaven altres usos ocults com per exemple representacions o indicacions especials. Seria fascinant estudiar-les aquest any a Hogwars. Pel que havia fullejat al llibre, només farien coses elementals, com traduir paraules bàsiques i l’abecedari de runes, però tot i això era un bon començament per assolir les bases. De Mugglerologia segur que seria un alumne avançat. No sabia ben bé que farien a classes ja que el llibre explicava la història dels muggles i com s’ho feien per cobrir les seves necessitats bàsiques, però segur que li aniria bé. A més a més el seu tiet segon Dudley era un muggle i estava acostumat a aquell món. El seu avi mai perdia l’ocasió d’ensenyar-li totes les coses fascinants que havia après fins ara.

 

Mentre estava sumit en aquestes reflexions, la porta de la seva habitació es va obrir de cop i va entrar el seu germà James. Era un noi lleugerament robust i ben plantat amb aires de suficiència. Tenia els cabells negres i, a diferència del seu germà, els ulls marrons. Va somriure al seu germà.

 

- Ei Al! La mare diu que ens afanyem per anar a agafar el Hogwarts Express! Tens el bagul a punt? Ja saps com es posa quan les coses no van com ella vol...

 

Oh no! L’Albus s’havia passat tant de temps sumit en les seves reflexions que se n’havia descuidat totalment.

 

- Ja veig que no… -va riure el James, mirant l’habitació desendreçada amb aire divertit-. Vinga afanye’t, que no vull que arribem tard per culpa teva! Fins i tot la Lily ja ho té tot a punt.

 

- Ja va, ja va, dóna'm cinc minuts -va contestar l’Albus mentre el seu germà ja marxava cap a la seva habitació-. Almenys et podries quedar a ajudar…

 

Però el seu germà ja havia marxat tant ràpid com havia arribat. L’Albus es va posar a entaforar coses al bagul sense cap ordre aparent mentre pensava feliç en el que l’esperava a Hogwarts. Els amics, la seva espaiosa sala comuna, plena de llibreries amb aquella estàtua de marbre tant gran al mig. Els finestrals que donaven a unes vistes sublims de les muntanyes dels voltants. El gran Saló, amb aquell sostre encantat tan realista i el menjar sempre exquisit. Els terrenys que envoltaven Hogwarts i el llac, llocs perfectes per parar la brisa. I un llarg etcetra…

 

- Vinga Albus, fill, que hauríem d’anar marxant! Afanye’t i no t’encantis! -va fer la veu de la seva mare des del pis de sota-.

-Ja baixo mare!

 

Quan finalment ho va tenir tot preparat, l’Albus va sortir de l’habitació i va començar a baixar les escales empenyent el bagul. A baix els esperava una malhumorada Ginny juntament amb els seus dos germans.

 

- Ja era hora germanet! Fa un bon rato que t’esperàvem. Que feies, llegir algun llibre no, suposo?

 

La Lily, una noia baixeta d’ulls marrons i pel-roja, amb els cabells que li arribaven ben bé fins la cintura, feia cara d’exasperada. Però res comparat amb la de la seva mare.

 

- Aquest Harry… Ja podia haver demanar festa enlloc d'enviar-nos aquests goril·les amb els cotxes. Si és que no té remei…

 

- Ho sento Lils, mare. Quan vulgueu ja podem marxar.

 

I es que a fora els esperaven dos homes musculats vestits amb trajos negres i corbata. Feien una mirada de pocs amics al costat d’un cotxe negre que relluïa sota el sol del matí. Van agafar el bagul de l’Albus i el van encabir amb els altres al portaequipatges del darrere, que feia unes dimensions sospitosament grans.

 

- Som-hi, senyora Potter?

- Jo em demano anar a davant! -va fer el James-.

- No és just, ja t’havia dit que hi volia anar jo, a davant -va exclamar la Lily, amb mala cara-.

- Deixeu-vos de foteses nois, que anem tard. James, tu a davant amb mi. Lily i Albus, vosaltres a darrere. I ai del que em repliqui…

 

La Lily no va discutir, però va entrar al seient de darrere amb mala cara i furiosa amb el James i la mare. Perquè sempre s’havia de fer el que volgués el seu germà gran? D’acord que era el gran, però ella i l’Albus també eren part de la família eh! Tot i que l’Al sempre s’havia pres les rebequeries del James amb filosofia i sentit de l’humor, a ella el treia de polleguera que el seu germà se sortís sempre amb la seva. I pel que fa a la seva mare… feia por i tot quan la contradeies. Era millor fer-li cas i tenir-la de bon humor que no rebre una “esbroncada made in Weasley”, tal i com les anomenava el seu pare. Mentre el cotxe es dirigia a l’estació de King’s Cross sospitosament ràpid i sense entrebancs (en realitat el viatge hauria de durar una bona estona), l’Albus pensava que era una llàstima que el seu pare no vingués a despedir-los. Tot i haver-los desitjar un bons curs la nit anterior abans que anessin a dormir, no li hauria costat gens acompanyar-los a l’andana com feien els pares normals. I menys siguen “el famós Harry Potter”. Semblava que a la feina tenien algun nou cas que els portava de bòlit. Potser aquesta era la causa de la seva absència. Tot i que no es podia dir que fos un mal pare ni molt menys, mai s’havia dedicat a ell i els seus germans especialment. Casi semblava més preocupat pel benestar del Teddy que pel dels membres de la seva pròpia família. A ell no li importava, però sabia que la Lily i el James estaven molt units al seu pare i li sabia greu per ells.

 

Al seient del davant, un James content ja veia el camp de Quiditch en la seva imaginació. Gryffindor portava 4 anys seguits guanyant el campionat de Quidditch, i això, modèstia a part, era en gran part gràcies a ell. En tota la història de Hogwarts, Gryffindor s’havia posat al capdamunt de la classificació de la residència que més cops havia guanyat la copa just l’any passat, i tot gràcies a una captura espectacular amb salt de l’escombra inclòs que havia protagonitzat contra Slytherin, que ara s’havien de conformar amb la segona posició històrica i una sequera de 6 anys. Sort que havia practicat l’encanteri del matalàs de vent per aterrar, sinó s’hauria trencat alguna cosa. Ja tenia ganes de que comences la temporada.

 

Quan finalment van arribar a l’estació de King’s Cross, ja només faltaven deu minuts perquè sortís el tren.


Llegit 27 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)