Harry Potter: Next Generations. - Una mort misteriosa.
AvatarEscrit per Lof
Enviat el dia 28/07/2019 a les 21:47:42
Última modificació 28/07/2019 a les 23:17:48
Tots els capítols de Harry Potter: Next Generations.
impresora Versió per imprimir



Una mort misteriosa.

 

Hola a tothom! Bé, finalment he pensat una possible història interessant i que em motiva a l’hora d’escriure. Encara no està tot 100% planejat, ja que a part d’alguns detalls i el fil argumental central, sóc molt d’improvisar. Tot i així, espero anar desenvolupant tranquil·lament i amb calma la història, sense presses. Com deveu haver deduït pel títol, es tracta d’una història amb la generació posterior al Harry com a protagonistes. Com que hi han pocs detalls sobre ells, la seva personalitat i aventures deixen lloc a la improvisació, cosa sempre interessant. Dir que m’he pres la llibertat de fer que la Lily i l’Hugo tinguin un any més en aquesta fic dels que tenen en el llibre “The Cursed Child”, no gaire bo en la meva opinió, per cert. Em va esguerrar una mica la saga.

 

Els motius? Simple. Primer, perquè així m’estalvio el hype de la Lily en ser el seu primer any a Hogwarts i tal, i és que quan ja tenia un bon tros escrit vaig veure que m’havia equivocat amb la seva edat i havia de fer primer i no segon. Però no volia retocar l’escrit ni fer un primer any a Hogwarts. Ja se que no és 100% fidel a la informació «oficial», però no crec que sigui massa rellevant tampoc. Al final, és una fan «fiction». I segon per tenir els tres fills Potter en un curs relativament avançat. En aquesta història el James comença fent quart, l’Albus tercer i la Lily segon, així m’estalvio els primers anys.

 

Desprès d’aquesta breu introducció doncs, comencem!< /p>

 

________________________________________________________________________ __

Circulaven alguns cotxes per la zona, però la fressa no penetrava dins les quatre parets de la casa situada al carrer Dove. Aquell era un dels dies ocasionals en que el Harry decidia portar els fills a veure el seu cosí Dudley i la seva família. Tant la Ginny com la dona del Dudley eren fora i no havien assistit a la trobada.

 

De petits, sempre se les havien tingut, el Dudley i el Harry. Però a mesura que es va anar fent gran, el Dudley va anar madurant fins a tenir una relació cordial i fins i tot es podria dir que amistosa amb el Harry. Aquest, per la seva part, mai havia arribat a odiar de debò el seu cosí ni res semblant. Li havia tingut certa rencúnia de petit, però es va anar esvaint ràpidament a mesura que passava el temps i havia d’afrontar perills molt més reals que el seu cosí.

En aquell moment, la Lily no parava de córrer per la casa com una boja, fascinada pel contingut d’aquesta. Els nois Dursley se la miraven amb cara de pomes agres, i l’Albus i el James no se sabia exactament on paraven.

 

- Ei Dud! Com van les coses per aquí? Sembla que et va bé, oi? -va comentar-li el Harry al seu cosí-. Els teus fills no semblen contents de veure’ns, per això.

 

- Ens va genial, però ara que ho dius, l’altre dia va passar una cosa ben estranya. Vam patir una tempesta d’aquelles elèctriques amb llamps per tota la zona. Semblava com si el món s’hagues d’acabar. No vam patir danys greus, però la gent es va espantar molt. Un fet molt estrany, sobretot en ple Agost, no creus? No deu tenir res a veure amb els de la teva colla, oi? A part d’això, ens va tot sobre rodes.

 

- Papa, papa, que és això? - va interrompre l’Albus, que havia aparegut esbufegant tot de sobte, assenyalant una “PlayStation 4”-. Has vist què fa? Surten tot de coses per aquella pantalla, wow!

 

El Harry va posar els ulls en blanc.

 

- Veig que no us falta de res a casa, eh cosinet. Albus: això és un objecte que els muggles anomenen consola, en que es poden jugar a jocs diversos si els compres -va dir el Harry mentre el Dudley es posava a riure-.

 

El seu fill es va mirar l’objecte amb els ulls brillants, plens de veneració.

 

- I no Dud, pel que fa a això que comentes d’aquesta tempesta: no hi ha cap indici de que sigui cosa nostre, tot i que ja n’he sentit comentaris tant a les vostres notícies com a les nostres. No et negaré que és estrany, però al meu departament ja anem prou enfeinats com per ocupar-nos de fenòmens paranormals, ara.

 

El Dudley va anar a la nevera i va treure un parell de cerveses, però el Harry va aixecar la mà i el seu cosí va arronsar les espatlles com dient “tu t’ho perds”. De sobte va entrar el James corrents i amb mala cara.

 

- Pare, el Ron és a fora i diu que vol parlar amb tu.

 

El Harry va posar cara de sorpresa. Què hi feia el Ron allà? Se suposava que no estaven en horari de feina i tenien la resta del dia lliure. Encuriosit i esperant no rebre males notícies, el Harry va sortir i es va trobar un home alt i esprimatxat de cabells rojos i aspecte amable davant la porta de la casa. Semblava cansat i feia cara de preocupació.

 

- Males notícies Harry. Hem trobat el Petrell mort aquest matí a casa seva i no tenim ni idea de què pot haver passat. Sento interrompre aquesta… ehem... agradable reunió familiar -va somriure al veure el Dudley sortir per la terrassa amb una cervesa a la mà i sense camisa-, però hauries de venir a fer un cop d’ull com abans millor per veure que et sembla tot plegat.

 

El Petrell mort? - va pensar el Harry-. Allò era molt estrany, no tenia ni cap ni peus. Feia mesos que no li treien l’ull de sobre. Sabien que tenia una connexió o altre amb les forces del mal i que era un convençut de les velles ideologies dels Cavallers de la Mort i el Voldemort. El desconcertant era que si havien d’esperar alguna cosa, era que ell mates a algú, no pas ser ell mateix la víctima. El Harry no sabia que pensar del tema. Una baralla entre gent partidària de les forces del mal? Algun accident? Allò era molt estrany, tenint en compte que quedaven pocs bruixots que seguissin portant problemes. Es passaven el dia fent més paperassa que cap altre cosa, al departament. Un accident? El seu instint li deia que no… Hauria d’anar-hi a fer un cop d’ull ell mateix.

 

 

* * *

 

 

El Petrell vivia en una zona aïllada de l’illa de Torney. Almenys no s’havien de preocupar de possible gent tafanejant per la zona. De moment, molt poques persones sabien sobre l’incident. Una vall rocosa desembocava directament en una casa rural més aviat petita. Els arbres s’arremolinaven tot al voltant de la casa, però a una distància prudencial d’aquesta. Feta de fusta tallada i amb un aspecte molt deixat i florit, semblava molt antiga, com si fes segles que fos allà. La fusta estava molt desgastada i semblava que la casa s’hagués d’esfondrar d’un moment a l’altre. Desprès d’examinar una mica els voltants sense trobar res fora del normal, el Harry i el Ron es van dirigir cap a la porta d’entrada.

 

- Testimonis o alguna pista del que ha passat?

- Ni una cosa ni l’altre. El Wilson m’ha avisat fa una estona del que havia passat i he vingut a buscar-te immediatament.

- Anem a veure com està la cosa.

 

Van parar davant la porta, que no estava tancada. No semblava que l’haguessin forçat. L’havien deixat oberta, o l’agressor s’havia materialitzat màgicament a l’interior de la casa? Al travessar la porta, van veure que la situació dins la casa ja era una altre història. Tot estava de cap per avall. El rebedor era ple de calaixos pel terra, com si algú hagues bolcat la calaixera. Papers sense aparent importància i tot d’objectes s’havien barrejat pel terra, deixant una escampadissa brutal com a resultat.

 

- Sembla que aquí hi ha hagut acció, oi Ron? Potser es devia trobar amb l’agressor abans de sortir de casa, si és que ha sigut atacat per algú.

- Fa tota la pinta de ser així mateix. Llàstima que no deixessin un missatge amb el nom i la manera com contactar. Què? -va afegir al veure la mirada del seu amic- així almenys tindríem una pista per seguir...

 

Van seguir el camí del rebedor fins a trobar una porta a mà dreta que semblava donar a la cuina. La porta estava oberta. A la cuina estava tot igual o pitjor que a l’entrada. Tot d’aliments i mobiliari divers estaven escampats per la zona. Tres cadires estaven totalment trencades, amb tot de trossos escampats pel terra, com si haguessin rebut l’impacte d’un encanteri destructor. Semblava que un elefant hagues passat corrents per l’habitació. Rastres de sang indicaven la direcció a seguir. I efectivament, a la porta del menjador van veure el cadàver. Un home alt i prim duia la vareta a la mà dreta i feia cara de por, amb els ulls que li sortien de les òrbites. Estava estirat de cap per avall i amb els peus fent un angle casi recte molt estrany. No presentava signes de violència física ni de cap altre tipus, com si hagués mort a causa del malefici de la mort. El Ron va ser el primer a parlar:

 

- Haig de confessar que no m’agradaria morir en aquesta postura.

- Han trobat rastre d’alguna cosa?

- Els analitzadors haurien d’arribar d’un moment a l’altre.

- Sembla una especie de baralla, no? Qui deu ser l'agressor i perquè el deu haver mort?

- Ni idea, potser la víctima li devia uns galeons i una cosa va portar a l’altre…

- És que no et pots prendre seriosament la investigació, Ron?

- Perdó, perdó… Però és factible, oi?

 

El Harry es va mirar el seu amic fixament. Estava de broma o parlava seriosament? A vegades costava fer la distinció, amb el Ron. Llavors va mirar el cadàver més atentament i es va adonar d’una cosa.

 

- No sembla que l’hi hagin fet res obvi com un encanteri de foc, electricitat o qualsevol altre element, oi? Electricitat... Llamps… Últimament passen coses estranyes, oi? Va haver-hi una tempesta elèctrica molt forta l’altre dia en ple estiu…

- No deus estar pensant en res relacionat amb l’Innominable.

- I és clar que no. Això és un capítol tancat. Però tinc la sensació que no es tracta d’un fet aïllat. I per cert, ja seria hora que l'anomenessis pel nom, no?

- Tens raó...

 

Al cap d’una hora d'anàlisi exhaustiva de rastres de màgia i altres comprovacions, tots dos se'n van tornar cap a casa. L’endemà els seus fills havien d’agafar el Hogwarts Express per començar un nou curs a Hogwarts.

 


Llegit 40 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)