Escrit per Mercè GrangerEnviat el dia 28/10/2018 a les 01:35:57
Última modificació 04/11/2018 a les 02:13:40
Tots els capítols de The Warlock Horror Picture Show
Versió per imprimirPròxim capítol >
Les cançons de la Taylor Swift mai no
pronosticarien res de bo.
Ja feia molt de temps que ho sospitaven però, després
dels fets del Halloween de 2015, aquells quatre estudiants de
l'Escola Màgica d'Arts Dramàtiques varen tenir-ho del
tot clar (menys la Candy. Però a ella ja van vetar-la
definitivament per a poder triar la música).
S'havien convertit en freqüents les baralles sobre quina
música posar. Dempre es plantejava aquell problema quan, per un cop
de sort, aconseguien cerveses de contraban i es reunien a
l'habitació d'algun d'ells per beure i conversar. Els
quatre tenien estils bastant diferenciats; i cap no acostumava a voler
cedir.
L'Ava Johnson sempre insistiria en el rap i el trap. Semblava
ironia, que a una noia tan calmada li agradés una música tan
ràpida. L'Ava era una marcada indiferència davant de tot,
la mandra personificada. A classe, només tenia dos
comportaments: dibuixava o dormia. Malgrat tot, s'abocava completament
en les coses que l'apassionaven. Es podien resumir en tres termes:
dibuix, Quidditch i teatre.
Però el que destacava en l'Ava era la seva bellesa. Ressaltaven
els llavis carnosos, el nas petit, i, sobretot, aquells ulls
esmaragda que contrastaven amb la pell fosca, el resultat de la mescla
de la part negra del pare i els gens veela de la mare. Eren
també aquells gens els que feien que caminés amb
gràcia mentre tothom es girava a mirar-la.
La insistència de posar heavy, punk, grunge o qualsevol
estil fort era del Danny Ímago-Rivera. I no era suficient
per ell escoltar aquesta música, també s'havia de vestir
com si acabés de sortir d'un concert de Nirvana. El toc
final l'aconseguia maquillant-se els ulls amb ombres fosques;
sobresortien, blaus, com dues llums dins la penombra.
Però aquell aspecte, potser d'entrada intimidatori, no
tenia res a veure amb la seva personalitat. Era un dels nois més
simpàtics i atents que podries arribar a conèixer. Una mica
infantil, fester i amant del menjar ràpid.
Qui sempre s'obstinava en el k-pop era
la Sumire Ishiyama. Fidel a les seves arrels asiàtiques,
era una apassionada dels mangas i els animes. Precisament
d'aquí naixia una altra de les seves passions: el maquillatge i
la costura. Tot per fer vestir-se com els seus personatges
preferits.
Ser metamorfomaga li permetia dur els cabells de colors
llampants. Mai no ho admetria, però tenia certa preferència
cap al blau cel. Però, alhora que era una benedicció per
ella, també li havia atorgat una de les seves majors inseguretats.
Per alguna estranya raó que els sanadors encara no havien
desxifrat, cada vegada que usava els seus poders, les seves dents es
descontrolaven i acabaven separant-se, convertint-se en dents de conill.
L'única solució que havien trobat era posar-li
uns ferros, com els dels muggles. Els seus pares, uns estrictes
puristes japonesos, encara no ho havien assumit. I si
dur brackets no era ja una tragèdia estèticament
parlant, la Sumi encara no sabia com pronunciar correctament la s
amb aquella cosa dins la seva boca. Una altra característica
que s'unia a la seva llista d'inseguretats, juntament amb estar un
poc grassoneta i ensopegar constantment.
Els gustos musicals de la Candy variaren segons el dia. Menys la
Taylor Swift, per desgràcia dels seus amics. Una mica com en el seu
vestuari: pareixia agafar el primer que havia trobat a l'armari i
combinava mínimament, sense aconseguir un estil definit.
L'únic que era més o menys estable eren les diademes de
tela, que recollien la seva cabellera rossa i despentinada, i les
arracades.
Una altra cosa sempre estable en la Candy eren les bromes i el
sarcasme. Inseparable del seu ukulele, perquè, tot i que
també era decent amb la guitarra, l'ukulele no estava tan
trillat, i així, com que tanta gent no el tocava, "almenys era
original, i amagava que tocava de cul".
You belong with me va marcar l'inici
de l'hecatombe.
La Candy s'havia apropiat del reproductor. Les botelles
de cervesa tirades pel terra de l'habitació eren les culpables
que ja aneguessin una mica passats. Mentre parlaven de coses
insignificats, de sobte, el Danny va callar de cop. Va
alçar el cap quasi robiticament, per mirar cap endavant; però
amb un ulls que no eren els seus. Amb veu gutural pronuncià:
—"El micropuff creix, comença el desastre,
sempre podeu demanar ajudar al fantasma si no voleu
que l'espectacle acabi abans de començar, com desitja
l'antic amic.
Comptau amb l'animal que no veu la llum per a parar-lo".
I dit això, va caure redó sobre el llit. La cervesa que
sostenia a la mà es va escampar per llit de la Candy, qui va
abandonar la conversa que estava tenint davant aquell fet.
—Eh, el meu puto llit!
El crit va despertar al Danny.
—Que cojones? Que cony duia aquesta cervesa? En pla jo
no m'emborratxo tan de pressa!
—La pròxima vegada vés a robar-lo
tu, que queixar-se és molt fàcil —va respondre
l'Ava, posant els ulls en blanc —. Ei, sabeu que m'ha
passat? M'he trobat a un pringat que...
La Sumi, l'única que havia estat atenta al Danny, va fer-la
callar.
—Per zi no estavez ezcoltant, al Danny acaba
de donar-li
un delz zeuz chungoz d'endevinar el futur. I
no pinta bé.
| Mercè Granger 67 comentaris | 28/10/2018 a les 11:13:05 |
| #27272 | Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols | |
Holi.
| ||
 | hermione potter 236 comentaris | 31/10/2018 a les 14:22:55 |
| #27281 | Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols | |
Hola!!!! Primer capítol llegit! I m'has deixat amb ganes de més. M'encanten les característiques dels personatges. És molt divertit veure com ressaltes els seus defectes i les seves virtuts. A més, sempre deixes clar el seu aspecte físic, sobretot en roba, és genial. I bé, sent tu ja esperava les grans referències musicals. En sóc una gran fan. Quan llegeixo alguna FF teva sempre espero trobar-me amb elles i els personatges que els hi donen vida. Són molt originals, no deixis de fer-les! Que en Danny tingui atacs de desvelar el futur m'ha deixat de pedra. Al principi m'he pensat que l'havien posseït o alguna cosa per l'estil (al ser Halloween i al món màgic, ens podem esperar ja qualsevol cosa sobrenatural xD). Sobre l'EMAD, em sap greu que no ens puguis explicar més com descriuries l'escola. A mi em faria gràcia veure-la des del teu punt de vista. Jo mai m'hi havia parat a pensar-ho, i deu ser un lloc genial. No perdis la idea! Segueixo llegint!! Que deixes amb la intriga... | ||
 | Unapersona 203 comentaris | 01/11/2018 a les 22:45:36 |
| #27282 | Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols | |
Hola! Bon inicia, situant la història en l'actualitat (més o menys). Sobta sentir paraules com "trap", "grunge" o "Taylor Swift" en una història sobre el món màgic, però està molt bé! En general he trobat que hi ha molta exposició i, si bé és cert que és útil per introduir els personatges principals, a mi se m'ha fet una mica pesat. Tot i això, les descripcions són dinàmiques i compensa una mica. Quin final! No m'allargaré més, que tinc ganes de llegir el següent capítol hahaha. Ens llegim! | ||
 | Agatha Black Moderador/a 1194 comentaris | 02/11/2018 a les 13:27:50 |
| #27285 | Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols | |
Ei! El títol de la FF m'ha matat XD Com sempre, m'agrada molt el teu estil ple de referències musicals i cinematogràfiques. I el teu estil en general, de frases llargues però dinàmiques i divertides. Les descripcions dels personatges, com sempre, magnífiques. Et queden personatges molt realistes, amb virtuts i defectes que queden molt bé. Està molt bé que sigui en el primer capítol de la FF, perquè així tenim ja una mica de background i sabem qui som XD. Saps que no sabia de l'existència de l'Escola Màgica d'Arts Dramàtiques? No m'hi havia fixat... El que no m'ha quedat clar és quina edat tenen els personatges... entenc que a l'EMAD sh'gi va després de Hogwarts axí que més de 18 anys (a més estan acostumats a beure alcohol, pel que veig XD). Sí, siposo que se sobreentén que estan en la vintena. Quina llàstima no saber les seves residències de Hogwarts, per això, sempre m'ajuda a fer-me una idea de la personalitat... tot i que... Sumi - Hufflepuff Danny / Candy - Gryffindor Ava - Ravenclaw?? L'he encertat? XD | ||
 | Antares_Black 374 comentaris | 27/11/2018 a les 02:13:56 |
| #27318 | Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols | |
Candy! A mi aquest nom em recorda dues persones precioses! El metge de La Pedra Lunar, el doctor Candy; i la protagonista dels dibuixos animats de Candy Candy. Ens parles de la Candy, així que m’ha de sonar més a la segona! ^^ Com comences, eh! Molt original i... referència al canto! Bé, almenys aquesta sí que la caço! :) Ok No passa a Hogwarts, la cosa... Escola Màgica d’Arts Dramàtiques, interessant... Ah! Així és la mateixa que comenta en Dumbledore a les Rondalles! Jo anava a dir que, venint d’una escola que tenen el teatre màgic prohibit, els deu costar molt a adaptar-se a les classes d’interpretació! El trap i el rap també poden ser estils calmats, eh. Caram l’Ava («llavis carnosos, el nas petit, i, sobretot, aquells ulls esmaragda que contrastaven amb la pell fosca, el resultat de la mescla de la part negra del pare i els gens veela de la mare. Eren també aquells gens els que feien que caminés amb gràcia mentre tothom es girava a mirar-la»), quina combinació més especial! Comences presentant-nos els personatges. Molt diferenciats i originals. I trobo que molt compenetrats per les diferències que tenen. Però trobo que ens fas un cacau, presentant-nos-els de bon principi tots de cop. Ok entenc que la Sumire és japonesa. El nom és bonic, però a mi em fa pensar en un personatge d’un llibre de Murakami... Mmm espero que facis que aquesta sí que em caigui bé xD Potser ens estem passat, no? La Rowling no posa diversitat de cap mena i en el nostre intent (jo també i la hermione potter també, si ens has llegit) de donar una representació més diversa tot sembla que ens passem. Però no és així, eh, estar molt bé! Súper bé! També em recorda les Cròniques de Hogwarts que escrivíem... em fa posar content i alhora nostàlgic =^.^= Hahahaaaa Em temo molt que ara tant els ukuleles com els ukeleles ja no són tan originals... xD Què redimonis és el micropuff? El desastre? El fantasma? «l’antic amic»?? «parar-lo»? «l’animal que no veu la llum»??? Què representa, això? Està posseït? Renoi, unes quantes paraulotes de cop així el desperten! No entenc el que diu l’Ava. Robar què? (ah! Deu ser sobre la conversa que tenien, que ni s’ha adonat del que li ha passat a en Danny). M’encanta que acabis el capítol així! «un delz zeuz chungoz d'endevinar el futur. I no pinta bé». ----------------------- «Dempre» sempre (picatge) «botelles» ampolles (al segon capítol també) «robiticament» robòticament? «escampar per llit de la Candy, qui va abandonar la conversa» encara que sia una persona, en català el relatiu és ‘que’. «M'he trobat a un pringat que...» M'he trobat un pringat que... ------------------ «Em fa ràbia no haver pogut explicar més com m'imagino l'escola, però el de les 8.000 paraules m'ha restringit molt xd» Sempre pots fer més fics que passin a l’EMAD ^^ «imagino que haureu agafat la referència a The Rocky Horror Picture Show. És un dels meus musicals preferits» Doncs la veritat és que jo no coneixia aquest musical, però la Gee m’ho va comentar i el vaig descobrir. De tota manera, ja pensava que devia ser alguna referència musical. Però, com et dic més amunt, hi ha moltes referències teves que em perdo. Però si les comentes així em culturitzo sobre el tema. La hermione potter fa notar això que acostumes a descriure els personatges per la seva manera de vestir i pel tipus de música que escolten. També m’agrada que digui que en ressaltes els defectes i les virtuts. És veritat! Ho deixes anar sense dir si és una cosa o altra, senzillament una característica més del personatge. L’Unapersona diu: «Sobta sentir paraules com "trap", "grunge" o "Taylor Swift" en una història sobre el món màgic, però està molt bé!» Cert! Però jo ja me les espero, venint de tu! XD M’ha agradat l’intent de la Gee d’adjudicar residència als personatges! Si no ens ho vas dient al llarg de la fic, estaria bé que ens ho deixessis per aquí, pels comentaris! ;) «Warlock vol dir Nigromant... el perquè el descobrireu en el pròxim capítol!» Bé, tenint en compte el que li acaba de passar a en Danny (i, tenint en compte el comentari de la Sumire, li passa de tant en tant), ens ho podem imaginar... Ja tenim un misteri! Segueixo! Antares | ||
 | Cass Ross 286 comentaris | 09/12/2018 a les 11:25:49 |
| #27331 | Tinc 9 fanfictions i un total de 13 capítols | |
Hola! Per fi jo aquí passant a comentar! (El comentari general, de l'estil, etc, ja te'l faré a l'últim capítol, aquí només et faig comentaris puntuals ^^) Un dels aspectes que més m'ha agradat d'aquest capítol és la introducció que fas dels personatges, és definitivament un dels teus punts forts. Ha estat una manera original d'introduir-los, així relacionant-los amb la músicaque escolten, els seus gustos, la seva aparença, la seva personalitat. (M'encanta com la música és un dels trets que et distingeixen com escriptora! No deixis mai de fer-ho ^^) Ostres, l'EMAD. No n'havia parat mai atenció... Em sembla que m'hauria de rellegir les Rondalles del Bard Gallard. Em sembla molt guai que aprofitis aquesta idea, que està molt desaprofitada i a més, trobo que fa molt per tu i les històries que escrius. I, escolta, si dius <<Em fa ràbia no haver pogut explicar més com m'imagino l'escola, però el de les 8.000 paraules m'ha restringit molt >>, ja saps què pots fer! Escriure una fanfic més llarga sobre l'EMAD, o colar-la en la història de les Weird Sisters ^^ Pel que fa al final, m'he perdut una mica... De veritat que els seus amics no se sobressalten que el Danny li hagi vingut una cosa d'aquestes rares? Vull dir, que no sembla ni que se n'hagin adonat! Ava, coi! M'ha fet molta gràcia la resposta de la Sumi lol A veure quina una ens espera! | ||
 | Arwen Black Moderador/a 154 comentaris | 16/12/2018 a les 22:09:50 |
| #27351 | Encara no he escrit cap fanfiction | |
Oh, endevina el futur com la Trelawney? Que guai! Aviam què diu, ja tinc ganes de saber-ho. Ens presentes varis personatges, hauria pogut ser tot molt caòtic però és fàcil distingir-los els uns dels altres. No sabia res d'aquesta escola, dius que és canon? Ho hauré de buscar! Que interessant! Tant de bo la poguessim veure una mica més a través dels teus ulls. A veure com segueix la història! | ||