Escrit per Cass RossEnviat el dia 24/01/2017 a les 12:32:52
Última modificació 01/01/2018 a les 20:55:46
Tots els capítols de Què va passar aquell dia gris de tempesta?
Nota: després de la fanfiction de la carta del Charlie a la Winter, vaig creure necessari explaiar-me una miqueta més amb aquests personatges, especialment amb la Winter. Espero que aquest tastet us agradi, i sé que potser no us satisfarà gens ni mica però qui sap, algun dia potser em trobareu amb algun altre escrit (per què sí, tinc un munt d'idees). Fa gràcia que el pengi més o menys un any després d' Hauríem d'anar al Bosc Prohibit durant una nit d'hivern (sí, tot aquest any que m'ha costat escriure-ho...), perquè justament va passar un any abans que aquella fanfic. Estava preocupat per si el títol seria massa llarg i me'l faria tallar una altra vegada... Però veig que no. En fi, enjoy!
*
Què va passar aquell dia gris de tempesta?
*
Ella encara estava dempeus, però no sabia quanta estona més aguantaria. La mà dreta, vareta entre els dits, estava recolzada a l'arbre del seu costat i notava l'escorça rugosa i humida sota el palmell. El seu cor encara bategava, frenètic, després de la corredissa; la respiració també estava agitada. Ells vindrien, la trobarien una altra vegada; ja els sentia, com uns gossos de presa, cridant-la, a punt per atrapar-la.
Hauria estat disposada a lluitar-hi, al cap i a la fi, l’esperit temerari dels lleons l'empenyia a fer-ho, però no podia. No estava en condicions de mantenir un duel de varetes, o de fugir més lluny, o d'agafar el cotxe que havia deixat carretera enllà, ni tan sols de desaparetre. La raó? El pes que aguantava amb el braç esquerre: un nadó de setmanes que començava a plorar una altra vegada, desesperat, després de recuperar-se de la sorpresa de la corredissa de la seva mare.
Quan ells van arribar, espellifats, amb les pintes de carronyaire que feien honor al seu nom, els brams de la criatura se sentien des de l'altra banda del petit clar on estaven. Però ni aquest plorar cridaner, excepcional pels pulmons d'una criatura d'aproximadament un mes que estava malalta, superava el brogit de la tempesta damunt seu.
Com el so de l'infant, el cel d'aquell dia de tardor bramava. Era una tempesta que s'havia instal·lat calmosament damunt d'aquell bosc antic: un munt de núvols grisos que eren el sostre del món, que enfosquien l'ambient, i uns llamps que esquerdaven el cel fugaçment, i uns trons que esquerdaven la terra. Semblava, talment, l'anunci de la fi del món.
"Potser ho serà", pensà la noia, "o almenys, la meva fi." Si s’havia de morir, hauria volgut morir matant, i abraonar-se damunt dels carronyaires, i abatre’n un altre abans de defallir. Però ells la volien presonera. I, de retruc, el nadó també; o potser se’n desfarien. No, no ho podia acceptar. Ell encara tenia tota la vida per endavant, no havia de pagar els pretesos crims de la mare: una sang impura.
—Em dic Wendy Travers. Sóc sang-pura. Ja us ho he dit. Deixeu-me en pau.
Va observar que la roba que aquells dos homes duien estava espellifada i bruta, talment com la seva pell. Ella no es fixà gaire en l’acompanyant. En canvi, el líder era un home alt que tenia els cabells castanys llargs i enredats. Els seus ulls blaus la observaven amb odi.
—No m’enredis, petita il·lusa. Sé molt bé que no et dius Wendy Travers —digué el líder. Coneixia aquesta veu. Aquest to.
La por la va dominar de dalt a baix. Va començar a perdre la consciència respecte el món que l’envoltava. Ell. La memòria la traïa i la duia tant al que havia passat feia deu minuts (el viatge en cotxe per arribar a Gloucester, al metge, perquè la febre de l’Augie feia dies que no baixava) com al que havia passat deu anys abans (aquella veu amenaçant-la que un dia acabaria morta a les seves mans per sang de fang).
Va empassar saliva. I sense pensar-s’ho dues vegades, perquè era ara o mai, va alçar la vareta i digué el primer sortilegi defensiu que se li passà pel cap. Ni tant sols ella mateixa era conscient de quins estava enumerant, però sí que s’adonava que no eren suficients. Els carronyers havien alçat les seves varetes també i l’estaven atacant mentre avançaven cap a ella. Dues varetes contra una, i el pes de l’Augie al seu braç esquerre era cada vegada més feixuc.
En un moment donat, tal i com ella temia des del principi, la seva vareta es va extraviar dels seus dits. Ella, sentint-se totalment desprotegida, intentant assimilar que havia perdut la seva arma, es va quedar immòbil durant uns segons. Mentrestant, els carronyaires es van abraonar sobre seu. En un gest de defensa, la noia va abraçar entre els seus braços el nadó, que semblava que ja no tenia més forces per plorar.
L'impacte dels cossos pudents dels altres contra el seu la deixà sense alè. Les seves mans fortes grapejaven sense pietat i intentaven treure-li el nadó de les mans. Tenia la vaga consciència que hi havia un dels carronyaires darrere seu intentant-la agafar a ella, i l’altre intentant agafar el nadó per deslliurar-lo dels seus braços. El cos li feia mal, però no podia deixar-lo anar.
—L'Augie, no, si us plau. L'Augie no!
Quan va notar que el seu fill desapareixia de les seves mans, la va omplir una sensació de buidor amb regust de derrota. Però no es podia rendir. El seu crit de frustració va sonar entremig dels arbres però no hi havia ningú més. Va intentar analitzar la situació malgrat que tenia la ment emboirada: ella estava a terra, i va intentar redreçar-se enmig de les fulles i el fang. Veia les cames primes de l’Scabior, que restava dempeus davant seu. El nadó es removia enmig de les mans inexpertes de l’altre carronyaire, en sentia els gemecs de saber-se lluny de la seva mare, d’olorar el perill. Per Merlí, que no li fessin mal.
Es va intentar alçar i abans que ho aconseguís del tot, el líder la va agafar pels braços ben fort i la va empènyer contra l’arbre més proper. L’esquena li feia mal, contra l’escorça humida i rugosa. Havia perdut la seva vareta, no li traurien també el fill. Però el somriure de l’Scabior situat davant seu... Es va sentir una altra vegada com la nena que tot just començava a ser una adolescent, que temia aquell alumne de setè que la torturava recordant-li que un dia els sang de fang com ella moririen.
—Com et dius, petita il·lusa?
—No toquis el meu fill, carronyer —va dir amb la veu espantada però ferma—. Mata’m a mi, però a ell no.
Abans que ell pogués reaccionar, li va clavar els dits als braços, desitjant que tingués les ungles prou llargues per fer-li mal. Això el va enutjar i van estar forcejant una estona. Aquell no semblava pas l’estil de lluita dels bruixos, però l’Scabior sempre havia sigut així de violent. Quan ell va desfer-se dels seus dits, li va donar una bufetada que li va treure la respiració durant uns segons.
—Mata el nen.
Amb els ulls plorosos i el dolor a la galta, la Winter encara no s’havia rendit. No podia acceptar el que sentia. A penes li van sortir algun so quan va intentar dir que no ho acceptaria. Va tornar a forcejar amb l’Scabior perquè s'havia de desfer d'aquests braços que l'atrapaven.
Havia de lluitar. La pluja feia que la roba molla fos més relliscosa i, com el fang, no s'acabés de treure mai l'Scabior de sobre. Ell era més fort que ella. Va intentar escapar-se per entremig dels braços del seu opressor i quan es pensava que tenia alguna possibilitat, l'Scabior la va atrapar contra el terra.
Sentint el seu respirar alterat, la Winter va tenir el temps just d'alçar el cap. Un raig de llum verda i la certesa que el seu fill ja no tornaria a respirar mai més. El carronyer que l'havia agafat entre els braços el va deixar caure a terra com si fos un sac buit d'ossos i carn embolicat amb una manteta.
No! La Winter no va ser conscient del crit que havia deixat anar. No, el seu fill no. Va intentar moure's per arribar fins al seu nadó però l'Scabior la va agafar pels malucs i la va fer aturar-se. La féu girar sobre si mateixa per encarar-lo. Els seus ulls blaus eren gèlids com el gel. El seu somriure era el més horripilant que havia vist mai.
—Recordes el que et vaig dir, Winter Carter? —va dir, amb la veu traspuant odi i un deix de paternalisme i superioritat—. Hi haurà un dia que tots els sang de fang com tu moriran.
*
En un dels dies de tardor més plujosos que es recordaven en temps, una parella d’excursionistes muggles van trobar el cos d’una noia de vint-i-pocs anys i un nadó dies després d’unes fortes tempestes al Bosc de Dean.
Però la comunitat màgica ja l’havia trobat a faltar temps abans que en trobessin el cadàver. La seva mort va ser anunciada al programa Hora Potter conjuntament amb la mort d’altres mags i bruixes a mans dels Cavallers de la Mort i els Carronyers.
Laia Weasley Enviat el 24/01/2017 a les 21:13:05 #27041 Ooooh!!
Me'n recordo de la teva fanfic! Em va encantar!
M'ha encantat saber alguna cosa més de la Winter... encara que sigui bastant trist... I amb una final intens..
Merci per aquesta historia!
Petons!
Unapersona Enviat el 25/01/2017 a les 19:36:59 #27044 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Uau, impressionant. Les descripcions (tant de les seves sensacions com del que està passant), l'acció, tot molt ben explicat, no és difícil imaginar-se la situació. És un capítol curt, però molt intens. Quan maten el nen és per posar-se a plorar
Felicitats! ;)
Cass Ross Enviat el 26/01/2017 a les 10:46:23 #27045 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
Laia Weasley: moltes gràcies! La veritat és que no dono molta informació, simplement la seva mort ras i curt, però m'alegro que t'hagi agradat! No estava segur si havia sabut mantenir el final intens (sobretot tenint en compte que no podia salvar-los a última hora perquè vosaltres ja sabíeu que ella es moriria), però m'alegro que pensis que sí.
Unapersona: moltes gràcies! Les descripcions sempre són un dels meus punts fluixos, però al principi de la història me'n vaig en sortir molt bé i espero que ho hagi sabut mantenir fins al final (el final l'he hagut de reescriure un munt de vegades!). M'alegro que ho hagis sabut apreciar, perquè com he dit és una de les coses que m'ha costat més. (L'altra ha sigut matar la Winter, en fi.)
Fins aviat!
Cassie.
Antares_Black Enviat el 30/01/2017 a les 16:35:15 #27074 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols A veure, a veure!!!!! És a dir... que ens has fet venir a llegir com ens maten la Winter i el seu fill???? I per part d'un dels que l'assetjaven a l'escola per qüestió de la sang?! Però com es pot ser tan cruel?! Que ens vols matar???????????!
Està molt ben escrita! M'ha agradat molt com anava apareixen el bosc i la tempesta... I la desesperació de la Winter, i el seu afany de protegir el seu fill...
He plorat quan han matat l'Augie... «Un raig de llum verda i la certesa que el seu fill ja no tornaria a respirar mai més. El carronyer que l'havia agafat entre els braços el va deixar caure a terra com si fos un sac buit d'ossos i carn embolicat amb una manteta»
I quan he vist que era el mateix assetjador de l'escola... «Coneixia aquesta veu. Aquest to.»
«—Recordes el que et vaig dir, Winter Carter? —va dir, amb la veu traspuant odi i un deix de paternalisme i superioritat—. Hi haurà un dia que tots els sang de fang com tu moriran.»
Inconscientment, feia la Winter Ravenclaw. Veig que és de Gryffindor, oi?
M'han sorgit una pila de dubtes!
Hem d'entendre que el fill és d'en Charlie o que és d'un altre?
Com és que estava malalt? Que té febre de drac o alguna malaltia així?
El nom fals que dóna l'has triat per algun motiu especial?
Sí que és curiós que l'hagis penjat un any després i que passi un any abans respecte l'anterior... És el destí...
---
cabell castany llarg i enredat → cabells castanys llargs
la noia va abraçar entre els seus braços al nadó → el nadó
va empresonar contra l’arbre més proper → Suposo que vols dir empènyer, empentar, estavellar...
---
He trobat a faltar que la Winter tingués algun darrer pensament per en Charlie...
Antares
PD: Acabo de caure que tots els noms són epicens...
Cass Ross Enviat el 01/02/2017 a les 12:09:12 #27075 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Cometari nou!
Antares Black: Hola, bon dia, a veure si ens calmem haha. Sí, exacte, només he escrit la història per fer-vos llegir com qui l’assetjava a l’escola per ser filla de muggles la mata al Bosc de Dean. Sí, sóc cruel. (Part de la culpa va a Joc de Trons, que m’ha insensibilitzat en el tema de matar personatges hahaha) Molt cruel.
Moltes gràcies, de fet em vaig currar una mica el tema de l’ambientació (encara que al final no vaig saber on colar la descripció de la Winter, així que us quedeu sense saber com és físicament, de moment...). La Winter és Gryffindor, em pensava que ja havia quedat clar a l’altra història. (De fet, a “Hauríem d’anar al Bosc Prohibit...” hi poso “quan em vas donar el llibre, aquell fred matí d’hivern a la sala comuna.”; normalment els alumnes no tenen tendència a anar a les sales comunes de les altres residències per molt que siguin millors amics amb algú d’allà, per tant aquesta frase és una manera implícita de fer-la Gryffindor.)
Ostres, quina gran quantitat de dubtes que et surten! Ja els aniré responent una mica en alguna història futura, si tinc temps d’escriure-la i planificar-la bé, però alguna cosa la puc respondre. L’Augie no és el fill del Charlie... No m’imagino en Charlie tenint fills propis, la veritat; però sí que estimant molt tots els seus nebots i amb els seus dracs a Romania. Així doncs, la Winter es va casar amb algú altre, que no he trobat l’ocasió ni d’esmentar-lo aquí sense trencar el ritme. Havia pensat que l’Augie tingués alguna malaltia d’aquestes molt “muggle”, un refredat mal curat o alguna cosa així; simplement que la Winter anés a Gloucester amb cotxe perquè així passaria per davant del Bosc de Dean, i si va al metge muggle és per què ella com a filla de muggles encara en té el costum, i per als seus fills prefereix això que la medicina bruixa.
M’alegro que t’hagis fixat en el nom de Wendy Travers, perquè no està triat a l’atzar (tot i que tampoc té un gran què): com es pot veure al final de la història, ella es diu Winter Carter –al final vaig poder colar el cognom ^.^- així que vaig pensar en un nom que s’hi assemblés; Travers és un cognom que hi ha a la llista dels Sagrat Vint-i-vuit, una manera que va trobar ella de mentir que era sang pura, encara que evidentment no ho és. I Wendy, per trobar un nom que comencés com Winter, per fer el paral·lelisme també.
També m’agradaria comentar un altre paral·lelisme: el Bosc Prohibit i el Bosc de Dean. L’altra història tenia la seva pròpia metàfora sobre què significava el bosc prohibit, però aquí n’hi ha una altra. Per una banda, vaig pensar que la Winter podia morir al Bosc de Dean perquè no és un dels primers llocs en els quals haguéssiu pensat (de fet, quan la Marta va plantejar els dubtes sobre com havia sigut la mort de la Winter, que em va donar la idea que volia explicar-vos-la, va comentar la batalla al final del sisè llibre; però evidentment, la gent es moria de moltes maneres a la guerra, i a més, la Winter n’era un personatge anònim, així que tindria una mort més... discreta?) A més, per a la Winter, per ser filla de muggles, el Bosc de Dean –que és on els Carronyers tenien un dels seus quarters i on mantenien els presoners– era d’alguna manera un bosc prohibit.
Moltes gràcies pels apunts de les frases que podria millorar! M’alegro molt que aquesta vegada no m’hagis posat cap “tan/tant”, perquè me’ls vaig mirar una mica més. Ara quan pugui ho corregiré ^.^
Comentes que has trobat a faltar que la Winter tingués un darrer pensament pel Charlie. Jo també, per ser sincer, hahaha, però hagués sigut marxar una mica del tema i amb la tensió del moment no és que la Winter tingués temps de pensar en gaires coses. I, personalment penso que, si havia de dedicar un últim pensament a algú altre que al fill que li han matat davant dels nassos, seria al pare de la criatura, el seu marit. Oi?
Ens seguim llegint,
Cass.
Antares_Black Enviat el 01/02/2017 a les 16:35:35 #27077 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols Tranqui! Ja em calmo! XD Era l'emoció del moment!
És veritat, hauria volgut saber com és la Winter físicament. Però tens raó que no hi havia massa per on introduir-ne la descripció física... Això deu voler dir (i compto amb això) que tindrem més cosetes de la Winter o d'en Charlie, oi? ^^ Seria genial, perquè m'agraden molt tots dos. En Charlie ja m'agradava i el teu en particular. A més, s'assembla moltíssim a com jo me l'imagino. I la Witer és la millor amiga ideal que podria tenir.
Sí, sí. Això de la residència. Sí que va quedar clar que era de Gryffindor en la carta. Només que aquí ho confirmes. Suposo que deu ser perquè el color que m'arriba amb ella és un blau molt serè...
Dius: «normalment els alumnes no tenen tendència a anar a les sales comunes de les altres residències per molt que siguin millors amics amb algú d’allà». I és cert. De fet, la situació de la resta de residències és secreta per la resta d'estudiants (que, la veritat, no sé com ho poden mantenir en secret durant tant de temps...). No tothom fa com en Harry, en Ron i la Hermione, d'infiltrar-se a les sales comunes dels altres... xD Ah, però ja avanço un petit spoiler de la meva fic (però és d'un bloc avançat, o sia que potser ni ho recordaràs quan passi), que l'Altaïr entra en la sala comuna d'una altra residència... ;)
Això («Ostres, quina gran quantitat de dubtes que et surten!») és irònic? En tinc més, però, com ja t'he dit, espero més tastets de la Winter i en Charlie, per tant tindré paciència ^^
Jo tampoc no m'imagino en Charlie amb fills. Amor per la resta de la família, sí; però no fills propis, no. Però com que esperava que sortís en Charlie per aquí també, doncs se m'ha acabat acudint. L'explicació del nom del nen que em vas donar em va agradar molt. Et deia això de la febre de drac perquè seria la primera malaltia que em vindria al cap, pensant en en Charlie i el seu contacte continu amb els dracs. Però si el pare és una altra persona, ja està bé que hagis pensat en una malaltia més ''muggle''. I més tenint em compte que és filla de muggles. El que em demanava era per què el nadó estava malalt. Ha de tenir algun significat simbòlic especial, que una criatura de setmanes estigui malalta. Per això he comentava...
Sobre el nom de Wendy Travers! Havia caigut que el nom comença amb la mateixa inicial que el seu, però em pensava que era casualitat o de més a més. Travers ja el tinc controlat com a un dels Sagrats 28 (a més recordo cavaller de la mort que es deia Travers, i tela...). És que pensava que havies fet algun joc amb el nom de Wendy. Jo, que barrino massa xD Com la Hermione que (i no sé si es diu o sóc jo que ho penso així), va triar el nom de la Penèlope Aiguaclara, perquè en aquell moment recorda com, el dia que sortia de la biblioteca amb la informació del basilisc, li va oferir un espill per tal que mirés per les cantonades per si apareixia el monstre. Suposo que en aquella situació de persecució per la sang li devia venir el record... Però això ja és una cosa meva.
Ostres! Doncs no hi havia caigut, en el paral·lelisme del Bosc Prohibit i el Bosc de Dean! M'ha agradat molt! També m'ha agradat com diu això: «A més, per a la Winter, per ser filla de muggles, el Bosc de Dean –que és on els Carronyers tenien un dels seus quarters i on mantenien els presoners– era d’alguna manera un bosc prohibit.»
Això del darrer pensament per en Charlie... era per si quest era el pare de la criatura, que ja m'has confirmat que no. I també perquè tenia ganes que també hi sortís en Charlie. Res més. De fet, és coherent, el que dius.
Bé! El que he dit, eh! Si en algun futur vols seguir amb històries d'en Charlie i de la Winter, seran més que benvingudes!!!
Antares
Mercè Granger Enviat el 06/02/2017 a les 23:46:48 #27083 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Nooooo ;_;
Estava esperant aquesta fic d'ençà que vares dir que l'escriuries, perquè a jo també em va encuriosir molt el personatge, tot i que clar, ja se sabia que moria, i seria dur... i ho ha estat. Molt. Entenc que la matis. Però... al bebè? I que la mati justament l'Scabior? En aquesta fic l'he odiat molt, molt, mooolt. I la Winter m'ha encantat, ara sí que sí, i mira que ja m'havia caigut molt bé a la fic anterior. Em fa una pena, pobreta, no es mereixia aquesta mort. Maleït siguis, Scabior.
M'ha agradat molt com està escrit. Wow! He estat tot el capítol amb el cor dins del puny, la tensió en el relat està tot el temps present. I les descripcions també han estat impressionats; m'ha agradat molt com has inclòs la tempesta, ben bé com una part essencial del relat, així com el bosc.
L'Augie també m'ha fet molta llàstima. Almenys esperava que ell sobrevisqués.... El tros on el maten... crec que és el més trist, he sentit que alguna cosa dins meu es trencava u_u
A part, m'ha agradat el perquè del nom fals de la Winter! Quan he llegit Wendy, he pensat que l'hauria triat perquè comparteixen inicial, i, vaja, he encertat.
A jo m'agradaria una fic de la Winter als seus anys de Hogwarts. Seria molt trista, sí, d'acord, però això només em fa tenir molta curiositat per la seva vida, que segur que deu ser molt interessant.
Enhorabona per la història, és preciosa!
Cass Ross Enviat el 03/03/2017 a les 22:44:59 #27100 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris! (Mil disculpes per tardar tant a respondre.)
Antares Black: No et preocupis, si mai escric alguna cosa d’ells dos (tinc unes quantes idees rondant por ahí), m’asseguraré de descriure bé els personatges. Tens tota la raó quan dius que la Winter és la millor amiga que en Charlie podria tenir! Molt interessant, això que dius de color que t’arriba de la Winter. Te n’arriba algun, per part del Charlie? (Pura curiositat, no tens per què respondre.) Merci pel petit espòiler de la teva fanfiction ;), però t’has oblidat del detallet que jo tinc molt bona memòria per les coses insignificants, i estic segur que me’n recordaré! Hahaha. Reconec que la frase «Ostres, quina gran quantitat de dubtes que et surten!» va quedar una mica mal redactada, però sota cap circumstància volia que fos ironia, sinó que em va agradar molt que et vinguessin tantes preguntes ^-^ perquè vol dir que t’ha agradat la història i tens ganes de saber-ne més! Sí que barrines, sí! Jo a vegades sí que solc posar uns noms amb significat per als personatges (ja ho veureu!), a vegades més rebuscat que d’altres, però en aquest cas no m’hi vaig esforçar gaire, més enllà d’un simbolisme puntual que ja vaig comentar, perquè com que la mataven al cap de poc, no és que n’hagués de fer gran cosa, de portar un nom així. (A més, havia de ser un nom que, amb més o menys lògica, se li pogués acudir al personatge mateix, així que fora simbolismes rebuscats trets de la màniga!) M’alegro que t’hagi agradat el paral·lelisme entre el Bosc Prohibit i el Bosc de Dean, perquè a mi m’agrada matar personatges en llocs especials, que tingui un significat per ells. (Així que per aquest motiu, i perquè volia una mort “més secundària i anònima” per a la Winter, vaig trobar que era perfecte.) Gràcies pels ànims, a veure quan us sorprenc amb una història del Charlie i la Winter ;) (Al pas que vaig, de fer una història per any, no serà fins l’any que ve haha)
Mercè Granger: Hola, merci pel teu comentari ^^ M’alegro d’haver-te trencat el cor ;) Espero que tinguessis clínex a l’avast. He de reconèixer que us havia avisat que matava a la Winter... Bé, així doncs, m’havia de guardar alguna carta, no? Doncs, aquí és: matar el seu fill, un bebé de setmanes, també. Muahaha. (És que quan li pilles el gustillo, no pots deixar de matar el personal... – Mentida, em va costar molt matar-la, i el bebé també (tot i que no tant perquè he preferit no agafar-li carinyo ja que l’havia de matar, però de la Winter, que tinc més coses pensades...).) M’alegro que odiis a l’Scabior, perquè realment és una rata fastigosa. (No ho sé, però una mica com el Cuapelada, amb aquest nom em l’imagino mig rata xD) M’alegra que valoris la descripció, perquè m’hi vaig esmerçar en intentar relatar molt bé l’ambient (les descripcions són el meu punt feble), i m’alegro haver-ho aconseguit. A mi, personalment, em dol més la mort de la Winter que la del bebé (com ha dit abans, no li he agafat carinyo perquè no té gaire trama tbh), però entenc totalment el teu punt de vista, sobretot si tens l’esperança que sobrevisqui... Però, com? Com hauries volgut que sobrevisqués? Potser, si la Winter se l’hagués deixat al cotxe i hagués fugit ella... No ho sé, la veritat és que no hi veig gaires sortides. Esperaves que algú els vingués a salvar, així com a Deus-ex-machina a l’últim instant? Com ja li he dit a l’Antares, tinc algunes ides al cap, així que, qui sap, potser un dia us sorprenc amb alguna història! (Si la pàgina aquesta no s’ha mort abans, tbh)
Fins aviat,
Cass.
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 07/05/2020 a les 12:20:52 #27530 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols MARE
MEVA
CASS
...
No em vull allargar gaire perquè vull seguir llegint Un huracà a les comarques de ponent, però quan m'he adonat que hi havia una peça que em faltava (l'altra ff, la de la carta del Charlie, ja l'havia llegida, però he de confessar que l'he rellegida igualment!) he sabut que havia de venir a llegir-la tot i que tiris més enrere en el temps cada vegada que escrius.
No esperava PER RES venir a llegir com es moria la Winter, i molt menys amb una criatura. Per molt dramàtica que sigui, et juro que esperava que d'alguna manera salvaria el seu fill! Quan l'han matat, ho he hagut de rellegir perquè no m'ho creia. I quina mort més horrible per a tots dos, tot i que soc conscient que quadra amb el que passava aquells dies... però que mori d'aquesta manera, i que sigui culpa del fastigós de l'Scabior, i el que li diu ell... he anat a buscar què li passa, i aparentment mor quan esfondren el pont de Hogwarts, però encara em sembla poc.
Estic completament trasbalsada i tinc la sensació que acabo de córrer una marató emocional, perquè m'has deixat baldada!
M'encanta com tens aquests personatges pensats, amb les seves històries, i ens en vas donant tastets, com has fet ara per la ff del concurs amb en Marius i la Poppy, i portes temps fent amb la Winter. Es nota tant, que els tens claríssims i hi ha més del que llegim en cada història curta! Et deixa sempre amb ganes de conèixer la resta de la seva vida i les seves aventures.
Segueixo llegint la història de la Winter, però potser, pensant-hi bé, primer descansaré un momentet, que estic en xoc. De totes maneres, felicitats! Ens llegim!
Cass Ross Enviat el 13/09/2020 a les 13:21:04 #27570 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols marta_ginny:
Hola, bon dia! Sorry pel trauma!
(Disculpa per haver tardat tant a comentar, és al·lucinant com de ràpid passa el temps. I com que no és de les fanfictions noves, me n’havia oblidat completament.)
Tens raó que aquesta fanfic és una bona marató emocional. Quan les rellegeixo, aquesta i la de la carta del Charlie, jo també em quedo una mica tocat, després. I mira que ho vaig escriure jo mateix! Diria que aquella fanfiction en general, i aquesta en concret pel que fa la narració són el peak de lo que escriuré mai a nivell emocional.
Sí, cada vegada tiro més enrere en el temps. (Si mai acabo la que duc entre mans de la Winter, seria tirar encara més enrere respecte la de l’Huracà, i llavors l’última seria un entremig per acabar d’unir totes les peces ^^) Tot i així, tinc molt clar que l’època de Hogwarts no la tocaré ― excepte potser en flashbacks o narrat per altres personatges.
Tens raó que és molt cruel. I vaig estar valorant l’opció de salvar l’Augie, però al final vaig decidir que no. És molt horrible, sí, però almenys la Winter va morir lluitant i això quadrava molt amb ella, per Gryffindor ― tot i que les seves lluites i els seus objectius són uns altres, al final acaba engolida per la guerra que ho afecta tot. Mira que no havia mirat com moria l’Scabior (una part de mi havia assumit que sobreviuria, però això ara no té importància), i tens tota la raó que aquella mort quan s’esfondra el pont de Hogwarts sembla poc. S’hauria d’haver menjat un parell de crucios abans.
Mira que no tinc els personatges tant ben pensats com pot semblar, eh! Hi ha algunes coses que sí que tinc claríssimes, però n’hi ha d’altres que han canviat moltíssim al llarg dels anys. Això en cert manera m’agrada, perquè ara ho tinc tot molt més madur i m’agrada els canvis que hi ha hagut (sobretot pel que fa a noms), però per l’altra banda ja tinc ganes de deixar-ho tot plasmat al paper i, una mica, poder passar pàgina. M’agradaria poder deixar la història de la Winter explicada d’una vegada... A veure quan de temps tardo!
Moltes gràcies per llegir i comentar!
Cass
frubbsulce Enviat el 24/04/2021 a les 18:22:00 #27810 He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols Hola! El vaig llegir ja fa temps, però en aquell moment no tenia temps de comentar i ja se'm va oblidar... Però bueno, aquí estic, quasi dos mesos després d'haver-lo llegit, així que l'he rellegit i ara estic amb la família intentant no tornar a plorar, que semblaré més sonada del que soc.
Em pensava que el pobre nen es salvaria, el pobre no ha fet res per morir! La Winter tampoc, però és que el nen no sap ni perquè els persegueixen! I m'ha fet molta ràbia que qui els mati sigui un imbècil que ja tracatava fatal la Winter als seus anys a Hogwarts... Aquesta gent es mereix el pitjor.
Espero no tardar tant en comentar la següent part, ens anem llegint!