Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 16/03/2016 a les 18:41:52
Última modificació 16/03/2016 a les 18:41:52
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Trobo molt a faltar la Shayla. Fa només dos dies que ha marxat, però és com si haguessin passat dues setmanes. Tinc en Frank, és cert, però no és el mateix. M’agrada estar amb ell, però no hi ha la mateixa connexió que hi havia amb la Shayla.
El veig volar amb el bat a la mà. Desvia una bala que es dirigia cap als encistelladors. Em pica l’ullet. Jo li somric. Segueixo donant voltes fins que veig la papallona daurada. Aleshores em dirigeixo cap a ella, faig una urpada salvatge i la capturo.
Els altres somriuen, però no em feliciten ni res. Això em dol una mica, ja que he establert el meu rècord. Amb prou feines he trigat dos minuts, abans la meva millor marca estava als sis minuts. En Frank és l’únic que se m’acosta. Aquest clima d’hostilitat no m’agrada.
Al vestuari, em canvio ràpid i surto cap a la sala comuna. Sóc la primera a acabar, o això em sembla. Tanmateix, veig una ombra lliscar davant de mi. No en faig cas, no crec que sigui res important.
Avui em ve de gust fer la volta pels hivernacles. Em desvio cap allà i m’aturo a l’hort, entre les carabasses gegants de Halloween. Sec allà, darrere d’una. Em sembla que torno a veure aquella ombra, però no en puc estar segura. Em giro i miro al meu voltant, però no hi veig ningú.
De sobte, sento que diuen Animo linqui i em llenço cap a una banda just a temps d’esquivar un raig de llum vermella. Miro cap al lloc d’on prové, però no hi veig ningú. M’aixeco i camino a bon pas cap al castell. He d’esquivar un parell de maleficis més. Aleshores m’aturo, planto els peus a terra i em giro.
-Qui sigui que surti! -crido.
Els de l’equip de quidditch, excepte en Frank, surten de diversos punts al meu voltant. Arrufo les celles.
-Et vam dir que no tornessis a l’equip -diu un.
-Sabeu que us he fet guanyar el primer partit de la temporada! Ravenclaw ens hauria apallissat.
-No importa. Per culpa del que li vas fer, en Ryan no ha pogut tornar a jugar. No et volem a l’equip. I el teu amiguet potser també se’n vagi fora, si no vigiles.
-Aneu en compte amb el que feu i dieu. Més us val vigilar.
-Quina por! Un petit got de llet enfurit ens vol fer mal! Mamaaa!
Això em fa perdre els estreps. Formo una bola d’aire comprimit i la llenço a l’estómac del que s’ha rigut de mi. Els ulls se’m tornen violacis per la ràbia que sento. Ho sé perquè passa quan noto que el cap se m’ennuvola per culpa de la ira. En aquell moment em sento fora de mi i amb prou feines sóc conscient del que faig. Els miro, però veig que no s’acoquinen i es riuen dels meus ulls violacis.
Un vent huracanat comença a escombrar aquell tros del jardí. Espantats, es miren entre ells, però jo no el faig cessar. Al contrari, encara n’augmento més la velocitat, fins que comencen a tenir problemes per a mantenir l’equilibri.
-Para! -criden.
Jo els faig cas omís. Que no s’haguessin ficat amb mi. Veig que un malefici ve en la meva direcció. L’esquivo i miro el seu autor als ulls. A la mà, començo a formar una bola de foc. Abans que pugui llençar-l’hi, marxen tots corrents. En veure’ls tan espantats, la ràbia m’abandona. Els ulls em tornen al seu color normal. El vent cessa i jo apago la bola de foc.
-Abyss…
Em giro i sóc a punt de llençar una bola d’aire comprimit, però em continc en veure que és en Frank. El miro de fit a fit i, a continuació, l’abraço i em poso a plorar. Seu a terra i em fa seure amb ell. Aleshores fa que arrepengi el cap al seu pit. Jo l’embolcallo i l’estrenyo amb els braços.
Per què he perdut els estreps d’aquesta manera? Què m’ha passat? Feia més de tres anys que no em passava una cosa així. Recordo que va ser una vegada que es van ficar amb l’Alice. I ara… ara he saltat en sentir l’amenaça de fer fora també en Frank de l’equip. Què passa? Que reacciono quan amenacen els meus éssers estimats? Però… El punt màxim ha sigut quan s’han rigut de mi. No sé què em passa, la veritat.
Quan se m’acaben les llàgrimes, el deixo anar i me les asseco. M’aixeco, però noto que m’agafa un braç.
-Què passa, Frank?
-Com has fet això del vent? Fa por, Abyss.
-No t’espantis. A tu no et faré mal. Ha sigut el mateix que vaig fer amb en Gabriel, però més fort.
-Per què t’ha sortit més fort?
-No ho sé. Però quan perdo els estreps… mala cosa. Ha anat de molt poc que no els he llençat una bola de foc. Espero que no es fiquin més amb nosaltres, perquè si ho fan no puc garantir que en surtin il·lesos. Ara han tingut sort de fugir, la veritat.
-Però Abyss… No pots anar d’aquesta manera. Has d’intentar contenir-te.
-I ho intento. Però… la Shayla… Ella m’ajudava molt a contenir-me. Ara que no és aquí… tot és diferent.
Unoi Enviat el 17/03/2016 a les 09:39:34 #26734 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Pobre Frank, s'haurà quedat ben espantat! I maleïts Slytherin (els de l'equip de Quidditch dic, no tu :)), no cal que l'estaborneixin per fer-la fora de l'equip... tant de bo els hagués tirat la bola de foc! Però em sembla que ja està bé que no ho hagi fet, hagués sigut pitjor per a ella.
Potter_granger Enviat el 17/03/2016 a les 13:42:35 #26735 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Sí, està ben espantat. I ja ho sé, que són els de l'equip, home! No cal, és cert, però... però la van amenaçar el curs passat (ja en fa uns quants capítols, d'això). I la bola de foc no els l'ha tirat només perquè han fugit, la veritat.