Abyss - Capítol 43
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 27/02/2016 a les 19:45:53
Última modificació 27/02/2016 a les 19:45:53
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 43

-Shayla…

La vaig mirar. Tenia els ulls humits i em mirava amb una expressió trista. Sabia què havia notat ella al petó, i em sabia greu fer el que volia fer, però era el que necessitava. Li doldria, n’estava segura, però jo no m’hauria pogut recuperar de cap altra manera.

-Abyss… T’he de dir una cosa.

Va posar una cara seriosa, parant atenció. M’agradava molt quan feia aquella cara, i em sabia greu allunyar-me d’ella.

-Què és?

-Jo… Bé, aniré a estudiar la resta del curs, i no sé si els propers a Beuxbatons, amb el meu germà. Crec… Crec que és el que necessito.

Jo m’havia esperat mil reaccions. Que s’empipés, que em cridés, que plorés, que em demanés que no marxés… però no pas la que va tenir. Va somriure i em va posar una mà en una espatlla.

-Si és el millor per a tu, endavant. Si vols que vingui, m’ho dius.

La vaig mirar, sorpresa. No em pensava que reaccionés d’aquella manera. Llavors la vaig abraçar.

-Però… què faries, allà a França? No saps francès, no?

-No. Però en puc aprendre.

-Aquí hi tens en Frank. I podem parlar per carta, no? Fes… fes el que creguis que t’anirà millor, Abyss.

-T’esperaré fins el curs que ve. Si no vens… Aleshores sí que aniré jo a Beuxbatons.

-Està bé. Fins el curs que ve. He parlat ja amb la directora McGonagall, i ja ha enviat una carta al director de Beuxbatons. Marxaré dilluns al matí.

Un cap de setmana. Tan sols em quedava un cap de setmana al seu costat. Pensava passar tot el temps que pogués amb ella, durant aquells dies. La vaig mirar als ulls i li vaig agafar una mà. Ella va envoltar la meva mà amb les seves. Aleshores em vaig inclinar i li vaig fer un altre petó. Les llàgrimes em queien per les galtes.

Deixant-me anar les mans, amb els seus dits, em va assecar les llàgrimes, però cada cop n’hi havia més. La vaig abraçar. L’Abyss em va estrènyer contra si mateixa i va arrepenjar el cap a la meva espatlla.

-Shayla, no ploris. És el millor per a tu… Ara has d’estar amb el teu germà.

-No vull separar-me de tu…

-Estaré bé, tu tranquil·la. Com has dit abans, tinc en Frank. Sabré espavilar-me, ja ho veuràs. A més, seran… No serà ni un any. Deu mesos, deu i mig?

Vaig recordar que no havia passat Halloween. Allò era molt temps… o potser no tant.

-No, Abyss. Fins al setembre, no. Fins que s’acabi el curs. Si et va bé… Podem passar l’estiu els tres junts: en Michael, tu… i jo. Llavors seran… uns vuit mesos.

-Sí, tens raó… Podríem tornar al castell a la vora de l’Abisme… o podríem anar a algun altre lloc. Com vulguis. Saps que tots dos teniu les portes del castell obertes.

-Gràcies. Potser… pots venir a França. En Michael té amics que ens acollirien a tots tres.

-No, no vull ser una molèstia… Podeu venir al castell, sí.

Vaig somriure. Jo sabia que l’Abyss no seria una molèstia, però ella té aquest pensament cada cop que va convidada a algun lloc. No m’agrada que pensi això, no és una molèstia, ella, de cap manera.

Li vaig agafar una mà i ens vam aixecar. Vam anar a donar una volta per la vora del llac. Anava mirant l’aigua, on hi havia peixos. Sabia que, més cap al fons, en un lloc totalment ocult a la meva vista, hi havia sirenes i, fins i tot, un calamar gegant. M’hauria agradat veure tant les sirenes com el calamar gegant, però no vaig poder. No tenia els mitjans ni el valor com per a ficar-me al llac.

Vam parar. Jo em vaig enfilar a una roca que sobresortia una mica de la riba, des de la qual podia veure tot el llac. Era gran, hi cabien dues persones primes com l’Abyss i jo. Ella va pujar al meu costat i em va passar un braç per les espatlles. Vaig arrepenjar-me a ella. Era més alta que jo, podia arrepenjar el cap a la seva espatlla, i ho vaig fer. Vaig tancar els ulls. Una llàgrima solitària se’m va escapar i va caure a terra, a la roca, més concretament. La vaig seguir amb la mirada i vaig veure que queia al llac i es fonia amb l’aigua que hi havia. Amb els milers de litres d’aigua que hi havia.

Vaig sentir que l’Abyss em deixava anar les espatlles, em posava justament davant d’ella i m’agafava amb les dues mans per la cintura. Vaig tancar els ulls i vaig deixar que el vent em colpegés la cara. Mai oblidaré aquest moment.


Llegit 367 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim02/03/2016 a les 18:13:02
#26713Encara no he escrit cap fanfiction

Torno després d'uns dies de no passar-me per la web. Vaig veure el capítol fa uns dies, però no el vaig comentar per falta de temps.

M'ha encantat, i aquest d'una manera especial. Té un punt de tendresa que els altres potser no tenien tant. La reacció de l'Abyss ha estat molt comprensiva, i també m'ha agradat molt. El penúltim paràgraf està molt ben descrit, però alhora deixa espai per la imaginació, i és molt poètic. Et felicito!

A veure com li va per Beauxbatons :)