Escrit per Cass RossEnviat el dia 01/02/2016 a les 19:45:18
Última modificació 22/10/2021 a les 20:46:07
Tots els capítols de Hauríem d'anar al Bosc Prohibit durant una nit d'hivern
Avís: aquesta fanfiction participa al concurs de microfanfictions d'hivern.
Nota: no sé exactament perquè però em sento molt orgullós d'aquesta història. Potser també hi influeix que és el primer relat en prosa que aconsegueixo acabar després d'uns quants mesos...Sé que hi ha moments que potser són una mica incoherents (sí, mea culpa), però reflexionant, en Charlie tampoc està en un bon moment personal quan escriu aquesta carta. Què més? Ah, sí. Només comentar que l'Oficina de Falsa Informació forma part del Departament per a la Regulació i el Control d’Éssers Màgics, a la Conselleria. (O sigui, que no me l'he inventat.) I que m'he permès una llicència en mantenir el títol del llibre "Men who love dragons so much" en anglès, perquè m'ha agradat més que la traducció al català ("Bojos pels dracs"), és un llibre que el Harry troba a la Biblioteca de Hogwarts, per tant és canon.
*
Hauríem d'anar al Bosc Prohibit durant una nit d'hivern
*
Estimada Winter,
després de tants anys que em demanessis que passés el Nadal aquí, a Londres, per primera vegada en molts anys ho estic fent. Em sap greu no haver complert aquesta promesa abans, haver-te fet esperar tant... Sempre han sigut especials, per a tu, aquestes festes i aquesta estació; quantes vegades m'has dit que per això et van posar aquest nom? No sé si ho saps, però no seran unes festes de Nadal felices. Durant el dia de Nadal al Cau hi haurà un plat buit. Potser per això he decidit tornar a casa, perquè l'absència d'en Fred no sigui tant dolorosa per als pares si veuen que jo sóc a prop. No ho sé. Tu vas visitar unes quantes vegades la botiga dels bessons, durant la guerra, oi? Costa molt, escriure aquestes paraules... La Tonks també és morta.
Et necessito, Winter. M’agradaria que fossis aquí, davant meu. Tots dos asseguts a la taula de fusta, mirant-nos... com en aquella taula del racó que ja semblava que era nostra. Recordes totes aquelles tardes d’hivern quan anàvem a les cuines després de l’entrenament de Quidditch? Els elfs estaven disposats a servir-nos el que els demanàvem. Tu sempre volies xocolata calenta. I que em miressis com em miraves llavors. Amb la tassa als dits, els colzes damunt de la taula. La beguda fumejant i al darrere, com un misteri, els teus ulls. Mirar-te a tu en aquell moment quan feies el primer glop era com observar la felicitat estremir-se. Voldria que em miressis com em miraves llavors, i que em convencessis que tot anirà bé, que tot és fàcil i senzill. Sempre tan segura...
Tampoc no oblidaré mai la mirada d’aquell matí d’hivern, a Hogwarts. No sabré mai del cert si et vaig decebre o no. Recordo com em vas sorprendre quan et vas plantar davant meu, allà al mig del passadís i vas assenyalar damunt dels nostres caps. Em vaig posar molt tens quan vaig veure el vesc. I encara més quan et vas acostar cap a mi, olor de maduixes, i em vas fer un petó. Ara amb el temps, em penedeixo una mica d’haver-me apartat tan bruscament de tu, però tot i així, sé que si tornés a passar, tornaria a reaccionar de la mateixa manera. Ho sento, Winter. No se m’havia passat mai pel cap besar algú als llavis. Van ser uns segons incòmodes, almenys per a mi. Però vam reaccionar com si res no hagués passat, i quan et vaig tornar a mirar els ulls vaig tenir la sensació, tinc la sensació, que tu sabies alguna cosa de mi que jo no. No t’ho he preguntat mai. Sempre un misteri...
Recordes aquella tarda de l’últim dia d’hivern a Hogwarts? La neu començava a fondre’s i nosaltres caminàvem pels jardins, de camí al camp de Quidditch. Vas estar una estona pensativa mirant cap al Bosc Prohibit i jo et vaig recordar allò que tu havies dit quan teníem onze anys. Hauríem d’anar al Bosc Prohibit una nit d’hivern. Després de riure, tots dos ens vam mirar i vam saber que aquella era l’última nit que teníem per complir les paraules dels onze anys. No ho vam fer. Vam deixar que s’escolessin els dies d’una nova primavera i, a final de curs, vam abandonar el castell per sempre més. Estic segur que la Tonks, i tots els altres, esperaven que hi anéssim. Que en un d’aquests hiverns entre els nostres onze i disset anys, ens endinsaríem al Bosc Prohibit. En aquest sentit, sempre ens vam assemblar. Aventurers i amb ganes de posar-nos enmig de perills. Sempre tan esbojarrats...
I després, sempre vas ser la meva aliada quan vaig dir-te que volia anar a Romania per treballar amb els dracs. Encara que això va fer que des de l’última vegada que ens vam acomiadar de l’estació 9 i ¾ fins avui, tant sols ens hem vist uns cinc cops. Però la nostra amistat no es va trencar. I encara avui, et considero la meva millor amiga. D’haver-me’n anat a Romania, una de les poques coses que me’n penedeixo és justament aquesta: no haver pogut passar tant de temps amb les persones que estimo, amb en Fred, amb tu. Però tots dos sabem que no era per a mi, una feina com la teva, a l’Oficina de Falsa Informació. Com tampoc era per a tu, la criança dels dracs en un país estranger. Ets tan bona com jo, recordes quan anàvem a veure el Hagrid, o quan el professor Elde Sastre ens mirava com si fóssim els seus alumnes preferits? Tu te’n vas anar desvinculant any rere any, mentre que jo sempre em quedava una estona després de classes per ajudar-lo i aprendre més coses, especialment dels dracs.
Ara, quan reflexiono, m’adono de com d’iguals i de complementaris érem a l’escola. Tots dos, bons en encanteris i criança de criatures màgiques. Al final, van resultar ser dues de les assignatures més importants per a les nostres carreres. En els dos últims anys les diferències es van començar a notar, recordes? Tu vas superar-me en encanteris, mentre jo sabia més sobre animals fantàstics. Però, què seria de la teva feina sense els teus coneixements sobre els animals fantàstics? Com estaria viu, jo, sense els encanteris davant d’un drac? Dels hiverns a Hogwarts, recordo totes aquelles tardes en les que em quedava amb el professor Sastre, especialment després que perdés la cama anant altra vegada a les reserves de dracs... Quantes vegades vam estar d’acord en que el professor Sastre era un dels millors que havia tingut mai Hogwarts? Hi ha tantes anècdotes per recordar...
Enyoro totes i cadascuna d’aquelles tardes, especialment en els nevats hiverns de Hogwarts, en les que tornava cap al castell, enfilant el camí que separa la cabana del Hagrid del castell, després de passar una estona amb ell xerrant sobre les bèsties fantàstiques... (Al final, va aconseguir tenir un ou de drac! No sé perquè no t’ho he explicat mai, que vaig haver d’enviar uns amics a Hogwarts a rescatar la dragona.) Com deia, quan tornava de la cabana del Hagrid o d’ajudar el professor Elde Sastre, i et trobava a tu, que havies jugat a encanteris amb la Tonks, com en dius, mentre l’ajudaves a perfeccionar-los per poder fer la carrera d’auror. Ai, Winter. Sempre acabàvem aquestes estones de diversió anant a les cuines, un dels secrets més ben guardats dels Hufflepluff que la Tonks et va explicar...
Des de fa uns mesos, cada nit, contemplo i rellegeixo el llibre que em vas regalar quan teníem disset anys; sempre el porto a sobre. De tots els teus regals, és un dels més importants per a mi. Me’l vas regalar el dia del meu dissetè aniversari, pocs temps després que jo t’expliqués que me’n volia anar a Romania per estudiar els dracs quan acabés Hogwarts. Encara recordo el que em vas dir quan em vas donar el llibre, aquell fred matí d’hivern a la sala comuna. Està escrit especialment per a tu. Ja ho pots ben dir... Men who love dragons so much. Va ser el primer llibre sobre la criança dels dracs que era meu, i no prestat de la biblioteca. Em sembla que mai entendràs la importància que va tenir per a mi, aquest gest. Quan fullejo el llibre, que després de tants anys ja està bastant atrotinat, i tanco els ulls, sempre recordo com vas guinyar l’ull i vas fer un somriure trapella mentre em donaves el regal.
L’última vegada que ens vam acomiadar a l’andana 9 i ¾ va suposar per a mi un canvi en la nostra amistat. Va ser el final d’aquests dos amics que sempre havien seguit camins bastant semblants i, potser, va ser llavors quan vam demostrar qui érem. No oblidaré mai el que em vas dir mentre feies veure que eres més gran, més alta, més seriosa que jo. No vaig complir mai la teva promesa que no em cremés. Quan de temps vaig durar sense cap cremada? Em sembla que poc més d´un parell de mesos. Ens vam acomiadar no com si després de l’estiu tots dos estaríem treballant, sinó com si tornéssim una altra vegada a Hogwarts, com si ens enfrontéssim al món real com un joc. M’hauria agradat dir-te que anessis amb compte, però dir-t’ho seriosament, no amb aquell to de broma que vam utilitzar quan, per uns moments, vam pensar que la preocupació més gran de les nostres vides seria un animal fantàstic, no el mag tenebrós més gran de tots els temps.
Tu no has tornat a trepitjar mai més Hogwarts des d’aquella vegada que amb divuit anys vam deixar enrere el castell i vam anar a buscar les barques amb les quals havíem arribat a primer... I llavors tots dos ens pensàvem que no hi tornaríem mai més! Ai, Winter. Han passat gairebé vuit mesos des de la última vegada que vaig trepitjar el castell, i sembla que fos ahir. S’assemblava tant poc, allò, a tot el que nosaltres havíem conegut i deixat enrere tant sols deu anys abans. Quan vaig ser conscient que havíem guanyat, vaig ser conscient també que t’estava buscant. Encara recordo com esperava que apareguessis d’enmig de les ruïnes, em guinyessis l’ull, em fessis un somriure trapella i ens retrobéssim de nou. Però tu ja te n’havies anat feia temps. Hi ha paraules que fan tant mal d’escriure...
Sempre et recordaré,
Charlie.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 02/02/2016 a les 14:57:59 #26537 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Okay, sóc a la feina conscient que NO EM PUC POSAR A PLORAR. M'agrada molt, molt, molt. El trobo preciós, i em sembla molt guai que hagi decidit fer una carta de tota la fanfiction. És molt bona idea! ^^
Val, no et puc criticar res. M'ha encantat la relació entre el Charlie i la Winter, tot i que tinc algunes preguntes... Eren només amics, o alguna cosa més? A ella li agradava el Charlie, oi? O això m'ha semblat a l'escena del vesc... I ens explicaràs com va morir? O t'ho guardes tot per explicar-ho més endavant en una altra FF, com vas fer amb la Creu del Rei?
M'ha semblat molt guai que incloguessis la Tonks al seu grup d'amics! Que maco llegir sobre ella en el seu temps d'alumna! *.* M'agrada molt, aquest personatge...
Un parell d'apunts normatius, si em permets: ^^
- M’agradaria que estiguessis aquí --> M'agradaria que fossis aquí: En català per descriure localització fem servir ser, no estar.
- la teva promesa de que no em cremés --> la teva promesa que no em cremés: davant d la conjunció que la preposició de cau, així que la traiem.
Bé, m'ha encantat, és bonica, emotiva, trista, però a la vegada alegre per tots els records... és molt guai! És clar que és la primera que llegeixo... mare meva, a veure si són totes d'aquest nivell!
Ha estat un plaer de llegir! Petonets i molta sort! Muaks!
G
Potter_granger Enviat el 02/02/2016 a les 15:51:54 #26540 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Ostres! M'has deixat impressionada! La carta m'ha encantat. També la tristor que es veu a les seves paraules però, alhora, l'alegria de parlar amb ella. Per cert, no m'ha quedat clar si la Winter és morta o no. Espero que no, per les descripcions que en fa en Charlie m'agrada molt, el personatge de la Winter. I, a més, en segona persona! Que jo sàpiga, és la persona més difícil d'escriure, i tu te n'has sortit molt bé.
Això és tot!
Carla
Cassandra Ross Enviat el 02/02/2016 a les 16:49:39 #26544 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
Agatha Black: Gràcies J Quantes preguntes! La veritat és que totes aquestes preguntes us les deixo una mica a la vostra imaginació. M’agradaria molt escriure altres històries relacionades amb aquests personatges (de fet, ja tinc algunes idees), però abans hauria de fer Reminiscència i no hi ha manera de posar-m’hi... No puc prometre res. La Tonks he pensat que fos més amiga de la Winter que del Charlie, la veritat. Moltes gràcies per dir-me les faltes, ja ho he arreglat ^^
Potter_granger: Gràcies J La Winter és morta, es va morir abans de la Batalla de Hogwarts. Ja sé que dels morts s’ha de parlar en passat, i en Charlie encara en parla com si la Winter li hagués de respondre la carta... És una manera de demostrar que no ha acceptat del tot la seva mort. La veritat és que és un personatge que a mi també m’agrada moltíssim. Va viure vint-i-quatre anys, suposo que ja trobaré el moment d’escriure alguna altra cosa d’ella. Moltes gràcies, de fet m’agrada molt, escriure en segona persona... És una manera molt propera d’establir una relació amb el personatge.
Cassie.
Unoi Enviat el 02/02/2016 a les 17:26:42 #26546 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols M'ha encantat, està molt ben escrit, i l'idea de fer que el capítol sencer sigui la carta està molt bé. Al principi també tenia (com la Potter_granger) el dubte de si la Winter encara estava viva o no, però el final de la carta i la teva resposta m'ho ha acabat d'aclarir. El que si que no recordo és si el personatge de la Winter surt als llibres, jo no el recordo però probablement me n'he oblidat.
M'ha agradat molt!! :)
Mercè Granger Enviat el 02/02/2016 a les 23:06:12 #26549 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols (Hola, sí, jo comentant una fanfic. Miracle! De fet, crec que acabo de veure passar un ase rosa volant.)
La veritat és que la fic m’ha agradat molt. És curta, si, però no deixa “amb gust a poc" (és un castellanisme, ho sé, però no em surt l'expressió catalana). M'encanta que l'historia tracti del Charlie; és un personatge del qual sabem molt poc, i això fa que se li pugui donar molt de joc; però jo, almenys, he vist pocs escritsd'ell. No se perquè tenia interioritzat que era gay, però no es canon, això HAHA. Suposo que ho vaig llegir a alguna banda i m'ho vaig creure xd I anyway, la història del Charlie i la winter pot ser entesa de formes diferents, com has ben dit.
Es trist que una persona marxi així, i més quan s'havia perdut el contacte, i la carta ho reflecteix. El dolor, la culpa, la negació a acceptar que la winter ja no hi és... queda tot molt maco i commovedor ;__; I l'aparició estrella de la Tonks <33333
Bé, crec que això és més o manco tot, que tinc altres tres fics per a comentar xd. Una fic molt tendra i ben escrita, moltes felicitats, esta molt bé
Cassandra Ross Enviat el 04/02/2016 a les 09:38:18 #26567 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
Unoi: Gràcies. De fet, amb la carta, el context del personatge te l’has d’imaginar tu, en plan com està el Charlie mentre escriu aquestes paraules, i a mi això m’agrada. Sí, la Winter està morta. No és un personatge dels llibre, no, és un personatge que m’he inventat. Tota la resta, sí que són canon.
Mercè Granger: Gràcies. Que divertit, em sembla que també vaig veure l’ase rosa volant, jo. M’alegra que em diguis que no deixa “amb gust a poc” (no coneixia aquesta expressió ni en castellà) perquè m’hagués agradat que hi hagués un límit de paraules més llarg per poder aprofundir més en els personatges. Ja, el personatge del Charlie és interessant, en aquest sentit. De fet, la Rowling va dir que no era gai, sinó que estava més interessat en els dracs que en les dones. Potser parlaré d’aquest tema si mai escric alguna altra cosa sobre en Charlie i la Winter. No ets l’única a qui li ha agradat l’aparició de la Tonks haha
Cassie.
hpkarina Enviat el 04/02/2016 a les 13:07:16 #26569 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols M'ENCANTA!
No puc dir mentides, estic plorant com una estúpida. M'agrada moltíssim, moltíssim, moltíssim!
M'ha fet gràcia que estiguera escrit com una carta, perquè és just com la meua idea xD Segons anava llegint la carta tenia més i més clar que Winter estava morta i ja començava a plorar. M'ha paregut preciós, està molt ben escrit i crec que refexa molt bé com se sent Charlie. M'agrada molt també la relació de tots dos, aquesta amistat. I m'ha fet molta llàstima quan se separen a Hogwarts i com al final no van al Bosc Prohibit, aquestes coses sempre em fan molta llàstima... També m'ha agradat molt que parlares de Tonks :) Jo crec que Winter estava enamorada de Charlie però Charlie... Potser és d'aquestes persones que no s'enamoren, vull dir, que no tenen la necessitat d'estar amb ningú, però que se l'estimava moltíssim, també.
M'agradaria molt molt molt molt saber més sobre aquests dos ;)
I bé, en definitiva, que m'he enamorat de la història! :) Molta sort al concurs! ^^
hermione potter Enviat el 05/02/2016 a les 23:04:35 #26585 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols Ostres, Cass,
És preciós. He plorat com una magdalena. És tan bonic com ho expliques tot. Els detalls de cada mirada, de cada moment. Està tot tan ben explicat que he vist totes les escenes a la perfecció.
LA relació que tenen ells dos és preciosa, i tal com has fet que en Charlie l'expliqui i tot és encara més emotiu.
Sempre he trobat que l'hivern és una estació molt bonica. És tranquil·la i al mateix temps es pot tornar molt furiosa.
No et puc dir res més que FELICITATS. M'ha encantat!
He disfrutat molt!!!
Cassandra Ross Enviat el 06/02/2016 a les 19:07:28 #26601 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
hpkarina: Gràcies. Tens raó, quan vaig llegir la teva història em va fer gràcia veure que també eren cartes, però és interessant perquè són dues maneres diferents d’enfocar una carta. Ostres, em sembla que em sento una mica honorada si plores amb la meva història, perquè era una de les intencions, haha. A mi també m’agrada molt, la seva història. Gràcies per tot ^^
hermione potter: Gràcies. Ostres, diria que tothom està plorant amb aquesta història, m’encanta perquè vol dir que he sabut transmetre alguna cosa, i això està molt bé. M’agrada molt que em diguis això de les escenes, perquè sobretot cap al final tinc la sensació que vaig haver de passar més per sobre en el tema d’aquests detalls perquè sino em passava el màxim de paraules. Jo també trobo que l’amistat del Charlie i la Winter és molt bonica. És interessant questa reflexió que fas sobre l'hivern. Moltes gràcies.
Cassie.
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 08/02/2016 a les 01:05:42 #26613 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Que porto unes quantes fanfictions dient-ho i ho confirmo... m'esteu trencant el cooooooooooooooor! No les hauria d'haver llegit seguides totes, estic molt trasbalsada. Jo ja tenia el rànquing una mica fet al meu cap... però ai! És tan difícil! M'ho has regirat tot!
Pobre Charlie! No és un personatge canon, la Winter, oi? La mort de la Tonks sempre ha estat una de les que m'ha destrossat més, i imaginar que eren tres amics i ara queda el Charlie sol (a més, després de perdre el Fred que, again, no, no ho he superat i no ho superaré mai)... aix, pobret. M'ha semblat una relació molt bonica, i m'agrada que no donis la informació completa: ara tinc ganes de rellegir-ho i omplir els buits que queden! Com per exemple, quan i on va morir la Winter, perquè per dates quadra amb la batalla final del sisè llibre, però no ho sé. L'any següent també dóna per molt, i també quadra. No ho sé.
M'agradaria molt llegir més sobre aquests personatges, de veritat. Tot i que ara ja sabem com acaben i seria més dur... El Charlie sempre el trobo poc explotat, i crec que pot donar per una història molt interessant! És a la meva llista dels personatges amb potencial passats per alt (que està capitanejada per la Susan Bones). I tu has explotat tot el potencial que podia tenir en 1500 paraules! Ai, que bonic.
En fi... a veure si dormint se m'aclareixen les idees i decideixo com situar les puntuacions! Que complicat!
Antares_Black Enviat el 12/02/2016 a les 01:12:28 #26661 He escrit 11 fanfics amb un total de 57 capítols A dir veritat, m'esperava un relat fosc i un xic melancòlic... i per això quan vaig venir a llegir estava alerta. Però he de dir que has sabut ordenar les idees perquè les emocions quedessin ben estructurades a cada moment, en el lloc oportú. Em pensava llegir amb distància emocional, però el text m'ha tocat. En acabat de llegir el relat, tenia el cor dins un puny.
És a dir que, per començar, l'enhorabona!
No he estat mai gaire entusiasta dels epistolaris en llibres, però les redaccions en forma de carta sí que m'agraden molt. És una carta que parla d'allò que no van fer mai (anar al Bosc Prohibit una nit d'hivern): és un inici que ja ens augura nostàlgia. I se m'ha clavat a dins... que ho sàpigues... :'(
En Charlie! És un personatge que m'agrada molt, en part precisament perquè en sabem molt poc. Què en sabem, a banda que va ser caçador de l'equip de quidditch de Gryffindor i que va anar a Rumania a estudiar i a viure la seva gran passió draconològica? Pràcticament res; per això m'agrada fer volar la imaginació amb ell. Però encara no m'he decidit escriure res sobre ell. En vaig llegir una fic (http://www.harrypot tercat.cat/fanfictions/ff/776/charlie-weasley-el-ca-cadracs.html , que m'hagués agradat que se seguís publicant...). I ara véns tu amb un relat d'en Charlie Weasley, genial!!
La Winter també m'ha agradat molt. És un personatge molt bonic i molt enigmàtic (a més dels paral·lelismes i imatges que neixen del seu nom). Es veu clarament que ella i en Charlie tenien una relació molt especial. Encara que només la coneixem a través de les paraules d'ell, ens agrada així.
El tros del petó sota el vesc m'ha resultat molt encisador... Precisament perquè ell no va poder/saber/voler correspondre el seu petó. Com descrius les seves sensacions i pensaments, i el fet que se n'apartés tan bruscament (sense t), que es preguntés si això l'havia ofesa, que es qüestionés coses... Crec que ha quedat molt real, molt creïble.
També m'ha agradat com mostres que les diferències que hi ha entre tots dos són part de les coses que els uneixen. Les visites a les cuines. Les citacions de la Tonks. El llibre Men who love dragons so much que ella li va regalar (està bé que destaquis que és el seu primer propi i no de la biblioteca)...
---
Permet-me que posi els trossos que més m'han agradat:
«Tu sempre volies xocolata calenta. I que em miressis com em miraves llavors. Amb la tassa als dits, els colzes damunt de la taula. La beguda fumejant i al darrere, com un misteri, els teus ulls. Mirar-te a tu en aquell moment quan feies el primer glop era com observar la felicitat estremir-se. Voldria que em miressis com em miraves llavors, i que em convencessis que tot anirà bé, que tot és fàcil i senzill. Sempre tant segura...»
(recorda: tan segura, sense t)
«Recordo com em vas sorprendre quan et vas plantar davant meu, allà al mig del passadís i vas assenyalar damunt dels nostres caps. Em vaig posar molt tens quan vaig veure el vesc. I encara més quan et vas acostar cap a mi, olor de maduixes, i em vas fer un petó. (...) quan et vaig tornar a mirar els ulls vaig tenir la sensació, tinc la sensació, que tu sabies alguna cosa de mi que jo no. No t’ho he preguntat mai. Sempre un misteri...»
«En els dos últims anys les diferències es van començar a notar, recordes? Tu vas superar-me en encanteris, mentre jo sabia més sobre animals fantàstics. Però, què seria de la teva feina sense els teus coneixements sobre els animals fantàstics? Com estaria viu, jo, sense els encanteris davant d’un drac?»
(al final acabaré creient que Elde Sastre era un professor!! No, a veure, encara que fos un xic desastre, i anés perdent les extremitats pel camí, devia ser molt bon mestre. Si ho diuen en Charlie i la Winter... M'ho crec!)
«Ens vam acomiadar no com si després de l’estiu tots dos estaríem treballant, sinó com si tornéssim una altra vegada a Hogwarts, com si ens enfrontéssim al món real com un joc. M’hauria agradat dir-te que anessis en compte, però dir-t’ho seriosament, no amb aquell to de broma que vam utilitzar quan, per uns moments, vam pensar que la preocupació més gran de les nostres vides seria un animal fantàstic, no el mag tenebrós més gran de tots els temps.»
M'han agradat aquestes interseccions de sospirs, com els «Ai, Winter». També m'he fixat especialment en els sempres al tancament d'alguns paràgrafs amb els seus respectius punts suspensius... «Sempre tant segura...», «Sempre un misteri...» ,«Sempre tan esbojarrats...» i, finalment, aquest darrer conclusiu i nostàlgic «Sempre et recordaré».
---
Crec que has escrit una història d'amor molt bonica. No vull dir una història sentimental, romàntica, d'enamorament... pròpiament dita. Per part de la Winter, podria ser, no ho sabem. Però per part d'en Charlie, segurament no. Tanmateix, és una història d'amor, de sentiments; fossin de quina mena fossin. Tenien una relació molt especial, es nota. I això és precisament el que m'ha captivat.
Et felicito molt perquè cada dia escrius millor. No vull dir que no escrivissis bé abans. Ni em refereixo només en aquest relat concret. Vull dir que (tot i que ja se sap que uns escrits surten millor que d'altres ―i aquest és dels millors), has anat perfeccionant les coses i els teus resultats progressen. Hi ha més riquesa, hi ha més consideracions, més cura... Això m'agrada.
Això sí! Alerta amb els tan i els tant!! ;) Pensa que un és invariable i l'altre no (el primer és únicament tan; l'altre pot ser tant, tanta, tants, tantes). Recorda: Davant d'adverbis i d'adjectius, no hi volem la t.
La Gee diu que no podia plorar a la feina; comprensible. Però jo, que em vaig endur el text per llegir-lo, em vaig posar a plorar enmig del tren. Sí, sí, i aquells que em miraven tenien motius per envejar-me.
Antares
PD: He plorat fins i tot escrivint el comentari...
Cassandra Ross Enviat el 12/02/2016 a les 11:01:16 #26664 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
marta_ginny: Gràcies. Sí, jo estic aquí per trenar esquemes, així que evidentment t’he regirat el rànquing. ;) Exacte, la Winter no és un personatge canon, és massa extraordinària, per això. Oops. No dono la informació completa per dues raons: 1. No tenia espai, 2. No la tinc ni jo. Bé, el que sí que sé és que evidentment sé més que vosaltres (per exemple, tinc molt clara la mort de la Winter i altres coses), però per exemple els seus anys a Hogwarts estan buits. Ja he dit que no és la meva intenció primordial, perquè abans m’agradaria acabar Reminiscència (si algun dia m’hi poso, oops) però no descarto escriure alguna cosa d’ells. Ostres, m’agrada que em diguis que he pogut explotar tot el potencial que podia haver-hi en 1500 paraules perquè sé que n’hi havia molt més i em vaig quedar curta u.u
Antares_Black: Gràcies. Ostres, quin comentari més llarg! Ha superat les meves expectatives, haha. (Poca broma, que ho he comprovat i em sembla que té mil paraules.) Em sorprèn que t’esperessis un relat fosc. Ho dius pel títol? M’encanta que al final t’hagi arribat al fons. Gràcies ^^ A mi també m’encanta, en Charlie. Diria que és el meu personatge preferit, però bé, és la meva versió de com és en Charlie per tant no sé si compta. Precisament, l’escena del petó sota el vesc vaig acabar pensant que potser no calia posar-la, però al final la vaig deixar tal com estava perquè sino, almenys per a mi, hi havia altres coses que perdien sentit. M’alegro que hagi quedat tan realista. Oh, m’encanta que hagis posat els teus trossos preferits, també són els meus... Però una mica més i em poses mitja fanfiction, eh? Haha. Això dels “Sempre”, era conscient dels tres primers, però no m’havia adonat de l’últim, el “Sempre et recordaré”. Sí que queda preciós. Uau, gràcies. Jo precisament tenia la sensació que podia haver fet la fanfiction millor, però potser no, potser només l’hagués pogut fer diferent. És que em posava a escriure i em despistava en cinc segons... Però pel que veig, m’ha sortit molt bé. I pel que fa això del tant i tan, oops, és la meva creu. Mira que vaig repassar el text unes quantes vegades buscant això perquè és una de les faltes que sempre em remarqueu i sempre se’m passa per alt. Intentaré recordar això i ara tornaré a repassar el text. Gràcies per recordar-m’ho. I de veritat que no volia causar tantes llàgrimes, però m’encanta ^^
Cassie.
Laia Weasley Enviat el 12/02/2016 a les 17:13:52 #26672 Buuuf!!
Que intens i bonic! Veig que totes les fanfics agafen la linia de fer-nos entendrir!
Que boniiic! El Charlie mai ha estat un d'aquets personatges que m'havien cridat l'atenció... però m'ha agradat! M'hagues agradat saber la relació d'en Charlie i la Winter..però ja es veu que va ser molt bonica i molt sincera...
I també m'agradaria saber un xic més sobre la Winter i que va passar amb ella!
Molta sort en el concurs!
Petons!
Cass Ross Enviat el 25/08/2016 a les 20:40:27 #26883 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Comentaris ^^
Laia Weasley: Gràcies! (I perdona que hagi tardat tant de temps a respondre't el comentari, no el vaig veure.) Sobre la relació entre en Charlie i la Winter, aquí ja pots veure una mica com va ser una amistat molt forta. Potser alguna vegada m'animo a continuar escrivint d'ells i així sabràs què va passar amb la Winter, i especialment com va morir. (Però el cert és que de moment tinc altres projectes pendents!)
Cassie
Joan Fiveller Enviat el 09/05/2020 a les 23:34:23 #27540 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Ets una crac.
frubbsulce Enviat el 28/02/2021 a les 18:51:49 #27717 He escrit 1 fanfics amb un total de 7 capítols M'encanta! Això sí no t'ho puc negar, m'ha tret alguna llagrimeta (qui diu alguna, diu moltes). És molt trista, però plena dels records feliços del Charlie. Trobo que és molt original que estigui escrita en forma de carta, és una molt bona manera de fer saber els sentiments dels personatges, M'agrada que hagis fet servir el personatge de Charlie, que trobo que no està gaire aprofitat. Continuaré amb la resta de la "saga", com m'has recomanat. Ja et diré que tal!
frubbsulce
Cass Ross Enviat el 28/02/2021 a les 21:53:37 #27718 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola, frubbsulce!
Moltes gràcies per comentar la fanfic ^^ Em sap greu que hagis plorat però al mateix temps m’agrada que t’hagi commogut, perquè una mica era l’objectiu de la fanfiction. Tens raó que el personatge del Charlie està molt poc aprofitat, i la veritat és que jo el faig servir poc! (Una mica volia distanciar la Winter que només s’entengués en relació al Charlie, i ara el pobre el tinc ben invisibilitzat!) A veure si t’agraden les altres fanfics de la Winter, però t’aviso! La de la Tempesta també et comportarà molta plorera. Ja t’ho ha dit la Marta, que amb les meves fanfics necessites clínex! (Tot i que, i t’aviso, té gràcia que ho digui ella, perquè amb les seves també en necessitaràs.) Suposo que així també hauràs entès perquè al concurs d’escriure el gènere menys afí em van dir que havia de fer humor (i no matar cap personatge, perquè també hi tinc tendència).
Ens llegim!
Cass