Abyss - Capítol 18
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 23/12/2015 a les 21:24:21
Última modificació 23/12/2015 a les 21:24:21
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 18

Quan l’Abyss va entrar amb en Michael, tota histèrica, vaig aixecar-me de seguida. El va estirar al llit i vaig escoltar tot el que deien. Vaig desitjar que el pare no fos mort. S’estava comportant d’una manera molt estranya, però no el volia mort. En silenci, vaig baixar l’escala. Encara estava estès al jardí. M’hi vaig acostar i li vaig buscar el pols. Per sort, en tenia. Els ulls se’m van omplir de llàgrimes. Amb un sortilegi, el vaig entrar a casa. No em podien dir res, es pensaven que era la mare qui feia màgia, no pas jo.

Per sort, no tenia res greu. Alguns talls causats pels vidres. Vaig reconstruir la finestra i li vaig desinfectar els talls. Després vaig pujar a la meva habitació, on hi havia l’Abyss. En Michael se n’havia anat a la seva. Vaig tancar la porta i posar el baldó.

-Què passa, Shayla?

-En què pensaves? El podies haver mort!

-Què… Ah! Però ens hauria apallissat, tal com anava!

Vaig seure pesadament al llit i em vaig tapar la cara amb les mans. Les llàgrimes se m’escapaven contra la meva voluntat. Vaig acabar plorant a llàgrima viva. L’Abyss em va abraçar i va fer que arrepengés el cap a la seva espatlla. La vaig envoltar amb els meus braços. Sentia que m’estrenyia, que no volia deixar-me escapar. Jo també l’estrenyia. No prou per a ofegar-nos, és clar, però bastant.

Quan vaig parar de plorar perquè no em quedaven més llàgrimes, el llavi de baix se’m va quedar tremolós. Aleshores la vaig mira. No m’havia adonat dels petits canvis que el seu cos havia tingut en tot el curs. Tenia la cintura una mica més estreta i els malucs se li eixamplaven. El pit seguia sense ser gaire abundant, però teníem dotze anys. Era bastant més alta que quan ens vam conèixer. De fet, jo amb prou feines li arribava al nas. Era bastant alta, per a la nostra edat, i encara havia de créixer ben bé un pam més.

Cert enrenou ens va indicar que el pare s’havia despertat. L’Abyss no va baixar, però jo sí. La mare estava al seu costat i jo em vaig posar a prop d’ells. El pare estava encara mig grogui. Es va aixecar i va anar a buscar un got d’aigua. Després, es va ficar a la dutxa. Ja li tocava, portava uns quants dies sense dutxar-se.

Vaig tornar cap amunt.

-Com està el teu pare, Shayla?

-Mig grogui. Ha anat a la dutxa.

-D’acord.

Es va aixecar i va anar a parlar amb la mare. Jo la vaig seguir. No vaig intervenir en la seva conversa, l’Abyss la va convèncer que en Michael i jo anéssim a casa seva. La mare no va voler anar-hi, deia que es volia quedar amb el pare. L’Abyss no la va poder persuadir.

Vam tornar a la meva habitació. Vam tancar la porta i córrer la balda, com ja era costum. No volíem que ningú entrés per sorpresa. Vam somriure totes dues i llavors ens vam abraçar. Passaríem la resta de l’estiu juntes, amb en Michael.

Quedava un dia. Tan sols un dia. Aniríem també juntes a la Ronda d’Allà, era genial! Tot semblava perfecte. La resta de l’estiu a casa de l’Abyss, poder anar tots tres a la Ronda d’Allà (o totes dues, si en Michael no volia venir), fer el que volguéssim durant gairebé dos mesos… Que bé! O això semblava.

Vam fer l’equipatge i al dia següent vam marxar. Estava molt nerviosa. Volia veure la casa de l’Abyss. No sabia com hi arribaríem.

Ens vam allunyar de casa. Vam anar a un lloc més aviat apartat. Un cop allà, ens vam agafar les mans i vam posar el que portàvem al mig. Vaig tancar els ulls. Ells, també. Quan vaig sentir que l’Abyss deia que els podíem obrir, els vaig obrir. Al·lucinada, vaig passejar la vista pel meu voltant. Hi havia un jardí enorme amb un bosc molt frondós i un riu. Per l’altra banda, un precipici que desembocava no se sap on.

Vam entrar. L’interior encara era més al·lucinant. Era un castell molt alt, semblava que les puntes de les torres es clavarien al cel. Tenia grans arcs i sostres molt alts. Estava fet d’un material eteri i negre, no semblava que fos res que vingués de la Terra.

Em vaig mantenir junta amb en Michael, enllaçant els meus dits als seus. El lloc em feia una mica de por. Era més gran i imponent que Hogwarts, tenia un aire tètric que l’escola no. Vaig veure que l’Abyss somreia. Era a casa, normal que somrigués. M’agrada veure-la feliç. Una criatura molt estranya es va acostar a ella. No sé què van dir, però la criatura aquella va marxar i no en vam veure cap més.

L’Abyss ens va portar a les nostres habitacions. Carai! Eren més grans que la sala de casa meva! La gran majoria estaven tancades amb pany i forrellat. A la meva, el color del material canviava. Era… Ai, no ho sé. Blanc? Platejat? Gris? Una barreja estranya entre aquests tres colors. El llit era de matrimoni. No, més gran. Era enorme! Vaig mirar per la finestra. Tenia vistes al jardí. El bosc era molt frondós i fosc. Vaig decidir que més tard hi aniria. M’agrada passejar pel bosc.

Un truc a la porta em va sobresaltar. La vaig obrir. Era l’Abyss. Duia un altre cop el vestit amb què la vaig conèixer. Li queda bé, m’agrada molt. Sembla més gran. Va entrar, tancar la porta, em va agafar la mà i vam seure al llit. Em va mirar als ulls.

-Shayla… Ja n’he parlat amb en Michael. Hi ha certs llocs perillosos, en aquest castell. Són el bosc i les golfes. Pots anar a qualsevol lloc… excepte a aquests.

-Per què?

-Hi ha criatures perilloses. Sisplau, no hi vagis. Tan sols et demano això.

-D’acord. No hi aniré. Tan perilloses són, aquestes criatures?

-Sí. Tan perilloses són.

Vaig assentir amb el cap i la vaig mirar amb els ulls molt oberts. Es va aixecar per marxar.

-Abyss, espera.

-Què?

Es va girar cap a mi, amb la mà ja al pom de la porta. M’hi vaig acostar i la vaig abraçar. Va reaccionar ràpidament i em va embolcallar amb els seus braços. Després vaig enllaçar els dits amb els seus i la vaig mirar als ulls. No pensava perdre-la, de cap manera. Era més important per a mi que no pas molta gent que havia compartit els seus secrets amb mi.

Va sortir de l’habitació i jo em vaig estirar al llit. Estimava l’Abyss amb tot el meu cor. Encara l’estimo. És algú per qui val la pena lluitar fins al final.

 


Llegit 529 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarUnoiEnviat el 24/12/2015 a les 18:13:35
    #26440He escrit 7 fanfics amb un total de 40 capítols

    Ja m'imaginava que la mare no voldria anar-hi. Així tindran més llibertat. El castell és força depriment, tot del mateix color... i si a sobre no poden anar al bosc, els esperen unes vacances divertides! Per sort la Shayla té l'Abyss, i el Michael té la Shayla. I l'Abyss... es té a ella mateixa. ^_^ El que em fa més por són les golfes; estan més a prop i suposo que és més fàcil arribar-hi sense voler. La pobra Shayla deu estar flipant amb lo de "-Sí. Tan perilloses són."




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 24/12/2015 a les 18:16:47
    #26441He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Ja ho tenia pensat així, que la mare no hi anés. No, jo no me l'imagino pas depriment, el castell. Bé, no poden anar al bosc, però tenen una gran esplanada amb una gespa totalment verda i fins i tot un riu que té bastant de cabal. Això que has dit... bé, l'Abyss també té la Shayla al costat. I sí. La Shayla flipa bastant. Ja tinc una escena pensada per d'aquí dos capítols... (ja descobriràs per què no pas al següent).




  • AvatarCassandra RossEnviat el 26/02/2016 a les 16:34:06
    #26694He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    Ja està bé que la mare no vagi amb ells a l’Abisme, hagués fet més nosa que servei haha. Ostres, m’agrada molt aquest Abisme. Jo tampoc trobo que el castell sigui depriment, és més, el trobo interessantíssim i segur que deu ser gran grandiós. Tan com Hogwarts? No crec que les prohibicions de l’Abyss hagin de comportar cap problema, o potser sí però per què hauria de ser difícil de complir? Hogwarts també té un Bosc Prohibit que no són flors i violes... M’ha agradat el capítol, a pel següent ^^

    Per cert, la última frase m’ha fet la impressió que l’Abyss és morta o, almenys, que ja deu fer molt de temps que no es veuen amb la Shayla... A veure què passa.




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 26/02/2016 a les 21:03:41
    #26701He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    El que tenia pensat no es podia desenvolupar amb la mare a prop... La veritat és que, tal com l'imagino, a mi l'Abisme també m'agrada. I jo tampoc m'imagino el castell depriment... Sobretot amb els colors que hi va posar l'Alice en algunes habitacions. I és més gran que Hogwarts. No tot seran flors i violes, ja ho veuràs...