Abyss - Capítol 17
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 18/12/2015 a les 10:44:59
Última modificació 22/12/2015 a les 13:39:20
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 17

No puc fer res més que observar incrèdula la disputa entre la Shayla i el seu pare. Que s’hi enfronti d’aquesta manera demostra el seu valor, jo sé que n’exigeix més enfrontar-se a algú estimat que no pas a un enemic. Quan ell la fa anar contra la taula, me l’enduc a la seva habitació. Es posa a plorar, qui no ho faria? Ha de ser molt dur, per a ella, tot això.

Després de sopar en tensió, anem a dormir. Ens estirem al mateix llit. Es posa feta una boleta i jo l’abraço, volent protegir-la dels malsons. Amb prou feines puc dormir per culpa de les discussions que sento a baix. Quan per fi aconsegueixo aclucar els ulls, són més de les tres de la matinada. Em desperto de seguida que hi ha una mica de llum, com sempre. Em miro al mirall i faig unes ulleres de pam. És normal, havent dormit menys de quatre hores.

Ha de passar una bona estona perquè la Shayla es desperti. Mandrosa, s’estira com una gata i es frega un ull. Mai més ben dit, realment sembla una gata quan s’estira. S’incorpora i em mira.

-Bon dia -diu.

-Bon dia, Shayla. Com has dormit?

-Millor que mai. I tu?

-Malament. No han parat de cridar fins les tres de la matinada. M’he despertat amb la primera llum del dia. Ja t’imagines quantes hores he dormit, no?

-Molt poques.

-Menys de quatre… Tinc son, però sé que amb llum no dormiria. Baixem a esmorzar?
-Sí, si no hi ha el meu pare.

-Eh, no et preocupis per això. No deixaré que et passi res per culpa seva.

-Gràcies.

-Ja saps que no em fa res. Estaré al teu costat pel que sigui, Shayla.

-Fins i tot si vull exterminar els muggles? -pregunta, amb picardia.

-Saps que no faràs això. I en aquest cas no et recolzaria.

-No?

-No, de cap manera. Exterminar els muggles? Això és massa.

-Oh… Pensava que em recolzaries en tot.

-En tot el que sigui propi de tu, Shayla.

-Que ja ho sé, dona, era una broma!

-Ja m’espantaves. Bé, en realitat no.

Somriu. Ella no fa ulleres. Li tinc una mica d’enveja per haver pogut dormir tan bé, jo no he parat de donar voltes al que he vist. Per què els adults es comporten així? Per què fan coses que perjudiquen els altres i a ells mateixos? Perquè fan aquestes coses tan autodestructives? No entenc res. Potser hauria estat millor dir que no i tornar al castell. Li vaig dir que em quedaria una setmana. Això faré, quedar-me una setmana a casa de la Shayla, però després me l’enduré. A ella i a en Michael. Si cal, a la seva mare. No vull que hagin d’aguantar aquell home. No penso deixar que l’aguantin. De cap manera.

Ens llevem i anem a esmorzar. Som les primeres. Quan acabem, pugem a l’habitació. No volem despertar els altres, no s’ho prendrien gaire bé. Seiem al llit. Jo abaixo la vista i la deixo clavada en els meus peus. Ella em passa un braç per les espatlles. Ho agraeixo. Sé que és dur el que està passant la Shayla, però també ho és no tenir la meva germana al costat… i no saber on és.

La miro i somric. Ella em torna el somriure, però és un somriure trist. Sé que no és fàcil alçar el cap en les situacions difícils. Enllaça els dits amb els meus i jo poso l’altra mà a sobre de les nostres. Estem uns minuts així, el silenci no es fa incòmode.

Un terrabastall ens sobresalta, trencant la màgia. M’aixeco d’un bot i baixo esperitada les escales. Veig en Michael a terra i el seu pare enfurit. Segurament va begut. Baixo els vuit esglaons que em queden d’un salt i em poso al seu costat. Ell se’ns acosta. L’agafo per un braç i intento arrossegar-lo, però no puc. Quan ja gairebé el tenim a sobre, l’aparto de nosaltres amb un remolí. Xoca contra una finestra, trencant-la, i queda estès al jardí. Amb un altre remolí, m’enduc en Michael cap a l’habitació de la Shayla. Tanco la porta i poso el baldó. Després em giro cap a ell. La Shayla s’ho mira tot, incrèdula.

-Què ha passat, Abyss?

-Saps el soroll que hem sentit?

-Sí.

-En Michael era a terra i el teu pare s’hi acostava. No sé què ha passat abans, és el que he vist. L’he apartat amb un remolí, però crec que li he donat massa força i l’he enviat al jardí… travessant la finestra. espero que no estigui mort, seria… seria un desastre.

Em mira i m’abraça. Després miro en Michael.

-Què ha passat abans? -li pregunto.

-Per esmorzar volia prendre un got de vi, però com ja sabem no hauria estat un got, sinó una ampolla. L’hi he intentat prendre, però m’ha apartat de mala manera. He picat contra la vitrina i he quedat estès a terra. Després… bé, ja ho has vist, no?

-Sí… Hem de marxar.

-Què? -salta la Shayla-. Però… on anirem?

-Vindreu a casa meva.

-Però… Abyss, segur que no molestarem? -pregunta en Michael.

Faig un somriure sarcàstic. Molestar… no. No gaire. A ells no els importa fer menjar per a un o per a tres. A més, si es mantenen allunyats de certes zones, no els ha de passar res.

-No, no molestareu. Vindreu a casa meva. Hi ha prou espai per a tothom. Si voleu, podreu tenir una habitació cada un. I encara en sobraran.

-És molt gran, no? -diu en Michael.

-Gran? És enorme. Hi podria allotjar perfectament cinquanta persones.

-Això no és una casa! -exclama ell-. Deu ser una casa de colònies, allò.

Somric un altre cop. Sé perfectament què és. Quan ho vegin, es quedaran sorpresos, segur. Molt sorpresos.

-No, no és una casa de colònies. Ja ho veureu, d’acord?

-Està bé -diuen tots dos alhora.

Assenteixo amb el cap i pico de mans. Ara tan sols cal posar-nos d’acord amb la seva mare. Segurament hi estarà d’acord, no deu voler que ells dos ho passin malament, amb tot el drama del seu pare.


Llegit 507 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarUnoiEnviat el 18/12/2015 a les 14:53:11
    #26435He escrit 7 fanfics amb un total de 40 capítols

    Quina pena que tinguin un pare així... però clar, què es pot fer en un cas així? Si li treus l'alcohol es posa violent, si no també. La solució de l'Abyss està bé, però només fa que posposar el problema perquè tard o d'hora hauran de tornar a casa (si no és que ell està mort). Ja veurem què hi diu la mare.

    El personatge d'en Michael m'agrada, a veure com evoluciona!




  • AvatarUnoiEnviat el 18/12/2015 a les 20:20:39
    #26436He escrit 7 fanfics amb un total de 40 capítols

    Per cert, has posat capítol 16 en comptes de 17! ;)




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 22/12/2015 a les 13:40:55
    #26439He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Realment és una pena. Ja ho havia pensat, que li passés alguna cosa així a la Shayla. Des de la pista que deixa caure a la festa de Halloween, es pot intuir, crec. No et preocupis pel pare... al següent capítol ho revelaré.




  • AvatarCassandra RossEnviat el 04/01/2016 a les 18:59:26
    #26462He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    M'ha agradat molt aquest capítol. Suposo doncs, aque ara veurem allò que vas dir que hi hauria una cosa molt bèstia. Em sembla molt guai que l'Abyss se'ls vulgui endur a l'Abisme. M'encanta aquesta noia, que és tant decidida. Espero que la mare no hi posi pegues i si no, que l'Abyss se'ls endugui sense permís muahahha.

    La conversa de les dues noies al principi del capítol m'ha agradat molt ^^

    Cassie.

    PSD_. Encara que siguin sentiments tristos, m'agrada molt com expresses les emocions.