Abyss - Capítol 16
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 15/12/2015 a les 14:26:01
Última modificació 15/12/2015 a les 14:26:01
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16

Quan li vaig fer el petó, aquell segon de contacte se’m va fer etern. No pas perquè fos molt dolent, no. Vaig voler congelar-lo al meu cap, i ho vaig aconseguir. Se’m va quedar gravat. Si mai començo a oblidar coses, això serà l’últim que oblidi. Aquell instant, aquell simple frec em va despertar més sensacions que no pas tot el que vam viure després.

Vam jugar a quidditch amb en Michael. Bé, no. Més ben dit vam fer curses amb l’escombra. Va ser increïble. L’Abyss vola molt bé, ens va guanyar a tots dos. I això que, amb els seus catorze anys, en Michael havia començat a rebre ofertes com a caçador per alguns dels equips més importants de tota Europa. No n’havia acceptat cap, deia que abans volia acabar els estudis.

Després, cansats, vam entrar. El pare s’acabava de llevar. Tenia l’ampolla a la mà i li anava donant glops. Vaig baixar la vista, avergonyida.

-Pare, deixa l’ampolla, sisplau. T’acabaràs emborratxant.

-M’és igual… deixa’m estar.

Vaig sospirar, vaig negar amb el cap i li vaig dir:

-No. Deixa l’ampolla, pare. No t’ho dic per mi, sinó per tu. No t’estàs fent cap bé, que  no ho veus?

-Shayla, vés-te’n.

-No penso fer-ho fins que deixis estar l’ampolla.

M’hi vaig acostar i la vaig agafar. L’hi vaig estirar, però em va apartar d’una empenta. Hi vaig tornar.

-Pare, fes el favor! Para de beure!

-Que em deixis!

La segona empenta va ser més forta. Em va enviar fins a la taula i hi vaig picar amb la cara. Em vaig agafar el nas, dolorida.

-Anem, Shayla -va dir l’Abyss-. Pugem a la teva habitació i m’encarrego d’això.

Vaig assentir amb el cap. Tenia els ulls enllagrimats. No era tant pel cop, que també em feia mal, sinó pel fet que m’havia apartat d’aquella manera. L’alcohol no li faria cap bé, ni a ell ni a nosaltres.

Em va agafar pel braç i vam anar a l’habitació. En Michael, preocupat, també va anar-hi. Llavors es va quedar amb mi mentre ella anava a buscar gasa i desinfectants. Va seure al meu costat. Jo era a la cadira de l’escriptori. Va apropar-la al llit, on ell estava assegut.

-Ei, Shayla. No et preocupis.

-Com vols que no em preocupi?! El pare s’emborratxa cada dos per tres! Com vols que…

Vaig començar a plorar. No podia suportar-ho. El pare, que sempre havia estat afectuós i càlid, m’apartava enfurit. Sabia que estava begut, però feia més mal. Feia més mal perquè s’estava destruint a si mateix, amb la beguda. No se n’adonava, però aviat tindria problemes de fetge. També era més irascible. No m’agradava que estigués d’aquella manera, era horrible. No podia suportar estar a la mateixa habitació que ell. Aviat deixaria d’aguantar estar a la mateixa casa que ell.

L’Abyss va arribar i va seure davant de mi, també al llit. Em va posar el desinfectant al nas, que sagnava. A veure, no pas a dins, però va fer el seu efecte. La ferida no estava gaire endins. Després m’ho va netejar bé perquè no es veiessin els rastres grocs. Estava seriosa, però era normal. Després del que havia passat…

En Michael va anar a la seva habitació i ens va deixar soles. Jo seguia plorant, les llàgrimes em queien cara avall. L’Abyss em va abraçar i em va fer arrepenjar el cap al seu pit, amb compte de no fer-me mal. Mentre jo em desfogava, ella m’estrenyia contra si mateixa i em bressolava suaument. No deia res, no calia.

Quan ja se’m van acabar les llàgrimes (però no la tristesa) em vaig incorporar i la vaig mirar. Em va somriure lleument. Jo no li vaig poder tornar el somriure, tan sols li vaig fer una mirada trista. Em va passar la mà pels cabells, que, com sempre, estaven aspres i embullats. Després em va fer seure al llit, al seu costat, i ens vam quedar mirant-nos. Va aixecar una mà i, amb les puntes dels dits, em va acaronar el contorn de la cara. Vaig tancar els ulls i em vaig deixar fer. Notava la seva pell com una corrent fresca d’aire. Era molt suau, gairebé semblava que m’acaronés la brisa, i no pas ella.

Vaig obrir els ulls i la vaig mirar. No somreia. Tenia els ulls molt oberts i em mirava fixament. Quan té els ulls d’aquesta manera, tan oberts, m’agrada. Sembla… sembla en un altre món.

La vaig abraçar i estrènyer. No la volia perdre, no la pensava perdre de cap de les maneres. Quan ens vam deixar anar, ens vam quedar en silenci. Jo em vaig aixecar i vaig agafar un llibre. Ella va fer el mateix. A les dues ens encanta llegir. Ens hi vam passar tota la tarda.

A l’hora de sopar, el silenci va ser molt tens. Jo recordava perfectament què havia passat amb el pare després de fer curses amb l’escombra, i no estava disposada a tornar a passar per allò. Vaig acabar tan ràpid com vaig poder i vaig tornar a pujar. L’Abyss no va menjar gaire, i això que normalment és una llima. Vam acabar alhora i ens vam aixecar de taula. Com sempre, el pare tenia una ampolla d’alcohol a prop.

Ens vam ficar al llit, teníem son. Vam dormir en el mateix, arraulides l’una contra l’altra. Jo em vaig fer una boleta i ella em va envoltar amb els seus braços. Vaig dormir millor que en moltes nits, tot i els crits que sentia a la sala.


Llegit 474 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarUnoiEnviat el 15/12/2015 a les 19:54:03
    #26421He escrit 7 fanfics amb un total de 40 capítols

    Així m'agrada, el Michael ben responsable amb els estudis. ;)

    Ostres, tant la Shayla com l'Abyss estan en una situació força complicada... una amb la germana desapareguda i una colla "d'assetjadors" a Slytherin, i l'altra amb el pare alcohòlic... sort que almenys es tenen a elles!

    No sé si és això el que "havia de passar", però si no és això i la Shayla ja ha pres mal a la primera, això acabarà com el rosari de l'aurora...

    No sé perquè, però m'agrada més l'Abyss que la Shayla... potser per compassió? (Em sembla que és la que ho passa pitjor)




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 15/12/2015 a les 20:38:37
    #26422He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Sí, en Michael és ben responsable.

    Bé, sí. Totes dues tenen una situació difícil, però les resoldré totes dues, no et preocupis. Sort que es tenen l'una a l'altra. Bé, això d'aquest capítol és el principi. No crec que acabi gaire malament, ja ho veuràs, perquè. Dono la pista quan la Shayla diu que no aguantava estar a la mateixa habitació que el seu pare i que aviat deixaria d'aguantar estar a la mateixa casa que ell.

    Bé, suposo que se sent més compassió per qui ho passa pitjor i que per això agraden més aquests personatges, però la Shayla, a partir d'ara, tampoc ho passarà gaire bé. A mi també m'agrada més l'Abyss.

    Bé, això és tot. A veure quan puc encaixar un capìtol de l'Alice per aquí.

    Potter_granger




  • AvatarCassandra RossEnviat el 04/01/2016 a les 18:29:06
    #26461He escrit 10 fanfics amb un total de 18 capítols

    M'ha agradat la manera com estava narrat aquest capítol ^^ Es pot anar veient com vas millorant la narració i això està molt bé, sobretot perquè tinc la sensació que a vegades narres més i això està molt bé per situar-nos sen context.

    Té raó l'Unoi amb el fet que les dues noies no tenen una vida fàcil, però que almenys es tenen l'una a l'altre. Sé que segurament ho hauria comentat en capítols anteriors però m'agrada molt la relació que hi ha entre elles ^^

    Quina actitud, la del pare de l'Abyss! Espero que d'alguna manera o altre se solucioni.

    Fins aviat, 

    Cassie.