Abyss - Capítol 15
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 13/12/2015 a les 18:56:22
Última modificació 13/12/2015 a les 18:56:22
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 15

Avui hi ha doble capítol! Ep, no us hi acostumeu. Això passa quan estic molt inspirada i tinc temps. A veure si puc deixar mig enllestit el proper... És que durant la setmana no tinc gaire temps.

La galeta és bona. Clavo la vista a l’escriptori de la McGonagall i espero que em caigui l’esbroncada. Sento un sospir i la veig arrepenjar l’esquena al respatller de la seva butaca. Clava la vista en mi i ajunta les mans a sobre de l’escriptori.

-Com ha fet el remolí aquell?

-No ho sé, és una cosa que em surt sola.

-Els seus companys d’equip, què li han dit?

-Que no tornaria a jugar amb ells.

-Jo no la deixaré sense jugar a quidditch. Ells poden dir que no torni a jugar l’equip, però a la pràctica sí que pot jugar.

-Sí?

-Sí. I, a més del remolí, pot fer més coses?

-Puc controlar perfectament l‘aire i el foc sense l’ajut de la vareta.

-Per a aquest curs ja és massa precipitat, però el curs que ve haurà de fer algunes sessions amb professors i gent de la Conselleria per a estudiar aquests poders que té. Escapen a totes les formes que conec de màgia.

-D’acord. Alguna cosa més, directora McGonagall?

-No. Ja pot marxar.

-D’acord.

Surto del seu despatx. Em creuo amb els de l’equip, que no fan més que dir-me ximpleries. Després vaig a darrere del bedoll amb la Shayla. Em proposa anar a casa seva uns dies. No serà massa temps, he de tornar al castell per a controlar què passa a l’Abisme. Hi vaig deixar un segell irrompible, en teoria les criatures no n’han de sortir. Però igualment em fa por que n’hi hagi alguna tan poderosa que l’hagi desfet.

La resta del dia no passa res rellevant. Arribem a l’estació i pugem al cotxe de la mare de la Shayla. Sembla simpàtica. Diuen que el seu pare està a casa en pijama i que l’han acomiadat. Jo només baixo la vista. Al cotxe, hi ha el germà gran de la Shayla. És dos anys més gran que nosaltres, però no va a Hogwarts. Es veu que ha volgut anar a Beuxbatons, que ara sé que és una escola de màgia que hi ha a França.

Ens saluda i s’interessa pels meus cabells. Es veu que no és un color gaire comú, el blanc. Bé, tampoc em fa res tenir un color diferent de cabells. Seiem totes dues al seient de darrere i en deu minuts som a casa de la Shayla. El seu germà es diu Michael.

El seu pare ens rep amb una ampolla a la mà. Veig com la Shayla el saluda ràpidament i se m’enduu a la seva habitació. Tanca la porta i posa el baldó.

-Què passa, Shayla?

-És un alcohòlic. Quan el van fer fora va començar a beure. I ara…

-No pot ser! Per què?

-Suposo que no ho va poder suportar.

-Ostres… Ho sento.

-A veure si no es posa gaire agressiu.

-Esperem-ho.

Un crit em sobresalta. És la mare de la Shayla cridant-nos per sopar. Somric, l’agafo de la mà i baixem a la sala. Abans d’estar a la vista dels altres, li deixo anar la mà. Seiem a taula i sopem en un silenci incòmode. Pel que puc veure, el seu pare ja va  mig ebri. Espero que no passi res greu.

Quan acabem de sopar, em sento alleujada. Pugem totes dues a l’habitació. Veig que la Shayla té els ulls enllagrimats. Li poso una mà en una espatlla.

-Què passa?

-No m’agrada veure’l així. És que… se’m fa molt dur. Era un home tan… no ho sé, tan bo en el que feia que no m’imaginava que l’acomiadessin. Deu haver estat un cop horrible per a ell.

-Eh, tranquil·la, d’acord?

L’abraço. Després, quan para de plorar, s’aixeca, tanca la porta i en corre el baldó.

-Per què…?
No em contesta, simplement somriu. Seiem totes dues al llit. Què deu voler? Em fa tancar els ulls i, al cap d’un moment, sento els seus llavis a sobre dels meus. És un segon, però la sensació em fa esclatar el pit.

-Shayla… -aconsegueixo murmurar.

-No diguis res, Abyss.

Somric i l’abraço. Després es frega un ull i es fica al llit. Jo m’estiro al matalàs que hi ha a terra, al costat del seu llit. M’adormo de seguida.

Em llevo i la veig dormint. La miro atentament. Té la cara bastant morena, es nota que ha passat temps als terrenys de Hogwarts. Els cabells se li escampen sense ordre pel coixí i agafa el llençol, que la tapa fins a la barbeta, amb les dues mans. Somric.

Llavors es remou una mica i obre els ulls. Jo desvio la vista i faig veure que miro atentament un pòster d’un grup muggle de música. No em sonen, tot i que jo tampoc és que hi entengui gaire. M’agrada, el pòster

-Ja estàs desperta, Abyss?

-Sí. Sóc matinera. Bon dia, per cert.

-Bon dia.

Es lleva. Jo també. Ens vestim. Jo em poso uns pantalons i una samarreta que ni tan sols recordava que hi ha al bagul. Aleshores baixem totes dues a esmorzar. El seu germà ja és a la cuina.

-Bon dia, noies.

-Bon dia -li respon la Shayla.

Faig un somriure i em poso una mica de llet amb uns cereals. Ells dos, en canvi, han agafat un tall de pa de pessic. A mi no és que m’agradi gaire. A veure, me’l menjo, però no precisament de gust.

Quan acabem, sortim tots tres al jardí. És gran, de fet, s’hi pot jugar a quidditch perfectament. Hi ha uns arbres altíssims que tapen la vista als muggles. Si no sobrepassem l’alçada dels arbres, no ens descobriran, segons diu en Michael. Agafo la meva escombra i m’envolo. Fem algunes curses, hi ha tot un circuit muntat. Somric, sóc la que va davant de tot. Ell em supera aviat, però jo em mantinc a la seva cua i en una corba li impedeixo maniobrar. Ho aprofito per a tornar a la davantera. Ric i aterro. La Shayla aterra al meu costat. En Michael, una mica més enllà. Ens mirem tots tres.


Llegit 464 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim13/12/2015 a les 20:07:35
#26419Encara no he escrit cap fanfiction

Buf! No dono l'abast avui! :) A veure, començem: La McGonagall no ha sigut gens dura, i se la notava encuriosida amb els poders de l'Abyss.

El que has comentat a l'anterior capítol de que es començarà a entreveure tinc dues teories:

1.- Un monstre super poderós i monstruós trenca el segell que l'Abyss ha posat i intenta exterminar el món

2.- Alguna cosa relacionat amb el pare de la Shayla.

Clar que també podrien ser altres coses... que el pare de la Shayla fos el monstre que s'ha escapat, que la germana de l'Abyss s'aliés amb un monstre i trenqués el segell... bé, ja ho veurem però  estic intrigat!

Que bonica l'escena romàntica! Aquestes escenes tan tendres enmig de la tristesa/desesperació/ràbia queden molt bé, són com un oasi al mig del desert. T'he de confessar que quan es va descobrir l'amor que sentien elles em vaig quedar una mica tallat (no és que sigui homofòbic ni res d'això, de fet tinc alguna amiga homosexual) però ara penso "I què té de dolent? L'amor és l'amor, i el sexe no importa." El cas és que m'has fet reflexionar sobre els prejudicis que hi ha en contra d'aquestes persones, fins i tot en gent que no és homofòbica... realment és trist que hi siguin.

Tornem al capítol. Així que la Shayla és filla de muggles? No sé si ja havia sortit en algun capítol, però no ho sabia/recordava. Però llavors juguen a Quidditch? Caram, el Harry envejaria uns pares com aquests...

Finalment... tant de bo hagués esmorzat amb els... l'Abyss m'hagués pogut donar el seu pa de pessic! :D

Déu n'hi do el que m'ha donat per comentar aquest capítol... la fanfiction m'agrada molt, segueix així!!




AvatarPotter_granger 349 comentaris13/12/2015 a les 20:45:02
#26420Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Avui ja no n'hi haurà cap més, tranquil, Unoi. No, la McGonagall no ha sigut dura. No ho sé, és que no m'ha passat pel cap fer que la castiguin. Jeje, de les dues teories... no t'ho diré. T'hauràs d'esperar fins el proper capítol.

L'escena romàntica m'ha agradat molt d'escriure. En tinc planejades ja unes quantes, però no sé on les ubicaré. Això que dius dels prejudicis és ben cert. Bé, jo conec gent homosexual, també. Un dels meus millors amics ho és, i és que l'amor és amor. Tu ho has dit, el sexe no importa.

En realitat la Shayla és sang barrejada. Em sona haver dit que el pare és químic i la mare treballa en una botiga a la Ronda d'Allà. Oooh, l'esmorzar. M'ha fet venir gana i tot, escriure-ho. Per això  no ho he detallat gaire.

I m'alegro molt que t'agradi! Espero arribar aviat a la part que m'interessa més, però queda una mica lluny... acabat setè. Tot i que a l'estiu també hi ha alguna part interessant.