Abyss - Capítol 11
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 16/11/2015 a les 21:18:49
Última modificació 16/11/2015 a les 21:18:49
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11

La festa és divertida. Suposo que hi ajuda el fet d’anar-hi amb la Shayla. Sense ella no seria el mateix. El primer ball és el que més m’agrada. Quan intenta escapolir-se, l’agafo de la mà i me l’enduc. Veig com tanca els ulls i es deixa portar. Somric i segueixo fent voltes, atraient-la cap a mi.

Quan obre els ulls, estem molt a prop. Somric, ella també. Sento un ambient com… màgic entre nosaltres. Llavors en ballem una altra, que és més ràpida. Per tant, no ens deixa acostar-nos tant.

Anem a sopar i en Gabi se’ns acosta. Tot i que parlem molt, també endrapem bastant. Quan acabem, la Shayla se’n va a donar una volta perquè li baixi tot. En canvi, en Gabi i jo ens quedem a la taula una estona més, simplement escoltant la música, fins que s’aixeca, m’estira i em porta a la pista. Ens posem a ballar.

Tot i que m’ho passo bé, no hi trobo la mateixa màgia que amb la Shayla. Tot i això, somric i no ho deixo veure.

Quan la festa s’acaba, no vaig a dormir de seguida. En Gabi, en canvi, sí. Trobo la Shayla i vaig amb ella a donar una volta pel castell. Ja pràcticament és una costum. Anem a donar una volta, l’acompanyo a la sala comuna i vaig jo a la meva. Aquest cop pugem al setè pis.

-T’ho has passat bé, Abyss?

-Sí. I tu?

-Sí. Millor del que creia.

-Me n’alegro.

-Ha sigut gràcies a tu i ho saps.

-Què he fet, jo, perquè t’ho passis bé?

-Doncs ballar amb mi, per exemple. No dissimulis, si m’ho he passat bé ha sigut gràcies a tu, Shayla.

-Has sigut tu qui m’ha arrossegat a la pista de ball.

-T’hi podries haver negat, però no ho has fet.

-Ja… on vols anar a parar, Abyss?

-Enlloc. Deixa-ho estar.

-Més et val dormir bé. No sembla que estiguis gaire fina.

-Què vols dir? -pregunto.

-Dius coses sense sentit. Au, vinga. Vés a dormir. Avui t’acompanyo jo.

-No, dona! Ja t’acompanyo jo. No està molt més a prop, la teva sala comuna?

-Sí, potser tens raó…

Per primer cop, el silenci entre nosaltres és incòmode. No sé en què pensa, però segurament és que estic trastocada o alguna cosa semblant. Quan la deixo a la sala comuna, noto una mena d’alleujament.

Per què ha passat això? Per què s’ha fet tan tens, el silenci entre nosaltres? No entenc res. Em fico al llit, encara capficada amb això. Quan em llevo, he deixat de pensar-hi. Somric, la festa ja és un record més. Un record agredolç, això és cert, però un record igualment.

Vaig a esmorzar i hi trobo la Shayla. La saludo amb la mà i vaig cap a la meva taula. Sec, com sempre, amb en Gabi. Tanmateix, estic més callada que de costum. Ell deu notar que em passa alguna cosa. És molt intuïtiu, per aquest tipus de coses.

-Ha passat alguna cosa amb la Shayla? Estàs més callada que de costum.

-Un parell de comentaris desafortunats. Res important, segur que ho solucionem ràpid.

-Espero que no sigui gaire greu.

-Segurament no ho serà.

Acabo d’esmorzar i me’n torno a la sala comuna juntament amb en Gabriel. Seiem a les butaques de sempre, les que estan a prop del foc. Ens posem a parlar. La conversa deriva des dels temes més banals fins a coses realment importants. Amb ell no puc saber mai com acabarà una conversació. Amb la Shayla, tampoc. Ni amb l’Alice…

Al cap d’una estona, un dels més grans se’ns acosta amb un somriure a la boca. No crec que vulgui res de bo.

-Caram, el sang de fang i la bola de neu són amics. Jo creia que hi havia alguna cosa més… No són família, tots els descastats i sang de fang com vosaltres?

M’aixeco ràpidament i li dono la vareta a en Gabi, que l’agafa. Començo a formar una bola d’aire comprimit a les mans. No la veuran, si no és que s’hi fixen molt. Hi ha una petita ondulació a l’aire, però res gaire notori.

El noi riu. Ell sí que treu la vareta. Quan obre la boca per a fer un malefici, li llenço la bola a l’estómac. Tot i que sembla que per ser aire no farà mal, en fa. És aire comprimit, i pot arribar a fer més mal que una pedra. No l’he comprimit tant, per això. No vull matar-lo, només espantar-lo. I espero que no se me’n vagi la mà, perquè llavors sí que l’he ben espifiada.

Quan la bola impacta, ell es doblega, sense respiració. Miro els altres amb suficiència, agafo en Gabi d’un braç i me l’enduc a fora de la sala comuna d’una revolada. No els deixo temps a seguir-me, i no m’aturo fins que som a darrere del bedoll i he creat una barrera d’aire comprimit al voltant nostre.

-Ei, què passa, Alice? No saps què volia, i si no ens volia fer un malefici?

-Li has vist la cara tan bé com jo. Em pots tornar la vareta, sisplau?

-Sí, és clar.

Me la dóna i jo l’agafo una mica més bruscament del que m’hauria agradat. Li somric per a suavitzar la situació, però crec que no me’n surto. Ell també somriu, però està més tens que jo.

-Ei, tu tranquil, d’acord? Si no ens separem, no et podran fer res.

-I a l’habitació? No vull anar amb la por al cos, Abyss, vull passar-ho bé, a Hogwarts. Jo aniria a explicar a la directora McGonagall aquest assetjament.

-Però llavors li hauré d’explicar els poders especials que tinc!

-Podem dir-li que es fiquen amb nosaltres, sense donar detalls, no creus?

-Preguntarà detalls.

-I tu com ho saps?

-Tots pregunten coses! Ho saps prou bé, com són els adults. Bé, millor que jo, segur.

-Sí, tens raó. Tots els adults fan preguntes. O gairebé tots, però el cas és que jo no n’he conegut a cap que no m’interrogui sobre cada novetat o notícia que porto.

-No?

-No. És horrible, cada cop he de suportar mitja hora de preguntes.

-Amb el que em dius, em penso que no parlaré gaire amb els adults, a no ser que siguin els professors.

-És el millor. Però de veritat no tens ningú a qui explicar res?

-No. Us tinc a la Shayla i a tu, a ningú més. Abans era l’Alice qui feia aquest paper, per a mi. És més madura que jo, sempre ho ha estat.

Somriu i em posa una mà a l’espatlla. Jo poso la meva mà a sobre de la seva i l’hi estrenyo. Al cap d’un moment, l’abraço.


Llegit 441 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Unoi Anònim18/11/2015 a les 20:36:03
#26371Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres, això de les tensions no m'agrada... però vaja, és cosa normal en totes les relacions. Espero que ho solucionin aviat! Aix, i aquests incordiadors d'Slytherin cada vegada m'agraden menys... sort que tenim la nostra super-heroina per protegir el Gabriel! :D Jo crec que, si continua així, haurien d'explicar-ho a la McGonagall. Tampoc passaria res si sabessin els poders especials de l'Abyss, no la farien fora. Si van acceptar que el Harry parlés reptilià...




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/11/2015 a les 18:58:47
#26372Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

La veritat és que a mi tampoc m'agrada gaire que estiguin tenses, ja que és com si discutís amb mi mateixa (tinc una part de Shayla i una d'Abyss a dins). Els d'Slytherin incordiaran durant tot el curs (i els propers), però em penso que aviat li agafaran por. I que el Harry sabés reptilià no posa en perill a ningú, però imagina't que per alguna raó l'Abyss es passa amb el foc... podria incendiar el castell sencer. És diferent, Unoi.




Cassandra Ross Anònim07/12/2015 a les 14:44:39
#26388Encara no he escrit cap fanfiction

He de dir que m'acabo d'adonar tot just ara que l'Abyss té els cabells blancs. Si ho havies dit abans, he de comentar que tinc la comprensió lectora pel terra, pel que es veu. Hauria de llegir-ho tot més detalladament però no ho faig mai. Ai ai ai.

El ball de Halloween, del capítol anterior, m'ha agradat molt. L'escena contra aquests incordiadors, Déu n'hi dó. L'Abbys em recorda una mica la Elsa de Frozen. No crec que les passin molt canutes si van amb la directora perquè 1. És la McGonagall 2. Van tenir un home llop lliure pels camps de Hogwarts (vale, ells no ho sabien, es pensaven que estava tancat al Pi Caraballa i 3. Hogwarts sempre serà la casa d'aquells que ho necessitin.

Fins aviat!

Cassie.