Abyss - Capítol 8
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 01/11/2015 a les 20:47:54
Última modificació 01/11/2015 a les 20:47:54
Tots els capítols de Abyss
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8

L’Abyss volia que en Gabriel i jo anéssim a darrere del bedoll. No sabia per a què, em semblava estrany que volgués parlar amb els dos tan urgentment. Hi vaig anar i ells dos ja hi eren.

-Què volies, Abyss?

-Jo… bé, us he d’explicar algunes coses. Serà llarg, així que no et quedis ajupida així, Shayla. Se t’acabaran adormint les cames.

-Està bé. Ens explicaràs coses… sobre tu?

-Sí. M’ha costat molt decidir-me a fer-ho, però crec que és el millor. No vull que penseu que no confio en vosaltres.

La miro i assenteixo amb el cap. No em cal parlar, ja sap que pot comptar amb el meu recolzament. En Gabriel també sembla estar amb ella.

-Bé, doncs… començaré. Jo tinc una germana bessona que es diu Alice. Va desaparèixer fa uns mesos sense deixar rastre. No és a la Terra, ni a l’Abisme. No sé on és, però crec que no és morta. L’Abisme és el lloc d’on vinc. Just a la vora hi ha un castell, que és on visc.

>>No sé qui són els meus pares, però sé que em van crear per a tenir a ratlla les criatures de l’Abisme. Són uns éssers despietats i horribles, s’alimenten dels humans que cauen a l’Abisme. A vegades, quan el vel entre la Terra i l’Abisme és molt fi, poden anar al vostre món i deixar un centenar de morts en algun lloc. Jo m’encarregava de mantenir-los a ratlla, d’impedir que creuessin el vel quan és més fi.

>>L’Alice va ser creada per accident. Volien algú que mantingués a ratlla els monstres, però sense voler els va sortir ella, que és tot el contrari del que jo sóc. Potser és per això que ens entenem tan bé. I això és tot el que havia de dir, crec.

Em quedo sense paraules. Això és més fort del que em pensava!

-T’ajudaré a trobar-la, Abyss -aconsegueixo dir-. Compta amb mi pel que sigui.

-Jo també t’ajudaré -diu en Gabriel.

Ella va somriure i es va eixugar un ull. La vaig abraçar i li acaronar els cabells. No m’agrada que plori. Vaig fer que arrepengés el cap en el meu pit. Quan es va calmar, la vaig deixar anar i la vaig mirar als ulls, agafant-la per les espatlles.

-Trobarem l’Alice. T’ho prometo, Abyss.

-Sí… La trobarem.

Una llàgrima se li va escapar i, amb un dit, l’hi vaig eixugar. Quan vaig deixar anar l’Abyss, en Gabriel li va posar una mà a l’espatlla.

-Farem tot el que puguem. No et penso deixar sola, Abyss.

Ella li va somriure i el va abraçar. El noi la va embolcallar amb els seus braços. Jo vaig somriure i vaig abaixar la mirada perquè no se sentissin observats.

El segon partit de la temporada era el dia següent. Gryffindor contra Ravenclaw. M’havien parlat molt i molt bé del caçador de Ravenclaw. Em van dir que era el millor que Hogwarts havia vist des d’en Charlie Weasley i en Harry Potter, que són llegendaris a Gryffindor. Jo crec que l’Abyss és la millor que hi ha hagut des d’ells dos. Però un Gryffindor mai reconeixerà que un Slytherin és millor en alguna cosa, és clar.

Quan em vaig llevar, estava molt nerviosa. Sabia que em jugava molt en aquell partit. Si guanyàvem, segurament no tornarien a ficar-se amb mi i amb qui anava. Si perdíem… Bé, els Gryffindor sempre hem estat orgullosos, així que no crec que s’ho prenguessin gaire bé, si capturessin la papallona daurada els de Ravenclaw.

Vaig anar a esmorzar i després al camp de quidditch. Els pares m’havien enviat una nova escombra, la Nimbus 2022, que era la més nova. El capità no ens va donar una arenga gaire llarga, per sort.

Quan va ser l’hora, vam sortir al camp. Vaig passejar un moment la vista pel públic, però no vaig poder distingir res. Vam pujar tots a l’escombra i va sonar el xiulet. Em vaig envolar. El vent em picava la cara, era molt relaxant. Els crits de la gent animant se sentien molt confusos.

-I Ravenclaw estrena el marcador!

No pensava deixar que guanyessin. Vaig mirar cap a tot arreu mentre donava voltes al camp. De sobte, al cap de molt poca estona, la vaig veure. La papallona daurada era a tocar de terra, a l’altra banda del camp. Ell hi estava més a prop que jo.

Vaig acabar la volta sense perdre la piloteta de vista. Quan pràcticament hi vaig ser a sobre, vaig fer un picat. Se’n va adonar i em va seguir. Em vaig posar a l’alçada de la pilota alada i vaig fer una urpada, però se’m va escórrer entre els dits. Va volar cap endavant, com volent que la perdéssim de vista. La vaig seguir, rebent les envestides del caçador contrari. Vaig aguantar la posició i a la tercera urpada vaig atrapar la papallona daurada.

Sí! Havíem guanyat! Vaig baixar de l’escombra. L’altre caçador ho va fer al meu costat. Em va somriure i em va estendre una mà que vaig encaixar.

-Has volat bé -em va dir.

-Tu també.

-A quin curs vas?

-A primer.

-Pensava que tenies més experiència jugant a quidditch.

Va marxar i em vaig quedar parada. Això creia? Caram… Però…  Haver-lo guanyat a ell era el primer pas per a guanyar l’Abyss. Entre nosaltres hi havia una competitivitat sana, però sempre estàvem mirant qui era millor a quidditch.

Va arribar la resta de l’equip, em van agafar entre tots en braços i em van llençar amunt diverses vegades. Després em van dir:

-Dutxa’t i canvia’t ràpid, que a la sala comuna hi ha festa!

Vaig somriure i vaig fer-me una dutxa amb aigua calenta. Després em vaig posar la túnica i vaig pujar a la sala comuna. La cridòria que hi havia allà em va deixar descol·locada. Quan vaig entrar, una munió de gent em va envoltar i oferir batut de bescuit, llaminadures, xocolata, entrepans, coca… Vaig agafar un tros de coca i una ampolla de batut de bescuit. En mossegar i empassar-me la coca per primer cop, vaig quedar coberta de plomes.

-És Coca d’Oca! -va dir en Marcus-. Producte de Bromes dels Bruixots Bessons!

Vaig posar-me a riure. La festa va durar tota la tarda i gran part de la nit, fins que els monitors ens van enviar al llit. Estava esgotada. Mai m’ho havia passat tan bé, i crec que va ser llavors quan vaig començar a fer-me una mica més amb els meus companys de residència.


Llegit 475 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim02/11/2015 a les 17:37:08
#26285Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'alegro moltíssim que la Abyss ho hagi explicat als seus amics. Segur que entre tots tres aconseguiran alguan solució :D Tinc curiositat per saber com avança, tenint en compte que ells només tenen onze anys. També ha servit per saber un pèl més sobre l'Abisme, que guai. El partit també m'ha agradat molt, i diga'm malpensada però quan a la festa s'esmenta la coca, no estava pensant en aquesta coca. xD

Cassie.




Unoi Anònim02/11/2015 a les 18:58:55
#26288Encara no he escrit cap fanfiction

Per fi els ho explica! Amb el suport d'ells dos trobaran l'Alice (o això espero)! A cada capítol es revela una mica més què és l'Abisme... quina por aquests éssers malèvols.

El partit m'ha agradat, i m'agrada que la Shayla ja se senti més acceptada! Segueix aviat! :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris05/11/2015 a les 16:25:18
#26298Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Cassie (!): No siguis tan malpensada, que només tenen onze anys. L'Abisme és un lloc que em costa molt d'escriure, és tot molt confús.

Unoi: sí, per fi. Entre els tres podran fer molt més que si l'Abyss estigués sola, la veritat. A veure com va tot!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1197 comentaris12/11/2015 a les 19:49:26
#26313Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, ostres, ja es més o menys el que havíem entès a l'altre capítol, però potser més ben explicat. Ja m'havia fet una idea d'aquest "infern" i que l'Abyss havia estat creada per ser una guardiana d'aquell lloc, i l'Alice havia estat un descuit... Ara que hi penso, hi ha algú, ara, vigilant que de l'Abisme no en surtin mostres assassins, mentre l'Abys està tan panxa jugant a quidditch a Hogwarts? XD Hahaha, pobreta, però no, en sèrio, és segur, deixar allò sol sense vigilància? Pinta fatal, pel que ha dit...

M'alegro que la Maisie hagi capturat la papallona i que hagi anat a la festa a passar-ho bé. Estic contenta que ja es comenci a fer una mica més amb els de la seva residència. Mai no va malament, tenir amics. I no sé per què, el Marcus aquest em cau molt bé. Pot ser que li agradi la Shayla? He notat que se li acosta sempre que pot... XD

També deixes anar així com qui no vol la cosa que la Shayla dóna una mica d'intimitat a l'Abyss i el Gabi. Potser també comença a haver-hi alguna cosa entre ells dos?

Wiiii, ja m'he posat al dia! Et prometo que intentaré ser més constant! U.U'




AvatarPotter_granger 349 comentaris12/11/2015 a les 20:05:13
#26316Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Maisie? Li has dit Maisie a la meva Shayla? Bé, t'ho perdono. Això dels monstres ho deixo per més endavant. No te'n puc dir res, perquè l'Abisme és un dels eixos de la història. I tu veus Shayla-Marcus Abyss-Gabriel? No, jo no ho tinc pensat així. Ja ho veuràs, aquí hi haurà un embolic dels grossos.

Entre l'Abyss i en Gabi hi ha alguna cosa especial, no t'ho nego, però vull veure quines són les parelles preferides. És clar que jo ja ho tinc pensat, això, però a veure què tal us ho preneu... muahahaha...