Gaelle - Tinc por!
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 01/07/2015 a les 16:05:09
Última modificació 01/07/2015 a les 16:05:09
Tots els capítols de Gaelle
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Tinc por!

El tren para a King’s Cross. Ai, que bé! Però també trobaré a faltar la Joy. La majoria de la gent del meu curs, per això, s’acomiada de mi amb mirades fredes, insults o fins i tot alguna amenaça. Els altres m’ignoren. I no m’importa. Tinc la Lily i la Joy, i amb això n’hi ha prou. I tindria en Jannick al costat, també, si no se l’haguessin endut.

-Lily, hem d’anar a buscar en Jannick, recordes?

-Sí. A casa ho dic als pares.

No hi són. Ha vingut un dels seus germans, no sé si en James o l’Albus. Ens somriu i abraça la Lily.

-Com ha anat tot, Lily? M’ho has d’explicar.

Llavors es gira cap a mi i em fa una encaixada de mans.

-I tu ets la Gaelle, oi?

-Sí. Com et dius?
-Albus. Però tots em diuen Al.

Somric i el segueixo. Ens diu que en James és fora amb el cotxe. No sé com dos baguls podran cabre al cotxe, ja ho veurem.

Sortim. Resulta que hi han fet un encanteri d’engrandiment que no es nota gens. Hi cabem tots quatre, al seient de davant, és gran com un banc de jardí. En James pregunta a la Lily com li anat el curs, i em saluda fredament. Vaja, veig que no li caic bé. O potser és per allò de l’Edwin? Jo no volia fer-ho, però no vaig poder controlar-me. És que això costa tant d’entendre, o què? Estem en un ambient tens fins que arribem a casa seva. Deixem el cotxe aparcat uns carrers més enllà i una casa apareix entre l’onze i el tretze de Grimmauld Place. Ostres, aquesta era la seu de l’Orde del Fènix! Sí, sé qui són. La Lily em va deixar el seu llibre Història Recent de la Màgia i me l’he llegit tres o quatre cops de cap a peus. Comença amb Grindewald i acaba amb la derrota de Voldemort. No hi ha revoltes de gòblins, guerres de gegants ni cap d’aquests rotllos d’Història de la Màgia. I sí, segueix el professor Binns, el professor fantasma.

Entrem i veig que no tan sols hi ha els pares de la Lily, sinó que també els seus tiets i cosins. No pas tots, que no hi cabrien. Parlo d’en Ron i l’Hermione Weasley, i de l’Hugo i la Rose. Carai! No pensava que els coneixeria, en Ron i l’Hermione! Ara mateix, hi ha tres llegendes vives a la mateixa casa. Uf, que em desmaio!

Ens saluden a les dues. La Lily em presenta, i jo em poso vermella. Aleshores, ella se m’emporta a l’habitació i em diu:

-Què et passa, Gaelle? Normalent no estàs així.

-Ja, però és que imposa molt conèixer tres herois de cop.

-Herois? Ah, sí. Ja ho sé, quan miraven la meva família pel carrer jo em preguntava per què era. Fins que vaig saber que tant els meus pares com els meus tiets eren molt famosos. Però sobretot el meu pare.

-Sí, però igualment imposa molt.

-Intenta superar-ho.

-D’acord.

Tornem a baixar i intento actuar amb normalitat. Bé, tal com ho faria una noia normal. És a dir, sense canvis bruscos d’opinió ni coses així. Però no estic bé. Crec que hi ha algú que em persegueix. No sé qui és, ni què vol, però em persegueixen.

-Gaelle… Gaelle, vine amb mi!

Què és aquesta veu? D’on ve?

-Gaelle, vine. Au, va, vine aquí.

-Sentiu aquesta veu?

Tots callen i em miren, estranyats. L’Hugo pregunta:

-Quina veu?

-Hi ha algú que m’està dient que vagi amb ell.

-Jo no sento res.

M’encongeixo d’espatlles. Seran al·lucinacions? No ho sé. Però jo he sentit la veu! Vaig a la cuina a beure’m un got d’aigua, però hi trobo l’Edwin.

-Edwin? Ets tu?

Té la cara tota esgarrapada, igual que la resta del cos.

-Per què ho vas fer, Gaelle? Per què em vas matar? Érem germans, ho recordes? Has de pagar per això.

Crido, espantada. No era mort?! Què passa aquí? La casa està encantada?! I, a sobre, sento una altra veu que crida:

-Púrria! Gentussa! Fills de la baixesa i de la infàmia! Bords, mutants, monstres, fora d’aquesta casa! Com goseu sollar el solar dels meus avantpassats?...

I, a sobre, se sent:

-Calla, mala bruixa!

I els crits de la dona cessen. M’estic tornant boja o què?! La veu que em deia que hi anés, l’Edwin, la dona i qui la feia callar! I, a sobre, el meu germà segueix a la cuina. Cada cop s’acosta més a mi. Ai, mare! Tinc por! M’amago a sota de la taula i torno a cridar. Em sembla sentir la dona cridar altre cop. QUI ÉS? PER QUÈ CRIDA?!

Sento passes que baixen cap a la cuina. És l’Albus.

-Què passa aquí? Què són aquests crits.

-Albus? -dic, amb veu tremolosa-. Ets tu?

-Sí. On ets?

-A sota de la taula.

S’ajup i em fa sortir.

-Què ha passat?

-L’Edwin… l’he vist.

-És mort, no?

-Sí! Això és el més estrany! L’he vist ple de ferides, i em deia que pagaria pel que li vaig fer… Ha sigut horrible! I, a més, una dona ha cridat dos cops, com si volgués fer fora algú que creu que és gentussa, i l’han feta callar…

-La dona és real. És un quadre. La Walburga Black, la mare del padrí del meu pare.

-Ah, sí?

-Sí. I ha sigut el meu tiet, en Ron, qui l’ha fet callar. Dues de les coses que has sentit són reals, ja ho veus.

-I, a més, abans he sentit algú que em deia que anés amb ell!

-Ara ja està. Vine, puja a la sala.

Pujo un altre cop a la sala. Tothom em mira, com examinant-me per si em troben alguna cosa estranya. Algú, no em fixo en qui és, diu:

-Què t’ha passat?

-He vist el meu germà a la cuina…

-L’Edwin? No és mort?
-Sí, l’Edwin. I està mort, anava cobert de ferides, i…

-Deixeu-la estar -diu l’Albus-. No veieu que no pot explicar-ho, ara mateix, que està terroritzada?

La Lily s’aixeca i em diu:

-Anem a dormir?

Assenteixo amb el cap, mentre les llàgrimes em rodolen per les galtes.


Llegit 522 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris01/07/2015 a les 16:07:20
#25930Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hola! Ja hi torno a ser!

Què en penseu, de les al·lucinacions de la Gaelle? Per què les té ara, i no pas quan l'Edwin va morir? I el tracte que li dóna en James...

Bé, fins el proper!

Potter_granger




Avatarhermione potter 237 comentaris06/07/2015 a les 15:11:34
#25954Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Primer de tot dir-te que m'encanta el nou llibre d'Història, un títol genial! I sense batalles de gòbilns xD

M'agrada com l'Albus tracta a la Gaelle, sempre he pensat que era així l'Albus, però en James... Què li passa? Sempre havia pensat que es comportaria igual amb ella, a saber què li deuen haver dit.

Pobra Gaelle... Les al·lucinacions ara són ben estranyes.... Si les hagués tingut just després de la mort ho entenc, però ara? A què venen?

Petonets, ens llegim!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1197 comentaris08/07/2015 a les 16:54:37
#25963Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uf, per fi tinc una estona! Feia dies que vaig llegir el capi i que volia comentar-lo, però des del mòbil no puc, i gairebé no he passat per casa, així que fins avui no he pugut. Ja me'ls he llegit, així que te'ls comento tots dos!

I ara, el capi:

Waaaaala, que xungo! Go al·lucinacions! Quina por, per això, veure l'Edwin d'aquesta manera...

A mi també m'ha estranyat que el James tracti la Gaelle d'aquesta manera tan freda, quan tots semblen donar-li poca importància al tema, tant el Harry, com la Ginny, com la Lily, com l'Albus. Pensava que el James encara seria més despreocupat i més de broma, i que de fet li faria gràcia i tot, tenir una dona llop a casa! XD

Em pregunto si no hi ha alguna cosa més que no sabem, aquí...

Bé, crec que no hi ha gaire més per comentar, vaig a l'altre capítol!




AvatarAntares_Black 380 comentaris02/11/2015 a les 21:09:13
#26291Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Pel caràcter, al principi em pensava que l'Al era en James... O.O Tots quatre, al DAVANT?? Doncs, caram, quin cotxe! xD

Ostres! Jo també em voldria llegir aquest d'Història recent de la màgia. Em fa gràcia quan diu allò de «Ara mateix hi ha tres llegendes vives a la mateixa casa. Uf, que em desmaio!» hahahaa

Veu el fantasma de l'Edwin?

I la senyora Black encara crida? No l'han aconseguida treure, encara?

A mi no em sembla tan estrany que tingui al·lucinacions ara. M'hauria resultat més estrany que les hagués tingudes just després de matar l'Edwin...

Antares