Escrit per hermione potterEnviat el dia 24/04/2015 a les 18:31:28
Última modificació 24/04/2015 a les 18:31:28
Tots els capítols de Lily Potter i el centaure platejat
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
NOMÉS SOMNIS?
Faig esperar, ho sé, i a més no és el que se'n pot dir precisament "llarg" aquest capítol, però almenys passen coses xD
Doncs res, suposo que pel proper trigaré bastant, perquè ara mateix vaig una mica malament de temps per escriure, però arribar segur que arriba xD
Ara a llegir!!!
---------- ----------------------------------------------------------
-Lily Potter...
Se sentia una veu, una veu que aportava confiança.
La Lily es trobava en un bosc silenciós i molt espès, on els núvols negres tapaven el cel negre de la nit. Aquella veu, havia de trobar el punt d'origen d'aquella veu que xiuxiuejava el seu nom.
Corria, corria darrere d'aquell eco que la portava a endinsar-se cada vegada més en aquell bosc tenebrós. Però ella no tenia por, només tenia una cosa en ment: trobar qui la cridava.
-Lily Potter...
Però una arrel aixecada va fer que la Lily caigués de morros al terra.
El terra feia una olor estranya, alguna cosa líquida havia empastifat de dalt a baix a la Lily. Ella es va aixecar i va veure que estava en una clariana del bosc, on, des d'una cantonada uns ulls verds la miraven.
La Lily no havia vist aquells ulls, només podia fer una cosa, mirar-se en un mirall que hi havia en un arbre proper.
Anava plena de sang de dalt abaix, però la sang no era seva, ella no tenia cap rascada. Va mirar al terra i l'escena la va traumatitzar. L'herba s'havia convertit en una piscina de sang que no se sabia d'on sortia.
La Lily va obrir els ulls i va notar que tenia tot el pijama enganxat al cos de la suor. La seva cicatriu estava congelada.
A la seva habitació no hi havia ningú, només ella. Es va apropar a la tauleta de nit de la Mery i va mirar l'hora en el seu rellotge de polsera; les deu.
Es va posar l'equip de quidditch tan ràpid com va poder, va agafar l'escombra i va córrer fins al camp de quidditch. Feia tard a les proves.
Quan va arribar al camp va veure a les grades a la Kat, l'Elisabeth, la Mery i la Rose amb la Susan. Les cinc la van saludar quan la van veure arribar.
-Es pot saber on nassos t'havies ficat? -li va escridassar en James mentre baixava de l'escombra-. No, no ho vull saber, puja a l'escombra i caça la papallona ja, que el teu contrincant fa un quart d'hora que la busca i encara no l'ha trobada.
La Lily va enlairar-se i va examinar al seu contrincant. Un noi alt i fort com un roure, devia fer setè, però tenia cara de ruc, només feia que mirar d'una banda a l'altra, sense saber què buscava.
Ella va començar a fer voltes al camp, concentrant-se únicament en si sentia algun soroll o veia alguna cosa. Llavors, va anar directament cap a les grades, on havia vist alguna cosa daurada que girava al voltant del cap de la Rose. Va frenar just a temps de no endur-se per davant a la seva cosina i va poder agafar la papallona.
-La té! Té la papallona! -va començar a cridar la Susan quan va veure que la Lily tenia la papallona agafada amb el puny.
La cara del noi de setè era un poema.
En James va felicitar a la Lily i li va dir:
-Doncs res, pots pujar a les grades a esperar-te.
Just després d'haver dit aquesta frase va girar-se cap a les grades i va enviar un somriure seductor a les noies que hi havia.
La Lily va dirigir-se a les grades amb les seves amigues, les quals se li van tirar a sobre només veure-la.
Van passar-se la resta de les proves descartant jugadors o criticant els mètodes de tria d'en James, cosa que era bastant entretinguda, ja que el seu germà es va passar tot el matí fent crits a tort i a dret.
Les proves van acabar a les dotze en punt amb un discurs que en James va fer al vestuari, on tothom estava esgotat:
-Bé, ha sigut un matí productiu i he vist jugades molt bones. Penseu que si aquest any no sortiu escollits no patiu, l'any que ve tindreu una altra oportunitat. Doncs bé, dimarts es penjarà a la sala comuna un cartell amb els jugadors oficials d'aquest any.
La gent va començar a sortir del vestuari amb l'ànim per terra i la roba bruta.
La Lily va decidir esperar a que sortissin l'Albus, l'Oliver i en James per pujar amb ells, ja que les seves amigues havien començat a pujar quan tots estaven al vestuari.
-Han anat bastant bé les proves, James -va dir-li l'Albus al seu germà.
En James no va contestar a l'Albus, es va quedar mirant al bosc.
Els altres tres van mirar en la direcció que mirava en James, però no van veure res, només arbres.
-Què mires? -li va preguntar la Lily.
En James va desviar la mirada i va seguir caminant.
-Pensava que havia vist... -va dir sense acabar la frase.
-Segur que està cansat -va xiuxiuejar l'Oliver a l'Albus i a la Lily.
En James va pujar fins al castell seguit pels altres tres, però no va tornar a obrir la boca per res.
La sala comuna estava quasi buida quan van pujar a canviar-se. Només hi havia dues butaques ocupades.
La Lily es va trobar amb les seves amigues al Gran Saló, a punt per dinar. La Mery i l'Elisabeth s'havien posat la corbata de Gryffindor al cap, la Susan i la Rose s'havien pintat dues ratlles vermelles i dues de grogues a la cara i la Kat s'havia disfressat de lleó.
-Has estat genial! No havia vist mai a ningú jugar així! -va dir l'Elisabeth quan la va veure entra per la porta del Gran Saló.
«No ho he fet tan be», pensava la Lily per si mateixa, sabent que les seves amigues tampoc eren les més expertes en quidditch que coneixia.
Es va asseure amb elles i la Susan li va començar a explicar:
-Primer volíem fer-te una gran pancarta amb el teu nom, però no vam tenir temps. Després vam pensar en disfressar-nos totes de lleons o alguna cosa per l'estil, però les disfresses ens anaven massa grosses, així que al final només t'hem vingut a veure.
Quan la Susan va acabar, es van posar a menjar.
Després de dinar, mentre la Kat i la Lily pujaven les escales dirigint-se la torre de Gryffindor, la Kat li va dir:
-Has tornat a tenir malsons.
En Peeves els hi va passar pel costat carregat amb un armari que devia ser del despatx d'en Filch, però van fer veure que no el veien.
-Sí, però no passa res -li va respondre la Lily, intentant treure-li importància.
La Kat es va mirar la Lily amb cara de preocupació fins que van arribar al davant del retrat de la senyora Grassa.
-Domus animo -va dir la Kat.
Van entrar dins de la sala comuna, on en Peter i en William ja les esperaven en una taula per fer els deures.
La tarda va passar volant, i al cap de res ja era negra nit. Hi havia lluna plena i feia un vent horrible. La sala comuna estava a vessar de tota la gent que hi entrava i en sortia. La Lily sentia com la cara li cremava, li cremava com el foc.
La Kat li va dir alguna cosa amb cara de preocupació però ella no l'escoltava, només estava pendent d'intentar arribar a l'habitació, però no tenia suficient força, així que al final va acabar caient a terra.
Quan va tornar a obrir els ulls va veure que estava estirada en un llit de la infermeria. Era de nit i la pluja picava amb força a les finestres i semblava que el castell anés a caure en poc estona.
Com havia arribat allà? Què li havia passat? Qui l'havia portat fins allà? Com era que li havia cremat tant la cara? Tenia un munt de respostes rondant-li pel cap, però no trobava respostes.
Però de cop, davant seu va aparèixer un ésser orellut amb uns ulls grans i d'un color més aviat rosat que li va dir:
-Lily Potter?
Aquells ulls grans se li van posar al davant.
-Sí... -va dir la Lily amb un espinguet de veu.
L'elf domèstic va saltar del llit i es va quedar dreta al costat del llit. La Lily es va incorporar i se la va quedar mirant.
-Em dic Xipi -va dir l'elf, que duia com una samarreta vella i estripada d'un color gris-. Sóc l'elfina domèstica d'una gran nissaga de bruixots, i m'han dit que et vingui a avisar.
La Lily no sabia de què li estava parlant, però ara volia que li seguís explicant coses.
-De quina família? De què m'has d'avisar?
L'elfina es va asseure al terra. Tenia els peus molt grans, com el cap, i els dits llargs com un dia sense pa.
-No et puc dir a quina família serveixo, però et vinc a avisar d'una cosa que d'aquí poc passarà a Hogwarts...
A l'elfina se li van començar a posar els ulls plorosos, però al final va poder continuar:
-Us faran fer unes proves... Bé, no et puc explicar res d'això! T'haig de dir que no facis el que et diguin!
-Que no faci el que em digui qui? -va preguntar la Lily, que estava molt desconcertada i no entenia el que li estava explicant la Xipi.
La Xipi es movia, insegura d'ella mateixa per si deia alguna cosa què no havia de dir.
La Lily es va posar dreta, amb una mica de pèrdua d'equilibri al principi, però es va aixecar i va agafar la mà de la Xipi i la va mirar als ulls:
-Diguem la veritat Xipi. Què passarà aquest any?
Els ulls de la Xipi es van començar a posar plorosos i les orelles se li movien com si anés a enlairar-se en qualsevol moment. Sense dir res va esfumar-se, com el fum.
La Lily va mirar-se les mans. No hi tenia res. Va tornar a estirar-se al llit, sense poder dormir, pensant en el que aquella elfina que havia aparegut del no-res li havia dit.
-Lily Potter...
Estava asseguda en un prat ple de flors vermelles, on els ocells cantaven alegres, però aquella veu va fer que tot el cel es comencés a enfosquir i les flors es convertissin en grans taques de sang.
La Lily es va posar a córrer, volia sortir d'allà el més aviat millor. Corria entre un gran riu de sang que havia aparegut del no-res, però llavors, a la llunyania, va veure una figura alta i esvelta. La veia borrosa, no sabia diferenciar qui o què era, però va començar a córrer fins allà, com si la vida li anés en aquella carrera.
---------- --------------------------------------------------------
Ja direu què us ha semblat i que en penseu de tot plegat, la veritat és que potser és un pèl confús, però si no aj responc jo els dubtes hahahaha
Petons!!!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 27/04/2015 a les 10:47:36 #25648 He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols Uhhh, que interessant que s'ha posat això! Perdona que no t'hagi comentat abans, perquè aquest finde hi ha hagut molts capítols nous i moltes coses per comentar!
Bueno, al que anava, que això està agafant un caire més xungo! En primer lloc em pregunto què deuen ser aquestes escenes del principi i del final, entenc que són somnis, oi? Però tot això de la sang... uh, que xungo! Té alguna cosa a veure amb el que passarà, tota aquesta sang? Potser és uan mena de premonició?
Després, és clar, tot el que li passa a la Lily! Que li crema la cara, sembla que es desmaia, avaba a la infermeria... i l'elf domèstic aquesta, que ve amb un avís que recorda molt al del Dobby, oi? De quina família deu ser? Una nissaga de bruixots, diu... que es consideri nissaga ha de ser algú de sang pura... Els Weasley no crec, perquè no els veig amb elfs domèstics XD Els Longbottom? Els Malfoy?
M'ha fet molta gràcia l'escena de les proves de quidditch, quan la Lily arriba i el james allà desesperat xk l'altre inútil no hi ha manera que capturi la papallona. hehehe, segur que l'agafen a ella i a l'Albus i l'Oliver.
A veure si ara penges una mica més seguit, que he hagut de tornar aenrere per veure per on anàvem! Si no, podries podries posar una petita sinopsi al principi de com ens havíem quedat, per refrescar la memòria! ^^ Jo ho faig de vegades.
Petonets i fins aviat!
hermione potter Enviat el 27/04/2015 a les 18:33:29 #25654 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols No passa res, jo tampoc és que hagi estat gaire per aquí, així que t'hagués tornat el comentari tard igual hahahah
Les escenes del principi i del final són somnis, sí. Això de la sang té una explicació més endavant, ja la tinc més o menys pensada, enacar que potser és una mica difícil d'entendre xD
Pot ser que tingui algo a veure amb el que passarà, però no gaire literal, m'explico xD? Bueno ja es veurà, però no t'espantis hahahaah
Això que li passa a la Lily és una cosa que ella mateixa veurà (ja t'avanço) que pot controlar, però ja veuràs com és que li passa tot això.
Sí, sembla en Dobby. Ja veurem, però si és una família de sang pura... Clar, es que nosaltres no les coneixem totes hahaha però aquesta, si al final dic quina és, veuràs que et sonarà d'alguna cosa, però de la FF no dels llibres (massa pistes Olga, calla!)
Intentaré penjar més seguit, però ara que queda poc de curs i no tinc gaire temps... Dubto que pugui escriure, però sempre tinc la classe de naturals per fer trossos! xD
Crec que sobre el tema de la sinopsis abans de començar el capítol ho faré, perquè a vegades ni jo sé per on vaig escrivint xD
Doncs res, ja està!
Petonets!!!
Unoi Enviat el 31/08/2015 a les 17:21:59 #26066 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Molt bé! La cosa es posa interessant. M'ha recordat molt a escenes dels llibres: el primer somni m'ha recordat a l'escena en la que el Harry veu el voldemort bevent la sang de l'unicorn del primer llibre (No sé perque, perque no hi ha ni voldemort ni unicorn aqui...). Podria ser que fos una premonició de la mort d'aquest centaure i que la cicatriu tingues un funcionament com la cicatriu d'en Harry? Espero que la sang no sigui de la Lily...
I després, l'aparició de la Xipi m'ha recordat moltíssim a l'aparició que en Dobby fa a l'infermeria en el segon llibre. Això de "No facis el que et diguin" és el que fa la majoria de gent del meu insti XD