Capítol 36: Fins a mitjanit

—I la cama? Com la tens? —va preguntar la Julie a la seva padrina.

—Oh, molt bé. la que em van fer els Anderson me la sento com si fos meva —va respondre la Susan—. I a tu com et va, tot? Se’t veu atabalada.

—Hi ha molt de moviment. I ningú no sap què passarà, què hem vingut a fer, aquí, exactament.

—Ja, tothom està molt nerviós.

La Julie va mirar al seu voltant. La sala s'havia omplert de gom a gom. Havia arribat molta gent de l'Orde del Fènix: que la Julie pogués reconèixer, en Kingsley, el senyor i la senyora Weasley, en Bill, la Fleur, els Anderson, en Jason Woodrive, antic professor de Botànica de Hogwarts, en Basil Stonewell, d'Història de la Màgia, l'Alan Sawyer i la Matilda Wormwood, que estaven casats i, pel que la Julie havia sentit, estaven esperant la primera criatura; els padrins de la Julie, en Remus i la Susan, i la padrina d'en Harry, l'Amy. També hi havia antics companys de Hogwarts més grans: en Marc Roure, la Katie Bell, l'Alicia Spinnet, l'Angelina Johnson... i molta més gent que acabava d'omplir la sala, que havia rebut la notícia i havia acudit a participar... del que fos que havia de passar.

—Com us n’heu assabentat, que a Hogwarts hi hauria patacades? —va dir la Julie, senyalant tot el grup d’adults que havia aparegut.

—Ens han avisat els Weasley, que han rebut el missatge de l’ED. La notícia s'ha anat escampant, i cada vegada som més.

El quadre es va obrir per enèsima vegada i van entrar en Toby, la Jane, en Roger i unes noies que la Julie no podia recordar com es deien. Eren els que havien trobat abans d'entrar a Avalon, feia mesos, que també campaven pels boscos! Que bé que haguessin sobreviscut tots...

—I el Sirius júnior? On l'has deixat?

—Oh, l'estan cuidant unes noies que estaven refugiades amb mi. Estarà bé.

La Julie va entreveure algú que corria i es va adonar que era la Marta. Va pensar que podria anar a veure què li passava, però llavors va veure que anava cap a en Mike i va decidir que els deixaria sols. Per si de cas l'havia pogut convèncer...

Un soroll fort la va sorprendre i va mirar cap a la porta de la Sala de la Necessitat, la de la banda de Hogwarts. En Harry acabava d'aterrar de cul al terra de davant de l'escala que baixava de la porta.

—Què passa, Harry? —va dir en Llopin, que el va anar a trobar per ajudar-lo a aixecar-se.

—En Voldemort està a punt d'arribar, i estan parapetant l'escola... L'Snape ha fugit... Què hi fas, aquí? Com ho has sabut?

—Hem fet arribar missatges a tots els membres de l'Exèrcit d'en Dumbledore —va explicar en Fred—, i, com que no podíem deixar que ningú es perdés l'espectacle, l'ED n'ha assabentat l'Orde del Fènix i la notícia s'ha anat escampant.

—Què hi ha, Harry? —va dir alt en George—. Què passa?

—Estan evacuant els nanos més petits i hem quedat tots al Gran Saló per organitzar-nos —va dir en Harry—. Presentem batalla.

Es va desfermar una gran cridòria i tota la multitud es va començar a moure cap a la porta per anar cap al Gran Saló. La Julie es va veure arrossegada enmig de figures negres i borroses, buscant una cara coneguda, però només veia capes de viatge i barrets. Llavors va notar que algú li agafava la mà i s'hi va aferrar per sortir d'allà.

—De res.

—Ostres, Liam, gràcies, m'estava atabalant. On som?

—Arribant al Gran Saló. Mira els de les residències, van tots en pijama i no tenen ni idea de què passa, estan perdudíssim.

La Julie els va mirar i va haver de dissimular les ganes de riure. Va veure com els de Gryffindor entraven al Gran Saló. En venien poquíssims, la majoria havien sortit de la Sala de la Necessitat. Es van unir a ells a les taules, i van trobar els altres Desterrats cap al final de la taula. La Stella i la Laia també hi eren.

—Espero que no us molesti —va dir la Laia—. Però ens sembla que no seríem gaire benvinguts a la nostra taula —va fer, senyalant-se a ella, la Stella i en Heath.

—Nà, i ara. I qui li molesti pot anar a ocupar el lloc que heu deixat buit.

La professora McGonagall els va fer callar a tots i va començar a explicar la situació. Voldemort s'acostava. El Filch i Madame Pomfrey s'encarregarien d'evacuar tothom amb l'ajuda dels delegats de les residències. Els majors d'edat, si ho volien, es podien quedar a lluitar.

—Pst, Julie!

La Julie va reconèixer immediatament la veu d'en Harry.

—Ei, has vist en Ron i l'Hermione?

—No, fa una bona estona que no els veig. Passa res?

En Harry va obrir la boca per respondre, però les seves paraules van quedar ofegades per una altra veu. Una veu forta, freda i clara, que resultava impossible dir d'on venia però semblava sortir de les parets mateixes.

—Sé que us disposeu a combatre —van sentir-se crits entre els estudiants, alguns dels quals es van abraçar entre ells i van començar a mirar al seu voltant morts de por buscant la procedència de la veu—. Els vostres esforços són inútils. No podeu derrotar-me. No us vull matar. Sento un gran respecte pels mestres de Hogwarts. No vull vessar sang de mags.

Al saló va caure el silenci, aquella mena de silenci que oprimeix els timpans i que sembla massa gran perquè quatre parets el puguin contenir.

—Lliureu-me en Harry Potter —va dir la veu d'en Voldemort—, i ningú prendrà mal. Lliureu-me en Harry Potter i deixaré l'escola intacta. Lliureu-me en Harry Potter i se us recompensarà. Teniu fins a mitjanit.

El silenci va tornar a engolir-los. De cop, tothom va girar el cap i va clavar la mirada a en Harry. La Julie va aixecar-se per quedar dreta al seu costat. Si el volien entregar a ell, seria sobre el seu cadàver. Aquesta sí que seria una bona manera de donar la vida.

Llavors, de la taula de Slytherin es va aixecar algú, que van reconèixer com la Pansy Parkinson. Va aixecar un braç tremolós i va cridar:

—Però si és allà! En Potter és allà! Que algú l'agafi!

Abans que cap dels dos poguessin fer res, va haver-hi un moviment general. Els estudiants de Gryffindor s'havien posat drets contra la taula de Slytherin. Els de Hufflepuff van fer el mateix, seguits dels de Ravenclaw. Van començar a treure les varetes i a apuntar cap als verds, i llavors la professora McGonagall va parlar.

—Gràcies, senyoreta Parkinson —va dir en to eixut—. Vostè serà la primera a sortir del saló; el senyor Filch l'acompanyarà. I la resta de la seva residència la seguirà.

La Stella va fer que no amb el cap mentre veia com la seva taula d'origen es buidava del tot.

—Si és que hi ha gent que no tenen la qualitat de cap residència. Senzillament són uns egoistes i els envien a Slytherin. Vinga, seguiu-me, vosaltres dos.

Mentre la resta de taules es buidaven, els tres Slytherin van anar cap a l'altra punta del saló. La Lydia, que era amb l'Airina a Ravenclaw, els va veure i s'hi va afegir. Quan van arribar a la taula dels verds i s'hi van asseure, alguns alumnes i professors els van aplaudir.

A la taula de Ravenclaw hi quedaven alguns alumnes d'últim curs i alguns de sisè que ja tenien els 17 anys. A la de Hufflepuff, uns quants més. I a la de Gryffindor van haver de forcejar amb menors d'edat que es negaven a marxar.

—De cap manera, Parra! Vagi-se'n! I vostè també, Peakes! —la McGonagall es va girar cap a la taula de Slytherin—. Vostè, senyoreta Malfoy, també ha de marxar, igual que la seva germana i la resta dels menors d'edat que vénen d'Avalon. Ho sento, però és igual d'on vinguin: són menors d'edat.

—Però ens hem estat preparant per aquest moment! —es va queixar la Júlia—. No ens pot fer marxar!

—Em sap greu. No hi ha excepcions. Per tant... Bell, Brown, Snicket, Ward i Lee, vostès les acompanyaran.

Les Malfoy van mirar al seu voltant, buscant ajuda, però ningú no va dir res.

—Eh, professora McGonagall —va dir la Júlia, veient que s'havia d'arreglar ella sola—. Per si no ho sap, estic desheretada. Tota la família que tinc són aquestes persones que es queden aquí a donar la vida. On vol que vagi? Perquè li prometo que, on sigui que m'enviï, me n'escaparé i trobaré la manera de venir a Hogwarts a lluitar.

—Si em permets, Minerva —es va avançar la Susan—, a la Sala de la Necessitat s'hi queda la Ginny Weasley. Es poden esperar allà amb ella. Així sabem on són.

La professora McGonagall va sospirar.

—Molt bé, que s'hi quedin! Anderson, vostè també...

—Jo vaig fer els disset fa exactament una setmana! Sóc major d'edat! —va reclamar l'Airina.

—Ho sé. Vostè acompanyi-les. Agafi la senyoreta Edgely, que no està en condicions de lluitar i faria nosa, en aquest estat —va dir senyalant la Vanessa—. Quan s'hagi assegurat que està controlada i no sortirà d'allà, podrà venir vostè.

L'Airina va ponderar les seves opcions i va acabar aixecant-se per agafar la Vanessa i emportar-se la resta, que no se'ls veia gaire disposats a marxar, després de fer-li un petó ràpid a en Charlie.

—Només falta mitja hora perquè sigui mitjanit, o sigui que ens hem d'afanyar! —va dir en Kingsley—. Hem acordat un pla de batalla. El professor Flitwick, la professora Coliflor i la professora McGonagall s'emportaran un grup de combatents a cada una de les tres torres més altes (la de Ravenclaw, la d'Astronomia i la de Gryffindor), on ocuparan una immillorable posició dominant per llançar sortilegis. Per la seva banda, en Remus, l'Arthur i jo ens emportarem un grup cada un a fora. Necessitem algú que organitzi la defensa dels accessos als passadissos que comuniquen amb l'escola...

—...això és una feina per a nosaltres, em sembla —va dir alt en Fred, assenyalant-se a si mateix i a en George.

—Doncs vinga, que els caps de colla pugin aquí, que repartirem la gent en grups!

La Julie va perdre en Harry de vista altre cop, i va acostar-se als que organitzaven la gent.

—Jenkins, Ferrer, Pullman, Cook, amb mi! —va sentir que cridava el professor Flitwick. Tenia sentit; en Charlie, l'Àlex, en Mike i la Desi eren els seus millors alumnes, les millors notes d'Encanteris als passats MAG.

Va sentir el seu nom per algun lloc, i no va ser conscient que l'havien posat al grup dels passadissos amagats fins que va veure que en Kingsley assentia i en Fred li feia un senyal perquè el seguís. Aterrida, va agafar la mà de la primera persona que va trobar per no haver-hi d'anar sola.

—Julie! Què fas? —va sentir que deia la veu de la Marta.

—Tu véns amb mi!

—No no no no. Perdona, no és que no vulgui anar amb tu, però estic buscant en Mike! He de parlar amb ell!

—Ara?

—Sí! Tenies raó, d'acord? Teníeu raó tu, i en Louis, i tots, i abans he volgut parlar amb ell però ha entrat el teu germà i no he pogut!

—Marta... en Mike ja ha marxat.

A la Marta li va caure l'ànima als peus.

—Què? No, no, el seguiré, on ha anat?

—Cap a la torre de Ravenclaw. Es tancaran allà dalt, no hi podràs entrar. Marta, vine amb nosaltres, ens ajudes i després et prometo que t'acompanyo a buscar-lo. D'acord?

La Marta va assentir, no gaire convençuda.

—I la Mei i en Heath?

—Han marxat amb l'equip d'en George.

—Veniu o no? —va preguntar-los la Hannah Abbot, que també anava amb en Fred.

—Sí, ara venim! Au, som-hi.

Van arrencar a córrer darrere del seu grup, cap a la Bruixa Bòrnia. El que hagués de passar... ja passaria.

L'Airina va tancar la porta i es va assegurar que les altres eren ben lluny i no podien sortir sense que les vegés. La Júlia va córrer als braços de la Ginny, que estava asseguda en una hamaca.

Havien trigat més del que havien previst, perquè els passadissos estaven plens dels alumnes que estaven evacuant i havien decidit no entrar a la Sala de la Necessitat fins que no s'hagués buidat, de manera que havien donat un tomb més llarg i havien anat posant proteccions al castell. Fer créixer alguna planta verinosa als jardins des d'una finestra del primer pis, crear una bona tempesta lluny dels paràmetres de Hogwarts, on, ben segur, hi havia els cavallers de la mort... almenys, que el que havien après a Avalon servís d'alguna cosa.

—Algú té hora? —va preguntar l'Airina.

—Falten dos minuts per mitjanit —va respondre la Ginny.

—Molt bé. L'Innominable ha dit que ens deixava fins a mitjanit per entregar en Harry, o sigui que d'aquí dos minuts...

—Què? I en Harry? Està bé?

—No et preocupis, Ginny, tots els altres s'han tirat a sobre de la Parkinson quan ho ha proposat. El que deia, doncs, de seguida començarà l'atac i sortiré a donar un cop de mà amb les proteccions.

—A tu et deixen sortir? —va fer la Ginny—. És injust!

—Ja tinc els 17 —va dir l'Airina, encongint-se d'espatlles i asseient-se a una hamaca, com totes les altres—. Sigui com sigui, vosaltres us quedeu aquí fins que us diguin el contrari. D'acord? Si va arribant més gent, els doneu instruccions. Hi ha gent a les tres torres més altes, vigilant els passadissos secrets i pel voltant de l'escola. Que vagin a algun d'aquests llocs.

Es va sentir una explosió i les parets van tremolar una mica.

—Ja deu ser mitjanit. Molt bé, surto ja. Vanessa, tu... —va mirar al seu voltant, buscant-la—. Vanessa? On és?

Van començar a remenar-ho tot, alarmades. No era per enlloc.

—Deu haver sortit quan t'has assegut a l'hamaca.

—No! Estava sota la meva responsabilitat!

—Hauríem de sortir a buscar-la —va proposar la Lydia.

—Hauríem no. Sortiré jo sola. La trobaré i us la portaré. Ni se us acudeixi sortir d'aquí, em sentiu?

L'Airina va agafar ben fort la vareta i va sortir corrents per la porta. Les altres es van mirar en silenci fins que la Lydia es va aixecar.

—Es pot saber on vas? —li va preguntar la Júlia.

—A ajudar l'Airina.

—Ja l'has sentit! Ha dit que et quedis aquí! És que no li faràs cas, ara, a aquella pàmfila?

—Vols fer el favor de callar? —va dir la Lydia, encarant-se a la Júlia—. Ja ho sé, que et penses que l'he triat a ella per sobre teu i n'estàs gelosa. Però saps què passa? Si l'he triat a ella ha estat perquè l'Airina mai no ha tingut cap problema a compartir-me amb tu. I tu, en canvi, em volies per tu sola en lloc d'acceptar que totes dues sou les meves germanes, encara que amb ella no hi comparteixi la sang. Tu volies que triés, ella no. I t'he fet cas: he fet la meva tria. Espero que estiguis contenta.

La Lydia va girar cua, es va posar la capa i va sortir donant un cop de porta.

Like it's the last night of the world.__________________________ __________________________________

Buuuuuf, em pensava que no tindria temps d'acabar-lo! Confesso que l'he escrit tot aquesta tarda hahaha i crec que en certa manera m'ha anat bé, perquè aquest estrès per acabar-lo també s'ha transmès una mica a l'estrès del capítol! I el penjo una mica abans perquè la senyora shula de Montréal (aka Roser xDD) marxa d'aquí una estona i així el pot llegir!

No em puc creure que el pròxim sigui el 37... fa molt de temps que el planejo! Però encara no és la primera escena famosa que sempre dic que la vaig planejar abans que res més de la ff, això serà al 38... QUE TAMBÉ EL TENIM AQUÍ! De veritat que és molt fort, imagineu-vos, aquella escena té més de 7 anys! Escriure-la per fi serà com... com dir adéu a la ff abans que s'acabi, no ho sé. Però en fi, ja ho veurem d'aquí dues setmanes! Ens esperen dos capítols mogudets mogudets!

I ja els tenim a tots col·locats! A partir d'aquí, pot passar qualsevol cosa! La Vanessa sortint de la SN ha estat el tret d'inici de la cursa. Gaaaaaaah quines ganes!

Ho deixo aquí perquè he de marxar LLYA. Espero que us agradi tant com a mi :)

SABIES QUE m'he adonat que, en realitat, hi ha dos Desterrats que en un moment del planejament s'havien de morir i al final no es moren? Ni hi pensava, me n'havia oblidat... si és que sóc un amor de persona, que els salvo!

Apa doncs, fins diumenge! ^^

Marta

• 	hpkarina	Enviat el 11/04/2015 a les 20:23:10
  	#25582	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  

  HOLAAAAAAAA!!!

  MIL GRÀCIES PER PENJAR ABANS PER MI!!! AI EL 38, EL 38!!!! CREC QUE SÉ DE QUÈ PARLES I NOOOOOOOOOOOOOOOO!!!

  Mare tinc ganes de llegir tots tots tots els capítols!!!!

  AIi Marta! Pàmfila!! Per què tan taaaaaaaaaaaard?!?!!??!?!?!!? I si els passa alguna cosa?? Ja m'has destrossat els globus! No em destrosses els m&m!! T______T

  I clar, Fred havia de triar a Julie hahahahhaha Però vanessa per què se n'ha anat??? I les Malfoy, no vos baralleu!!!!!!

  Harry ja haurà anat tirant cap al bosc prohibit, no????

  Jo pensava que Ginny sí que participava a la batalla!!!!

  AIiii no tinc temps de rees! hahha però espere que t'agrade el comentari! :D

  Una besadeta!

  Rouss

  
  
  
  

• 	lluna_de_plata	Enviat el 12/04/2015 a les 01:11:11
  	#25583

  
  

  Ai si us plau que no puc amb la tensio!!!!!

  Buff... there is a feeling in the air that certain things are ending. I EM FA MOLTA PENA! Que comença la batalla, que es the final countdown ninonino. No puc funcionar be a aquestes hores, ho sento.

  Ara l'unic que ens queda es resar i esperar que tot vagi be. I que no es mori molta gent... per molt que diguis que ets benigna no m'ho crec XP

  Esperant el seguent amb moltes ganes. 

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 12/04/2015 a les 01:44:37
  	#25584	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Roser: un plaer! ^^ aviat veurem si saps de què parlo... i jo que els llegiu! Hahahha la Marta se n'ha adonat una mica a última hora però almenys se n'ha adonat, no? El Mike va per la seva banda i no sembla tenir cap intenció de dir-li res xDD Dins de lo paradets que són els dos, la Marta sempre ha estat la que ha portat més la iniciativa. Perquè mira que és insegur, ell, pobreeet! De fet que el Fred triés la Julie no ho tenia previst i m'ho he inventat mentre ho escrivia, però m'ha semblat que estaria bé hahaha La Vanessa ja fa estona que demana que vol veure la Verònica... ha anat a buscar-la. Doncs jo crec que les Malfoy havien de discutir això en un moment o altre, perquè la Júlia s'estava portant MOLT malament i necessitava que la Lydia li digués clarament.

  D'acord, tens un cacau mental molt important per la batalla xDD El Harry ara està parlant amb la Dama Grisa per intentar descobrir on és la diadema de Ravenclaw, i d'aquí poc ha de trobar el Ron i l'Hermione que vindran de la Cambra Secreta, on hauran destruÏt l'horricreu de la copa de Hufflepuff. Llavors aniran a la Sala de la Necessitat a buscar la diadema, i és llavors quan la Ginny, la Nimfadora i l'àvia del Neville en surten. Sí? Hi ha una segona aturada de les 2:30 a les 3:30, que és quan el Harry veu els pensaments de l'Snape i decideix entregar-se. Ho he intentat quadrar tot al minut, sé què passa a cada moment de la batalla hahaha Apa, fins diumengeee ^^

   

  Marta: tomaaaaaa! Comentes avui mateeeix! hahaha aquesta era la intenció! Ves, és que hi ha coses que s'han d'acabar... ara els tenim tots col·locats, a punt per esperar el que els toca a cadascú, que no és poc. No pots funcionar bé? Perquè cantes als comentaris? Serà que no ho he fet vegades, jo xDD A veure, però si tu saps d'un munt de gent que queden vius, tu ets la que té menys raons per espantar-se pel que ve ara... tens un munt d'informació! També saps algunes persones que es moren, però bé, això és secundari. Nà, és conya xDD de veritat que no cal que us espanteu tant. També hi haurà trames molt guais que no s'acabaran amb cap mort. Ferits greus d'acord, però hi ha més ferits (molt) greus que morts, I guarantee! Almenys, de personatges importants :)

  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 13/04/2015 a les 12:47:43
  	#25586	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Hola! Perdó que vaig tard, jo també, però em vaig guardar el capítol per llegir-loa a la feina. està molt guai, crec que és dels meus preferits. M'agraden les escenes en què hi ha molta acció i en què els personatges van cotrarrellotge, com és el cas, perquè et contagies del nerviosisme, i crec que ho has expressat molt bé! Pim, pam, tu aquí, tu allà... és un no parar!

  M'ha fet molta pena que la Marta i en Mike no hagin pogut parlar! Ostres, espero que puguin veure's durant la batalla, o durant el parón de les 2...

  Pel que entenc, quan el harry li ha demanat on eren el Ron i l'hermione deu ser perquè ells dos ja han degut marxar a la Cambra Secreta... okay, així em vaig fent el meu mapa mental, també. M'ha agradat molt veure l'escena en què la McGonagall envia a pastar fang els Slys. Curiosament els únics que queden són inventats teus... XD (No vull dir res, però és per alguna cosa XD)

  Aix, les dues germanes... i la Lydia ara ha marxat... i prendrà mal, es liarà parda que ja ho veig. Esperava que la Júlia la parés i que parléssin i tal... ju... :(

  I al capítol 38 què passa? En Fred? :'(

  Aiiiii, quines ganes d'anar avançant! Segueix aviat! Petonets!

   

  PS: Escolta, no començava a l'abril, allò dels posts que ens donaven punts per residències, o m'ho estic inventant? Vaig a mirar-ho...

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 13/04/2015 a les 15:19:40
  	#25587	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Ostres, m'alegro que t'hagi agradat tant! A mi m'agrada perquè és el tret de sortida que dóna lloc a la batalla de veritat. Ja, aquells dos són moolt paradets, i si arriben tard sento dir-ho però en realitat serà culpa seva... si s'haguessin parat un moment a pensar quin consell li donarien a algú altre que estigués en aquella situació les coses haurien anat d'una altra manera... Sí, exacte, són a la Cambra Secreta! Quan s'acabi la batalla us passaré els esquemes i flipareu hahaha podria escriure un doctorat sobre la batalla de Hogwarts ara mateix! El tema dels Slytherin és interessant, perquè jo crec que és una qüestió d'influències. Si en Heath no s'hagués fet amic dels Desterrats mai no s'hauria afegit a una bogeria com aquesta i hauria deixat que se n'encarreguessin uns altres. La Lydia perquè ve d'Avalon, però et dic jo que si no fos perquè l'Airina ha marxat i ella l'ha seguit s'hauria quedat a la SN sense remordiments. I la Laia no cal dir que sense la Stella ni en un milió d'anys la veuríem allà. Jo crec que el cas guai és el de la Stella, que és l'única que veig donant la cara per si mateixa. A més, hem de pensar que tant ella com la Lydia a la 3a ff van rebre i van estar a punt de matar-les antics cavallers de la mort, i a partir d'aquí la Stella es planteja moltes coses. Per mi, ella és realment la Slytherin-excepció, i és graciós pq no deixa de ser la més serpota de tots. El tema bessones Malfoy havia d'explotar en algun moment. La Júlia no la para perquè sap perfectament que té raó i necessita un moment per assimilar-ho. I en aquest moment, ja se n'ha anat. I tens raó que això tindrà conseqüències! Els punts ho haurem de mirar, jo me n'havia oblidat completament hahahaha
  
  
  
  

• 	Lovegood*Weasley	Enviat el 17/04/2015 a les 19:40:09
  	#25602

  
  

  Avui comento una mica tard... Però he acabat comentant.

  Comencen a combatre! La Marta per fi es decideix i mira... I la Julie  amb el grup del Fred, a veure com se les arreglarà. Està bé al final la baralla de les bessone Malfoy i que la Lydia vagi darrere l'Airina a buscar la Vanessa. Suposo que haurà marxat per anar a buscar la Verònica.

  Lovegood*Weasley

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 18/04/2015 a les 23:29:02
  	#25614	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  UUUUUUUUUUUUUUUUH A LA FOGUERAAAAAAAAAAAA Hi ha d'haver una mica de tensió i una mica de drama, si no no té sentit... Sí, efectivament, la Vanessa ha anat a buscar la Verònica, el problema és on la busca i on l'han de buscar la Lydia i l'Airina. La conversa-discussió de les bessones Malfoy havia de passar en algun moment, hi havia molta tensió acumulada i la veritat és que la Júlia s'ho ha buscat, s'ha portat fatal amb la seva germana (i encara pitjor amb l'Airina).