Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 09/04/2015 a les 12:56:20
Última modificació 09/04/2015 a les 12:56:20
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
El James, de genolls al balcó al costat de la Lily, va veure que el seu pare es posava blanc en saber que els vlads s’havien endut l’Albus. No sabia què passaria a continuació. Si arrencaria a córrer insensatament darrere dels vlads, com havia intentat fer la Lily, o si es desplomaria a terra com ell, o si es posaria a clavar-li crits per desfogar-se. No va passar res de tot allò. Només es va quedar quiet mirant el cel, per on els vlads s’havien endut l’Albus, sense poder-se creure que hagués passat.
El James, veient que el seu pare estava en xoc però no semblava que s’anés a llançar daltabaix del balcó, es va començar a preocupar per la Lily. Estava plorant a llàgrima viva i semblava que tenia alguns problemes per respirar. Li va agafar les mans però estava gelada. No tenia gaire clar què havia de fer.
—Papa. Papa, no sé què li passa a la Lily; s’està ofegant... Lily, mira’m, què passa? Has de respirar, siusplau...
—No... puc... no... l’Al...
Ja s’estava alçant per anar a buscar ajuda quan va sentir unes passes corrent cap a ells.
—Esteu bé? —va preguntar la veu del seu tiet Ron.
—No —va dir el James de seguida, tornant-se a agenollar al costat de la Lily—. S’està ofegant! L’he estat estirant abans perquè no se l’enduguessin els vlads, li he degut fer mal als pulmons?
El Ron es va agenollar al seu costat, fent cas omís del Harry de moment. Li va agafar les mans a la Lily i li va buscar el pols. Després li va passar les mans per la cara, que tenia freda i amarada de suor i se la va quedar mirant els ulls que tenia oberts mentre plorava i intentava agafar glopades d’aire per respirar.
—Lily, estàs tenint un atac de pànic. No passa res. Estira’t a terra, així... et notes les mans? No, ja, no passa res. Estira’t i calma’t. Estàs bé. Els Vlads han marxat. El teu pare i el teu germà són aquí.
—S’han endut l’Al... —va murmurar el James.
—No passa res —va seguir el Ron amb una veu molt pausada i tranquil·la, com si tot fossin nimietats—, trobarem l’Albus i el rescatarem. Necessito que respiris i et calmis. Mira’m el dit, segueix-lo amb la mirada... així. No passa res. Expecto patronum.
Quan el Ron va dir allò, un jack russell terrier platejat va aparèixer al seu costat. Va seguir parlant com si els parlés a ells.
—Rose, necessito que vagis a buscar dos flascons de la poció tranquil·litzant que et prepara la mare i els portis al despatx de direcció.
Va tornar a agafar-li una mà a la Lily i li va comprovar el pols, mentre el James s’ho mirava tot bocabadat i el terrier desapareixia corrent cap al vestíbul.
—Jo abans tenia atacs de pànic, de vegades —va explicar-li el Ron—. Quan va passar tot allò de la batalla de Hogwarts, de vegades em passava això... Ah, mira, ja tens un pols molt més normal.
—Les... les cames i les mans... —va començar a dir la Lily.
—Et pessigollegen molt, oi? No passa res, és perquè la sang torna a córrer amb normalitat, espera’t una mica i es passarà.
En vista que la Lily començava a estar millor, el James va tornar a asseure a terra, abatut.
—S’han endut l’Albus i a sobre s’han endut la capa d’Invisibilitat —li va confessar al seu tiet—. No hauria hagut de deixar que s’enduguessin la capa, però era ell o la Lily i...
—L’Albus tenia la capa i la Lily, la vareta d’àlber—va dir aleshores el Harry, com absort—. Fos com fos ara tindrien una relíquia. Gràcies per salvar la Lily. És culpa meva per no haver arribat aquí a temps.
—Com que la vareta d’àl...! —va començar a dir el James, però el seu tiet el va fer callar.
—Anem a direcció —va dir el Ron—. No parlem de res aquí. Jo t’ajudo, Lily.
Tots quatre es van dirigir cap al despatx de direcció, que en aquell moment estava buit. Van deixar la Lily asseguda en una butaca i el James va fer que el seu pare segués en una altra. Se sentia immensament culpable pel que li havia passat a l’Albus però, pel que es veia, aquella vegada el seu pare no el culpava pas, cosa que era tota una novetat.
Poc després va entrar la Rose ràpidament, i sense dir gran cosa, va donar dos flascons de líquid rosa al seu pare.
—Vaig a ajudar amb els ferits —va dir només i el seu pare va assentir.
El Ron va donar una ampolleta a la Lily i una altra al Harry, i va esperar que se la beguessin.
—Ara parlem —va dir, i va seguir amb el torn de paraula—. Lily, has tret la vareta d’àlber de la tomba del Dumbledore?
La Lily va assentir.
—L’Sloan ha estat unes setmanes rastrejant la vareta seguint batalles i duels i assassinats de bruixots famosos de la història... i ha deduït que el Dumbledore l’havia tinguda, i després l’Snape, i després el Voldemort, i després el papa i...
—No és exactament aquest, l’ordre —la va interrompre el Ron—. El Dumbledore la tenia, però no va ser mai de l’Snape ni del Voldemort. No cal matar l’amo de la vareta, per guanyar-se-la. Abans que l’Snape el matés, va ser en Draco Malfoy qui va desarmar l’Albus Dumbledore. Després el vostre pare va desarmar el Malfoy, així que la vareta va passar a ser seva. Però després de la batalla de Hogwarts el Harry va decidir que no era segur dur-la a sobre, així que només la va fer servir per reparar la seva vareta trencada i la va desar a la tomba del Dumbledore.
—Disculpeu, però algú em pot tornar a repetir tot això? —va fer el James flipant. La vareta d’àlber era del seu pare? Com no els n’havia dit res?
—Espera, la teva vareta es va trencar, papa? —el va tallar la Lily—. I la vas poder reparar? Amb un reparo? Amb aquesta vareta? La pots fer servir per reparar la meva vareta trencada, siusplau?
—No —va respondre el Harry—. Tu la pots fer servir per reparar la teva vareta trencada. No vull saber què n’has fet perquè se t’hagi trencat.
—Jo? —va fer la Lily, mirant-se la vareta d’àlber—. Però no és teva, la vareta?
—No has notat que la vareta respon molt bé als encanteris que has fet? —li va demanar el Ron—. El d’abans ha estat el Patronus més espectacular que he vist en la meva vida.
—Sí... però sé que les varetes dels familiars propers poden funcionar bé... he pensat que tot i que era del papa, m’havia reconegut la sang...
—Sí, sé que en Neville fa servir la vareta del seu pare, per exemple... —va dir el Ron—. Però em temo que la vareta d’àlber és teva des de... Nadal? —va dir el Ron mirant el Harry, que va assentir—. No me n’he adonat fins avui.
—Com? —va preguntar el James.
—Com ha dit el Ron, no cal matar l’amo d’una vareta perquè sigui teva —va explicar el Harry—. Un expulsiarmus és suficient.
La Lily va posar els ulls com plats.
—Jo et vaig desarmar! —va exclamar la Lily—. Per Nadal, quan estaves a punt de fer volar pels aires l’amagatall dels vlads et vaig desarmar!
—Exacte, vas desarmar el Harry Potter —va dir el Ron amb somriure tort.
—Sí, felicitats —va fer el Harry, amb aire abatut.
Es van quedar uns segons en silenci, tots rumiant coses diferents.
—Què farem per rescatar l’Albus? —va preguntar el James—. Segueix en peu això del robatori del Mirall Multiplicador del museu? Ho havíem de fer la setmana que ve...
—Evidentment que no segueix en peu —va dir el Harry—. L’Albus és la nostra prioritat, ara. Estic pensant què podem fer.
El James va veure, però, que el Ron es mirava el seu pare amb una cara una mica estranya. Era desaprovació? Devien haver estat preparant el pla amb l’ED durant setmanes i les vacances eren el moment ideal perquè es trobessin tots per dur-lo a terme. És clar que li devia saber greu el que passava amb l’Albus, era el seu nebot, i segur que remouria cel i terra per recuperar-lo sa i estalvi, però... la veritat és que fins i tot el James veia que els motius del Harry eren una mica personals, especialment per ser el Cap de Departament d’Aurors i el líder de l’ED. Però qualsevol li duia la contrària, en un moment tan delicat.
És clar que la delicadesa tampoc no havia estat mai el fort del Ron.
—Podries muntar una brigada d’Aurors —va suggerir el Ron com qui no vol la cosa—. I anar a rescatar l’Albus. I l’Hermione i jo podríem agafar l’ED i...
—M’estàs tocant els ous, Ron? —va exclamar el Harry enfadadíssim de cop i volta.
—No, no —va dir el Ron de seguida, fent un pas enrere—. Només ho deia perquè com que tampoc no ho estem portant des del Departa...
—No puc estar pendent del que esteu fent a Dublín, de si algú pren mal o passa qualsevol imprevist, mentre jo sóc a Transilvània o vés a saber on amb els aurors...
—Home, no és que siguem inútils...
—Ron, no puc deixar penjat l’ED i enviar-vos robar museus a països estrangers! I si passa alguna cosa i us descobreixen? I jo en una missió ves a saber on!
En Ron va posar cara d’exasperació i el James i la Lily van intercanviar mirades que deien que no volien ser allà en aquell moment.
—No em puc creure que aquestes alçades t’hagi de seguir repetint això —va dir el Ron—, però no ho has de fet tot tu, Harry! Entenc que això de l’Albus t’afecta directament i te’n vulguis fer càrrec, però no et pots prendre això del mirall com una cosa personal. Els vlads són problema de tots!
—Sí, però és al meu fill, a qui tenen!
El Ron va fer un sospir i es va fregar la cara.
—Està bé. Està bé. Queda suspès el robatori.
En aquell moment la porta de direcció es va tornar a obrir i va entrar la directora, que se’ls va mirar a tots quatre sorpresa.
—Sí, siusplau, coleu-vos al meu despatx; com a casa vostra!
—Disculpi, professora —va dir el Harry fregant-se els ulls amb cansament—. Necessitàvem parlar sense que ens sentís ningú.
—No passa res —va fer la directora amb sospir i va coixejar fins a l’escriptori.
—Està bé? —li va demanar el Ron, mirant-se-la amb ulls crítics.
—Sí, més em val —va bufar ella, deixant-se caure a la seva cadira—. He de suspendre les classes d’aquesta setmana. Tenim el Neville amb una cama enlaire, a l’Ernie McMillan l’han mossegat de nou, per sort poc profundament, però està inconscient, l’Agatha ha de fer repòs una setmana i no tinc la més remota idea de què se n’ha fet de la Sinistra. M’han dit que s’havia endut alguns alumnes al setè pis, i després li hem perdut el rastre. Espero que estigui bé, tinc els elfs domèstics buscant-la...
—I els alumnes? —va preguntar el James—. A la Geena l’han mossegada...
—Superficial —va assentir la McGonagall—. Al senyor Scamander també, tots dos estan de camí a Sant Mungo. I el senyor Greenwick és a la infermeria, sembla que els demèntors l’han deixat força tocat. I pel que veig... —va dir la directora, mirant el James i la Lily—. És cert el que diuen del seu germà?
—Se l’han endut —va dir la Lily amb un fil de veu.
—Vostè i els seus companys de curs havien de ser en aquest despatx. M’he assegurat que tenien prou encanteris protectors.
—Hem saltat per la finestra...
—Vull tenir una conversa amb tots vostès —la va tallar la directora i es va mirar el James i la Lily severament—, sobre aquest segon Exèrcit del Dumbledore que s’han muntat. No m’oposaré si algun major d’edat vol ajudar, però els quatre alumnes més afectats són menors, encara, fins i tot la senyoreta Thalassinos, pel que sé. I són responsabilitat meva. Ara sóc jo qui ha de parlar amb els seus pares i explicar-los perquè els han atacat i per què no he pogut impedir-ho, perquè, com sempre, han fet el que els ha vingut en gana, per molt nobles que puguin ser les seves intencions. Mentre siguin menors d’edat i estiguin dins dels terrenys de Hogwarts, faran el que se’ls digui. Els seus companys podrien estar morts. I no és només responsabilitat seva, sinó també meva. M’he explicat amb prou claredat?
El James i la Lily la van mirar sense dir res. Sabien que l’havia posada en problemes, però...
—Es diu Exèrcit de la McGonagall —li va fer saber la Lily.
Allò va deixar la directora una mica destarotada, però tot i així els va seguir aguantant la mirada estoicament.
—No més actes heroics dels menors d’edat de l’Exèrcit de la McGonagall quan són a Hogwarts si se’ls ha donat instruccions específiques. Vull que m’ho prometin. Qui és el seu líder? Vostè? —va dir mirant el James.
—No. És l’Albus —va respondre ell.
De nou, tots es van quedar una mica desfets.
Aleshores la McGonagall es va treure una vareta trencada de la túnica i li va allargar a la Lily:
—Crec que això és seu, senyoreta.
La Lily va agafar la seva vareta trencada que havia deixat tirada al vestíbul i se la va mirar de prop. Encara quedava pols verda a la part de dins. Potser encara hi havia sort. Va agafar la vareta d’àlber, una mica massa aparatosa i llarga per la seva mà més aviat petita, va apuntar i va murmurar:
—Reparo.
La vareta de la Lily es va ajuntar, les estelles van desaparèixer. La va agafar i va encendre’n la punta. La vareta va respondre perfectament. Després va conjurar un ram de flors i va veure amb satisfacció com la vareta aguantava. La sensació d’alleugement va ser tan gran que fins i tot li van saltar llàgrimes dels ulls.
La Lily va fer un sospir i després li va allargar la vareta d’àlber al seu pare.
—Queda-te-la, si vols —va dir el Harry seriosament—. Va ser un error no parlar-vos abans de la vareta, potser ens hauria evitat disgustos.
—Per què no ho vas fer? —va voler saber la Lily, que en fons estava una mica dolguda perquè havia confiat les relíquies als seus germans, però no a ella.
—Per què? —va repetir el Harry—. Pel mateix motiu que la professora McGonagall no vol tenir nens arriscant les vides a Hogwarts. Per la mateixa raó que em vaig enfadar amb el James quan et va deixar entrar al cau dels Vlads per Nadal. Pel mateix motiu que avui t’ha salvat a tu en comptes de l’Albus. Perquè el més correcte és protegir-te. Només tens catorze anys, Lily. Hi ha responsabilitats que no et corresponen; no t’haurien de correspondre.
A la Lily se li van negar els ulls de llàgrimes, per tot el que feia tothom per protegir-la, fins i tot l’Albus. Per salvar-la ella, el James havia sacrificat l’Albus. Havia sacrificat la capa. La directora l’havia deixat protegida a ella i els seus amics, i ells no havien trigat ni cinc minuts en saltar per la finestra i posar les seves vides en perill sense pensar en les conseqüències que allò podria comportar a la McGonagall. Si s’hagués quedat al despatx... si s’hagués quedat tancadeta no s’haurien endut l’Albus.
—Sento no haver-me quedat aquí —va dir amb un fil de veu—. És que quan he sabut que la vareta era a Hogwarts he pensat que potser venien a per ella.
—Doncs si ho has pogut descobrir tu, només era qüestió de temps que ho descobrissin ells —va dir el Harry—. Però igual que m’has avisat amb un retrat perquè vingués, també hauries pogut trobar la manera d’avisar algun adult perquè anés a buscar la vareta, en comptes d’anar-hi tu.
—No ho he pogut evitar. No ho sé, ha estat com si fos responsabilitat meva i... ho havia de fer.
—Bé, de fet ens has salvat la vida a tots —va dir el Ron, torçant el gest—. No hauries hagut de ser tu però... de vegades les coses van com van.
—No vull la vareta de nou a la tomba del Dumbledore—va dir el Harry—. Ja hi corren prou fàcilment, per aquí, els Vlads. I jo aquesta setmana aniré a buscar l’Albus. Ja tenen la capa, no els penso portar la vareta. Guarda-la tu, Lily. Avui n’has fet un bon ús. Però no et quedaràs a Hogwarts, tampoc.
—Té idea com s’ho fan per entrar, professora McGonagall? —li va preguntar el Ron, i la McGonagall va fer que no, amb sospir abatut.
—No ho entenc, de veritat que no —va dir ella—. Tinc tots els escuts haguts i per haver-hi tant per Vlads com per demèntors, a tot el perímetre dels terrenys del castell.
—I si entren directament pel castell d’alguna manera...? —va rumiar el Ron—. Recorda quan va morir el professor Dumbledore? No van entrar per una mena d’armari volatilitzador?
—No —va negar la McGonagall—. Ja ho havia pensat però sempre entren pel vestíbul, i això és que venen a peu des de fora.
—És veritat —va assentir el James—. Jo una vegada els vaig veure pel Mapa de Magatotis i pujaven pel jardí.
—Han d’aparetre a Hogsmeade i des d’allà venir per la porta principal... d’alguna manera, els escuts no els afecten, però no arribo a entendre com s’ho fan.
Van quedar uns instants en silenci, tots rumiant. El James no podia parar de pensar en el que li podrien estar fent a l’Albus en aquell moment. No li farien mal, oi? Els interessava més viu que mort. Tenien un fill del Harry Potter a les seves mans. Voldrien fer alguna mena de pacte, si tenien dos dits de front. Sabrien que la Lily tenia la vareta? Potser demanarien una altra relíquia, a canvi de la vida de l’Albus? No tenien hostatges per intercanviar per l’Albus, però als Vlads no els servia de res matar-lo, oi? Venjança, potser? La veritat era que l’Albus mateix havia mort el seu líder... potser voldrien fer-li pagar? No, no era probable, o ja ho haguessin fet a Hogwarts. L’haguessin matat i s’haguessin endut la capa sola... Si s’havien endut l’Albus era per algun motiu.
—No vull que aneu a casa per Setmana Santa —va dir el Harry als seus fills—. Jo no hi seré i no us vull deixar sols. Tampoc no vull que us quedeu a Hogwarts, per si se’ls acudeix tornar.
—On anem, amb els tiets? —va preguntar la Lily.
—No, us vull en algun lloc os no us relacionin, no pas amb la família —va dir el Harry—. I com més lluny millor. Si pogués ser en una altre país...
—Potser puc anar a casa de la Geena, si està recuperada per llavors —va dir el James, que entenia perfectament que el seu pare no els volgués enlloc on els poguessin anar a buscar els vlads—. Però potser seria millor que la Lily i jo no anéssim junts...
—Mmm... —va rumiar la Lily—. Potser jo puc anar a Dublín a casa del Kilian?
—No, Dublín no —va dir el Ron—. No podem atraure l’atenció dels Vlads cap allà.
—Doncs parlaré amb l’Sloan —va respondre la Lily—. No crec que li faci ni mica de gràcia demanar a la seva mare que ens deixi passar la Setmana Santa a Shanghai, però miraré de convèncer-la.
—D’acord —va dir Harry, i es va alçar—. Feu-me saber què feu, doncs...
—Papa? —el va parar la Lily abans que marxés del despatx—. Ens tornarem a veure abans de Setmana Santa?
El Harry, que no semblava haver-hi pensat, es va quedar quiet i va dir:
—Sí, sí. Ja m’ho muntaré per venir un dia d’aquests. No aneu enlloc fins que m’hagi acomiadat de vosaltres, d’acord?
El James i la Lily van assentir, preocupats per les implicacions que podia donar la paraula "acomiadar-se".
* * *
Com que la majoria dels professors havia pres mal (al final havien trobat la professora Sinistra inconscient al primer pis) les classes d’aquella última setmana s’havien cancel·lat. La Geena i el Lorcan no van tornar a Hogwarts fins el divendres al matí, i va ser per portar-los directament a la infermeria, on havien de fer repòs.
El James, l’Alice i el Frank se n’havien assabentat a mig matí, i com que no tenien classes, es van dirigir de seguida a la infermeria a veure’ls.
El Harry havia anat a Hogwarts a acomiadar-se del James i la Lily el vespre anterior. Tots tres havien fet veure que no passava res especial, i que no patien pel que pogués passar, però l’abraçada que els va fer abans de marxar va ser molt més llarga del que acostumava a ser. A més, els havia comentat que els vlads encara no havien contactat amb ell, i que, tot i que ell els havia enviat ja vàries cartes per demanar-los que fessin les seves demandes a canvi de l’Albus, encara no havia rebut resposta. Els havia dit que probablement era normal, perquè podia ser que estiguessin amagats molt lluny i que trigués en rebre-la, però en James podia veure que estava molt preocupat.
Per no parlar de com estava ell.
—Com pot ser? —va preguntar per enèsima vegada al Frank i l’Alice mentre pujaven les escales cap a l’ala de la infermeria—. Com pot ser que encara no l’hagin contactat? A què esperen? Per què volen l’Albus si no és per demanar alguna cosa a canvi de no fer-li mal?
—No ho sé, James —responia sempre l’Alice—. Potser sí que són lluny. O potser estan discutint què demanar...
—Potser volen que us poseu així de nerviosos per jugar amb avantatge —va rumiar el Frank—. És estrany, però no crec que facin mal a l’Albus si no en poden treure algun profit.
El James va assentir, nerviós, i es va despentinar el cabell.
Quan van entrar a la infermeria van veure que no estaven sols. La Rose i l’Andrea estaven assegudes al costat del Lorcan, posant-lo al dia, i al costat de la Geena hi havia l’Ephran Diggory, que li agafava la mà mentre li parlava tendrament. Duia el braç en cabestrell; era dels pocs alumnes que no eren de l’EM que s’havia quedat a ajudar al vestíbul durant l’atac, també.
—Hola, nois! —els va saludar la Geena alegrement, i el primer que va fer va ser estirar el Frank per fer-li una abraçada—. M’ha dit l’Ephran que em vas salvar. No puc agrair-t’ho prou.
—Per això estem, no? —va dir el Frank amb un somriure.
—Jo no hauria arribat a temps, era a l’altra punta; sort d’ell —va dir el Diggory, que no semblava gens ofès per la mostra d’afecte de la Geena cap al Frank, al contrari, també semblava agraït.
Hi ha gent que descol·loca una mica, va pensar el James.
—Com et trobes? —va preguntar l’Alice, que va fer aparèixer un gira-sol amb la vareta i li va posar en un got d’aigua.
—Bé, molt bé, ahir al matí em vaig despertar a Sant Mungo... James, la Rose i l’Andrea m’acaben d’explicar això de l’Albus... em sap molt greu.
—En sabeu res? —es va interessar l’Ephran.
El James va fer que no amb el cap, però no va dir res més. No volia preocupar més la Geena, tampoc.
—Geena, t’he de demanar un favor. Em pots acollir a casa teva, aquesta setmana santa? El meu pare ha d’anar a rescatar l’Albus i no vol que siguem enlloc on ens puguin trobar els vlads...
—Evidentment —va assentir ella.
—Els pots acollir tots tres? —va dir una veu darrere seu, i tots es van girar.
Era en Neville, que acabava d’entrar a la infermeria.
—M’ha dit la directora que havíeu arribat tots dos i he vingut a veure què tal esteu per informar els vostres pares. Podreu tornar a casa, demà, o us heu de quedar uns dies més aquí?
—Madam Pomfrey diu que estem bé —li va dir el Lorcan—, que només hem de fer repòs i ja està...
—Massa gent! —va cridar la veu de Madam Pomfrey quan va sentir massa rebombori—. Ja poden marxar dos o tres!
L’Ephran li va fer un petó a la Geena i va marxar, acompanyat de la Rose i l’Andrea. El Neville es va acostar primer cap a la Geena.
—Tens lloc a casa pel James, el Frank i l’Alice? —li va demanar, i va explicar als seus fills—: Estaria més tranquil si vosaltres tampoc no fóssiu per aquí. És possible que hagi d’ajudar el Harry.
—Sí, sí —va assentir la Geena—. Veniu tots, cap problema.
—Bé, doncs. L’Alice ja et prepararà el bagul aquesta nit perquè puguis marxar demà —va dir el Neville, per desgràcia de l’Alice—. Vaig a veure com està el Lorcan, que la Luna ja m’ha contactat tres vegades en el que va de matí i està histèrica...
Quan el Neville es va girar per anar a parlar amb el Lorcan, la Geena va posar cara d’urgència i els va fer un gest als seus amics perquè s’acostessin.
—Crec que sé com entren els vlads a Hogwarts —va dir, i tots tres van posar cara d’alarma.
—Què? Com?
—He estat més de tres dies inconscient i he tingut uns somnis estranyíssims —els va explicar—. I entre aquests somnis... com que m’he il·luminat. No entenc com és que no ens n’hem adonat abans.
—De què? —va insistir el James.
—Els Vlads entren a Hogwarts de nit des de Hogsmeade, oi?
—Probablement —va assentir el James.
—I venen des del jardí, sí?
—Sí.
—Nosaltres de vegades ens escapem per la nit a Hogsmeade, oi? Una vegada al mes, per ser exactes.
—Sí, però...
—Per on tornem, sense que ens vegin?
El James, el Frank i l’Alice es van mirar amb els ulls com plats.
—Hòstia.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 09/04/2015 a les 13:14:10 #25575 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Buenas!
Val, no sé com ha passat perquè estan sortint capítols extremadament llargs de dues parts... aquest en teoria havia d'acabar l'endemà mentre marxessin cap a Atenes, però la conversa del principi que pensava que seria de 2 o 3 pàgines al final n'ha ocupat 6 i no m'hagués capigut tot!
Bé, doncs tenim els resultats de la batalla, ferits, vareta de la Lily arreglada, esplicacions sobre la vareta d'àlber... i el més important: com entre ens Vlads a Hogwarts. No sé si ho he deixat del tot clar, pe`ro suposo que amb això ja us deveu imaginar com ho fan, oi?
El títol és d'un dels meus llibres preferits de la literatura, 'El retrat de Dorian Gray' d'Oscar Wilde, 1890. Jo el vaig llegir en castellà i aquesta frase es tradueix com "A un niño con quemaduras le gusta el fuego" (Als Gryffindor els agrada ficar-se en merders). Va per vàries coses, en primer lloc el que intenta fer-los promettre la McGonagall, però és que n'hi ha que no ho poden evitar, com la Lily. I després pel que passarà a la segona part del capítol, en què volarem coses pels aires XD És possible que surtin més cites, d'aquest llibre, perquè m'agrada molt i n'hi ha una quantitat exorbitant.
I res. espero que no se us hagi fet pesat (a mi m'avorreixen una mica aquests de converses que poso últimament, però és que necessito que tot quedi explicat i clar) i que comenteu moooolt.
Què passarà amb l'entrada dels vlads a Hogwarts? Què passarà amb el mirall? El robaran o no? Què passarà l'Albus? I a què redimonis esperen, els vlads, que no contacten amb el Harry? Quins motius poden tenir?
Tot això i molt més pròximament! XD
Petoneeeeets! ^^
Cassandra Ross Enviat el 09/04/2015 a les 18:24:39 #25577 He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols Hola!
Porto capítols endarrerits, ja ho sé. No aniré per passos perquè no ho recordo tot però a veure... El patronus de la Lily, com diu el Ron: el més meravellós que he vist en ma vida. La batalla ha sigut impressionant, m'ha agradat molt.
Però tu, vaia final. Dol molt que el James hagi de triar entre la Lily i l'Albus i que sigui l'Al qui li diu què ha de fer... Duh. Pobre Al, sempre que tots els merders li passen a ell, no? Vull dir, primer la queixalada, després això...
L'atac de pànic de la Lily m'ha semblat molt realista. És que no sé, vul dir, m'agradaria comentar-te les coses per separat però no puc per què... M'ha encantat aquest capítol, per la manera com està escrit, per tot, vull dir que crec que és el millor capítol que has escrit mai. T'ho juro.
Intueixo que passaran moltes coses interessants en els pròxims capítols, però vaia caire està agafant aquesta fanfiction eh? Per cert, quins cursos fan els fills Potter? Sisè, cinquè i tercer? Llavors, com és que la Lily té catorze anys?
I el final, vols dir que entren pel Pi Caraballa?
Fins aviat!
Cassie.
harry_james_potter Enviat el 09/04/2015 a les 21:40:11 #25578 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Com ha de ser, entren per Ca l'Alfred.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 10/04/2015 a les 10:40:25 #25579 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Cassandra Ross: Ohhh que bé tornar a tenir comentaris teus! Siii, el patronus de la Lily és el millor ^^ M'alegro que t'hagi agradat la batalla, també... la veritat és que n'hi ha hagut tantes que ja em costa una mica inventar coses noves, perquè aquesta vegada, amb la vareta d'àlber ha molat! ^^
I el final és molt xungo, és clar. L'Albus té un do per estar sempre al mig de tot sempre pretendre-ho i per sortir-ne sempre escaldat de tot! XD Però m'agrada molt el seu personatge, així que serà recomensat i tot acabarà bé per ell i serà molt feliç. Així que ara toca patir! XD
M'ha sobtat una mica que t'hagi agradat tant aquest capítol. Sí, et sembla que és el millor? A mi la veritat és que se'm fan una mica muntanya amunt, aquests que són més de converses que no pas d'acció, en qupe es diuen coses que ja sabem però que s'han de dir perquè les sàpiguen els personatges, com és aquest cas amb la vareta d'àlber i tal... però bueno, em mola molt, doncs, que m'hagi quedat bé! ^^ Això de l'atac de pànic de la Lily no estava pensat, però veient com havia reaccionat quan s'havien endut l'Albus, m'ha semblat força adequat... he notat que de vegades tots els personatges són una mica massa estoics tot i les coses que els passen. A més a més, volia posar com el Ron es feia càrrec de la situació, perquè el Harry també es quedava en xoc... en aquest cas, del que parlen ells dos, jo estic amb el Ron. El Harry, com sempre, es fa responsable dels problemes de tothom, però té altra gent competent que pot fer les coses. A mi el Ron sempre m'ha semblat una persona molt capaç, tot i ser una mica esbojarrat i despreocupat de vegades, crec que se sap posar al càrrec de la situació. A partir d'ara (i sobretot a la fanfic següent,) el Ron tndrà molt més de protagonisme.
Sí que està agafant un aire molt fosc, la fanfic, oi? Bé m'agrada, tot i que trobo una mica a faltar el punt d'humor que acostumava a regnar sempre... intentar´posar cosetes divertides, però els capítols que venen ara són xungos de veritat!
Els fills del Potter sí, fan sisè, cinquè i tercer. La Lily ja té els 14 perquè els ha complert durant el curs, pensa que ja és abril. Quan va començar tercer en tenia 13, com tothom, però ja té els 14 (de fet, els fa al setembre mateix, així que és de les més grans del curs). El James ja té els disset, també, els ha complert durant el curs, igual que els Longbottom, però la Geena encara en té 16 perquè és de les petites. Però tots 4 en tenien 16 quan va començar el curs, que és el que compta.
I pel final, sí, exactement. Apareten a Hogsmeade, van a Ca l'ALfred, passen pel túnel fins al Pi que Baralla i pugen pels jardins, així eviten els escuts de la McGonagall.
Meeeerci per comentar! Petonet!
------------------------------- ---------------------------------------------------------
harry_james_potter: Tan esqüet i anat al gra com sempre! Sí, correcte, entre per ca l'alfred fins al Pi que Baralla i d'allà fins al vestíbul, i eviten passar x la porta. ^^ Gràcies pel comentari, encara que sigui curtet!
Espero que t'estigui agradant la fanfic! Fins aviat!
harry_james_potter Enviat el 11/04/2015 a les 01:53:44 #25580 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Ja saps que jo no sóc ni d'escriure a cada capítol ni d'escriure molt, però les teves fanfictions m'encanten, això no ho dubtessis pas. ;)
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 11/04/2015 a les 14:17:31 #25581 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Que bé, se m'ha esborrat el comentari ^^' Intentaré reproduir-lo tan bé com pugui... quin desastre, perdona per haver trigat tant!
Gah, sempre se'm fa difícil, llegir atacs de pànic o ansietat... cosa que vol dir que està molt ben expressat! Sort que hi havia el Ron per allà, que el Harry i el James no servien de gaire, en aquell moment! Encara que és tot comprensible, s'acaben d'endur l'Albus. Espero que sigui veritat que el tindran allà sense fer-li res perquè esperen que el vagin a rescatar!
Llavors hi ha tot el tema de la vareta. Hi he estat pensant i, quan practiquen els Expulsiarmus a casa, vol dir que la propietat de la vareta va canviant de persona? Hi ha alguna manera que una vareta torni al seu propietari original? Perquè entenc que ara la vareta del Harry no li deu respondre tan bé... de fet no són preguntes per tu, eh? Serien per la Rowling xDD Però com que no li podem preguntar, les deixarem retòriques hahaha
Jo crec que els vlads entraran al museu o algo i els aurors es veuran oblligats a anar-hi, i llavors... passarà el que passarà. Em fa molta por la tal Llacrimosa, l'odiarem més que al Nosferatu, ja ho veig... tinc ganes de veure com acaba el que ve ara, que això ja no ho sé! Quins nervis!
SHIT. Ca l'Alfred. La veritat és que no m'ho havia plantejat. No hauran trobat la sala dels Magatotis, no? Espero que no! A veure si ara tenen temps de donar-hi un cop d'ull abans de marxar...
I ANEM A ATENEEEES! TOMAAA! Dic toma perquè l'Alice i el Paris tallaran d'una vegada. Tallaran, oi? Jo tinc molt clar que sí xDD Sobre el que vas dir que una parella dels Magatotis acabaria junta al final de la ff... de fet esperava que el James i l'Alice acabessin junts en aquesta ff, perquè sempre vas dir que el Frank i la Geena anava per llarg, cosa que vol dir que els altres han de ser abans, i coi, que ja som a sisè i no els queda gaire temps... o sigui que el James i l'Alice definitivament! En vaig estar encara més convençuda després de la reunió de les 13 cadires. S'ha d'aprofitar el temps... (i més sabent el que sé sobre l'Alice, que almenys li dónes un temps més per veure els magatotis!)
Per cert, ara que estic rellegint coses, estic tornant a reviure la meva ship preferida (osease Albus-Sloan) i em falta en aquests últims capítoooools! Com està la Sloan? Que acaben de segrestar l'Albus, ju...
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 12/04/2015 a les 09:47:57 #25585 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols harry_james_potter: Hahahaha, vale, em dono per assabentada! ;)
marta_ginny: Encara no m'ha donat temps de llegir la teva... de fet me la deixo per demà a la feina, que de vegades està la csa avorrida i xisí tinc alguna cosa agradable per fer! ^^
M'alegro que m'hagi quedat bé l'atac de pànic! Ha estat una cosa d'última hora, però ab el que ve ara... he pensat que era millor que el James sabés què és un atac de pànic i saber què ha de fer... (u know what I mean XD) Estan esperant perquè, com ja saps, no volen que hi vagi el Harry.
Pel que fa a la vareta, em vaig informar i algunes coses te les puc respondre jo. Quan estàs practicant, no compta, perqupe t'ho esperes. Has de desarmar la persona en un duel real o agafar-a per sopresa, treure-li a mà per la força o matar-la. Sent la vareta d'àlber, o la treus per la força o de sorpresa o mates l'amo, perquè en duel és imatible, que és lo seu XD
El que no sé és això que la vareta torni al seu amo, perquè tens raó, ara al Harry no li hauria de funcionar bé la seva vareta. El que passa és que algunes vartes tenen certes lleialtats. Pot ser que a l'amo que van triar sempre li funcioni més menys bé... menys la verat d'àlber, que no té gens de lleialtat i canvia de camisa de seguida. Et sembla reonable?
El que passarà amb això del museu és... bé t'has adonat que el Ron hi vol anar de totes totes, oi? I el Harry no vol, però el James ho troba més que raonable, que es divideixin en dos grups i uns vagin a robar el mirall i els altres a rescatar l'Albus, perquè és el moment perfecte. Bé doncs, hasta aquí puedo leer.
La Llacrimosa és una xunga. però xunga psicòtica malament. El Nosferatu era dolent i cruel però força seriós dins de tot i... li faltava imaginació. Ella en té molta, i es diverteis amb coses una mica... inusuals. I fa miedete.
Sip, ca l'Alfred. Com sempre, el Vitruvi, que ho sap tot pe`ro com no li preguntis directament, poca cosa diu! Però no, no han entrat a la seva sala perquè el quadre la protegeix.
D'Atenes ja no dic res, tot anirà com anirà XD L'Sloan la faré sortir al proper episodi, una miqueta. És la teva parella preferida? La meva és Frank/Geena ^^
Merci per comentar! Petonets!
ginny loovegod Enviat el 15/04/2015 a les 17:26:16 #25596 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Siiiiiii he tornat!!! bueno, la veritat és que amb el ritme que porto aquest any em declaro oficialment inútil per comentar regularment. Però que sàpigues que llegir llegeixo sempre tan bon punt penges! el que passa és que amb el mòbil no puc comentar :(
Al que anem, el capítol!! La veritat és que aquesta fic crec que és la que més m'agrada, de lluny. Tot i que trobo molt a faltar l'aire happyflower de les anteriors... aquesta fic és molt més fosca, es nota moltíssim que tots els personatges estan madurant un munt. Però a vegedes passen coses molt molt dures, com en aquest capítol!
Com ja han dit uns quants, crec que la meva escena preferida del capi és l'atac de pànic de la Lily. Tenia la pell de gallina quan ho llegia... mare meva, és que realment fa molta peneta; la Lily és precisament la que sempre es fica amb l'Albus, i aquí es veu perfectament que totes les bromes i tots els mocs no tenen res a veure amb com s'estimen els dos germans en realitat. Pobrissona, realment últimament és com que tot recau en ella! L'últim cop tothom estava en contra del James per haver-la deixat ficar-se a l'edifici, i aquest cop ha sigut perquè l'han salvada a ella. El sentiment de culpabilitat no pot ser gens menyspreable :( espero que entengui que, tot i el que ha passat, els ha salvat a tots, tots, tots. Si Hogwarts segueix viu és gràcies a ella.
Per altra banda, trobo que has representat molt bé la reacció del Harry. Realment és així com m'imagino que actuaria, tot i que jo penso que el Ron té raó en aquest cas. Els Vlads s'han endut l'Albus com es podrien haver endut a qualsevol altre si hagués tingut la capa, i seguiran atacant a la gent per molt innocents que siguin. Tu saps que m'estimo un montón a l'Albus, però no es pot parar tot i sacrificar milers de potencials víctimes per rescatar-lo només a ell ( :( ). Es clar que em semblava molt millor la solució aquesta de fer dos equips diferents, tot i que probablement les coses estaran tan tenses i la gent pensant en tantes coses a la vegada que les coses aniran malament fiiiiijo. Vaya peneta, tu...
Ah, m'ha encantat la frase de la McGonnagall: "Això, sí, apropieu-vos del meu despatx, com a casa vostra..." XD he rigut molt!
Per últim... OMG ca l'Alfred. Vaaaaaaya putada.... crec que només tu podries haver-los-hi fet això, pobres nois! Que heavy, ara que faran? la solució més sensata és tancar-lo, però bufff vaya caca. no em crec que després de tants anys s'acabi ca l'Alfred :(
hhmmm pues fins aquí! La veritat és que hi ha moltíssims misteris oberts però no se m'acudeix cap idea per resoldre'n cap més que no hagi resolt ja. Hi pensaré, aviam si se m'acudeix alguna cosa!
Segueix aviat gee, que no ens pots deixar amb aquestes ànsies! xd Sigues feliç ^^
Erin
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 16/04/2015 a les 20:04:04 #25597 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols ginny_lovegood: OMG, estic que ploro de l'emoció.
Ja sé que llegeixes el capi perquè el dia que el penjo estic pendent i et veig connectada XD, tranqui, si em comentes de tant en tant ja estic contenta ^^
Aquesta fanfic també és la meva preferida fins ara. De fet, pel que fa al fil argumental, la que més m'agrada és la de l'Exèrcit de la McGonagall, perquè està molt qudrada al detall mentre busquen lo de la relíquia i tot el que investiguen... però aquesta té molt més rerefons. És veritat que és més fosca però també és perquè els personatges van creixent i ara la història és molt més profunda, i els caràcters dels personatges també.
Veig que l'atac de pànic de la Lily ha estat un èxit, que bé! Se sent molt culpable, ella , en aquesta escena, perquè se n'adona que estava cridant al James, que volia que l'agafés, que no la deixés anar, que estava morta de por, i tots dos germans l'han salvada. Quan la vlad la tenia agafada, ella no estava pendent de l'Albus, com ell ho estava d'ella, sinó que estava cagada i només volia que el James la salvés... i després se n'ha adonat, s'ha adonat del que ha fet l'Albus i el que ha fet el James, i s'ha atacat. Aquí és quan es veu que ens moments de pànic... és una nena, pobreta. Per molt que hagi estat l'heroïna uns segons abans, quan ha passat por de devò, l'heroisme se n'ha anat a fer punyetes.... però això es madura, suposo ;)
M'ha agradat molt fer quest Hary, a mi també. El que es carrega de toootes les respnsabiltats encara que de vegades sigui millor que l'ajudin, però ell és realment cabut. Jo també crec que en Ron té raó, sí, i el James també ho veu, tot i que prefereixen donar-li la raó al Harry perquè ja està prou estressat. Com crec que expresses molt bé, no és el mateix "personal" que "important". I sobre si ls coses es faran a la vegada o no... ja ho veuràs. Però aquí hi ha moltes pistes. Quan sabem per què els vlads no han contactat encara i quan entenguem que en aquest cas el James i el Ron s'entenen, i saben que tots dos són competents i que, de vegades, es poden fer coses sense el Harry Potter enmig. Be, ja ho veureu!
I pel que fa a ca l'ALfred... tancar-lo? TANCAR-LO? Això no és res. Mira el títol. Pensa bé què faran. XD
Molts misteris oberts! Sí, però s'aniran tancant aviat, la majoria (els més immediats). Perquè aquests 2-3 últims capítols han estat intensos, però no són RES comparat amb el que ve ara. Creieu que això ha estat fosc? Doncs welcome to the darknes... Espero que us agradin les històries de por.
ALA, HO HE DEIXAT MACO MACO. XD