Escrit per marta_ginnyEnviat el dia 02/04/2015 a les 00:15:17
Última modificació 02/04/2015 a les 00:16:00
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 34: Tancant conflictes
—Au, Yentl, m'estàs trepitjant —va dir la veu de la Júlia.
—Ai, perdó.
—Encara no entenc perquè vas amb els ulls tancats quan hi ha llums a les parets...
—Perquè hem de viure l'aventura!
—L'aventura la viuràs tu si em tornes a trepitjar, perquè et tiraré escales avall.
La Stella es va acostar a la Julie.
—I doncs, què heu estat fent, tot aquest temps?
—Hem tingut una bona vida, la veritat. Per allà a desembre vam aconseguir entrar a Avalon després de mesos deambulant per boscos del voltant. A partir de llavors ens hem estat formant allà.
—A Avalon? I podeu fer tot allò que feien les sacerdotesses quan hi vam anar a tercer?
—Nà, que va —va riure en Heath—. Només hi hem estat uns mesos, això és una formació d'anys. A més, la majoria només ens hem especialitzat en un poder.
—Sí, ens ho van explicar els de l'Escola del Fènix, que van arribar fa un parell de mesos. Sigui com sigui... és una passada. Aquí no hem après gaire, aquest curs.
—També ens ho van comentar ells quan van venir. I les Malfoy, la Hilary i la Cindy, que van ser a Hogwarts una temporada i ho van viure de primera mà. Com està, ara, la cosa? —va preguntar la Mei.
—Malament, si et sóc sincera. Hem anat tots a la Sala de la Necessitat perquè van començar a veure que no ens podien controlar i vam començar a ser prescindibles. Els de sang pura ho tenien una mica millor, però al final també van acabar venint. Entre la gent que no va tornar després de Nadal i Setmana Santa i els que ens hem amagat les últimes setmanes... Hogwarts està buidíssim.
—I tu què? Ens han dit que tens tothom a les teves ordres.
—Només els de l'Ala Nord i teòricament a les meves, d'en Ged i de l'Apol·lo. Però van ser els primers que van haver de desaparèixer i em van deixar sola. A més, l'ED és un equip i funcionem tots junts. Ara el que volem és preparar-nos per fer fora els germans Carrow i l'Snape i prendre l'escola. I amb vosaltres aquí serà molt més fàcil! Estem segurs que la majoria de professors ens donaran suport. Ooooh, hauríeu d'haver vist la cara que van fer els Carrow quan van descobrir que jo era darrere de tot —va dir amb un somriure gairebé malèfic—. La Slytherin perfecta, a la resistència. Els va costar molt, de superar-ho.
—M'hi jugo el que vulguis que eres la seva preferida.
—Els odio —va dir, amb ràbia—. El més difícil va ser fer veure que els adorava com ells m'adoraven a mi. No us ho podeu imaginar, el que fan als que estan en contra d'ells. Tenies sort si en sorties només amb cicatrius físiques. Al principi només era això: uns quants talls, veien una mica de sang i ja estaven contents —la Julie es va esgarrifar un moment per la normalitat amb què ho deia—. Però llavors van començar amb el malefici del suplici. I no només el feien ells, ens obligaven a fer-ho a nosaltres. Era... horrible.
Es van quedar tots en silenci.
—Mireu, darrere d'aquell revolt hi ha el final. Ja arribem!
Darrere del revolt que deia hi havia una escala que baixava i portava a una sortida com la del quadre de l'Ariana. La Stella va empènyer la porta i va travessar el llindar, i la Julie va anar darrere seu. Mentre sentia la Stella cridar alguna cosa, va haver de parpallejar un parell de cops, perquè es trobava en una sala que definitivament no havia vist mai per Hogwarts i estava envoltada d'una multitud que va posar-se a exultar en crits i aplaudiments. I quan se'n van voler adonar, tenien un munt de gent a sobre.
Gryffindors, Hufflepuffs, Ravenclaws i fins i tot un parell de Slytherins formaven una massa uniforme de joves desarreglats i, alguns, plens de ferides, però mai no havien semblat un grup tan unificat. Les cares es multiplicaven i anaven passant. Gent que els volia veure, que els volia abraçar, que els volia donar la mà.
Quan la majoria de persones van haver-se escampat altre cop, els Desterrats van seguir la Stella al llarg de la sala i van tenir temps d'observar el lloc on eren amb detall. Era una habitació molt gran, plena d'hamaques de colors que baixaven del sostre i envoltada per un porxo. A les parets hi havien penjat uns plafons de fusta fosca plens de tapissos de colors alegres, on s'hi distingien els colors de Gryffindor, Hufflepuff i Ravenclaw. Si hi havia alguna cosa de Slytherin, estava molt amagada. A més, hi havia prestatges plens a vessar de llibres, unes quantes escombres arrepenjades a la paret i, en un racó, una gran ràdio amb la carcassa de fusta. La Stella els va portar fins a uns coixins on ja hi havia algunes cares conegudes assegudes. En Neville no es va esperar ni a que s'asseguessin i va mirar la Julie.
—Has sentit què ha fet, avui, el teu germà?
—En Harry? —va dir amb emoció i sorpresa—. Sabeu res d'ell? Està bé?
—Segons diverses fonts, ell, en Ron i l'Hermione s'han colat a Gringotts i se n'han escapat al llom d'un drac —va explicar l'Apol·lo mentre la Mei s'asseia entre ell i en Ged.
La Mei no va poder evitar pensar que aquell aire brut i rebel que tenia encara el feia més atractiu.
—En Terry Boot ho ha proclamat a crits al Gran Saló aquesta nit —va dir la Lavender Brown, rient—. El Carrow l'ha estomacat de valent.
—Ostres, però està bé? —va preguntar la Marta.
—Seh, s'ha unit a nosaltres només fa mitja hora i li estan fent algunes cures —va dir en Ged—. No tenim gaires recursos, però ens hem convertit en uns experts a curar amb poca cosa.
—Julie? —va preguntar la Marta.
La Julie va aixecar el cap per veure que la Marta ja s'havia posat dreta.
—Sí?
—Em deixes la bossa de granadura? Hi he deixat alguns cataplasmes i pocions per si de cas.
—Aniràs a donar un cop de mà? —va preguntar la Julie, allargant-li.
—Seré més útil allà. Amb vosaltres cinc n'hi ha prou com perquè us poseu al dia, després ja em fareu un resum de què hem de fer. Ah, i si després tenim temps, penso mirar-vos a tots aquestes cicatrius tan lletges que teniu.
Amb la bossa de granadura a la mà, la Marta es va dirigir cap on li havien dit que hi havia en Terry Boot, on ja havien arribat la Yentl i la Júlia per ajudar a fer les cures.
—S'ha convertit en una metgessa boja? —va preguntar la Stella.
—A Avalon no tenia l'oportunitat de fer res, suposo —va explicar l'Àlex—. De fet, és l'única que no ha pogut aplicar res del que ha après. I creieu-me que és molt bona, ha trobat la seva vocació.
—Et creiem, et creiem —va dir la Padma Patil—. Us sembla bé si ens posem amb la reunió?
—Ens falta un integrant de la junta de l'ED —va dir l'Ernie Macmillan, assegut al costat de la Lavender Brown i en Seamus Finnigan, que tancaven el cercle—. Es pot saber on és en Charlie?
—En Charlie està moooolt ocupat i m'ha enviat a mi al seu lloc —va dir en Liam asseient-se al costat de la Julie, al lloc que havia deixat buit la Marta.
—No ho sé —va dubtar la Lavender Brown—. Se suposa que ell és el de la junta, no? Quina excusa té, per no venir?
—Una excusa amb nom i cognom, em sembla —va dir la Stella—. I si no m'equivoco i és qui em penso, fa mesos que no es veuen, per tant, el podríem disculpar per avui, no us sembla?
—De vegades fas por. Com les veus, aquestes coses? —va preguntar en Heath amb admiració.
—Molts anys de pràctica —va respondre ella, arronsant-se d'espatlles—. Sigui com sigui, crec que podem donar per oberta aquesta reunió.
En Neville va començar l'exposició dels fets.
—Bé, ara que sou aquí, l'objectiu "Recuperar Hogwarts" serà més fàcil de convertir en realitat. Els Carrow i l'Snape són durs de pelar, però... —es va aturar un moment quan la germana petita d'en Ged (Ariel, es deia?) va acostar-s'hi i el va picar a l'espatlla—. Espereu un moment, nois, ara vinc. Sembla que ha arribat algú més i l'he d'anar a buscar.
En Neville es va aixecar i va anar cap a la sortida del quadre de la noia. Just quan va haver desaparegut, la Julie també es va posar dreta.
—Mentre no torna aniré a veure què fa la Marta.
En Liam també es va aixecar.
—T'acompanyo.
La Julie es va quedar parada. Sí, d'això... com li havia de dir, que no volia? Perquè, que ella recordés, l'última vegada que havien parlat havia estat per discutir. I totes les anteriors durant els últims tres anys. Estava cansada de veure com en Liam feia com si les coses no haguessin passat. Estava cansada que ell ho sabés tot d'ella i no tenir ni idea de la seva vida.
—Escolta, Liam, gràcies per l'oferiment, però...
—No anem a veure la Marta. Hem de parlar.
La Julie va ponderar un moment les seves opcions, però va decidir que probablement seria l'última oportunitat que tenia d'aclarir les coses; per tant, el va seguir cap a sota el porxo, en un lloc on no hi havia ningú.
—Aquí mai no hi ve ningú. És el mini-santuari d'Slytherin —va explicar en Liam, senyalant un escut de la residència de les serps que hi havia a la paret. Només feia una mica més d'un pam—. La Stella va dir que no pensava estar en aquesta sala si només hi havia els colors de les altres residències.
—Ja deia jo que m'estranyava...
—Va entendre que la majoria de mals d'aquesta escola venien de Slytherin i que era normal que no hi posessin la bandera ni hi hagués una quarta part de la sala pintada de verd, però va reclamar que el fet que algú fos astut i orgullós no el convertia automàticament en un cavaller de la mort.
—Només faltaria que amb el que ha donat per l'ED no pogués tenir ni que fos un mini-escut...
—No ho saps prou. El que li van fer els Carrow quan la van enxampar... Déu, ni tan sols en pot parlar. Però hi va haver gent que va sentir els seus crits i va atacar el despatx de l'Al·lecto per treure-la d'allà abans no la matessin. Per com estava, sembla que després de mig dessagnar-la van passar almenys mitja hora fent-li el malefici del suplici. Els altres que l'han rebut en algun moment no entenen com no s'ha tornat boja.
La Julie va recordar com havia dit que, si tenies sort, només en sorties amb ferides físiques. Ara tenia molt més de sentit.
—Però no hem vingut aquí a parlar d'això.
—Sí, de què hem vingut a parlar, exactament?
En Liam va fer una respiració profunda.
—No. Bristol. Sí. No.
—Què...?
—Les respostes que em vas demanar. Em vas dir que jo ho sabia tot de tu mentre que tu no sabies res de mi, i és veritat, i ho sento. No en sé, de tenir amics de debò. Estic acostumat a caure bé a tothom, entendre a tothom i adonar-me dels seus sentiments perfectament, i amb això n'he tingut prou per sobreviure amb una mínima vida social. Però d'amics no n'havia tingut mai, i no sé explicar coses sobre mi als altres. Per tant, responent al que em vas dir... no, no tinc germans. Tota la vida havia viscut a Alemanya, però fa quatre anys ens vam traslladar a Bristol. Sóc fill de muggles. I d'acord, no m'agrada embrutar-me i tinc cert interès per vestir-me bé, però al contrari del que sembla que tothom pensa, no sóc gai. I no em malinterpretis, si ho fos no tindria cap problema a admetre-ho, però el cas és que no ho sóc.
La Julie va aixecar les celles. Vaja, això sí que no s'ho esperava.
—És més —va continuar, envalentonat—, estic enamorat de la mateixa noia des del primer any que vaig arribar a aquesta escola, i...
—Espera, espera, para el carro. Liam, no pots venir aquí i disculpar-te i esperar que tot torni a ser com abans. Agraeixo que ho hagis fet, però...
—No, no, no m'has entès. Ja ho sé, que les coses no canviaran d'un dia per l'altre. L'únic que vull és demanar-te perdó. I si tots dos sortim d'aquesta batalla... no ho sé, no evitar-nos ni discutir, almenys.
—Ja. Si tots dos sortim d'aquesta batalla. Sigui com sigui... —es va afanyar a canviar de tema la Julie—. Abans t'he tallat. Qui és l'afortunada, eh?
Però no va tenir temps de respondre, perquè el quadre d'aquell costat del passadís es va obrir donant pas a un Neville extasiat que va cridar:
—Mireu qui és! Què us deia?
I llavors, com si fos a càmera lenta, en Harry va sortir del passadís.
I el temps es va parar. La Julie va arrencar a córrer cap allà, deixant en Liam enrere, xocant amb gent, ignorant les seves queixes. Es va esmunyir pel mig de la multitud que ja s'havia recollit i que cridava el nom del seu germà, que la va trobar amb la mirada un segon abans que se li tirés a sobre.
Es van quedar abraçats cinc segons, deu, vint, fins que en Harry es va separar.
—Espera... que no entenc res. Ets l'última persona que esperava trobar aquí!
—Sí, ja, he arribat fa només mitja horeta. Diuen que has atracat Gringotts?
—Això diuen.
—No esperava menys de tu —va dir somrient abans de tornar-lo a abraçar—. M'has d'explicar moltes coses!
—Tu també! On has estat? Vau entrar a Avalon?
—Millor t'ho ensenyo.
Va aixecar el dit índex amb el puny tancat i va cloure els ulls. Just llavors, una petita flama li va aparèixer a la punta.
—JO-DER! Com ho has fet, això!? Uuuuh, fa una mica de por.
—I més coses que puc fer. Però em sembla que en Neville també vol parlar amb tu. Anem-hi i aprofitem per posar-nos al dia!
La Julie es va enretirar un moment per abraçar en Ron i l'Hermione mentre en Harry s'acostava a en Neville i va seguir tota la conversa. Pel que semblava, en Harry només havia vingut a Hogwarts per buscar alguna cosa i marxar, i en Neville i els altres pensaven que els ajudarien a fer la revolució i acabar amb l'Snape i els Carrow.
Però... no tenia sentit, oi, que marxessin? Se suposava que hi havia d'haver una batalla, i el més lògic era que en Harry hi participés. O no?
Per si l'atabalament fos poc, la Julie va veure com el quadre es tornava a omplir i entraven en Dean i la Luna.
—Luna —va dir en Harry, atabalat—, què feu aquí? Com heu...?
—L'he cridat jo —va dir en Neville, ensenyant el galió fals a en Harry—. Vaig prometre-li a ella i a la Ginny que si et presentaves els ho diria. Tots ens pensàvem que si venies faríem la revolució, per fer caure l'Snape i els Carrow.
—I la farem —va dir la Luna, radiant—. Oi que sí, Harry? Oi que els farem fora de Hogwarts?
—Escolteu —va dir en Harry, començant a posar-se nerviós—; em sap greu, però no és per això que hem tornat. Hem de fer una cosa, i després...
—Ens deixareu aquí penjats? —va increpar-lo en Michael Corner.
—No! —va dir en Ron—. El que farem serà pel bé de tothom; és per desempallegar-nos de l'Innominable...
—Doncs deixeu-nos ajudar-vos! —va dir en Neville, irritat—. Nosaltres també hi volem participar!
La Julie va mirar en Harry, preocupada. Fins on sabia, havia sortit per anar a buscar els Horricreus. N'hi havia algun, a Hogwarts? Estaven segurs, els alumnes de l'escola?
De cop, la cara del seu germà es va tornar blanca, sense cap rastre del vermell nerviós que havia tingut fins llavors. La Julie va témer què trobaria quan mirés què havia trasbalsat tant en Harry.
Va seguir-li la mirada fins a la sortida del passadís, on acabava d'aparèixer la Ginny, seguida d'en George i en Fred.
En Fred.
Nononononono.
No podia ser allà.
No podia.
Per què?
He can't be mine._______________________________________________ ________________________________
I següent! Això de penjar tan seguit es fa molt estrany... hahaha
Un altre capítol de poca acció, però són coses que havien de passar en algun moment o altre, no? La retrobada amb en Harry, la Stella, en Fred, la conversa amb en Liam... us ho esperàveu? Sé que algunes ja sospitàveu que en Liam no era gai... però les altres us ho vèieu a venir? Qui creieu que és, l'"afortunada", com diria la Julie?
I el tema del Fred? Al pròxim es desenvoluparà una mica més... creieu que la Julie parlarà amb ell o deixarà passar l'oportunitat? I com heu vist el retrobament entre germans? A mi m'agrada molt que es puguin veure abans de tot el que passarà!
Finalment, hi ha la Stella. De veritat que no sé com, però s'ha convertit en un dels meus personatges preferits! I quan la vaig crear a segon se suposava que havia de ser dolenta... però mira, té un magnetisme molt especial, crec jo. I li espera una bona trama, a la batalla!
Aiiiix, és que tinc moltíssimes ganes que sapigueu tot el que passaràaa! I no me'n vull anar de la llengua, tot i que moltes vegades estic a punt de fer-ho!
SABIES QUE molta gent s'ha fet una idea equivocada de la batalla i es pensa que mataré un 75% dels personatges? Espero que si ho escric aquí em feu cas d'una vegada: que nooo, que no serà tan bèstia com us penseu. És més, considero que hauria estat bé una mica més de drama! Que hi ha molt de final feliç! (No per tots, és clar. Però eh, és una batalla!)
Fins diumengeeee! I per molts anys ahir als bessons Weasley!
Marta
Lovegood*Weasley Enviat el 02/04/2015 a les 00:41:48 #25555 Vas dir que seria un capítol molt llarg però, a mi, m'ha passat rapidíssim.
Està bé la conversa amb el Liam. Si no recordo malament però, es va quedar que el Liam havia llegit no sé què. I jo crec que serà la Stella.
Pobra Stella si la van mortificar tant... És divertit el pas de ser una alumna "exemplar" a tot el contrari.
Sobre el retrobament amb el Harry està bé. És divertit el comentari del Harry.
I sobre el Fred... em sembla que ha passat a agradar-me encara que suposo no tant com tu.
Lovegood*Weasley
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 02/04/2015 a les 09:28:39 #25556 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Ai! Que maco i que trist, tot a la vegada! M'encanten els retrobaments! I surt en Neville! *.*
M'ha encantat que es trobin els dos Potter, que bonics! D'aquí a poc el Harry ja marxarà amb la Luna a la Sala Comuna de Ravenclaw, que és quan es lia tot i els troben i llavors ja no tenen més remei que quedar-se...
Vaaaaaale, l'Stella mola. Sembla que és una mica com el Neville només que és una falsa de cara els altres, no? En Neville sempre ha estat com és, però suposo que l'altra sent Sly, doncs alguns defectes havia de tenir (Ho sento, no hi puc evitar).
M'ha agradat que els Potter es quedessin blancs quan han vist arribar els Weasley. Em sembla molt divertit que tots dos estiguin enamorats de Weasleys! I no hi havia pensat, però si en Fred i la Julie haguessin acabat junts segur que haurien estat uns Arthur/Molly dos amb tot de fills pèl rojos, i el Fred no els sabria diferenciar, ("WTF, Julie, no fotis, ara bessons? Però si ja no puc distingir els altres! Li hauré de dir a la mare que conmenci a fer jerseis amb inicials per a tots. I, ja que hi sóc, després els faré fotos col·locant-los per formar paraulotes amb els jerseis i les enviarem com a postals de Nadal a tota la família!" Sí, em monto fanfictions jo sola XD)
I del Liam... doncs no ho sé, per un moment m'ha semblat que diria la Julie mateixa, però em sembla que ja serien massa pretendents... potser l'Stella, o la Mei? Buh, no ho sé.
Aaaaaaargh, quines ganes que comenci la batalla! I la McGonagall! Sortirà la McGonagall aviat? ^^
Petonets i segueix penjant tan sovint!
G
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 03/04/2015 a les 14:36:01 #25560 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Rosa: al final no ha sigut tan llarg com tenia previst perquè he tret una cosa hahah sinó unes 500 paraules més no les evitàvem ni de broma! Crec que són unes 3000 paraules o així! No deixa de ser dels llargs... El Liam havia llegit alguna cosa? No, en Liam havia escrit una carta als Desterrats perquè sabia que la Julie pensava ser la que donava la vida i ho havien de saber. Bàsicament, per això se'n van adonar i la van poder salvar! La Stella? Des de 3r? Seria raro, a tercer amb prou feines si parlaven! Però bé, mai se sap ^^ Bé, actuava com si fos exemplar, senzillament la van destapar. El Fred no t'agradava?
Agatha Black: maco i trist? Sí, crec que és una bona definició del que serà a partir d'ara hahaha És clar que surt el Neville! Seria una aberració que no sortís en aquest punt de la història... Sí, això serà al principi del següent! Però nosaltres ens quedarem a la Sala de la Necessitat a veure tothom que arriba ^^ Tothom TOTHOM.
EM SENTO ORGULLOSA DE MI MATEIXA OH MY GOD HE FET QUE DIGUIS QUE UNA SLYTHERIN MOLA! Bàsicament la Stella amagava que era de l'ED per convertir-se en infiltrada dins el cercle dels Slys més radicals, és el que hem dit, fins i tot els Carrow li confiaven coses. A mi m'agrada molt la Stella perquè és una gran representant de les qualitats de Slytherin: és astuta i orgullosa, però com ella diu, això no la converteix en cavaller de la mort. HAHAHA m'ha encantat la teva ff alternativa! Hauríem d'escriure un univers paral·lel on passés això xDD Sempre tenim els universos paral·lels! Massa pretendents? De moment només el Fred, no? Perquè l'Àlex està bastant fora de lliga ja xDD Hm, ja, crec que tu no vas llegir la tercera... la Mei amb els que tenia molta relació eren el Ged i l'Apol·lo. I la Stella i el Liam no parlaven gaire. Però com ja he dit, mai se sap, potser es veien darrere les càmeres! (?) Crec que tindrem McGo en 2 capítols! Però sortirà poquet, només amb el tema evacuar l'edifici i posar-hi més protecció!
hpkarina Enviat el 04/04/2015 a les 17:26:54 #25562 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols HOLAAAAAAAAAAA!!! Sí, sé que m'he deixat un capítol de comentar però que he anat de cuuul! I ara m'he llegit els dos en un pimpam! :)
LIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAM, ho sent, estic deprimida.... T___T No puc dir-te qui crec que és l'afortunada perquè.... bueno yatusabeh.... Globus T__T ja suposava que no seria gay per les coses que deiens però encara tenia esperança xD
Jo crec que ella no voldr`parlar amb Fred però que ell, amb el seu encant irresistilbe hahahaha no, en sreio, que ell anirà a parlar amb ella i Julie no se'n podrà escapar.
Stella, com sempre, perfecta xD I bueno, a veure què tal la batalla. Estic segura que mataràs a personages que m'encanten, perquè eres mala i tinc por però tinc una idea de a qui no mataràs per coses que hem parlat del spinoff hahaha (QUE ESTÀ MÉS PROP QUE MAAAAAAAAAI!!!)
I bueno, fins ací el meu comentari xaxi-pistaxi!
Un beset i fins a la próxima!
hpkarina Enviat el 04/04/2015 a les 17:29:58 #25563 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols PD: jo estic a favor de la ff alternativa d'Agatha Black, ja saps que m'encanta Fred, si necessiteu ajuda per a les escenes nyonyes, I volunteer! xD
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 05/04/2015 a les 21:39:06 #25568 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Hahaha quina vidorra que tens per allà dalt... Doncs no, ho sento, cap dels dos Globus estaran gaire interessats en el tema... sorry about that ^^' Sé que t'encantaven junts i ho sento!
Hmmmm així que ell anirà a parlar amb ella, eh? I mean, de vegades em fa ràbia que siguem tan semblants i te les vegis a venir totes TT Encara que aquesta rai, hi ha altres coses que has pronosticat i que aniràs veient passar... en fi, no puc fer plot twists, no em deixeu xDD
La Stella és un dels millors personatges que he creat i no tinc ni idea d'on va sortir dins el meu cap haaha és un personatge que s'ha anat fent poc a poc, gairebé sense que me n'adoni. Que no tinguis tanta por, coi, que no serà tan bèstia com us penseu, ja no sé com dir-vos-ho xDD
Hahahhaha visca la ff extra! Visca els móns paral·lels! (excepte el de la Rose; aquest no fa cap mena de gràcia)