Aquest one shot és una història explicada des del punt de vista del Draco Malfoy.

AVÍS: SLASH (parella entre dos nois)

-----

Quan la guerra va acabar i els Malfoys van ser perdonats gràcies a l’ajuda de la Narcissa al Harry, la Narcissa va anar a parlar amb la seva germana Andròmeda. Tot i que la Bellatrix havia fet moltes coses horribles en vida, era la seva germana, i l’havien perdut. A més, l’Andròmeda havia perdut el seu marit, la seva filla i el seu gendre. Només li quedava el petit Teddy, d’uns mesos.

Les dues germanes van començar a parlar i la seva relació va anar millorant, fins que per fi van tenir la relació de dues bones germanes. Cada dia quedaven per prendre el te i xerraven de qualsevol cosa, des de les modes fins a la vida dels pocs familiars que els quedaven.

-----

La meva mare no para de parlar sobre el nadal. Va per la casa, aquella horrible casa que tants mals records em porta, decorant-ho tot amb serpentines verdes i platejades.

Jo, tot i que ja han passat dos anys, em continuo tancant a l’habitació, intentant no entrar a la sala, on la tia Bellatrix havia torturat a la Granger, o apropar-me a les masmorres, on havien estat tant de temps tancats els presoners. Quan toca menjar, vaig a la cuina. Encara no he entrat al menjador. Cada vegada que passo per davant la gran porta negra, no puc evitar sentir els crits de la professora d’estudis muggles, demanant-li ajuda al padrí Severus.

La mort del meu padrí va ser una de les que més m’ha costat assimilar. Molts no ho creurien, però estàvem molt units. Podia ser molt dur amb tothom, però em sento orgullós de poder dir que sóc una de les poques persones amb qui era ell mateix, sense sarcasmes ni mals humors. Com jo amb ell. Ell sabia el meu secret.

Com deia, la mare no para quieta. El pare es veu trist. És estrany veure el gran Lucius Malfoy amb aquella expressió, com si en qualsevol moment s’hagués de posar a plorar. Se’l veu penedit de tot el que ha fet.

Un dia em vaig apropar a ell. És el meu pare, em preocupo per ell. Li vaig preguntar que li passava. Ell em va respondre una cosa que m’ha fer pensar molt. “Com vaig poder ser tant covard?” va dir. “Per molt que tinguéssim aquells ideals, com vam poder fer tant de mal?”. Vaig notar que, quan va veure el que ens podria haver passat a mi o a la mare, es va adonar del que va fer, de les famílies que va destrossar. I es va adonar que ell no ho hauria volgut mai per ell mateix. L’he vist tantes vegades al seu despatx, escrivint cartes que mai enviarà. Cartes a aquelles persones a qui ha fet patir al llarg dels anys. Mai m’havia imaginat que algun dia veuria aquells altius ulls grisos plens de llàgrimes. Creu que la mare i jo no el sentim quan plora.

-----

La tia Andròmeda ens ha invitat a passar el dia de nadal a cals Potter. El Potter és el padrí del meu nebot Teddy. El nen va creixent. Pel que sembla, ha heretat el poder de la meva cosina. Pot canviar els seus cabells de color. De moment, es decanta pel color blau turquesa.

Els sol fet de passar un dia amb tots aquells ja em fa agafar calfreds. Els he tractat malament durant tants anys. No crec que arribi allí i tothom em feliciti el nadal com si fos un més de la família. En Weasley m’odia. La Granger ha patit molt per la meva culpa. En Potter, tot i que està agraït amb la meva mare perquè el va salvar, m’odia tant o més que en Weasley. Estaré fora de lloc. He intentat convèncer a la mare de que hi vagin ella i el pare, però no serveix de res. El pare es nega a sortir de casa, i menys per apropar-se als membres de l’Ordre del Fènix. Diu que no podrà suportar que el jutgin amb les seves mirades. Quan li vaig proposar que hi anés sola, em va escridassar. En el fons sé que els hi vull demanar perdó. El que no sé és si estic preparat per a fer-ho. No encara.

-----

Avui és nadal. Qualsevol jove de vint anys ara estaria somrient, pensant en el seu pròxim lligue, o amb la borratxera de la nit. Però jo, tot i tenir vint anys i aparentar-los, em sento vell. He viscut masses coses com per ser feliç amb aquestes estupideses.

La mare em crida. “Draco, baixa, que a Grimmauld Place ens esperen.”

No puc. Realment, no puc. Les llàgrimes cauen. No em puc presentar davant ells com si res hagués passat. No puc esperar que avui sigui un bon dia. M’eixugo les llàgrimes i m’aixeco del llit. Li vaig prometre. Ho faré per la meva mare. Em miro al mirall. Pantalons texans i suèter verd. Bambes negres. El cabell ros, ben pentinat, amb un floc davant els ulls. Els ulls, grisos. Com els del pare. Mai més ben dit. Plens de llàgrimes que volen sortir.

Tu eres el millor, em dic. Tu caminaves altiu pels passadissos, sense que res importés. Què t’ha passat? La guerra, m’ha passat. He crescut i he patit la guerra. He vist el meu pare plorant, la meva mare plorant, el meu padrí… No, ell no plorava. Mai l’he vist plorant a ell. Doncs, si no tinc forces per fer-ho per la meva mare, ho faré per ell, perquè jo l’admirava a ell. Espero que des d’algun lloc, per allà dalt, estigui orgullós de mi. Orgullós de mi? Au, va! Si no sé fer res més que ser un covard, resistint les ganes de demanar perdó, per qüestions d’orgull. De mantenir la poca dignitat que em queda. Sóc una persona horrible. He fet molt mal. Però vull canviar. Com va fer el padrí Severus. Perquè jo ho sabia tot d’ell. I ell de mi. Jo sabia qui era la Lily, sense que ningú més ho sabés. El Dumbledore, ell potser si. Si. Ell si. Per això confiava en el padrí. El padrí era valent. Ell va tenir el valor de fer-se espia. Jo voldria ser valent, com ell. Voldria formar part de l’Ordre. Però no. No vaig tenir prou valor, i el meu pare em va obligar a unir-me a ells.

-----

Aquí estem, a la porta de Grimmauld Place. La mare toca el timbre. El Potter obre. Dóna dos petons a la mare. “Narcissa, benvinguda, passa”. La mare entra. Jo darrere. Tots somriuen. Però quan em veuen, el silenci es fa glacial. La tensió es podria tallar amb un ganivet. Ningú diu res. Oh, m’odien. Que esperaves? A la Granger li ha caigut la copa. Els germans Weasley em miren amb odi. Falta un bessó, maleit Rockwood. La tia Andròmeda em mira com demanant disculpes. Per què? Qui ha de demanar perdó sóc jo. Però hi ha massa gent. Sóc un covard.

En Potter s’apropa i em dona la mà. “Benvingut a Grimmauld Place, Malfoy”. Aquesta veu. Feia gairebé un any que no la sentia. Els ulls verds em miren. “Gràcies” responc. Que sec. Intento somriure. No puc. Em poso una meta. Són les vuit del vespre. Abans de les deu, li hauré demanat perdó.

Entrem a la sala. El meu nebodet dorm. Què bufó. Els seus cabells són rossos, com els meus. Em pregunto si quan dorm, el seu color de cabells és el real. Tothom beu i somriu. Es feliciten el nadal, riuen, parlen, canten. La meva mare parla amb la tia. Jo, m’assec en una cadira, apartat dels altres. En una altra cadira, a prop meu, hi ha en George Weasley. Està trist. Es sent sol. L’últim nadal va ser diferent per ell i aquest també ho és. Una llàgrima li cau per la galta. I surt de la sala. Ha perdut una part molt important d’ell. Mai serà el mateix. No podrà tornar a fer bromes com si res hagués passat. No podrà acabar les frases de ningú, i ningú acabarà les seves. I em sento malament per ell.

Al costat de la taula, el Potter aguanta una copa de xampany i somriu. Parla amb la petita dels Weasley. S’estimen. Es veu. Tindran una feliç vida junts. I em dol. En un racó, la Granger li riu les gràcies al Weasley. Es miren amb afecte. La Fleur Delacour, ara Weasley, està asseguda al sofà aguantant una panxa molt gran. Una nena, li diu a la senyora Weasley. Victorie li volen posar. El gran dels Weasley se la mira i li acaricia la panxa. Tothom somriu. Tots són feliços. Per què jo no puc ser-ho? Maleit karma.

-----

En Potter va cap a la cuina. El meu nebot s’ha despertat i té gana. El segueixo, amb l’excusa de cuidar al petit Teddy. “Potter” dic. Ell es gira, em mira. “Malfoy, que passa?”. Em cau una llàgrima. “Malfoy, per què plores?”. No puc dir res. M’he quedat paralitzat. Les llàgrimes van brollant, com una font. En Potter em somriu, de manera trista. “Ei, no ploris… Draco”. Ha dit el meu nom, sona bé amb la seva veu. I això em desperta. “Harry” xiuxiuejo insegur. ”Ho sento. Perdona’m”. Se’l veu sorprès, com en shock. M’apropo a ell. “Sento molt el malament que t’he tractat durant tots aquests anys. Siusplau, perdona’m tots aquells insults.” Ell em mira. “Ja està tot perdonat, érem només nens” diu. Jo, demanant-li perdó amb els ulls pel que estic a punt de fer, m’apropo i el beso, als llavis. El Potter està rígid. Ara ve la bufetada. Però no fa res. Es queda quiet. I al cap d’uns trenta segons, em respon. És estrany. Mai m’hagués imaginat que ell em respondria. Ell estima la Ginny Weasley, oi?

Molt al meu pesar em separo d’ell i el miro als ulls. Aquells ulls verds que em tenen tant enamorat. I sospiro. “Ho sento”. Ell em somriu. “No hi ha res a perdonar, Draco”.

Surto ràpidament de la cuina. “Mare, no em trobo molt bé. Podria marxar?”.

-----

Estic al meu llit. És el matí del dia 26 de desembre. Li vaig demanar perdó. I el vaig besar. Per una vegada vaig ser valent. No tornaré a tastar mai més aquells llavis, però tindre la seguretat de que al menys un vegada a la vida els he besat. I ell em va respondre.

El meu secret ja no és tant secret. D’alguna manera, sento que ara el padrí Severus si que està orgullós de mi, perquè sap que he fet el que ell no es va atrevir a fer mai a la Lily. I, una vegada més aquest matí, somric.

Potser, al cap i a la fi, no va ser tant mala idea, passar el dia de Nadal a Grimmauld Place.

-----

Espero que us hagi agradat. Feia temps que volia escriure un fanfic de nadal sobre el Draco. En principi ell es veia obligat a anar a passar el nadal amb els "bons" perquè hi havia el seu nebodet Teddy. Però ha acabat sent un drarry amb totes les lletres.

Perdoneu-me per la meva bogeria.

Laura

• 	hermione potter	Enviat el 26/12/2014 a les 13:46:28
  	#25413	He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols

  
  
  Ha estat molt bé hahaha ja veig que t'agrada el Drarry, a mi no ès que m'emocioni, però està ben escrit i m'agrada com expressa els sentiments en Draco i com va pensant durant tan de temps, està guai. Doncs espero que segueixis amb la Mort d'en Draco Malfoy, que tenia ganes de saber com anava la cosa XD Petooons!!!!
  
  
  
  

• 	harry_james_potter	Enviat el 27/12/2014 a les 16:40:03
  	#25414	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  És preciós.