El teu nom és Elladora - Reflexions
AvatarEscrit per Cass Ross
Enviat el dia 21/08/2014 a les 22:34:52
Última modificació 21/08/2014 a les 22:37:16
Tots els capítols de El teu nom és Elladora
impresora Versió per imprimir



Reflexions

Nota: És una història solta que vaig escriure fa uns mesos i ara m’ha fet gràcia pujar-ho aquí. No tindrà cap continuació ni res de l’estil... però disfruteu amb aquesta pinzellada d’alguns membres de la família Black. —Que almenys jo l’estimo moltíssim.

Resum: La teva vida es resumeix amb tres paraules: amor, odi i mort. I cadascuna d'aquestes paraules representa un dels teus germans. En el fons, sobre tu mateixa, només saps que et dius Elladora.


El teu nom és Elladora

*   *  *

Reflexions


No ho entens, creus que mai ho faràs. Reflexiones i et sorpens de tot això. No et preocupis, encara que no ho sàpigues jo t’entenc. Però tu et vols entendre a tu mateixa i no pots. Quantes nits, Elladora? Quantes nits, t’ho ha preguntat? Segueix reflexionant... tard o d’hora sé que trobaràs la resposta:

Què és el que va succeir en la teva vida que et va fer canviar?

*   *  *

I. Mort

Sírius?

Moltes vegades et preguntes si va existir algú amb aquest nom... però saps que era el teu germà. El gran que es va morir de xarampió draconià quan tu tenies tres anys. L’intentes recordar en va, així que ja t’has oblidat de fer-ho. Saps que va existir per diversos motius.

El tapís familiar que hi ha a la casa de Grimmauld Place t’ho recorda. Vuit anys. Vuit primaveres... i ni una més. Però només saps que era el teu germà. T'explicaven coses d'ell, quan eres més petita... si tu insisties massa. La Isla et portava a un racó i t’explicava amb els ulls plorosos quantes coses recordava del germà perdut.

També saps que un dia el teu germà va viure perquè hi va haver un abans i un després dels teus tres anys. No són imatges, no són paraules... Són records mig oblidats escorreguts pels filtres del temps. Somriures. Colors. Felicitat. Tot això és el que hi va haver abans... però darrere del rastre de la mort només hi va haver cares serioses, somriures esmunyedissos i el color del cognom marcant les parets.

I tot va marxar per culpa d’un xarampió draconià. —I no saps si et refereixes al teu germà o la felicitat.

*   *  *

Sospires i analitzes astutament al teu llit de mort que potser va ser el que va marcar el principi del camí que es torçaria. Però segueix, Elladora, perquè totes dues sabem que tot allò no es va acabar allà ni de lluny.

*   *  *

II. Amor

Una carta.

Això és el que has rebut de la teva germana. Te l’estimaves, va ser la teva mare quan la veritable es va oblidar de tu. Per ser la tardana. L’hauries de repudiar com ho ha fet la resta de la família. Però no ho faràs. Per descomptat que no! No pots repudiar algú que t'ha donat tant, t'ha estimat tant i ha estat la teva mestra.

La Isla ha sigut idiota, no entens què ha sigut el que ha vist en el muggle aquest de Hitchens o com es digui. És fastigós, què li veu a aquest... aquest sang de fang? Almenys fa màgia, i t'alegres que s'hagi oblidat d'aquell vertader muggle d'anys enrere. La Isla és massa somiadora, massa poc Black. Maleïda vida!

Però és la teva germana, i això fa que la resta quedi una mica oblidat. És feliç, segons el que hi ha escrit en la carta sembla que ells s’estimen, així doncs... qui ets tu per recordar-li que està tot tan malament?

A vegades necessitaries un manual per entendre-la. —I no saps si et refereixes a la teva germana o la vida.

*   *  *

Fins i tot ara la trobes a faltar. Isla, germana! Què hauria sigut de tu si les coses haguessin anat diferents? Però saps que lamentar res més d'ella és en va. Amb la Isla i en Bob se'n va anar la felicitat. Et vas quedar tu sola amb el teu germà...

*   *  *

III. Odi

Maleït siguis, Nigellus!

És la cinquena vegada que ho penses i no te n'avergonyeixes. És un maleït. Molt maleït. Massa... Prou. La mare ha mort. De pena, d'idiota o vés a saber el motiu. No t’estimaves tant a la mare com per interessar-te en això, però sí prou com per mantenir les formes i anomenar-la així. La Isla volia venir. Al cap i a la fi no era tan cap de pardals i lamentava de la mort de la mare, de manera que li hagués agradat venir a l'enterrament.

I el Nigellus s'hi ha negat més que rotundament. No! Ella ja no és de la família, Dora, ho has d'entendre! I tu no volies contradir-lo... Qui contradiu el director de Hogwarts? Idiota, odies al teu germà i a tu mateixa. Però mai a la Isla. La Isla és la Isla... l'aïllada del món.

Lamentes la mort de la mare, la pèrdua de la germana i l'odi del germà. Et lamentes a tu mateixa. Mires l'elf. Li tremolen les mans. Ja n’hi ha prou. Prou! El tornes a mirar i li tremolen les mans. És un fet. S’ha fet vell.

—Que algú el mati! —I no saps si et refereixes a l’elf o al teu germà.

*   *  *

Tot. Tot va ser el que et va fer canviar. El que va fer que la nena riallera que va conèixer el Sirius s’acabés convertint en la dona que odiava al Nigellus. Trobes la teva vida una mica desagradable però hi ha coses de les quals no te’n penedeixes. Per exemple, la Isla és una d'elles. Per haver conegut persones com ella suportes plenament tota la resta.

Però saps que és massa tard per adonar-te’n, Elladora. Hauries d'haver reflexionat com més aviat haguessis pogut sobre totes les coses dolentes de la teva vida. Quan apareixo davant teu ja saps qui sóc. I, a l’edat de vuitanta-un anys, somrius dèbilment agraïda d'haver sobreviscut als teus germans i alleugerida d'anar-te'n d'aquí.

Et portaré tant lluny d’aquí com pugui perquè sóc la Mort.


Llegit 471 vegades



 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2014 a les 09:31:51
#24912Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ouuu que intens!

Eh que l'Elladora és la que va començar la tradició de penjar els caps dels elfs domèstics de la paret, com si fossin trofeus de caça? M'ha encantat aquesta part, quan es mira l'elf i li tremolen les mans i de sobre saps el que li espera al seu cap... buf!

M'agraden molt les tres parts com has organitzat la història, emb el SIrius que va morir, l'Isla i el Phineas Nigellus, l'odiós director de Hogwarts (no sé per què, però sempre m'ha caigut "bé" el sue retrat, tot i que sóc conscient que és odiós de devò). I m'agrada com les coses que passen als seus germans són el que fa que es torni una mica boja...

Molt bé, perfecte per un one-shot! M'ha agradat molt! ^^




Cassandra Ross Anònim22/08/2014 a les 10:09:12
#24913Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, Agatha!

Sí, exacte. Ella és la que va començar la tradició aquesta. De fet, això volia que fossin quatre vinyetes (una per cada germà i una per això de l'elf) però al final em va quedar així. Primer pensava que hauria d'haver posat una petita introducció explicant qui són (saps, per què clar no són els últims) però després vaig pensar que tal i com estava ja podieu arribar a les conclusions —almenys amb el Phineas Nigellus ja saps on ets.

Moltes gràcies per comentar!

Cassie.




Avatarhpkarina 373 comentaris22/08/2014 a les 12:57:03
#24914Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiii!! Com mola!

No sabia ben bé què esperar-me quan he llegit el títol (amb els noms de molts personatges me perc xD) Però m'ha encantat, de veritat! La forma de narrar-ho i l'estructura estan molt bé! Espere seguir llegint coses teues! :)




Cassandra Ross Anònim22/08/2014 a les 13:16:05
#24915Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, hpkarina!

Sí, jo també ho vaig pensar que potser no sabrieu qui era (justament perquè no és que tingui nom d'estrella) i perquè només s'esmenta de passada al cinquè llibre enmig de molts altres personatges. Però m'agrada investigar una mica i escriure coses de personatges tant desconeguts. Lògicament, com veig, sembla que és fàcil de mica en mica anar situant-lo. A més, la boja que talla caps d'elfs, en el fons se't queda xD M'agrada que em valoris la manera com està explicat, :)

Moltes gràcies pel teu comentari!

Cassie.




Avatarhermione potter 236 comentaris23/08/2014 a les 15:25:07
#24971Tinc 8 fanfictions i un total de 69 capítols

Holaaa!!!

Ostres quian intensitat, que maco i ben escrit.

Fins que no he llegit Allò del l'elf m'ha costat saber qui era, ho tenia a la punta de la llengua però no recordava de que em sonava el nom Elladora.

M'ha agradat molt, és molt maco i explica com la pobra va acabar tan boja, tan reflexionar.

M'agrada molt llegir coses teves!!!




Cassandra Ross Anònim24/08/2014 a les 13:23:50
#24972Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, hermione potter!

Com ja els he dit a l'Agatha i la hpkarina, en un principi potser no sabieu qui era. Tot i així no vaig creure necessari fer una petita introducció al principi del capítol perquè justament m'esguerraria la història en si. Tot i així, si tenies el nom a la punta de la llengua et felicito perquè vol dir que, com aquí una servidora, et saps alguns noms de l'arbre dels Black —que ja sabem que no és precisament curt. Moltes gràcies per dir-me tot això, m'has alegrat el dia! Tranquil·la, que aniràs tenint més coses meves! —La setmana que vé pujo el fanfiction per al concurs!

Gràcies per comentar!

Cassie.