Escrit per Antares_BlackEnviat el dia 31/01/2014 a les 01:38:35
Última modificació 14/12/2021 a les 17:36:49
Tots els capítols de La Cinquena Fundadora
AQUESTA FANFICTION PARTICIPA AL I REPTE: I SI...?
I si...? I si hi hagués hagut una cinquena fundadora?
Si ja era prou embullós posar-se d'acord, imagineu-vos si en som cinc a fer consens. Què devia haver passat perquè la història passés per alt la cinquena bruixa que va participar en la fundació de Hogwarts?
Transporteu-vos més de mil anys enrere, durant la fundació de l'escola de Hogwarts, i descobriu les intríngulis que es duien els bruixots més famosos del seu tem ps.
__________________________________________
La Cinquena Fundadora
Aquella matinada es llevava serena i plena d'energia. El sol enrogit començava a resplendir sobre el penya-segat que queia a la vora d'un gran llac, amb la promesa d'un excepcional dia lluminós. Allà, en un indret del nord tranquil i apartat d'Escòcia, s'alçava un castell de pedra amb dues torres. Imponent però mig en ruïnes. O això semblava...
El que pocs s'imaginarien, però, és que rere aquelles ruïnes, la màgia vibrava sota un excel·lent encanteri enganyador que transformava el formós castell que s'hi amagava.
Una criatura que amb prou feines arribava al metre d'alçària era a la sala principal preparant-la per la reunió diària que hi tenien els famosos bruixots que, des de feia ben poc, vivien al castell. Era una saleta petita, adjacent al gran vestíbul. Tot el que hi havia a la sala acabava en una taula de noguera, llarga i ovalada, prop d'un ample escalfapanxes, i uns allargassats finestrals. La criatura va fer espetegar els dits i els finestrons es van obrir, deixant pas a la tènue llum matinera que es filtrava per les vidries de colors i dibuixava la pedra del terra. Tot seguit, es va atansar al braser apagat i, amb una bufera màgica, va encendre una tímida flama que va anar creixent i que va il·luminar la sala i la va omplir d'escalfor.
Era un elf domèstic molt jove, amb les mans grosses i, com els ulls, les orelles petites —en relació a la resta d'éssers de la seva espècie. Uns ullets grisos i vidriosos miraven sobre el seu nas arromangat, les respiracions del qual es feien delicades. Tot i que sempre semblava cansat, treballava molt i amb entusiasme.
La porta es va obrir i un home alt i corpulent, que duia una llarga túnica escarlata, va entrar dins la sala. L'elf va dirigir els seus ullets grisos al bruixot i li va fer una reverència.
―Bon dia ―va fer l'elf―. Avui fa un dia preciós, oi, amo?
―Doncs sí ―va contestar el bruixot, solemne però content―. I tenim molta feina per fer!
La porta de la sala va tornar a grinyolar. Una bruixa alta i esvelta, de llargs cabells ondulats i foscos, va fer cap dins la sala. Era preciosa i intimidant alhora, i el vestit blau que duia l'afavoria tant com el safir que li coronava el front.
―Mari Pau ―va fer el bruixot de la túnica escarlata, amigablement, a tall de salutació.
―Salut, Nícanor ―la dona s'atansava a la taula i el llarg vestit blau contrastava amb harmonia amb el gris de la pedra―. Heu sortit a passejar de matinada? Fa un dia preciós ―es va posar cara la finestra al costat de Nícanor Gryffindor, el bruixot més conegut de l'època per la seva sorprenent habilitat pels duels.
Gryffindor es va mirar la bruixa, i la joia de la seva tiara li va brillar als ulls inoportunament i va haver de parpellejar. Mari Pau Ravenclaw va abaixar els ulls en silenci, va alçar les celles i va somriure. Gryffindor es va veure les puntes de la túnica lleugerament brutes de fang. Es va enrojolar.
―Oh ―va dir Ravenclaw a l'elf―, vés a buscar els altres, que el sol ja comença a prendre color i el més calent és a la marmita!
L'elf domèstic va fer un gran somriure i els seus ulls grisos es van arquejar amb entusiasme.
―Ara mateix, senyora ―va respondre l'elf―. En Kewan serà aquí prest que l'amo el necessiti, senyor!
I l'elf es va inclinar en una pronunciada reverència, i es va retirar de la sala. En Kewan caminava fent tentines i respirava amb dificultat. Era molt jove, però era malaltís i patia del cor.
―Ja sabeu que en Kewan defallirà algun dia, Nícanor ―va dir la Mari Pau un cop la porta es va haver tancat rere l'elf―. Algun dia ja no us podrà servir.
―És jove ―va replicar Gryffindor―, ara no és moment de pensar-hi.
La Mari Pau Ravenclaw va mirar per la finestra i no va dir res. En Kewan era l'elf domèstic de Gryffindor; no hi podia dir res. A més, ella notava que no era un elf domèstic qualsevol. Si més no, no pas per a ell... però no sabia per què. Va decidir no tocar el tema.
En Nícanor, però, semblava estar preocupat per una altre assumpte. A la bruixa li van brillar els ulls, i la comissura dels seus llavis es va alçar lleugerament en un somriure interrogador.
―I doncs? ―va preguntar en un to neutre, al cap d'uns segons―. Ragnuk I encara us acusa de robar-li l'espasa?
En Nícanor va posar la mà esquerra sobre el mànec de l'espasa incrustat de robins.
―Sí ―va assentir preocupat―. Fa uns dies, vaig intentar fer-los entrar en raó, però amb els goblins és inútil mirar d'explicar-los que les coses no són com ells les veuen...
―Aneu amb compte ―el va advertir la Mari Pau―, podria estar encantada...
―Ja ho havia pensat, però...
Aleshores van sentir un truc a la porta. Quan Gryffindor va donar permís, en Kewan es va inclinar deixant passar tres bruixots. El primer era una dona grassoneta, de baixa estatura i de mentó arrodonit. Les seves galtes plenes s'encenien fent que el seu rostre semblés infantil. Duia els cabells clars en un monyo petitet i un vestit del color alegre dels gira-sols. La bruixa va saludar amb un somriure, i la Mari Pau s'hi va acostar i va posar amistosament les mans fines als seus braços inflats.
―Passeu, Hortènsia ―va dir, posant el braç a l'esquena de la seva amiga per acompanyar-la a dins.
―I què fa la vostra filla?
Rere l'Hotènsia Hufflepuff, un bruixot altiu amb faccions de mico i llarga i poc espessa barba grisa també va entrar a la sala. Slytherin lluïa una túnica de color verd fosc i es mirava Nícanor Gryffindor amb cert recel. Amb una tímida i recelosa inclinació, tots dos bruixots es van saludar.
―Heu dormit bé, Slytherin? ―va preguntar el bruixot de la túnica escarlata, amagant amb destresa una rialla múrria.
―Prou ―va respondre únicament.
Quan la darrera bruixa va posar els peus a la sala, en Kewan va tancar la porta suaument i va anar a atiar la llar de foc amb un encanteri. Ella duia els cabells negres i embullats, tots tesos apuntant en totes direccions menys cap a terra. Era Winnie Windwalker, bruixa famosa pels seus extravagants discursos polítics i per llurs idees massa revolucionàries, més que no pas pels seus envejables talents de sanació màgica i de botànica.
―Així que ja hi som tots ―va dir en Nícanor―. Doncs ja podem començar.
Gryffindor va treure la seva vareta i, amb el moviment suau d'un encanteri no verbal, la taula del mig es va omplir de grans plates d'or plenes de menjar. Els cinc bruixots van seure a les cadires, que estaven entapissades de color escarlata, blau, groc, verd i morat, respectivament.
L'Hortènsia Hufflepuff es va ajupir dissimuladament cap a l'elf domèstic.
―T'ha quedat boníssim, Kewan ―va dir-li a cau d'orella―. Has fet allò que et vaig dir?
―Oh, sí senyoreta, mercès ―va respondre l'elf arquejant els ulls―. En Kewan n'està molt agraït.
L'Hortènsia va somriure i les galtes rosades li van pujar fins els ulls. L'elf va fer una reverència i es va retirar.
―Uns quants elfs domèstics anirien bé a les cuines de l'escola ―va fer Hufflepuff en veu alta, i va mirar els seus companys.
Els cinc famosos bruixots tenien entre mans un projecte molt ambiciós i molt revitalitzant i enriquidor. Tenien la intenció de fundar una escola de màgia, amb la qualitat d'estudis que podien oferir els seus admirats talents màgics.
―Si vós mateixa els ensenyeu a cuinar tan bé a tots, sempre menjarem com reis ―va dir la Mari Pau, acomplint la seva amiga, que es va enrojolar lleument.
Era ben sabut que Hortència Hufflepuff era una gran cuinera. Els seus conjurs culinaris feien gaudir els paladars màgics més llaminers. I això que només esmorzaven; però un bon esmorzar anglès no acaba pas amb un vas de llet i unes torrades.
―Sí, sí, però no els mal acostumeu ―va fer la veu freda d'Slytherin―. Els elfs domèstics són servents, no pas alumnes de cuina.
―A mi em sembla una idea excel·lent, Hortènsia ―va fer Nícanor Gryffindor, tallant, amb les celles arrufades. Es mirava Slytherin amb una expressió d'advertència.
La Winnie Windwalker va somiure l'Hortènsia en senyal d'aprovació. Va obrir la boca per desviar l'atenció ―perquè els ulls de Gryffindor i d'Slytherin ja començaven llançant-se guspires amb els ulls enèrgicament sense ni moure's de la cadira―, però no va saber què dir.
―I bé; quins alumnes admetrem a Hogwarts? ―es va afanyar Hufflepuff a suplir la pensada de la Winnie―. És evident que no podem, per molt que m'agradaria, acceptar tots els nens bruixots del continent ―va somriure de manera encantadora, tot fent broma.
Hogwarts era el magnífic nom que Ravenclaw havia ideat a partir de la visió d'un porc salvatge dels voltants, al qual algun bruixot maldestre devia haver vessat una poció de males proporcions i l'havia deixat tot cobert de berrugues. A tots els havia semblat un nom molt encertat i prou divertit.
―Qualsevol que pugui fer màgia, és clar ―va fer Gryffindor amb obvietat.
―Pura sangs ―va intervenir Slytherin―. Només pura sangs, per descomptat.
Els membres de la sala van fer silenci, i Windwalker va deixar la copa d'or, que acabava d'omplir màgicament, a poc poc sobre la taula.
―Ja n'hem parlat, d'això, Slytherin ―va fer Gryffindor mirant de controlar-se.
―I encara no hem arribar a cap acord.
―Oh, si us plau, Sírpentin... ―intervenia Hufflepuff―. Cediu una mica...
―Perdeu el temps, Hortènsia ―va dir Gryffindor en to desafiant―. Deu haver passat fred aquesta nit... ―Slytherin es va alçar de la cadira.
Per a Slytherin, era important preservar la sang màgica intacte, i per tant era essencial arribar a un acord en aquell assumpte. «Arribar a un acord» era un concepte molt diferent per tothom. Slytherin havia de convèncer els altres que ell tenia raó. Resultava un aspecte quasi innegociable, per a ell.
―La sang màgica és un estalvi ―va explicar convençut, encara dret―. La gent amb poques aptituds màgiques... Deterioraran el bon nom de l'escola.
―Au vinga, Slytherin ―van dir Ravenclaw i Windwalker a l'uníson―. Els fills de muggles són tan bruixots com els altres!
La Mari Pau Ravenclaw no tenia prejudicis de sang, però en el fons no era tan oberta com la Winnie o l'Hortènsia.
―Volem una escola inclusiva ―va continuar Hufflepuff.
La Winnie, que era l'única que encara no havia acabat amb les torrades de melmelada, va empassar-se el que tenia a la boca i, quan Slytherin va tornar a seure, es va posar dreta.
―Si volem una escola inclusiva, admetrem alguns muggles també.
Els quatre bruixots se la van mirar perplexos. L'últim cop que havia proposat aquella idea, es pensaven que ho deia per fer broma. Però Winnie Windwalker parlava molt seriosament.
―Caldran classes separades en certes assignatures pràctiques ―va continuar―. Però matèries de coneixement teòric i les hores de lleure, els alumnes les podran fer tots junts ―Va ignorar les cares d'estupor dels seus companys―. No admetríem qualsevol, és clar. Només els muggles més talentosos.
―Aquesta sí que és bona! ―va riure Slytherin―. Que fundem una escola per a muggles?
―És una bona manera d'ensenyar a conviure. En el fons no som tan diferents...
Sírpentin Slytherin va anar cap a la porta cansat de propostes estúpides.
―Quan sapigueu el que us convé, ja en tornarem a parlar ―va fer tot sortint de la sala.
***
Després que acceptessin la proposta de Ravenclaw que les escales del castell es moguessin al seu antull, atès que no es podien posar d'acord en com estarien distribuïts els passadissos, Gryffindor havia hagut de marxar perquè Ragnuk I li havia enviat un exèrcit per a ell solet per l'afer de l'espasa, i hi havia de lidiar tan bé com fos possible. Les reunions es van suspedre durant uns dies.
La Winnie pujava les escales cap a la torre de Ravenclaw, després d'intentar parlar amb l'Hortènsia Hufflepuff, cosa que no havia pogut fer perquè se l'havia trobada molt enfeinada ensenyant receptes noves a en Kewan. A veure si amb un xic de sort podia convèncer la Mari Pau Ravenclaw que la seva proposta no era tan esbojarrada.
Va arribar a dalt d'una escala d'espiral i el va trobar amb un pom en forma d'àliga que, tot d'una, va començar a moure el bec:
―Si pronuncieu el meu nom, desaparec.
―Com? Què és això?
―És un enigma ―va respondre una veu suau però intimidadora al seu darrere.
La Winnie Windwalker es va tombar i va veure la Mari Pau Ravenclaw.
―Si no el responeu correctament, no hi podreu entrar ―Ravenclaw va somriure interrogativament.
―Doncs no ho sé...
―Que em volíeu veure, Winnie? ―va preguntar.
No van tenir una conversa gaire satisfactòria.
―Sírpentin Slytherin també ha vingut a parlar amb mi.
Ravenclaw no volia ficar-se en aquests embolics. Estava d'acord que s'acceptés qualsevol alumne capaç de fer màgia sense importar la seva ascendència, però d'allà a tenir muggles rondant pel castell no hi estava gaire a favor.
Anar a veure Slytherin era una causa perduda...
***
Hi havia estat pensant molt a la seva cambra, però ho va deixar córrer. Ells volien fundar una escola de màgia només per a màgics. Volien apartar el món de la bruixeria de la resta. Assistia a les reunions que es van prosseguir i s'hi va implicar activament aportant idees noves, i es va quedar al castell fins que l'edifici va créixer considerablement en mida. Però ja tenia previst que no es quedaria el dia de la inauguració.
Cap el juny, quan faltaven un parell de mesos per obrir l'escola, va anunciar que se n'anava. Alguns van insistir perquè es quedés, i fins i tot en Kewan li va regalar un pom de narcisos suaument perfumats. Tanmateix, el seu destí es trobava en un altre projecte que l'esperava a un altre lloc.
***
Quatre trons esperaven els fundadors a la taula transversal que presidia el gran menjador. Tanmateix, abans de seure van saludar els seus alumnes i es van col·locar formant un cercle màgic. Quan Gryffindor es disposava a parlar, la commoció va minvar.
―Benvinguts, a la primera promoció de l'escola de Bruixeria Hogwarts ―va fer Slytherin per sobre de l'intent de parlar de Gryffindor. No volia que li prengués el protagonisme.
A fora, la Winnie, que observava l'escena dels de la finestra d'alt de l'escombra sota una capa d'invisibilitat, va pensar amb recança que Escola Inclusiva de Màgia i Convivència Màgicomuggle de Hogwarts també hauria sonat bé.
Els quatre bruixots van tancar els ulls i es van concentrar:
―Expecto patronum ―van dir tots quatre alhora.
L'encantament patronus no només proporcionava protecció. Era un encanteri molt personal que reflectia l'interior de cada màgic i era un símbol molt poderós del nivell i de la qualitat de la màgia.
El lleó fantasmagòric de Gryffindor va rugir; l'àliga va batre les ales lleugerament i va deixar anar un esgarip, el teixó va moure les potes, com si provés d'excavar un cau imaginari; i la serp va entortolligar-se en si mateixa xiuxiuant alguna cosa que només Slytherin va entendre. Els quatre animals grisencs i bellament espectrals es va elevar a mesura que els quatre bruixots alçaven les seves varetes amunt. Les quatre figures, que semblaven punts de llum grisenca a dalt del sostre, es van fusionar i, transfigurats en un tapís, es van penjar a la parets, presidint el gran saló.
L'escut de Hogwarts va bategar, com si tingués un pols propi i viu. Es va inflar i desinflar a compàs del batec, com si estigués respirant de debò. Sota el tapís de l'escut, una cinta es va escriure màgicament: Draco dormiens nunquam titillandus.
Nícanor Gryffindor va deixar el seu millor barret de bruixot sobre la taula, i els quatre bruixots van mantenir el cercle.
―Els que són o seran dignes de la meva espasa ―Gryffindor treia pit amb fanfarroneria―. Els valents i agosarats. Coratge és el que han de dur a les venes.
―Que la ignorància no es trobi en el seu camí ―va continuar Ravenclaw―. Que el coneixement, i l'amor per aquest, sigui la seva millor arma. L'excentricitat és un do i no pas un error.
―Aquells que creuen en la justícia i la lleialtat i hi contribueixin. Que la feina pesada no sigui un entrebanc per ells quan el bé n'és la recompensa.
―Aquells que amb astúcia i ambició saben el que volen, que facin créixer dins seu la llavor de la grandesa. Que mai no es quedin a mig camí. Els que respectin les tradicions, conservin les idees, lluitin aferrissadament pels seus objectius.
A fora, la Winnie pensava: «Pels que tenim idees incompreses i d'un altre temps...»
El barret es va moure i se li va obrir un estrip de manera que l'objecte màgic el pogués fer servir de boca. Després d'una cançó curta, però que va interessar els presents, el primer alumne de la llista va ser cridat i començava la primera Tria de la història de Hogwarts.
***
L'escola funcionava d'allò més bé. Les classes es partien en grups més reduïts segons la residència de cada alumne, i algunes classes eren compartides, i els resultats eren satisfactoris. Si més no, això és el que opinaven Hufflepuff, Gryffindor i Ravenclaw. Sírperntin Slytherin volia ser més selectiu amb els alumnes que tenia a classe. No suportava tenir alumnes de sang barrejada o de procedència dubtosa. Notava, o deia que notava, que no arribaven a assolir els nivells de màgia que ell pretenia.
―Gryffindor, no vull més sangs de fang a la meva classe. Que no es moguin de la vostra torreta ridícula ―va dir desafiant.
Aquella nit, els dos amics —entre els quals existia un fil de tensions— es van dir coses molt gruixudes al mig del Gran Menjador, quan els alumnes, per sort, ja eren a la Sala Comuna o als dormitoris de la seva residència.
―Jo tampoc no vull els vostres alumnes malcriats!
Es van cridar una estona, fins que tots dos van agafar les varetes i, saltant-se la reverència i la presentació de varetes, van entrar en un duel màgic descortès, aferrissat i perillós. Les espurnes saltaven de les varetes amb violència i fins i tots algun cruciatus va arribar a pronunciar-se.
Slytherin s'aprofitava de la seva habilitat de legimentem professional per endevinar els sortilegis de Gryffindor. Per part seva, Gryffindor combinava l'espasa amb la vareta.
Un dels maleficis d'Slytherin van tocar en Kewan, l'elf domèstic d'en Nícanor Gryffindor. Això va fer aturar la batalla. Gryffindor ja no va conjurar res més.
Ravenclaw i Hufflepuff es van mirar el bruixot que tenia aspecte de mico amb un retret ben visible al rostre. Slytherin va abandonar l'escola aquella mateixa nit. Era clar que les seves idees contrastaven massa amb les de la resta dels fundadors...
***
En Kewan es va recuperar. Va quedar cec d'un ull, però no va perdre l'entusiasme per servir els seus amos. Quan somreia, els ulls se li arquejaven alegrement com ho havien fet sempre. Slytherin va ser fora una llarga temporada, però va tornar amb el xiulet del vent de tardor. Els fundadors es van reconciliar i en Kewan va començar a considerar Sírpentin Slytherin també un dels seus amos, i va oblidar l'incident.
La Mari Pau Ravenclaw estava preocupada i més pensativa que de costum. Aquella tarda ennuvolada, va sortir al llac de davant del castell.
―Mari Pau!
L'Hortènsia Hufflepuff tornava dels hivernacles amb el rostre il·luminat.
―M'ho va demanar, i aquest matí he pujat a la mussolerissa li he dit que sí!! ―va cridar, entusiasmada.
―Per molts anys! ―la va felicitar forçant un somriure, i la va abraçar―. Espero que rebi aviat el vostre mussol.
―Ja ens ha costat prou ―Les galtes rosades i rodones se li alçaven amb el somriure.
―Smith es diu?
L'Hortènsia va assentir eufòrica, però es va adonar que a la seva amiga la rosegava alguna cosa. Quan li ho va preguntar, la Mari Pau va mirar de defugir el tema.
―Oh no, de cap manera, Mari Pau ―va fer amoïnada l'Hortènsia―. Digueu-me què teniu, amiga meva. No em deixeu a les eres!
―És l'Helena ―va mentir mirant l'aigua― està gelosa i, tot i vivint aquests dies al castell, m'esquiva...
No era ben bé una mentida, perquè era cert que l'Helena envejava l'èxit de la seva mare. Però no era això en el que pensava. L'Hortènsia mirava de consolar la seva amiga, quan va aparèixer la professora de Magimàtica i les va interrompre. Havien de tornar a la feina: cadascuna amb els alumnes de llur residència.
En realitat, a Ravenclaw la preocupava Slytherin. Des que havia tornat a l'escola, freqüentava sospitosament els lavabos...
***
La frustració de Winnie Windwalker la va portar a abandonar l'escola definitivament. I, a diferència d'Slytherin, ella no va tornar a Hogwarts. Va fundar una escola muggle on explicava, en un grup reduït de muggles talentosos i intel·ligents, els costums de cadascun dels dos móns. Segurament, tenia l'esperança que les diferències entre uns i altres desapareguessin amb el temps gràcies a l'educació. Malauradament, la convivència entre mags i muggles al cap d'uns segles no milloraria gens...
Després de l'entrada en vigència de l'Estatut Internacional de Secretisme Màgic del 1689 (legislat a causa de la persecució i caça de bruixes), Winnie Windwalker estava tan apartada de la vida del món màgic que el seu nom es va perdre (o esborrar) del Concili Màgic i, més endavant, de la Conselleria d'Afers Màgics.
La feina de Windwalker, per tant, va quedar en l'anonimat: tanmateix, va aconseguir mantenir una promoció de muggles amb coneixements màgics que va travessar les anelles del temps, i és possible que encara hi hagi muggles que hagin heretat els coneixements màgics dels seus avantpassats.
La cambra que Winnie Windwalker tenia a Hogwarts va desaparèixer del lloc on havia estat quan ella hi era. Com s'havia esvaït era tot un enigma. La misteriosa sala fugissera encara actualment volta amb sigil pel castell i s'apareix als qui realment la necessiten.
____________________ ___________
Espero que us hagi agradat!
Pot ser que en faci una continuació.
Podeu posar-me com l'heu vista, què milloraríeu, preguntes... el que vulgueu!
Antares_Black
Laia Weasley Enviat el 31/01/2014 a les 15:28:23 #24534 Aiiish!!!
M'ha encantat!!! nose el que m'wspera a les altre fics, pro la veirtat eske esta molt elaborada i ben lligada, m'ha encantatt el final! de com has relacionat a la Winnie amb la sala de la necessitat, ha estat sorprenent!! Jo crec que no cal continuació ja que es un final relativament tanccat, pero si el fas t'asseguro que el rebre amb els braços obertss :D
L'Slytherin i en Gryffindor el principi no eren amicss?
L'unica enigma que m'ha quedat per desxifrar es akest elf, que tenia d'especial??
Jajaja aviam que tal trobo les altress!!
Molt xula de veritat!!
Petoooons
Antares_Black Enviat el 31/01/2014 a les 16:40:20 #24535 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols Laia Weasley!
Moltes mercès! Ets el primer comentari i, ho he de dir, molt bon comentari! :D
La veritat és que me l'he treballada força, i amb un coet al cul per poder-la penjar a temps! Però n'estic contenta :)
Bé, crec que continuació no és la paraula. El que vull dir és que potser “l'ampliaré” (molt més endavant... xD), en el sentit de desenvolupar més les parts que he anat deixat caure però que no he desplegat perquè no eren el focus de la història. Coses com l'espasa de Gryffindor, la diadema de Ravenclaw i la seva filla, el prometatge de Hufflepuff, la cambra secreta... o fins i tot en Kewan, com preguntaves :)
Em demanes si Gry i Sly eren amics. Suposo que es podria dir que sí, però no hem d'oblidar que les seves distants idees els duia a enfrontaments. He pensat que, tractant-se d'aquest tipus de relació, era encertat que es parlessin pel cognom.
I m'alegro que s'hagi entès la correspondència amb la sala de la necessitat :D
Fins aviat,
Antares
PD: Heu resolt l'enigma de la cambra de Ravenclaw? ;)
romulus_llopin Enviat el 01/04/2014 a les 15:32:03 #24584 M'ha agradat molt el personatge de la Winnie i les seves idees revolucionaries. Probablement amb una escola com la que pensava la Winnie, ens haguéssim estalviat molts disgustos. Se m'ha acudit una manera d'embolicar l'escola de la Winnie en el passat de la familia d'un delspersonatges de Pirinë, tot i aixi necessito temps per escriure-ho amb calma. :)
Antares_Black Enviat el 02/04/2014 a les 15:27:36 #24585 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols Pobreta, era una revolocionària problemàtica. No sé si mai hi haurà cap època prou preparada per entomar les seves idees...
Friso per veure com relaciones la Winnie amb Pirinë :P
Antares
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 05/06/2014 a les 10:03:09 #24640 He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols Ostres, no l'havia vista abans, aquesta fanfic. Mola moltíssim com a història curta! Et felicito, perquè està molt ben redactada i el vocabulari és molt adequat a l'època. M'ha encantat.
Personalment no crec que els muggles d'onze a disset anys hi tinguessin res a fer a Hogwarts, per això, pel que estic de part dels fundadors. Està molt bé com a interès teòric saber que existeixen els mags i el que poden fer, però un institut als muggles els hauria de preparar pel seu futur, que no és al voltant de la màgia ja que no la poden fer, malauradament.
El que sí que em queda és una curiositat: quin hagués estat l'emblema de Windwalker si hagués tingut la seva pròpia residència de muggles? El color seria el violeta, entenc, però i l'animal?
Felicitats pel relat; és molt bo.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 05/06/2014 a les 10:05:11 #24641 He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols Ah, m'he deixat una coseta! La solució a l'enigma de la residència de Ravenclaw és el Silenci?
Antares_Black Enviat el 19/06/2014 a les 15:18:50 #24682 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols P { margin-bottom: 0.21cm; }
Moltes mercès pel teu comentari! Molt positiu! :D
Suposo que ja has vist que forma part d'un repte de I sí...? Malauradament, només hi vam ser dos participants (ja has llegit l'altre?). Ja feia temps que volia escriure alguna cosa de l'època dels fundadors, i el relat curt (one-short) va ser una bona oportunitat :)
És cert que la idea d'una escola de muggles i bruixots alhora pot semblar una cosa massa eixelebrada i, com dius, inviable. Tanmateix, si t'hi pares a pensar millor, veuràs que no és tan esbojarrat tot plegat. Ja ho veuràs.
Aprofito per comentar que estic treballant en una nova fic (i en la continuació de la resta) -ara que estem acabant el curs-, l'escenari de la qual és justament aquest: l'Escola Inclusiva de Convivència Màgicomuggle Windwalker, tot i que en l'actualitat. La cosa es complica quan resulta que és una escola clandestina i s'ha de mantenir en secret, atès que viola l'Estatut Internacional de Secretisme Màgic ;)
El que em preguntes de l'emblema és molt interessant. La veritat és que no havia pensat cap animal que la representés (com que no arribaria a fundar cap residència pròpia). Tot i així, crec que tens tota raó i n'hauria de tenir un. Trobo que seria encertat que fos un ornitorinc :)
L'ornitorinc és un animal molt especial i únic. Un mamífer semi aquàtic amb una barreja de característiques (bec d'ànec, membranes de llúdriga, cua de castor...), quasi l'únic mamífer que pon ous... I sembla trobar-se a mig camí entre un mamífer i una au. Material molt important en la biologia evolutiva.
Únic, estrany i representatiu del canvi, trets que tan bé reflecteixen el caràcter de Windwalker.
I el cognom d'ella tampoc no és perquè sí :)
Bé! Has encertat l'enigma! Ja em pensava que ningú no li faria cas! :D Si ets tan observadora, per què no proves de resoldre l'endevinalla del tema Endevina el Personatge? ;) De moment hi ha hagut dos intents i tots dos han errat.
Mercès de nou! I sento l'extensió de la resposta!!
Anatres
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 30/06/2014 a les 16:05:23 #24701 He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols Ohhhh que bé, faràs l'escola? Genial, ja seguiré la teva fanfic, doncs, segur que està molt bé, escrius genial! I em sembla molt bona idea això de l'escola clandestina! Rebré carta? La meva oportunitat d'anar a Hogwarts! XD Tan de bo!
Vaig llegir l'altra fic del I si...? Però vaig trobar que no tenia gaire cosa per comentar, aquesta m'ha agradat molt. Ah! Ja em passaré per això d'endevina el personatge, si encara no l'ha endevinat ningú, és clar!
Ens llegim!
Antares_Black Enviat el 15/07/2014 a les 22:59:03 #24756 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols Ai, moltes gràcies, Agatha Black!
Sento decebre't, però l'escola de Windwalker és diferent de la Hogwarts. Vull dir que ella va seguir el seu projecte. O sia, que són dues escoles diferents que funcionen cadascuna pel seu compte. I una altra cosa: no crec que els alumnes s'hi vegin admesos a través d'una carta com fa Hogwarts... Ja ho veuràs!
Això no vol dir que no hi puguis anar, eeh! ;)
La veritat és que m'agradaria llegir coses teves també. Però tens unes fics tan llargues que se m'acumulen els capítols! xD Ja faràs algun one-short algun dia d'aquests! ;)
Antares
hermione potter Enviat el 07/10/2014 a les 15:33:55 #25175 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols Com que no sabia què fer he pensat en llegir aquesta FF, ja feia temps que l'havia vista i tenia moltes ganes de llegir-la, i per fi he tingut una mica de temps.
M'ha agradat molt, molt original. Això de que la sala de la necessitat sigui la cambra de la Winnie Windwalker, molt enginyós.
M'encantaria que continués, seria genial.
Petonets!!!!!
PD: m'agradaria que et llegixis la Lily Potter quan poguessis, a veure que et sembla, petonets!
Unoi Enviat el 04/09/2015 a les 14:51:35 #26099 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Au, he complert :D La trama és molt interessant, amb la cinquena fundadora, les relacions entre els quatre fundadors (no hi ha gaire relació amb la Winnie). Però el redactat no m'ha agradat gaire... no t'ho prenguis malament però trobo que passes els esdeveniments massa ràpid. Suposo que és perquè hi havia un límit de paraules en el concurs, però haguessis pogut concentrar l'acció en un punt més concret per poder-ho desenvolupar més.
El que si que t'he de dir de positiu (a part de la trama) és la manera com es parlen els diferents personatges, que tot i ser amics (o enemics en alguns moments) no es parlen de tu sinó de vós, una cosa típia de l'Edat Mitjana si no m'equivoco.
També m'agradat el fet de que ahs anat lligant detalls (com el tema del rei gòblin, la cambra secreta...) amb detalls dels llibres (en algun lloc s'esmenta lo de Ragnuk I, i en el segon llibre s'explica que Slytherin va tornar despres d'enfadar-se amb Gryffindor). Però això es lliga amb el que dic abans, potser hagués estat millor concentrar-se en un tema.
Bé, tot són opinions... el que si que et puc dir és que m'has donat idees per quan acabi L'Ombra XD