

Enviat el dia 12/09/2013 a les 15:12:24
Última modificació 12/09/2013 a les 15:12:24
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Una setmana abans
El problema va començar, i no per primera vegada, amb una poma.
No era d'or, ni estava emmetzinada, ni s'havia prohibit a
ningú que la mengés. Tampoc no tenia cap nota que
indiqués qui havia de ser el seu destinatari. Ni tan sols no era
vermella. Era una poma verda, de les àcides, ben normal. Eren les
que li agradaven al James.
Però seguia sent una poma. I tothom sap que les pomes no presagien
mai res de bo.
Era un dilluns com qualsevol altre, el primer d'agost. Els
núvols de pluja havien decidit donar una treva als londinencs per
aquell dia, i allò posava de bon humor al James. A més,
aquella era la seva estona preferida del dia: el migdia, l'hora pel
dinar. Treballava, com cada estiu, en un bufet d'advocats de la
Conselleria, i tot i que la feina dels advocats la trobava
d'allò més interessant, la seva en particular era una
porqueria. De totes maneres, li donaria punts per treballar al Wizengamot
després de Hogwarts i, vulguis que no, es guanyava uns diners. Fins
i tot l'Albus s'havia posat a treballar aquell estiu.
L'estona del migdia li agradava per diversos motius. El primer era que
sortia una estona de la Conselleria i normalment anava a dinar a la Marmita
Foradada amb el Frank, que li feia un preu especial. L'altra, era que
els del bufet li feien aprofitar aquella estona per anar a correus.
Això el primer dia el va molestar, però després va
anar a l'oficina de correus muggle i se li va passar. Hi havia una noia
preciosa atenent el públic, que devia tenir més o menys la
seva edat i que sempre li somreia. Era alta i prima, i tenia la pell fosca,
el cabell afro i els ulls riallers. Feia dies que anava pensant com
demanar-li una cita. Ni tan sols no sabia el seu nom, era simplement
"la de correus".
I per això caminava content mentre llançava a l'aire i
tornava a caçar la poma que acabava de comprar a la fruiteria, com
si es tractés d'una papallona daurada, i es dirigia cap a
l'edifici de correus amb un feix de cartes a la cartera.
* * *
Era el primer any que la Leigh treballava a l'estiu, instada per la
seva mare, que no suportava veure-la tot el dia tirada al sofà
veient la tele o jugant a videojocs amb els seus germans petits. I no li
desagradava, perquè si alguna cosa bona tenia correus, era que a la
una del migdia tancava, així que tenia totes les tardes per fer el
que li vingués de gust.
Havia tingut la sort que, tot i que quan li havien trucat li havien dit
que seria allà ordenant fitxers i classificant correu, quan
l'encarregat de l'oficina havia vist que era jove, maca i
simpàtica, l'havia posat a atendre el mostrador, ja que la vella
que hi havia allà era una malcarada i es discutia amb cada persona
que atenia.
Així que allà estava cada dia, amb un somriure a la boca
mentre feia els tràmits que li demanaven els usuaris, contenta
perquè aviat serien les dotze i vint i arribaria, com cada dia, el
noi de la cicatriu. No hauria sabut dir per què li resultava tan
atractiu. No tenia els ulls blaus, ni verds, sempre duia els cabells molt
despentinats i a més tenia una cicatriu que si es descuidava li
partia la cara en dues meitats. Potser era el misteri que li donava aquella
ferida, o potser el seu somriure encantador, o potser posat de seguretat
fatxeda que a un altre noi el faria semblar un idiota de campionat. O
potser simplement el fet que era un complet desconegut que, tot i
així, veia una vegada i una altra cada dia i li havia resultat
simpàtic però no sabia res d'ell.
—Noia? Que em sent? —li va dir la velleta que tenia
davant—. Li dic que necessito enviar aquest paquet al meu
nét!
—Ah! Sí! Disculpi! —va fer la Leigh, que s'havia
encantat mirant les portes de vidre que tenia davant, per veure si veia
arribar el noi pel carrer.
Va agafar el paquet que li donava la senyora, el va pesar i el va
segellar.
—Molt bé, doncs això m'ho quedo jo… i seran
tres lliures amb seixanta-cinc penics. Que tingui molt bon dia!
—Gràcies, maca —va dir la senyora, que va marxar
finalment satisfeta.
I mentre la Leigh es posava a atendre a un home amb gavardina, la porta es
va obrir i el noi va entrar. Ella va fer veure que no estava pendent,
però mentre escoltava el que li deia l'home que atenia, veia de
cua d'ull com el noi jugava amb una poma que duia a la mà. Va
acomiadar el senyor de la gavardina amb un "Bon dia!
Gràcies!" sense ni tan sols saber si li havia tornat bé
el canvi, i mentre el noi de la cicatriu s'acostava al mostrador,
es va posar a tafanejar sense sentit la caixa enregistradora, fent veure
que estava massa ocupada endreçant monedes com per veure'l.
—Bon dia —va dir ell amb una veu greu greu i masculina—.
Com estàs? Porto vàries coses, avui.
—Ah, hola! —va fer la Leigh com si s'acabés
d'adonar de qui era—. Molt bé, doncs som-hi.
El noi va deixar la poma al mostrador, es va treure un feix de cartes de
la cartera que duia penjada a l'espatlla i les va començar a
destriar.
—A veure… aquestes tres van a França i aquesta
d'aquí a Alemanya. La resta d'aquest feix són
nacionals.
—D'acord —va assentir la Leigh, mentre triava uns quants
segells del calaix i els col·locava a les cartes—. Són
curiosos, aquests sobres… segellats amb cera, com abans… i
les sigles CAM. És una empresa?
—Eh… sip! —va dir el noi amb entusiasme—.
Tramita… gestions... legals. Això. És molt avorrit,
tot.
La Leigh es va quedar mirant el seu somriure, que no sabia si era del tot
sincer o només pretenia que deixés de preguntar.
—Res més?
—Sí! —va fer el noi, que s'havia encantat un moment
mirant-la, cosa que a ella li va fer venir una mica de calor—.
Aquests dos paquets, siuplau.
Ella els va pesar i segellar.
—I volia recollir un paquet, que ens ha arribat un justificant
—va dir el noi, enseyant-li un paper informatiu amb el segell de
correus.
—Està a nom teu? —li va demanar ella.
—No, està a nom del meu cap —li va explicar—, que
necessites que vingui ell? M'ha fet un justificant…
—Aleshores ja està bé —va assentir la
Leigh—. Només necessito que signis al comprovant.
El noi va signar amb el bolígraf que li havia passat i li va tornar
el comprovant. Ella se'l va mirar abans de desar-lo, encuriosida. James
S. Potter, hi deia. Era un nom bonic, James. I la S? De què devia
ser? Potser Sean, com el seu germà; o Scott, James Scott sonava molt
bé. Stephen, també era possible…
—Que hi ha cap problema?
—Eh? Ah… no! Tot bé!
La Leigh va sentir que li pujava el rubor a les galtes de nou i va donar
gràcies de tenir la pell fosca perquè no es notava gens. Va
buscar entre els paquets que tenia darrere, va agafar el que li havia
demanat el… en James Scott Potter i li va atansar. Era de la mida
d'una carpeta.
—Aquí ho tens… —va dir i va callar un moment
quan va sentir un revombori.
Va mirar per les portes de vidre. Algú s'havia caigut d'un
monopatí al carrer, però semblava que no havia passat res
greu, així que va tornar a la seva. Va anar cap a la caixa
enregistradora i va començar a preparar-li el tiquet al James Scott,
mig esperant que ell li digués alguna cosa, però només
se la va quedar mirant amb un somriure que a ella li va semblar molt
sexy.
Aleshores, quan li allargava el tiquet amb el preu, va veure de cara que
la persona del monopatí, que resultava ser una noieta
pèl-roja que els estava fent senyals frenètics amb els
braços, es va acostar com un llamp i PLAS, es va encastar contra les
portes de vidre.
—Ostres! —va exclamar la Leigh, tapant-se la boca amb les
mans, veient com la noia feia tentines amb les mans al nas— Que
s'ha fet mal?
—Nah —va fer el James, despreocupat, mentre es treia un
bitllet de la cartera.
—Que la coneixes? M'ha semblat que t'estava fent signes amb
les mans…
—Noooo, no crec —va dir el James, que semblava que de cop
tenia pressa—. Em cobres, siuplau?
La Leigh, veient que la noia semblava estar bé, va decidir no
sortir del mostrador i es va posar a buscar el canvi. Però aleshores
la noia va tornar a picar el vidre, aquest cop amb el puny.
—James! —va cridar la pèl-roja—. James, m'has
vist? M'he trencat el nas, James?
El James es va tapar la cara amb les mans, avergonyit.
—Segur que no la coneixes? —va riure la Leigh.
—És una… parenta… llunyana.
—James! —va tornar a cridar la noia, saludant-lo alegrement
ara que ell la mirava—. Hola! Ja sé anar en monopatí,
has vist?
—Vols fer el favor de parar de cridar? —va exclamar el James,
furiós, i va anar a obrir la porta a grans gambades, mentre la Leigh
s'aguantava el riure. Allò li sonava molt a germana
petita—. És una porta normal i corrent, Lily, estires i
empenys, quina necessitat hi ha de donar aquests cops?
—Ahhhh, que havia d'estirar… —va dir la noia,
entrant amb el monopatí a la mà—. Què fas?
—Treballar! —va exclamar el James—. A diferència
d'altres!
—De debò? —va fer la Lily— Jo que em pensava que
estaves lligant amb aquesta noia…
—Ja marxem! —la va tallar ell, resolut, i la va tornar a
empènyer cap a fora—. Queda't el canvi! —li va dir a
la Leigh—. I bon dia!
La Leigh es va quedar parada amb les monedetes del canvi a la mà
veient com el James i la noia s'allunyaven. Què acabava de
passar? S'acabava d'emportar a la seva germana de la vergonya? Va
fer una petita rialla quan va tornar el canvi al seu lloc i aleshores la va
veure: a sobre el mostrador, verda, oblidada… Va considerar si
sortir o no del mostrador per una simple poma. Però no podia pas
deixar que el James es quedés sense berenar, no? Era immoral fer
passar fam a algú…
Així que va posar el cartellet de "De seguida torno" al
mostrador, en va sortir per una porta del lateral, va agafar la poma i va
sortir corrent per la porta de vidre.
* * *
—Es pot saber què hi fas, aquí? —va demanar el
James a la seva germana, mentre s'allunyaven pel carrer.
—Venir-te a veure —va contestar ella, pujant de nou a
l'skate—. Has vist que ja sé anar el monopatí?
—No hi saps anar —va sospirar el James, agafant-la per les
espatlles i dirigint-la perquè no xoqués amb ningú.
El monopatí havia estat el regal d'aniversari de la Lily
d'aquell any. En realitat el seu aniversari era al setembre,
però com que al setembre ja era a Hogwarts i la Lily es posava
hiperpesada preguntant a tothom dos mesos abans què li regalarien i
fent llistes de coses absurdes, els seus pares li havien regalat el patinet
abans d'hora perquè a) pogués aprendre a fer-lo servir
abans d'anar a Hogwarts i evitar que la McGonagall l'enviés
a casa d'una coça i b) els seus pares havien pensat que era
l'artilugi més inofensiu entre el mar d'armes de foc que hi
havia a la llista de regals potencials que havia preparat.
Feia una setmana que el tenia, i encara no el dominava, però no pas
perquè no hi posés ganes.
Van sentir algú cridar darrere d'ells.
—Ei! Ei! James! Espera!
El James es va girar per veure com la Leigh els atrapava corrent amb la
seva poma a la mà. Se l'havia descuidat.
—Ai, hola! —la va saludar amb un somriure—. Ostres,
gràcies per la poma, ni me n'havia adonat…
—De res… mmm… té.
La Lily se la va quedar mirant amb desconfiança.
—Has sortit només per tornar-li una poma?
—Ehhh… La vitamina C és molt important —es va
defensar la Leigh.
—Ja —va fer la Lily amb un somriure tort.
La Leigh va fer uns passets enrere.
—Gràcies per… —va començar el James.
—Jo hauria de… —va dir ella a la vegada.
Van callar i es van mirar, nerviosos.
—Surto a la una —va dir de sobte la noia.
—Ah… —va fer el James, mig tallat, que no s'ho
esperava.
—Això és que vol quedar amb tu —li va explicar
la Lily, pràctica.
—Sé llegir entre línies, gràcies! —va
exclamar el James—. Vés a empotrar-te contra alguna porta!
Quan la Lily es va haver allunyat una mica, sorruda, el James va tornar a
posar el seu posat fatxenda.
—Jo treballo tot el dia —va explicar-li a la Leigh—.
Però els divendres a la tarda estic lliure. Et vindria de gust anar
a prendre un gelat o alguna cosa?
—M'agraden els gelats —va somriure la Leigh.
—Perfecte, doncs… ens anem veient i quedem amb el lloc i
l'hora!
—Molt bé —va assentir ella—. Fins demà!
I el James es va quedar mirant com tornava corrent a l'oficina de
correus. Poc després va notar una presència darrere seu.
—És guapa —va admetre la Lily—. Com es diu?
—Hòstia el nom! —va exclamar el James, donant-se un cop
al front—. Me n'he oblidat de demanar-li!
—Ets un fantasma —li va retreure la Lily, mentre reprenia el
camí amb ell.
—Mira qui parla, la senyora sensata… i es pot saber
què hi fas, amb el monopatí tan lluny de casa?
—Ara fliparàs, però hi ha unes màquines muggles
que et porten per sota terra allà on vulguis! Es diuen
"metros" —va burlar-se la Lily.
—Em refereixo a per què has vingut fins aquí. Jo
només tinc una hora lliure, al migdia, ja ho saps, no puc estar per
tu. A més, als papes no els agrada que estiguis sola tan lluny.
—No em passarà res —va treure-li
importància ella.
—Això ja ho sé, patim pel que els pot passar als
altres! Ara anem a dinar tots dos a la Marmita Foradada, i tu et
quedaràs a la Ronda d'Allà fins que et vingui a buscar a
les sis.
—Està bé —va accedir la Lily—. Puc anar a
la botiga del tiet George?
—Sí —va accedir el James—. Així et pot
donar un cop d'ull.
—Necessitaré diners, perquè si no
m'avorriré i tindré ganes de marxar… —va dir
la Lily, amb posat innocent.
—En sèrio, Lils? Xantatges, ja?
El James es va treure la cartera i li va allargar vint lliures.
—Que et durin tota la tarda —la va advertir—. I a la
Ronda hi ha molta gent que ens coneix i et vigilarà. El Frank, el
tiet, l'Andrea, com em n'enteri que n'has feta
alguna…
—Que síii, pesat, que em portaré bé.
—Com és que m'has vingut a torturar a mi amb la teva
presència, en comptes de l'Albus? —va voler saber el
James.
—És que a Sant Mungo hi ha molts vells… i
malalts… i l'amic de l'Albus em mira raro…
L'Albus estava fent d'ajudant a Sant Mungo, juntament amb
l'Scorpius Malfoy i la Rose. Les places els les havia aconseguit el
senyor Malfoy, que tenia accions de l'hospital, i volia que el seu fill
fos sanador, tant si li agradava com si no. L'Albus li havia
demanat a l'Scorpius com a favor personal si hi podia colar
també a la Rose, que sí que volia ser sanadora, i de rebot a
ell, que es marejava només de veure sang, però necessitava
uns dinerets per l'estiu i era l'únic lloc on podia
encolomar-se a última hora.
—Sí, als pobres malalts només els faltaries tu…
—va sospirar el James.
Van arribar a la Marmita Foradada poc després i van anar a saludar
el Frank, que era la barra. La Hannah, la seva mare, i dues noies
més s'encarregaven de les taules.
—Bon dia, senyor barman —el va saludar el James—. Com
anem?
—De puto cul, anem —va remugar el Frank—. Maleït el
dia de que la mare va deixar que l'Alice anés a passar dues
setmanes a Atenes… mira com estem!
I sí, allò estava de gom a gom. L'Alice, com havia dit
el Frank, era a Atenes. La versió oficial era que anava a veure la
seva millor amiga, a qui el Neville i la Hannah adoraven perquè els
semblava molt bona influència per a la seva filla. La versió
real, que només els magatotis coneixien, era que havia anat a Atenes
a refregar-se amb el seu noviet de feia gairebé dos anys. De vegades
al James li venien ganes d'explicar-ho al Neville, però
després es recordava mentalment que a ell no li agradava l'Alice
i que no n'havia de fer res de la seva vida privada.
—Veig que has vingut amb la Lily —va observar el Frank, mentre
eixugava gots—. Avui anem de cul o sigui que us recomano frankfurts.
Calentets, bons i fàcils de fer. Poseu-m'ho fàcil,
siusplau.
—Vinga, posa'n dos —va accedir el James amb un
somriure.
—Saps que el James té una cita? —a la Lily li van
faltar cames per explicar-ho.
—Ah sí? —va saltar el Frank, encuriosit—. Amb
qui? La de correus?
—La mateixa —va somriure satisfet el James.
—Que bé que t'ho montes…
—Estic una mica nerviós, la veritat; des de l'Elektra que
no tinc cap cita amb ningú… on és la Geena quan se la
necessita?
—A la platja, amb una que jo sé… —va respondre
el Frank—. I jo aquí! Quina barra!
—Quan ens tornarem a reunir tots quatre? —va preguntar el
James que, de fet, en tenia molts ganes.
—La G vindrà cap aquí amb l'Alice en dues setmanes
i es quedarà fins al setembre —va explicar—.
Possiblement tindrem l'enorme plaer de tenir el Paris aquí,
també —va afegir amb un somriure forçat—. I si
les coses van molt, però que molt bé, potser fins i tot i
tenim un nòvio nou de la Geena i ens ho passem tots bomba i reventem
de la felicitat.
El James va tenir la delicadesa de no contestar i fer veure que no havia
notat que el Frank havia trencat un got de "tanta felicitat".
* * *
El James va mirar-se el rellotge quan finalment va poder sortir de la
Conselleria d'Afers Màgics. El fill de puta del senyor Willikins
l'havia fet quedar a ordenar un arxius i ho havia hagut de deixar a
punt pel dia següent. Gairebé una hora més tard, sortia!
Quines penques. I li pagarien les hores extra? Ha! Li feia gràcia
imaginar-se només demanant-li al senyor Willikins que li
deixés compensar les hores i sortir una mica abans
l'endemà. Ni de conya.
Aleshores va recordar que suposadament havia d'anar a buscar la Lily.
Li havia dit que l'esperés, però la veritat, era molt
tard. Potser havia pensat que el James s'havia oblidat d'ella i se
n'havia anat sola cap a casa.
—Frank, pots parlar? —va preguntar al seu mirallet
intercomunicador.
—Si és ràpid sí —va contestar el noi des
de l'altra banda.
—Saps si la Lily segueix aquí?
—No! He vist que sortia fa una estona, ja… l'havia de
parar?
—No, no et preocupis —li va contestar el James—,
segurament ha anat cap a casa, ja, que jo vaig tard. Gàcies
igualment.
Així que el James va fer camí cap a la parada de Charing
Cross per agafar la línia nord en direcció cap a casa, mentre
es menjava la seva poma i pensava en la seva cita amb la noia de
correus.
Quan va fer girar la clau al pany, ja va sentir que en passava alguna. Les
veus del seu pare i el seu germà arribaven des de la cuina.
També hi sentia el Kreacher remugar i el James ja es va imagina que
la seva mare devia estar cobrint algun partit de quidditch i el Harry es
devia haver encaparrat en fer el sopar ell i no deixar-li fer al Kreacher,
que estava vellet i de tant en tant se li queien les coses de les mans. Una
flaire de carn cremada decorava tota la casa.
—I si demanem unes pizzes? —va suggerir el James, entrant a la
cuina.
—Hola, James, no, no demanem pizzes —va dir el Harry—.
Sóc perfectament capaç de cuinar unes costelles, si el teu
germà em deixa concentrar una mica.
—James, ajuda'm aquí —li va demanar l'Albus,
indignat—. L'Scorpius té una casa d'estiueig al sud de
França i m'ha invitat a anar-hi l'última setmana
d'agost, que ja no treballem.
—I el papa no t'hi deixa anar —va riure el James.
—Ens va deixar anar a Dublín fa tres anys i ara no em deixa
anar a França? Què té de dolent?
—Ai, Mary, que em sembla que no coneixes el papa… no crec que
sigui el territori el que el molesta.
—Què vols dir?
El James se'n va anar directament cap al Harry, amb una rialla als
llavis.
—No vols el teu fill de vacances a cals Malfoy, eh papa?
—No me'n refio! —va exclamar el Harry—. No penso
confiar-li el meu fill una setmana al Draco Malfoy!
Aleshores va sonar el telèfon de casa, però tothom va fer
com si sentís ploure, així que el James va anar cap al
menjador a agafar-lo mentre a la cuina se seguien tirant els plats pel
cap.
—Sí?
—James? Sóc jo.
—Lily? —es va sorprendre el James—. Des d'on coi
truques? Pensava que ja eres a casa! On ets?
—Mmmm… per Scotland Yard —va respondre la veu la
Lily.
—Encara ets al centre? —es va escandalitzar el James—.
Fes el favor de tornar a casa, que sopem en deu minuts!
—M'encantaria, però tinc un petit contratemps, i
m'estàs atabalant! —va exclamar la noia—. Que
s'hi posi el papa!
El James se'n va anar cap a la cuina amb el telèfon a la
mà, rebufant.
—Però l'Scorpius és bona gent! —es defensava
l'Albus.
—No t'estic dient que no t'ajuntis amb el teu amic, Albus
—va intentava explicar el seu pare, mentre es barallava amb les
costelles—. Però ja és suficientment dolent deure-li al
Malfoy la teva plaça a Sant Mungo, com per a sobre encolomar-li el
fill una setmana!
—Però si m'han invitat ells!
—Papa! —va cridar el James per sobre d'ells dos—. La
Lily al telèfon, és al centre, vol parlar amb tu.
—Ara no puc, que no em veus? —va cridat el Harry,
estressadíssim amb la planxa i es pinces a la mà.
—Lily, està fent el sopar, què vols? —va
intentar fer-la entrar en raó el James.
—Algú m'ha de venir a buscar —va dir la Lily tota
seriosa.
—Que l'anem a buscar —va repetir el James al seu pare.
El Harry va deixar anar un moment les pinces, es va eixugar la mà,
enfadat, i li va treure el telèfon al James.
—Lily, no sé on coi ets, però si no ets aquí en
deu minuts, nosaltres sopem —li va dir, una mica fart, ja.
—Però és que papa…
—No, ara no, ens enganxes en molt mal moment.
—Ja… —va fer la veueta de la Lily—. És que
només em deixen fer una trucada…
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 12/09/2013 a les 15:22:40 #24270 He escrit 9 fanfics amb un total de 205 capítols Wiii! Doncs ja està, espero que us hagia gradat.
El nom del capítol "When shall we four meet again, in thunder, lightning or in rain?" són els dos primers versos de Macbeth, que és la meva obra de Shakespeare preferida. Us la recomano! Lingüísticament insuperable, molt entretinguda i no gaire llarga!
Comenteu molt! Espero que us hagi agradat! Petonets!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 12/09/2013 a les 15:27:53 #24272 He escrit 11 fanfics amb un total de 168 capítols PRIMERAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA (vaig a llegir xDDD)
Cassandra Ross Anònim Enviat el 12/09/2013 a les 15:42:36 #24275 Quants canviiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!
Ui ui, el nostre James te un lligue amb la noia aquesta. I mira que no demanar-li com es diu..., tot i que ella es pensa que ell es diu James Scott. ¡Scott! xD
Pobre Franck, hi haurà tanta però tanta felicitat. Pobret, m'ha fet llàstima.
I la Lily, que diu que està per allà a Scotland Yard. ¡Segur que està a dins! Però, quants anys té ella? És la única a qui no controlo. A vera com continua, a vera si puges aviat!
Petons!
Laia Weasley Enviat el 12/09/2013 a les 15:57:17 #24278 Aix... la Lily... mai canviara oi?? tot i aixi aixo es el que la fa ser unica... jeje... amb el monopatí... i la cara de vergonya d'en James.... jaajajajaja..
No m'esperava veure els germenets treballant... ei ja se que encara no coneixo la Leigh pero siusplau no l'ajuntis amb en James ALICE- JAMES forever!
Aixi que l'albus a Sant Mungo... pobrisso, home jo penso que no crec que passi res si va a casa els Malfoy (aviam sabem quin peu calça en Malfoy pero dubto que fes mal a un amic del seu propi fill)
Ai... l'Alicie, quina enxufada no? i tota la feina pel pobre Frank... Encara mentenen l'idil.li amb en Paris?? pensava que ja haurien tallat... amb les boles que li endinyava... a veure si el proxim capitol veiem la Geena, i amb una mica de sort surten l'Electra i la Sofia...
Aiai.. amb quin embolic s'haura ficat la Lily....
Fins la proximaa
Petoons!!
Clara_Weasley Enviat el 12/09/2013 a les 16:05:34 #24279 Nova fanfiiiiiic! Sóc molt feliç *-*
Primer: Tinc curiositat per si la Leigh només apareixerà en alguns capítols o si serà un personatge més important a la fanfic. De moment em cau molt bé ^^
Després, el Frank trencant un got de tanta "felicitat". Moro xDDD
La Lily... Que és la Lily. M'encanta. I el "es que només em deixen fer una trucada" em mata. Aix, a saber què ha fet xD
I que m'agrada molt el títol, i em fa molta il·lusió que vagi sobre el James, l'Albus i la Lily (M'encanta la portada, per cert, què mona! *-*) perquè els adoro els tres! I crec que ja ens vas dir que aniria sobre les relíquies de la mort, així que intento adivinar:
El James la pedra, la Lily la vareta i l'Albus la capa. (No ens enganyem, l'Albus sempre ha sigut el més sensat dels tres xD)
I... I que espero que surti més l'Albus en aquesta fic, perquè m'encanta *-*
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 12/09/2013 a les 16:06:15 #24280 He escrit 11 fanfics amb un total de 168 capítols És que només em deixen fer una trucada… xDD això de la Lily comença a ser perillosa, però que gran que és xD
T'agrada inventar-te personatges que saps que odiarem pel sol fet que es posen entre el James i l'Alice, oi? Jo veig l'Alice tornant i dient que ella i el Paris han tallat, i ja la tenim liada xDD (Pobre Frank, m'ha fet una peneta... Necessita amooooooooor)
I l'Albus, m'ha fet molta gràcia la reacció del Harry en plan no, tu no vas a casa el Malfoy, que no, que és el meu arxienemic de l'escola, coi xDD I com a persona que shipeja el RoseScorpius, m'encanta que treballin junts ^^ I l'Andrea, que m'havia oblidat d'ella ja!
Val, i Sheldon? ON ÉS SHELDON? Scott... pse, quins noms tan avorridament normals. :P
Apa doncs, suposo que això és tot (després que se m'esborrés el comentari i haver-lo de tornar a escriure -.-). Ja saps les meves suposicions sobre la ff, així que ho deixaré així, per avui!
Ah, i l'altre comentari... res, que volia ser la primera a comentar, que és el primer capítol i una ocasió especial xDD Fins el pròxim! :)
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 12/09/2013 a les 18:30:22 #24281 He escrit 9 fanfics amb un total de 205 capítols Mmmm... imagino que heu vist que hi ha un pròleg, oi...? És que només té 16 lectures mentre aquest en té 38... weird... XD
Arwen Black (Moderador/a FF) Enviat el 13/09/2013 a les 11:18:59 #24285 L'última frase... XDDDD I... "i ens ho passem tots bomba i reventem de felicitat" XDDDD Frank, ai Frank... M'ha agradat molt el capítol. "El problema va començar [...] amb una poma" vol dir que la Leigh està relacionada amb el que passarà d'aquí a una setmana? Mmm... I què haurà fet la Lily? Tinc moltes ganes de saber-ho. M'agrada la seva perseverança amb el monopatí ^^
La imatge m'encanta!! He llegit el pròleg, què guai això dels títols dels capítols :D Llegiré Macbeth.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 13/09/2013 a les 19:08:36 #24287 He escrit 9 fanfics amb un total de 205 capítols Cassandra Ross: Hehehe, si la Leigh fantaseja amb les inicials del James XD El Frank és supercute, oi? ^^ I, evidentment, a la Lily l han detingut... per això "només li deixen fer una trucada". Ella té 13 anys, començarà tercer, però fa els 14 aviat, per això ja se la veu una "noia" i no una nena, com a la fic anterior. Pujaré aviat, sí, està el segon capítol gairebé acabat.
Laia Weasley: La Lily haurà d anar canviant una mica, perquè s està fent gran i ja no és una cria de 11 anys. La verita tés que és difícil perquè és una esbojarrada i encara no tinc clar com m imagino una Lily adulta, la veritat. La Leigh… bueno. L ajuntarem amb el James… per un periode de temps limitat, com ja veurem ^^ Sí, l Albus a St Mungo, em va fer gràcia que també treballés, perquè en aquesta fic vull que torni a sortir més, com a l Exèrcit de la McGonagall, que apareixia sovint. I sí, l Alice segueix amb el Paris, tot i les boles. Al següent capítol no crec que em doni temps de encabir-hi cap excena d Atenes, tot i que volia, perquè se m allargaria massa, però sortiran al tercer, i l Elektra i la Sofia també! ;)
Clara_Weasley: Wiiiii! Merci per llegar i comentar! La Leigh només apareixerà alguns capítols i dubto que tornem a saber d ella, però no ho aseguro, perquè la veritat és que el personatge em mola força, però té res important planejat (no és com l E o la S, que seguirán sortint recurrentment, tot i que no com a protas). Sí, l escena del Frank a mi també em va semblar molt divertida ^^. El que ha fet la Lily sortirà al principi del següent capítol, que tindrà un format especial amb flashback i tal. Em sap greu que t agradi la portada perquè només hi és de moment, mentre em preparen dibuixets a mà, que m agraden més! El títol no sé si et refereixes al de la fanfic o del capítol, pero a mi m agraden tots dos XD. Endevinesmolt bé això de les relíquies, sí, per eliminació, clar ^^ I intentaré que l Albus surti més perquè, tot i que en altres ocasions vaig dir que no m agradava, la veritat és que li he acabat agafant molt de carinyo i dóna molt de joc.
Marta_ginny: Sí, la Lily comença a ser perillosa, perquè es va fent gran i les monades que feien tanta gràcia de petita, ja no fan tanta gràcia (al lector, molta; a la familia, gens). Sí, m encanta inventar personatges que odiareu. I així com us vaig dir que l Elektra us acabaría caient bé, em temo que la Leigh será un cas sense remei (per sort, no será un personatge recurrent). I… no! L Alice i el Paris no hauran tallat. Hm. Ja veurem què passa. El Frank està que trina, sí. Hihihi, i a l Albus no li passaria res, però s entén la reacció del Harry, que el Malfoy ja ha enxufat el seu fill a St Mungo, ara l invita amablement a anar de vacances… massa favors, li deurà! XD I Sheldon no és un nom normal! XDXD gràcies per comentar, bonica!
Arwen Black: Sí, em sembla que ha sigut l escena estrella, la del Frank, en veritat… XD I sí, tens raó, això que el problema va començar amb una poma és que la leigh està MOLT directament relacionada amb el que passarà més endavant que s ha vist al pròleg, efectivament, perquè la poma és el motiu que ha fet que quedin tots dos, finalment. Lo de la Lily es veurà al principi del capítol següent. La imatge no durarà perquè m agraden més fetes a mà… sorry , però us la regalo! Sí, em va semblar molt bona idea això dels noms dels capítols. Llegeix-te Macbeth, que mola ;)
anna_lovegood Enviat el 14/09/2013 a les 14:32:01 #24288 He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols Això de crear la Leigh ara que ja t'havies desfet de l'Elektra em mata xDD. Però la Leigh m'agrada (La vitamina C és molt important!) i, bé, li posa més emoció per quan per fi el James i l'Alice acabin junts, no? ^^
I si aquesta fanfic està al sisè curs vol dir que estem més a prop del FrankGeena, veritat? VERITAT? Confio que trencar el got de tanta felicitat (xDDD) és una bona senyal, ue! :D
I la Lily... Bé, és la Lily. Però la nena se'ns ha fet gran, suposo (I el monopatí de la Gia! hahahaha). Encara que si no recordo malament ja havia acabat a comissaria a la fanfic anterior, no? Al principi, al partit de Quidditch, crec xDDD
Que sigui la crònica dels tres germans m'ha emocionat! Perquè Albus *-* I més Lily, que tinc curiositat per veure com madura (Serà una rompecorazones en plan Ginny però una mica més psicòtica? xDDD). I sortiran més la Rose, l'Scorpius, l'Andrea i aquests? Perquè em queien molt bé! (I el Charlie, que se'n va fer del Charlie? o.o)
I si la Leigh està relacionada amb el que hem vist al pròleg... O.O No és una muggle normal i corrent? Més vlads? Vampirs?
Bé, doncs això, que hi ha nova fic i estic emocionada, bieeen! ^^ I volem (sí, tots) Albus, perquè és molt cuqui xDDD Fins el pròxim capítol!
ivi_potter Enviat el 14/09/2013 a les 19:39:53 #24291 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols HOLAAAA!
Fantàsticament, fantàstic! No creia pas que començaries tant aviat la quarta part, quina il·lusió!!
Vale, vale, tot té molt bona pinta. Com sempre, escrius impecablement :) Pel que fa al fil d'aquesta història, de moment m'agrada. Això que t'hagis saltat un curs és perfectament comprensible, de fet pensar que has d'escriure alguna cosa per cada any... mare meva! I la teva afirmació que tens coses pensades per després de Hogwarts m'agrada molt!
M'ha sorprés que la Alice continues amb el Paris, si et sóc sincera! Continuo amb el James-Alice al cap, i d'això ningú m'en treurà! Ah, i en James no ha lligat amb ningú més després de l'Elektra, no m'ho crec! M'ha encantat la frase del Fran, "reventarem de felicitat" jajaja boníssim la veritat! I la Lily segueix com sempre, una lianta de c*llons.... Espero que això de la única trucada no hagi estat una liada molt molt gran, en fi, ja ho veurem!
Molts petons! :)