Enviat el dia 30/07/2013 a les 02:26:40
Última modificació 30/07/2013 a les 02:26:40
Tots els capítols de L'assignatura dels ous
< Anterior capítol ||
El Niu era una residència més gran del que s’esperaven, ocupava una torre sencera de Hogwarts, des de les masmorres fins a la part superior, on s’hauria ubicat la mussoleria. En Fred començava a estar una mica mosquejat per tot plegat, mentre anava inspeccionant l’ou que la Katie duia entre els braços.
- Es pot saber què coi et passa Fred? El gastaràs de tant mirar-lo.- Va remugar la Katie cansada de l’escrutini al que en Fred estava sotmetent l’ou.
- Ara sense bromes Katie, has vist com n’és de gran aquest lloc? És massa gran només per a una colla d’estudiants, pensa que les residències de Hogwarts són molt més petites i a dins hi ha tots els estudiants de set cursos d’una mateixa casa. Si aquest lloc és tan gran, ben segur que no deu ser per que nosaltres tinguem més espai per esquivar els llardosos de Slytherin, possiblement sigui per que de dins d’aquests ous sortiran unes bèsties descomunals!- tot això ho va dir tal qual raja, i amb la cara més seriosa que un Weasley pot arribar a posar. Ho deia tan convençut que la Katie no va poder evitar llençar una ràpida mirada a l’ou per veure si havia crescut, o hi havia res que fes sospitar que d’allà dins en sortiria un troll.
- Doncs jo germanet espero que surti una bestiola divertida d’aquí dins, a veure si així aconseguim animar a aquesta colla d’apalancats de setè- va afegir en George que pujava tan tranquil amb el seu ou, seguit d’una Leanne enfurismada que feia levitar l’equipatge de tots dos, que ell havia deixat oblidat enmig d’un passadís feia força estona.
En Fred no va semblar quedar gaire convençut amb el comentari despreocupat del seu bessó, però en veure la Leanne i l’equipatge va caure en el fet de que ell portava una bona estona carregant a pes tots dos baguls, com el pringat més gran de Hogwarts. La Katie, que va entendre de seguida el que pensava en Fred no va poder evitar riure i afegir:- Em pensava que et volies posar en forma, com has agafat les coses tan decidit...noies, aquí teniu en Fred Weasley el catxes de setè, que porta a pes dos baguls fins la part més alta d’una torre i llavors cau en el fet que pot fer levitar les coses! Jeje-. Òbviament a partir de llavors cadascú feia levitar el seu equipatge i anaven fent torns per portar l’ou.
A en George i la Leanne els va tocar una de les habitacions més baixes de la torre, amb una terrasseta força gran que tenia vistes al llac, es tractava d’una habitació molt espaiosa amb un llit un armari i una taula d’estudi a cada punta, i un petit sofà i una tauleta al centre, a la paret de la dreta hi havia la porta que portava al lavabo que els tocaria compartir.
En canvi a en Fred i la Katie els va tocar l’habitació de dalt de tot de la torre, possiblement per mantenir ben separats als bessons Weasley i que els seus companys poguessin estar tranquils, va pensar la Katie. Aquesta habitació era una mica més gran que la d’en George i la Leanne, però la distribució venia a ser la mateixa; la única diferència eren les vistes des de la terrassa, ja que aquesta envoltava tota la part superior de la torre, de manera que des d’allà es veien tots es terrenys que hi havia al voltant de Hogwarts.
- Jo el llit de l’esquerra!- va dir en Fred deixant caure la seva motxilla damunt el llit i començant a obrir el seu bagul per encabir les coses a l’armari.
- Com vulguis...,per això no discutirem.- La Katie que havia carregat l’ou durant l’últim tram d’escales estava buscant un lloc on acomodar-lo, però veient que no els havien preparat cap niu per posar-lo es va limitar a deixar-lo damunt el coixí del seu llit.- Després m’hauràs d’ajudar a buscar-li lloc a l’ou Fred, vas llest si et penses que tota la feina la faré jo!- I dit això amb un senzill toc de vareta va dir: Ordino!- I totes les seves coses van sortir disparades a endreçar-se al seu armari i taula d’estudi.
El Fred se la mirava, mentre es barallava amb una camisa que no li acabava de quedar ben penjada al penja-robes i pensava per quina raó a ell no se li havia acudit fer un encanteri tan senzill, així que imitant a la seva companya va acabar d’endreçar les seves coses per mitjà de la màgia. Ara que tots dos havien acabat de situar-ho tot al seu lloc, els quedava la part més complicada, on posar aquell ou?
- I si fem torns per dormir amb ell? Avui te’l quedes tu i demà dormo jo amb ell, així el dia que la bestiola neixi, ja s’haurà acostumat a nosaltres.- Va fer en Fred
- Au ves! I si a mitja nit l’aixafem estirant-nos a sobre, o se’ns cau dalt a baix del llit?- Si ens quedem sense ou ja l’hem ben pifiat. Jo crec que li hauríem de fer un niu o alguna cosa semblant, per tal que estigués calentó i protegit.- Rumiava la Katie en veu alta.
El tema d’on posarien l’ou era més complicat del que es pensaven, a més a més, hauria d’estar amb ells tot el dia i no el podien dur en braços tota l’estona.
- Ja ho tinc! Segur que a la Sala de les Necessitats hi trobarem el que ens fa falta! Si l’obrim pensant en el fet que necessitem un niu especial pel nostre ou, segur que la sala ens proporcionarà allò que necessitem!- Va dir en Fred, mentre engrapava l’ou i començava a estirar la Katie, per tal que l’acompanyés a la sala.
La veritat és que havia d’admetre, que era una bona idea; la Sala sempre responia davant les necessitats de la persona que la buscava així que només havien de cercar-la amb la idea d’allò que necessitaven. Va ser així com en poca estona es trobaven tots dos passejant amunt i avall per veure si apareixia la porta de la sala, però no va ser fins al cap d’un quart d’hora ben bo que aquesta va fer acte de presència. En obrir la porta de la sala, cap dels dos esperava trobar allò que van veure, un munt de passadissos plens a vessar de trastos que aneu a saber qui havia anat deixant; semblava ben bé que algú s’hagués dedicat a ficar a la Sala de les Necessitats tot allò que ja no li feia falta o no volia que els demés veiessin. En Fred i la Katie es van posar a passejar per la sala, més encuriosits per tot allò que els envoltava que amb la intenció de trobar quelcom que els ajudés amb el seu ou.
-Mira una escombra de l’any de la pera!- Deia en Fred mentre agafava un pal d’escombra que es va esmicolar entre les seves mans- si, certament era molt vell.-
-Ep! És l’equipament de Quidditch de Slytherin, deu ser molt antic no et sembla? Jeje, portaven una túnica ajustada fins a la cintura com un vestit.- Reia en Fred.
La Katie s’ho anava mirant tot com si es tractés d’una gran muntanya de tresors, tot allò havia estat amagat per altres estudiants durant molts i molts anys, era increïble! Hi havia envasos amb etiquetes il·legibles de pocions fetes feia molt de temps, llibres d’història de la màgia que els seus propietaris havien desterrat, equipaments de Quidditch ridículs que els anteriors membres dels equips havien fet desaparèixer per la vergonya de dur-los posats, un armari vell i buit, gàbies d’òlibes, una motxilleta porta-bebès, abrics, articles de broma... – Ep! Mira Fred! Ja sé com traslladarem l’ou amb nosaltres durant tot el dia!- Va fer la Katie tot agafant la motxilleta porta-bebès i fent-li desaparèixer els forats per les cames dels nadons.- Amb això serà molt còmode carregar l’ou i amb la nostra escalfor corporal la criatura anirà creixent la mar de bé! Mira que bé que queda, au d’aquí una estona fem canvi i la portes tu!
En Fred es mirava la Katie amb cara d’horror, de veritat es pensava que ell portaria una motxilla per carregar nadons amb un ou a dins? La seva reputació se’n aniria en orris! – Au Bell! Que t’ho has cregut, això no m’ho poso ni de conya jo!- Va fer tot tombant per un passadís a veure si trobava alguna cosa millor, no obstant no va poder caminar gaire tros, que una mà el va aguantar per l’espatlla. –Escolta’m bé W-E-A-S-L-E-Y, si no fos per mi ara mateix estaries de camí cap a casa amb el teu Snape-pollet així que me’n deus una i et posaràs aquesta motxilla sense queixar-te i m’ajudaràs a cuidar l’ou sense remugar, ha quedat clar?!!!- La cara de la Katie, no deixava lloc a dubtes, i la paraula Weasley dita tan a poc a poc va inquietar molt a en Fred, certament li’n devia una, així que no li va quedar altre remei que acceptar. –Apa, porta la motxilla aquesta, però el niu el trio jo, que també és fill meu!- I dit això, va arreplegar una capsa plena de palla que algú havia deixat a la sala amb tot de boles de vidre a dins (segurament algun estudiant no gaire aficionat a les classes d’endevinació), en va treure les boles i la va donar a la Katie. –Ben trobat! Jo crec que servirà, tot i que ara quan arribem hi podem ficar una tovallola perquè li doni més escalfor. Au marxem!
Ja estava sortint per la porta quan va sentir un gran terrabastall i va veure com una de les prestatgeries queia al terra amb tot el que hi havia als seus prestatges,- per les barbes d’en Merlí! Es pot saber què fas Fred?!
-De veritat esperaves que deixés aquesta joia aquí? Ni parlar-ne, segur que en podrem treure algun profit, jeje!- I dit això va sortir per la porta tot carregant els uniformes de Quidditch de l’equip d’ Slytherin de feia potser 80 anys (aquells que semblaven vestits).
&nbs p; Al final semblava que s’havien organitzat prou bé, ja ho tenien tot a lloc i l’ou descansava al seu niu de palla, on en Fred hi havia acabat ficant una bufanda de Griffindor, segons ell perquè la “bestiola” sabés a quina casa pertanyia.
La convivència tampoc era res tan insuportable com ells havien pensat, es toleraven força i miraven de no fer-se nosa l’un a l’altre, tot i que això de vegades és complicat...
- Vooooooools sortir del lavabo d’una vegada?????!!!!! M’estic pixant Bell i t’asseguro que abans de fer-m’ho a sobre ho faig al teu llit! Katie, surt d’una vegada! – Deia en Fred que portava una bona estona esperant a la porta del lavabo. La Katie mentrestant estava a dins barallant-se amb els cabells que havien perdut el seu color castany habitual i ara mateix tenien una estranya tonalitat magenta.
- Ves a la merda Fred!!!!- va fer tot sortint del lavabo.- Es pot saber què hi has ficat al meu pot de xampú? Així no puc anar a classe, ja pots donar-me un remei o t’asseguro que aquesta me les pagaràs.
Ara mateix la cara d’en Fred era tot un quadre, havia perdut les ganes d’anar al lavabo i contemplava embadalit a la Katie, que embolicada només amb una tovallola i amb els cabells molls caient-li per les espatlles li cridava alguna cosa; la visió rotllo “anunci d’herbal essence” l’havia impactat tant que no estava escoltant res del que li deia. –Estàs guapíssima!- Se li va escapar a l’últim moment a en Fred. Tot seguit, en adonar-se del que havia dit va entrar al lavabo abans que la Katie sortís de l’estat transitori en que havia quedat ella ara.
-----
- Déu meu Katie, què t’hi ha passat als cabells!!!- Es va exclamar la Leanne en veure-la entrar al gran menjador, amb els cabells lligats en una cua de cavall, amb l’ou ficat dins la motxilleta porta-bebès i amb la seva motxilla plena de llibres penjant d’una espatlla. En Fred la seguia a una distància prudencial i ara si, rumiava sobre què li havia passat a la Katie als cabells ja que no tenia present haver-li posat res al xampú; francament hi rumiava perquè la Katie l’havia amenaçat amb fer-lo carregar l’ou toooot el temps fins que naixés la criatura, si no li donava una solució.
- Déu ni do, Katie! Si sembla que t’hagi caigut tot un got de batut de mores al cap.- reia en George, que estava assegut al costat de la Leanne i recol·locava el seu ou dins d’un bosso horrible que li havia regalat una tieta llunyana feia molt de temps (es pensava que els bessons eren en Fred i la Georgina, així que va pensar que un regal femení li vindria bé a la nena) i que fins llavors els havia servit a en Fred i a ell com a paperera.
- Si, si, tu riu George, però ben segur que tu també hi tens alguna cosa a veure, així que ja podeu anar pensant en què m’heu fet i posar-hi una solució immediata!
&nbs p; Les classes d’aquell dia van transcórrer sense massa problemes, llevat d’alguns comentaris dels alumnes d’Slytherin envers la nova coloració de la Katie. Aquesta, ja començava a cansar-se de tantes burletes i no deixava de donar voltes al fet que en Fred i en George no sabessin res dels seus cabells i argumentessin tota l’estona que a ella no li havien fet provar cap broma sense que ho sabés. A tot això, mentre es dirigien al camp per fer la prova anual per entrar a l’equip de Quidditch, van veure un parell de nenes de primer de Griffindor, una amb el mateix color de cabell de la Katie i l’altra amb un color verd intens.
- Trish! Què t’hi ha passat als cabells? Com pot ser?- Va fer la Katie atansant-se a la més menuda de les dues nenes.
En Fred i en George es van mirar una mica sorpresos de que la conegués i es van aturar a escoltar la conversa, ja que començaven a lligar caps. Aquella nena s’assemblava molt a la que s’havia quedat la bossa de caramels mutants per compartir-la amb les seves amigues (òbviament es tractava d’un nou article de broma per la seva botiga).
- Oh! Hola Katie!- va fer la Trish una mica nerviosa mentre mirava com els cabells de la seva germana també tenien aquell color magenta.- La veritat és que....em promets que no t’enfadaràs i no ho explicaràs als pares?
- Trish Elisabeth Bell!!!! Com es pot ser tan burra! Has fet de conillet d’índies dels bessons? El que no entenc és perquè els meus cabells també han canviat de color, no en tenies prou amb desgraciar-te els teus que també havies de modificar els de la teva germana gran?
Ara sí que estaven perduts, els bessons reculaven silenciosament abans que la Katie es girés, calia ser despistats per no saber que la nena que s’havia quedat els caramels era germana de la Katie, la veritat és que s’assemblaven força, si no fos per l’alçada i per l’expressió de pànic de la Trish i de ràbia de la Katie. Llàstima que no van apretar a córrer a temps. – Fred i George Weasley què ens heu fet?!
- T’asseguro que no sabíem que éreu família, sinó no li hauríem donat els caramels! – va fer en George mentre s’allunyava un parell de passes de la Katie- i tranquil·la que en un parell de dies l’efecte desapareixerà, només heu de tenir paciència i rentar-vos el cap amb babes de llimacs gegants dos cops al dia.
La cara de la Katie era tot un poema, ara ho recordava! La bossa de caramels de la Trish, la Trish dient-li que no li donava cap per tastar, ella pispant-li un a l’últim moment i ella menjant-se el caramel feia unes hores en llevar-se del llit. En Fred tenia raó, no li havia donat res a ella, s’ho havia fet tota sola; no obstant, no els perdonaria que experimentessin amb la seva germana d’onze anys.
- Té! El portaràs la resta de la setmana, com a càstig per haver donat a provar un article de broma a la meva germana petita, i dóna gràcies que no vagi de cap a la professora McGonagall!- i dit això va continuar el camí cap al camp de Quidditch, deixant a un Fred carregat amb l’ou i donant gràcies al cel perquè no li havia arrencat el cap.
Molt bé, ara sabia alguna cosa més de la Katie, que tenia una germana i que ell l’havia fet servir de conillet d’índies, però això ho podia passar per alt; segur que la seva germana li podria explicar moltes coses per que les bromes que li gastés a la Katie no fossin les repeticions de cap idiota pre-adolescent.
Estaven fent un escalfament previ abans de la prova, i havien decidit deixar l’ou dalt de tot de les grades, de manera que mentre volaven el podien anar vigilant. Aquell any amb la tornada dels bessons a l’escola hi havia encara més gent que volia formar part de l’equip de Quidditch; la Katie Bell, la Ginny Weasley, la Demelza Robbins i en Pau Parra (és de la opinió de que si està dins l’equip de Quidditch podrà conèixer millor a en Harry i fer-li unes fotos increïbles, estarà enamorat?), es presentaven per les places d’encistelladors; en Fred, en George i en Seamus Finnigan, es presentaven per les places de batedors, i en Ron i en Cormac Mc Laggen es presentaven per la plaça de guardià, i òbviament en Harry Potter es faria càrrec de la plaça de caçador i a la vegada seria el capità de l’equip. Les proves d’ingrés a l’equip van anar força de pressa i no van decebre a ningú (val a dir que la majoria dels Griffindors havia anat al camp a veure com la família Weasley al complet es disputava les diferents places de l’equip), els bessons van recuperar sense massa problemes les seves posicions de batedors, la Katie i la Ginny van demostrar que treballaven molt bé juntes i juntament amb la Demelza van aconseguir les places d’encistelladores, la part més complicada li va tocar a en Ron que degut als nervis semblava que no se’n sortiria, tot i que a l’últim moment unes jugades horribles d’en Mc Laggen van atorgar-li la posició de guardià sense cap mena de dubte.
-Molt bé nois, gràcies a tots per participar a les proves de selecció; recordeu que tot i no haver estat escollits per formar part de l’equip no heu de deixar de practicar ja que molts prometeu i possiblement l’any vinent en formeu part.- Va dir en Harry per acomiadar-se d’aquells que no havien estat seleccionats i donar per finalitzada la selecció de jugadors de l’equip de Griffindor. – Els membres de l’equip podeu anar a deixar les vostres escombres i proteccions als vestidors on ja teniu preparades les taquilles amb els vostres noms. I no us relaxeu que ben aviat començarem els entrenaments.
Airu_bruixa Enviat el 30/07/2013 a les 02:29:32 #24180 He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols Déu meu, ja tenia oblidat aquest fic i l'altre dia fent neteja a l'ordinador el vaig trobar, la veritat és que em va fer molta gràcia i com tenia el tercer capítol escrit he decidit penjar-lo. Sento haver trigat tant...
Ara estic força engrescada escribint a veure si trigo menys en penjar el següent del que he trigat amb aquest.
Espero que us agradi!
