Ron Weasley - (Capítol 1, "La festa de comiat", 1a part)
Escrit per Lily Weasley
Enviat el dia 29/08/2005 a les 16:37
Última modificació 01/09/2005 a les 17:16
Tots els capítols de Ron Weasley
Pròxim capítol >


(Capítol 1, "La festa de comiat", 1a part)

En Ron estava estirat al llit mirant el sostre. Feia hores que hi pensava i no sabia pas que fer. La festa de comiat de l'Hermione era a les 7 de la tarda i ell encara no havia decidit si hi aniria.
Feia molt de temps que coneixia a l'Hermione…..7 anys!!Com passa el temps…encara recordava quan ella va entrar al compartiment del Hogwarts Express buscant la granota d'en Neville…i ara..després de tot aquell temps…ella se n'anava!!!
Feia anys que tenia aquell mal de panxa cada cop que la veia, que havia après tots els seus moviments, que reconeixia el seu caminar, el seu riure.....però mai havia sigut capaç de dir res...ni tan sols el Harry ho sabia, tot i que s'ho imaginava.
A en Ron tot això li feia mal, sobretot ara que sabia que no hi podia fer res...L'Hermione marxava l'endemà al matí cap a Bulgària a fer un màster en magimàtica i no sabia quan la tornaria a veure. En canvi en Krum podria estar amb ella cada dia!!Tots aquells pensaments el torturaven....
Finalment en Ron es va decidir; es va acostar cap a la llar de foc, va agafar una mica de pols migratòria i es va dirigir cap a casa l'Hermione, a Londres.
Quan va arribar estava ple de gent...l'Hermione coneixia a moltíssima gent i tothom volia despedir-la. En Ron es va acostar al grupet que formaven en Harry, en Neville i la Ginny. Tots el van saludar alegrement. De sobte en Ron va sentir aquell riure familiar...l'Hermione era a prop...Ell podia reconèixer-lo fàcilment, feia tant de temps que la coneixia!!Va buscar-la amb la mirada i la va trobar parlant amb la Parvati. Ella, com si hagués llegit els seus pensaments, es va girar i li va somriure. En Ron va quedar bocabadat i va ser incapaç de reaccionar.... L'Hermione va deixar la Parvati i s'acostava directament a ell...
- Hola Ron! Creia que no vindries!!!!Com estàs?
- Hola!No m'ho podia perdre per res del món...ja ho tens tot a punt ?
- Gairebé, només he de posar unes quantes coses més al bagul i ja estarà llest.
En Ron es va quedar mirant fixament la noia...no s'ho podia creure!Realment se n'anava i ell no hi podia fer res....
- Hermione...
En Harry es va acostar.
- Ei! Abans de marxar ha de ballar un últim ball amb mi senyoreta!!
- Harry!jejje i tant i tant!Ron perdona un moment, ara torno!
En Ron va quedar allà al mig palplantat, maleïnt en Harry de totes les maneres que se li acudien.Es va aseure en una cadira contemplant com ballaven els seus dos millors amics. Ell ni tan sols era capaç de treure-la a ballar....
En Harry era tan diferent d'ell. Ell ja havia sortit amb la Xo quan feien cinquè i ara feia dos anys que sortia amb la seva germana, la Ginny i semblava que els anava d'allò més bé. Ell en canvi, gairebé mai s'havia acostat més del necessari a una noia...En realitat l'única noia que coneixia bé era l'Hermione...
El ball es va acabar i en Harry va agafar la Ginny per ballar amb ella. L'Hermione es va acostar i es va asseure al costat d'en Ron. En Ron es va posar la mà a la butxaca i en va treure un tros de pergamí..
- Hermione.....això es per tu...llegeix-ho quan ja hagi marxat.
La noia el mirava fixament entre intrigada i encuriosida.
- He de marxar...que tinguis bon viatge i una bona estada.
El noi es va aixecar i va començar a caminar.
- Ron!!
L'Hermione es va acostar
- Gràcies per tot!Jo també us trobaré a faltar....
En Ron es va acostar i la va abraçar. Després li va fer un petó al front i es va començar a allunyar mentre una llàgrima li lliscava per la galta.. L'Hermione que se'n va adonar, va notar un nus a la gola.....Els comiats no agradaven a ningú! Llavors va començar a obrir la nota d'en Ron.




"Lluita pels teus somnis perquè tard o d'hora es compleixen"

Et trobaré a faltar...

Sempre teu,


RON


Llegit 1283 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)