Capítol 14: Proves

Un laberint.

Aquesta era la segona prova per a l'Elit de l'Ala Nord, que ja estava gairebé completa. Ja eren 23 els alumnes que competien pels 9 llocs que hi havia per als finalistes. Dos alumnes més i es tancaven les possibilitats per a qualsevol d'entrar-hi.

I, mentrestant, la Julie estava empatada amb en Liam a 7è lloc. Aquest cop, però, la prova era individual, i s'havien de desfer tots els empats.

El funcionament de la prova era senzill. Per ordre de puntuació en la prova anterior, entrarien al laberint amb un minut de diferència. L'entrada era la mateixa, però entre els alumnes no es podien veure, un cop dins. Havien d'aconseguir arribar a la sortida, on trobarien els professors.

El sistema de puntuació canviava. El que quedés en primer lloc aconseguia 15 punts, el segon, 12, el tercer, 10 i cada un dels següents un punt menys fins a arribar a 0.

-Quina ràbia! Ens perdrem el partit Gryffindor-Hufflepuff...

-Bah, no et preocupis. És Hufflepuff. Guanyarà Gryffindor.

-Amb el Diggory de capità? Espera't. Encara no està tot dit. I no és que no confiï en el meu germà, eh?- va dir la Julie.

Una veu estrident va interrompre la seva conversa.

-Un laberint! M'encanta! No és per res, però segur que guanyo.

-No cridis victòria tan aviat, creguda- va continuar una altra veu, molt més melodiosa-. No et penso deixar guanyar tan fàcilment. Se'm dóna bé, això...

-Uuuuuuh!- va cridar la Mei-. Això sí que és una baralla d'egos... Jo aposto per la Gregory.

-No hem de menysprear la Desi- va contestar en Mike-. Pot ser molt creguda, però té cap. Si diu que pot guanyar és perquè sap que pot fer-ho.

-Si en Mike ho diu, me'l crec- va dir la Marta-. Però estem tirant la tovallola molt aviat, no trobeu? I si guanyés algú de nosaltres?

-No sé tu- va fer la Julie-, però els laberints no són el meu fort. Si no se'm donen bé sobre el paper, com vols que en passi un?

-Hem sentit una conversa de la Ruella i el Mundass, abans. Es veu que no creuen que ningú surti abans que es pongui el sol. El camí més curt supera els 6 km. Per tant, qualsevol podria guanyar. Només has de buscar una estratègia.

-I fer servir l'estratègia d'Ariadna al laberint del minotaure? No estaria malament...

-Si vols dir deixar rastres màgics, oblida-te'n. Ens agafen les varetes. I qualsevol rastre no-màgic que deixis serà eliminat pels altres.

-I quin tipus d'estratègia representa que hem de fer servir?

-Mental. Memòria, visió espaial.

-Bé, jo tinc la meva pròpia estratègia- va fer la Marta-, però no us la penso deixar... tots lluitem per un lloc als nou guanyadors. Ara som enemics.

-Eh! Ja et val!

-Sabreu la meva estratègia al final. Ja us ho ensenyaré!

-I a mi no me l'ensenyaràs ara?- li va preguntar l'Àlex.

-A tu menys que a ningú.

-Buh, Àlex, busca-te'n una altra- va dir en Heath-. O fes-li xantatge. És una altra opció.

-Sap que no hi cauré.

-Estimats alumnes, benvinguts! D'aquí dos minuts el primer participant entrarà al laberint. Els agrairem que es posin a la fila per fer-ho més fàcil. Facin l'última preparació que necessitin i preparin-se per a donar el millor de vostès. Molta sort!

La Julie es va situar al seu lloc, al costat d'en Liam i darrere de la Marta i la Mei. Va veure l'Àlex i en Mike de costat, uns llocs més enrere. La Gregory i en Heath, d'esquena, estaven darrere seu.

La primera a entrar va ser la Lydia, que va ser seguida per la Júlia, la Roser i la Winter. Després va ser el torn de la Mei i la Marta, i quan la Julie se'n va adonar, ja era dins i havia perdut en Liam de vista.

D'acord, doncs. Cap on representava que havia de tirar? Tenia tres camins: un davant, un a la dreta i un a l'esquerra.

Va decidir aventurar-se cap al de l'esquerra. Seria un dia molt llarg...

La Marta, quan va haver entrat al laberint, va calmar-se i va mirar al seu voltant. Va analitzar tot el que veia. Molt bé. Tres camins. Segons els havien dit, la sortida era a la paret paral·lela a la de l'entrada. El laberint era un quadrat perfecte. Es va agenollar a terra i va treure un paper i un llapis. Va somriure.

Al cap d'unes hores, va sortir del laberint esbufegant i vermella de tant córrer. Els professors van esclatar en un aplaudiment i ella va fer un somriure radiant de felicitat quan va veure que era la primera. Havia guanyat! 22 oponents, i ella havia estat la primera! Uns 30 minuts després, la Desi va sortir amb una cara de superioritat que va desaparèixer quan va veure que la Marta ja havia arribat.

-Com? No pot ser! Per què no sóc la primera?

-Perquè la Marta ha arribat abans que tu- va dir l'Amy Sumner amb un to i un somriure d'estar parlant amb algú que li costava entendre les coses.

-No! Però és impossible! Aquesta prova estava feta per mi!

-I has quedat segona de 23. Què més vols?

L'atac de nervis de la Desi va ser aturat per dues figures que van arribar gairebé simultàniament. La primera era la Stella Gregory.

-HA! Veus? T'he guanyat!

-Que ràpid que li ha passat l'emprenyada...- va comentar la Marta.

-Oh, d'això res. Després parlaré amb tu, maca.

-Algú em pot explicar què li he fet de dolent a la Senyoreta Tibada?

-No et preocupis- va dir-li la Matilda Wormwood-. Té una tendència clara a la irritabilitat.

La Desi es va quedar amb la boca oberta, mentre tots els professors presents reien. La professora Wormwood va anar al costat de l'Alan Sawyer i van posar-se a parlar, rient. La Marta no se n'havia adonat mai, però semblava que es portaven prou bé...

El noi que havia quedat en quart lloc era un noi tímid de Hufflepuff, que feia 2n. Havia fet molt bona feina...

Efectivament, s'estava fent fosc quan la Julie es va començar a desesperar. Per què no havia arribat al final, encara? I no tenia ni idea d'on havia d'anar... Esperava no ser l'última. En aquells moments... segur que ja no puntuava. Però quedar l'última seria tan horrible!

Estava segura que ja havia passat la meitat del laberint, però no feia gaire estona. Havia de trobar una manera d'arribar ràpid, perquè sinó es faria fosc i ja es podia buscar un bon lloc per dormir...

Al cap d'una hora, quan ja era fosc, va sentir unes veus a l'altre costat de la paret. Eren els professors! I també la majoria d'alumnes... va distingir les veus de la Marta, en Mike, la Mei i en Liam. Però allà hi havia, com a mínim, 15 alumnes. Va tirar endavant per veure si arribava a la sortida, però només va trobar un cul de sac. Va tornar enrere i ho va intentar per un altre camí. Però havia tirat bastant enrere i ja no sentia les veus. Va continuar per allà.

Quan va girar l'últim revolt, va veure la sortida.

-Julie! Quina sort que ja has arribat! Crèiem que t'havies perdut allà dins...

-He quedat última?

-No, 18a.

-Qui ha guanyat, avui? La Gregory o la Desi?

-Eh! Quina poca confiança en els teus amics...

-Que ha guanyat algú de vosaltres?

-La Marta. La Desi ha quedat segona i la Gregory tercera.

-Tu creus que la Desi s'ha de posar així? M'ha esgarrapat!- va dir la Marta, ensenyant-li la galta.

-Aquesta tia és una bèstia...

-I l'Àlex? No ha sortit, encara?

-No. En Heath tampoc. També falten la Casey, el Charlie i una noia de Slytherin de 2n.

-I ja està? He fet molta pena!

-Consola't pensant que no ets l'última...

-La pena l'he fet jo!- va cridar la Mei-. He quedat 13a! He estat la primera que no ha puntuat... Això és frustrant. Uns minuts menys i aconseguia alguna cosa!

-I tu, Mike?

-Jo he quedat 8è, o sigui que no em queixo.

Els altres alumnes van sortir. Només quedaven a dins en Heath i l'Àlex. Un dels dos s'emportaria l'honor de ser l'últim.

Una ombra s'acostava des de dins del laberint quan ja era tot fosc. Les llums de les varetes dels alumnes van il·luminar la cara d'en Heath, que sortia amb les mans a la butxaca.

-Suposo que sóc l'últim, oi?

La Julie va fer cara de preocupació. Què li devia haver passat, a l'Àlex? Potser s'havia perdut, o s'havia desmaiat, o... podien haver passat tantes coses!

Va passar una hora més i l'Àlex no apareixia. Ja feia més de dues hores que haurien de ser a dormir, i ni tan sols havien sopat. La majoria d'alumnes i professors havien anat cap al castell, i només quedaven els Desterrats, la Susan Cast, el Basil Stonewell i l'Amy Sumner.

-Julie, segur que no vols tornar amb el teu germà? Li agradarà veure't quan es desperti.

-Diu Madame Pomfrey que no creu que ho faci avui. A més, a aquestes hores em faria fora de la infermeria. Ja l'he anat a veure i sé que es recuperarà. Està acostumat a caigudes i problemes diversos... ara mateix em preocupa més l'Àlex, i encara podré ser d'alguna ajuda quan surti.

Si surt... La veritat era que, evidentment, estava preocupada pel Harry i els seus problemes amb els demèntors, i pel fet que haguessin arribat fins el camp de Quidditch. Però també tenia raó quan deia que no podia fer res per ell. I encara sentia que per l'Àlex sí que podria fer-hi alguna cosa.

-No podeu entrar a buscar-lo?- va preguntar la Marta als professors.

-És impossible. Només podrien fer-ho els senyors organitzadors, i no tenen gaire interès en recuperar l'Àlex. Nosaltres no tenim ni idea de com és el laberint. Ens perdríem, també.

-Però tenim permès entrar altre cop, tots?- va continuar.

-Suposo que sí.

-I de què ens serviria? Un cop a dins, no el podríem veure...

-No, però ell ens veuria a nosaltres. Al creuar aquesta porta, l'encanteri que fa que els de dins no es puguin veure entre ells es desfà. I si ell llancés un objecte a terra, el veuríem. Només és invisible el que porti a terra.

-Jo no el podria ajudar- va dir la Julie-. No veus que he arribat dels últims?

-Ni em mireu a mi, doncs- va dir en Heath.

-No és res d'això- va riure la Marta-. Ha arribat l'hora de deixar-vos veure la meva estratègia per a passar el laberint.

La Marta va treure un full tot pintat amb el que semblaven rectangles estrets dins d'un quadrat gran. La Julie s'ho va mirar de més a prop. No podia ser que... Era impossible!

-Un mapa parcial del laberint. Em falten algunes zones per les quals, per sort, no he passat. Creuem els dits perquè l'Àlex no hi sigui... Podem fer còpies del mapa i ens repartim les zones. Li anunciem, amplificat, el que pensem fer. Quan vegi algú, que deixi caure alguna cosa que porti a sobre. Si no l'hem trobat, d'aquí una hora venim cap aquí.

-Marta, això és una bestialitat.

Al cap d'uns minuts, la Julie era a dins del laberint que havia jurat no tornar a trepitjar. Va mirar la zona que li tocava. Molt bé, doncs. A caminar.

Estava preocupada per l'Àlex, i esperava que hagués sentit l'anunci. I si estava en un lloc pel qual no havia passat la Marta? I si estava inconscient? Potser estava passant pel seu costat en aquell moment... Un calfred li va recórrer l'espinada. Va imaginar l'Àlex, sol, sense coneixement a terra. Per què coi li havia hagut de passar a ell?

I, llavors, va sentir un so metàl·lic a la seva esquerra. Hi havia un clauer a terra. Un altre calfred.

-Àlex?- va canviar la cara de cop-. D'acord, sóc idiota, sé que no et sentiré, si hi ets... Si ets tu, llança alguna altra cosa a terra.

El següent a caure va ser una bufanda de ratlles grogues i granes.

-Àlex!- la cara de la Julie es va il·luminar. Estava bé. No li havia passat res...-. D'acord, aniré a poc a poc perquè suposo que estaràs cansat. Agafa el que has llançat i si necessites res ho tornes a llançar. Anem cap a la sortida.

Quan van sortir i per fi el va poder veure, es va adonar que estava molt blanc. El va subjectar perquè no caigués.

-Estàs bé?

-Sí, només és que m'he torçat el turmell tot solet. Sóc un patós.

-I el que ens has fet patir... va, deixa-m'ho veure.

La Julie li va treure la sabata, mentre ell feia un esbufec. Tenia el turmell molt inflat i tot vermell. Segurament no tenia res trencat, però la torçada era bastant bèstia i no li treia ningú...

La Julie va mirar l'hora.

-En uns 15 minuts sortiran els altres. Et veus amb cor d'esperar i després et portem amb Madame Pomfrey?

-Suposo...

Però la cara que feia no deia això. Així que la Julie es va aixecar i va estripar una tira sencera a la seva camisa.

-Què fas?- va preguntar l'Àlex, sorprès.

-Intentar subjectar-te el turmell. Ho necessites.

-També saps fer d'infermera? Ets brutal, Julie. T'ho he dit mai?

-Sí, unes quantes vegades. Però no et preocupis, que no et crec.

-Ho hauries de fer.

La Julie se'l va mirar amb cara escèptica.

-I per què?

-Perquè qualsevol noi que et conegués com jo estaria encantat de sortir amb tu.

Qualsevol menys tu.

-Àlex! Julie!

La Julie va alçar la mirada. Era la professora Cast.

-Sort que t'hem trobat... Molt bona feina, Julie- va fer mirant-la amb orgull-. Els teus pares haurien estat molt contents si haguessin vist la teva actuació.

La Julie es va posar vermella i es va encongir d'espatlles.

-Sembla que a la pròxima prova hauré de fer més bon paper, no? Crec que vaig últim...

Les dues noies van assentir amb el cap.

I va fer-ho. La següent prova, realitzada al cap d'un mes, consistia en una lluita contra un monstre gros i pelut. L'Àlex va quedar en primer lloc, seguit per dues noies de 2n, una de Ravenclaw i una de Slytherin, així que, en aquells moments, ell estava 5è a la classificació, mentre que l'últim lloc era per a en Heath. La classificació era encapçalada per les bessones Malfoy, que havien estat molt a prop de la Marta, en tercer lloc. La diferència havia augmentat molt al no puntuar aquella prova la Marta.

La Julie, per la seva banda, va quedar en 11è lloc i va aconseguir 2 punts, cosa que la situava en 14a posició. La Mei va aconseguir un punt, amb la qual cosa estava empatada amb la Julie. I en Mike, que només tenia els 5 punts aconseguits al laberint, ocupava un 17è lloc.

Encara faltava omplir dos llocs a l'Ala Nord, i al cap d'una setmana arribaven les vacances de Nadal. Ja en tenien ganes...

Cette force de penser que le plus beau reste à venir.________________________________________

Sí, ja ho sé: aquest final és horrible. Però la segona prova m'havia de durar mig capítol, i ja veieu... em vaig anar motivant, se'm va acudir que, ja que l'Àlex quedava últim, li podia passar alguna cosa i ho feiem més divertit xD Amb la qual cosa em vaig tragar totes les paraules del capítol. Volia que Nadal fos al 15 i se m'ha tirat tot a sobre... així que m'he limitat a fer un resum ràpid de la 3a prova.

I per què penjo avui? Perquè la senyoreta Marta 2/Mei es veu que marxa i no sap si es podrà connectar xD So... aquí em teniu :)

Què us han semblat les proves? Bueno, sé que la tercera gairebé no ha sortit, però ja vaig dir que no les descriuria totes al detall perquè em tragaria 9 capítols... La segona ja us dic que era la meva preferida xD Eh, però les altres també m'agraden eeh?

Què tal heu vist l'enfrontament Desi-Stella? Com diu la Mei, jo ho trobo una lluita d'egos important, que a cap de les dues els en falta xD I les reaccions de la Desi? (esgarrapada i atac de nervis i tal xD) A mi el que m'agrada més és com la tracten els profes. És un "alaaa, com l'odien!". I el moment Julie-Àlex? Ha estat bastant improvitzat, però el que li diu l'Àlex és bastant bèstia... És tan adorablement imbècil... xD

Suposo que ja està, doncs :) Dedico a la Marta, la Roser i la Potter_granger. Si algú llegeix i no comenta perquè no té usuari, l'animo moltíssim a fer-se'n un, els comentaris animen moltíssim! :D

Un petó,

Marta

• 	lluna_de_plata	Enviat el 25/07/2012 a les 18:47:40
  	#23478

  
  

  APPLAUCE

  APPLAUCE

   

  MOLT BEEEE!!!! està molt be Marta, i en serio tia, ets una passada :) la prova a estat molt interessant, i no em crec que ja estiguin al Nadal. Waaaa... Ha estat molt xula encara que crec... Que si a mi em fiquesis a un laberint acabaria la ultima XP

  Stella-Desi es molt interessant XP continuo apostant per la Gregory XP

  Julie-Àlex, HALELUYA!!!! Si us plau, es veu llum al final del túnel!!!

  Moltes gràcies per penjar-lo d'hora per mi :D Ets genial!!!

  Una abraçada,

   

  Mei A. Snicket

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 25/07/2012 a les 20:17:16
  	#23479	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  tenia previst que tingués 30 capítols, i si el 15 no és Nadal, anem bastant malament... xD Passem ràpid que a Nadal es descobriran bastantes coses, i tindran bastantes conseqüències. nàa, em vaig adonar que t'havia posat 13a i vaig dir "això es mereix un comentari" xD Stella-Desi és posar cara a cara les que són, per si soles, rivals dels Desterrats (en certa manera). I mola xD Ara, la pobra Desi és increïble que sigui tan llesta amb lo tonteta que pot ser xD Llum? Onde?

  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 26/07/2012 a les 00:40:57
  	#23480	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  

  tuturuturuuuuuuu! I'm here! :D (sí, cada dia se m'ocorren formes més estranyes de saludar xD)

  uoooo, el capítol mola!! Una llàstima que no allargares més la tercera prova :P

  As always, genial :D Desi/Stella m'ha encantat hahahahaha m'encanta quan a alguna d'aquestes persones amb un ego taaaaan gran els xafen la cara, i si els profes passen d'ella, encara m'agrada més xD és una revenja personal, supose xD aii, l'Àlex, diu ixes coses aposta o no se n'adona? u.u hahahahahhaha maleïts xicons adorables ¬¬

  bueno, pos a esperar al diumenge! :) un petó enorme!! ^^

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 26/07/2012 a les 00:44:53
  	#23481	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  baaaaaah, tu tranquil·la, hi ha gent que em saluda més raro encara xD A més, és divertit :P Però què volies? Que pengés en 10 dies ? xD Si el volíeu aviat, es fa curt (eh, que passa les 2500 paraules eeh?) seeep, la Desi és tonta (i molt llesta a la vegada). La Gregory és... més serpota xD l'Àlex? Si vols t'ensenyo la conversa de fa segles en la qual es basa el moment Àlex-Julie -.- Diiiiumenge! ^^
  
  
  
  

• 	Potter_granger	Enviat el 26/07/2012 a les 14:52:56
  	#23482	He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

  
  

  Carai, no m'esperava allò de l'Àlex! Ha sigut un final sorprenent. La 3ª prova no m'esperava que passés tan ràpid. Bueno, si la 2ª ha ocupat mig capítol, què hi farem...

  
  
  
  

• 	anna_lovegood	Enviat el 26/07/2012 a les 15:53:00
  	#23483	He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  He tornaaaaaaaat! Ja m'he posat al dia els capítols que em vaig perdre, es que estava a Angltaerra, sense internet. Vamos, que era una desgraciada xD

  El capítol ha molta molt, m'ha encantat la prova del laberint! Jo hauria quedat última, sóc una negada de la orientació xD

  I ja casi es Nadaaaaaal a la fic (molt convenient, ara que som a ple estiu xDDD)

  També m'ha encantat el enfrontament Desi-Gregory (ea,ea,ea sin sangre no hay pelea! Jo sóc team Gregory xD)

  Apa, ens veiem al pròxim capítol! ^^

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 26/07/2012 a les 19:59:17
  	#23484	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Potter_granger: la 2a havia d'ocupar mig capítol, el problema és que ha durat el capítol sencer i ja no m'hi cabia la 3a... però tu ara imagina que expliqués amb pèls i senyals les 9 proves senceres xD ens podríem morir aquí amb la competició... me'n saltaré més, també, ja ho veureu. Anna_lovegood: ueeeee! ja em pensava que m'havies abandonaaaat :D:D eh, que consti que ara m'has fet molt feliç :P Sep, posarem una mica de fred a l'estiu (que si vens d'Anglaterra encara el trobaràs més calorós que la resta de mortals xD) El Desi-Gregory m'ha agradat, crec que el farem servir més sovint... no sé per què no m'estranya que tothom vagi a favor de la Gregory xD (però de moment ha guanyat la Desi eeh? lo dejo ahi :P) Gràcies per tornar a llegir! ^^