Veritaserum, Felix Felicis, Sectumsempra - Capítol 2
AvatarEscrit per Lareia
Enviat el dia 03/06/2012 a les 20:02:57
Última modificació 03/06/2012 a les 20:02:57
Tots els capítols de Veritaserum, Felix Felicis, Sectumsempra
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2

Abans de tenir-la a les mans, sabia que algun dia la rebria. Aquell sobre gruixut amb  lletres de color verd pintades que descrivien d'una forma exacta la seva localització només podia tenir un remitent: l'Escola de Màgia i Bruixeria Hogwarts. Aquell matí havia arribat lligada a la pota d'un mussol de plomes fosques: el seu pare havia fet el gest d'anar-lo a treure ell mateix, ja que normalment era el que més correu rebia a casa seva, però en veure el nom pintat de verd havia exclamat:

- Fill meu! Bones notícies!

I el noi morè s'havia acostat amb una actitud de calma i tranquil·litat però amb les mans tremolant-li de l'emoció. La seva mare esperava que el fill obrís el sobre però en realitat estava reprimint l'instin d'arrencar ella mateixa la carta.

El nen d'onze anys l'havia llegida amb veu alta perquè els seus pares l'escoltessin. Sabia que aquella mateixa setmana els veïns de la seva edat també havien anat rebent les cartes de Hogwarts i, encara que havia fet màgia sense voler-ho un parell de vegades, es preguntava si potser no seria admès. En acabar de llegir les tres pàgines de material del curs i la de benvinguda per part del professor Filwich, havia sortit corrent de casa i va anar a dir a tot el poble que ja era oficialment un alumne de Hogwarts.

Els seus pares, quan el seu fill ja havia marxat, havien rigut una bona estona llegint aquella carta i recordant els seus anys a Hogwarts. Ells dos també s'havien preocupat una mica pel retard de la carta del seu fill. Haurien estat capaços d'anar fins a Hogwarts per demanar explicacions al mateix Dumbledore sobre per què el seu fill no entrava a la mateixa escola on havien estudiat ells dos. De seguida el marit va fer broma que si el seu fill no entrava a Gryffindor també faria una manifestació a la Consellaria. La seva dona havia rigut pel seu comentari i li havia respòs que no oblidés que ella havia estat a la casa Hupplepuff. Però el seu marit havia seguit insistint-hi.

Aquell vespre, a l'hora de sopar el noiet no havia parat de xerrar tota l'estona. Primer de tot estava nerviós per saber a quina casa li tocaria. Com el seu pare no n'acceptava cap que no fos Gryffindor i si, per algun fenomen estrany, li arribés a tocar Slytherin havia jurat que marxaria de Hogwarts.

- Em fugaré!- havia dit

Quan anaven pel segon plat, el noi d'onze anys havia tret un altre tema: el quiddich. I és que aquell noi que sopava tranquil·lament amb els seus pares des de ben petit havia somiat amb jugar de buscador. Tenia alguna papallona daurada de joguina que no es cansava d'atrapar tot el dia. I es moria de ganes d'estar a l'equip de quiddich de la seva residència per demostrar que n'era de bo. Per acabar també havia jurat, durant les postres, que descobriria tots els camins secrets de Hogwarts dels que el seu pare li havia parlat tant.

Aquella nit el només havia dormit tres hores a causa de l'emoció. No parava de pensar en l'escola màgica que l'esperava i tots els amics que hi faria allà.

Tot i això el següent dia: 31 d'agost, el noi morè seguia excitat per la idea d'anar a Hogwarts. Amb els seus pares van agafar el portarreu de les dotze del matí fins a Londres. El pare va haver de fer un parell d'encàrrecs a l'Oficina (que consistien en recollir dos informes sobre un parell de nois que acabaven de treure's el carnet d'aparetre i havien fet un castell de focs que havia causat un incendi a un poble muggle), però després tota la família va anar a la Ronda d'Alla.

La mare el primer que va fer va ser anar a Madame Malkins a mirar les túniques de Hogwarts, ja que ella treballava a la botiga de túniques del poble i n'hi volia fer una al seu fill. Després van anar a Gargots i Nimbes a buscar els llibres de pocions, encanteris, transfiguració, història de la màgia i defensa contra les forces del mal que el nou estudiant necessitava. Van comprar també els ingredients de pocions, la marmita i el telescopi.

Però el fill el que volia de veritat era una vareta. El noi només havia utilitzat una vegada la vareta del seu pare per fer quatre espurnes i des d'aquell dia havia somiat en tenir la seva pròpia vareta. Per això quan van entrar a Ollivanders Fabricants de varetes des del 382 aC el noi estava ple d'emoció. Però en veure un home d'uns 40 anys seriós i callat es va espantar. De cop la botiga li semblava freda i trista i l'emoció li havia desaparegut del cos.

- Ah! Sí, pensava que vindríeu!- va dir el botiguer- Sé exactament què li fa falta al seu fill.

El noi cada vegada estava més espantat. I més ho va estar quan el senyor Ollivanders li va donar una vareta de 28 centímetres, de fusta de caoba amb cor de fibra de drac i unes espurnes vermelles van sortir disparades.

- I tant!- va dir l'home, emocionat

Els pares del noi se'ls hi escapava el riure en veure la cara de perplexitat del seu únic fill.

Van pagar-ho tot i la mare va dir que necessitava anar a buscar més tela negra per fer l'uniforme del nen, per tant els dos homes es van quedar sols.

- Què et sembla si anem a mirar escombres?- va proposar com qui no volia la cosa el pare

El fill no va haver ni de respondre: amb la cara d'emoció ja n'hi havia prou. Així que els dos van anar fins a Articles de Qualitat pels Jocs de Quiddich i es van posar a mirar com si estiguessin enamorats de totes les escombres. A casa tenien l'Estrella fugaç, que no corria massa, però el noi no podia evitar somiar amb la Cometa 290, un model que havia sortit aquell estiu i que havia vist anunciat milers de vegades a El Periòdic Profètic. Van estar-s'hi ben bé vint minuts fins que la mare els va trobar tota preocupada: "Ja em podríeu haver dit que vindríeu fins aquí! He recorregut mitja Ronda!"

Van dinar a Londres mateix i van tornar quan ja es feia fosc amb l'últim portarreu del dia.

Aquella nit el noi estava tan cansat que, encara que estigués nerviós per començar l'escola el dia següent, va adormir-se a la primera. Però passades les 12 de la nit, el seu pare el va despertar:

- Fill

- Ja és de dia?

- No- va fer- És que m'he recordat que et falta una cosa- va dir rient

- Què?- va cridar

- Shhh, la teva mare no pot saber que et dono això.- va ensenyar-li un paquet que tenia a les mans- És una relíquia de família que el meu pare em va donar a mi, i abans el teu besavi a ell. Jo vaig utilitzar-la d'allò més quan estava a Hogwarts

Al noi ja li picava la curiositat

- Vull que l'utilitzis tu també, però no pot descobrir-ho ningú. Que és el secret de la teva família- li va donar el paquet

Primer, el noi es va pensar que només era una capa corrent, però llavors el seu pare el va embolicar...i el seu cos havia desaparegut!

- Això és...

- Sí, James, és la teva nova capa d'invisibilitat de la família Potter. Fes-ne un bon ús.

I abans de tornar-se a adormir, en James Potter va notar que ja podia anar ben preparat a Hogwarts.

_______________________________________ __________________________

Aquella nit va somiar amb el dia que va rebre la carta.

Abans de tenir-la a les mans, sabia que algun dia la rebria. Aquell sobre gruixut, amb les lletres de color verd pintades que descrivien d'una forma exacta la seva localització només podia tenir un remitent: l'Escola de Màgia i Bruixeria Hogwarts. Aquell matí havia arribat lligada a la pota d'un mussol de plomes fosques: el primer que havia fet el seu pare era allunyar-se'n. Mai li havia agradat que a casa seva entressin mussols. No li importava massa el que pensessin els veïns però estava fart de les mirades estranyades de la fàbrica tèxtil del carrer de la Filosa.

El noi morè havia notat que la seva mare estava tensa mentre ell llegia la carta: ella havia accedit a anar-li a buscar tot el que necessitava a Londres i també a donar-li la seva vareta, que no usava des que s'havia casat. El seu pare no n'havia fet cap comentari.

Aquell mateix dia, mentre la seva mare estava a Londres,  en Severus va notar com el seu pare encara el mirava més malament que de costum. Com sempre, però, no li va fer comentari en tot el dia i ell quan va poder, va escapar de la seva casa grisa i fosca.

Encara que no ho digués en veu alta, des de ben petit es moria de ganes de marxar a Hogwarts. Volia conèixer mags de veritat, no com la seva mare que no feia màgia des de feia molts i molts anys i no es podia ni protegir d'un simple muggle. Volia entrar a la residència d'Slytherin i mostrar a tothom els encanteris que ja sabia fer. Una vegada havia aconseguit pansir tota la gespa del parc del barri, una altra fer callar a un professor de la seva escola muggle i aconseguir després que no se'n recordés. Se'n sentia orgullós.

Com sempre el seu destí va ser el parc del final del carrer de la Filosa. Volia asseure's una estona als gronxadors i somiar una estona més amb la nova vida que li esperava a Hogwarts i l'endemà començar a llegir els llibres d'encanteris que la seva mare li portaria. Però al parc ja hi havia algú.

En Severus havia vist a la seva escola muggle la filla dels Evans, que vivien al carrer del costat. Era pél i roja amb uns ulls verds clars que eren el pol oposat als seus negres i tenebrosos. En Severus, no sabia per què, li va fer vergonya estar davant seu en aquell moment. Però semblava que la noia també estigués incòmo da.

 

     - Què hi fas aquí sol?- li va dir

     - I tu?- va defensar-se ell

     - Tu ets en Severus Snape, sempre estàs sol. Per què, no tens pares?

     - Mai has volgut anar-te’n de casa?

     - No- va contestar ella

 

En Severus n’estava fart d’aquella noia. Aniria a algun altre lloc a pensar en les seves coses

 

    - Però sí que he volgut estar sola una estona avui- va fer ella al final- Em dic Lily Evans. Pots quedar-te si vols, no em molestes

 

En Severus li va fer cas, de totes maneres anar allà havia estat la seva primera opció i li molestava que una simple muggle el fes canviar d'opinió. Al final, fer marxar la noia no li costaria tant. Si no fos perquè la Lily Evans no semblava una nena d'onze anys normal i corrent.

Quan en Severus va anar fins al costat de la noia als gronxadors es va fixar en el que tenia a la mà: una carta idèntica a la que ell havia rebut aquell matí.

- Tu...- va començar a dir

 

Però no va poder acabar la frase. Una altra noia va aparèixer de l'altra banda del parc i va dir cridant:

- Lily! Els pares volen que tornis a casa!

- No vull Petúnia!

- I què hi fas amb l'Snape? Ja saps quina família són. Torna!

 

Però quan la Lily anava a tornar a negar-s'hi en rodó les fulles que hi havia en l'arbre més proper a la Petúnia Evans es van precipitar com gotes de pluja sobre ella.

- Ah!!!- va cridar.- Ets un monstre!

 

La Lily va abaixar el cap en sentir això. En Severus no podia parar de somriure

- No te n'has d'avergonyir- va dir-li ell- ets més especial que ella

- No diguis això Severus- va fer la Lily- li faig por

- És que t'ha de tenir por ella a tu. I no al revés.

- A mi ella no em fa por!- va cridar la Lily- Però és la meva germana

- És una muggle

- Una què?

- Una persona que no pot fer màgia.

 

I la Lily en sentir aquella paraula es va aixecar de cop

- Així que...

-Jo sóc mag?- va dir en Severus- Sí. I també aniré a Hogwarts

- De veritat?- va dir ella

- Sí

- I tu li has llençat la fulles a la meva germana?- en Severus va somriure- Ja saps fer màgia?

- Sé fer algunes coses. I tu?

 

La Lily, tot i encara estar una mica sorpresa perquè aquell noi havia atacat a la seva germana gran va sentir curiositat per veure què en diria en Severus del que podia fer ella

Així que va agafar un tros de gespa i davant del noi el va convertir en un lliri preciós.

En Severus, que normalment era al·lèrgic a totes les expressions de bellesa i felicitat, va trobar que aquella nena amb la flor a la mà era la cosa més bonica que havia vist mai. I els seus ulls tan clars, transparents i bondadosos l'acabaven d'hipnotitzar

- En saps molt- va dir ell- tens més mags a la família?

- No, que jo sàpiga- va dir ella- no sabia ni que existissin. I tu?

- La meva mare és bruixa. Però fa molt que no practica la màgia, per culpa del meu pare.

- Ah. Al teu pare no li agrada la màgia?

- Al meu pare no li agrada res- va dir ell secament- Als teus sí que els hi agrada?

- Això sembla- va contestar la Lily- no paren de felicitar-me. Però la Petúnia no em vol ni mirar

- Això és perquè està gelosa

 

La noia, sense voler-li respondre, es va fixar en el rellotge del campanar del poble. Ja eren més de les set!

- Severus i què en saps de Hogwarts?

- És la millor escola de màgia d'Anglaterra. Té tants alumnes que els divideix en quatre cases. La millor és Slytherin

- De veritat?

- Sí, allà només hi van els millors mags- allò va preocupar a la Lily

- Creus que seré més dolenta si vinc d'una família que no té mags?

 

En Severus, després de pensar-s'ho una mica, va decidir que no podia dir-li que "sí" a uns ulls tan bonics.

- No, no té res a veure.

 

------------- --------------------------------------------------------------------------- -----------------------

Va tornar tard a casa seva, el seu pare ja havia sopat i la seva mare acabava de tornar

- Sev- va dir-li- tu i jo soparem a la cuina.

Van menjar en silenci i quan van acabar ella li va dir que ho tenia tot a punt en un bagul a la seva habitació

- Mare- va dir- aniré a Slytherin?

- Jo hi vaig anar, per tant és força possible- va contestar secament

I en Severus va anar a dormir. Però, com gairebé cada nit, no ho va aconseguir. El seu pare de seguida va començar a cridar a la Eileen Prince

- El teu fill havia de ser com tu? Ara qui m'ajudarà a la fàbrica?

La seva mare mai contestava, sabia que només el faria enfadar més i li faria més mal. Tot i això aquell dia el seu pare estava enfadat de debó. En Severus va sentir com la seva mare queia al terra i el seu pare trencava la vaixella que ella estava rentant a mà. En Severus volia anar a Hogwarts de seguida.

El dia 1 de setembre en Severus Snape es va despertar de cop, a causa del malson que havia tingut. Però s'havia acabat, anava a Hogwarts. Amb la Lily. I no veuria en un any sencer els seus pares. Ni els sentiria.

Es va vestir el més ràpid que va poder i va marxar amb la seva mare cap a Londres amb autobús. Encara anava vestit de muggle però tenia el seu uniforme que es moria per sortir del bagul. No es va adonar fins que van baixar a Kings Cross que la seva mare tenia el canell embolicat de mala manera amb una bena i un ull morat. Intentava dissimular-ho però caminava espantada i estava molt trista. En arribar a la columna entre les andanes 9 i 10 l'Eileen va traspassar-la primer i després el seu fill, que s'havia quedat sorprès per la manera d'accedir a l'estació de tren. De seguida en Severus va localitzar la Lily Evans que s'estava acomiadant de la seva família amb abraçades. El noi no va poder evitar sentir-se trist per no tenir uns pares que l'estimessin mínimament. I tampoc patir per la seva mare. No tenia vareta i estava amb un home que la pegava tots els dies.

- Mare, segur que estaràs bé sense vareta?

L'Eileen es podria esperar qualsevol comentari menys aquell. I per primera vegada en molt de temps va sentir una mínima emoció maternal cap a aquell noi que s'assemblava tant al seu pare físicament però que era nascut de dins seu.

- Sí, Severus- li va dir- passa-t'ho molt bé a Hogwarts i intentaré escriure't per fer-te saber si estic bé.

I abans que en Severus Snape anés a buscar la Lily per entrar junts al tren la seva mare el va abraçar per primera vegada en molt de temps.


Llegit 521 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)