Escrit per Hermione MitchieEnviat el dia 06/05/2012 a les 02:43:38
Última modificació 25/05/2012 a les 15:23:07
Tots els capítols de Els Llibres de la Immortalitat
Pròxim capítol >
Hola! (he estat mitja hora per escriure aixo). Que tal us va la vida? A jo molt be! (Be, tot lo be que li pugui anar a una estudiant de primer que estudia al meu insti). Estic molt emocionada per tornar a penjar la fic. Si vos vareu llegir la primera, veureu que he canviat el nom a dos personatges, l' Ashley, la protagonista, que ara es diu Laura i el Zac, ara es Sergi i es mallorqui, i mes cosetes que ja veureu mes endavant (com per exemple que l' Ash/Laura es super fan dels jocs de la fam i se li dona tant be com a la Katniss l'arc) .
I m 'estic enrollant massa, no? A llegir!
_________________ _____________________________________
Diu una antiga llegenda, casi desconeguda, que la guerra del Be contra les Forces del Mal no acabara fins que dues noies, descendents dels Fundadors de Hogwarts, destruesquin al Senyor de les Forces del Mal.
Les noies, com deia la llegenda, varen néixer un dia de mitjans agost, els seus noms eren Eridan i Lyra, però quan tot just tenien un mes, les varen segrestàs. I no es va tornar a saber res mes d' aquelles noies...
Laura: Hola? Algú em llegeix? Supòs que si... Be soc la Laura i estic aquí per contar tot el que hem viscut l' Emma, el Tediós, el Nick, el Sergi, la Victoire, i clar, jo, la Laura. M' ha tocat a jo explicar-vos el primer capítol, aixi que pareu atenció, intentaré que us aburresqui.
Laura: Tot va començar un dia de principis de juliol, el dia en que el Teddy i el Nick havien tornat del "internat", com sempre, el Teddy em va acompanyar a casa després de les meves classe de piano...
Capítol 1. Laura
-Laura! Terra cridant a Laura! Laura, m' escoltes?
-Si, Teddy. Que deies?- vaig demanar.
La veritat, no estava escoltant al Teddy. Em costa molt concentrar-me, a vegades, casi sempre estic a la lluna, per aixo sempre soc la rareta a clase. Peró al menys tenc amics.
El Teddy es un d'ells, es com el meu cosí, però jo per ell soc com la seva germana petita i per jo també es com el meu germà gran.
-No m' estaves escoltant, a que si, Laura? Sempre estas a la Lluna.
Per cert, no m' he presentat. Em dic Marie Rose Laura Evans Harrison, però casi tothom em diu Laura. Be, les meus pares em diuen Marie, però aixo es un altre tema.
-Ho sent, Teddy. En serio, ja saps com soc.
-No pasa res. Peró es que no ens hem vist des de fa tres mesos, no em trobaves a faltar?
-Un munte- vaig respondre i li vaig fer un peto a la galta.
-Be, avui hem quedat a les sis amb la Vic, el Nick i el Sergi. Al lloc de sempre. T' en recordes, no? No fallis- va dir el Teddy mentre se'n anava cap a casa seva i jo vaig començar a cercar les claus a la meva motxilla per entrar a casa.
Be, ara que estem tranquils començarem a aclarir les coses. Ja us he dit que hem deia Laura, no? Si, crec que si. El noi d' abans, es que he dit que era com el meu germà, es diu Theodore Remus Llopin Tonks (tenc molta memòria pels noms), però tots li deim Teddy.
El Teddy es el fillol del tio Harry, que viu amb ell i la seva família perquè es orfe, el germà de la mare, i per tant, ens coneixem des de que tenim memòria. Es un any mes gran que jo, molt pallasso i sempre et fa riure, fins i tot quan estas plorat a llàgrima viva. Iambe es bastant intel·ligent, trauria unes molt bones notes a l'escola si volgués, però no vol, es molt vago. Ell anava a la mateixa escola a la que vaig ara, però fa un any el van enviar a un internat on es pasa tot el curs, nomes torna per vacances. A l' escola el trobam molt a faltar, a ell i al Nick.
El Nick es el millor amic d' el Teddy. Son casi iguals em molt d'aspectes. Els dos duen els cabells bastant llargs, son pallasso, sempre fan riure a tothom que esta al seu costat, son molt intel·ligents i igual de vagós. Jo crec que fins i tot el Nick es mes pallasso que el Teddy, fa els doble de tonteries que el Teddy i l' unica expresio que coneix la seva cara es el somriure, pero tambe es bastant... com dir-ho? Cregudet i arrogant? Sempre es comporta com si fos el millor, com si tengues la mateixa sensibilitat que una pedra, però per alguna raó, amb jo es comporta diferent. No se perquè.
Després esta la Victoire (tot i que el Teddy i el Nick li diuen Vic), la pel roja del grup i l'única noia apart de jo. Es cosina del Teddy i segona meva. La seva mare es francesa i els seus germans petits (la Dom i el Loquis) van a una escola a francesa, però ella va decidir que volia viure a Inglaterra, per aixo ella es queda a viure a casa del tio Harry el curs escolar. Els noies diuen que es molt pija, però jo no l'hi trob, es molt simpàtica, carinyosa i sempre esta de bon humor i preparada per muntar una festa. Ella també coneix al Teddy se tota la vida i som molt amics, tot i que discuteixen molt.
I finalment esta l' ultima incorporació al grupet (tot i que ja dugui quatre anys al grup), el Sergi. Es el meu millor amic, els dos ens pareixem molt, som els únics del grup que duim fets els deures sempre, els que treim les millors notes de l' escola i ens encanta llegir. El Sergi es d' Espanya, concretament de una illa que es diu Mallorca i va arribar a Londres quan tenia vuit anys. Ell m'han ensenyat a parlar castellà i català i jo l' hi he ensenyat a parlar francès i alemany, ja que la meva padrina per part materna es francesa i el meu tio patern es va casar amb una alemanya, i com que els meus pares no entenen res d' alemany, m' he fet la traductora oficial de la família. Amb el Sergi també parlam molt de llibres, els dos pastam hores llegint novel·les, els nostres llibres preferits son Els Jocs de la Fam.
Ah, per cert, parlant de Els Jocs de la Fam, a jo s' em dona be l' arc. Quan vaig acabar el primer llibre, volia ser com la Katniss, ser tant bona amb l' arc com ella, aixi que els meus pares em varen apuntar a tir amb arc, per fer alguna activitat a part del piano i les llengües, ja havia fracassat amb ballet i gimmanistica ritmica (proposat per la Victoire) el teatre (proposat pel Nick), el karate (proposat pel Teddy) i el basquet (proposat pel Sergi).
I vos havia de dir una cosa, però ara no se que (sempre em diuen que soc molt despistada i m' enrotll massa)... ah, si! Com haureu notat, els cinc nois som molt diferents, per aixo ens diuen Tuti Furtis.
Vaig entrar a la meva habitació encara capficada en els meus pensament (com sempre) i em vaig deixar caure al llit. La veritat, em feia molta peresa quedar amb els nois.
Per que? Per que el Sergi no deixes de llegir ni un sol moment' Per haver d' aguantar els acudits masclistes del Nick? Per que el Teddy no deixes de fer pallassades? Per que la Victoire no deixes de comentar el que havia fet no se quin actor de moda?
Estimava molt als meus amics, però de vegades, necessitava algú mes. Algú que m' entenes i amb qui pogués confiar, algú amb qui em sentis molt mes segura i pogués ser jo mateixa.
En aquell moment, vaig caure del llit i vaig entrar en una especie de tràngol en el que mai havia entrat.
Laura: Be, aixi acaba aquest primer capítol. Ara us deix amb l' Emma. Adéu!
_________________________ _____________________________
Emma: Hello, people! Be, com es lògic, jo soc l' Emma, i un contare un poquet sobre mi i la meva familia d' esnobs, idiotes, pijos i altres coses (no vull dir res pitjor no sigui el cas que la Laura ho llegeixi i em digui que no s' ha d' insultar a la familia i altres coses que nomes poden sortir de la Lau). L' únic que us puc dir, es que comenceu a llegir.
Capítol 2. Emma
-Emma! Emma! Desperta!- la tia Tori m' agitava per despertar-me.
-Si es molt prest!- vaig dir i em vaig girar per seguir dormint una miqueta mes.
-Emma, ha vengut la teva família a veure't!
-En serio? Que guay! Havia estat esperant aquest dia durant molt de temps! Veure a la família que me considera una traïdora i em deixa marginada a Inglaterra amb el meus padrins menters ells se'n va a Bulgària! Veure a la meva família esta un poc mes avall que banyar-me en una piscina plena de merda!
A veure, perquè no hi haguí malentiguts, no es jo no estimi a la meva família... ES QUE ELS ODII COMPLETAMENT! Els trob uns estirats, idiotes, cabrons, capullos i totes aquestes coses, i ells em consideren la ovella negre de la família (weeeeeeeeeeeee, soc la ovella negre, el meu color preferit). Jo visc amb els meus padrins joves, que m'estimen un munte i em concedeixen tots els meus capricis, ja que els hauria agradat tenir una nena, però no, varen tenir a l' Scorp, i tenien completament decidit que nomes volien tenir un fill, però varen tenir la sort de que la seva perfecte, genial, magnifica, adorable, preciosa (i totes aquestes coses) fillola (o sigui, jo) va deixar que la tractessin com si fos la seva filla.
I per cert, pels que pensin que estic pirada, no ho estic. Estic super pirada. Be, continuu contant la historia.
-Emma-Abigail Diane Malfoy Zabini o vas veure a la teva família i intentes ser per una vegada agradable o et quedes sense paga per tota l' eternitad!!!!- va cridar la tia Tori, molt enfadada.
-Vale, vale, tampoc fa falta posar-se aixi!!!! T' en vas per que em pugui vestir?
-Vale, però ves alerta amb el que posis. No vaguis com vas sempre, com una p***, intenta anar com una senyoreta!
-Que si, que si!- mentre la tia Tori se'n anava, va entrar a la meva habitació l' Agatha, la meva moixeta i va pujar damunt del llit.
-Oh, Agui! Et trobaba a faltar, petitona!- vaig dir mentre li acariciava el pel- Qui es la moixeta mes preciosa del mon? Qui?
Vale, vale, super pirada se'm queda curt, PERO UN MUNTE DE GENT PARLAR AMB EL SEUS ANIMAL! Be, em vaig vestir amb un vestit... be, els detalls no importen i vaig baixar per trobar-me a la meva estúpida família.
La meva família es composa de set membres, el meu pare, l' Hyperion, el típic pare que utilitza qualsevol escusa per furgar-se i enganya a la seva dona, la meva mare, la Monique, la que s' en va cada mes vint vegades a Corporaciodermomagica, el meu germà gran, el Joshua Alexander (els meus pares ens han posat a tots dos noms de pila), el membre mes potable de la família (tot i que també te lo seu), després la meva germana gran, Caroline Jessica, la pija idiota numero un, la meva germana petita, la Rachel Jane, la pija idiota numero dos i finalment, però no menys cabró, el Richard Philip, un puto cregut de merda. Una família de deu, vamos.
Be, el mati tan "especial" que vaig viure amb la meva família no us importa, però el que si us importara va ser el que va passar quan estàvem dinant (que punyetes estàvem dinant?, be, ni importa). El meu pare estava contant no se que de la clase tant encantadora que havia tingut a Dumstrang (els meus pares son profes a Dumstrang, amb aixo ja ho dic tot).
-Era una clase perfecte, quina pena que ja s' haguin graduat tots...
No se com va ser, però aquelles paraules em varen sortir disparades de la boca:
-Si, et fa pena perquè t' has tirat a casi totes les noies, però la que et va agradar va ser la Tiffanny, amb qui segueixes en contacte.
Emma: Quin super finalon, eh? Que passara en el pròxim capítol? Que li haurà past a la Laura? El que ha dit l' Emma serà cert? No deixeu de llegir!
___________ ___________________________________________
Esper que us haguí agradat! (Perquè us ha agradat, no?). Be (no se si us haureu enterrat, però dic "be" a casi cada principi de frase), no m' enrotll mes.
Adéu, petons.
PD: Si se us acudeix un llinatge pel Sergi, m' avisau, que m' estic trencant el cap per cercar-li un llinatge.
hpkarina Enviat el 06/05/2012 a les 11:25:53 #23255 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols No està malament, no està gens malament! :) Té bona pinta! Així que segueix aviat! ^.^
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 06/05/2012 a les 13:12:50 #23258 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols M'agrada! :D De moment pinta molt bé, i a més... ELS JOCS DE LA FAM! *-^* val, estic molt viciada a aquest llibre :P continua aviat i a veure si algun dia tens temps per tornar-te a passar per la mevaaa, sisplaaaau! (A) Continua aviat! :)
ivi_potter Enviat el 06/05/2012 a les 20:05:50 #23262 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols HOLA! :)
M'ha semblat molt interessant i original, segueix aviat! :)
Petons!
hermione potter Enviat el 09/06/2012 a les 12:10:35 #23347 He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols super guay mega hiper