Mentides - 3- Tothom té els seus secrets
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 31/03/2012 a les 16:37:45
Última modificació 08/05/2012 a les 22:33:55
Tots els capítols de Mentides
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3- Tothom té els seus secrets

“Mentim perquè tenim por de la veritat”

 

Van entrar tots en el Gran Menjador on la teulada mostrava una nit clara i estrellada. Els nois de primer ja esperaven en fila sense saber què fer, morint-se per infiltrar-se entre els alumnes majors i asseure's en una taula qualsevol.
El trio es va asseure a la taula de Gry, al costat d’en Neville qui els va saludar de manera efusiva, notant que tothom els assenyalava mirant-los amb admiració.

El discurs de la McGonagall va ser breu i dur, ja que els recordava constantment que en Dumbledore no hi era i, finalment, va anunciar el nou equip de professors.
En Draco va estar analitzant el comportament natural dels Gryffindors... eren... enganxosos. S'abraçaven, s'acariciaven, se somreien, es donaven la maneta... com podia algú sotmetre's a tant contacte diari? Ni que fossin tots cecs! No era la primera vegada que es fixava en aquest detall... a Sly totes les noies evitaven el contacte entre elles, per no parlar dels nois.

- Pansy, digues-me, per què no abraces i dones... petons a la resta de noies?

- Perquè no sóc lesbiana?- va respondre sense comprendre exactament la pregunta.

- No siguis idiota... em refereixo a per què les noies d’Slytherin rebutgeu el contacte entre vosaltres.

- Ah! Simplement preferim estalviar-nos-ho i no espatllar-nos el pentinat o el maquillatge.- va deixar anar amb senzillesa deixant a en Draco encara més consagrat en la seva opinió de "aquesta noia és de suro".

Però l’Hermione semblava valorar aquest tipus de contacte, tan... innocent. Tenia l'estómac regirat i amb prou feines podia menjar res. Estava profundament obsessionat amb la idea de seduir a la Granger i la por a no aconseguir-ho li removia tot el que fos que tenia a dins. A més, sabia que no gaudia de molt temps. Al tren havia intentat obrir-se camí, però a aquest pas... trigaria tot l'any. Havia de afanyar-se... i solament se li ocorria una manera de tornar a establir conversa amb ella: empassar-se l’orgull i demanar-li perdó per tot.
Es va sentir observat i va buscar qui el mirava però no va veure a ningú.

-------------------------


El menjador ja estava gairebé buit i els pocs Gryffindors que quedaven van decidir anar-se’n a dormir. L’Hermione es va aixecar amb els seus amics però Ron va tirar lleugerament del seu braç, deixant que els altres els avancessin.

- Hermione jo... Haig de dir-te que...vull que això… sigui oficial- en aquest punt de la conversa en Ron ja l'havia envoltat i començava a apropar els seus llavis als d'ella, qui no podia moure's.

Tot l'estiu “de tonteo” i precisament ara l'hi deia? Davant de tots?! Bé, tots...: un parell de Raw, cinc nois de Hufflepuff, en Malfoy i ningú més però...
L’Slytherin va entretancar els ulls, furiós, en Ron l’havia mirat abans de començar a parlar a la noia. Era un repte, una amenaça? Com s'atrevia? La sang li cremava com a poques vegades i amb un sonor "crash" va trencar el vol de cristall que contenia la sopa simplement amb la pressió de les seves mans. Els pocs alumnes que quedaven es van sobresaltar, incloent-hi l’Hermione, qui va fer un bot separant-se del pèl-roig. En Draco es va aixecar de la taula i va córrer estrenyent els punys ja que aquests li començaven a sagnar.

Va arribar a la seva nova "residència" i va deixar anar la contrasenya de males maneres, "La ruta més ràpida és el camí correcte", fent que la gàrgola girés mostrant-li un bonic rebedor. Quina xorrada. Es va asseure al terra del saló, esgotat, recolzant la seva esquena al sofà.
Llavors, en pocs minuts, va escoltar que la gàrgola tornava a girar.

- Oh, Mal.... Draco.-va dir l’Hermione en un esforç- Segon espant que em dónes en uns pocs minuts, estaràs satisfet...- va inquirir sense mirar-lo a la cara, de mala gana.

- No tant com tu, si no m'equivoco. Però encara que has trigat poc a venir... La mostela tenia un tros d'espinacs entre les dents i t’ha fet fàstic?

- Ets... idiota.

En Draco es va maleir interiorment. Genial, era un imbècil i a més la situació l’obligava a reconèixer-ho.

- Perdona...- va dir baixet, mig remugant.

- Per què de sobte et dóna per demanar perdó?- va preguntar la noia a la qual li tornaven a cremar els ulls.

- Per què en Weasley?

- Què?- va preguntar la noia enrogint. 

En Draco es va aixecar i va caminar cap a ella fins a quedar a un metre, tibats l'un i l'altre, encara que la segona sense poder evitar obrir i tancar la boca confosa.

- Això: Per què ell? Entendria que et donés per sortir amb Sant Potter... però l'altre?

- Per què et dec aquesta explicació?

- No me la deus, però te la demano a canvi de confessar perquè ara demano perdó.

La castanya va donar la volta per no haver de suportar més aquells maleïts i inquisitius ulls grisos.

- M’estimo a en Harry com a un amic. I a en Ron...

L’Hermione va tornar a dubtar, sentint-se estúpida. Ella volia a en Ron, era un dels seus millors amics, bo, simpàtic, dolç, càlid, protector...  I si era així, per què s'havia separat d'ell en el moment en el qual havia trobat una petita excusa, en aquest cas, un soroll?

L’Slytherin va fer un pas més, reduint l'espai entre ells.

- Dubtes? Jo crec que no sents res per ell...

Una gota de sang que va veure a terra va fer que la noia reaccionés. Vènia del puny d’en Draco. Es va assecar les llàgrimes que ja amenaçaven amb caure galtes a baix i el va apartar.

- T’has fet mal- va afirmar.

- Eh? Su-suposo...- va dir el ros atordit.

L’Hermione va treure un petit pot d'essència de díctam i li va donar.

- Sempre estàs preparada per a tot el que succeeixi?

- No... però set anys al costat d'Harry t'acostumen a un tipus de successos, per desgràcia...

- Cert, quina desgràcia anar amb Potter durant set anys... 

El ros va posar somriure a la seva manera quan l’Hermione li va dedicar una altra mirada iracunda.

- No sé si estic enamorada de Ron, però ho estaré... em falta temps. És això. - va dir la noia aparentant seguretat.

- No.- va deixar anar en Draco rotund.- No ho crec... vinga, saps que no et posa.

- De debò creus que ets “algú” com per saber què o qui aconsegueix...-es va posar vermella com un tomàquet- posar-me? No tens ni idea… De fet no sé què faig explicant-te coses, si tu i jo ens odiem!

En Draco va quedar-se callat, però quan la noia anava a marxar, li va barrar el pas.

- Però ara, i sempre que estem sols, em tractes... diferent i... parlem normal.

- No t’equivoquis, jo em limito a ser cordial. I hi ajuda molt el fet que paris d’insultar-me quan no hi ha algú davant.

L’Hermione es va tornar a girar incòmode.

- És això?- va preguntar en Draco confós- Si no t’insulto mai més, ni a soles ni amb algú... tot arreglat? Vols que et demani perdó en públic?

La noia no va respondre, simplement va apartar-li el braç que li barrava el pas i va endinsar-se en la seva part de residència, deixant a un Draco palplantat.

Ell s’endinsà en el passadís de tons verdosos fins a la seva nova habitació. Les seves coses eren allà y a sobre del llit, una carta segellada. S’hi va acostar, estranyat i la va agafar. Tan sols passar els dits per sobre va sentir una punxada al braç esquerre. La carta va relliscar de les seves mans i ell es va desfer amb pressa el puny de la camisa per veure el que ja s’esperava: el marca obscura, ben nítida. Va recollir el sobre del terra i el va obrir amb desesperació. Dins, una sola frase, escrita amb lletra vermella, senzilla i refinada:

"Bona sort Draco, no fallis."

Tremolava.

- ------------------------

En Ron va entrar a la sala comú de Gryffindor entre trist i enrabiat. Amb prou feines va saludar als seus companys, que estaven reunits al centre parlant animadament i en Harry, clar, situat al mig de tots ells. En Harry va veure com en Ron entrava al dormitori dels nois i va decidir seguir-lo.

- Marxa, Harry... de veritat, l’últim que necessito és una de les teves xerrades.

- No li has dit res, oi?

El noi va seguir repenjat al marc de la porta uns minuts més, veient com en Ron desfeia les maletes.

- Va, Ron...pots dir-me què ha passat amb la Mione? Per molt que no m’agradi que li amaguis coses, nosaltres seguim essent amics.

Els dos es van quedar mirant-se uns segons i acte seguit en Ron es va estirar al llit, cosa que en Harry va imitar.

- En Malfoy. Això ha passat.- va dir el noi entre dents.

- Què?! – en Harry es va incorporar de cop.

- O sigui... que ha interromput el moment –va explicar el pèl-roig, orgullós de la reacció d’en Harry.

En Harry es va tornar a estirar, més tranquil.

- I doncs, llavors tot igual? En Malfoy ha deixat anar una de les seves i no has pogut explicar-li la veritat?

En Ron va envermellir de cop, endevinant que en Harry es pensava que el que havia interromput l’Slytherin era una confessió i no pas una proposició.

- Exacte...-va mentir.

- Bé, almenys has intentat dir-li, per mi això ja conta. A més, un altre dia et serà més fàcil començar...

- Oh, segur. Ja m’imagino la conversa: Hemione, recordes que vas marxar dues setmanes a casa els teus pares? Doncs jo vaig ser un estúpid i vaig anar sol per on no tocava i...

En Ron va enfonsar el cap a les mans i en Harry li va posar una mà a l’espatlla, per consolar-lo.

- És la nostra Hermione, ho entendrà. A més, no significa res, hem parlat amb el teu pare i creu que hi ha la possibilitat...- en Harry va callar veient que no ajudava al seu amic.

- M’odiarà.-va dir el pèl-roig amargament.

- T’estima.... i saps que no la pots mentir en això. Ho acabaria descobrint.

En Ron va assentir i el va mirar als ulls.

- Et necessito, Harry. Necessito que m’ho posis més fàcil, perquè em sento una merda, i si a sobre em mires malament cada cop que estic amb ella, m’imagino com em mirarà ella i...

- Però no m’ofenc... per “això”. M’ofèn que ella encara no ho sàpiga. Cada segon que passes sense dir-li tot és complica més ... i a més, si fas numerets com el d’en Malfoy...

En Ron va arrugar el nas, instintivament.

- Veus! -protestà el morè-  En el fons, per què l’odiem?

- Harry, no em fotis... –va rondinar en Ron aixecant una cella.

- Val, sí... en Malfoy es un estúpid, cregut, presumptuós i un llarg etc. Però saps que també es va veure forçat a fer coses i a ser coses... i hem d’intentar- en Harry va sospirar- perdonar-lo.

Es van quedar els dos callats, pensant.

- Harry... m’estaves comparant amb el Malfoy?- en Ron va somriure picant suaument al morè.- Però tens raó, li he d’explicar a l’Hermione o l’estaré mentint. Vaig a refrescar-me, necessito pensar en tot això.

En Ron se’n va anar rumb als lavabos mentre en Harry es quedava estirat al seu llit. En Harry va agafar la foto de tots quatre de la tauleta de nit, va passar el dit per la imatge en la que sortien tots contents, petant-se de riure. En Ron, l’Hermione, ell... i la Ginny. Recordava el moment en que la varen fer, a principis d’estiu, quan semblava que res podia tornar a anar malament. Algú va trucar a la porta.

- Harry?- va demanar tímidament la Ginny- Puc passar?

El noi es va encongir d’espatlles i es va incorporar. La pèl roja va seure al seu costat i li va agafar la mà.

- Harry... se que la vaig espifiar, però espero que sàpigues que t’estimo moltíssim.

En Harry va tancar els ulls i va apartar-se lleugerament.

- Ginny, m’acabes de dir que m’has enganyat... i sí, sé que només va ser una nit i que no saps qui era i que no el tornaràs a veure. Però necessito temps per assimilar-ho.

- Llavors, no estem junts?- va demanar la noia sense mirar-lo directament i amb llàgrimes als ulls.

En Harry va recórrer la galta de la noia amb la mà i la va deixar caure de cop, abatut.

- Segueixo creient en lo nostre. Però em caldrà temps per tornar a ser el mateix...

La Ginny va assentir aixecant-se i anant cap a la porta. Després d’una última mirada la va tancar suaument. En Harry es va tornar a estirar, donant un cop de puny al llit. Se sentia a punt d’explotar i ell... oh, ell també tenia els seus secrets.  ;

------------------------------------------------------------------------- ---------------------

C’est finni! Aix, espero que us agradi... sé que aquí la cosa comença a complicar-se... i sé que hi ha poc Dramione, de moment... però espero que estigui al vostre gust ^^

Bé, he de dir que els vostres comentaris són el millor que podria demanar: hpkarina, marta_ginny, JoanaPotter, ginny_weasley_potter i ivi_potter... MIL GRÀCIES!!!! *.* En serio, sóc summament feliç ^^ No ho puc expresar en paraules, sniff sniff...m’animeu un munt!!

(JoanaPotter, espero que el teu dubte quedi aclarit aquí: en Draco i l’Herm sempre s’han parlat “civilitzadament” en privat... i més endavant en sabràs més coses, d’aquest fenomen paranormal! Jajaja =D ) Ah! Si teniu algun altre dubte, he obert un subfòrum! I si us emboliqueu amb les trames i subtrames... pregunteu per allà i intentaré ajudar-hi!

Em posa molt nerviosa penjar aquest capi... espero ansiosa i espantada les vostres reaccions i realment espero que no us decebi, sinó que us intrigui!

Un petó enorme i meeeerci per llegir-me! ;D

 

Att.Charlotte


Llegit 620 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 31/03/2012 a les 21:10:37
    #23163He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    OOOOh! M'agrada! A veure què haurà fet en Ron ja... Continua molt molt aviat que tinc intriga amb el Draco i l'Hermione! (i mira que al principi aquesta parella no m'agradava... xd)




  • JoanaPotterEnviat el 01/04/2012 a les 13:47:35
    #23164

    M'encanta!

    Està molt bé. ¿Aconseguirà en Weasley dir-li a la Mione el que sent per ella? Uui, ui... :) Es posa interesant!

    La marta_ginny té raó: la parella Draco-Mione em te molt intrigada ;) Continua aviat!!

    Per  cert: el nom del Longbottom no és Nivelle, és Neville. ;) Només t'ho dic perquè no hi hagi faltes ;)
     

    Petons, 

    JoanaPotter




  • AvatarLUN@Enviat el 01/04/2012 a les 15:40:27
    #23167He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

     

    marta_ginny: ésas pole position jajaja! Gràcies, en serio *.* M'encanta que ara t'interessi la parella Draco-Hermione :D Però sàpigues que aquests tindràn mooolts problemes en aquest fic! I en Ron... bé, d'aquí un parell de capis ja sabreu lo parda que l'ha liat i espero que no em mateu xD Prometo més Dramione aviat ;)

    JoanaPotter: M'alegro que t'agradi =D Ho sento per lo del nom T.T sempre li canvio, pobret... merci per dir-ho, ja està arreglat! ^^ Ara, he de dir que el Ron sí que vol dir-li a la Mione el que sent però... el que en Harry vol que confessi el pèl-roig és alguna cosa més grossa muahaha (en serio, tot tindrà un perquè, no patiu!). Merci pels ànims!!

    I sobretot, no puc deixar-me de dir: merci per comentar! ^^ Mil gràcies i mil petonets a les dues!!




  • AvatarhpkarinaEnviat el 01/04/2012 a les 17:36:39
    #23170He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Eiiiiii!!! M'encantaaa!!! :D

    Jo vull ja Draco/Hermione jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! XD

    Ginny va enganyar en Harry?! Ö que fort! però com li pot fer això al pobre Harry!! :'(

    I vull saber també que li ha passat a en Ron!! Tinc la impressió que serà un home llop, però no sé, no sé....

    Per cert, de res, dona, de res! Si és un plaer llegir-te i comentar-te! :)

    un petó!




  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 01/04/2012 a les 19:09:34
    #23173

    Oh! No m'ho crec! La Ginny?!  Del Dramione no en puc dir res dolent... perquè passi el que passi ho trobo tot taaant perfecte! 

    M'encanta la fanfic, m'encanta la història, m'encanta com escrius... Em moro de ganes del següent capítol! :) 




  • Avatarivi_potterEnviat el 01/04/2012 a les 23:33:20
    #23176He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLAAA!

    Bé, que haig de dir, m'ha agradat i molt!!! :) Crec que la cosa serà més complicada del que havia previst en un primer moment... aquí tothom té secrets! Què va fer en Ron? Quins secrets té en Harry??

    Vull saber mééés! 

    Molts petons :)




  • AvatarLUN@Enviat el 16/04/2012 a les 14:52:49
    #23212He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Perdoneeeeeeeu-me! He estat d'exàmens i buff, quin estrés! I clar, a la uni, les notes són sagrades! A part estic en mil coses polítiques i moviments estudiantils i hem tingut molta feina últimament! Aquest finde intentaré penjar!

    hpkarina: Ooooh, bona i inspiradora teoria! Gairebé encertes! I dramione... seeeh jo també en tinc ganes jajaja! Tema Ginny...  ho sento, però ho havia de fer... més endavant ho entendreu! I aix, és que no puc evitar donar les gràcies :) M'alegro molt que t'agradi!

    ginny_weasley_potter: A mi m'encanta el teu comentari jajaj! Quina alegria :D Doncs dic el mateix que a la hpkarina... lo de la Ginny era necessari, ho sento ^^'. Mil gràcies!!

    Ivi_potter: Sí... però us vaig avisar, eh, muahaha! La cosa és una mica més complicada del que sembla al primer capi, però espero que et vagi agradant.... M'alegra molt que fins ara sí! =P I m'encanta que preguntis pel Harry jajaja: pròxim capi! Gràcies!!