Mentides - 2- Tu no em coneixes
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 17/03/2012 a les 19:58:53
Última modificació 18/03/2012 a les 13:28:46
Tots els capítols de Mentides
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


2- Tu no em coneixes

"Acaba patint més aquell que odia que aquell que és odiat"



Va començar a caminar, tan sols es va girar quan va dir: "Digui-li que ho faré"

- Que farà què?- va demanar l'home que en Draco va reconèixer: auror.

Va posar el seu somriure més cínic.

- Cuidar de la meva germana.

-----------------

En Draco va tornar en sí mateix, separant-se de Pansy.

- Para, dona. Ja saps què aquest any... a més jo no sento res...

- Ja ho sé, ja ho sé... tu no sents res per mi i has de protegir a la Sophie embolicant-te amb... AQUELLA. M'ho prenia com un comiat.

- Està bé, ara he de fer la ronda d'"aquella"- va dir imitant la veu de la Pansy.

En Draco va sortir, amb una mica de bon humor, i va anar passejant fins al compartiment on va sentir la veu d'en Potter. Estava a punt de trucar a la porta quan l'Hermione va obrir de cop estavellant-se contra ell.

- Ouch! Què vols ara?

- Segona vegada en un dia… comença a ser sospitós, Granger- va dir aixecant una cella aparentment divertit.

L'Hermione el va mirar amb cara de: t'has pres alguna cosa, veritat?

- I què vull jo?- va seguir el ros- doncs moltes coses, però ara solament pretenc comunicar-te que començo el teu torn.

- Si... bé... ja,ja,ja... molt graciós, però jo sí que l'haig de començar de debò.

- No, entra i queda't amb els teus... amics- va dir sense poder evitar posar cara de fàstic.- La McGonagall ha acceptat- va mentir.

- Oh, ja, bé, però en Ron també...

- Què carai li passa ara al… orgh- va sospirar exasperat - a en... Weasley?-.

- Malfoy! No parlis així de...!

La porta del compartiment es va obrir i en Ron va aparèixer, acabant de col•locar-se la túnica per a la seva ronda.

- Hemione passa al-...?- llavors va veure a en Draco- T'està molestant?

- Puc defensar-me soleta, Ron. Doncs quedem així, Malfoy, que vagi bé la ronda. Què faràs tu, Ron?

L'Hermione es va girar en un moviment que va permetre que el seu perfum arribés a en Draco, fent que el ros no pogués evitar pensar que era una aroma estranyament càlid i agradable, cosa per la qual es va maleir interiorment.

- A-ara vinc, Hermione,- va dir Ron sense parar de mirar a en Draco- Faré una volta ràpida. La noia va entrar sense donar-li més importància a l'assumpte i va tancar. Els dos nois van quedar-se sostenint la mirada. Blau contra gris.

- No t'apropis a ella, Malfoy.

- Això pot ser complicat, Mostela. Dormirem en cambres de costat. Ja saps, som premis anuals, això que tu no ets.- va explicar el ros fredament com si es tractés d'un nen petit i fent que l'altre enrogís.

- No t'atreviràs a tocar-la, em sents?

- Sí, no sóc sord. I allunya't una mica, no vull que m'encomanis alguna cosa.

- Ets un idiota, Malfoy.

- I tu un estúpid il•lús i no em queixo tant. Dubto que arribi a ser teva, no crec que es rebaixi a tant, malgrat la seva condició de sang.

En Ron va esclatar i es va abalançar sobre en Draco, fent que els dos caiguessin al terra. Van començar a rodar pel vagó mentre en Ron anava propinant cops de puny que el ros intentava parar. En pocs segons es van obrir tots els compartiments i van sortir un munt de curiosos. En Harry va córrer a separar-los.

- Prou! S'ha acabat!- va dir agafant a en Ron que intentava escapolir-se dels seus braços.- No et fiquis amb nosaltres, Malfoy, així vàrem quedar: tu el teu camí i nosaltres el nostre.- va dir entrant a en Ron al compartiment sense que aquest parés de protestar.

L'Hermione es va quedar a la porta, veient amb cara de desaprovació com el ros s'aixecava de terra.

- No he començat, ha estat ell.- es va defensar en Draco arreglant-se la roba.

- Sí, ja, clar...- va saltar l'Hermione ironitzant- tu ets completament innocent.

- I és veritat...- va saltar una nena de primer que ho havia vist tot.

- Mira, tinc un testimoni... A més, si no em creus, fixa't en… en Weasley, no té res perquè m'he limitat a defensar-me.

L'Hermione es va quedar sense què dir.

- B-bé, però l'has provocat, segur, sempre fas el mateix.

- Si necessites que et torni a explicar amb detall que no he fet res, ja em buscaràs pel tren- va exclamar cansat.

- No em cal. Et conec, Malfoy.

- Mentida, Granger... tu no em coneixes.

I sense dir res més va creuar el vagó amb dues grans passes, apartant als curiosos i assecant-se un petit fil de sang que li sortia del llavi. L'Hermione es va girar cap al pèl-roig i li va llançar una mirada assassina.

- Ron, has perdut el seny? Què pretens aconseguir pegant a en Draco?

- Draco? Des de quan és en Draco?- va preguntar Ron bullint de ràbia encara.- Si que us heu fet amics després d'un parell de minuts al seu costat.

- Vols deixar de ser tan susceptible?! És en Draco, en Draco Malfoy i punt! Per què t'importa tant com per no dir el seu nom? Ni que fos Lord Voldemort! - va saltar l'Hermione enfadada.

- Ets una innocent, Hermione, ningú canvia i menys ell. Segueix sent el mateix, ell mai t'ha dit Hermione, no entenc perquè tu si que has de dir-li "Draco"- va dir el pèl-roig gairebé escopint en dir el nom del ros.

- M'importa, un, bledo. Es diu "no rebaixar-se al nivell de l'altre", i tu n'has d'aprendre molt encara, Ron.

L'Hermione es va aixecar i va sortir del vagó donant un cop de porta. No entenia que havia passat, ella no solia ser així. De fet, no entenia perquè li havia dit Draco a en Malfoy. Era cert que això havien acordat per "recuperar la cordialitat" però ningú mai ho havia posat en pràctica realment. No entenia a què venia tanta "enfadamenta" per part seva, però estava farta que en Ron la tractés com si ella fos una estúpida innocent que no entén res. Es va asseure en l'últim vagó, veient com el fum acabava barrejat amb la boira de les muntanyes. Va intentar en va evitar que els seus ulls s'omplissin de ràbia. En Malfoy havia aconseguit, en 3 hores de curs, fer-li la vida impossible. Genial, la cosa prometia.

- No pot ser… -va deixar anar en Draco. Volia sortir a airejar-se i la tornava a trobar.

Ja sabia que complir el pla seria un malson però creia que existirien moments en els quals podria despertar i relaxar-se, aparentment s'equivocava.

- No tinc ganes de discutir, Malfoy …deixa'm, t'ho suplico.

En Draco va mirar a la castanya que s'apressava a assecar-se les galtes.

- Vaja, vaja, vaja... problemes "al paradís"? No serà per a tant, Hermione… -va comentar el ros gairebé sense pensar.

Ho havia dit? Li havia dit Hermione? La noia el va mirar sorpresa i interrogativa, però disposada a acceptar que fins a en això tenia més raó que en Ron.

- Hermione?

- S-si... vàrem quedar en això, no? - va dir el ros tibant de sobte.

- Oh, clar, sí... tens raó... Draco. - realment li costava - però abans, a King's Cross t'has passat la cordialitat per on tots sabem…

- Tinc un mal dia.- "Draco, nou rei de les excuses", se sentia summament idiota. Mai donava excuses i la falta de pràctica el posava en desavantatge.

- En aquest cas, portes molts anys tenint "un mal dia".

- Cert. - a en Draco se li va apagar la veu.

L'Hermione va mirar al terra, pensant que realment la vida del noi no havia de ser tan fàcil com podia semblar si ho pensaves: mai va tenir massa "amor de família", els seus amics els té per superficialitat o pels seus diners, ningú l'aprecia per les seves coses bones (se suposa que en té), ningú les valorava, ha hagut de passar tot sol per lo d'en Dumbledore, per lo del seu pare, se sabia que la seva mare havia estat molt malalta...

- Com està la teva mare?- va preguntar tímidament.

El ros es va retorçar, atabalat i sorprès.

- No parlo d'això… no t'ho prenguis a malament, no és res personal…- va contestar tens.

- No passa res.- va córrer a afegir ella- Ho… ho entenc perfectament, t'és complicat confiar després de tot l'ocorregut en el passat... bé, crec que és comprensible, és privat, la teva mare... clar... no és qualsevol tema.

- Déu meu, pots parar ja? No és per tu, en serio - va replicar una mica massa fort i immediatament va intentar calmar-se- és que simplement que mai parlo d'aquests temes...

L'Hermione va assentir a poc a poc i es va formar un d'aquells silencis incòmodes.

- Merda. Com odio això…

- Eh, ningú t'obliga a quedar-te- va saltar l'Hermione ofesa.

- Veus això d'aquí?

- Què? Oh, clar, és Hogwarts. Ai, mare! Ja arribem i no t'has canviat, et castigaran.

- Per això lo de "Merda"- va explicar en Draco.- Parlem un altre dia.

En Draco va sortir, començant a creuar el vagó cap al seu compartiment. Li va deixar una mica de marge i després ella va començar a anar al seu.

- Hermione! T'hem estat buscant... t'has enfadat molt? Jo... ho sento, de debò... és que en... D-r-a-c-o... em sulfura...

- No, no, tranquil Ron...

- Hermione, no vull perdre't per una ximpleria així...

- Tranquil, de debò, tot està bé... encara que jo tinc raó en tot i ho saps- va dir somrient.

En Ron la va abraçar enfonsant la cara en el seu cabell arrissat i ella li va envoltar amb els seus braços. Ell era... tan càlid, abraçar-lo és com sentir-se a casa, sents que et protegeix de tot la resta.

- Vinga parelleta, espabileu...- va deixar anar Harry aconseguint que en Ron quedés gairebé més encès que les parts vermelles de la corbata de Gryffindor.

- Euuh, si clar, anem...

Els dos nois es vàren sostenir la mirada uns segons, incòmodes.

Al fons del vagó, massa lluny per no sentir-los amb tot l'aldarull, en Draco mirava l'escena indicant als nens de primer i comprovant que tots anaven baixant, cosa que odiava particularment. Llavors l'Hermione es va girar i el va veure. Ella li va somriure, era la primera vegada que la veia fer-li un gest similar.
Ell sempre havia tingut èxit amb les noies, havia tingut a totes les que havia volgut encara que mai li va importar molt. Ella era el seu primer repte...
Va ser llavors quan sense voler, va mirar realment a l'Hermione, per primera vegada. Tenia el pèl arrissat, sorprenentment esvalotat, salvatge, però interessant. Unes dents perfectes per molt que ell les hagués criticat, aquell somriure, els ulls mel, les cames llargues, un bon cos...
Merda, NO, no es podia permetre això, no en la seva situació. L'Hermione era un objecte per salvar a Sophie. En Draco va baixar el cap i va saltar del tren disposat a que l'aire fred li donés la bofetada que el mateix no podia donar-se sense cridar l'atenció.

- Com ha anat?- va preguntar la Pansy una mica seca.

- Doncs ha anat, Pansy, ha anat...

- T'has embolicat amb ella?- va preguntar mig amb por i mig amb fàstic.

- No és com tu- va riure en Draco- t'ho dic amb afecte, que consti...

- Orgh, ets...

- Un Malfoy, ja ho sé.

Tot seguit va aparèixer la professora McGonagall.

- Senyor Malfoy, us buscava a tu i a la senyoreta Granger. Tingui això, aquests sobres contenen la ubicació i la contrasenya de les seves habitacions. Faci el favor de donar-li a ella el seu.

- Per descomptat, professora.

La Pansy va sospirar.

- Habitacions juntes... com ho trobaré a faltar.- La McGonagall la va mirar amb cara rara- per poder demanar-te dubtes quan em quedo fins a les tantes estudiant... - va afegir dissimulant i esperant a que la professora desaparegués.

La professora va deixar-ho córrer i va marxar en forma de gat.

- Vinga, vés-te'n ja a donar-li-ho.

- Sens falta, i l'excusa… és dolentíssima.

En Draco va desaparèixer, també, entre la multitud, corrent cap al carruatge que estaven agafant el trio "meravelles". Va pujar a l'últim moment sense donar-los temps a tancar-li la porta.

- Vinc a donar-li això a l'Hermione.- va dir aixecant el sobre com si fos una bandera blanca de les que s'usen per senyalitzar la voluntat de pau, encara que mirant a en Ron fixament i pronunciant "Hermione" amb especial èmfasi.

En Ron va estrènyer els punys.

- Q-què és?- va preguntar insegura la noia.

- La ubicació i la contrasenya de les nostres habitacions, enviada per la McGonagall- va dir obrint el carro- Potter, Weasley- va deixar anar intentant no posar massa cara de fàstic.

Dit això va saltar àgilment.

- De què va?- va preguntar Ron realment confús i enfadat.

- Jolines, intenta ser cordial! Prou ja, no, Ronald?- va deixar anar en Harry secament.

- Què carai us passa a vosaltres dos?

En Ron va afanyar-se a respondre amb un "res".

- Sí... res- va afegir el morè fingint amb desgana un somriure.

-----------------

I voilà! Segon capítol a punt! (Espero que estigui al vostre gust!)

M'han fet molta, molta il•lusió els comentaris *.* Moltíssimes gràcies per llegir-me!!
marta_ginny, Hpkarina, JoanaPotter, ginny_weasley_potter, ivi_potter... espero que us segueixi interessant l'argument i us avanço que la cosa es complicarà molt en aquest sentit muahahaha!

Fins aviat! Mil petonets :D

Att.Charlotte
 


Llegit 612 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 17/03/2012 a les 21:29:41
    #23095He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Si encara m'acabaran agradant els DracoHermione i tot... mira què aconsegueixes! No es fa això! xD (No em facis ni cas, ja t'adonaràs que se me'n va l'olla molt sovint xD) Res doncs, que m'ha agradat molt, continua aviat! :)



  • AvatarLUN@Enviat el 18/03/2012 a les 10:32:37
    #23096He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Jajajaj marta_ginny... ho he de confesar... (es posa una mà al front dramàticament) que la parella DracoHermione us agradi és el meu objectiu secret, sniff... (alter ego: com pots comprovar, la cosa no millora en ella U.U) xD Res, que ho havia de fer ^^ Mil gràcies per llegir i comentar i espero que et segueixi agradant!!



  • AvatarhpkarinaEnviat el 18/03/2012 a les 11:18:31
    #23097He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Eeeeeiii!! m'ha encantat! cada vegada m'agrada més la parella Draco/Hermione :P Està molt bé, i ja tinc ganes de què la cosa es complique! :D continua aviat! Un petó! :)



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 18/03/2012 a les 13:34:06
    #23101He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Com has pogut penjar el capítol? A mi no em deixa de cap manera...




  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 19/03/2012 a les 16:50:58
    #23117

    Doncs com per variar està molt ben escrit, és molt fàcil de seguir i té un ganxo que... no pots deixar de llegir! M'encanta! :)




  • JoanaPotterEnviat el 20/03/2012 a les 14:50:38
    #23118

    Joder! Em despisto uns dies i tothom penja a l'hora!!<br>

    Bé, ja m´he calmat ;)

    M'ha agradat molt tot i que em sobte la bona relació entre Draco i Mione, però realment un Dramione costa molt!




  • Avatarivi_potterEnviat el 28/03/2012 a les 00:37:41
    #23153He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Ens estàs dient que esperes que ens segueixi agradant??? Però com deixar de fer-ho, si és brutal!

    De veritat, crec que és una història que té molt molt bona pinta! Això de que s'anirà complicant... no sé perquè però m'ho temia jajajaj M'agrada molt perquè puc tenir una idea de com serà o què passarà però realment queda molt per descobrir. M'agafen ganes d'anar a on la vas penjar (no sé hi ho vas dir ara mateix) i llegir-la en castellà. 

    Molts petons i enhorabona!




  • Avatarivi_potterEnviat el 28/03/2012 a les 00:38:41
    #23154He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    Afegeixo que jo ja havia llegit algunes històries Draco-Hermione, per això no em sobta tant! I m'acaben agradant quan treuen el costat maco del Malfoy... aishh, tota una romàntica xd