~Les quatre rondadores~ - Capítol 7: La increïble història d'un llacet rosa que la lià parda
AvatarEscrit per ginny loovegod
Enviat el dia 18/02/2012 a les 01:00:45
Última modificació 18/02/2012 a les 01:21:21
Tots els capítols de ~Les quatre rondadores~
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7: La increïble història d'un llacet rosa que la lià parda

Hola Little Lambs!

Ja hi som, un altre capítol de les quatre rondadores! I vosaltres aquí, tan fidels com sempre... *S'eixuga una llagrimeta*

Res, només volia dir-vos que esperem que aquest capi us agradi. Està especialment dedicat a...

*Tambors*

La Violet Darkwood! L'encant de nena, sí, la germana de l'Erin. Avui (bé, ahir, però per uns minuts), dia 17, és l'aniversari de la nostra musa per la Violet! Un gran "felicitats" per a ella, i un gran "gaudiu la lectura" per vosaltres!

Com sempre hi ha piques, però senyors... Aquest és un capítol que comença amb dos personatges que heu esperat molt! Sí, sí! La Lily Evans i el Severus Snape!

Sobretot, demanem a fans aferrissades de la Lily Evans d'esborrar tots els pensaments homicides envers l'Allie que aquest capi pugui fomentar, ja que tot el que fem és per la vostra diversió, no per la nostra defunció.

Un petó, i comenteu molt, pequeños saltamontes!

~Allie~

---------------------------- ------------------------------------------

CAPÍTOL 7:

LA INCREÏBLE HISTÒRIA D'UN LLACET ROSA QUE LA LIÀ PARDA

 -Sev!

El noi va continuar caminant, com si no hagués sentit la veu de la Lily que el cridava des de l'altra banda del claustre.

 -Severus!

El noi va entretancar els ulls, abraçant el llibre de pocions amb força, mentre es maldeia interiorment per no girar-se i somriure a la noia pel-roja que intentava parlar amb ell.

 - Severus Snape, para d'ignorar-me! - va exclamar la Lily, començant-se a enfadar.

La noia va accelerar el pas, amb una ganyota de disgust a la cara. Va arribar fins al noi, i li va posar una mà a l'espatlla, per aturar-lo. Ell es va girar, de manera brusca, fulminant-la amb la mirada. La Lily va arrufar el nas, sorpresa, perquè el noi no l'havia mirada mai d'aquella manera.

 - Què et passa? Què he fet perquè em tractis així Sev?

 - Què em passa a mi? Què et passa a tu, més ben dit...

 - A mi? A mi no em passa res! Que jo sàpiga, ets tu el que em defuig!

En Severus va abaixar la mirada, per després afegir, amb veu d'entre dolguda i amenaçadora:

 - Em pensava que preferies anar amb en Potter en comptes d'estar amb mi...

La Lily va obrir molt els ulls, per després tancar-los de nou, deixar-los uns segons així, i tornar-los a obrir, per mirar-se en Severus amb sinceritat.

 - Sev... - va dir, amb veu pausada -. Saps que no és així - va agreujar el to de veu -. Com també saps qui és la que impedeix que en Potter no es passi amb tu.

 - Però en Lucius diu que...

 - Ha! En Lucius! És clar, el que diu en Lucius va a missa, oi? Va, Sev, hauries d'adonar-te d'una santa vegada de qui són els teus amics i qui no...

 - Veus? Això mateix diu ell - va dir, amb veu amarga, estalviant-se el comentari de que ell no deia "santa", sinó més aviat "puta" -. I diu que a tu et mola molt el Potter i que jo no sóc més que una eina per acostar-te a ell.

 La Lily va obrir els ulls, ferida. A ella no acostumava a caure-li malament la gent de Hogwarts... Però no podia suportar al Lucius Malfoy. Ni a l'Allie Hirsch, però la noia era un tema a part. Va mirar al noi, suplicant, i va dir:

 - Mira, si al teu amic Malfoy no li caic bé, ho sento molt! I a mi no em mola el Potter, per molt que parli el Malfoy. Tu i jo som amics, Sev!

 - De veritat, Evans? Ho som? No ho sembla, la veritat.

 - Què?! - va exclamar la Lily, a qui havia sentat com una patada al fetge que el noi l'anomenés pel cognom.

 - Mira, Lily... - va dir ell, amb un sospir -. Si prefereixes deixar-me i anar amb el Potter, fes-ho. Ho entenc. Ell és guapo, diuen que és simpàtic, és popular, l'adora tres quarts de l'escola i té una colla de gossos la mar de fidels.

Mirada fulminant de la Lily.

 - D'amics. Volia dir d'amics la mar de fidels - va dir, encara que si no hagués estat per la mirada que li havien clavat els ulls verds de la noia no s'hauria corregit.

Mirada reprovadora de la Lily.

 - Joder, Lily, no em miris així! No tinc dret a estar enfadat?

 - En James i jo anem a la mateixa residència, Sev, què vols que hi faci? No puc construir una muralla al mig de la sala comuna per evitar veure'l!

En Severus va alçar la vista al cel, renegant, i va allunyar-se d'ella, emprenent de nou el camí que duia. Premia tant el llibre de pocions contra el seu pit que en res començaria a deixar-ho marca.

 - Severus Snape! - va cridar la noia, corrent de nou per atrapar-lo.

 - QUÈ?! - va cridar ella, girant-se de cop -. QUÈ M'HAS DE DIR?!

 - Eh, nas-de-mocs, a la Lilian Evans no li parlis així, que no li arribes ni a la sola de la sabata...

En Severus i la Lily es van girar, per trobar-se davant del James, que anava acompanyat del Sírius. En Severus li va enviar una mirada de circumstàncies a la Lily, per després mirar-se en James amb menyspreu, i deixar anar amb to rancorós:

 - De veritat no li arribo ni a la sola de la sabata, Potter? Però si no és més que una sang-de-fang que a sobre va a la teva residència...

 - Levicorpus!

En Sírius va somriure, sarcàstic, en veure l'Snape penjat de cap per avall, amb la vareta ben agafada a la mà. Va donar-li un petit (o el que pretenia ser un petit) cop de colze al seu amic i va dir-li, burleta:

 - Mira-te'l, el nas de mocs... Encara no ha après que a la Lilian no li ha de dir sang-de-fang...

 - Lily! - va protestar ella, perquè no li agradava gens "Lilian", i perquè en aquells moments mataria al primer que li passés pel davant per la ràbia que li feia el Potter i pel mal que li feia en Severus.

 - Perdona, Lily - va fer en Sírius, burleta.

 - Va, tio, no et passis, si a la Lilian no li agrada que li diguin Lilian, doncs nosaltres pararem de dir-li Lilian a la Lilian, val, Lilian? - va fer en James, aguantant-se el riure.

La Lily el va fulminar amb la mirada. Amb tot allò, en Severus, la cara del qual començava a agafar un perillós to morat, va escurar-se la gola, i va dir:

 - Eh... Sí... Entenc que tingueu una conversa molt interessant i tal, però... Jo segueixo aquí...

En James el va mirar, amb aquella expressió a la cara de "M'estàs parlant a mi, mitja merda amb corbata?", i va dirigir-se a la Lily amb un dels seus somriures més encantadors.

 - Només era una broma, Lily, si no vols que et diguem Lilian, no ho farem.

Mentrestant, a l'altra banda del claustre, l'Allie i l'Erin es miraven l'escena, amb el nas arrufat. De totes les coses que podien fer aquell parell de subnormals, sens dubte allò de penjar la gent de cap per avall per diversió era el pitjor i el que menys gracia feia a les noies.

 - Anem? - va fer l'Erin, començant-se a preocupar, perquè la cara del Severus destacava com un semàfor en vermell al mig del claustre.

 - Si hi anem, Er, tindré massa ganes d'esclafar a la Zorry Evans... - va murmurar l'Allie.

 - Va, Allie! - va protestar la seva amiga -. De veritat, no entenc encara què t'ha fet com perquè pugui caure't tant malament. Has aconseguit mai tenir una conversa de més de cinc minuts amb ella?

 - Està en el meu dret no contestar a aquesta pregunta...

Normalment l'Allie no es deixava guiar per les primeres impressions. Però la Lilian Evans... Era un cas a part. Des del primer dia de primer curs del primer any que havien anat a Hogwarts. L'havia vist pujar al tren, amb aquell llacet rosa al cap (Qui cony es posa un llaç rosa en uns cabells pèl-rojos?), amb el bagul nou de trinca que havies de posar-te ulleres de sol per mirar-lo i no enlluernar-te de net que estava, amb la veueta estrident... Alguna vegada l'Allie hi pensava, i es preguntava a ella mateixa per què l'havia odiat tant.

*Flashback*

L'Allie va entrar al compartiment. Estava buit. Va instal·lar-se, deixant el seu bagul al porta bosses. Al cap d'uns moments una noieta menuda, de cabells negres i aspecte neguitós, va picar a la porta amb nerviosisme, i va obrir:

 - Puc? És que la resta van plens...

L'Allie li va somriure, i va dir:

 - Sí, passa, passa. Com et dius?

 - Erin. Erin Darkwood. I tu?

 - Allie, Allie Hirsch. Molen molt els teus cabells!

 - Gràcies! - va agafar-se un dels rínxols, somrient, i observant els ulls simpàtics de la noia -. Oh, m'encanten els teus ulls!

 - Gràcies! Espera... Gira't un moment!

L'Erin la va mirar, estranyada, però es va girar. L'Allie va arrancar-li del jersei un pergamí en mal estat enganxat amb un tros de cinta adhesiva tallada de manera maldestra, i unes lletres que deien "Em dutxo amb xampú de moc de troll". L'Allie es va llegir el full, intentant aguantar-se el riure, i li va ensenyar a l'Erin. Aquesta el va agafar i, arrufant el nas, va comentar:

 - Ja deia jo que aquella abraçada del senyor ricitos no era d'amistat...

L'Allie va deixar anar una rialla, i va exclamar:

 - Sempre pots venjar-te! Jo puc ajudar-te, si vols. Està aquí a prop, el ricitos aquest?

L'Erin va aixecar-se del seient i va mirar per la porta del compartiment, per tornar-se a asseure ràpidament i dir, posant-se vermella:

 - És... És el noi que està aixafant la cara contra la porta del compartiment de davant...

L'Allie va aixecar-se i va posar-se dreta davant de la porta. Efectivament, al compartiment de davant, amb el nas aixafat contra el vidre, un noi de cabells arrissats mirava fixament cap a ella. L'Allie va agafar el paper de "Em dutxo amb xampú de  moc de troll" de les mans de l'Erin, i va dir-li:

 - Ara mateix torno, Erin!

Va obrir la porta del seu compartiment, va travessar el passadís, i el  'ricitos' va apartar-se de la porta del compartiment, veient que l'Allie l'anava a obrir. L'Allie va entrar al compartiment del noi dels cabells rinxolats, que estava amb tres nois més. Un baixet i rodanxó que menjava de manera obsessionada una barra de xocolata. Un de pàl·lid i d'aspecte demacrat (insomni, potser?), un que semblava massa preocupat dels seus cabells negres i el dels rinxols, que es mirava la noia amb un somriure burleta. El dels cabells negres se la va quedar mirant, travessant-la amb els seus ulls foscos. L'Allie va alçar una cella, i va dir:

 - Què passa, tinc micos a la cara o què? - va exclamar ella

 - Sí - va contestar el dels cabells negres, somrient de manera burleta.

 - Doncs vigila... Perquè tiren cocos.

L'Allie va poder veure com el d'aspecte demacrat reprimia una rialla. Va encarar-se al dels rinxols, i va allargar-li el pergamí de "Em dutxo amb xampú de moc de troll".

 - Té, noi, crec que t'has deixat la llista de la compra enganxada a l'esquena de la meva amiga.

I hagués marxat en aquell moment, deixant-lo amb la paraula a la boca, però una noieta pèl-roja va bloquejar-li el pas, abocant-se al compartiment dels nois i empenyent-la de manera que es va quedar al mig dels quatre.

 - Una noia gran, que és monitora, diu que ens hauríem d'anar posant les túniques, perquè quan abans les portem millor!

L'Allie va girar-se cap a ella, mirant-la als ulls(després de fulminar amb la mirada el llacet rosa), i va dir:

 - I tu ets...

 - Em dic Lilian Evans, Lily per als amics, un plaer! Sóc filla de muggles, i no sabia res de Hogwarts fins fa un temps, però crec que ja sé que vull anar a Gryffindor. I els pares diuen que sóc molt especial, que sóc l'orgull de la família, però la Petúnia, la meva germana, s'enfada amb mi, diu que sóc rara, jo crec que té enveja. I conec un noi que també anirà a Hogwarts. Ell em diu que sóc única. I...

 - T'he preguntat el nom, Lilian Evans, no vida i obres... - va dir l'Allie, tallant, i amb ganes de tornar al seu compartiment amb l'Erin.

"Lilian Evans, calada. Fitxada. Llista negra. No sé si ets tu, nena, o el teu llacet rosa, però tu i jo no ens portarem bé..." va pensar l'Allie amargament.

*Fi del Flashback*

 - Allie...

"No, realment tampoc hi ha cap raó clara per la qual senti enemistat cap a la Lilian Evans. Potser és la seva manera de mirar-ho tot, de fer-se la interessada fins i tot a classe d'Història de la Màgia" pensava l'Allie.

 - Allie...?

"O potser és pel seu poc humor."

 - Allie!

"Sí, deu ser això. Perquè la Lilian Evans no va aguantar dos cursos dormint a la mateixa habitació que l'Erin, la Sylvie, la Helen i jo. Quin poc humor, la princeseta! Només perquè li haviem posat la mà dins d'un bol amb aigua calenta mentre dormia i s'havia pixat a sobre... I s'havia despertat pintada... I amb pasta de dents al cabell... Tampoc n'hi havia per tant! A mi també m'ho van fer, i jo ho he fet a més persones! Però no, la senyoreta va haver de queixar-se al Dumbledore, i el vell, fent esforços per no riure, va deixar-la anar a una altra habitació"

 - ALLIE! - va cridar l'Erin, per quarta vegada, picant-li el braç a la seva amiga de manera insistent.

L'Allie va fer un bot, sobresaltada.

 - Per què crides, Er?

 - Perquè portes com a mínim cinc minuts amb la vista clavada en el Potter i la boca mig oberta i ja t'està començant a mirar pensant que li interesses, perquè segur que està pensant en això, i perquè en Severus s'està tornant d'un perillós color verd.

 - Merda... M'havia empanat. Reflexions meves, Er... Ja em coneixes.

L'Allie va agafar l'Erin del braç i se la va endur cap a on eren la Lily, en James i en Severus. Quan les va veure arribar, en James va dir:

 - Per fi vens, Hirsch. Tanta estona mirant-me i ja em pensava que ni et declararies.

 - Liberacorpus! - va exclamar ella, apuntant al Severus, passant del James com de la merda.

 - James, hauries de parar de penjar a la gent cap per avall - va dir la Lily, calmada.

 - Tampoc veig que hagis fet res per alliberar el teu amic, Evans... - va fer l'Allie.

 - Només hagués empitjorat la situació, Allie - va contestar-li la noia.

 - Sí, que jo mori quan em pugi tota la sang al cap no és un problema, oi, Lily? - va exclamar en Severus, que havia passat de verd i de cap per avall a groc i assegut a terra. L'Erin s'havia situat al seu costat i intentava fer que respirés amb normalitat, cosa que, de moment, no aconseguia.

 - Jo no he dit això! - va protestar la Lily.

 - Nois, barallant-nos no millorarem res... - va dir l'Erin, incòmoda.

 - I qui ha dit que s'hagi de millorar res, Darkwood? - va fer en Sírius.

 - Jo mateixa - va interposar-se l'Allie.

 - Està bé, està bé... No em mosseguis, lleona! - va exclamar en Sírius, sarcàstic.

 - Sou impossibles! - va exclamar la Lily, amb un exagerat to d'exasperació.

L'Erin va reprimir una rialleta. "El títol de Drama Queen si que se'l guanya..."

 - Veus què et deia, Er? - va dir-li l'Allie a la seva amiga, remugant entre dents.

La Lily es va mirar l'Allie amb cara de pomes agres, i va dir:

 - Dir-li què?

 - Això, Hirsch, dir-li què? - va ficar-hi cullerada en Sírius, que semblava que s'ho passava de meravella amb la situació.

- Que… que tens raó - va intentar salvar la situació l'Erin, fulminant el Sirius amb la mirada - Són impossibles.

La Lily se la va mirar amb compassió.

- Ho sento, Erin. Em caus bé, però no et relaciones amb la gent que més et convé. No m'ho empasso. ­- es va girar bruscament cap a l'Allie - Dir-li què, Hirsch?

L'Allie va fer un sospir, sabent que allò que estava a punt de fer era sinònim de liar-la parda. Però no es podia contenir, ja no. Va fer-li una mirada d'agraïment i de perdó anticipat a la seva amiga, i va inspirar. "No et passis, Allie", es va dir.

 - Li deia que odio la teva actitud. Odio aquesta manera de comportar-te que tens, d'anar sempre de nena bona i després tractar a tothom com si fos algú inferior a tu! Odio que tinguis els collons suficients com per dir que ets una noia model, quan ni tan sols defenses els teus amics. Odio el teu humor de vella vídua amargada. I sobretot odio, però odio de veritat i amb totes les meves forces, que tinguis els escrúpols de seguir portant aquest estúpid llacet rosa!

"Allie, em sembla que hauràs de repassar el significat de ‘no passar-se' quan tinguis un moment" va dir-se la noia, en acabar. Però la veritat és que s'havia quedat molt a gust.

 - Zasca! - va exclamar en Sírius, entusiastament.

La Lily, al seu costat, mirava la noia amb expressió torbada. La seva cara s'estava tornant vermella per moments.

 - Gràcies, Hirsch - va dir, amb cara d'estar-se aguantant les llàgrimes -. Jo també t'odio, però almenys tinc la decència de no restregar-t'ho per la cara.

I, sense dir res més, va marxar corrents. Hi van haver uns instants de silenci incòmode en què es miraven els uns als altres, però l'Erin va trencar la quietud d'aquell instant.

 - Amb tu ja parlaré després - va dir, severa, mirant-se l'Allie amb mala cara -. De moment, però, crec que en Severus hauria d'anar a la infermeria...

L'Erin el va ajudar a caminar (el noi estava una mica marejat), i tots dos es van allunyar a pas lent, mentre l'Allie els seguia amb la mirada. Es van estar uns instants en silenci, fins que en Sírius va parlar, sarcàstic.

 - T'has quedat a gust, eh, Hirsch...

 - No t'ho pots ni imaginar, Black.

L'Allie va sentir com, de cop, algú li posava la mà a l'espatlla i es va girar, sobtada, per trobar-se amb el rostre somrient del Jack, el capità de l'equip. Quan havia aparegut, aquell...? e.e

- Hola, nois! Portava tot el matí buscant-vos, estic repartint això entre els gryffindors que trobo. Bé, us deixo aquest full, és l'equip definitiu. I me'n vaig abans de que volin caps!

I, deixant el full a les mans de l'Allie, va marxar corrents. Aquesta, encara sobtada per l'aparició relámpago,  es va mirar el full i va comprovar que al costat d'on posava "Caçador" hi havia escrit el seu nom.

L'expressió de pesar i sorpresa va desaparèixer ràpidament.  Va mirar en James, burleta, i va dir:

 - No et preocupis, Potter, que podràs ser encistellador amb els bessons! Apa, que us vagi bé el dia, ens veiem als entrenaments. I Potter, procura practicar amb la bomba, que es veu que la papallona no és el que et va!

I va marxar, deixant-los amb la paraula a la boca. En James va agafar el full i se'l va rellegir deu cops seguits. Llàstima que, per molt que llegís, el que deia allà no canviaria. La caçadora era l'Allie, i a ell li tocava ser encistellador amb els Smith. Els adorats, bons jugadors, i simpàtics Smith. Els amics de les seves enemigues. En Sírius li va posar una mà a l'espatlla, veient la cara del seu amic, i el va arrossegar cap a la Sala Comuna, mentre en James es començava a embarbussar amb les seves pròpies paraules.

 - Em toca amb els Smith! Els seus amics! El John és el novio de la Hirsch!

En Sírius li va dedicar una mirada de comprensió i conciliació, i va dir, solemne, i amb un toc d'afectació a la veu:

 - Doncs de puta mare, tu...

*     *     *

Les quatre noies baixaven les escales que duien al Gran Saló. Feia ja forces dies que no es topaven amb els quatre indesitjables, i totes havien notat aquella absència.

- Serà per la gran victòria de la nostra caçadora que no veiem al Potter per aquí? - va bromejar l'Erin.

- Podria ser, podria ser... - Deia l'Allie, rient, sabent que de fet era el més possible.

Tot caminant, però, es van adonar que aquell dia els quatre rondadors havien decidit sortir per fi a la llum. Allà estaven, enmig del Gran Saló, menjant tot intentant passar desapercebuts.

- ves per on qui ha decidit aparèixer avui... - va comentar la Sylvie - Els subnormals!

L'Erin, que encara estava furiosa per haver de compartir bat amb l'idiota del Black i tenia ganes de guerra, va cridar:

- Eh! Potter! Fa mal la derrota, eh?

El noi no va contestar. L'Allie va agafar una llesca de pa, i la va tirar al noi.

Toc.

La llesca va impactar contra el cap del James, que es va girar cap a l'Allie tot malhumorat.

- És de mala educació no fer cas quan se't parla, Potter... - El noi la va fulminar amb la mirada. L'Allie va intentar apartar-se, però era massa tard. Una casqueta de melassa ja estava estampada a la seva túnica.

- Fill de la gran...! - va murmurar, agafant un pastís de formatge.

- Eeeeeh! - va cridar l'Erin llavors, enfurismada - Aquesta túnica la hi vaig regalar per Nadal, so idiota! Tu saps quant de temps vaig trigar a fer-la...!? - Va mig somiquejar, llançant la seva millor mirada assassina a l'imbècil del Potter.

- Doncs així potser aprens a tenir educació, Darkwood - va intervenir el Sirius secament, menjant una llesca de pa - I a cosir. Has de pensar en posar-li encanteris protectors precisament per aquest motiu, dona...!

- L'Encanteri protector et farà falta a tu com segueixis així! - va cridar ella aixecant-se de la cadira i alçant el puny, cabrejadíssima.

Va fer-li una mirada còmplice a l'Allie, tota enfurismada. Aquesta, després de picar-li l'ullet, va tirar-li en plena cara el pastís de formatge qui duia a la mà.

- Uuh, perdona...! - va dir amb sorna - Veuràs: El pastís anava cap al babau que tens al costat, Potter si no recordo malament, però és que la punteria no és el meu fort; no em fa cap falta. Els encistelladors la necessiten més que jo, oi, Jamesie...? - va dir, amb un somriure d'angelet.

A tot allò, la gent dels voltants ja s'enretirava lleugerament de la taula, sabent com acabaria la cosa. Els professors, com que estaven tots fora del perill de trobar-se de cop amb un feix d'espaguetis al cap, no feien gaire cas de la guerra de menjar. Després els feien netejar i santes pasqües. Tots contents.

 - Noies - va dir la Sylvie en aquell moment, amb veu cansada - De veritat us posareu ara a barallar-vos? No tinc ganes d'haver de complir un altre càs...  - No va acabar la frase. Una cullerada de puré de patata li acabava d'aterrar de ple al cap, empastifant-li els cabells.

Es va girar cap al Ben, l'autor del crim, sobtada; expressió que va canviar immediatament per una mirada assassina. Tota enfurismada, va començar a cridar:

- Al diable! Ja poden morir entre merda i menjar, els subnormals!

Es va dirigir al Ben, furiosa.

- Però a tu què coi se't passa pel cap, so subnormal!? Espot saber què t'he fet?

- Ser com ets - va intervenir llavors la veu del Remus, posant-se davant el seu amic que, pobre, estava terroritzat per la reacció de la noia - . De totes maneres... - va dir agafant dissimuladament un tros de pastís de nata - Estàs més guapa... - Va apuntar en la seva direcció - Així!

Es va mirar com la noia es treia la nata dels ulls amb gest de fàstic, tot satisfet.

- Però no, dona... Que la idea era que nos se't veiés la cara! - va mofar-se'n.

- Això és la guerra! - Va cridar la Helen, des del costat de la Sylvie - Però tu què t'has cregut per insultar-la així? És que mai no t'has mirat a un mirall? Ah, no, és clar; si segueixes viu - va cridar cruelment - Si ho haguessis fet ja estaries mort i enterrat, de l'ensurt tan gran que t'haguessis endut... - se'l va mirar amb despreci.

- Habló! La que la casa honró! -  va cridar en James, plat de sopa en mà.

La dutxa de brou i galets va caure sobre l'Allie, deixant-la xopa.

- D'això te'n penediràs, James Potter!

I, immediatament, l'Erin, la Helen, l'Allie i la Sylvie van atacar-lo amb les cuixes de conill.

- Putes! - va cridar el James.

El Sírius, al seu costat, va fulminar l'Erin amb la mirada.

- A la merda el menjar, James - va fer, fulminant l'Erin amb la mirada - Els dos sabem que tot això només es pot resoldre a hòsties...

La Helen se'l va mirar amb despreci.

- Ja sabia que tens la cavallerositat al cul, Black, però de veritat et  posaràs a barallar-te amb quatre innocents senyoretes? - va dir posant ullets, per després esclafir a riure amb les altres.

- Com si us importés! - va saltar el Remus, tot tibat - Per començar, de senyoretes no en teniu res, so subnormal -  va adreçar-los-hi una mala mirada - I segon... Per si fos poc, deveu ser les noies més feministes del planeta. Més disposades a barallar-vos estaríeu vosaltres que no pas nosaltres! - va cridar - Si és que sou idiotes... Només això explica que us negueu als vostres ideals! Ets imbècil de la vida, Carter, i ho saps... Moltes vegades em pregunto com és que passes de curs cada any!

Silenci.

S'havia passat de valent, i tots ho sabien.

L'Allie va ser la primera en reaccionar. D'un salt, es va pujar a la taula i, abans que ningú pogués adonar-se'n, va saltar fins al Remus i va clavar-li un cop de puny a la cara.

Tot el Gran Saló es va quedar en silenci. L'Allie es va mirar amb expressió de superioritat com el Remus es tapava amb les mans el nas, que li sagnava, i va comentar, tan tranquil·la:

- Crec que sí que defensem els nostres ideals, al cap i a la fi; I l'ideal més important per a nosaltres és el de defensar els nostres amics. T'ha quedat clar o vols que et demostri de nou que d'idiotes no en tenim un pèl?

Amb satisfacció, l'Allie va veure com el Remus no contestava; semblava a punt de posar-se a plorar del dolor i la ràbia. El que no va veure fins l'últim moment, però, va ser la cama del Sirius disposada a tirar-la al terra d'una patada. La noia va esperar amb els ulls tancats el cop... que no va arribar. En comptes d'això, el que es va sentir al seu costat va ser un "PLAF!" ben fort. Sorpresa, va girar el cap per esbrinar què era el que passava allà.

La seva sorpresa no va poder ser més gran. A la seva esquerra, amb llàgrimes als ulls, hi havia l'Erin...  Ella era qui havia evitat que el Sirius la pegués girant-li la cara d'una bofetada.

Tot el gran Saló va callar de cop. Tothom sabia que l'Erin Darkwood, probablement pel que li feien els seus pares dia sí dia no, detestava la violència.

La noia es va endereçar, i es va secar les llàgrimes dels ulls amb un posat ferit però orgullós. Es va dirigir al Sírius.

- Això és per ser tu, Black - va dir-li, amb el menyspreu que se li llegia als ulls - per ser capaç de pegar algú quan els teus propis pares t'ho fan diàriament i saps què se sent. Ets un hipòcrita com n'hi ha pocs al món. Sempre m'he preguntat què és el que hi fas a Gryffindor...

Va fer un parell de passos en direcció a la porta. Abans de marxar, però, es va mirar l'Allie.

- Moltes gràcies - va dir amb un somriure sincer - Per tot.

I va sortir corrents.

- Es pot saber de què aneu, tots quatre?  - Va saltar l'Allie, fulminant als Rondadors amb la mirada - l'Erin té tota la raó amb el que  ha dit, Black. I tu, Potter... Tu simplement ets imbècil. - va ser l'únic que va dir abans de sortir darrere la seva amiga.

El James es va mirar com marxava , tan tranquil. Es va girar cap a les dues noies que quedaven.

- Què, vosaltres també marxareu per quatre cops de puny de no-res? - va dir, mirant-se-les divertit - Per favor. Ni que fóssiu Damiselas en Apuros... Eh que sí, Sirius? - va fer, buscant recolzament en el seu amic...

... amic que estava sortint silenciosament per la porta.

- Sirius! - va cridar el James, sorprès - On vas, tu ara? - Tenim una Batalla Campal a lluitar!

El Sirius es va aturar en sec, i es va girar lentament. Tenia l'expressió fosca.

- Ho sento, James. La batalla d'avui s'ha acabat... Almenys per a mi. Sense aquestes dues ja no té sentit - va fer un somriure trist, i va marxar tancant la porta darrere seu.

- Sirius! - Va cridar el James, però el noi no en va fer cas.

"A més..."  va pensar el noi mentre tancava la porta "hi ha una cosa que haig de fer"

I va arrencar a córrer.

--------------------------------------------------- --

Heeey Saltamontes! Aquí estem, de nou!

Espero que el capi us hagi agradat i que hagueu disfrutat el Severus i la Lily... I que no vulgueu matar l'Allie. Tingueu en consideració que ella també escriu aquesta fic que tant us agrada abans de penjar-la dels polzes, pliiis xDD

Deixeu opinions! Com us sembla que acabarà, tot això? Què és el que ha de fer el Sirius? El James cometrà un homicidi contra dos molt adorables bessons? Tot això i molt més en el pròxim capítol!

xoxo!

Erin :)


Llegit 707 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarhpkarinaEnviat el 18/02/2012 a les 12:18:47
    #23021He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Eiiii!!!!! M'encanta el capi! És senzillament... GENIAL!

    La part de Lily i Severus m'ha agradat molt, i a pesar que adore amb la meua ànima els rondadors, s'ho tenen merescut ¬¬

    Espere amb ànsies el vostre pròxim capítol! :D



  • JoanaPotterEnviat el 18/02/2012 a les 12:52:49
    #23022

    Uaaaaaaaaah! Mencantaaaaaaaa.
    La part de la Lily... em recorda a una hermione creguda ah! I no me la martiritzeu gaire més. que és la mare de l'elegit, eh! xD
    Podeu fer-li el que us dona la gana.
    Ah, m'ha encantat la batalla campal. Ara al final, què? El sirius anirà a parlar amb la Erin? Uuuuuh, espero el seguen capi amb molta il.lu!
    Petons,
    JoanaPotter



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 18/02/2012 a les 16:56:58
    #23026He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Alaaa! Us perdono lo de la Lily, és més, m'ha agradat. Però no em feu això amb el meu Remus! Pobret, si ell és bona persona xd Ens veiem al pròxim capítol!



  • AvatarTooruEnviat el 19/02/2012 a les 16:02:51
    #23027

    Hola! Veieu? Veieu com no fa falta amenaçar-me...xD El capitol m'encanta. L'Allie i l'Evans són molt amigues, no? Amigues de l'alma...xD El sirius anirà a demanar perdo l'erin, oi? Si. I el Remus...vos heu pasat amb el Remus, que ell és el tranquil i normal! I la batalla campal al GS ha estat genial, ha faltat més emoció i haver explotat alguna cosa i tal (xD) Fins el següent :D



  • Avatarivi_potterEnviat el 21/02/2012 a les 00:11:34
    #23031He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLA! Buuuuf ha estat genial genial! De veritat, molt ben escrit noies! :) Ai ai, que a mi m'agraden molt els rondadors, però s'ho tenien ben merescut aquesta vegada! La Lily... sí, me la imaginava una miqueta així, tot i que crec que és molt bona noia i ens sorprendrà de veritat! Molts petons :)



  • Ursula BlackEnviat el 22/02/2012 a les 22:57:13
    #23034He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols

    Yeeeah! Estic totalment d'acord amb l'Allie. La Lily és una creguda i una estirada...xD Però bé, no es pot tenir tot en aquesta vida, no? Noies, que m'encanteu, ja ho sabeu! Seguiu així! Us adoro! *_* Molts kissiiiiiiitos! :D



  • Avatarginny_weasley_potterEnviat el 23/02/2012 a les 20:38:27
    #23035

    No se què acaba de tenir la Lily que li he agafat com tirria... xD Però les rondadores són genials! Igual que els quatre nois... Genialíssim tot plegat! I en Sírius... ohh



  • Avataranna_lovegoodEnviat el 23/02/2012 a les 20:45:04
    #23036He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    [No faré comentaris sobre la Lily, no faré comentaris sobre la Lily, no faré comentaris sobre la Lily... Sí, és un mantra o algo així] Ala, el capítol és genial! (Exceptuant lo de la Lily, eh, Allie ¬¬)

    La batalla campal ha molat molt! I ara que farà , el Sirius? Anirà a parlar amb l'Erin? *-*

    Apa, ens veiem al pròxim capítol!^^



  • AvatarClara_WeasleyEnviat el 25/02/2012 a les 20:40:27
    #23039

    Però, però... Què us ha fet la pobre Lily per què la poseu d'aquesta manera? xDD

    Bueno, deixarem a la Lily i al seu llaç rosa (Sí, aicò del llaç m'ha fet molta gràcia xD)

    Oh, una guerra de menjar *-* Com es passen tots, no? En plan allí, dándole dónde más duele. S'odien a mort, en serio o.o

    Bueno, personetes, espero el següent capítol d'aquí poc? Va, porfi ^^