Una Black exemplar - Capítol 4. Presentacions desafortunades.
Escrit per Ursula Black
Enviat el dia 23/01/2012 a les 13:44:44
Última modificació 23/01/2012 a les 13:57:09
Tots els capítols de Una Black exemplar
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 4. Presentacions desafortunades.

Hola Gent! ^^

Com anem? Ja sé que fa molt que no escric, però he anat de cul amb tot... I ho he anat deixant... Però ja torno a ser aquí. Bé, no m'enrotllo gaire que tindreu (espero) ganes de llegir el capítol :P

A disfrutar-lo! :D

___________________________________________ _____

Capítol 4. Presentacions desafortunades.

Vaig empènyer les portes del Gran Saló i hi vaig entrar just quan la McGonagall cridava a l'última nena "Moore, Wendy Ginevra" que quedava a la fila dels escollits per entrar a primer aquell any. El barret va fer un "Gryffindor" que va ressonar per tota l'estança i la taula que quedava més allunyada de nosaltres va irrompre amb aplaudiments. Jo vaig arribar a la taula d'Slytherin amb un "Malaguanyada nena..." i em vaig asseure entre les noies.

— Hola preciositats — Vaig fer, saludant-les.

— Hola Ur! — van fer elles, a l'uníson.

— Què, com ha anat la cerimònia? M'he perdut res interessant?

— Nah! — Va fer la Gis, acompanyant-se d'un gest de la mà — Aquest any tenim bona qualitat — Va fer, assenyalant amb el cap als nous de primer.

— Sí? — Vaig fer, encuriosida.

Les dues van assentir amb convenciment. Jo anava a preguntar alguna altra cosa més quan un rebombori a la taula dels professors em va cridar l'atenció.

La Professora McGonagall demanava al Gran Saló que l'escoltés. Donava petites empentes al Director Dumbledore perquè es col·loqués davant els alumnes.

— Va, Aberforth, que ha de donar el discurs de principis de curs...

— Però és que els discursos són avorrits! — Va contestar com un nen petit el Director.

— Aberforth! — Es va quadrar la McGonagall — Li ho posaré més fàcil. Li donaré el discurs escrit i vostè només l'haurà de llegir, entesos?

L'Aberforth se la va mirar amb ullets de cadellet i va assentir amb el cap. Va anar cap al faristol, s'hi va posar al davant i es va escurar la gola.

— Benvolguts alumnes! Ben tornats a Hogwarts! I pels que entren aquest any nous... Benvinguts! — Li va fer una ràpida ullada al Gran Saló i va somriure àmpliament. — Ara que comença un nou curs i que les vacances d'estiu s'han acabat... — Arribat a aquest punt, el director va parar, es va mirar amb horror el full del discurs i es va girar cap a la McGonagall que estava dreta darrera seu. — VOSTÈ NO M'HAVIA DIT PAS QUE S'HAVIEN ACABAT LES VACANCES D'ESTIU! — Va cridar, i va començar a somiquejar — Jo vull més vacances!! El meu maleït pollastre no me n'ha deixat tenir! — Va tirar-li el discurs als peus a la McGonagall i va marxar corrent per entre les taules, mentre cridava...

» CORREU! CORREU TOTS I ESCAPEU! ALUMNES! US HAN ENGANYAT VILMENT! A TOOOOOTS! S'HAN ACABAT LES VACANCES I HAUREM DE TORNAR A LA RUTINA! FUGIIIIIIIU!

La veu del Director de Hogwarts es va anar perdent vestíbul enllà, mentre seguia corrent i cridant.

Vaig fer rodar els ulls al cel.

— Cada any el mateix, amb aquest vell xaruc... — Vaig sospirar, mirant a la Ra i a la Gis. — Crec que la McGonagall hauria d'haver pres mesures dràstiques.

— Mesures dràstiques? — Va preguntar encuriosida la Ra.

— Penjar-lo dels turmells amb unes argolles rovellades i treure-li la pell a tires, per exemple. — Vaig respondre amb parsimònia.

Les noies van fer una ganyota de fàstic i van arronsar el nas.

Al Gran Saló s'havia format un rebombori que havia anat en augment. La McGonagall va fer un crit per captar l'atenció de la gent, una altra vegada.

— Bé, com ja hauran notat, el Director no està en bones condicions per a portar el discurs d'inici, així que els dono jo la benvinguda i els convido a gaudir del banquet — Va obrir els braços cap als estudiants i a les taules hi va aparèixer el menjar més deliciós que una persona podia imaginar.

— Enjoy! ^^ — Vaig dir, abans d'engrapar una cuixa de pollastre i començar-la a rosegar amb fam.

A mesura que el menjar dels plats s'anava acabant, n'anava apareixent més i més cada vegada i de nous.

Els primers van deixar lloc als segons, i els segons a uns postres deliciosos.

Vaig deixar els coberts sobre la taula i vaig separar-me una mica d'aquesta.

— Uff! Ja no puc més! — vaig esbufegar, mirant-me a les noies i somrient.

Elles també van acabar i els alumnes al nostre voltant comentaven com havia estat de deliciós aquell any el banquet. La McGonagall va aixecar-se per tornar a dirigir-se als alumnes. Tot el Gran Saló es va quedar en silenci.

— Bé, Prefectes de les quatre cases, comenceu a disposar-vos al principi de les taules de les vostres residències — La Gis i la Ra es van aixecar i, amb un sospir, van anar a esperar-se davant la taula — Ara s'aixecaran els alumnes des de segon fins a setè i aniran a les seves residències. Els de primer seran acompanyats pels Prefectes, els quals els hi ensenyaran on són les entrades a les seves respectives residències.

» Demà al matí apareixerà penat a la cartellera totes les normes que té l'escola i que heu de seguir. Espero que cap de vostès se les salti. Apa, ja poden anar als llits. Bona nit a tothom.

I la McGonagall va tornar a la taula dels professors, mentre observava detingudament la sortida ordenada dels alumnes.

Vaig passar per davant de la Gisèlle i la Rapunzel i vaig saludar-les amb la mà.

— Ens veiem a dalt, noies. — Els hi vaig dir, despedint-me.

Vaig sentir unes passes darrera meu, i després una veu que em parlava.

— Si que has tardat en baixar al banquet, Úrsula — Va dir la veu d'en Kikus Sheen darrera meu.

Em vaig girar i vaig trobar-me cara a cara amb aquell noi de cabells rossos i ben plantat. Somreia. I jo feia d'una manera que només ell sabia fer. Barreja de suficiència i seducció. Vaig fer rodar els ulls al cel.

— No tenia ganes de trobar-me amb tu, Sheen. — Vaig contestar, seca. Jo vaig seguir caminant endavant.

— Doncs ja has vist que era inevitable... — Va contestar-me ell, segur de si mateix.
— Perd-te. — vaig etzibar-li al meu temps.

Vaig sentir unes rialles darrera meu i poc després unes passes que s'apressaven a atrapar-me.

— Vinga, Ur! No t'ho prenguis tot tant personalment! — em va dir en Kikus — Explica'm què has estat fent abans de baixar! — S'havia posat davant meu i caminava cap endarrera — No em diguis que ja te n'has lligat un altre...! Jo que em pensava que el pròxim seria jo...

Vaig parar-me en sec i me'l vaig mirar, amb una cella alçada i divertida per la situació.

— HA! You wish! — Vaig dir-li, mentre em creuava de braços — Amb tu només compartiria la marmita...

"I d'altres coses..." Va afegir una veueta maliciosa dins meu.

Vaig sospirar i vaig reprendre el meu camí cap a la residència, deixant-lo enrere.

— Truca'm! — vaig sentir com em cridava a les meves esquenes.

Vaig rodar els ulls i vaig deixar anar un sospir de resignació.

Vaig arribar a la sala comuna i vaig entrar-hi, dirigint-me cap a les habitacions. Vaig trobar-me a la Gis i a la Ra a mig camí, ensenyant als de primer la distribució de les habitacions. Els hi vaig picar l'ullet i vaig seguir cap a la nostra.

Quan vaig ser a dins, els meus ulls van anar directament cap al calaix on hi havia el diari. No vaig tenir temps de treure'l, perquè les noies van arribar poc després.

— Cada dia suporto menys als crios! — Va dir la Ra, deixant-se caure al llit.

— No n'hi ha per tant! Pensa que són aprenents en potència!

Vaig riure amb el comentari de la Gis. Sempre igual, aquelles dues!

— Ja serà per menys... Si en el fons els adores — vaig dir anant cap al llit de la Ra. Aquesta estava estirada amb els ulls tancats. Li vaig fer un senyal amb el cap a la Gis perquè s'asseiés a l'altre costat del llit. — A més, t'encanta que et vagin al darrera...

— Si, és veritat — Va dir la Ra, sense obrir els ulls. — Però m'agrada tenir al darrera tios que valguin la pena, no a crios d'onze anys...

— Saps què és el que tenen de bo els crios? — vaig preguntar, fent-li una senyal a la Gis perquè estigués atenta a la meva senyal que vindria poc després.

— Il·lumina'm... — va dir la Ra.

— Fan que riguis només tocar-te pels costats — Vaig dir jo, fent-li un senyal d'assentiment a la Gis i les dues vam començar a fer-li pessigolles a la Ra.

La Rapunzel va començar a riure i a recargolar-se. No podia fer res per desempallegar-se de nosaltres perquè érem dues i ella estava sola.

— PROU! PAREU! — Anava rient — Siusplau, noies, PAREU!

La Gis i jo vam parar, rient també nosaltres.

Vam estirar-nos les tres al llit de la Ra, deixant a aquesta última al mig i recuperant l'alè. Vam estar uns minuts en silenci, recuperant-nos de l'esforç, quan finalment vaig parlar.

— M'he trobat a en Sheen, quan venia cap aquí...

Les dues noies es van incorporar i se'm van quedar mirant.

— I...?! — Va fer la Gis, interrogant-me amb la mirada.

— I res. Segueixo dient que és un cregut. Guapo, però cregut.

— Ya, claro, y yo me chupo el dedo, no? — Va dir-me la Ra, mirant-me amb una cella alçada.— No em negaràs que no et posa, en Sheen.

— Posar-me si que em posa.— Li vaig dir.— Però això no significa que li hagi de seguir la corrent... No?

— Bé, tu sabràs el que et fas, Ur — Va afegir la Gis.

Es va aixecar i se'n va anar cap al seu armari. Va agafar el pijama i se'l va posar. Es va girar cap a nosaltres i ens va bufar un petó.

— Bona nit, preciositats. Descanseu força que demà tornem a entrar a la rutina! Bona nit!

— Bona nit! — Vam dir la Ra i jo a l'uníson.

La vam imitar, posant-nos també el pijama i entrant dins el llit.

***

Les primeres setmanes de classe van passar sense cap incident.

Era divendres a la tarda. Les classes ja havíen acabat i jo vaig decidir sortir als jardins. No havia pensat que d'altres persones podrien haver decidit el mateix. I allà, sota un arbre, em vaig trobar a la meva cosina. Vaig dirigir-me cap allà.

— Vaja, veig que les males herbes mai moren...— Vaig deixar anar amb veu despote.

L'Agatha es va girar cap a mi i em va mirar.

— Home, Ursula... Tenia entès que t'havien tancat en un psiquiàtric... Què has fet per què et deixessin anar?— va preguntar amb una cara que denotava de tot menys curiositat— Els has mort a tots?

—Tu sempre tant divertida, cosineta...- Vaig etzibar-li — Doncs no, he passat l'estiu sota el sol de la Toscana Italiana. I, perquè negar-ho, m'esperava que t'hi haguéssin tancat a tu, en un psiquiàtric...

Llavors, abans de que l'Agatha pogués contestar-me, va arribar en Kikus.

— Black, em sembla que m'hauries de tornar la vareta...— Es va adonar que l'Agatha no estava sola i es va girar cap a mi. — Ursula! — Em va saludar.

Jo vaig somriure-li (deixant de banda el fet que intentava passar d'ell la major part del temps), vaig anar cap a ell i li vaig donar una abraçada.

"Masses confiançes amb en Sheen, noo? Deixa'l anar, puta!" Em va arribar al meu cap. Jo vaig somriure.

—No t'hauries pogut quedar a Itàlia? — Em va deixar anar la meva cosina — Es veu que allà les ties tenen fama d'histèriques i peludes, hi haguéssis encaixat molt bé, allà.

—Jo de tu, cosineta, vigilaria amb el que penses. No saps mai qui pot estar escoltant...— Li vaig dir, fent-li saber que era legerement.— Però bé, allà a Itàlia ja m'adoraven. I vaig pensar que, sense tenir a gent a qui despreciar, era millor tornar a Hogwarts, perquè aquí la gent es deixa trepitjar d'una manera o una altra.

En Sheen s'ho anava mirant divertit. I ens anava mirant ara l'una ara l'altra.

— Us assembleu molt poc, per ser cosines, no?

— Encara sort! — Vam dir les dues a la vegada. Les dues ens vam clavar una mala mirada i jo em vaig girar cap al Kikus.

— I vosaltres aquí, què? Molta feina espantant als Sang-de-fang?

— Avis! — Va dir la veu de la meva cosina.— Mai més tornis a dir aquesta paraula en la meva presència! — Va dir-me, enfurismada.

— Protego! — Vaig dir jo, al meu temps.— Impedimenta! — La meva cosina va quedar uns instants immobil — Reina, no n'aprendràs mai... No cal que defensis tant aquests Sang-de-Fang, no tenen remei. Ja estan tacats. Esforços en va! — Em vaig apropar una mica més a ella i vaig moure la vareta. La meva cosina es va elevar un metre a l'aire.— I ara què?

— Finite incantatem! No t'atreveixis a tocar-los! Ni a la Georgia, ni a cap altre fill de muggle. Com me n'enteri que has fet alguna cosa a algú, et juro que no pararé fins que el teu cap pengi de l'entrada del coll d'un dels porcs senglars!— Va cridar-me, enfurismada.

— Mira com tremolo...— Li vaig dir, burleta.

Vaig fer un lleu moviment de vareta i vaig fer que el seu uniforme passés del roig al verd.

— No sé perquè t'hi escarrasses. El verd SEMPRE t'ha sentat millor que el vermell. Assumeix-ho.

Sense que ni m'ho esperés, va venir cap a mi i em va girar la cara d'una bofetada.

— Aquesta marca et durarà un parell de dies.

de la sorpresa, no vaig dir res.

— Un dia us podrireu a Azkaban, puta! Tu i tota la família. M'encantarà venir a fer-vos visites, desgraciats!

I dit això, va treure's la corbata i li va calar foc.

— Us consumireu fins que de vosaltres només en quedin cendres...— Va murmurar entre dents, i em va llençar la corbata a sobre. Jo la vaig apartar abans de que m'arribés a tocar.

Jo estava que bullia d'ira. Així que vaig alçar la vareta i vaig apuntar-la.

— Petrificus totalus! — Va quedar totalment petrificada.

Em vaig dirigir cap al seu darrera i li vaig engrapar els cabells, fort. Vaig posar-li la vareta sota la barbeta i vaig desfer l'encanteri.

— Què, Agatha, com es veuen les coses des d'aquesta posició...?

— Encara més odioses... — Va comentar.

Va intentar desfer-se de com l'estava agafant, però jo vaig fer més força als cabells. Va deixar anar un gemec de dolor. Li vaig clavar la vareta més endins.

— Au, va, fes-ho si tens collons. Tanta pràctica et deu haver servit per alguna cosa, no? Què heu anat a fer amb la família aquestes vacances? A torturar muggles? Va, per què no proves amb un Crucio, segur que se't dónen de fàbula, i seria una pena que hi perdessis la pràctica... O potser millor i tot... Potser series capaç de matar-me...

— No em temptis... Que em trobaràs...

L'Agatha es va regirar i va clavar una coça enrere. Trencant-me la cama. En aquell moment, va semblar com si en Sheen tornés a la realitat.

— BLACK! — Va dir-li a l'Agatha — Però que fots?

Va venir cap a nosaltres i va separar-nos.

— Férula — Va dir, apuntant cap a la meva cama.— No està del tot curada, hauries d'anar a la infermeria.— Va informar-me.

— Ni de conya et deixo jo sol amb aquesta puta! — Vaig dir, creuant-me de braços.

En Kikus va mirar a banda i banda.

— Eh, Davies! Vine, que la Ursula et necessita — Li va cridar a la Ra, que passava en aquells moments per allà. Ella es va acostar a nosaltres.

— Què ha passat aquí? — Va preguntar, mirant amb despreci a la Gryffindor.

— L'Agahta, que m'ha atacat! — Vaig dir, dirigint-li una mirada plena de verí a l'Agatha.— Jo estava tant tranquila aquí, i ha vingut ella i m'ha trencat la cama! — Vaig fer una ganyota de dolor, per donar émfasi a les meves paraules.— Podries portar-me a la infermeria perquè em curessin la cama, siusplau?

— Per suposat — Va contestar-me ella. I em va ajudar a aixecar-me.— Black, 5 punts menys per Gryffindor per atacar a una companya sense motiu.

I vam començar a caminar cap al castell. Abans de perdre'ls de vista, però, vaig guardar-me'n que la faldilla de l'Agatha quedés a mídes ridícules .

El que va passar després, ja no ho vam poder veure, perquè havíem fet camí cap al castell.

***

La cama se m'havia curat sense cap mena de problema. Havia pogut tornar a les classes al dia següent i no m'havia tornat a trobar a la meva cosina per enlloc.

Aquell diumenge havia sortit als jardins i m'havia dirigit cap al meu arbre preferit. Hi havia portat una manta i un llibre, per relaxar-me.

Vaig començar a llegir, desitjant no tenir ningú que em molestés...

.. Però anava ben errada.

Uns instants després de començar a llegir el llibre, una nena es va entrebancar amb el meu peu, fent que perdés el fil de la lectura.

Vaig aixecar la vista del llibre i me la vaig mirar. Vaig recordar-me de la noia del dia de la sel·lecció. Wendy Moore... Si no recordava malament.

Ella se'm va quedar mirant i va fer un somriure tímid.

- Hola... — Va dir, amb un fil de veu.

— Hola. — Vaig contestar jo, seca — Què, ja estàs contenta? Ja t'he contestat. Ara, ja pots desaparèixer... M'és igual on vagis, però perd-te. VA! — Vaig dir-li, amb una ganyota de fàstig.

La nena no es va moure. Al contrari, va quedar-se'm mirant i va alçar una cella.

— Tant de fàstig et faig, Princeseta? — Va dir-me — Només passejava. Els jardins són de tots... I no em miris amb aquesta cara. Que sóc un ésser humà, no un cuc!

— No ho pots arribar a imagina, nena asquerosa. I per a tu, res de princesa. Reina. Mostra'm el respecte que em mereixo. — Vaig enretirar-me el cabell de la cara i vaig tornar a dirigir-me cap a ella — I ja sé que el jardí és de tots, per desgràcia. T'he donat la oportunitat de marxar sense prendre mal, no t'ho tornaré a repetir.

Vaig alçar el braç en direcció al castell.

— Fuig, asquerosa Sang-de-Fang.

La Wendy em va mirar amb una mirada d'odi profund.

— Respecte? RESPECTE?! — va dir-me, enfadada.— Jo no li tinc respecte a serps indesitjables! Ja pots somiar si vols que et digui reina. Tu ets una SERP! Tens cap problema en que els meus pares siguin muggles? Eh? — respirava amb dificultats, degut al cabreig que portava a sobre — AH! I a mi ningú, a no ser que siguin amics meus, em manen! No tens cap dret a fer-me fora!

Vaig mirar-me com aquella petita puça m'escridassava. Ja n'havia tingut prou. Hora de passar a l'acció.

— Jo a tu et dic com a mi em surti dels nassos, mocosa. I sí, tinc problema que els teus pares siguin muggles. La gent com tu em fa fàstig!— I tu a mi no em crides i et quedes tant ample. Així que prepara't.— Vaig treure la vareta i vaig fer un moviment gràcil. — Levicorpus! — I la Wendy va quedar penjada d'un peu. — Què, ja no tens ganes de cridar, eh, ara? — Vaig riure, mofa.— Què vols que et faci ara? Faig que t'ofeguis al llac? O vols triar?

L'expressió de la nena no era de terror. Sinó de curiositat.

Vaig tornar al meu lloc a llegir.

— Saps que és molt divertit veure el castell a l'inrevés? — Va dir la Wendy, divertida.

Vaig fer com si no l'hagués escoltat. I vaig tornar a endinsar-me en la lectura.

Llavors, unes passes em van distreure... Altra vegada. I la veu que va seguir les passes, em va resultar vagament familiar.

— A veure com t'ho explico, tros de puta...— Va dir la veu de l'Agatha Black, apropant-se — DEIXA DE FICAR-TE AMB LA GENT! I MENYS AMB LA WENDY!

Va fer un moviment de vareta i va alliberar a la nena. Jo seguia amb el llibre, tot i que havia llegit quatre vegades la mateixa línia, ja.

— Fica't amb gent del teu tamany, cosineta... No té res d'impressionant que et fiquis amb una alumna de primer.

Vaig fer un sospir de resignació i vaig aixecar la vista.

— Posar-me amb algú com tu? — Vaig dir traient la vareta ràpidament — Levicorpus! — Vaig dir, per segona vegada. Amb l'impacte de l'encanteri, l'Agatha va perdre la vareta. I van quedar les dues penjant del peu. Des del lloc de lectura vaig fer aparèixer dos mocadors, que es van lligar a la boca de les dues noies, perquè no parléssin.

— Ara, si em disculpeu, vaig a seguir llegint.

De cop, un petard va impactar contra el llibre, fent que més de la meitat quedés en cendra. De l'impacte, va cremar-se'm la faldilla i les celles. Vaig sospirar profundament i vaig dirigir la mirada cap a la meva cosina. Els seus ulls somreien.

— Accio petards! — Vaig dir, i els petards que tenia la meva cosina a les mans van venir volant cap a mi.— Reparo! — I la faldilla i el llibre van tornar a tenir el mateix aspecte. Vaig apuntar cap a les dues noies.— Religo! — I dues cordes van sortir de la vareta i van lligar-les perquè no es poguéssin moure. Jo vaig tornar al meu lloc.

Però una tercera veu aquella tarda em va distreure de la meva lectura.

— Hola, noies. Veig que us esteu distraient... Liberacorpus. — Va dir la veu de la Georgia Gray, monitora de Hufflepuff i millor amiga de l'Agatha Black.— No sé qui ha començat, però perquè no marxem d'aquí, Agatha i Wen, i deixem descansar en pau a la Black?

"Merda de Hufflepuffs... Sempre tant justos, ells... ¬¬' "

— Vaja, Gray. Feia temps que no et veia. Tot bé? — Vaig dir, en un fingit interés per la noia. — Veig que continues fent-te càrreg dels animals, no? — Vaig dir, dirigint-li una mala mirada a la meva cosina.

La Wendy i l'Agatha havien aconseguit treure's les cordes i els mocadors que les lligaven. La Wendy s'havia assegut al terra, rient.

— Quin mareig! — Va dir — Mola! ^^

L'Agatha anava a fer-me alguna cosa, però una mirada d'advertiment de la Georgia la va fer desistir de la idea. Si ella feia alguna cosa per atacar-me, no la podia ajudar. Així que va dedicar-se a ajudar a aixecar a la Wendy i començar a caminar cap al castell.

Va tenir la delicadesa de dedicar-me una mirada plena d'odi i menyspreu, abans de que les tres es perdéssin terrenys enllà.

___________ _____________________________________

Yaaaaay! ^^ Capítol acabat! Per fi puc respirar tranquila! :P Espero que l'hagueu disfrutat. Gràcies per l'espera i deixeu tants comentaris com pugueu, que això sempre puja la moral! Petonets! :D Ur.


Llegit 579 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Ursula Black 27 comentaris23/01/2012 a les 13:58:40
#22980Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Ah! M'he descuidat de dir-vos que els personatges de la FF estan extrets d'una fórum. Per tots el que volgueu passar-vos-hi i cotillejar (I fins i tot registrar-vos) podeu passar per: http://hogwartsexpress.invision-foro.com/ Gràcies! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris23/01/2012 a les 16:26:54
#22983Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uoooo! Lo prometido es deuda, bona noia. Xk a tu et penja el capitol amb el format bo? O.O quina ràbia... A veure si serà el Mac... Wenu, capi molt guai, surt la Geooooorgia! I la Wen! I LOVE WENDY! Ni tocar-la, puta! XD Nada, que està molt guai i que ja quedarem x tornar a penjar capítol, que així ens obliguem totes dues a penjar! Muaks! Att: la teva odiosa cosineta gryffi! ^^




JoanaPotter 185 comentaris23/01/2012 a les 20:34:37
#22988Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat! Tota la fanfic està molt bé!!




AvatarTooru 240 comentaris24/01/2012 a les 18:28:04
#22993Encara no he escrit cap fanfiction

Bonjooour ^^ El capítol està molt bé, que dir-te si ho he viscut? xD I com diu l'Agatha a la Wen ni tocar-la, si? Valee ^^ I el comentari és molt cutre perquè no estic inspirada.. Fins el pròxim :D




AvatarLuna Weasley 95 comentaris24/01/2012 a les 23:17:39
#22995Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Val, en sèrio, algun dia em carregaré el chrome. Un cop dit això, crec que només em queda dir una cosa. Com a Allie que sóc, he de dir: AAAAAAAAAWWWWWW! Adorem tots a la Wen, fem-li un monument a la monositat més monosa de totes les monositats existents!

I com a Gis que sóc, he de dir que... LTNG POWEEEER! 8) Perquè nosaltres molem, oh, sí! Un olé per nosaltres, que ho valem. ^^

I el "Truca'm" del Chino m'ha matat, en sèrio, m'ha matat. Estava jo tan tranquil·la llegint el capi, de sobte ho veig, i em començo a descollonar jo sola (no em preguntis per què, son les hormones, suposo ^^'). I un últim comentari... Com no segueixis aviat vindré a casa teva i et lligaré davant l'ordinador perquè no paris d'escriure fins que hagis penjat deu capis més... e.e'

Un petó mooooooolt gran ^^

~Allie/Gis~




Avatarivi_potter 512 comentaris25/01/2012 a les 00:53:25
#22998Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

waaa, com mola! La Úrsula es odiosa, moltíssim...! Em sap greu no tenir temps per començar, molts petons :)




AvatarLily_Bell 18 comentaris27/01/2012 a les 21:08:32
#23003Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Aiiiiiiiiiiiiiiiix Surt la meva nenaaaaaaaaa!

Bé, ja t'he dit que ho he llegit, però que no havia pogut comentar. Aqui et deixo el comentari! Molt bo, tot, m'encanta. Segueix aviat! El truca'm del Kikus a mi també m'ha fet gràcia, com a l'Allie xD Adoro la Wen xD l'has fet sortir més d'un cop *_* t'estimo! xD continua continua!!!!

Petooooons!