~Les quatre rondadores~ - Capítol 5: Delinquents Pintors, Bipolaritat Boja i Paveria Adolescent
AvatarEscrit per ginny loovegod
Enviat el dia 04/12/2011 a les 23:42:51
Última modificació 04/12/2011 a les 23:49:11
Tots els capítols de ~Les quatre rondadores~
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Delinquents Pintors, Bipolaritat Boja i Paveria Adolescent

Bon dia little lambs! Aquí hem tornat, una mica abans de l'11, per celebrar l'aniversari d'una servidora penjant un altre capi! Demano perdó, perquè l'aniversari era ahir, dia tres, però la meva neurona, la Tuli, va fer que m'equivoqués d'adraça de correu a l'hora d'enviar-li la introducció del capi a l'Erin (és l'edat...), per la qual cosa aquí el teniu.

Bé, abans de que comenceu a llegir aquest capi, recordem com va acabar l'anterior. El senyor Black, cabrejat fins a la medul·la, traient la vareta perquè, per ua banda, la senyoreta Darkwood l'havia empastifat de fang, i per l'altra, perquè el seu pla per fotre les noies no havia funcionat gens ni mica... I què pot passar si el Siriusín treu la vareta? Que l'Erin la treu també. I si la treu l'Erin, en James, l'Allie, en Remus i la Sylvie l'imiten, i la Helen i el Ben... Triguen una miqueta, però al final s'acaben afegint a la guerra.

Les conseqüències de la guerra les veureu en aquest capítol… Delinqüents Pintors, Bipolaritat Boja i Paveria Adolescent!

Però... Què és el més important d'aquest capítol: QUE APAREIX EL JOHNNIE!!! (NA: Es senten crits d'emoció de fons)

Sí, heu llegit bé, el John Smith, l'amor, l'element més adorable (juntament amb el Dan, és clar...) que existeix sobre la Terra! (NA: Es senten més crits d'emoció)

Molt bé, doncs us presentarem al John, l'estimareu, l'adorareu i... I... I això, que era massa mono com per no haver-lo posat encara a la fic ^^ (NA: Ja no es senten crits d'emoció perquè les paves que cridaven s'han quedat afòniques)

Espero que us agradi molt aquest capítol, la veritat és que mentre el creàvem vam riure molt... Massa i tot, potser. Però és que nosaltres estem una miqueta tocades del bolet, així que demanem l'opinió de gent amb dos dits de front com vosaltres, estimats lecotrs ;)

I si no us agrada... Doncs m'enfado i no en posem un altre fins l'any que ve! (val, tampoc en posaríem un altre fins l'any que ve, però queda bé dir-ho xD)

Bon Nadal i Feliç 2012, que els reis siguin piadosos i no apliquin les retallades als regals i que no s'emportin coses enlloc de deixar-ne amb l'excusa de la crisi! No us deixeu enganyar... Si el dia cinc de gener per la nit aneu a la sala d'estar de casa vostra i us trobeu un tio de negre robant-vos l'arbre de nadal, NO US DEIXEU ENGANYAR! NO ÉS EL BALTASAR! És un lladre, gent! I encara que us digui que la vestimenta de pana i el passamuntanyes negre és per la crisi, que ja no es pot permetre una peazo capa i una caixa de mirra, no us el cregueu! Us estarà intentant enganyar! Us voldrà manipular!

Un cop dit això, crec que només em queda dir... QUE GAUDIU DEL CAPI!!!

~Allie~

CAPÍTOL 5:

DELINQÜENTS PINTORS, BIPOLARITAT BOJA I PAVERIA ADOLESCENT

 - Però com han pogut, senyors? La Sala Comuna és cosa de tots! No tenen cap dret a destrossar-la d'aquesta manera!

Vuit cadires estaven col·locades davant de la taula del Professor Dumbledore, i els vuit ocupants s'esforçaven a mantenir la seva cara de "Estic molt penedit del que he fet" davant els crits i les insistències de la bruixa del barret punxegut que passejava amunt i avall.

 - És una vergonya, alumnes meus, una gran vergonya. Hauria de deixar el comptador de punts de Gryffindor en negatiu per fer-los pagar això!

La professora McGonagall els va mirar a tots i a cada un d'ells amb cara de pomes agres. Un per un, van rebre la mirada fulminant de la professora de Transfiguració.

Si tancaves els ulls, segur que podies sentir el soroll dels engranatges dins del cap de la McGonagall maquinant un càstig exemplar per a aquells... Com els havia anomenat? Ah, sí. Per a aquells "delinqüents adolescents tergiversadors de la pau dels espais públics".

A tot allò, l'home que suposadament era el que havia de dir les coses que deia la McGonnagall es mirava l'escena divertit, sense cap intenció aparent d'intervenir en la conversa. Segons els vuit delinqüents, el més probable era que en aquell moment el Professor Dumbledore estigués pensant en si hi hauria plum-cake a les postres del sopar d'aquell dia.

No era així, pel que es veia. Per la salvació dels vuit adolescents, l'home va aixecar-se de la cadira afablement en el moment en què, aterrits, els nois van sentir les paraules "Us estaria bé netejar vàters amb la llengua" de la boca de la professora.

 - Però Professora McGonagall! - va protestar en James -. Aquest és un càstig propi del desè desastre que puguem ocasionar!

 - Calli, Potter! Es farà el que jo digui perquè...

 - Minerva - va tallar-la el vell, amb veu amable -, no crec que sigui necessari. Per altra banda, em sembla que a la Sala Comuna de Gryffindor li vindria bé una nova capa de pintura.

"Perfecte" va pensar l'Allie "Ens toca pintar. Bé, sempre és millor que netejar vàters..."

La Professora McGonagall va assentir amb el cap, mentre per dins maleïa al seu superior per haver-li tallat el rollo. La dona va escurar-se la gola i va dir:

 - Em sembla... Bé.

 - Gràcies, Professora. Ara, si no li importa, m'agradaria parlar amb els nois a soles - va fer en Dumbledore.

 - És clar, Professor - va dir ella.

Es va girar per marxar, no sense mirar abans als vuit delinqüents i dir:

 - Amb la llengua, pintareu...

 - Minerva - va dir en Dumbledore, pacient.

 - Amb la llengua! - va exclamar la professora aixecant el puny, i va sortir de l'estança.

Els vuit adolescents es van mirar, espantats.

- Nois... - va començar el Dumbledore - En quatre paraules: Esteu com una cabra - va fer, amb una expressió que, tot i intentar mostrar seriositat, deixava notar clarament que se li estava a punt d'escapar el riure. Ell se'n va adonar, i és per això que va afegir - però, per molt divertit que em sembli, la veritat és que trobaria força gratificant el fet d'acabar el curs sense que  cap membre del meu personal docent hagi d'ingressar a St. Mungo per un atac de nervis - va dir, fent com si es pogués imaginar l'escena perfectament.

Va fer una pausa, mirant-se'ls afablement, i va continuar uns segons després:

- A veure - va dir - crec que ja sé què farem. Aquesta nit, ho sento molt, però la passaran sense dormir. Sense cap mena de màgia, endreçaran tot el desordre que han causat i faran que la Sala Comuna torni a ser com abans, i repintaran la Sala Comuna, ja que les taques de color verd no queden gaire bé a la sala de Gryffindor. Tots vuit són uns alumnes molt intel·ligents, de manera que també els hi encarregaré la feina d'arreglar tot el que han trencat i tornar a construir la columna que ara mateix no sé ni com encara pot aguantar dreta - va fer un somriure - Per a tot això últim, podran fer servir màgia, per això. Considerin-ho un favor d'amic... I això és tot. Poden marxar - va fer afablement, i va afegir, després d'aixecar-se: - I sisplau, procureu no tirar el castell avall almenys en els pròxims dies, o molt em temo que la millor professora del meu equip docent dimitirà. Els aviso que, si això passa, vostès seran els encarregats de trobar un substitut, que obligatòriament haurà de ser millor que la professora McGonnagall. Queden avisats.

I dit això, els va fer un somriure amable i els va acompanyar fins a la porta.

- Adéu, professor Dumbledore...

- Adéu, nois. Espero no tornar-los a veure en molt de temps! - va fer ell, divertit.

La porta es va tancar darrere dels vuit adolescents, deixant a fora un gran silenci incòmode que només el Sirius Black va trencar.

- Doncs de puta mare, tu...

*     *     *

Una destrossada Sala Comuna els esperava, i sabien que ells l'havien d'arreglar. Tot i això, només arribar el James va seure a un sofà de color grana (o el que quedava d'ell). En Sírius el va imitar, amb cara de son.

 - Va, les noies, a endreçar - va dir en James.

 - Perdona? - va fer l'Allie obrint molt els ulls.

 - Sou les noies, no? - va dir el noi, amb posat de superioritat.

 - No sabia que a sobre de subnormals fóssiu masclistes, però es veu que sí - va dir l'Allie.

 - Va, Hirsch, quan abans comenceu abans acabarem tots - va dir en Sírius.

En Remus (gràcies, Remus) va intervenir.

 - Va, nois, moveu el cul ara mateix. Que vuit parells de mans faran més feina que quatre. I el càstig era per a tots.

 - Al menys un de vosaltres podrà dir que té la consciència neta... - va murmurar la Sylvie.

 - Tenir la consciència neta és signe de mala memòria, Connelly - va dir en Sírius, sorneguer i amb aires de superioritat -. Però us faré un favor i us ajudaré a netejar. Perquè sóc bona persona.

L'Erin es va empassar les ganes de girar-li la cara d'una bufetada, i va dedicar-se a posar unes butaques al seu lloc, i a refer els coixins.

I així, mica en mica, van anar refent la Sala Comuna. Va arribar l'hora de pintar. En James i en Sírius van acomodar-se als recent refets sofàs, mentre en Ben intentava pintar una de les parets.

 - Ben... Eh, Ben! - va dir en James -. T'estàs deixant una taqueta allà, la veus?

L'Allie, pinzell en mà, el va fulminar amb la mirada.

 - I si la pintessis tu, la taqueta, Potter?

 - Sóc de més servei estant aquí i alegrant la vista als treballadors, no creus, Hirsch?

La noia va aguantar-se les ganes de fotre-li un mastegot que s'empassés les dents, i es va limitar a dir amb sequedat:

 - Ja estàs aixecant el teu maleït cul del sofà i ajudant a pintar si no vols que li digui al Dumbledore quina ha sigut la teva contribució en la realització del càstig. I el mateix et dic a tu, Black.

En Sírius es va aixecar, i va dir:

 - Pintem una mica, que així es podrà dir que hem ajudat, tio.

En James va aixecar els ulls al cel, i es va aixecar del sofà.

Va passar una bona estona abans que la Sala Comuna estigués pintada de nou. Però ho van aconseguir, tots vuit, i la Sala va quedar com nova.

 - Ha quedat inclús millor del que estava, no trobeu? - va preguntar l'Allie, satisfeta.

 - Sí - va dir en James, assentint amb el cap.

L'Allie es va quedar parada. En James li acabava de donar la raó. Increïble, però cert, senyors. La resta de la gent va assentir també.

- I què esperàveu? - va dir en Sírius, amb posat superior -. Hi he col·laborat jo. No podia quedar d'altra manera que no fos millor del que estava.

Ningú va fer cas del comentari arrogant, i el grup es va anar dissipant. Primer en Ben va marxar al lavabo, després la Helen i la Sylvie van marxar a l'habitació i en Remus a la Biblioteca a buscar un llibre que volia llegir. L'Allie es va arronsar d'espatlles i va dir:

 - Bé, doncs... Bona feina, suposo.

 - Bona feina, Hirsch. Ja ho pots dir - va afirmar en James.

L'Allie va assentir, i ella i l'Erin van marxar cap a l'habitació.

En Sírius va mirar-se al James, i va dir:

 - Tio, anem malament, li has donat la raó a la Hirsch dos cops en menys de deu minuts.

En James li va fotre un calbot al seu amic.

 - I què? Tenia raó, i ho he afirmat. Algun problema?

 - No, no... Anem a buscar al Remus? - va proposar en Sírius, per canviar de tema.

 - Sí, però recollim al Ben abans.

I els dos nois van anar a reunir-se amb els seus amics, sense tornar a tocar el tema de la inusual col·laboració que acabaven de fer.

*     *     *

Dies després, les quatre rondadores caminaven pel claustre del castell en ple atac de paveria adolescent.

Tot allò tenia una explicació, una explicació anomenada John Smith. Ja n'havíem parlat abans, recordeu? El germà del millor amic de l'Erin, el Dan. Deixant de banda l'originalitat del nom, el John Smith era el nòvio de l'Allie des del quart curs de les noies. Ja que eren bessons, el John s'assemblava molt al seu germà: Alt com una torre, amb el cabell ros fosc i els ulls... Blaus, ja que aquella era l'única diferència que posseïa amb el seu germà: l'un tenia els ulls verds i l'altre els tenia blaus ("És a dir", segons les fangirls enloquecidas dels dos nois, "que si te'ls trobes amb ulleres de sol l'has cagat però bé; aquests dos s'assemblen fins a l'última piga!").

El John, al contrari del Dan, era un noi a qui li anava més la marxa, i, tot i que era un sant quan estava en parella estable, des del moment en que es quedava solter la seva quota fixa era de deu ties per setmana. Era molt bon noi, però.

Com ja se sap en aquests casos, l'Allie estava encantada de la vida amb el "sensible, romàntic, agradable, simpàtic i bon estudiant" del seu Carinyo. Però, com també és natural, no volia compartir-ho amb les seves adorables amigues sense cap mena de mala intenció. Aix, quina tela...

- Allie, Allie, Allie... Al estimada, per què no ens expliques què heu fet aquest estiu amb el bo del Johnnie? - anava fent l'Erin penjada literalment del braç de la seva pobra amiga, amb ulls de cadellet.

- Perquè no és de la vostra incumbència - deia l'Allie secament, fent-li una mala mirada a l'Erin.

- Però és que sí que ho és! - hi ficava cullerada la Sylvie, divertida amb la cantinel·la de l'Erin - Som les teves amigues... per què no ens deixes saber què heu fet?

- Sou pesades, eh? No ho vull explicar. Punt.

- Bah... Saps prou bé que ho faràs - va dir aquesta vegada la Helen, somrient maliciosament.

L'Allie va aixecar els ulls al cel, vermella com un tomàquet.

- Oh, per favor... Està bé.

- Yaaaaaaaay! ^^

Pel que es veu, allò va sonar com música celestial per a l'oïda de l'Erin, que, presa d'un atac de bipolaritat boja (Almenys això és el que pensem que li va passar) es va posar davant de l'Allie i, tota flipada, va començar a cantar Summer Nights.

- Summer Lovin', had me a blast...!

Les altres se la van mirar, divertides, per després passar d'ella com de la merda (NE: Gràcies, eh? ¬¬ I per què estic escrivint jo, que sinó... xDD)

- A veure, Allie estimada - va començar l'interrogatori la Sylvie, ignorant l'Erin que seguia cantant - primer de tot... Quantes vegades us heu vist?

- uh... moltes - va fer ella visiblement incòmoda, per delícies de les seves adorables amigues.

- Summer lovin', happened so fast!

- Un nombre? - va fer la Helen, engrescada.

- No ho sé… - mirades insistents - Que no ho sé! - més mirades insistents - Mare meva, necessiteu urgentment alguna cosa per fer… Quinze? Vint? No ho sé, de veritat- va fer al final, resignada.

- Tell me more, tell me more!

- Uuuuuh - va fer la Helen, rient - l'Allie ha vist més al Johnny que a les seves amigues… Això no es fa!

- Exacte, exacte- feia la Sylvie - Això no es fa… No es fa!

- Summer niiiiiiiiiights…. Tell me more… Tell me more, uuuuh uuuuuuuuuuuuuh! - va flipar-se l'Erin finalment, acabant la cançó, uns minuts després.

L'Allie se la va mirar secament, alçant una cella.

- Hem acabat, Er?

- Sí -va fer ella, feliç de la vida - Ja m'he quedat a gust ^^.

- Doncs calla ¬¬'

- Uuuuuuuuuh! Mireu qui ve per aquí a visitar al seu Cielito! - va cridar l'Erin llavors fent-li uns visibles cops de colze a l'Allie, provocant que el John, que s'acostava cap a elles, fes un riure que deia clarament "Oix, que mones".

- John! - va fer l'Allie, anant corrents cap al seu costat, còmicament - Salva'm d'aquestes, siusplau. No puc més ! - es va queixar.

- Això, Johnnie, salva-la, salva-laaa….- Anaven cantussejant les altres tres, rient com tontes.

- Sí, Johnnie! - va fer la Sylvie, rient com boja - Salva-la! Aparta-la de nosaltres, que som perilloses!

- Exacte - va dir la Helen, somrient maliciosament - fuga't amb ella i aparta-la de nosaltres! Aneu-vos-en, aneu a viure el vostre Teenage Dream!

- Nooooooooo! - va ficar cullerada l'Erin - Aquestes coses no es fan així! Heu de fer-ho bé: Pues yo quiero casarme en Junio, y tener un niño en primavera! *-*  - va dir tota emocionada, amb ulls de cadellet i les mans agafades al cor.

A tot això, la parelleta es mirava les noies amb una cella aixecada. L'Allie li va dirigir una mirada d'exasperació al John:

- A cada cual peor - va dir, i es va abraçar al noi, fent com si estigués plorant. El John li va acariciar els cabells tendrament.

- Tranquil·la - va dir - Sel's hi passarà... algun dia - va fer divertit, mirant com les amigues de la seva nòvia s'anaven contagiant la risa tonta les unes a les altres. La veritat és que li queien molt bé, aquelles noies.

- Aaaix... mira si son adorables - va fer la Sylvie amb un sospir tot recolzant el cap a l'espatlla de la Helen, quan per fi van acabar amb la tonteria.

- Si és que podrien ser perfectament part d'un musical... - va dir la Helen, acariciant-li els cabells a la Sylvie i pestanyejant frenèticament.

Ulls de boja. Això és el que es podria dir que li havia agafat a l'Erin. Pel que es veu, les ganes de cantar no cessaven... I així va ser com Hopelessley devoted to you va començar a sentir-se a voz en grito per tot el claustre, mentre una noia (De cuyo nombre no quiero acordarme) de cabells negres fins la cintura ballava incansablement al voltant d'una pobra parella abraçada.

- I guess mine is not the first heart broken... My eyes are not the first to cry....

- Però tu veus l'apocalipsi al qual estic sotmesa cada dia? - va fer l'Allie, desesperada.

El John va riure, divertit.

- Deixa-la, tu no li facis cas. Si així és feliç...

- Ja, però és que...!

- Però res. És l'Erin, ja la coneixes... ja se li passarà...- va fer- O no - va afegir espantat, en veure com es flipava la noia - Escolta... tu creus que s'ha donat algun cop al cap, o alguna cosa?

- No - va fer una veu des de darrere - Sempre és així d'idiota... De veritat la coneixeu tan poc?

l'al·ludida va parar en sec.

"La que faltava..." va pensar ella "Aquí ve el simpàtic del Black a alegrar-nos el dia"

- No cal que el miris així, Darkwood - Va dir una altra veu - Si saps perfectament que té raó - El noi d'ulleres es va mirar les noies, arrogant.

En un obrir i tancar d'ulls, els dos membres que faltaven per completar el grup dels Quatre Indesitjables es va posar al costat del James i el Sirius. Al John se li va enfosquir la mirada.

Per a ell, aquells quatre flipats que es feien anomenar rondadors no eren res més que uns nois d'un any menys a qui s'havien de baixar els fums. I és que, de cinquè cap a baix, se'ls respectava. Els de sisè i setè els odiaven.

Amb el braç del John abraçant-la per l'esquena, l'Allie es sentia encara més segura. Amb un gest desafiant, va dirigir-se al James:

 - Hauries de lligar a les teves mascotes, Potter, que si no borden més del compte.

 - Perdona, guapa, però no venia a parlar amb tu, sinó amb el teu amiguet- va dir, i va fer un cop de cap cap al John.

 - Vaja, quin gran honor! En Potter ve a parlar amb mi... - va dir en John, burleta.

 - Doncs sí, Smith. He vist que últimament estàs ajudant massa a aquestes quatre a fotre'ns, i vull deixar clar que això s'ha d'acabar. Els nostres piques són entre elles i nosaltres. Tu no hi pintes res aquí. I volem fer-nos respectar.

 - Va, Potter, però si tens tots els de primer llepant-te el cul! Què més vols?

 - Que aprenguis que som perillosos... - en James tenia la mirada fosca.

- Mare meva, quina por - El John se'l va mirar, desafiant.

- Expulsiarmus! - va cridar el James, apuntant al John.

Ell, però, ja havia tret la vareta, i va cridar:

- Protego! Tinc més experiència que tu, Potter.

- En efecte, però no ets més... Merda! - va exclamar, quan la vareta li va sortir volant de la mà.

L'Allie, vareta en mà, es va escurar la gola i va dir:

- És suficientment bo com per saber distreure't, Potter... No que sigui difícil, en realitat - va fer un somriure maliciós.

En John el va elogiar amb un dels seus somriures.

- T'adones, Smith, que és molt trist, això? - va dir el James, burleta.

- El què, Potter?

- És increïble que, per desarmar-me, necessitis ajuda de la teva princeseta.

El John va fer un somriure maliciós.

- Almenys jo tinc princeseta, Potter...

(NAE: ZASCAZASCAZASCAZASCAZASCAZASCAZASCA!!! xddd)

 - Et creus que em fas enveja, Smith? - va dir ell, picat.

 - Veig que ho has pillat a la perfecció, Potter.

En John va apuntar al desarmat James, i va exclamar:

 - Petrificus Totalus!

Però l'encanteri no el va tocar. En Sírius va posar-se al costat del seu amic, aferrant la vareta.

 - Et pensaves que et seria així de fàcil, Smith?

 - No ho sé, digue-m'ho tu - va fer el John, burleta.

 - Vols que t'ensenyi un encanteri que ens agrada molt fer servir amb els gilipolles com tu? - va dir en Sírius, somrient cruelment.

En John va alçar les celles, sense deixar-se intimidar.

 - Levico... - va començar en Sírius, apuntant-lo.

 - IMPEDIMENTA!!! - va cridar l'Allie amb totes les seves forces.

En Sírius va sortir projectat endarrere. Va impactar contra la paret donant-se un cop guapo, guapo al cap.

 - Puta... - va fer en Sírius, duent-se la mà al cap. Quan la va mirar estava ensangonada.

 - Mira't, Potter - va dir en John -. Sense vareta, el teu amic amb un trau al cap, un que a saber on té el cervell i un que no sembla voler-se barallar.

 - Ho deixem aquí, Potter - va fer l'Allie -. I, per mal que et faci, has perdut. I ara porta al Black a la infermeria, que si es dessagna encara em donaran la culpa a mi...

En James els va llançar una mirada fulminant al John i a l'Allie, abans d'acostar-se al Sírius. Li va posar la mà a l'espatlla, i va dir:

 - Tio? Apa, aixeca't, que anem a la infermeria.

En Sírius es va aixecar, amb la mà al cap, i es va ajudar del Remus per caminar. En James es va girar cap a l'Allie i va dir:

 - En comptes de fer mal a la gent podries deixar aquest esnob i reconèixer d'una vegada per totes que estàs bojament enamorada de mi, Hirsch.

(NA: Are you fucking kidding me?)

El braç del John es va tensar al voltant de les espatlles de l'Allie.

- Tens el valor de dir-me esnob a mi, Potter? Mai t'has mirat al mirall?

 - Força vegades - va dir en James, somrient -. Adoro contemplar la meva bonica cara.

 - Està bé. Doncs que sàpigues que t'hauràs d'acomiadar de la teva bonica cara com li tornis a parlar a l'Allie com ho acabes de fer, perquè te la partiré.

En James, sorrut, va girar-se sense dir res més, i va marxar passadís enllà, cap a la infermeria. L'Allie es va abraçar al John, i ell li va fer un petó.

 - Junts podem més, Johnnie - va dir l'Allie, mig en broma.

 - I cap idiota ho impedirà.

Pel passadís, l'expectació que s'havia creat amb la baralla va anar disminuint, fins al punt en què tothom va seguir fent la seva. En John va somriure, i li va fer un petó a l'Allie. L'Erin, per darrere, va conjurar un violí i va començar a tocar-lo mentre cantava Endless Love.

No Comments. Sort que els havien dit que no més batalles campals...

-- ---------------------------------------------------------

Yaaaaaay, nou capítol! Novament, out of time,  però Lo Bueno Se Hace Esperar, que diuen ^^ I això és bo, no? És molt bo, jo ho dic: Tenim a l'Eric, tenim al John, tenim al Dan... Aquesta fic no pot ser millor de com ja és ara ;).

Bé, doncs, què us ha semblat el capítol? Més importantment, què us ha semblat l'Alex Pettyfer 2? Jo trobo que és monosíssim (Paraula Made in Allie xD) però per suposat el Dan és millor. I vosaltres podreu opinar a partir del capítol SET, ja que estarà centrat en ells, com també en la Lily i el Severus, que sé que els estàveu esperant! ^^

Apa doncs, People, jo marxo que encara em queda una mica per estudiar de l'assignatura més estúpida que existeix al món (Potser exceptuant Educació ÈticoCívica xD). Fins el SETZE (Eric's Birthday, yay! ^^) de l'any que vé! :)

Erin*


Llegit 964 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarivi_potterEnviat el 05/12/2011 a les 17:45:20
    #22942He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLAAAAAAAAA! M'ha agradat molto molto el capítol! Tot i que el John i el Dan són una monada, monada, jo adoro als Rondadors... i ara hem feu tenir el cor dividt en plan qui és millor? *_* però bé, deixarem seguir el cuurs de la història! Molts petons i fins la propera! :)



  • JoanaPotterEnviat el 05/12/2011 a les 20:03:08
    #22943

    UOOOOOH! El d'avui es mereix 3 punts a comentar!!!
    1- La McGonagall té algun problema amb la llengua o que? xD Sort que en Dumby els ha salvat que si no segurament el seguent capitol seria de l'enterrament dels 8 adolescents que s'odiaven fins a la mort i més enllà xD
    2- Uoooooo! En Jonh i l'Allie, quina parella més monaaaaaaaa! Jo vull ser l'Allie!! O algu que li robi el novio xD ^^ Con este mundo tan perfecto... jo Vull anar a Hogwarts!! Però claro... sóc muggle ( Podia haver nascut bruixa, no??¬¬)*_*
    3- Sí, sort que els hi havien dit "No més baralles campals", perquè no ho capten xD... és com allò de "Aparteu-ho del meu davant o no responc als meus actes..." Tenen algun problema, i llavors James anar-ne fent broma
    4- Hi han hagut algunes frases que per si soles ja m'han fet riure! No sé pas com aconseguiu això! Bé, n'apuntaré unes quantes o almenys l'Obra Mestra : " Sense vareta, el teu amic amb un trau al cap, un que a saber on té el cervell i un que no sembla voler-se barallar." A estat l'ostia, encara ric ara!! "Heu de fer-ho bé: Pues yo quiero casarme en Junio, y tener un niño en primavera! *-*" En aquest cas seria anar molt ràpid, no? xD
    5- Ooooooh, nooo! M'auré d'esperar a mitjans de Gener per el seguent capitol... No ens podrieu fer un "regalito de Reis"?? Noooooooo?!
    6- Bé, d'aquí a un temps sabrem més coses de Sev i Lily, no? Perquè... ö, Lily no anirà a Sly, oi que no? Noooooooo! Que me voy a morir!! Però, OoooooooH! Haurem d'esperar fins a aqui a dos mesos! No podreu fer un "avance" per una lectora molt fidel ?? :) *_*
    Bé, he acabat de escriure tots els punts que aquest capitol es mereixia per comentar i fins el pròxim!!
    PS, ivi_potter-> Estic d'acord amb tu a mitjes : El Jonh i el Dan són els MILLORS DEL MÓN i unes autentiques monades, per la qual cosa passen per damunt dels Rondadors, tot i que sense el Siriusin i el James no podria viure, que em parteixo amb ells. Però estic d'acord amb tu amb el fet de que "tenir el cor dividt en plan qui és millor"... En aquests casos el millor que es pot fer és " Pito, pito, colorito..." xD
    Estic com una cabra... potser perquè m'esperen sis dies sense insti :);)



  • AvatarLily_BellEnviat el 07/12/2011 a les 14:16:11
    #22944He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

    m'encantaa^^ perdoneu per no haver vingut abans, se m'anava i no em recordava de que havia de comentar. Ho sentooooooooooooooo!

    Genial^^ m'agraden tots els personatges, i m'ho he passat molt bé llegint-vos. No se per què, ja m'esperava que l'Erin comencés a cantar Summernights abans de que ho fes... No sé per què. xD Vull que seguiu, eh? No em deixeu amb les ganes! Petoneeeeeeeeeeets!



  • AvatarTooruEnviat el 07/12/2011 a les 18:43:34
    #22945

    holaaa :D Està genial ^^ L'Erin cantant? Espera.. de veritat? Ostres mai ho haguera imaginat xDD Les batalles campals molen, Erin, muntem una? ^^ soc molt sosa jo per aquestes coses, aixi que supose que amb un simple comentari vos serveix, oi? Val xD Fins el següent :D



  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 10/12/2011 a les 01:02:35
    #22948

    Molt còmica l'escena de l'Erin cantant XD Apa, fins al pròxim capi!



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 12/12/2011 a les 23:17:05
    #22953He escrit 10 fanfics amb un total de 162 capítols

    Després d'una temporada sense passar per aquí estic de recuperació de tot el que em faltava... i he de dir-vos que m'agrada molt molt! El John és moníssim ^^ Quan els pugueu fer reals, els feu un altre clon i me l'envieu per correu, em fareu aquest favor? xD I, eh, estic contenta, que em pensava que era l'única persona al món que coneixia Endless Love :P En fi, que encara em queda feina de llegir, així que continueu amb aquest nivell que està genial! :)